CAPÍTOL 39
El que una vegada havia estat l'atri del Senat era ara
una freda caverna de corall Yorik vivent. Les imponents estàtues de les
diferents espècies post-imperials que antany van adornar el recinte voltat
havien estat digerides, igual que la gran cúpula, i ara semblaven estalagmites
de gres o immenses espelmes fistonades amb regalims de cera fosa. Les parets
corbes feien remolins de vermell sang, porpra i marró oxidat, il·luminades
només per liquen luminescent i l'ocasional vidre lambent. Badallant buits
negres a banda i banda de la vasta sala eren l'únic que quedava de les portes
tallades que donaven accés a la Gran Esplanada. Havia estat a l'atri on havia
mort el Cavaller Jedi Ganner Rhysode per convertir-se en una llegenda entre la
casta guerrera yuuzhan vong.
O això havia dit Jacen.
Però en Jacen també havia dit que Ganner havia
enderrocat gran part de l'atri, i era evident que aquest no era el cas.
La Leia va decidir que qualsevol que estigués al càrrec
del Cervell Planetari havia intentat esborrar qualsevol record de l'últim gest
heroic d'en Ganner reconstruint l'atri. Han, Harrar, Cakhmaim, Meewalh i ella,
amb les mans a l'esquena subjectes per pinces bioides, van ser conduïts per una
quadrilla de guerrers cap al túnel de cinc metres d'ample situat davant
l'entrada principal de l'atri. Els seguien C-3PO i R2-D2, amb les juntes de les
cames del droide de protocol grinyolant i les rodes retràctils de l'astromecànic
també necessitades de lubricació. Els acòlits del gran sacerdot Jakan estaven
fent un treball ràpid per purificar als captius amb fum d'elaborats peveters i
ungint a tots amb gotes d'un líquid de penetrant olor que els llançaven amb els
dits. Prop d'ells caminaven la mestra cuidadora Qelah Kwaad i el gran Prefecte
Drathul que, segons havia explicat Harrar, presidia el Coruscant vongformat.
Al final del túnel bategava una llum vermella
ataronjada. Segons Jacen, el passadís de sostre arrodonit s'estenia durant
gairebé mig quilòmetre fins al que antany va ser la Gran Rotonda i que ara era
el Pou del Cervell Planetari.
-Em pensava que t'havies fet un fart d'això a Caluula
-va dir la Leia al Han que caminava a la seva esquerra.
-Ah, allò només era un yammosk -va dir, fent veure
desinterès-. Ara ens sacrificaran a tot un Cervell Planetari.
-Sí que estem arribant lluny en el món -va dir la Leia
amb el mateix to despreocupat. Va fer una pausa i, amb un to més seriós, va
afegir-. I suposo que aquesta vegada no podrem comptar que Lando i Talon
acudeixin al nostre rescat.
En Han va prémer els llavis, i li va dedicar el seu
millor somriure de costat.
- Animat, cor. Això encara no ha acabat.
Tot just van abandonar aquestes paraules de la seva
boca quan va començar a sentir-se un clam procedent d'alguna part més enllà de
l'entrada de l'atri destrossada pels míssils. Quan la processó es va aturar, la
Leia va poder distingir el so de peus corrent i de dotzenes de veus cridant de
convicció. Les veus es van fer més fortes i més decidides, i l'aire es va
omplir de l'estrident brunzit dels insectetalladors i el furiós espetec dels amfibastons
atacant. La quadrilla de guerrers empènyer als presoners a un costat, van girar
sobre els talons i es van escampar per la caverna. Els amfibastons es van desenroscar
dels avantbraços dels guerrers, dreçant-se per convertir-se en bastons
escopidors de verí. Insectes atordidors i talladors encapsulats en les seves
bandoleres van vibrar amb urgència. Tots els ulls es van centrar en l'entrada
quan una multitud d'esquelètics yuuzhan vong va començar a entrar procedents de
la calçada elevada flanquejada per tanques, cridant demandes i enarborant
improvisades armes.
«Avergonyits, -es va adonar la Leia-. Heretges!».
En Han va tornar a somriure.
-Ho veus? Què et deia?
Ella va moure el cap insegura.
-Dónes més por amb els anys.
Els Avergonyits van seguir entrant a l'atri, formant al
final una multitud d'uns cinquanta, però sense actuar contra els guerrers.
