Matar dracs
Àngela
Phillips
I
Codi d'accés incorrecte - Accés
denegat...
Codi d'accés incorrecte - Accés
denegat...
Codi d'accés incorrecte - Accés
denegat...
Una
columna de fum a l'altre extrem del canó anunciava la proximitat del drac. La Veni
es va acostar a la seva germana gran mentre la Vici activava el seu sabre de
llum.
Codi d'accés incorrecte - Accés
denegat...
Codi d'accés incorrecte - Accés
denegat...
La Veni
es va estremir davant el so de 20 poderoses potes de rèptil picant a terra per
acostar-s'hi en mortal sincronització. Però la Vici no tenia por. Encara que
només tenia 16 anys d'edat, posseïa el gran poder de la Força a les seves mans
fermes. El drac es va acostar més.
Bip! Accés concedit...
La Shannon
Voorson va deixar de banda la plataforma d'històries i es va tornar cap al
monitor.
-
Per fi -va murmurar. Aquest codi havia trigat a desxifrar-se més temps de
l'habitual. No obstant això, va reflexionar, qualsevol codi que un ordinador
pugui generar, un altre pot imitar-lo. Primera Llei del pirateig informàtic.
Ara, es va dir, vegem si hem trobat alguna cosa interessant...
-
Oh, quin fàstic -va sospirar veient el contingut del fitxer en el qual havia
entrat: un registre de sis nous Destructors Estel·lars a punt de finalitzar la
seva construcció en les properes Drassanes de Propulsors Kuat. Quins noms tan
estúpids tenen, va pensar: l’Impenetrable,
el Penetrador, l’Inflexible, l’Indomable,
l’Inexorable, i l'Exterminador. Si jo hagués de batejar
Destructors Estel·lars, va pensar, els hi donaria noms com el Mà de Ferro, el Raptor, o el Titània.
Però, què es pot esperar de persones amb tan poca imaginació que deixen que els
ordinadors generin els seus codis d'accés?
La Shannon
va sentir veus a través de les primes parets prefabricades de la seva
habitació; algú havia entrat a l'apartament, i els seus pares estaven saludant
al visitant. Decidint investigar, va guardar els arxius dels Destructors Estel·lars
amb la contrasenya "nomsximples" i va tancar el programa de codis del
seu ordinador.
Els
membres de la família Voorson havien estat tècnics al Port de Càrrega de Kuat
durant generacions. La majoria d'ells havien passat tota la seva vida a
l'estació, van néixer al Centre de Salut de la companyia, van ser educats a
l'escola de la companyia, van ser aprenents i després contractats als Serveis
de Suport del Port de Kuat. Es van casar amb companys de treball, van formar
les seves famílies en habitatges de la companyia, i poques vegades van sortir
de l'estació, ni que fos per anar al propi planeta Kuat.
No
hi havia cap raó per sortir, les botigues de la companyia a l'estació
proporcionaven tot el que necessitaven, els salaris i beneficis per als
treballadors del PCK estaven entre els millors del sistema, i tenien l'orgull i
la satisfacció de saber que, com a membres del conglomerat Enginyeria Kuat,
estaven ajudant a construir les millors naus de la galàxia. Tot i això, de tant
en tant un Voorson mirava més enllà de les còmodes parets d'un apartament de
l'estació per veure el que la resta dels milers de milers de mons havien
d'oferir. El cosí de la Shannon, Deen, era un d'aquests Voorsons errants.
-
Deen! -va cridar emocionada veient el jove abraçant al seu pare -. Ei, Deen,
ets tu! Per fi ets aquí! On has estat? Què has estat fent? – La Shannon va
saltar sobre el convidat.
El
seu cosí es va tornar per a atrapar-la.
-
Ei, Coseta, t'he trobat a faltar! Uf! -va grunyir, mentre intentava aixecar-la
del sòl -. Has crescut, Coseta. Deixa que et miri! Ets ja tan alta, i el teu
cabell està tan llarg... Quan vaig marxar eres un nadó, amb trenes que només t’arribaven
a les orelles, i la tia Nell et feia dormir amb un mocador posat per a evitar
que al matí apareguessin de punta!
La Nell
Voorson va assentir i somriure amb ironia.
-
Ara he d’evitar que es mossegui els extrems.
- Au,
Deen -va dir la Shannon -t'he trobat tant a faltar... Vine a veure la meva
habitació! Tot és diferent ara, i tinc el meu propi ordinador i tot! - Va tirar
de la seva mà.
En Deen
va somriure amb indulgència a la nena.
-Jo
també t'he trobat a faltar, Coseta, però no creus que els teus pares també
volen parlar amb mi?
