CAPÍTOL 15
Ahsoka va observar. Ahsoka va esperar. Ahsoka no va tenir
por.
***
Kaeden havia sentit històries durant tota la seva vida de
les coses cruels que els homes feien pel poder. Òrfena en un món remot, i sense
gairebé res al seu nom, havia vist més que algunes d'aquestes històries tenir
lloc en la vida real. Sabia d'esposos maltractadors. Havia vist blaus en els
ulls dels seus companys de joc. Una vegada, un dels supervisors havia tractat
d'establir un racionament d'aliments, controlant tot al que els seus
treballadors tenien accés. S'havia esfondrat ràpidament, Vartan havia estat el
que li va trencar els dits al supervisor, però Kaeden recordava els pocs dies
de vigilar cada moviment i també els de la Miara, per mantenir-se fora de la
línia de foc.
Després que va ser capturada i llançada a una cel·la, la van
deixar sola pel que es van sentir com hores. Sabia que no podien haver estat
més de quatre, perquè hi havia una finestra en la seva cel·la i encara estava
fosc fora. Però va ser més que temps suficient perquè ella revisqués cada
terrible història de la qual havia sentit parlar i que la seva imaginació posés
a la seva ment en un frenesí. No es va molestar a ocultar les seves llàgrimes.
Sabia que els imperials les veurien, i més, tard o d'hora.
La primera interrogadora no li va fer cap pregunta. Va
prémer una màquina contra el pit de la Kaeden i quan la va activar, tot el que
Kaeden va poder fer va ser cridar de dolor. Hauria dit qualsevol cosa,
denunciat a qualsevol, per parar el dolor, però la dona no li va preguntar res
i mai la va deixar el temps suficient perquè Kaeden pogués parlar. Quan
finalment li va llevar l'aparell, Kaeden va caure de costat al terra, amb la
gola adolorida de tant cridar per no dir res en absolut.
El segon grup d’interrogadors li va fer preguntes, d'entre
totes les coses, sobre la seva salut. Volien saber si tenia problemes de cor i
si era totalment humana, o si tenia algun defecte genètic. La veu de la Kaeden
demorava a tornar, així que en la seva majoria va assentir o va sacsejar el cap
en resposta, i quan van estar satisfets amb les seves respostes, la van amarrar
a la cadira, amb els palmells cap amunt. Kaeden es va adonar que això exposava
totes les venes dels seus braços. Un dels interrogadors va anar al passadís a
buscar la safata mèdica i no va malgastar cap oportunitat per al drama en
mostrar-li a Kaeden les agulles i flascons que anaven a utilitzar en ella.
Després de totes les injeccions, Kaeden sentia massa fred i massa calor al
mateix temps, i li costava sostenir el cap alçat.
—Doni-li uns minuts —va escoltar que deia un d'ells a algú
que estava parat en el passadís—. Podríem haver subestimat el seu pes. Tots són
una mica esquàlids en la Vora Exterior. Fa difícil medicar-los.
Kaeden va parpellejar estúpidament i va desitjar molt un got
d'aigua. Després va riure en veu alta. Aigua!
Per què no desitjar alliberar-se els braços i aclarir-se el cap i una nau que
la portés a la seguretat. El que realment desitjava, més que res, era que la
primera interrogadora i la seva terrible màquina mai tornessin a la seva
cel·la.
La porta es va obrir una altra vegada. Kaeden va intentar
aixecar la mirada, però el seu cap seguia pesant massa per al seu coll. Va
arribar una llum molt brillant i alguna cosa brunzí molt fort, incòmodament
prop de la seva oïda. Es va tornar lleugerament i va veure el droide
interrogador negre i rodó surant, amb agulles brillants sobresortint d'ell.
L'amenaça era clara: parlar o dolor. Kaeden sincerament no estava segura de què
anava a triar.
Una altra cadira es va arrossegar pel terra, i una figura es
va asseure enfront d'ella. Vestia de gris imperial, i el seu barret li cobria
els ulls. Kaeden no podia desxifrar el seu rang, però es movia com algú
acostumat a ser obeït.