Clarament horroritzats davant la intrusió, en Jakan va córrer cap endavant,
alçant els prims braços sobre el seu cap, com invocant el poder dels Déus
perquè aniquilés a la multitud. Harrar, aturat al costat de la Leia, va traduir
les paraules del gran sacerdot.
-Jakan exigeix saber qui o què els ha inspirat a profanar aquest
lloc tan sagrat.
Els ordena que se'n vagin o els mataran aquí mateix.
Alguns individus començaven a avançar fins al front de
la multitud. Un castigat mascle yuuzhan vong va avançar coixejant, més baix que
els seus altres companys i vestint una túnicapell esquinçada. Els Avergonyits
van callar prou com perquè la seva aparent portaveu pogués fer una breu
declaració. La Leia va veure com els ulls d'en Harrar es desorbitaven
incrèduls.
-Afirma ser el Profeta! -el Sacerdot va mirar la Leia-.
És Nom Anor!
La Leia va intercanviar una mirada de sorpresa amb Han,
mentre els Avergonyits tornaven a cridar i gesticular amb les seves armes. Hi
va haver altres que també van avançar fins al front, dos d'ells situant-se a banda
i banda d'en Nom Anor, com si fossin els seus tinents o deixebles, i altres
tres que van connectar les fulles dels seus sabres làser. Els guerrers de
l'atri es van tensar immediatament veient la Mara, la Tahiri i en Kenth, i van
mirar al Summe Prefecte Drathul esperant les seves ordres. La Leia estava
animada i preocupada al mateix temps. Diverses dotzenes d'heretges mal armats,
encoratjats per tres Jedi, contra gairebé un centenar de guerrers capaços.
R2-D2 va xiular intranquil.
-Estic completament d'acord, R2 -va dir C-3PO-. Les
perspectives són molt poc favorables.
Els Avergonyits també es van adonar d'això, igual que
els Jedi. I també ells es van repartir pel lloc, encara que amb precaució. Quan
més elevada era la tensió, els va arribar el so d'una altra commoció.
-Reforços! -va exclamar C-3PO amb goig.
Però en comptes de crits d'enrenou van sentir un càntic
repetitiu, i en comptes de petjades decidides de peus nus els va arribar la
cadència de tropes amb sandàlies. Un murmuri de confusió va envair a la
multitud d'heretges. Les expressions de fervor es van transformar en sobtada
preocupació. I no era bon senyal que fins i tot la Mara semblés preocupada. Els
Avergonyits van començar a apartar-se de l'entrada, i un centenar de guerrers
addicionals van entrar per ella, armats amb amfibastons i portant armadures de
cranc vonduun.
Per la conducta dels heretges, la Leia es va adonar que
les noves tropes eren alguna cosa a témer.
En Nom Anor, els seus tinents i els Jedi no es van
moure d'on eren, però els altres heretges es van apartar, enganxant-se a les
aspres parets de l'atri. Acabava d'esvair-se qualsevol possibilitat de victòria
que poguessin tenir. Jakan, Drathul i Qelah Kwaad es van relaxar quan
l'amenaçador destacament va formar en paral·lel a la filera de guerrers, de
cara a l'entrada i als espantats heretges. Van adoptar una posició defensiva
amb la uniformitat que donen anys d'entrenament, sostenint els amfibastons en
diagonal sobre el pit, i les altres armes antiavalots a mà.
En Drathul va mirar amenaçador a Nom Anor mentre
travessava la doble filera de guerrers i la recorria fins arribar davant el
comandant dels reforços.
-Conteniu la vostra mà quan aneu a pel prefecte Nom
Anor, els seus subalterns i els tres Jedi -va dir el gran Prefecte-. Volem incloure'ls
en la nostra ofrena al Cervell Planetari.
El comandant es va colpejar les espatlles amb els punys
a manera de salutació. Quan Drathul va tornar a estar en posició segura darrere
dels seus guerrers, el comandant va donar una ordre i els reforços es van
tornar de forma sincronitzada, van proferir un crit de combat i van atacar,
dirigint els seus amfibastons i els seus insectes atordidors contra les forces
d'en Drathul. Els Avergonyits van necessitar un moment per adonar-se del que
passava. Llavors van cridar triomfants i es van abalançar per afegir els seus
dèbils braços a la topada.
-Considera aquest el moment en què la guerra va canviar
de signe -va dir en Harrar a la Leia amb to resignat.