- Au,
ves amb ella, Deen -va dir la Nell -. Podeu parlar mentre en Johan i jo
preparem el sopar.
***
-
No puc creure que estiguis aquí -va dir la Shannon, saltant amunt i avall en el
centre de l'habitació -. Ja han passat quatre anys sencers! Què has estat fent?
-
Matar dracs.
La Shannon
va riure.
- No,
Deen, de debò!
-
De debò! Bé, més o menys. Ajudant a matar dracs artificials... He estat
treballant com a tècnic. - Es va asseure al costat de l'ordinador de la Shannon.
-
On?
-
Oh, en diferents llocs -va dir. Els seus ulls foscos van vagar per l'habitació-.
Segueixes llegint aquestes velles històries que et va donar l'àvia? -va
preguntar quan va veure la plataforma d'històries sobre el seu ordinador.
-Sí
-va dir la Shannon -, encara la Mare diu que ho hauria de deixar passar, com
les nines.
-
No veig moltes nines per aquí -va dir en Deen.
-
Si. Ara m'agraden els ordinadors. Sóc una hacker. Puc hackejar qualsevol cosa.
-
Qualsevol cosa? -va preguntar en Deen, rient.
-
Qualsevol cosa. Llavors, per a qui treballes? Quin tipus de treball fas? Et
paguen molt? Fas droides, o naus, o què?
-
Ei - va dir en Deen -, una pregunta cada vegada! Treballo per a uns amics que
vaig fer, després d'anar-me'n d'aquí. Són bons amics. I no em paguen molt, però
m'agrada el que estic fent. Sobretot treballo en naus...
-
De quin tipus?
-
Petites naus estel·lars, majoritàriament, però algunes més grans, i qualsevol
altra cosa que els meus amics necessiten arreglar. He de ser flexible.
-
Quina és la cosa més difícil que has hagut d’arreglar?
En Deen
va fer una pausa.
-Bé
-va dir, mirant a la porta tancada del dormitori -, fa uns mesos, vaig haver
d'adaptar alguns aerolliscadors perquè funcionessin a 20 graus sota zero...
- I
van funcionar?
-
Bastant bé... Això és Vici d'Alderaan, oi? -va preguntar, assenyalant la
plataforma d'històries sobre l'ordinador.
-
Sí, segueix sent la meva favorita. En Vici és tan valent.
-
Algú que posseeix la Força no ha de témer -va murmurar en Deen.
-Això
és el que l'avi d’en Vici li deia. Digues -va preguntar la Shannon -, vas tenir
l'oportunitat de visitar Alderaan? Abans de...
En Deen
va negar amb el cap.
-
No, mai ho vaig fer. M'agradaria haver-ho pogut fer. Però mai vaig tenir
l'oportunitat.
-
No és just -va dir la Shannon, asseient-se a terra.
-
Que mai pogués anar a Alderaan? -li va preguntar el seu cosí.
-
Que el fessin esclatar. Estúpid Imperi. Per què ho van fer? L'àvia sempre deia
que Alderaan era un planeta de pau i bellesa. No hi havia armes allà. Per què
ho van fer?
-Per
això -va dir en Deen, assenyalant.
-
Per la meva plataforma d'històries?
-
Per aquesta història -va dir en Deen -. Aquesta història, i altres similars.
Les històries d'Alderaan eren més perilloses per a l'Emperador que qualsevol
arma.
-
Com pot una història ser més perillosa que una arma? -va preguntar la Shannon.
-
Per les idees que contenen. A Alderaan, la gent encara creia en la Força. A
Alderaan, la gent recordava als Cavallers Jedi i a l'Antiga República. Els
habitants d'Alderaan recordaven com eren les coses a la galàxia abans de
l'arribada de l’Imperi, abans dels dies d'odi i por. I les seves històries,
biblioteques i universitats contenien totes les idees que poden destruir
l'Emperador: que l'amor és més fort que l'odi, que la gent és més forta que les
armes, que combinades entre si les persones d'aquesta galàxia posseeixen una
força contra la qual l'Emperador mai podria oposar.
Els
ulls d’en Deen brillaven.
-
Així que l'Emperador -va dir la Shannon -va destruir Alderaan per destruir
totes aquestes idees?
-
Ho va intentar -va dir en Deen -, però no va tenir èxit. Mai podrà tenir èxit.
L'única manera de què podria controlar totes les idees de la galàxia seria
matar o esclavitzar a tots els éssers de la galàxia, i això és impossible. No
pot guanyar. Com més crims que cometi, més gent es posarà en peu per lluitar
contra ell...