—Kaeden Larte —va dir ell. Estava una mica sorpresa que
sabés el seu nom però va tractar de no demostrar-ho. Va fallar—. Humana,
legalment adulta cuidadora de Miara Larte, una germana. Vostè no va néixer
aquí, però va quedar òrfena aquí, mai ha quedat en deute, i el seu registre de
treball és impecable. En realitat, el seu líder d'equip pensa que vostè podria
reemplaçar-lo, quan es jubili.
Això era una sorpresa. Vartan mai ho havia esmentat i Kaeden
mai ho havia considerat. D'alguna manera era tranquil·litzador saber que tenia
una bona opinió d'ella, encara que no li fes cap bé en aquest moment.
—Més recentment, no obstant això, les seves perspectives han
empitjorat una mica —va continuar l'home—. Furt, vandalisme, conspiració,
assassinat i traïció. Això probablement posarà fi a la mobilitat ascendent de
la seva carrera.
Desitjava tenir alguna cosa intel·ligent a dir, com el
personatge d'una holonovel·la, però la seva llengua era massa pesada i el seu
cervell massa lent. A més, estava massa espantada.
—L'única decisió que queda és com desitja que es dugui a
terme la seva sentència. —Es va aixecar el barret i a Kaeden la va impressionar
la implacable mirada dels seus ulls—. Va a morir pels seus crims, per
descomptat, però si coopera amb nosaltres, farem que deixi aquest món, diguem,
sense preocupacions en el pit.
Kaeden es va encongir tan violentament que els seus braços
es van sacsejar contra les seves corretges. L'articulació de l'espatlla es va
raspar angoixantment, però abans que ella pogués registrar totalment el dolor, la
cadira es va bolcar. El seu braç s'havia mogut prou com per resultar aixafat
sota la cadira de metall, i va ser aquest dolor, real i concret, allò que
finalment va travessar la boira del seu cervell. Dos soldats d'assalt van
entrar a la cel·la per recollir-la i redreçar-la.
—Veig que ens entenem —va dir ell, com si no hagués passat
res—. Necessito que em digui dues coses, Kaeden, dues cosetes i morirà d'un sol
tret de blàster al cor.
»On s'amaguen els seus amics? Sabem que van fugir i la van
deixar perquè sigui capturada, però vostè ha de saber on van anar.
Expliqui'm-ho.
Ella va tractar de respondre però solament va clacar.
»I quin és el nom de la Jedi? —Aquesta vegada, la mirada en
els seus ulls era demoníaca. No volia capturar ni torturar a Ahsoka. Volia
matar-la... per una promoció o per poder o per l'oportunitat per dir que ell,
personalment, havia matat a un Jedi. Volia a Ahsoka morta.
Aquesta vegada Kaeden va clacar més fort. Si ell pensava que
ella legítimament no podia parlar, podria comprar-li una mica de temps.
»La seva falta de cooperació és lamentable. —Va fer
espetegar la llengua—. Però no completament sorprenent. Pensi-ho acuradament,
Kaeden Larte, i tornaré quan surti el sol. O tal vegada un dels meus col·legues
vingui en el meu lloc.
Kaeden va aconseguir controlar la reacció una mica millor
aquesta vegada. El dolor del seu braç ajudava, donant-li una mica més en el que
concentrar-se. Estava definitivament trencat.
La van deixar lligada a la cadira.
***
Ahsoka vigilava des del terrat de l'edifici d'administració
imperial. Pujar havia estat fàcil. Ara que ja no era acurada per ocultar el seu
veritable jo, ho havia aconseguit en dos salts. La part més difícil va ser
esperar per un buit entre les patrulles i trobar el millor lloc per fer el seu
ascens. La part posterior del complex encara estava mal protegida.
El seu examen de la construcció prefabricada va donar alguns
resultats interessants. Ahsoka havia vist els tancs, per descomptat, però
l'edifici en si era de l'estil utilitzat durant les Guerres Clon, la qual cosa
significava que podia endevinar el disseny de l'interior sense realment
veure’l. Es va permetre un petit somriure per la idea que la monotonia imperial
estava treballant en el seu benefici.
