Línies de sang (i XXXI)

Anterior

CAPÍTOL 31

Tot el Senat va declarar, per unanimitat, un període de dol oficial per la mort de Tai-Lin Garr. En els seus pensaments més foscos, Leia es va preguntar si els centristes havien acceptat el dol només per qüestions d'imatge, però va pensar que el més probable era que la majoria dels sentiments fossin sincers. Ningú, sense importar la facció política a la qual pertanyés, volia asseure's a contemplar com una assassina radical determinava el rumb de les eleccions.

No obstant això hi havia una altra creença que havia estat unànime, una cosa que l’horroritzava: Arliz Hadrassian havia estat identificada com la terrorista, la criminal i la veritable amenaça. Gràcies a la informació recol·lectada a Sibensko, Hadrassian es portaria el crèdit del Bombardeig Tovalló, l'ascens al poder de Rinnrivin Di, tot, tant en el judici dels centristes com en el dels populistes. I, ara que s'havia suïcidat, davant els ulls del Senat el perill s'havia acabat.

—No poden assumir una cosa així —implorava la Leia en una petita reunió de senadors populistes després del funeral de Tai-Lin a Hosnian Prime—. Els diners de Rinnrivin provenien de Hadrassian, però d'on provenia els diners de Hadrassian? Va servir en l'exèrcit imperial, i després es va convertir en una dona de negocis, negocis petits. No és la classe de persona que pot finançar un exèrcit sencer.

—Leia, si us plau —va dir Varish amb aspror. Les llàgrimes mullaven el pelatge daurat de les seves galtes—. Tai-Lin mereix ser vetllat en pau.

Frustrada, Leia va deixar el tema per la pau, almenys de moment. Si ni tan sols una de les poques amigues properes i aliades que li quedaven en el Senat l'escoltava, ningú ho faria. No obstant això, es negava a creure que la recerca dels grups dissidents quedaria tancada per sempre. La gent tenia la informació. Els hi havia donat proves, i Ransolm havia recolzat els seus descobriments amb el seu propi testimoniatge. Tard o d'hora, veurien la necessitat de revisar l'assumpte més a fons, d'anar més enllà.

O no?

El matí següent, mentre la Leia caminava pels passadissos del Senat, va veure a un gran grup de persones amuntegat fora de l'oficina d'un senador mon calamari júnior. Dins, se sentia el que semblava ser una transmissió oficial que es reproduïa a un volum alt.

—Semblen notícies d'últim minut —va murmurar mentre s'acostava al grup.

En acostar-se, va sentir alguns murmuris:

—Això només demostra que no es pot confiar en un centrista.

—T’ho pots creure?

—Sembla que la Princesa Leia es va equivocar en això...

L'últim es va detenir quan va notar que Leia s'acostava, es ruboritzà en verd i es va fer a un costat. A la Leia només li importava que ja tenia suficient espai per acomodar-se i veure l'holograma projectat dins de l'oficina del senador, i sobretot per sentir el que estaven informant:

—... va expressar la seva sorpresa que un grup paramilitar pogués haver estat rebent intel·ligència i ajuda d'un membre del Senat Galàctic.

Leia es va omplir d'alleujament i de vindicació. Algú havia investigat després de tot; algú havia revisat la informació i s'havia atrevit a seguir el rastre fins al final. I, encara que no hagués volgut creure que els centristes estaven involucrats, no li estranyava escoltar que un dels seus havia estat partícip de tot allò des del principi.

Després, la transmissió va continuar:

—El Senador Casterfo ja va ser posat en custòdia i, d'acord amb la política del Senat, serà portat al seu planeta natal per ser empresonat, jutjat i sentenciat.

Ransolm? Van arrestar a Ransolm?

—No pot ser —va murmurar ella, gairebé entumida per la impressió.

—Sé que ha de ser molt impactant —va dir un oïdor més empàtic, un assistent chandrilà—. Però òbviament era molt bo fingint.

—No, no ho entenen. En veritat no pot ser. És absolutament impossible que Ransolm Casterfo sigui la persona responsable d'això. —Leia coneixia cada moment i cada pas de la seva recerca de memòria. Molta de la informació més important havia estat proporcionada pel mateix Ransolm. Ell havia arriscat la seva vida per ella a Bastatha. Fins i tot havia sol·licitat que se seguís la recerca davant de tot el Senat. En veritat tots creien que havia fet tot això només per cobrir les seves pròpies petjades? Només un ximple creuria això.

I llavors, la Leia es va adonar... La gent que havia acusat a Ransolm tampoc s’ho creia. Li havien tendit un parany per culpar-lo de tot.

***

Greer romania asseguda en l'oficina senatorial gairebé a les fosques; el dia estava massa ennuvolat com perquè entrés molta llum per les finestres, però ni tan sols s'havia molestat a encendre l'artificial. El datapad a les seves mans li il·luminava la cara mentre recorria els enregistraments una i altra, i una altra vegada, però les imatges mai canviaven.

La porta es va obrir i la Princesa Leia va entrar corrent, gairebé sense aire.

—Greer, han arrestat a Ransolm...

—Ho sé —va respondre ella, amb veu tremolosa—. Vaig venir corrent quan em vaig assabentar. Vaig creure que podríem aclarir-ho, que podríem fer-ho immediatament.

—Sí podem. Quan vegin els enregistraments, ho sabran. —Leia es va asseure al costat de la Greer i li va llevar impacientment el datapad, després va girar-se a mirar-la amb una mirada d'incredulitat—. Això no va ser el que va passar.

—Van alterar els enregistraments. Meticulosament. Completament. —En la pantalla va aparèixer la imatge de Ransolm Casterfo encaixant la mà d’Arliz Hadrassian mentre assenyalava els caces estel·lars amb el cap. Dos gestos genuïns que havien estat combinats per crear una il·lusió d'aprovació. Greer recordava bé la relació incòmoda que Casterfo havia tingut amb Hadrassian; havia tractat d'aparentar amabilitat, sense mentir sobre el seu entusiasme. Això el mostrava com un patrocinador entusiasta i, el més important, un que li havia ocultat les seves veritables accions al Senat.