Com que els guàrdies estaven ocupats, R2-D2 va rodar
per situar-se darrere d'en Cakhmaim i la Meewalh i va utilitzar el seu làser
per noquejar les criatures que els subjectaven els canells. Un cop lliures, els
noghri van apartar immediatament al Han i la Leia de la línia de foc. C-3PO i
R2-D2 els van seguir, el droide astromecànic ansiós per atacar les biopinces
que subjectaven al Han i la Leia.
L'atri era un pandemònium, amb yuuzhan vong lluitant
contra yuuzhan vong, mentre la Mara, Tahiri i Kenth s'obrien pas lluitant. La Leia
va veure que en Nom Anor anava a per Drathul, però va ser en Harrar qui va
atreure la seva atenció.
-Qelah Kwaad! -va cridar, mentre en Cakhmaim li deixava
anar les mans-. Cal detenir-la abans que arribi fins al dhuryam! Pot tancar el
passatge!
La Leia es va tornar per veure la mestra cuidadora
desaparèixer pel llindar que portava al Pou del Cervell Planetari. En Harrar va
sortir darrere d'ella, però va ser detingut per Jakan abans que pogués recórrer
cinc metres. La Leia va cridar al Han, i va fer un gest cap a l'entrada del
túnel. L'últim que va veure abans de desaparèixer darrere del llindar va ser a
Harrar enderrocant d'un sol cop a l'ancià gran sacerdot, i a Nom Anor aferrant
el prim coll del gran Prefecte Drathul.
* * *
Quan els soldats esclau reptiloides de la base de la
Ciutadella es van adonar que el serpentejant Sgauru no deixaria anar al Jacen
sobre ells sinó que només el subjectava mentre Tu-Scart obria un forat a la
paret oest, van cometre l'error de desfogar la seva ràbia amb aquestes bèsties,
crivellant-les amb insectes atordidors i talladors, i llançant-los granades de
gelatina ígnia.
Les bèsties artilleres que havien estat escopint plasma
cap al canó de l'Esplanada Glitannai, en veure que atacaven altres éssers de la
seva espècie, es van girar arrossegant les potes i van carregar contra els
chazrach, trepitjant a dotzenes abans que algun pogués escapar per l'accés a la
base de la Ciutadella. Però ni tan sols allà van poder trobar refugi, ja que
les enfurismades bèsties van anar darrere d'ells i el so dels crits dels
chazrach va ressonar en l'aire.
La inesperada partida de les bèsties artilleres era tot
el que necessitava el capità Page tornar a enviar als seus droides i comandos a
acabar allò començat pels gegantins bioides. Mentre els comandos baixaven per
les ribes del creixent riu, en Luke i la Jaina corrien cap a la vora de la
demolida passarel·la i saltaven a la desigual bretxa oberta pel Tu-Scart amb les
seves gruixudotes potes davanteres i en la qual Sgauru havia dipositat a Jacen
sa i estalvi. Això encara els deixava el problema d'arribar al búnquer d'en
Shimrra, però els Jedi no van trigar a descobrir una estreta escala en espiral
enganxada al perímetre de la Ciutadella que es corbava a mesura que ascendia
cap al cim. En Luke va encapçalar l'ascens, seguit de prop per la Jaina i pel
Jacen uns passos més enrere, que anava donant gràcies en silenci al Cervell
Planetari per intercedir en la passarel·la i es reafirmava en la seva promesa
d'acabar amb el conflicte intern del dhuryam.
L'escala era del mateix corall Yorik que componia el
casc i de les mampares sense polir de la fortalesa, i era una espiral contínua
que de vegades estava tancada a banda i banda, però que molt sovint ascendia
sense barana exterior a través de sales de manteniment i àmplies habitacions.
Membranes dilatants tancaven cada pis i cada passadís d'accés que connectava
l'escala amb els espais de l'interior.
La Ciutadella va tremolar amb cada tancament violat
pels Jedi, com si cada ruptura provoqués cert dolor a la nau vivent. Però les
tremolors bé podien ser una reacció al bombardeig incessant dels caces, o a les
explosions provocades pels comandos d'en Page obrint-se pas pels nivells
inferiors. A jutjar per la manera en què s'havia creat la sinuosa escala, i la
disposició dels espais interiors, Jacen es va adonar que la mónnau d'en Shimrra
havia volat dreta per l'espai, com una autèntica muntanya, en comptes de com un
oval aplatat o una nau en forma de projectil, com les que havien trobat els
Jedi i les forces de l'Aliança a mons com Helska IV, Sernpidal, Obroa-Skai i
molts altres.