Va creuar el sostre pel costat esquerre, la seva dreta ja
que s'acostava per darrere, a causa que havia sofert el major dany durant
l'atac del dia. No obstant això, ho va descartar tan aviat com ho va veure,
perquè la guàrdia havia estat quadruplicada per compensar el dany. No hi hauria
cap entrada fàcil per aquest camí. Ahsoka es va lliscar per la paret a la línia
de sostres més baixa, encara en la part posterior de l'edifici. De totes
maneres, si el disseny era consistent, les cel·les de detenció estarien allà.
Mirà pel costat, a les parets escarpades i va veure les
finestres estretes que recordava que hi havia en la part superior de les
cel·les. Estaven incloses en el disseny per a la circulació de l'aire i
considerades un risc de seguretat acceptable perquè es pensava que eren massa
petites per escapar. També estaven, va notar Ahsoka, dissenyades pensant en
humanoides adults. Aquest seria el seu camí d'entrada.
Una de les finestres emetia una llum molt brillant, de la
classe que utilitzaria un interrogador per mantenir a un presoner tan incòmode
com fos possible. La llum es va apagar de sobte, i Ahsoka es va obligar a
comptar fins a cent abans de baixar de cap, aferrant-se amb els peus a la
cornisa, per comprovar l'habitació. No tenia sentit ser atrapada a causa de la
impaciència.
Va espiar a través de la foscor i va sentir que alguna cosa
donava una bolcada en el seu estómac. Allà estava Kaeden, i encara estava prou
viva per asseure's alçada en una cadira. Ahsoka va buscar en la seva butxaca i
va treure l'última de les càrregues corrosives de la Miara. No podia
arriscar-se al soroll de fer explotar la finestra, a pesar que així trigaria
més. Les càrregues eren difícils d'instal·lar de cap per avall, i Ahsoka
gairebé es crema completament els polzes, però al final ho va aconseguir i es
va apartar a esperar.
El cap li bategava per a quan el vidre va estar prou fràgil
perquè pogués obrir l'entrada a la cel·la. Va fer més soroll del que li hagués
agradat, però els gruixuts murs ho havien esmorteït una mica. Va passar per la
finestra, mossegant-se la llengua en fregar els químics romanents, i després va
saltar al terra.
—Kaeden —va murmurar—. Kaeden, desperta.
Kaeden es va regirar i la va mirar, i el seu cap es va
inclinar al costat. Drogues també, a més a més de tot el que li havien fet. El
seu braç estava trencat, i la ferida en el seu cap s'havia reobert, degotant
sang en el seu ull. Ahsoka es va posar a treballar en els lligams. No es va
molestar amb trencar els panys; solament va trencar les corretges usant la
Força.
—Kaeden, necessito que despertis —va dir Ahsoka—. Necessito
la teva ajuda per a la següent part d'això.
—Ashla... Ahsoka, no hauries d'haver vingut —va dir Kaeden.
Sonava com si estigués parlant-li a un somni, però almenys la seva veu era
baixa—. Et volen a tu, Ahsoka. Et volen morta.
—Shhh, ja ho sé —va dir Ahsoka—. Està bé. Puc cuidar de mi
mateixa. Però primer haig de cuidar de tu. Em pots ajudar?
Kaeden va intentar respondre, però els seus ulls es van
posar en blanc, i Ahsoka va perdre uns preciosos segons tractant de decidir si
era segur sacsejar-la. Va posar a Kaeden dempeus i va avaluar la postura
balancejant i l'extremitat trencada de la noia. Això anava a ser difícil però
no impossible. Va posar les mans sobre les espatlles de la Kaeden, suaument,
prenent atenció del braç lesionat, i va exhalar un sospir d'alleujament quan
els ulls de la noia es van tornar a enfocar.
—Molt bé —va dir Ahsoka—. Vaig a sortir per la finestra i
després tiraré de tu darrere de mi. Doldrà, però necessito que siguis tan
silenciosa com sigui possible.
