Probabilitats (i II)

Anterior

II

Vaixell de càrrega d'operacions especials de la República NIT Z766/2, portal Cato Neimoidia, Ruta Hydiana, 461 dies després de Geonosis

-Això no estava en les ordres d'operacions -va dir Atin-. Se suposava que anàvem a sabotejar la fàbrica i tornar a la base.

Prudii havia ordenat que la nau d'intercepció de trànsit es dirigís a l'espai neimoidià. El pilot no semblava preocupat. Els pilots de la NIT mai ho semblaven.

-Ho sé -va dir Prudii-. Però això té a veure amb la presentació.

Ni tan sols aquesta NIT pot aturar un transport blindat.

-Sembles espantat, ner vod. Mira’m. Sense casc. Per ventura m’arriscaria sense el meu vestit segellat?

Atin va considerar la possibilitat de mostrar-li a Prudii per les males on podia ficar-se la seva avaluació de personalitat.

-No obstant, em sembla raonable preguntar per què està presentant un blanc fàcil per als Sepas, només per acabar amb uns pocs milers de droides que de totes maneres probablement siguin d'un lot sabotejat. -Va fer una pausa per respirar-. Tinent.

-No hi ha necessitat d’anar amb cerimònies amb mi, vod'ika. -Prudii va arronsar les espatlles-. Tots som germans. Fins i tot aquests tanoques sense imaginació dels Alpha, que la Força els beneeixi. Per què estic fent això? Èmfasi, ner vod. Èmfasi.

Un punt petit i brillant es va fer més gran al visor i es va convertir en un transport groc i gris amb barres horitzontals de color escarlata. Prudii va deixar que es mantingués a un miler de metres darrere de la NIT.

-Prepareu torpedes –Va dir.

El pilot va teclejar a la consola.

-Torpedes llestos.

-Preparat...

El transport estava accelerant lentament cap al punt de salt.

-Llest...

Estava calculant el radi d'explosió. Atin podia veure-ho.

-Foc, foc, foc.

-Torpedes fora.

Un ramell de sis torpedes de protons va sorgir dels tubs ocults sota el motor de la nau. La NIT es va estremir. Atin es va recordar a si mateix que la seva armadura Katarn i el seu vestit corporal podien mantenir-lo durant 20 minuts en l'espai, i després es va adonar que l'ajuda estaria a molt més de 20 minuts de distància si alguna cosa sortia malament. Sempre ho estava... per què molestar-se? Però Prudii no tenia el seu casc. O estava molt segur o estava boig, i sent un Null probablement es complien les dues coses.

El primer i segon projectil van colpejar en seqüència al costat d'estribord del transport amb una resplendor de llum daurada. Atin no va veure com va colpejar la resta perquè la NIT va accelerar d’immòbil a massa ràpid en qüestió de segons, en direcció al punt de salt. Definitivament va ser emfàtic.

Les estrelles es van allargar i es van convertir en ratlles que s'estenien davant seu quan la NIT va saltar a l'hiperespai i va deixar enrere el transport atacat. Prudii ni tan sols esperava confirmar la seva destrucció. Somreia mentre l'acceleració s'estabilitzava i la NIT quedava estable de nou. El pilot va badallar. Atin no va dir res.

-Vas a dir-me que or'dinii que sóc intentant aquest truc, oi, ner vod? -va preguntar Prudii.

-Una fanfarronada sense sentit. -Si s’ofenia, Atin estava disposat a fotre’s de mastegots amb ell-. Imprudent, fins i tot.

-Però això és el que el GER faria si es trobés amb un transport de droides i no sabés que moltes de les llaunes eren pràcticament inútils, no és així? -Semblava com si Prudii considerés el Gran Exèrcit com quelcom separat i extern-. No m'he jugat els shebs per mitja galàxia l'any passat perquè els Sepas puguin esbrinar que les seves llaunes ja han estat sabotejades. Així que val la pena el risc de fer que tot sembli real. Si no els volem pels aires sempre que tinguem l'oportunitat, es preguntaran per què.

Atin tractava amb les coses mesurables i sòlides, coses que podia desmuntar per esbrinar com funcionaven, i coses que podia construir. Estava entrenat en camuflatge i fintes d'atac. Però el món en què es movien els Nulls, l'àmbit de les operacions encobertes, era una boira nebulosa d'engany i contra-engany. Just quan pensava que havia trobat la manera de fer, farien alguna cosa que era obvi en retrospectiva, però que no se li havia ocorregut en aquell moment.

-Creu que són tan intel·ligents?

-Mai subestimo l'enemic -va dir Prudii-. Sobretot quan no estic segur de qui és l'enemic. -Va fer uns copets al pilot en l'espatlla-. Punt de reunió de Drall, bon home, i que sigui ràpid.

-Vostès els nulls són els meus nois favorits -va dir el pilot, i va tornar a badallar-. Mai hi ha un moment avorrit.

Llançadora d'operacions especials de la República, sense codificar, en ruta des de Kamino cap al punt de trobada de Drall, espai corellià, 461 dies després de Geonosis

Mereel va creuar d'un salt l'escotilla cap a la coberta de la tripulació, i Skirata li va donar un copet juganer a l'orella amb el palmell de la mà.

-No tornis a fer això -va dir Skirata-. Si aquests monstres grisos t'haguessin atrapat, t'haurien recondicionat.

-Potser ho haguessin intentat. -Mereel va veure com Ordo aclucava els ulls en senyal de desaprovació: Kal'buir no havia de ser angoixat, mai-. De tota manera, això bé podria valer la pena.

Fora de perill de ser detectats fins i tot per la República, estaven asseguts a la cabina de tripulació de la llançadora mancada de marques i estudiaven minuciosament les dades que havia recuperat Mereel mentre esperaven que Atin i Prudii acudissin a la cita. Van veure els arxius reproduint-se en la tauleta de dades d’Ordo com si fossin els últims holovídeos, mentre que el programari del Tresor de la tan servicial Agent Wennen marcava els arxius més fortament xifrats i els que havien estat objecte d'eliminació segura.