Fins al vuitè nivell no van trobar resistència, però
donada la ferocitat amb què van atacar els guerrers des de dalt, des de baix i a
través dels diferents passadissos d'accés, va ser evident que l'atac seria
continuat fins que aconseguissin arribar al cau d'en Shimrra, i probablement
també dins d'ell. Si aquests guerrers constituïen la primera línia de defensa,
era difícil imaginar el que podia esperar-se al cim, en el cas que poguessin
arribar tan lluny. En la majoria dels llocs, l'escala no era prou ampla perquè
cabessin dues persones, i en aquests trams era en Luke qui havia d'afrontar el
gruix dels atacs.
Era el seu propi remolí, desviant cops, fuetades i verí
d'amfibastó, esquivant o redirigint eixams d'insectes atordidors, bloquejant
les estocades dels coufees, esquivant, ajupint-se, movent el cos de formes que
semblaven desafiar la gravetat. Els insectes atordidors quedaven noquejats o
cremats per la fulla verda d'en Luke, rebotant contra parets i sostres,
descantellant la superfície de corall Yorik.
Els guerrers queien on atacaven, subjectant amb les
mans monyons de cames o fronts oberts, o amb la sang negra brollant allà on el
sabre làser trobava una zona descoberta entre armadura vivent i carn tatuada.
Això va fer que en Jacen recordés Belkadan, on havia començat la guerra, quan
el seu oncle va anar a rescatar-lo empunyant dos sabres làser.
Però el rescat de Belkadan empal·lidia al costat del
control que demostrava en Luke allà. Era com si la seva única fulla en fossin
deu, o vint. Avançava amb la velocitat del llampec, obrint-se pas a través de
membranes dilatant-se però amb un control complet de la seva inèrcia. Vist en
la Força era un cúmul d'energia lluminosa, una tempesta de la Força davant la
qual no hi cabia cap refugi. I tota aquesta energia brollava d'un centre en
calma, del seu ull.
No feia passos en fals. Cap dels seus moviments es veia
interromput pel pensament. De fet, en Luke no semblava estar físicament
present, o com una personalitat individual. En Jacen i la Jaina estaven
sorpresos, però tenien poc temps per reflexionar-hi. Els seus sabres làser
també estaven ocupats, desviant els cops que en Luke esquivava, o defensant-se
dels atacs que els hi arribaven des de baix. En el nivell catorze, on les ales
exteriors de la Ciutadella brollaven del casc, van arribar a una bifurcació de
l'escala. En Luke es va girar cap a Jacen.
-Per on? -ni tan sols respirava amb força.
En Jacen va estendre el seu sentit vong.
-El de l'esquerra porta a les habitacions del següent
nivell. L'altre a una mena d'ascensor de dovin basal que arriba fins al cim -va
tancar els ulls-. Shimrra està allà. Hi ha guàrdies amb ell.
-No els suficients.
-... I algú més.
Van tornar a córrer escala amunt, descendint i saltant
sobre els cossos de guerrers ferits o morts. Jacen va sondejar més a fons amb
el seu sentit vong i va buscar el dhuryam només per trontollar pel que va
sentir a canvi. El Cervell estava encara més confús que abans... per una altra
cosa. Se sentia amenaçat, preocupat per la seva supervivència i pel que podia
passar-li a la seva creació, a Yuuzhan'tar, si el mataven o el obligaven a
fugir del planeta.
En Jacen va buscar amb la Força. «Mare i pare», es va
donar compte. I la Mara, i la Tahiri i en Kenth. S'havien obert pas fins al Pou
i es disposaven a destruir al dhuryam amb explosius.
El Cervell se sentia traït. Va comunicar a Jacen que
havia d'haver-lo matat quan el va tenir en el seu poder anys abans. Que havia
d'haver-lo arrossegat fins al Pou i deixar que s'ofegués en ell. Havia d'haver
ordenat al Sgauru que el matés. Havia estat un imprudent per confiar en ell.
En Jacen va reiterar el que li havia dit al dhuryam dos
anys abans: «Sí, et vaig ensenyar a confiar, i et vaig ensenyar el que
significa confiar en un traïdor. Però aquesta vegada no t'he traït. Visc en tu.