Leia va sacsejar el cap.

—Algú es va apoderar dels nostres enregistraments?

—Casterfo va obrir els enregistraments per a tothom. Va ser fàcil per a un bon pirata informàtic treballar-los i alterar les imatges per fer semblar que les originals en realitat eren falses. —El pols de la Greer se sentia massa feble en les seves extremitats, però aquesta vegada no creia que es tractés de l’hematoignis, sinó de la corrupció responsable d'això; la feia sentir unes nàusees terribles. Quina classe de govern podia permetre alguna cosa així?

No..., quina classe de govern faria alguna cosa així? Perquè algú en el Senat havia d'estar darrere de tot això, i aquesta persona probablement se sortiria amb la seva. Greer havia sofert frustracions amb el Senat abans, però sempre havia cregut que perdurava alguna cosa que valia la pena rescatar, alguna cosa pel que valia la pena lluitar.

No obstant això, ara sabia que el Senat estava podrit. Fosc i tou, com una fruita vella coberta de floridura. No quedava res prou pur que valgués la pena salvar. Encara que a Greer mai li havia agradat Ransolm Casterfo del tot, havia arribat a respectar les seves habilitats i la seva integritat. Més enllà d'això, era totalment innocent de tots els càrrecs. Ningú mereixia pagar d'aquesta manera per un crim que no havia comès, però l'única cosa que podia fer era asseure's a veure-ho ocórrer.

Aquesta és la classe de “vida pacífica” que haig de portar si vull evitar morir a causa de l’hematoignis? Aquesta... mediocritat tranquil·la al servei de la corrupció?

La cara de la Leia empal·lidí.

—El portaran a Riosa avui. En el següent transport que surti de l'hangar principal. A quina hora serà això?

Greer va tancar la pantalla amb l'enregistrament fals per revisar.

—En... menys d'una hora.

—Haig d'anar. —Leia es va posar dempeus i es va dirigir cap a la porta.

Un petit centelleig d'esperança es va encendre dins de la Greer.

—Pot detenir-los? Pot salvar-lo?

Leia la va mirar per sobre de l'espatlla, afectada per la culpa i el dolor.

—No.

***

L'hangar principal no tenia molt moviment en aquesta hora del dia, tampoc els monoraïls, la qual cosa li va permetre arribar a la plataforma designada a temps..., just a temps. En entrar corrent per la porta, trontollant i sense alè, va veure a dos soldats de la Nova República que escortaven a Ransolm Casterfo cap a un ominós transport per a presos en forma de caixa. Ransolm seguia amb la seva roba elegant de sempre, encara que estava arrugada, i les seves mans estaven emmanillades davant d'ell.

—Esperin! —va cridar la Leia. Els tres homes la van mirar. Els guàrdies es veien confosos i Ransolm semblava... resignat. Leia va córrer cap a ells, tractant de convocar una ombra de la seva antiga autoritat.

—Vull parlar amb el Senador Casterfo.

Els guàrdies es van mirar. I un llarg moment després, un d'ells va dir:

—Tenim ordres de portar-lo en aquest moment.

La Leia es va redreçar, permetent que la seva mirada es tornés freda i imponent. A l’infern amb actuar com una senadora; ella era una princesa i ja era hora que aquests homes ho recordessin.

—Podran complir les seves ordres al seu degut temps. Deixin-nos parlar.

Van deixar anar a Ransolm immediatament i van retrocedir uns quants passos. Amb això en tenia prou. Leia va mirar a Ransolm als ulls i va sentir una punxada en el pit quan ell va tractar de somriure.

—La teva cara és la primera amistosa que he vist en tot el dia. —La seva veu era més ferma del que ella hauria esperat—. Pot ser que sigui l'última cara amistosa que vegi en tota la meva vida. Haig d'admetre que en aquest moment lamento dolorosament haver ajudat a restaurar la pena de mort a Riosa.

L'horror va envair-la. Els planetes que aplicaven la pena de mort solien considerar la traïció com una ofensa capital. Ransolm no només seria injustament condemnat, sinó també executat per crims que no havia comès.

—Tractaré de fer alguna cosa —va prometre ella. La seva ment ja recorria desesperadament les seves opcions en aquest mateix moment, sense trobar res més que l'esperança que en algun lloc, d'alguna manera, pogués trobar una solució per a això—. Cobrar alguns favors, contractar a un investigador independent...

—I fallaràs. —Ell va somriure amb inefable tristesa—. Un rar cas d'ironia perfecta. Ja no tens el poder o les connexions necessàries per salvar-me, precisament perquè jo et vaig llevar aquest poder amb les meves pròpies accions. Vaig caure en el meu propi parany.

—Ransolm... —Leia va tancar els ulls per un moment, impactada per la profunditat de la seva pena i la seva ira. En aquest moment era com si mai l'hagués traït, com si la seva amistat seguís sent tan forta com havia estat aquella nit en la qual van compartir alguns dels seus secrets més foscos—. Això no va succeir per haver-me exposat, va succeir per haver-me defensat.

—Perquè em vaig adonar que la meva enemiga en realitat podia ser la meva única aliada veritable. I ara he comprès que els meus supòsits aliats són els meus enemics després de tot. —Ransolm finalment va perdre el componiment; va estirar les seves mans emmanillades, i Leia les va prendre, tot i que la subjecció de Ransolm era tan desesperada que li dolia—. Leia, ho sento tant... Vaig perdre la teva amistat de la pitjor manera possible. Desitjaria mai haver-li explicat al Senat allò de Vader. Desitjaria no haver-te jutjat per les seves accions.