Mereel gairebé estava fent broma quan va teclejar el paràmetre de cerca "Palpatine". Sempre valia la pena veure si hi havia dades sobre polítics clau en tots els arxius que piratejava, per si de cas, però no esperava trobar res.

Però ho va aconseguir.

-Osik –Va maleir.

-Algun problema? -Ordo li va donar un cop de colze.

-Potser. -Mereel es va quedar mirant un arxiu amb triple encriptació que havia estat revelat pel programari del Tresor. Però no era un missatge o un fitxer de dades, sinó que era una còpia d'una holotransmissió.

Va colpejar la tecla. Era un holo congelat de Lama Su. Fierfek, era el primer ministre kaminoà, i semblava estar parlant amb el Canceller Palpatine.

Skirata va empassar saliva audiblement.

-Ara és quan la vida es torna una mica perillosa.

Però mirava, paralitzat, quan la brillant imatge blava de Lama Su va saltar a la vida des de l'emissor de la tauleta de dades.

-Si necessita més clons més enllà de l'ordre actual, llavors ha d’autoritzar-nos immediatament a començar una producció més gran. Un pagament inicial de mil milions de crèdits...

Hi va haver una pausa crepitant: la resposta d’en Palpatine no estava gravada, però estava clar que li havia interromput. Lama Su va bellugar el cap mostrant molèstia.

-Cal deixar clar que els actuals contractes de Kamino acaben en dos anys. A part de les instal·lacions especials que ens demana que establim a Coruscant, Canceller, no tindrà més producció de clons a part dels actuals tres milions llevat que contracti més ara...

No hi havia res més. Semblava ser tot el que Lama Su havia arxivat, probablement com una mena d'assegurança personal. Si la data era correcta, la conversa havia tingut lloc uns mesos abans.

-Shab -va xiuxiuejar Skirata-. A què estan jugant?

Ordo es va dur lentament la mà a la boca. Mereel, que pensava que ho havia vist tot, va revisar completament la seva comprensió sobre els subterfugis polítics.

-De manera que la República està a punt de la fallida i no paga les seves factures? -va preguntar Ordo-. O estem veient alguna cosa més?

-Instal·lacions de clonació a Coruscant? El General Zey mai va esmentar això.

-Potser ell no ho sàpiga. Hi ha molt que Zey no sap, després de tot... molt sobre nosaltres, per començar.

-Com va a aconseguir això el Canceller?

Skirata els va interrompre.

-Mira a veure què més pots trobar. -Hi havia començat a mastegar arrels ruik de nou i Mereel calibrava la seva ansietat per la velocitat de la seva mandíbula. Ara anava com una màquina-. No m'agrada això en absolut.

-Si aquest és tot l'exèrcit que tenim per al futur previsible -va dir Ordo-, llavors serem superats en dos anys.

-A menys que l'eliminador de droides patentat de Prudii salvi el dia -va dir Mereel, amb l'estómac regirat.

Per què no vaig descobrir això abans?

Tots els Nulls eren experts espies, acostumats a saber més que el propi Senat sobre el funcionament intern de la República. Mereel podia esbrinar fins i tot els detalls més petits i més privats si ho necessitava, potser fins i tot quantes vegades Palpatine feia servir les unitats sanitàries cada dia. Pensava que cap informació se li escapava. De manera que veure’s sorprès per una informació totalment inesperada el va deixar inquiet i avergonyit.

-Com he pogut passar això per alt, Kal'buir? -va dir, sentint que l'havia defraudat.

-No ho has fet, fill -va dir Skirata-. Ho has trobat.

Punt de trobada, espai Drall, sector corellià, 462 dies després de Geonosis

Prudii òbviament no havia vist a Skirata en molt temps. Atin observava, fascinat, mentre es convertia en un instant de cínic simplista a fill adorador, abraçant a Skirata amb un xoc de plaques d'armadura. Va fer un pas enrere, i Skirata li va acariciar la galta, amb un somriure indulgent estenent-se per la cara.

-Tinc algunes dades interessants per a tu, Kal'buir. -Les dues naus penjaven unides entre si per un tub d'acoblament, lluny de l'escrutini tant de la República com dels Separatistes. Es van reunir a la badia de tripulació de la més petita NIT. Hi cabien molt apinyats -. Encara seguim sense trobar la quantitat de droides que afirma Intel. Hem de tornar a avaluar la naturalesa de l'amenaça Sepas.

Atin va pensar que Prudii es referia només als nombres. Ara era obvi que el nombre de droides era equivocat com a mínim. Atin hauria estat feliç d'atribuir simplement a que la Intel·ligència de la República estava sent di'kute -ningú amb dos dits de front esperava que Intel fos exacta, de tots maneres- però això semblava molestar en gran mesura als tres Nulls. Ordo i Mereel, amb els cascos apilats un al costat de l'altre a la coberta com dos caps decapitats, portaven el mateix nas arrufat de preocupació.

-Vinga, se suposa que això és una bona notícia -va dir Atin.

Ordo va arronsar les espatlles.

-Depèn d'on hagi sortit l'estimació original.

-Però, i si resulta ser cert?

Mereel semblava lleugerament exasperat.

-Si tinguessin tan sols mil bilions de droides, o una desena part d'això, tots ho sabríem... ja que els haurien usat, i haurien envaït Coruscant. –Va fer una ullada a Skirata, com esperant permís per seguir endavant. Skirata va fer un gest amb el cap-. En qualsevol cas, una fàbrica que processés més droides que això necessitaria un munt de duracer i peces, i hauríem detectat el trànsit. No estem veient enviaments de milers de bilions de tones de mineral, metall o components.