Som companys en aquest experiment. Només has de triar en quin bàndol estàs».
Tal com havia fet amb la Vergere mentre va estar a Coruscant, va compartir amb
el dhuryam la seva experiència de tot l'espectre de la vida: la blancor sense
trets del sofriment, la marea vermella de la ira, el forat negre de la
desesperació, l'aiguaneu gamma de la pèrdua... el luxuriós verd de fer créixer
coses, els grisos de la pedra i el durciment, la lluïssor de les gemmes i el
transpariacer, el xiuxiueig blanc-i-blavós del sol de migdia i el seu reflex
exacte en la fulla d'un sabre làser...
«Som un -va dir en Jacen amb el pensament-. Som la unió
dels oposats. Rebutja les ordres que t'envia Shimrra. Supera el seu
condicionament com has demostrat que ets capaç de fer. Mostra als qui t'amenacen
que no ets una amenaça, que et rescaten en arribar fins a tu, arriscant-se a
morir per arribar al teu costat. Tria la vida i no la mort».
* * *
-O li fas canviar d'opinió, o ho fem nosaltres -va dir
en Han a la Qelah Kwaad. A la mà dreta sostenia un dels detonadors tèrmics que
havia recuperat, i tenia el polze prop del disparador de l'orbe. Va esperar que
en Harrar traduís l'advertència i va afegir-. No hi ha altra sortida.
Tots tres, juntament amb la Leia, Mara, Nom Anor i els
droides estaven aturats en una tremolosa plataforma de deu metres de diàmetre
que sorgia al Pou del Cervell Planetari, un enorme bol de corall Yorik que
s'elevava fins a mig camí del sostre voltat del que una vegada va ser la Gran
Rotonda. Encara que en Han i la Leia haguessin pogut trobar l'entrada al
passatge secret que van usar Jacen i la Vergere, no haurien pogut arribar fins
al Pou; el corall Yorik havia cobert del tot la plataforma de la delegació de
Kashyyyk. Jacen els havia dit que la plataforma circular i el pont sortint que
conduïa a ella estaven a cent metres sobre l'estany del dhuryam, però o tots
dos s'havien redissenyat i reconstruït a un nivell inferior o l'estany estava
més amunt, perquè aquesta plataforma estava tot just a cinc metres de la
turbulenta superfície.
A l'atri se seguia lluitant, però era més que res una
operació de neteja. Els guerrers encarregats de protegir el Cervell lluitaven
fins a la mort, i els Avergonyits i les tropes de renegats els estaven
complaent. El Summe Prefecte Drathul havia mort, escanyat per Nom Anor. Però
Harrar li havia perdonat la vida a Jakan, i el gran sacerdot estava ara
custodiat per la Tahiri, Kenth Hamner i els noghri, que s'havien endarrerit per
vigilar l'entrada del túnel.
Una boirina sulfurosa cobria l'estany del dhuryam, dins
el qual es movia la monstruositat negra, carnosa i inflada amb la qual Han i la
Leia havien de conciliar-se, o la que havien de matar.
Part de la llum ataronjada que havia vist la Leia
provenia dels enormes pegats de liquen bioluminescent incrustat en les parets
de l'humit fossat. Però la major part procedia de l'estany, on enormes
bombolles trencaven la boirosa superfície, banyant la rotonda amb fogonades
d'escarlata i groc giraestrella. La criatura tentacular causant dels glòbuls
explosius semblava un estómac humà al qual se li hagués donat la volta i
s'agitava com un peix acabat de pescar.
En Han va recordar el que li havia dit Harrar, que en
realitat el Pou era una esfera autosuficient, capaç de sobreviure fins i tot a
la destrucció de Coruscant i no va poder evitar pensar que tota aquesta
estructura tremolosa estava a punt d'explotar o d'enlairar-se.
I donat la manera en què la Leia se li agafava al
bíceps dret era evident que ella pensava el mateix. Han mirà a la cuidadora, i
després a Harrar.
-Què serà?
Harrar intercanvià una ràfega de paraules tallants amb la
Qelah Kwaad.
-Diu que només Shimrra pot comunicar-se directament amb
el dhuryam.
En Han va deixar anar un esbufec.
-Ja. Doncs Shimrra no és aquí, així que haurà d'intentar-ho
ella -allargà la mà i va agafar la cuidadora pel braç per arrossegar-la fins la
vora de la plataforma-. Igual si faig que facis una capbussada...