—L’odiaves. Li temies. Vas reaccionar per instint. —Leia encara creia que això no excusava les seves accions, però era una raó, una que ella podia comprendre i fins i tot perdonar.

—M'alleuja pensar que tu seguiràs endavant —va continuar ell—. Saber que li faràs front a la gent del Senat capaç de ser tan corrupta. Tal vegada ja no tinguis el poder oficial, però t'he vist trobar altres maneres de fer les coses, fins i tot si fa falta ignorar algunes regles.

No puc fer això per sempre. Exhausta per haver corregut fins aquí, demacrada per la por i el dolor que sentia per Ransolm, Leia va sentir cada dia de la seva edat en tot el seu cos. Els anys difícils, a més de tot. El treball que hi havia per davant li pertanyia a una altra persona més jove i més forta; havia cregut que Ransolm seria aquesta persona. Però aquest somni, com molts altres, havia estat destruït fins a tornar-se pols.

Un dels guàrdies es va acostar de nou.

—El transport ha de marxar, no podem retardar-ho més.

—Però... —Leia ni tan sols va poder acabar d'objectar abans que els guàrdies comencessin a emportar-se’l. Ella va córrer darrere d'ells, sense sentir-se avergonyida de fer un espectacle—. Una cosa més, només una cosa més...

Els guàrdies no li van dir res, però van deixar de caminar. Ransolm va mirar cap enrere, i a ella li va semblar més jove del que mai li havia semblat abans. Massa jove per morir.

—Quan et vaig veure per primera vegada, vaig pensar... Vaig dir que podries haver servit a l'Imperi, d'haver viscut durant la guerra. Vaig dir que podia imaginar-te clarament amb un uniforme imperial. —Leia va sacsejar el cap—. Em vaig equivocar. No hauries combatut per a l'Imperi. Hauries estat amb nosaltres.

—Amb tu —va repetir Ransolm. I una vegada més li va esbossar un somriure ferit—. Espero que això sigui veritat.

Després els guàrdies van seguir avançant, i Ransolm va deixar que se l’emportessin. No va tornar a mirar cap enrere.

En aquest moment, l'enuig de la Leia es va tornar pràcticament una fúria incontrolable. D'haver tingut un blàster, tal vegada hi hauria disparat. La seva ira podria haver-la impulsat a matar a uns altres, fins i tot innocents, només per assegurar-se que Ransolm Casterfo no hagués de morir innecessàriament.

En aquest moment s’adonà d'alguna cosa que mai havia aconseguit entendre del tot abans. Sempre es va preguntar què havia portat al seu pare a passar-se al Costat Fosc, a convertir-se en Darth Vader. Imaginava que havia estat l'ambició, l'avarícia, o alguna altra feblesa venal. Mai va considerar que podia haver-hi un motiu millor, com el desig de salvar a algú o venjar un gran mal. Però, fins i tot si va acabar per portar-lo al mal, aquest primer impuls podria haver nascut de la lleialtat, el sentit de justícia o fins i tot l'amor.

Va ser això el que va passar amb el seu pare? Mai ho sabria. Però, per primera vegada en molt temps, tenia certa noció de qui podria haver estat Anakin Skywalker abans de la seva caiguda i de la bondat que podria haver sobreviscut dins d'ell durant molts anys, enmig de la foscor.

Leia es va quedar en l'hangar, sentint dificultat per respirar i observant el transport. No es va moure quan els motors es van encendre, tampoc quan es va enlairar, deixant al seu pas un vendaval d'aire desplaçat. Només es va quedar quieta i va observar com s'elevava el transport fins que es va tornar tan petit i distant en el cel que mai podria tornar a veure.

Va recordar aquesta terrible pena en el pit, la que sentia en temps de guerra quan enviava tropes a missions de les quals mai tornarien. Encara que sempre hi havia sigut conscient de la importància de la seva causa, el sentit de pèrdua i de desaprofitament mai van deixar de semblar-li insuportables.

Però ho havia resistit llavors, i ho resistiria ara. I la certitud que es va apoderar de la seva ment mentre observava a Ransolm anar rumb a la seva mort era la classe de certitud que la canviaria des d'aquest dia, com sabia bé.

Només els centristes podien ser responsables d'aquesta tragèdia, doncs els populistes no tenien motius per eliminar a pràcticament l'únic membre de l'altra facció que de tant en tant estava del seu costat. Això significava que els centristes estaven devorant-se entre ells. No només estaven atacant als populistes per tots costats, també estaven eliminant als membres de la seva pròpia facció que no compartissin les seves ànsies de poder. No els servien els moderats, ni la pau. Els centristes buscaven la guerra activament, tal vegada ho havien estat planejant tot per molt temps, i ara començaven a llevar cada obstacle que es travessés en el seu camí.

Malgrat la seva gran desil·lusió pel procés polític, Leia amb prou feines s'adonava que el Senat estava condemnat, sense importar el que ella fes.

La guerra s'havia tornat inevitable.

***

Lady Carise Sindian estava tenint un matí excel·lent.

Va fer les declaracions indicades a les fonts indicades sobre l'impacte que li va causar la notícia de l'arrest de Casterfo. Com a bona centrista, s'havia rentat les mans de l'assumpte. No permetrien que la seva facció i els seus ideals fossin arruïnats pels actes criminals d'un home. No, clar que no; els centristes seguirien endavant.

I sense que gairebé ningú ho sabés, ja estaven avançant més ràpid. L'única moció que el Senat havia aprovat el dia anterior era la de posposar el vot per a primer senador. Darrere de l'assassinat de Tai-Lin Garr i l'arrest de Ransolm Casterfo, la majoria va estar d'acord en què la situació política era massa volàtil en aquests moments com per dur a terme una elecció pròximament. Lady Carise i els seus aliats havien votat per això, perquè a hores d'ara havien començat a ordir una solució molt millor: la secessió.