-Llavors és només propaganda Sepas. Tothom exagera la fortalesa de les seves tropes.

Atin simplement no entenia per què això importava. Ara tenien un millor coneixement del nombre de droides Sepas, i una bona estratègia, de moment, per assegurar-se que aquests milions equivalguessin a un nombre molt menor en el camp de batalla. Es va acomodar en un buit en la mampara de babord i va inserir les seves sondes de prova en els terminals de la targeta. Només volia veure les dades per ell mateix, o almenys intentar entendre-les.

-Estem apagant petits focs cada vegada, a tot arreu -va dir Skirata-. Zey podria pensar que aquestes xifres són una bona notícia, però és com dir que ens estem ofegant en tres metres d'aigua en comptes d'en cent.

Atin no havia estat criat per Skirata de la mateixa manera que la resta de l'Esquadró Omega, però ara coneixia l'home prou per llegir les seves reaccions. Era completament transparent amb els clons; no semblava ser capaç d'enganyar-los, o fins i tot de desitjar fer-ho.

-Hi ha una cosa que no m'està dient, Sarge.

Skirata va posar el seu comunicador en espera.

-Si, fill, hi ha una cosa.

-Es tracta d’en Grievous, doncs? Perquè si és així...

-És una complicada qüestió de política. -Skirata (Assassí a sou, lladre consumat, un home que desviava recursos de la República quan li donava la gana) no mentiria als seus nois. Els ho havia promès-. Si sabessis alguna cosa, podria causar perillosos problemes.

Atin es va preguntar què podria ser més perillós que ser un comando de la República. No era exactament un treball d'escriptori estable. Però confiava completament en Skirata, encara que la seva curiositat l’estigués devorant.

-Està bé, sergent. Quines són les seves ordres?

-Torna a la caserna general amb el pilot de la NIT i fes una mica de transferència de competències. Ensenyar a la resta dels nois com fer bons droides engrunadissos.

Ordo el va interrompre.

-I dóna-li les gràcies a Besany Wennen de la meva part, vols?

Atin es va adonar que Prudii no anava a tornar amb ell.

-M’esteu dient que em perdi, no és així?

-Pel teu propi bé -va dir Skirata.

Havia de ser Grievous. Per un moment Atin es va preguntar si no creien que fos prou bo per anar darrere del general separatista amb ells, i després va començar a preocupar-se per Skirata. Fins i tot amb un munt de Nulls, el vell di'kut estaria boig si tractava d'encarregar-se d'ell. I Atin no tenia cap intenció d'allunyar-se si això estava a l'ordre del dia.

-Permís per fer una pregunta directa, Sarge.

-No em posis en un compromís, At'ika.

-Penseu anar darrere d’en Grievous? Per que si és així, no vaig a anar-me'n.

-No, no anem darrere d’en Grievous.

Atin va estudiar el seu rostre.

-Està bé, Sarge. Aneu amb compte, de totes maneres. Sigui el que sigui.

Creuà de nou l'escotilla per reunir-se amb el pilot de la NIT. La majoria de les vegades, en realitat no necessitava, ni tan sols volia, saber què pretenien els Nulls. Ni Skirata, per al cas. Simplement no volia perdre cap germà més.

I fins i tot si sabés el que estava passant, això no canviaria el seu treball en el més mínim.

Punt de trobada, espai Drall, 462 dies després de Geonosis

-Està bé, quin és la seva avaluació? -Skirata preparava l'enllaç segur amb el General Zey, a la caserna general-. Què direm?

Ordo va arronsar les espatlles.

-Res sobre l’hologravació... encara.

-No obstant, estaríem faltant al nostre deure si no li aconsellem que canviï de tàctica -va dir Mereel-. Un cop més.

-Saps que no és decisió seva.

-Però tot i així és el nostre deure.

Skirata va arrufar les celles i va obrir l'enllaç segur. El general Jedi semblava haver estat enxampat per sorpresa: l’holoimatge el mostrava en samarreta interior, amb els cabells despentinats.

-Una altra confirmació de les xifres de producció de droides, general -va dir Skirata-. Com fins ara. Pitjor escenari, potser uns centenars de milions en aquests moments.

-Molt millor del que pensàvem. Necessitava alguna bona notícia. Neutralitzats amb èxit?

-Els meus nois són totalment fiables.

-Ho sé.

-Creiem que... miri, està bastant clar pel que estem veient que ens estem enfrontant a petits conflictes en onades. Si concentréssim totes les nostres forces en dominar completament un sector cada vegada, en lloc de dispersar les nostres tropes a través de milers de fronts, podríem vèncer els Sepas molt més ràpid.

Zey es va mossegar el llavi.

-L’escolto.

-Una gran ofensiva. Consolidar les nostres forces i atacar-los dur, després moure'ns quan estiguin aixafats i atacar el següent sector. Aquest enfocament poc sistemàtic és només extingir els incendis temporalment.

Mereel va esperar la reacció d’en Zey. El Jedi semblava cansat. Era difícil trobar algú al Gran Exèrcit que no semblés necessitar dormir durant una setmana.

Zey va baixar la veu fins a gairebé un murmuri.

-Hi estic d'acord, militarment. El General Windu recorda al Canceller aquesta proposta sempre que pot. La resposta és sempre la mateixa. Palpatine creu que això seria vist com un ús de força excessiva i podria molestar els mons neutrals.

Mereel no tenia paciència amb la política.

-Digui que en aquest moment nosaltres també ens sentim bastant molestos.

-Entenc la seva frustració, Tinent.

-Què és el que diu sobre el nombre de droides, doncs?

Zey va arronsar les espatlles.

-Ell creu que restar importància a l'amenaça podria ser temerari.