-
Deen -va preguntar la Shannon -, ets un rebel?
En
Deen es va portar una mà a la boca.
-
No passa res -va afegir la Shannon -, no li ho diré a ningú. Ni tan sols a la
mare i el pare. Mira -va dir, encenent l'ordinador -, mira el que vaig trobar
avui. Just abans que arribessis. Et donaré una còpia si vols...
-
Com vas accedir a això? -va preguntar en Deen, mirant la llista de Destructors
Estel·lars -. Tens alguna idea...?
-És
fàcil piratejar els arxius imperials, tenen contrasenyes generades per ordinador.
Jo m'invento els meus propis codis. Generalment noms d'animals, com "nerf"
o "bhillen", o fins i tot "gos"...
-
No m'ho puc creure -va dir en Deen, sense deixar de llegir la pantalla de dades
-. Saps el que et pot costar això...? Saps el que et passarà si algú t'atrapa
amb això?
-
Ningú ha aconseguit superar mai els meus codis -va dir la Shannon amb orgull.
-
Potser ningú ha considerat mai investigar els arxius d'una nena de nou anys -va
dir en Deen -. Has de parar de fer això... aconseguiràs que et matin!
La Shannon
es va mossegar el llavi.
-
Això vol dir que no vols còpies dels arxius?
La
senyora Voorson els va cridar a sopar, tallant la resposta d’en Deen.
***
Reunits
al voltant d'una olla de bhillen guisat, la família va parlar dels últims
quatre anys: l'educació de la Shannon, l'ascens de la Nell a supervisora cap dels molls del Port de
Càrrega de Kuat, el treball d’en Johan i en Deen com a tècnics... En Johan es
va queixar dels impacients capitans de naus que esperaven miracles. En Deen va
comptar terribles històries de la lluita contra la calor, el fred, la humitat,
la pols, el gel, la flora, la fauna i els microbis agressius, i qualsevol altra
amenaça a la maquinària en mons perduts que no va voler nomenar.
-
De debò vas trobar molsa creixent en les bobines de refrigeració de les naus?
-va preguntar en Johan.
-Sí
-va dir en Deen -. Dues hores abans del llançament.
-
Vas aconseguir netejar-la a temps?
En Deen
va somriure.
-
Pels pèls.
-
La Força t'acompanyava -va dir el seu oncle.
La Nell
va arrufar les celles lleugerament.
-
És bo tenir-te a casa, Deen, després de tant temps. Estava començant a pensar
que ens havies deixat per sempre. I ara -va dir -, aquí estàs. Estàs en
problemes, Deen? Necessites alguna cosa?
-
Nell -va protestar el seu marit -, és que el noi no pot visitar-nos sense un
motiu ocult?
En Deen
va mirar el seu plat.
-
En realitat -va dir, colpejant la crema amb una cullera -, em preguntava...
-
Ah, aquí ve -va dir la Nell.
-Els
meus amics -va continuar en Deen -, amb els quals treballo... Han tingut alguns
problemes últimament, han perdut gran quantitat d'equipament...
-
Perdut? -va preguntar la Nell.
-
Uh, sí, danyat. Impossible de reparar.
- Com?
-va preguntar en Johan.
-Bé...
hi havia gran quantitat d'asteroides, i... és una llarga història, però la
qüestió és que necessitem un generador d'energia Colònia Classe 23.669, i...
-
Per què no us poseu en contacte amb la fàbrica, llavors? -va preguntar la -. Si
feu la comanda ara, podríeu tenir el generador en sis mesos o menys, llevat que
hi hagi comandes urgents de Contractació Imperial.
-
Ho necessitem abans que això, i hem escoltat que un generador serà enviat
d'aquí a un lloc d'avançada imperial d'aquí a dues setmanes.
-
No veig què té a veure això amb tu -va dir en Johan.
-Bé,
a veure, tia Nell, tu controles les estacions d'atracada, i pensem que si
podíem aconseguir un permís d'atracada, podries ficar la nostra barcassa de
transport en lloc de la dels imperials...
-No
m’ho puc creure -va dir la Nell -que estiguis assegut a la meva taula parlant
sobre el segrest d'un generador d'energia per un valor de 25 milions de crèdits
com si estiguessis demanant prestat un lliscant.
-Però
tia Nell...
-Estàs
parlant de robar el generador, no és així?
-Però...
podríem pagar-lo...
La
boca de la Nell es va obrir. En Johan va parlar per ella.
-
Deen, sents el que estàs dient? Això no és una altra broma més, com aquella vegada
que vas piratejar el sistema de comunicacions de l'escola amb simulacres
d'evacuació falsos...