Prendria uns quants mesos posar això en marxa. Necessitaven una estructura ferma abans de procedir. Però, aviat, els planetes centristes deixarien la Nova República, separant-se així del fang en el qual s'havien enfonsat a causa de la inacció del Senat per crear i recolzar la Primera Ordre. Només pensar-ho va fer saltar el seu cor d'alegria.

Lady Carise somreia en girar la cantonada que portava directament a la seva oficina, però es va parar en sec quan va veure qui estava parada fora d'ella.

—Princesa Leia?

—Quina sort trobar-la per aquí —va dir la princesa, a menys de dos metres de la seva porta—. Fa temps que vull tenir una xerrada amb vostè.

—Com sabrà, sempre estic disposada a escoltar a un altre membre del Consell de les Cases Reials. —Lady Carise podia donar-se el luxe de ser generosa després del seu triomf. Tal vegada la Princesa Leia finalment la buscaria a ella ara que no tenia més aliats i començaria a comportar-se amb el respecte a causa d'un altre membre de la noblesa—. Sí, posem-nos al dia. Què ha fet últimament?

La Princesa Leia va somriure.

—Vaig estar contactant a alguns dels meus vells amics. Incloent, de pura casualitat, als membres més antics de les cases reials.

—Oh, de debò? —Lady Carise va començar a adonar-se de tota la ira amagada darrere del somriure de la princesa.

—Sí, veurà... Hi havia un assumpte que havíem de discutir urgentment. Em refereixo per descomptat a la sacralitat del segell reial, en relació amb la propietat del suprem governant de Birren. —El to de la Princesa Leia seguia sent cortesa, però la seva mirada es va esmolar—. Vaig imaginar que vostè va pensar que jo estaria massa distreta com per adonar-me del que va succeir i, per ser franca, ho vaig estar per un temps, però no em va prendre molt adonar-me que el cofre de records només podria haver-hi estat ocult a Birren. Només el suprem governant podria haver tingut accés a ell. I el suprem governant, vostè en aquest cas, acabava de passar setmanes celebrant rituals relacionats amb la inauguració, en els quals la futura governant va prometre en repetides ocasions defensar la sacralitat del segell reial, sense importar res. Ni tan sols va aguantar un mes.

Lady Carise s'havia preparat per a una disputa com aquesta quan Casterfo va revelar la veritat, però en passar les setmanes, s'havia tranquil·litzat a si mateixa pensant que la Leia no s'havia adonat o simplement ho havia ignorat. Així que ara es trobava sense paraules.

—Bé. Suposo. Em vaig veure... enmig d'una crisi moral tan extrema que...

—El jurament exigeix que el suprem governant defensi la santedat del segell reial fins i tot fins a la mort. —La Princesa Leia va alçar una cella—. No es preocupi, no penso portar l'assumpte fins a les últimes conseqüències de la llei. Va bastar amb posar-me en contacte amb els membres del Consell de les Cases Reials i convèncer-los d'aprovar una resolució, la primera que s'han molestat a aprovar en anys. Específicament, l'han despullat dels seus títols reials per sempre. El títol de suprem governant de Birren passarà a la següent persona en la línia de successió, a més vostè ja no és membre del Consell de les Cases Reials.

Podria haver fet alguna cosa així? Per ventura era possible? Lady Carise va sentir que li tremolaven els genolls.

—No pot! És meu per dret de naixement. La noblesa és sagrada... no poden llevar-la-hi a algú així com si res!

La Princesa Leia va sospirar i va sacsejar el cap.

—Fa molt temps que la noblesa només és sagrada per a vostè. És un càstig molt petit, per la qual cosa em va fer a mi i especialment pel que sospito que li va fer a Ransolm. Però dol, veritat? M'imagino que li dol fins a la medul·la. Mai s’ha pogut convèncer a vostè mateixa que és superior a tots els altres més que per una casualitat en el seu naixement, la qual cosa, per cert, és una de les coses més tristes que puc imaginar.

La respiració de Lady Carise estava tan accelerada que podria estar hiperventilant. No podien llevar-li els seus títols. No podien!

Però aparentment, ja ho havien fet.

—Aquest és l'únic càstig que encara podia fer que li apliquessin, així que vaig haver de conformar-me amb ferir-la..., ara com ara. —La Princesa Leia va somriure—. Adéu, Carise.

Carise. Només Carise. Des d'aquest dia d'ara endavant, només seria Carise Sindian. No podia imaginar una humiliació més gran. Així que Carise només podia quedar-se aquí parada, tractant de recuperar l'alè, mentre veia com la princesa s'allunyava.

***

Més tard aquesta nit, Leia es va llevar la seva roba senatorial i es va posar un mico senzill i una de les jaquetes de cuir d’en Han. Li quedava gran, però feia l’olor d'ell, i això la reconfortava, a pesar que s'hagués marxat. Es va lligar les botes i es va dirigir a un hangar poc utilitzat en el límit de la ciutat, el qual havia reservat per al seu ús exclusiu el dia anterior.

L'hangar no serviria als seus propòsits per molt temps. Hauria de pensar més en gran, buscar un millor amagatall i anar més lluny. No obstant això, ara com ara només necessitaven un lloc on començar.

Quan la Leia va entrar, va veure que tots als quals havia contactat ja estaven aquí; ella havia arribat d'hora, però ells més. Al fons, es trobaven aquells que van venir des de més lluny per ajudar-la: Nien Nunb, Ematt i fins i tot l'Almirall Ackbar, fermament dempeus, preparats per treballar. Al seu costat estava Harter Kalònia, qui no va dubtar ni un instant a acceptar la invitació de la Leia, gràcies al cel: sempre era bo tenir un metge a mà, sobretot si sabia com guardar un secret. Més enllà estaven alguns pilots joves acabats de reclutar. Va triar en aquells amb els quals havia treballat personalment, com Joph Seastriker, parat davant dels altres, o en aquells que Joph i altres pilots havien recomanat, com Clac Wexley o Zari Bangel.