-Sempre és més fàcil fer que els votants paguin la factura d'una guerra si pensen que l'enemic està a punt d'envair, oi? És per això que Intel de la República es va inventar la xifra dels milers de bilions?

-És vostè un cínic, sergent.

-Si. He estat un merc durant massa temps.

-Tampoc he dit que no tingui raó.

-Està bé, general -va dir Skirata. Ho va fer per sonar irritat. Zey ja coneixia el joc; els dos portaven a terme una conversa codificada, i tots dos sabien el que l'altre realment sentia. Mereel admirava el seu pragmatisme-. No hem trobat el nucli central de la producció de droides Sepas. Suposo que vol que seguim buscant.

Zey sonava cada dia més vell.

-El canceller és d'allò més insistent.

-Entesos, general.

Skirata va tancar l'enllaç i mirar a través de Mereel per un moment. Després va tornar a enfocar la seva mirada en ell.

-Palpatine no vol parlar dels nombres reals. Sembla que la producció de clons de Kamino podria aturar-se en sec en un parell d'anys. Jo diria que l'objectiu d'aquesta guerra no és el que se'ns ha dit que és.

-Sona com si esperessis que els polítics diguessin la veritat, Kal'buir.

-No, no estic tan senil encara. -Skirata va fer un gest a Ordo perquè li passés la tauleta de dades, fent senyals amb els dits-. Anem a avançar una mica el pla, nois. Vaig a marcar una data en el meu calendari aproximadament dos anys a partir d'ara, i anem a fer que estarem preparats per tenir cura de nosaltres mateixos per llavors. Entesos?

-Entesos -va dir Mereel. Skirata tenia el que ell anomenava una estratègia de sortida: el seu pla per a la fi de la guerra, no només per a ell, sinó per als Nulls... i potser per a qualsevol clon que es trobés sense treball-. Està bé, tothom busca ara la Ko Sai.

-Què passa amb Grievous?

Ordo va lliurar el quadern de dades a Skirata.

-La darrera vegada que Kom'rk el va localitzar va ser informació filtrada. Algú vol que el trobem. Fins que esbrinem qui i per què, mantindrem certa distància.

-Em sembla bé -va dir Mereel.

Les guerres sovint no tenien sentit. Havia llegit molta història, i havia absorbit les lliçons de Kal'buir; sovint els polítics prenien decisions que desafiaven l'assessorament militar professional. Fos el que fos el que la República estava fent, una llarga guerra d'escaramusses s'adequava al propòsit d’en Palpatine.

Però no s'adequava a Mereel. I tampoc feia que el creixent nombre de baixes clon fos més suportable. No sentia cap culpa en usar els crèdits dels contribuents per obtenir el millor resultat per a ell i els seus germans, tant en el camp de batalla actual com en els pròxims anys.

Tres milions contra... quants? Centenars de milions. Eren males probabilitats, però no eren impossibles, no amb els Nulls i uns quants milers de comandos per aquí. Però l'elaboració de probabilitats significava tenir clar qui era l'enemic, i com més aprenia Mereel, més insegur estava.

-Anima't -va dir Prudii-. Les taxes mitjanes de mortalitat estan pujant tot el temps. Crec que podem apuntar a un mínim de dos-cents a un. -Va agafar de la seva motxilla un tros de metall de la mida d'una mà i el va sostenir en alt amb un somriure. Després el va colpejar amb força en la vora de la consola. Es va fracturar, trencant-se en trossets-. Aquestes llaunes simplement no poden suportar l'esforç com nosaltres.

No, no eren probabilitats impossibles. Dolentes, potser, però no impossibles. Mereel va seure al seient del copilot, va treure el seu quadern de dades, i va començar a navegar a través de les dades ocultes de la mestra clonadora de Kamino. Ko Sai tenia tota una galàxia on amagar-se, però s'amagava d'uns homes als quals ella havia dissenyat personalment perquè fossin els millors.

Les probabilitats no l'afavorien.

FI

Probabilitats (I)

Comando de la República: Probabilitats

Karen Traviss

Els clons de l’Esquadró Omega s’infiltren en una fàbrica droide per a sabotejar-la, quan ensopeguen amb certa informació inquietant. Mentrestant a Kamino segueixen el rastre de Ko Sai, una científica kaminoana que s’ha passat a l’altre costat.

Tothom sap que intel és gairebé tan fiable com una bola quay weequay. Però això no vol dir que no tingui els seus usos. A vegades les mentides i els mites són allò que t'indiquen tot el que cal saber.

-Sergent Kal Skirata, instructor de comandos, Brigada d'Operacions Especials, Gran Exèrcit de la República

I

Fàbrica de droides separatista, Olanet, sistema Siskeen, 460 dies després de la Batalla de Geonosis

(De 65 a 67 dies després dels esdeveniments de la novel·la Star Wars Comando de la República: Triple Zero)

A Atin li agradava una gran i satisfactòria explosió com al que més. Però hi havia millors maneres de posar droides fora de combat que convertir-los en metralla. Només que aquesta vegada no estava d'acord amb els detalls tècnics.

-Ordo em va dir que t'agradava discutir -va dir Prudii.

Atin es va encrespar. Però venint d'Ordo, això bé podria haver estat un compliment.

-Jo només vull fer les coses bé.

Atin va recórrer la passarel·la sobre el sòl de la foneria, temptejant la barana de metall coberta de floridura a la recerca d'una secció sòlida que aguantés el pes d'una corda de ràpel amb un Comando de la República totalment equipat a l'extrem. L'única il·luminació era la resplendor de les làmines de duracer roent que alimentaven els rodets; els droides no necessitaven llum per veure. El filtre de visió nocturna del seu visor s'havia activat en el moment en què ell i Prudii van entrar a la fàbrica.

Era un objectiu d'alt valor. Es deia que la fàbrica era una de les més grans fora de Geonosis. Un cop més, Intel semblava haver perdut alguna cosa en la traducció.

