30
Còrran va
seguir a Wedge des de la petita habitació al vestíbul i a continuació a una
habitació encara més gran. Les primeres persones que va veure van ser la
bothana Asyr i el devaronià que havia ajudat a escapar del magatzem. Ja estaven
asseguts al voltant d'una gran taula rodona al mig de l'habitació. Quan va
sortir de darrere d’en Wedge va veure Fliry Vorru amb aspecte molt imperial i a
Zekka Thyne amb aspecte pàl·lid i una mica incòmode.
Sembla que
no tots van escapar il·lesos.
- Còrran!
- Iella!
-Arquejant l'esquena, la va aixecar en una abraçada i la va sostenir fortament
-. No puc creure que estiguis aquí.
-Gil em va
ajudar a arribar. Les identitats que ell va establir estaven a Coruscant -Iella
es va apartar d'ell, però va mantenir les mans d'ell en les seves-. No puc
creure que siguis tu.
Si veure a
Thyne ferit havia fet que Còrran se sentís bé, veure Iella el feia sentir...,
gairebé complet. He passat massa temps sense res ni ningú del meu passat a part
de Xiulador. Era com si aquest món ja no existís. Va somriure.
- On és
Díric?
El somriure
d’Iella es va congelar per un segon, llavors va baixar la mirada.
-No ho sé.
-Em sap
greu. Què va passar?
-Fa un any
més o menys va ser capturat en una batuda IMP i mai va tornar a casa. Jo vaig
sortir corrent, vaig fer alguns contactes amb l'Aliança, i em vaig unir a la
Rebel·lió. No hi ha hagut cap notícia i després d'aquesta quantitat de temps...
Còrran va
assentir i la va abraçar de nou. Díric Wessiri havia estat un home interessant.
Les velles riqueses familiars li havien permès portar una vida d'oci. Veia la
vida com una col·lecció de fenòmens a ser estudiats i experimentats, però ell
no era del tipus que deixava que aquestes experiències el canviessin. Tenia
fàcilment vint anys més que Iella, però feien una parella tan perfecta com
l’oxigen i l’hidrogen. Díric no sempre estava d'acord amb les coses que feia
Seguretat de Corèllia, però va fer un intent per entendre el que s'havia fet, i
aquesta recerca d'il·luminació havia impressionat a Còrran.
Aquest no és
el moment per explicar-li a Iella que Gil és mort i que Loor el va matar. Estic
segur que hi haurà oportunitats més tard.
-Díric era
especial, però tu també ho ets. És bo tornar-te a veure malgrat tota la resta.
-Estic d'acord
-Iella li va estrènyer suaument les mans -. I Mírax em va demanar que et
saludés de part seva.
Un somriure
va florir a la cara d’en Còrran.
- Està aquí?
Com?
-La Rajada
va portar-la aquí amb la resta de l'esquadró i no va poder escapar -Iella va arrufar
les celles -. Vaig pensar que els altres t'havien explicat com van arribar
aquí.
-Estàvem una
mica ocupats quan ens vam retrobar.
-No és
broma. Mírax ha amenaçat amb donar-te lliçons de moto lliscadora. "La
regla número u", diu ella, "és mantenir-se allunyat dels
edificis".
Còrran va
deixar anar una riallada.
-Sí. Haurem
de discutir-ho més.
Thyne va
grunyir.
- Quant de
temps durarà aquesta merda fraternal?
-Taques,
algun dia quan tinguis un amic esbrinaràs que això és el que fas quan no l’has
vist per molt temps -Còrran va deixar anar a Iella i ella es va apartar per a
agafar el seient al costat de Wínter.
-Bé dit,
Tinent Horn -Vorru va ajuntar les mans sobre la taula -. No obstant això, tinc
entès que el temps és essencial. Podem començar? Comandant?
Còrran va
prendre el seient al costat d’en Wedge, el que deixava a Wínter a la seva
dreta. Iella asseguda al costat d'ella, llavors els dos alienígenes i finalment
Vorru i Thyne. Còrran va notar que Thyne sostenia defensivament la mà i
l’avantbraç drets davant del seu estómac. Un tir als intestins. Dolorós. Bé.
Wedge es va
posar dret.