Kaeden va aconseguir assentir amb el cap, però res més.
Haurien de fer això d'un pas alhora, perquè cada pas endavant era una millora
sobre la seva situació actual.
Ahsoka es va pujar a la finestra i després es va inclinar
enrere per la Kaeden. Era una posició incòmoda. El seu cap era massa gran, i
les seves espatlles estaven en l'angle equivocat. Va usar la Força per aixecar
a Kaeden, maniobrar-la a través de l'obertura estreta i baixar-la fins al terra
abans de saltar a baix després d'ella.
—Pots córrer? —va preguntar.
Kaeden es va bressolar el braç contra el pit, ara que estava
a l'aire lliure tenia el cap més clar. Ahsoka no podia carregar-la tot el camí
de retorn a la seguretat, però alguna cosa, el pànic o la determinació, havia
revitalitzat a Kaeden. Estava ferma sobre els seus peus, i els seus ulls havien
perdut una mica de la lluentor vidriosa induïda per la droga. Tenien uns tres
minuts abans que una patrulla vingués al voltant de la cantonada i bastant
terreny per cobrir.
—Realment no tinc una altra opció —va dir Kaeden i van
partir, movent-se tan ràpidament com van poder.
Ahsoka va encapçalar la marxa. No hi havia temps per a
desviacions i cap necessitat real, així que van anar directament a la seva
petita casa als afores de la ciutat. No hi havia guàrdies, i el pany estava
intacte. Ella i Kaeden van entrar just mentre el sol sortia. Era tot el que
Kaeden podia aconseguir ara com ara.
—Esperarem fins al vespre —va dir Ahsoka—, i després
tornarem a les coves.
—No, Ahsoka —va dir Kaeden. Es va estirar en el llit,
completament esgotada—. Has d'anar-te’n ara.
—No us vaig a abandonar —va dir Ahsoka. Va omplir una
cantimplora d'aigua i va ajudar-la mentre ella lluitava per asseure's i beure.
—Sí, ho faràs —va dir Kaeden mentre Ahsoka l'ajudava a
recolzar-se—. Li vaig veure la cara quan parlava de tu, el comandant imperial.
Ahsoka, simplement vol veure't morta i no va a ser amable sobre aquest tema.
Has d’agafar la teva nau i anar-te’n. Ara.
La pitjor part era que Kaeden tenia raó, i Ahsoka ho havia
sabut des d'abans que l'hagués tret d'aquesta cel·la. Quedar-se no solament
posava en perill a Ahsoka, sinó també a tots els altres.
—Tornaré per vosaltres. Ho prometo —li va dir Ahsoka, amb la
veu tan ferma com va poder.
No estava simplement tornant a abandonar als seus amics.
Aquesta vegada, almenys, havia estat capaç d'aconseguir un acte d'heroisme
abans de ser forçada a anar-se’n. Kaeden estava salvada.
—Ja has fet més que suficient per nosaltres —va dir Kaeden—.
Vam ser massa estúpids per veure-ho.
—Tornaré —va repetir Ahsoka. Va fer una pausa—. Gràcies. Per
acceptar-me quan vaig arribar aquí. A pesar que jo us ocultava coses.
—La galàxia és molt més gran que Raada —va dir Kaeden—. Em
va prendre un temps adonar-me.
Ahsoka va buscar en la seva butxaca, on estaven les peces de
tecnologia rebutjades encara embolicades en el seu paquet. Estava prop d'alguna
cosa, però no estava prou a prop.
Ahsoka no necessitava de la foscor per cobrir-se com Kaeden.
Ella era més ràpida i podria ocupar-se de qualsevol perseguidor. Podia arribar
a la seva nau i escapar. Havia de deixar anar els seus sentiments. Va comprovar
l'estat de la Kaeden una última vegada, i després es va marxar.
EL MIG D'UN CAMP DE
BATALLA era un lloc menys que ideal per a l'auto-reflexió profunda, però Anakin
Skywalker era un Jedi ben entrenat i més que a l'altura del repte. En el temps
des que havia deixat de ser l'aprenent padawan d’Obi-Wan, havia arribat a
apreciar la independència de ser el seu propi mestre. Per descomptat que havia
de seguir les regles del Temple i anar on el Consell Jedi li enviava, però ara
ell era un general. I els clons eren d'ell per comandar.