Atin va trobar el que semblava una secció sòlida de barana i va comprovar la integritat del metall amb el sensor del seu guant. Flocs de metall corroït van caure a terra de la passarel·la, i ell els va apartar amb cura a un buit per ocultar qualsevol senyal de la seva entrada.

-Un cinc per cent addicional de carvànium servirà. -Prudii, el soldat CAR Null N-5, va treure la seva caixa d'eines de la corretja-. Confia en mi. He fet això moltes vegades.

-Ho sé.

-I? Va funcionar? Va funcionar.

-Bé, jo no sóc un metal·lúrgic.

Prudii va mirar per sobre de la barana mentre revisava la seva línia de ràpel.

-Ni jo, però vaig conèixer un tipus que ho era.

Atin no li va preguntar sobre el seu ús del temps passat. Ell era un assassí i un sabotejador, i dels millors en els dos camps. Fins que Atin arribés a conèixer-lo tan bé com coneixia els seus germans Null, Ordo i Mereel, pecaria de prudent. Els Null’s estaven tan bojos com una caixa de xags hapans. Hi havia només sis d'ells en l'exèrcit, però semblava com si fossin molts més.

L'Esquadró Omega estava de nou de tornada a la caserna per uns dies. Atin trobava a faltar a la resta del seu equip, però s'havia ofert voluntari per a aquesta missió per aprendre una tècnica. I aprendre és el que faria.

Jo puc fer això. M'agrada discutir? M'agraden les coses ben fetes.

Prudii es va deixar caure per la corda, amb el seu kama agitant-se en l'aire mentre descendia en complet silenci... el que no era poca cosa per a un home de 85 quilos amb la seva armadura completa. Atin va agafar aire i va fer una pausa abans de baixar darrere d'ell. Si un droide els detectés, la missió hauria acabat. Haurien de volar la fàbrica... de nou. I llavors els Sepas traslladarien la producció a altres llocs... de nou. Si podien aconseguir que es fabriquessin milions de llaunes deficients, mutilats a nivell molecular mitjançant un petit arranjament en l'automatització, s'estalviarien moltes caceres.

-No és res personal -va murmurar Atin, preguntant-se què passaria en els seus caps de metall amb consciència de si mateixos -. Sou vosaltres o jo, vode.

-Què? -la veu d’en Prudii va omplir el casc de l’Atin.

-Només intento no ser... organicista.

-No em vinguis amb aquest rotllo de l’osik que els-droides-tenen-drets.

-Ni se’m passaria pel cap -Va dir l’Atin.

Va aterrar al costat del tinent Null, i van vorejar la línia de muntatge. Al terra de la fàbrica, a 20 metres sota el nivell de la superfície, el ritme de la producció totalment automatitzada continuava sense interrupció. Només els droides treballadors estaven presents durant el torn de nit. Les fulles de duracer retrunyien entre els rodets, eren capturades per urpes gegants, i traslladades a la següent línia de muntatge per al seu tall. Al final de la cinta transportadora, una premsa amb forma de petxina donava forma al tors dels droides de combat amb un motlle abans de fer-les passar a través de cisternes de refrigeració amb xiulets de vapor. Tot el lloc feia olor de sutge i metall cremant.

Un droide de manteniment -només una caixa sobre rodes amb una dotzena de braços multifuncionals- passar rodant al costat de l’Atin i Prudii, tan cec al perfil electromagnètic de la seva armadura com ho eren tots els de la seva classe. De tota manera, Atin va contenir l'alè mentre passava. Però cap so escapava del seu casc segellat. Podria cridar fins que a Prudii li esclatés el cap, i ningú més sentiria res. El soroll ensordidor de la línia de muntatge hauria ofegat qualsevol so de totes maneres.

-Aquí està. -Prudii va assenyalar el que semblava una filera d'armaris de grans dimensions en una paret del fons. Les seves frontisses estaven tan rovellades com la passarel·la -. Odio l'òxid. És que ningú neteja la casa per aquí?

Atin va obrir la tapa amb suavitat. No, els Sepas no inspeccionaven els ajustos automatitzats molt sovint, sempre que el panell d'estat informés que tot estava funcionant bé. A l'interior, un conjunt de targetes de dades proporcionava informació de plantilla a les diferents línies de producció, dictant calibres de filferro, proporcions d'aliatge, qualificacions de components, i milers de paràmetres més que eren necessaris per construir un droide de batalla. Atin i Prudii acabaven d'obrir el cervell de tota la fàbrica. Era hora de practicar una mica de cirurgia.

-Quantes vegades ha fet això? -li va preguntar Atin.

Prudii es va llepar les dents audiblement i va inclinar el cap, comptant.

-Moltes -va dir a la fi.

-I no s'han adonat encara?

-No, jo diria que no. -Prudii va enganxar cables de derivació als terminals per sobre i per sota de la ranura per aïllar-la -. Almenys no he activat el diferencial de seguretat. –Inspeccionà una tauleta de dades de substitució, aparentment idèntica en tots els sentits a les separatistes, i la va inserir en la ranura -. Això ha d'assegurar que la fosa afegeixi massa carvànium a duracer, i que la presa de mostres del control de qualitat ho llegeixi com a nivells normals. Veus? -va assenyalar la lectura en el panell. Un grup de xifres deia 0003-. Les màquines creuen el que els hi dius. Igual que la gent.

-Està segur que amb això n'hi ha prou?

-Més quantitat i seria massa fràgil per passar pels corrons. Llavors detectarien el problema abans d'hora.

-Està bé...

Prudii va prendre alè. Era molt pacient per ser un Null.