-Vull
mantenir això tan senzill com sigui possible. Des de l’incident del magatzem
tots hem arribat a estar d'acord que treballar junts per oposar-nos a l'Imperi
és preferible a què cadascú vagi pel seu propi camí. Cadascun dels nostres
grups té punts forts i debilitats, la majoria de les quals es solapen per
minimitzar la nostra exposició a l'enemic. Tots podem estar d'acord que ens
anirà millor a Coruscant una vegada que l'Imperi sigui estat enderrocat i
aconseguir aquesta finalitat és una meta de la Rebel·lió.
-Originalment
l'Esquadró Murri havia estat enviat aquí a fer un reconeixement de Coruscant i
avaluar els punts vulnerables perquè fossin explotats més tard. El problema és
que el Senyor de la guerra Zsinj està posant a prova a tots dos, l'Imperi i la
Rebel·lió. Els Imperials saben que atacar-lo és debilitar-se fins al punt on no
podran prevaler. L'Aliança sap que perseguir Zsinj diluiria la nostra força per
fer que un atac contra Coruscant no fos possible durant anys, potser fins i tot
dècades. Això vol dir que l'Aliança haurà d’atacar en el futur molt proper i
volen que nosaltres els obrim les portes de Coruscant.
Fliry Vorru
va posar la punta d'un dit contra la taula.
-Fer caure
els escuts d'un planeta no és una proposició fàcil.
-D'acord
-Wedge es va inclinar endavant sobre les seves mans -. El complex central
d'ordinador aquí és la clau. És encertat assumir que els pirates informàtics
del Sol Negre no han pogut inserir res de codi en els programes mestres que
controlen el planeta?
L'home de
cabell blanc es va fer enrere en la seva cadira.
-Crec que la
discussió d'aquest assumpte és prematura.
- Oh?
-Per molt,
Comandant -Vorru va fer senyals amb el cap cap als representants de
l'Associació Alienígena -. El seu interès en això està bastant clar. El règim
imperial els tracta de manera decididament cruel i inhumana. L'alliberament
d'aquest planeta els beneficiaria enormement. I vostès els rebels, bé, estarien
aconseguint una fita en la qual s'han enfocat durant almenys set anys. Vull
dir, estimada Wínter, el somni de cada alderaanià és reemplaçar el seu món
perdut per Coruscant, oi?
Els ulls de
Wínter van relluir fredament.
-La meta de
l'Aliança és veure la mort del mal que va destruir el nostre món. Alderaan no
pot ser reemplaçat i certament no per aquesta mola de transpariacer i duracret
que és el mausoleu per a un Imperi.
Wedge es va
creuar de braços.
- El teu
punt, Vorru?
-El meu
punt, Comandant, és que és probable que l'Aliança no sigui més favorable per al
Sol Negre que el que ho era l'Imperi. De fet, sospito que menys. Vull saber que
hi haurà en aquest pla per premiar-me i a la meva gent per la seva cooperació.
Còrran va
grunyir.
- Per què no
comences amb el teu alliberament de Kèssel?
Vorru va
somriure delicadament.
-Em
retornaria gustosament de tornada allà, no, Tinent? Si el seu pla té èxit
podries trobar-te designat com a Ministre de Seguretat. Si les malediccions
sobre tu i la teva família fetes aquí per Thyne són alguna mesura de l'eficàcia
dels Horn, jo crec que preferiria tenir a Ysanne Isard oposant-me. El que
m'agradaria, Comandant Antilles, és alguna garantia de clemència per a aquells
dels meus que treballin per ajudar-te a enderrocar Isard.
- I si això
no fos possible?
-El trasllat
a un món de la meva elecció, un món que serà part de la seva Aliança amb mi al
capdavant.
- Un món que
convertiràs en un asil per al crim? -Iella es va repugnar.
Còrran va
agitar el cap.
-És més
intel·ligent que això. Sol·licitarà suborns de molts mons per no acabar allà.
Serà prou ric per comprar un o dos sistemes estel·lars.
Vorru va
obrir les mans.
-Busco un
món on pugui viure els meus dies en pau i pensen malament de mi. Em resulta
difícil creure que consideren les qualitats rehabilitadores de Kèssel tan
menyspreables.