Però hi havia una persona aquí que la Leia no havia convidat.

—Greer? —va dir la Leia, col·locant les seves mans sobre les espatlles de la seva assistent—. Què fas aquí? No et vaig dir, per la teva pròpia seguretat; que és millor que no sàpigues més de l'estrictament necessari.

—Exacte —va dir Greer, amb un somriure—. Però, ja que vaig a ser una dels seus pilots principals, probablement sigui necessari que ho sàpiga tot.

—No. Saps que no pots...

—Ho sé, ho sé. Se suposa que haig de jugar a la segura i mantenir-me calmada i avorrida, per poder viure una llarga vida que no s'assembla en res al tipus de vida que en veritat vull portar. Se suposa que m’haig de quedar parada en comptes de recolzar una causa en la qual crec? —Sacsejant el cap, Greer va dir—: Prefereixo cremar-me a una altra classe d'infern.

Encara que la Leia va sentir una punxada en el cor, sabia que era millor no discutir. En comptes d'això, es va limitar a abraçar a la jove breument abans de donar-se la volta i dirigir-se a la resta del grup, que esperava en silenci.

—Gràcies a tots per venir aquesta nit —va començar a dir —. Així siguin vells o nous amics, estan aquí perquè van demostrar el seu valor i la seva iniciativa. Van veure el perill que s'aproxima, i estan disposats a fer el que sigui necessari per protegir de la guerra als pacífics planetes d'aquesta galàxia.

—Estem preparats. —Els ulls blaus d’en Joph brillaven amb emoció. La guerra aombraria aquesta alegria massa ràpid. Leia desitjava poder conservar el seu entusiasme juvenil fora de perill en alguna part, poder embotellar-ho o amagar-ho, però sabia que era un més dels sacrificis que reclamaria el conflicte que s'acostava.

—No parlin massa aviat —els va advertir—. Tots els presents han d'entendre que aquest moviment, aquesta organització, no està autoritzada pel Senat Galàctic. Ara com ara, i possiblement per sempre, operarem més enllà del control governamental. Això pot significar ignorar algunes lleis i trencar altres per complet.

—Això mai ens va detenir abans —va dir Ackbar.

—Ja tenim uns quants centenars de detonadors tèrmics. És un avanç —va afegir Greer.

Leia va recórrer l'hangar amb la mirada, sense trobar cap senyal de dubte o titubeig en el rostre dels presents. Aquestes persones confiaven en ella. Estaven preparats. I finalment, ella també estava preparada.

—El sol ha començat a posar-se en la Nova República —va dir la Leia—. Ha arribat el moment que surti la Resistència.

FI

Línies de sang (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

Joph es considerava a si mateix un noi bastant enginyós, però mai havia bregat amb una situació així abans.

—Què se suposa que fem amb aquests?

Ell i Greer estaven parats en la nau ferralla que havien adquirit per a la missió de Sibensko. L'havien estacionat en un hangar barat i allunyat de tota propietat militar. Tots dos observaven el carregament que consistia en centenars de detonadors tèrmics.

—Creu-me que no ens convé que ens pesquin amb aquest tipus de carregament —va afegir Joph.

Greer es va acostar a les tarimes, entretancant els ulls amb consternació.

—No podríem justificar-ho —va dir cautelosament—. La missió a Sibensko ja s'ha fet pública. Així i tot, tenim un munt d'explosius pertanyents a una organització paramilitar terrorista... i cap lloc on posar-los.

Inicialment, Joph va pensar que podien lliurar-li els detonadors a algun comandant o almirall de la flota de la Nova República. Però, ja que tècnicament no estaven en una missió militar, els objectes confiscats no estaven sota jurisdicció militar. La seva missió va ser senatorial, més o menys, però el Senat Galàctic no comptava amb un procediment o protocol per al lliurament de dispositius destructius. Joph es va preguntar si havien de donar-los-hi a la pròpia Princesa Leia. Però si la gent treia conclusions equivocades? Ja de per si mateix li temien i l'odiaven per ser la filla de Darth Vader; si el públic s'assabentava que tenia una reserva oculta d'armament, les reaccions serien extremes.

—Suposo que no aconseguiríem vendre'ls —va dir ell.

Greer li va mirar amb les celles arquejades.

—Clar, per què no? Afegim comerciants d'armes al nostre registre criminal.

—Bé, i què se suposa que hem de fer? —Va dir Joph, asseient-se en una cadira plegable del celler de càrrega—. Penjar-los com a decoració?

—Pensava de portar-los de tornada a Sibensko i tirar-los en l'oceà. —Greer es va recolzar en la paret de metall de braços plegats—. Però això només podria causar més destrucció, per a la fauna del lloc o pels arrossegadors submarins que van enviar per investigar.

—De debò el Senat enviarà a algú? —Era una resposta més ràpida i decisiva que les que Joph estava acostumat rebre del govern.

Però Greer va sospirar.

—No, tant de bo tinguéssim tanta sort. Però pots apostar que algunes de les organitzacions criminals que tenien interessos allà voldran fer un cop d'ull. Els niktos, els hutts, tal vegada fins i tot alguns simpatitzants dels Amaxins. Aniran a la recerca de qualsevol cosa que puguin recollir i tota la informació que puguin recol·lectar.

I què ens importa si aquests tipus acaben explotant?, va pensar Joph, però no ho va dir, perquè immediatament va pensar que no serien els propis mafiosos els que anirien a revisar les restes en les seves naus submergibles. Serien els seus servents de sempre i persones massa pobres com per rebutjar treballs que posessin en risc les seves vides. No mereixien morir només perquè a ell i a Greer no se'ls ocorria on guardar els detonadors.

Quan Greer es va portar una mà a la templa i va fer un gest de dolor, Joph es va sentir sobtadament alarmat.

—Estàs bé?

—Estic bé, només tinc un mal de cap. —Després li va llançar una mirada i li va apuntar amb el dit—. I no tornis exagerar respecte a la meva salut. D'acord?