-Mira, quan aquests chakaare arribin al camp de batalla, la sobrepressió d'una granada d’ions bàsica esquerdarà les seves carcasses com si fos vidre de Naboo. –Retirà les pinces de derivació i les va enganxar als terminals que flanquejaven amb una ranura vertical més amunt en el panell. Més targetes amb punxes van substituir als xips originals-. I en cas que tinguin sort i detectin aquest petit problema de control de qualitat, aquest reduirà el calibre del cable prou perquè, quan rebi un fort corrent, es parteixi. M'agrada introduir un conjunt diferent de problemes en cada fàbrica, perquè no puguin detectar un patró. Quant més d'això he de discutir amb tu?

-Només volia assegurar-me, senyor.

-Oblida això de senyor. Ho odio.

Era un càlcul precís: només prou per fer que tota la producció de droides fos tan vulnerable en el camp de batalla que gairebé fossin inútils, però no prou com perquè detectessin el problema quan les unitats fossin revisades abans de sortir de la fàbrica... revisades per droides de servei fent servir les mateixes dades falsificades.

Prudii havia d'estar fent alguna cosa bé. La taxa de morts havia ascendit de vint-a-un fins a cinquanta-a-un en qüestió d'uns pocs mesos. Les llaunes encara no havien vençut la República, malgrat les afirmacions que podien fer-ho. Mentre Prudii treballava, els droides de la fàbrica li passaven gairebé fregant, aliens a tot. Es va apartar del seu camí i els va deixar passar.

-És veritat que ha rastrejat al General Grievous? -li va preguntar Atin-. Perquè sé que dos de vosaltres es van encarregar de donar-li caça...

-Jo no. Pregunta al Jaing. O a Kom'rk. Va ser treball seu, no meu.

Atin no els havia conegut encara.

-Si l'han trobat, la guerra pot donar-se per acabada.

-Tu creus? Doncs no sembla haver acabat encara.

Atin va captar la indirecta i no va preguntar per Grievous de nou. Es mantenia alerta, amb el rifle DC-17 llest, desitjós de no usar-lo, per variar. Era estrany ser invisible. Es va preguntar per què el Gran Exèrcit no usava revestiment de sigil en totes les armadures dels soldats, ja que la major part dels seus enfrontaments en terra eren contra droides.

Hi havia moltes coses que no quadraven en aquesta guerra.

-Ja està -va dir Prudii, tancant el panell suaument. Va fer un pas enrere per inspeccionar-lo -. Mai vam estar aquí.

Van grimpar de nou a la passarel·la usant les seves cordes i van sortir per on havien vingut. L’exterior era fosc com un forat negre. Tenien una hora per arribar al punt d'extracció i transmetre les seves coordenades a vaixell de càrrega totalment modificat que els estava esperant. A Olanet, això significava creuar quilòmetres de zones de càrrega i descàrrega al servei de la indústria de la carn de nerf. Atin podia sentir als animals mugint, però encara no havia vist un nerf viu.

-Aquest lloc fa pudor. -Prudii es va instal·lar darrere d'un camió repulsor en un pati ple de centenars de camions més i es va posar a la gatzoneta a la seva ombra. La inofensiva però nauseabunda pudor de fems i animals penetrava els filtres del seu casc-. Cinc-Set em reps?

-Amb vostè en deu, senyor. Esperi.

Prudii no va fer cap comentari sobre el senyor. Va prendre les targetes de dades del seu cinturó i les va connectar una sonda, una cada vegada. A Atin li va semblar una mena d'ànima bessona, un home que no deixava que els objectes inanimats traguessin el millor d'ell, però seguia sent dur de rosegar.

-Shab, -va murmurar Prudii. Va sostenir una de les targetes-. Què penses d'això?

Atin la va introduir dins del seu propi lector de targetes i va transmetre les dades extretes a la seva HUD. La lectura era només cadenes de nombres, el tipus de dades que calia analitzar amb cura.

-Què estic mirant? Jo normalment faig volar aquestes coses per l'aire. Mai m'he detingut a llegir-les.

-Busca el codi que comença per zero-zero-cinc-alfa, el desè des de la fila superior.

-El tinc.

-Aquest és el total acumulat d'unitats sortides de la línia de producció des que la targeta es va introduir per iniciar el procés de fabricació. I la data.

Atin va escanejar d'esquerra a dreta, comptant la línia de nombres i inserint punts i comes imaginaris.

-Nou-cents noranta-sis mil cent vint-i-cinc. En un any.

-Correcte.

-Tampoc és massa. -Atin va comprovar que no s'hagués saltat cap fila de nombres-. No, només sis xifres.

-Cada fàbrica que vam atacar està produint números com aquests. A jutjar per les càrregues de matèria primera que controlem, hi ha encara moltes més fàbriques per aquí, però crec que estem parlant d'uns centenars de milions de droides.

-Això és tranquil·litzador. Gràcies. Vaig a dormir bé aquesta nit.

-I hauries de fer-ho, ner vod. -Prudii va deixar anar el segell del seu coll, es va retirar el casc i es va passar el palmell del guant pel front; a la feble llum de l'HUD, va aparèixer brillant per la suor. D'alguna manera semblava més vell que Mereel i Ordo-. Ells diuen que estan fent milers de bilions de droides. -Va fer una pausa. Això són quinze zeros. Mil milions de milions, no uns pocs centenars. Ens estem perdent alguna cosa aquí?

Atin no es va ofendre davant l'explicació. Qualsevol quantitat major de tres milions eren males notícies per a ell: aquest era el nombre de tropes clon desplegades o criades a Kamino.

-Ells diuen? Qui són ells?

-Aquesta és una bona pregunta.

-De totes maneres, només fa falta un per matar-te.