-Suficient
-Wedge va alçar una mà per frenar la resposta d’en Còrran a l’untuós comentari
d’en Vorru-. Et donaré la meva garantia personal que ni tu ni la teva gent
hauria de ser acusada de crims comesos mentre estiguin actuant de concert amb
nosaltres. Això no significa que un sociópata com Thyne, aquí present, sigui
lliure de matar innocents. Només anem a atacar blancs militars legítims. Si la
sang comença a córrer pels carrers, jo mateix incineraré a la teva gent. Crec
que aquesta és la millor oferta que aconseguiràs.
-És
acceptable. Per ara -va assentir Vorru-. I, no, els nostres experts informàtics
no han pogut entrar a l'ordinador principal.
Thyne es va
regirar incòmode a la seva cadira.
-Només
hauríem de fer-lo explotar. Tot s'aturarà i els escuts cauran.
-No ho faran
-Wínter va arrufar les celles -. Els danys al sistema d'ordinadors principal
transferiran el control als sistemes satèl·lit. Tot i que no estan tan ben
vigilats com l'establiment principal, no seran fàcils de prendre. També hi ha
la possibilitat que els sistemes crucials, com el control de l'escut, puguin
desviar-se a un altre centre satèl·lit si hi ha problemes amb un. En altres
paraules, per fer caure els escuts d'aquesta manera hauríem de garantir un atac
a tots els satèl·lits a més del centre principal, i no sabem amb tota seguretat
on estan tots aquests centres subsidiaris.
Vorru va
somriure.
-Puc
proporcionar-los aquestes ubicacions, però fer una reserva sobre un pla tan
explosiu són justificades. Suposo que una mica més subtil seria preferible.
Asyr va
posar la mà suaument en la d’en Vorru.
-No entenc
per què obrir-se pas a l'ordinador principal és tan difícil. Hi ha mil milions
de transaccions i missatges que passen pel sistema cada hora. Alguna cosa ha de
ser capaç de filtrar-se, no?
Wedge va
arronsar les espatlles.
-Així
sembla, però suposo que no. Wínter?
Ella es va
acomodar un floc de cabell blanc darrere de l'orella.
-Els
ordinadors imperials operen amb un llenguatge molt restrictiu que té una
estructura jeràrquica de comandament i d'accés. Els programes que entren han de
ser autoritzats pels nivells de seguretat més alts per ser efectius en tot el
sistema. Aquests nivells són ultrasegurs. Els programes són examinats per
contingut i aquest contingut es compara amb els seus nivells d'accés. Si un
programa del sistema entra sense un codi d'accés que ho autoritzi a entrar en
els programes del sistema, és rebutjat.
Còrran va
arrufar les celles.
- Si
poguessis embolicar un programa en la disfressa correcte, podria passar,
correcte?
-Presumiblement,
però no tenim els codis adequats. Aquests codis són canviats cada hora i els
vells centres de memòria es renoven diàriament i es destrueixen al cap d'una
setmana, encara que després d'un dia d'ús ja estan prou preparats per
descartar-los. Cada nit es posen nous centres de memòria nets en els ordinadors
i trilions d’exabytes de transaccions es transfereixen als nous centres. Això
passa per tot el sistema.
Asyr va
assentir.
-La planta
de producció per als centres de memòria Palar està a la frontera de Sectinv.
Fer aquestes coses és feina bruta. S'usa tot tipus de químics nocius en les
superfícies de retenció de dades, llavors s'utilitza molta energia per formatar
els centres. Perdem gent cada dia en aquesta planta.
Wedge es va
creuar de braços.
- Si estan
posant centres nous cada dia, com és la transferència de dades? Vull dir, si un
centre vell és reemplaçat per un centre nou, com arriben les dades del centre
vell al centre nou?
-Tenen dos
bancs de centres i les dades es transfereixen d'un a l'altre. El procés no
demora molt -Wínter va somriure -. El sistema d'ordinadors del Senat Imperial
usava el mateix sistema de seguretat, però en una escala molt més petita. Mitja
hora estàndard és tot el que s'ha de trigar a completar l'operació.
Còrran es va
reclinar en el seu seient.