Joph es va obligar a relaxar-se.

—D'acord.

Lentament, Greer va tornar a mirar els detonadors tèrmics.

—Necessitem llogar un espai d'emmagatzematge. Un lloc que sigui segur i secret.

—I després què? Deixem els detonadors aquí per sempre?

—Esperem al fet que la Princesa Leia ens doni indicacions.

Joph volia preguntar quines serien exactament aquestes «indicacions», però ja sabia la resposta. Només van aconseguir derrotar al càrtel de Rinnrivin Di i als guerrers Amaxine saltant-se l'autoritat senatorial de la Princesa Leia i fent coses per la seva pròpia iniciativa. Si la princesa tenia raó, podria haver-hi més grups paramilitars allà fora, preparant-se per portar a la galàxia a la vora d’una guerra. El Senat no mostrava disposició ni capacitat per prendre les mesures necessàries contra aquests grups.

Aparentment la princesa pensava que arribaria el dia en què, sols, haurien de fer front a aquests grups. I, quan aquest dia arribés, haurien d'estar armats.

—Unitat de magatzematge —va dir Joph—. Comprovar.

***

Encara que Ransolm Casterfo s'havia estat armant de valor per a la visita gairebé tota la nit i tot el matí, encara sentia el cor ple de temor quan va començar a caminar pels corredors del Senat. Quan va arribar a la seva destinació, es va detenir un moment per acomodar la seva jaqueta color verd fosc i la seva impecable camisa blanca; va respirar profundament un parell de vegades i va fer un pas cap endavant de manera que les portes s'obrissin per fer-lo passar.

Greer no estava en el seu lloc de costum en la recepció de l'oficina. De fet, semblava no haver-hi ningú a més de C-3PO, qui es veia tan estupefacte com és possible per un androide.

—Senador Casterfo?

—Desitjo parlar amb la Senadora Organa —va dir Ransolm de manera perfectament formal i correcte. Després, en veu més baixa, va afegir—: Si em rep.

—Li preguntaré directament, senyor —va dir C-3PO, mentre caminava cap a la porta de la Leia, però d'esquena, com si cregués que no era assenyat perdre de vista a Ransolm ni per un instant. Ransolm es va preparar per a una llarga espera o un rebuig immediat, per la qual cosa va quedar molt sorprès quan, només instants després, C-3PO va reaparèixer.

—Sembla que Sa Altesa sí està disposada a veure’l. Encara que, francament, no m'imagino per què.

—Em sembla just.

Ransolm va entrar a la seva oficina, alleujat que l’androide no intentés seguir-lo. Leia estava asseguda davant del seu escriptori vestida amb la roba que només es posava quan viatjava: una túnica i pantalons de color gris clar. El seu cabell estava subjectat en un monyo desordenat que li penjava sobre el clatell. Tots els seus esforços per mantenir la formalitat i la magnificència senatorial havien estat abandonats; aquesta era una dona a la qual ja no li importava un rave el que els altres pensessin.

No es va aixecar per saludar-lo. Les seves paraules van ser curtes i directes:

—No puc creure que tinguessis el valor d'encarar-me.

—Amb prou feines jo m’ho puc creure. —Encara que Ransolm considerava que el que li havia faltat abans no era valor, sinó enteniment. Durant setmanes després de descobrir la veritat sobre el seu origen, no havia estat capaç ni de mirar-la directament a la cara, molt menys fer un esforç per veure-la com una cosa més que la filla de Vader. No obstant això ara, quan la mirava, veia a la mateixa persona que havia arribat a conèixer i a apreciar. Encara que les seves accions havien posat fi a la seva amistat per sempre, almenys podia atorgar-li el respecte que es mereixia.

—Vas fer un gran treball en la missió de Sibensko. Després de llegir tot l'informe, em vaig quedar summament impressionat. D'haver estat en el teu lloc, dubto que hagués aconseguit sortir amb vida.

Ella va doblegar els braços davant del seu pit.

—Quin gust haver-me guanyat la teva aprovació per fi.

El seu sarcasme li dolia, però no més del que ell sabia que mereixia. No va anar aquí buscant el seu perdó, només per a la fi donar-li el que mereixia.

—Bé, m'alegra que la missió hagi estat reeixida i que tots estiguin bé. Vull que sàpigues que planejo donar tot el meu suport per a qualsevol recerca que es dugui a terme.

Ell li va dirigir un assentiment de comiat i va començar a caminar cap a la porta, però després ella va dir:

—Ransolm, espera.

—Sí?

—No vaig a agrair-te per recolzar el meu testimoniatge ahir en el Senat. Ningú hauria de rebre agraïments simplement per dir la veritat. Però haig d'acceptar que em vas sorprendre... per bé, aquesta vegada. —Un petit i irònic somriure va aparèixer en la cara de Casterfo per un instant, i després es va anar—. Vas posar el bé comú per sobre del teu propi partit polític i les teves ambicions. Vas defensar el que consideraves correcte i vas dir la veritat tot i que els que t'envolten volien que mentissis. Això et converteix en la classe de polític que aquesta galàxia necessita.

—Cap senador que es consideri digne del càrrec hauria de fer menys que això. Com dius, no mereixo gratitud per això.

—I no obtindràs gratitud. Obtindràs responsabilitats. —Leia va sospirar—. Ja no tinc poder en el Senat. I mai tornaré a tenir-lo. Això significa que hauràs de trobar altres aliats, tant populistes com centristes, que puguin treballar junts de manera honesta per treure'ns a tots d'aquest desastre i fins i tot, tal vegada, prevenir una guerra.

—Estic segur que la situació no arribarà tan lluny.