-
Això és traïció -va finalitzar la Nell -. Deen, no vull sentir ni una paraula
més sobre aquests que tu anomenes els teus amics. Ara, perquè ets el meu nebot,
no vaig denunciar-te i tots anem a pretendre que aquesta conversa mai ha tingut
lloc. Està perfectament clar?
El
menjar va acabar en silenci.
***
La Shannon
no va poder dormir aquella nit. Escoltant les veus que sortien de l'habitació
dels seus pares, es va esmunyir fins a la seva porta per escoltar.
-
L'Aliança necessita equips desesperadament, Nell!
-
Creus que m'importa? Johan, aquesta Aliança a a alimentar la meva família o
donar a Shannon una educació que pugui treure d'aquesta estació?
-Però
l'Imperi...
-...
Posseeix aquest sistema i tot el que conté. Inclosos nosaltres. I tenen les
seves maneres de desfer-se dels traïdors. Accidents. Johan, de veritat creus
que va ser una coincidència que el teu germà morís en aquell error de reactor
menys d'una setmana després que reparés la nau d'aquells rebels? Res mereix que
jugui amb la seguretat de la meva família, Johan, res. Ni l'Aliança, ni
Alderaan...
-
Ni tan sols en Deen?
La Shannon
no es va quedar a escoltar la resposta de la seva mare.
***
En Deen
va marxar al matí següent després d'un tens esmorzar en silenci.
-
Si canvieu d'opinió... -va començar ell.
-No
ho farem -va dir la seva tia -. Ara oblida't del tema.
-
Però si ho feu -va insistir en Deen -, estaré al sistema durant uns dies. Podeu
utilitzar aquest comunicador per posar-vos en contacte amb mi -va dir, deixant
caure el dispositiu electrònic portàtil en una taula a prop de la porta -. Que
la Força us acompanyi.
-
Destruïu aquest comunicador -va dir la Nell quan la porta es va tancar.
-Jo
ho faré, mare -va dir la Shannon, agafant el dispositiu i llançant-lo a la
unitat recicladora. L'aparell es va disposar de les escombraries del matí amb
un cruixit satisfactori... però el comunicador va romandre ocult a la butxaca
de la Shannon.
***
Els
Voorsons grans es comportaven com si en Deen mai hagués estat allà, si la
Shannon esmentava als seus "amics" o la seva sol·licitud d'ajuda,
l'enviaven a la seva habitació sense discussió.
-
No ho entenc! -es va dir en una d'aquestes ocasions. Com si l'estació no
barregés coses tot el temps, va pensar. Mare sempre està queixant-se de la
desaparició d'això o d'allò altre.
Errors
en la xarxa de l'estació, això és el que sempre deia. Si ella li lliurava al Deen
aquest generador, tothom pensaria que era simplement un altre error
informàtic...
Saltant
fora del llit, la Shannon va encendre el seu ordinador. Pocs minuts i alguns
piratejos més tard, tenia la llista de les properes exportacions passant per la
seva pantalla. Aquí està, va pensar, un generador CC-23669, per ser recollit a
l'embarcador 42, a les 14:30 hores, d'aquí a cinc dies. Molt bé, va pensar, si
canvio la data de recollida, Mare segurament ho notarà i ens detindrà. No es
pot canviar el nombre del moll tampoc, això seria un gran embolic. Però si canviés
l'hora... Quant de temps es triga a enllaçar un transport a una barcassa? El
pare diu que pot fer-ho en menys d'una hora... Dues hores serien suficients?
Va
canviar l'horari de recollida per a les 12:30 i va confiar que la seva mare no se
n'adonés. Després va treure el comunicador d’en Deen de sota el coixí.
***
-
Qui ets? -va preguntar la guàrdia de seguretat.
La Shannon
va empassar saliva i va tractar de semblar mona i inofensiva.
-
Shannon Voorson, senyora -va dir.
-
Oh, Shannon -va dir la dona, reconeixent la nena -, per què no estàs a l'escola
encara? Què estàs fent aquí?
La Shannon
sabia que "estic fugint per unir-me a la rebel·lió", no seria una
resposta popular per a aquesta pregunta.
Afortunadament,
havia vingut preparada amb una mentida.
-El
meu pare es va oblidar del seu dinar, així que li vaig a portar abans
d'anar-me'n. Un sandvitx de bhillen, veu? - Va deixar a terra el seu ordinador
portàtil i va obrir la termobossa, apropant-la a la cara de la guàrdia per
assegurar-se que captés l'aroma de l'arrel aromàtica bestiniana.