- Què passa
amb les transaccions que tenen lloc mentre les transferències estan tenint
lloc?
-Queden
atrapades en un banc de memòria subsidiari i en cua per ser enviades als bancs
principals quan els centres apropiats estiguin lliures. Llavors aquests centres
envien les dades als nous bancs.
- Bé,
Wínter, llavors quina mena de programa governa la transferència de dades entre
els bancs?
Ella va
mirar Còrran estranyada.
-Un sistema
bastant bàsic, en realitat universal a gairebé tots els sistemes. S'introdueix
en els centres quan es disposen. On vols arribar?
-Les dades
es passen del primer banc al segon, correcte?
-Sí.
-I es passen
ràpidament perquè, presumiblement, ja van ser verificades quan van arribar i
qualsevol cosa dolenta va ser rebutjada, correcte?
-Sí.
-Llavors si
alguna cosa en un dels centres subsidiaris s'introdueix en el centre de
seguretat durant la transferència, no seria verificat pel segon banc, correcte?
Wínter va començar
a somriure.
-I alterar
el codi de transferència dels discs subsidiaris perquè enviï un programa rebel
quan la transferència segura estigui tenint lloc, en lloc de bloquejar aquesta
transferència de la manera que se suposa que ho hauria de fer, no seria tan
difícil...
-Perquè -va
dir Asyr -, tenim accés a la planta on els centres són fabricats i podem
alterar el codi que s'usa per formatar els centres de memòria.
-Correcte
-va somriure Còrran -. Enviem un programa que faci que ens donin els codis d'accés
i adreces per als programes de manteniment de l'escut i podrem fer caure els
escuts a voluntat.
Vorru va
inclinar el cap en direcció a Còrran.
-El que va
ser bo per Seguretat de Corèllia va ser
la pèrdua del Sol Negre. Tens una ment molt astuta, és una llàstima que
decidissis fer-la servir per caçar-nos.
Còrran li va
fer l'ullet.
-Aquest és
el truc de tot, no puc suportar la idea que un delinqüent que és més ximple que
jo estigui lucrant-se amb els seus crims. El meu pare tampoc, el que explica
per què vàrem escurçar la carrera d’en Taques.
-Si el teu
pare era tan intel·ligent, encara estaria viu.
Còrran va
refusar a deixar-se provocar.
-Aquesta
operació és una mica més important que fer forats en la teva vida de fantasia,
però ja arribarà el moment.
Thyne va
començar a aixecar-se, però Wedge el va empènyer de tornada a la seva cadira.
-Queda't
assegut.
-Obliga’m.
La mà dreta
d’en Vorru es va moure ràpidament i va colpejar a Thyne a la panxa. L'home més
jove va udolar, llavors, mentre es doblava sobre si mateix, Vorru el va agafar
pel coll i li va estavellar el front contra la taula. Thyne va rebotar, va
posar els ulls vidriosos, i Vorru el va empènyer de la cadira.
-Per alguna
gent la disciplina és una lliçó. Per altres és tota una vida.
Un calfred
va recórrer la columna d’en Còrran. Passa de cortès a despietat en menys temps
del que li pren a la foscor entrar quan una llum s'apaga. I Thyne es va apagar
com una llum. Va intercanviar una mirada de reconeixement amb Iella i la va
veure agitar el cap.
Wedge va
mirar l'home del terra, llavors es va encongir d'espatlles.
-Tenim prou,
crec, per començar a planificar alguna cosa. Wínter, si pots fer que els teus
experts informàtics comencin a treballar en els programes que necessitarem,
serà una gran ajuda. Asyr, necessitarem la disposició bàsica de la seguretat a
la planta Palar, més les rutines i qualsevol informació de seguretat
d'ordinador que puguis aconseguir-nos –Va mirar a Vorru -. I tu...
-Jo
esbrinaré si algun dels tècnics del centre d'ordinador té algun vici
interessant del que puguem aprofitar-nos o un interès en aprofitar-se dels
vicis que nosaltres tenim per oferir.
-Crec que
això estarà bé -Wedge va somriure -. En dos dies ens tornarem a trobar i veurem
com més a prop estem de fer que el pla funcioni.