—Espero que no. Encara crec que podem buscar una manera de tornar a la pau. Però tu i uns altres com tu hauran de ser els qui ens guiïn fins a ella. Prendrà molt temps formar la classe de moviment que el Senat necessita. Hauràs d'asseverar la teva independència i no deixar que et segueixin manipulant per fer el treball brut d'altres polítics. També hauràs de millorar molt quant al teu judici quan es tracti de decidir en qui pots confiar. I, per molt temps, hauràs d'estar sol. —La mirada de la Leia semblava travessar-lo, però Ransolm no podia determinar què era el que ella veia més enllà d'ell. Però després Leia va afegir—: Crec que ets prou fort com per fer-ho.

Res del que pogués haver-li dit podria haver-ho fet sentir més noble i més motivat. Ransolm va assentir.

—Sempre compliré amb el meu deure.

—Sí, crec que ho faràs.

No tenien res més a dir-se, tal vegada per sempre, així que Ransolm es va limitar a fer-li una reverència i es va marxar. Va tornar a la seva oficina en un estat de malenconia, no per la feina que es trobava davant d'ell, sinó pel record de la Leia, esgotada i aïllada, encara pensant en el benestar comú mentre aprenia a bregar amb el seu exili polític.

Ransolm sabia que li havien passat la torxa. Només esperava ser digne d'ella.

***

Deu dies després del seu discurs final en el Senat Galàctic, Leia va fer la seva primera aparició política en públic des que la galàxia s'havia assabentat que era la filla de Darth Vader. No tenia desitjos d'enfrontar-se a una multitud hostil, però tampoc pensava passar la resta de la seva vida amb por. A més, com li va assenyalar Varish Vicly, aquesta era l'oportunitat ideal.

—Permet-me ser molt franca —li va dir Varish—. Tens un historial de guerra gloriós i una llarga vida de servei en el Senat, la qual cosa significa que la gent no ha de percebre que et fem a un costat. Ratllarien d'hipòcrites a tots els populistes, fins i tot si aquests asseguressin odiar-te. Però ja no podem presentar-te com una de les nostres líders. Això significa que has de venir a les reunions grans que estiguin enfocades en altres polítics, somriure i saludar, i donar-li al públic l'oportunitat de tornar a acostumar-se a la teva presència. Una vegada que ho facis, podem començar a estendre el teu paper i a retornar-te una mica de la teva antiga autoritat.

Encara que la Leia estava segura que el públic mai tornaria a sentir-se a gust amb ella, pensava seguir el seu consell. Apreciava la seva lleialtat, i volia veure com el seu vell amic Tai-Lin Garr rebia l'atenció que mereixia.

El seu primer acte de campanya va tenir lloc en un dels parcs més grans de Hosnian Prime, un lloc molt popular entre els visitants de tota la galàxia. Tai-Lin havia triat com a escenari principal de l'esdeveniment una gran font en forma de ventall que el seu planeta natal, Gatalenta, havia donat quan es va fundar la Nova República. Era un lloc bell i simbòlic: Tai-Lin estava deixant molt clar, encara que en silenci, que seguia considerant-se un ciutadà de Gatalenta primer de tot.

Leia es va asseure en la fila de darrere, darrere del nou candidat populista, vestint un senzill i discret vestit color verd oliva i esperant de tot cor passar desapercebuda. Els únics que semblaven parar-li esment fins al moment eren els guàrdies de seguretat agrupats en el perímetre de l'esdeveniment, un dels quals mai li va llevar els ulls de sobre. Li hauria semblat ofensiu de no ser perquè era molt graciós. Leia va aplaudir quan els altres ho van fer i va somriure genuïnament en veure a Tai-Lin sent aclamat per la multitud entusiasta. Amb la seva capa color escarlata, semblava embolicat en la seva pròpia bandera de victòria.

Sabia que la candidatura de Tai-Lin per al càrrec de primer senador tenia diversos punts febles fonamentals. Tenia la disciplina i humilitat suficients per resistir la temptació d'aprofitar-se de la seva nova autoritat, en cas que guanyés. Però, en la pràctica, l'estratègia que pensava emprar era auto-sabotatge. Era l'equivalent de perdre tota l'esperança en la política galàctica, fins i tot d'abandonar la idea que un sol govern podria protegir i servir a tots els planetes coneguts.

Però Tai-Lin confiava en la Leia. Mai havia dubtat d'ella quan es va saber la veritat, i era un dels pocs individus que entenien com era possible que un home amb gran domini de la Força (fins i tot del Costat Fosc) pogués haver tingut fills com Luke i Leia. Ella estava convençuda que ell no li donaria l'esquena després de l'elecció, fins i tot si guanyava.

Tal vegada mai pugui recuperar el meu poder polític..., va pensar ella, però això no significa que no pugui seguir treballant a favor del que penso que és correcte. Si aconsegueixo convèncer a Tai-Lin que m'escolti ocasionalment, tal vegada redefinim el paper de primer senador, transformant-lo en alguna cosa ideal per a ell i per a la galàxia. En comptes d'una líder, puc ser una consellera informal. Tal vegada encara pugui fer alguna cosa per ajudar al fet que seguim avançant.

—Princesa Leia? —va dir una petita veu al costat d'ella.

Es va donar la volta i es va sorprendre de veure a Korr Sella obrint-se pas entre la multitud per acostar-s’hi.

—Korr. —Leia es va detenir just a temps abans de dir-la «Korrie» una altra vegada—. No esperava veure't aquí.

—Perquè vaig renunciar —va dir Korr—. Perquè em vaig marxar just després que tots ens assabentem de l'assumpte de Vader. No ho hauria d’haver fet. He passat totes aquestes setmanes pensant en com es va portar amb mi tot el temps que vaig treballar per a vostè i en el molt que l'admiro, i em vaig adonar que segueixo estant segura que és una bona persona. Així que no hauria d'haver-li donat l'esquena per una cosa que no és culpa seva.

Leia no esperava que molta gent li mostrés comprensió, però sí que els més savis i experimentats, aquells als quals havia conegut durant més temps, fossin els primers a entendre raons. En comptes d'això, van ser enfosquits per una noia de setze anys.