-Però, on són tots? He visitat al voltant de 47 planetes aquest últim any. –Prudii ho va fer sonar com si hi anés de turisme. Atin va tenir una sobtada visió d'ell admirant les atraccions per a visitants dels planetes Sepas i després volant-les a trossos. El mànec del rifle verpine que penjava de la seva esquena estava bastant gastat. Atin no tenia ni idea a qui estava caçant Prudii, i ell era més feliç d'aquesta manera-. He vist un munt, he comptat molts. Però no milers de bilions. Simplement no semblen ser capaços de produir una quantitat propera a aquesta.

-Però per això estem lluitant, no és així? -Atin va tractar de no preocupar-se per les notícies de l'HoloRed i va prendre el debat polític com alguna cosa que no tenia importància, perquè amb un androide o amb un quadrilió, serien ell i els seus germans els qui seguirien en la línia del front-. Perquè els Sepas ens superaran amb els seus exèrcits de droides si no els aturem. Llavors per què no es tranquil·litza a la població dient que l'amenaça no és tan gran?

Prudii el va mirar per un moment. Atin va tenir la sensació que, d'alguna manera, sentia llàstima per ell, i no estava segur de per què.

-Perquè només som la gent com nosaltres els qui descobrim això cada vegada que irrompem en una instal·lació Sepas.

-Informa d'això?

-És clar que n’informo. Sempre. Al general Zey. Mace Windu ho sap. Tots ho saben.

-Llavors, per què les notícies del l’holodiari diuen milers de milions? D'on surt aquesta xifra?

-La vaig escoltar per primera vegada d'Intel·ligència de la República.

-Bé, llavors... -Intel era notòriament variable en la seva qualitat-. S’ho inventen sobre la marxa.

-Ni tan sols ells són tan estúpids.

Prudii es va tornar a posar el casc i li va allargar la mà a Atin perquè li tornés la targeta. No va dir molt després d'això.

Milions o milers de bilions. I què? Atin, un home que gaudia amb els números, va mirar als 1,2 milions de soldats clon desplegats en aquest moment, va afegir els dos milions d'homes que seguien sent criats i entrenats, i ni tan sols va necessitar col·locar una coma decimal per saber que no li agradaven les probabilitats.

Però mai li havien agradat. I això mai li havia impedit desafiar-les.

-Vol que transmeti aquestes dades a la caserna general? -va preguntar.

-No -va dir Prudii-. No fins que Kal'buir ho vegi. Mai fins que ho vegi.

Un bon fill mandalorià sempre obeïa al seu pare. Els Cars Null no eren diferents: obeïen ordres del sergent Kal Skirata -Kal'buir, Papa Kal-, no de la República. Després de tot, un pare Mando posava als seus fills en primer lloc, i ells confiaven en ell.

Skirata sempre superava en rang a tots... a capitans, a generals... i fins i tot al Canceller Suprem.

Ciutat Tipoca, Kamino, 461 dies després de Geonosis

Ko Sai era un os dur de rosegar, retorçada i calculadora.

Mereel -el soldat CAR N-7- sempre havia pensat que els kaminoans eren freds, arrogants, xenòfobs, i fins i tot adequats per fer barbacoes amb ells, però mai els havia vist com a éssers intrigants... no fins que va començar la caça de la seva científica en cap desapareguda, almenys. Ella no havia mort en la Batalla de Kamino, com tothom pensava. Ella havia desertat.

Per què? Què la motivava? La riquesa? La política no, això està clar.

Ell sabia que ella encara era viva, perquè ara estava fugint dels seus pagadors separatistes. A les cantines de Tatooine, havia sentit rumors d'una recompensa. I quan només podies comerciar amb la teva excepcional habilitat en la clonació, en una galàxia on la clonació no militar estava ara prohibida, els seus intents d'aconseguir crèdits eren difícils d'ocultar als que sabien on buscar.

Els mons de Khomm i Arkània havien patit realment per aquesta prohibició. Mereel sabia exactament on buscar.

Es va posar dempeus en posició de ferms entre les files de soldats a les instal·lacions d'entrenament de Tipoca, un clon bo i obedient pel que als kaminoans es referia. Un producte perfecte. Però els seus sistemes d'identificació no eren tan infal·libles com li havien dit a la República. Per descomptat, no havien detectat el seu codi microxip d'identificació fals. El petit xip passava cíclicament a través d'identificadors generats aleatòriament i, sense el seu kama distintiu ni la seva armadura adornada de blau, podria desaparèixer just al davant dels kaminiise. Ni tan sols els pilots dels KE-8 que patrullaven a la recerca de clons defectuosos podrien detectar-li.

Creieu que sou infal·libles, oi, esquers d’aiwha?

Un dels tècnics kaminoans va caminar al llarg de la fila de soldats i es va aturar davant seu, parpellejant, amb la seva pell grisa, i el seu fràgil i llarg coll temptador per a un home entrenat per matar. Mereel, congelat en posició de ferms, fantasiava: blàster, vibronavalla o garrot? Aquestes odioses coses havien volgut exterminar-lo quan era un nen, i mai ho oblidaria. Ell i els seus cinc germans havien estat un experiment de clonació que els kaminoans havien considerat un fracàs: però Kal Skirata els havia salvat.

Ja hi hauria temps per a la venjança més tard. Kal'buir li havia ensenyat a tenir paciència.

La paciència és un luxe. Estic envellint el doble de ràpid que un home comú.

Havia de passar per Ciutat Tipoca i agafar algunes dades sense que el detectessin. El kaminoà va seguir endavant. Mereel va assaborir el coneixement que ell sabia més que els kaminoans sobre el parador de la científica en cap Ko Sai, i ells s'havien esforçat molt, molt, en la seva recerca.

Aneu a retornar-nos les nostres vides, gihaal, a mi i a tots els meus germans. Mereel incloïa als Comandos de la República, a les pobres llaunes de carn usades com a carn de canó que l'envoltaven, i fins i tot als CAR’s Alpha, que havien estat disposats a matar nens clon per impedir que els Sepas els utilitzessin. An vode. Tots ells són els meus germans. Fins i tot els Alphes.