Tot era molt diferent
del que havia imaginat, quan encara era aquell marrec a Tatooine que havia
mirat els estels i sabut que hi havia una cosa millor per a ell. La galàxia era
molt més complicada que el que el Mestre Qui-Gon havia deixat veure, i encara
que estava agraït per l'ensenyament d’Obi-Wan, de vegades Anakin no podia
deixar de preguntar-se com serien les coses si Qui-Gon hagués viscut. Malgrat
tot el que els Jedi desaprovaven les afeccions, no hi havia res en la galàxia
que mai estigués de debò lliure de lligams. El retorn no-oficial d’Anakin al
seu planeta de naixement havia servit per demostrar-ho bastant bé.
I ara Anakin tenia
inclinacions: pels seus juraments al Temple i a la Padmé, les seves implícites
però no menys sinceres promeses a Obi-Wan, i les seves responsabilitats com a
comandant de les tropes en l'exèrcit de la República. Els clons havien estat
concebuts com una massa sense rostre, però ja estaven exhibint signes
innegables d'individualitat, i Anakin no dubtava que ho seguirien fent.
Tal vegada aquest nou
padawan que Obi-Wan hi havia comandat ajudaria a donar-li perspectiva. Anakin
era poc inclinat a portar a algú sense entrenament pràctic de combat tan lluny
a l'interior de la guerra. Christophsis era un lloc perillós, fins i tot per a
dos Jedi de les habilitats d’Anakin i Obi-Wan, i ja havien demostrat que podien
prendre el planeta tan sols per estar en risc de perdre el seu control
immediatament després. Al mateix temps, Anakin sabia que ja no hi havia cap
garantia de seguretat per a un padawan enlloc, i sabia per experiència personal
que Obi-Wan Kenobi era el millor dels mestres. A més, aquesta vegada, tindria a
Anakin per ajudar-lo.
O almenys, ho faria si
Obi-Wan volia.
Anakin no estava
completament segur de com seria el seu lloc al costat d’Obi-Wan una vegada el
seu amic tingués un nou estudiant. Els Jedi no s'aferraven al concepte de dos
com els Sith, però la majoria d'ells actuava individualment o en parelles. Era
una de les raons per les quals Anakin mai havia sol·licitat un padawan per a
ell. No volia que semblés que empenyia a Obi-Wan a un costat. Ara, Obi-Wan s’havia
anat i ho havia fet primer, i Anakin encara no estava segur de com se sentia
sobre aquest tema.
Va estudiar el camp de
batalla sota ell per enèsima vegada des que havia acabat el tiroteig. Solament
seria qüestió de temps abans que els separatistes fessin un altre intent contra
l'armament pesat de la República, i Anakin volia assegurar-se que estava llest
per a qualsevol cosa quan això succeís, fins i tot si això involucrava
incorporar al padawan d’Obi-Wan en la seva estratègia.
Tal vegada seria el
millor. L'addició d'un Jedi més jove li recordaria constantment a Obi-Wan que
Anakin era suficientment gran com per a més responsabilitats, que estava molt
més a prop de ser un mestre per dret propi. I tenir diferents assignacions que
Obi-Wan tampoc seria tan dolent. Podria fins i tot donar-li l'oportunitat de
passar més temps amb la Padmé. En assumptes estrictament oficials, per
descomptat.
Anakin va mirar cap
amunt quan un nou so va partir l'aire on estava parat. Una nau missatgera de la
República havia travessat el bloqueig separatista. Esperava que portés el
principi dels seus reforços, prou com per començar a revertir la marea de la
batalla en la superfície del planeta. Anakin li va dir als seus comandos clon
que mantinguessin les seves posicions i després va anar a reunir-se amb
Obi-Wan. No podia acabar de sacsejar-se la sensació de què la seva vida era a
punt de canviar.