—Entenc —va dir la Leia, tractant de mantenir el seu to més amable, però suficientment fort perquè se sentís per sobre de la multitud—. Ho vaig entendre des d'un principi.

Korr va assentir, parpellejant ràpidament, i va dir amb una veu tremolosa:

—Sé que ja no puc tornar a ser la seva becària, però només volia dir-li que, si alguna vegada hi ha alguna cosa en el que pugui ajudar-la, ho faré. Vull dir, estaria orgullosa de poder fer-ho.

—Gràcies, Korr. Això significa molt per a mi —va dir la Leia, mentre estrenyia la mà de la noia.

—I..., si vulgues..., pot seguir dient-me «Korrie». No em molesta.

—No, tenies raó. Ja no ets una nena. De fet, crec que ets més adulta que la majoria de les persones en aquest lloc. Korr et queda millor.

Korr finalment va somriure, i Leia va tenir la seguretat que, si algun dia la necessitava, podria demanar la seva ajuda.

Després dels discursos, per descomptat, van venir les encaixades, urpes i tentacles. Mentre la gent s'arremolinava al voltant de Tai-Lin, Leia va començar a allunyar-se lentament, amb l'esperança de poder desaparèixer sense que ningú la veiés. Però una llarga extremitat daurada la va prendre de les espatlles, per assegurar-se de mantenir-la a prop.

—Oh, no, no ho faràs —la reprengué afectuosament Varish—. No et moguis d'aquí. Sens dubte Tai-Lin voldrà parlar amb tu després.

—Si bé recordo els detalls de la meva última campanya política, l'única cosa que voldrà fer Tai-Lin després serà desmaiar-se en el seu llit. —Leia va observar el xivarri per un altre moment. Com feia Tai-Lin per mantenir la seva dignitat i la seva serenitat fins i tot davant una multitud riallera que esperava que besés als seus bebès i cadells?—. Quina oportunitat creus que té?

—Una bastant bona. Les enquestes són molt prometedores, encara que a hores d'ara de la contesa és difícil estar segurs, sobretot considerant que encara no tenim un candidat centrista per comparar. Però esperàvem que la facció populista sofrís un gran descens després del teu petit escàndol, i això no ha ocorregut.

Leia va haver de riure.

—Ets l'única persona en la galàxia que podria descriure el que va succeir com un «petit escàndol».

—I per això és que m’estimes tant, cert? —Varish va estrènyer una mica més l'espatlla de la Leia, i després va començar a dirigir-la cap a la multitud—. Almenys acomiada't de Tai-Lin abans d'anar-te’n.

—A ell no li importarà. I no vull causar cap problema.

—No ho faràs. Quant més ràpid comencem a actuar com si tot hagués tornat a la normalitat, més aviat tornarà tot a la normalitat. A més, ni tan sols estic segura que algú et reconegui entre tota aquesta multitud. Hi ha tanta gent que amb prou feines aconsegueixo veure mig metre davant de les nostres cares!

Això era cert. Leia va permetre que Varish la seguís guiant cap a la munió, cuidant-se de no empènyer o mirar a ningú als ulls. Si algú en la multitud la va reconèixer, almenys no va dir res que ella aconseguís a escoltar.

Finalment, van arribar fins a on es trobava Tai-Lin.

—Tai-Lin! —va exclamar Varish—. Estem aquí!

Es va obrir un espai entre la multitud, prou gran com perquè la Leia pogués veure a Tai-Lin, dempeus, somrient i donant la benvinguda als votants potencials que l’envoltaven pertot arreu... De sobte, un dels rostres li va resultar familiar.

Pòmuls alts. Cabell fosc amb metxes platejades. Ulls negres intensos. A pesar que la Leia només havia vist en aquesta persona durant una nit a Bastatha i en els hologrames de Daxam IV de Ransolm, la va reconèixer a l'instant: Arliz Hadrassian.

I de la seva llarga capa, Hadrassian acabava de treure un blàster.

Leia ni tan sols va tenir temps de cridar un advertiment abans que Hadrassian disparés a Tai-Lin directament en el pit. Els crits van esclatar entre la multitud i la gent va començar a córrer en totes direccions; la majoria tractava d'allunyar-se de l'assassina, però uns quants van córrer al costat de Tai-Lin. Leia va aconseguir arribar fins a ell i es va posar de genolls al seu costat. Només llavors s’adonà que Hadrassian encara estava dempeus aquí, sense moure's en absolut i amb el blàster a la mà. Els guàrdies de seguretat tractaven d'obrir-se pas fins a ells, però no havien aconseguit arribar encara.

—Leia Organa —va dir Hadrassian. Un lent i terrible somriure va aparèixer en el seu rostre—. Tens sort que estigui pensant estratègicament.

I havent dit això, Hadrassian va apuntar amb el blàster a la seva pròpia templa. Leia va tenir temps d'apartar la mirada just abans d'escoltar el tret i el nauseabund cop sec del cadàver en colpejar el terra.

—Tai-Lin! —Li va donar la volta i el va posar sobre la seva esquena per poder revisar la ferida—. Tai-Lin, em sents?

Però per descomptat que no la sentia. Li havien donat directament en el pit, a prop, amb un blàster programat per matar. La profunda ferida que es trobava on solia estar el seu cor s'hi havia cauteritzat, deixant només un cràter ennegrit en el seu lloc. Arliz Hadrassian havia venjat als seus guerrers Amaxine.

Això significava un desastre per a la galàxia. Leia ho sabia molt bé. Però no podia començar a pensar en les conseqüències polítiques, ni en els efectes col·laterals, ni en res més que en el seu amic tirat en el terra, mort. Mentre Varish Vicly començava a plorar, Leia es va inclinar per tocar el front de Tai-Lin amb el seu. Va ser l'únic comiat que se li va ocórrer.

 Següent