A mesura que els soldats anaven sortint, va lliscar a la part posterior d'una fila d'homes per cobrir el seu avanç cap al nucli d'administració de l'edifici. Un el va mirar, amb un lleu moviment de cap que traïa el que estava passant sota el casc. L'home era probablement molt conscient que Mereel era un estrany, per les petites diferències reveladores en la marxa o el rumb, però no va dir res. Cap clon podria ser un risc de seguretat.

Només vaig a prendre prestada una mica d'informació, ner vod. Ni tan sols vaig a sabotejar aquesta claveguera de ciutat. No em prestis atenció.

Quan la formació va passar per un passadís que es desviava 90 graus, Mereel va girar a l'esquerra i va caminar tranquil·lament fins al final del passatge. El monitor del visor del seu casc va mostrar els plànols de la planta i altres dades davant els seus ulls. Les hi va donar un cop d'ull i després va mirar a través d'elles per centrar-se en el terminal de sistemes que hi havia a la paret. Des de l'atac separatista a Tipoca feia poc més d'un any estàndard, la seguretat s'ha reforçat, però això era només per a Sepas i els seus droides. Aficionats i llaunes. Ningú podia contenir a un CAR Null motivat.

-Mer'ika -va dir la veu en el seu casc. Sonava suau i preocupada: Skirata poques vegades els aixecava la veu-. No temptis a la sort. Et vull de tornada d'una sola peça.

-T’escolto, Kal'buir. -Mereel va lliscar el capçal d'acoblament de la placa del seu avantbraç en un dels ports del terminal. Un parell de soldats van mirar en la seva direcció des del final del passadís, però no es va afanyar. Només estic calibrant el meu vestit-. Potser no tindré una altra oportunitat de tornar aquí. Estic prenent tot el que puc.

Juntament amb el codi de sortida legítim que sol·licitava dades de l'ordinador central de Tipoca, una segona capa oculta es va obrir camí per accedir a l'arrel de tot el sistema sense ser detectat. Mereel tenia ara claus d'encriptació i de recuperació del departament del Tresor de la República, cortesia d'una atenta agent del Tresor anomenada Besany Wennen, i eren els més avançats disponible. Ara podia llegir no només les dades del Tresor, sinó també trobar arxius xifrats entre Tipoca i la República que haguessin estat ocults als seus sondejos anteriors. També podria ser capaç de recuperar les dades que Ko Sai havia robat i eliminat.

Volia les seves crucials investigacions sobre el control del procés d'envelliment en els éssers humans. Potser funcioni en tots dos sentits, deien. Això significava que valia una fortuna. Tractaria de vendre-ho.

L'arbre de fitxers va aparèixer en el seu visor, un camp de símbols intermitents de color ambre i blau formant un teixit cridaner. A Kamino, el que als humans els semblava una paret de color blanc pur, era en realitat un malbaratament de color més enllà del seu abast visual. Només en els sistemes digitals dels kaminoans Mereel podia albirar de vegades la manera en que la seva visió heptacromàtica veia el món.

Un munt de blau i taronja i morat. Quico. Sense gust.

Si copiava només els arxius que sabia que necessitava, tot just trigaria uns segons.

Potser mai tinguis l'oportunitat de tornar.

El marc principal contenia 10 petabytes de dades. Trigaria minuts.

So de botes passava sorollosament pel seu costat. Mereel es va concentrar en semblar un soldat normal fent el manteniment de sistemes de la seva armadura, però era difícil d'estirar un procediment de 30 segons. Podia sentir la seva respiració aspra en el seu casc. Igual que Skirata i el seu germà Ordo, esperant en òrbita per recollir-lo.

-Estàs bé, fill?

-Bé, Kal'buir.

-Res d'heroïcitats -va dir la veu d’Ordo-. Surt ara mateix.

Mereel va mirar la icona del seu visor: encara de color ambre, encara descarregant. Estava forçant l'assumpte, és veritat. Però hi havia forçat la seva sort molt més per la República, i un munt d'estranys i jetiise no significaven per a ell ni la meitat que el benestar dels seus germans. La icona de color ambre va parpellejar. Més botes van ressonar més enllà del final del passatge.

Vinga... vinga...

Estava trigant massa.

La seva visió perifèrica, augmentada pels sistemes del seu casc, va veure el kaminoà que s'aturava i es girava apropant-s’hi. Fierfek. Just el que necessitàvem.

Era un mascle amb cresta. Es va parar davant seu, fent veure preocupació. Sabia que només el veia com una mercaderia.

-Ha estat descarregant més temps que la mitjana, soldat.

-Només volia assegurar-me, senyor. -Mereel va sentir un lleu espetec al seu canal d'àudio: Skirata estava nerviós-. Els temps de resposta de dades van lents en el meu visor.

-Llavors, si us plau vagi a Adquisicions i que li executin un diagnòstic.

-Sí, senyor! -No comptis amb això, esquer d’aiwha. La icona en el seu visor va canviar a verd-. Ara mateix, senyor!

Mereel va retirar el capçal d'acoblament i va tornar pel passadís a la direcció general d'Adquisicions. En el moment en què el kaminoà es va perdre de vista, es va deixar caure de nou en l'oceà de cossos amb armadures blanques i es va obrir camí pels amplis corredors i passadissos fins al laberint de passadissos de servei que portava a les plataformes d'aterratge menys conegudes.

Mereel coneixia cada metre del complex. Skirata havia encoratjat als Nulls de córrer-hi lliurement quan eren nens, per a gran disgust dels kaminoans. Va mirar cap al cel cobert de núvols i la pluja va colpejar el seu visor com si fos metralla.

-Llest, Kal'buir -va dir-. Traieu-me d'aquest dar'yaim.

Següent