-
Oh, ah, sí, és clar –va dir la guàrdia, retrocedint i parpellejant -. Ves a
buscar el teu pare. Estic segura que li encantarà.
-Gràcies
-va dir la Shannon. Va sortir disparada, pensant que l'arrel aromàtica crua era
bastant pudent, però d'aquesta manera la guàrdia no buscaria sota d'ella ni
trobaria el comunicador d’en Deen.
Va
seguir pel passadís uns passos més cap a l'àrea de treball del seu pare, es va
amagar en un buit, va treure el cap per veure que la guàrdia se n'havia anat, i
després va desfer els seus passos cap al moll 42.
Els
tècnics encara no havien arribat al moll aquell matí, així que la Shannon no va
tenir problemes per piratejar el seu accés al contenidor de càrrega des del seu
ordinador portàtil amb uns quants cables de connexió. Després de reptar durant
un temps sorprenentment llarg per sobre, per sota i al voltant del generador
fins a la part davantera del contenidor, es va instal·lar amb els seus
llibre-xips per esperar a Deen.
***
-
Estàs segur que això funcionarà, Deen? - va dir en Boo Rawl, capità de la
barcassa de transport rebel Llarg Viatge.
-
Per mil·lèsima vegada, Boo, sí! La meva tia és la supervisora d'atracada d'aquest port.
No ens hauria indicat que vinguéssim si no tingués tot a punt en aquest extrem.
No vaig sobreviure a l'evacuació de Base Eco només perquè la meva pròpia
família em voli en trossos.
-
No estic tan preocupat per la teva família com pel que has fet als meus motors
subllum - va dir en Boo.
-
Jo no he fet res als teus preciosos motors, Boo -va dir en Deen -, l'únic que
vaig fer va ser afegir un quadre ST perquè el port llegeixi el nostre senyal
del transponedor com el del transport imperial. Procediment Operatiu Estàndard,
tret directament de la Guia de Camp d’en Cracken... Ho faig constantment.
-
Sí, bé, semblaves estar bastant a prop dels meus cobuladors amb aquesta clau
hidràulica...
- Au,
deixa de queixar-te i truca al port; estem pràcticament a sobre d'ells.
En Boo
Rawl va arronsar les espatlles i va obrir un canal.
-Port
de Càrrega de Kuat, a la parla la nau de transport 36DD, sol·licitant permís
per enllaçar amb la barcassa al... –En Boo va fer una pausa per comprovar un
quadern de dades-... moll de càrrega 42.
-
Nau de transport, el seu senyal de microxip és confús -va dir una veu freda des
de l'estació -. Si us plau, transmeti codi d'accés per confirmar la seva
identitat.
En Boo
va llançar a Deen una mirada assassina mentre enviava el codi.
-
Uh, ho sento pel microxip, Kuat -va dir -, el nou tècnic de bord va estar
trastejant amb els subllum, i òbviament es va entusiasmar una mica.
-
Identitat confirmada -va respondre el controlador, no interessat en absolut en
les explicacions d’en Boo -. Transport Dedé, arriben aviat. Els tècnics
d'enllaç estaran al moll 42 a les 14:30.
En Boo
es va tornar de nou a Deen, que va fer un gest d'innocència, però no va dir
res.
-
Ah, està segur d'això, Kuat? -va preguntar en Boo -. Les meves ordres diuen
recollida a les 12:30.
-
Vaig a comprovar-ho, Dedé -va dir el controlador.
En Boo
va apagar el comunicador.
-
No és un dels homes de la seva tia?
En Deen
va assentir.
-
Llavors quin és el problema?
-
No ho sé...
Kuat
va cridar al transport:
-
Em sembla que té raó, transport Dedé -va dir el controlador -. Està planificat
per a les 12:30...
En Deen
va somriure a Boo.
-
No obstant això, hi haurà un lleuger retard: les ordres dels tècnics diuen a
les 14:30. Tornaran al servei en una hora.
-
Cap problema, Kuat, esperarem -va dir en Boo. Va apagar el comunicador de nou
-. - I ara què? -va preguntar a Deen.
-
Esperem que els tècnics acabin el dinar, com has dit.
En Boo
va posar els ulls en blanc.
- I
què passa si els de Seguretat decideixen visitar-nos mentre esperem?
-
Boo, et preocupes tant com el meu amic Voren -va dir en Deen -. Els de
Seguretat també estaran en el seu descans.
-
Sí, s'hauran anat a jugar a Colpeja al bothan o Pesca a Calamari. -En Boo va sospirar
-. No m'agrada esperar -va dir.