-No! -va dir la Qelah Kwaad en bàsic-. El dhuryam no
pot tocar-se! Treu-me les mans de sobre i prometo fer el que pugui.
-Vaig suposar que t'avindries a raons -va dir en Han,
somrient i deixant-la anar.
La cuidadora es va recompondre i es va inclinar sobre
l'estany. La suor li amarà les celles, i va caure en l'agitat estany. El
dhuryam va sortir a la superfície gairebé immediatament... un ull groc gran com
un caça de gran que mirava els que eren a la plataforma. Llavors va aparèixer
el seu company, pestanyejant i fixant-se en tothom. Un raig de potents
tentacles que envoltava la boca de la criatura va tallar l'aire humit, més de
pressa del que podien seguir-lo els ulls d'en Han.
-Sembla una mica alterat -va dir, apartant-se de la
vora i preparant el disparador del detonador.
Dents gegants amb forma d'espases van grinyolar dins la
boca envoltada de tentacles del dhuryam.
-Potser hauríem d'esperar tots a fora -va començar a
dir C-3PO.
Llavors, de sobte, el Pou va deixar de tremolar, i el
dhuryam es va tranquil·litzar. Dos dels tentacles més llargs es van allargar
per tocar primer la Qelah Kwaad, i després a Harrar, en el que semblava una
mostra de submissió o acceptació. La cuidadora i el sacerdot van intercanviar
mirades d'incredulitat.
-És tan flexible com un jove yammosk -va dir en Harrar.
En Han va empènyer cap endavant el disparador de la granada.
La Leia va esbufegar alleujada.
-Jacen ha parlat amb ell.
La Qelah Kwaad va ridiculitzar aquesta idea.
-Si algú ha convençut el dhuryam perquè cedeixi, aquest
ha estat el gran Senyor. Sap que no importa el que feu aquí, perquè ja hem
demostrat la nostra vàlua i els Déus netejaran aquesta galàxia d'infidels.
Harrar negà pesarós amb el cap.
-Si els Déus ens jutgessin per nostre poder militar,
mai ens haurien expulsat del paradís.
La cuidadora va esbufegar burleta.
-Aquesta guerra es resoldrà per si sola. Hem provat la
nostra vàlua destruint a Zonama Sekot -va sostenir la mirada d'en Harrar-. No
durarà molt de temps en aquesta galàxia, eminència. El Summe Senyor va trobar
la manera d'enverinar-lo.
-Shimrra menteix -va dir en Harrar.
La Mara va empènyer a Nom Anor cap endavant.
-La cuidadora té raó -va dir en to malcarat-. En Nom
Anor pot explicar-ho.
* * *
La batalla havia arribat al paroxisme a Zonama Sekot.
El front hapani situat a mil quilòmetres del món vivent seguia resistint, però
acabaven d'arribar tres nous grups de combat yuuzhan vong procedents de Muscave
per reforçar la força inicial d'atac. El doble casc de molts Dracs de combat
estava ja perforat o mostrava vores escantellades allà on les boles de plasma
havien aconseguit travessar els disminuïts escuts. Diversos creuers classe Nova
s'havien vist superats de forma similar, quedant partits en dos quan no havien
saltat en mil trossos. Kyp va haver d'imaginar-se la intensa lluita que havia
tingut lloc, atès que el seu caça no tenia monitors del tipus que fos, però
Lando li va pintar una imatge molt clara quan el va trucar des del Ventura Errant.
El destructor estel·lar d'en Booster s'havia vist
obligat a retirar-se, portant a bord tant a el Dama Afortunada com al Karrde
Salvatge, a més d'altres sis naus contrabandistes de l'Aliança. Elements de
la Segona Flota de l'Aliança s'havien retirat de la lluita a Muscave acatant el
comandament conjunt d'en Wedge Antilles i Keyan Farlander per acudir al
capdavant de Zonama Sekot, però sense la benedicció d'en Kre'fey i en Sovv. Els
dos almiralls havien aconsellat una invasió a gran escala, aprofitant que
s'havia vençut els dovin basal que protegien Coruscant i que hi havia milers de
comandos recorrent la superfície.
En canvi, el Mestre Bèl·lic Nas Choka semblava estar
enviant a Zonama Sekot les seves naus més ràpides, com si aquest planeta fos la
clau per guanyar la guerra. El que temien els pilots Jedi dels caces sekotans
era que els yuuzhan vong sabessin una cosa de l'Alfa Vermell que no coneixia
l'Aliança. Potser els estrelles-alades i els brunzidors no fossin les úniques
formes de vida sensibles a la toxina biocreada, i que corregués perill tot
Zonama Sekot.
Es deia que amb la força d'atac inicial anava una nau
enemiga contaminada amb Alfa Vermell. Encara que la Jabitha no havia pogut
contactar amb Sekot des de llavors, el planeta donava mostres d'haver comprès
l'enormitat d'aquesta amenaça imprevista. Columnes d'ardent devastació de mig
quilòmetre d'ample brollaven des d'altíssimes muntanyes, travessant capes de
núvols de gèlida gasa per vaporitzar als coralites i les naus guia atacants.
Desenes de naus havien caigut ja presa de la ira de
Zonama, i desenes més eren al llindar de l'aniquilació. Kyp defensava el
planeta prop de la superfície i amb prou feines concloïa un duel quan
s'embrancava en un altre. Ara que la seva nau i ell es coneixien per fi, el
caça responia a tots els seus desitjos.
Però els caces Jedi només eren una desena contra
centenars, i els coralites travessaven el cordó hapani per atacar els
emplaçaments de les armes planetàries o metrallar els profunds canons de la
Distància Mitjana, on es refugiava la major part dels ferroans. Corran, Saba,
Alema i els altres no estaven menys aclaparats que ell i entraven i sortien
dels seus enfrontaments, volant amb les seves naus sobre els boras com vespes
soldat protegint un niu.
I tal com havia passat sovint en batalles anteriors,
els yuuzhan vong guanyaven terreny lentament gràcies a la seva determinació i
la seva superioritat numèrica. Reflectís aquest atac incessant la voluntat dels
pilots o la determinació dels yammosk que dirigien el combat, el cas és que els
invasors acabaven trobant punts febles i creant obertures perquè la nau
enverinada amb Alfa Vermell pogués arribar intacta a la superfície. Kyp
utilitzava l'extraordinària velocitat de la seva nau per interceptar un parell
de coralites quan una fredor sobtada va embolicar la seva mà dreta, la mateixa
mà que s'havia empassat la consola de control i que de fet era la seva
interfície amb la nau.
El caça va començar a perdre velocitat gairebé a
l'instant i a començar a no respondre. Kyp va pressionar el gallet de la
palanca de control. Els llançadors es van negar a disparar, encara que estaven
lluny d'haver-se buidat. Els pilots dels coris van semblar sentir algun canvi,
i van començar a castigar-lo amb les seves boles de plasma. Un cop perduda la
maniobrabilitat, només els escuts orgànics impedien que la nau fos destruïda.
El primer instint d'en Kyp va ser tirar-se la culpa a sobre. El seu ego s'hauria
manifestat durant el combat i per això havia perdut la seva relació amb la nau.
O potser era per pensar massa, per les freqüents actualitzacions d'en Lando,
les converses per comunicador amb Corran i els altres Jedi, l'augment del
salvatgisme en la lluita des que es va saber això de la nau enverinada...
Llavors Kyp es va adonar que la seva nau no era l'única
que s'havia aturat. Per tot el cel en flames es veia a les naus sekotanes
abreujar els seus duels. El comunicador es va omplir d'informes d'en Corran,
Zekk, Lowbacca i la Saba, confirmant que també els seus caces deixaven de
respondre. Kyp, perseguit per la mateixa parella de coralites, va realitzar tot
un seguit de girs evasius que el van portar fins a una serralada d'escarpades
muntanyes al sud de la Distància Mitjana, responsables d'algunes de les
descàrregues més nodrides de foc defensiu.
Però ara fins i tot aquestes cims començaven a
silenciar-se. Sobre Kyp, esquadrons de encoratjats coris entraven més i més en
el camp gravitatori del planeta.
-Potser la nau que Lando va informar haver vist a
Caluula fos només un esquer -va dir Corran a Kyp pel comunicador-. Potser la
nau amb l'Alfa Vermell ja s'hagi estavellat a la superfície.
-Això explicaria per què no ha pogut comunicar-se ningú
amb Sekot -va dir en Kyp-. El planeta ja està enverinat.
-Llavors la guerra s'ha perdut per a tothom.
En Kyp va serrar les dents.
-No penso veure morir un altre món, Corran.
-Ni tu ni jo.
