Capítol
24
–És
ell! L'intrús!
La
veu d’en Wat Tambor va sonar clara com una campana. Boba va veure com Grievous
i els seus dos guardaespatlles es van tornar per mirar-li.
–No
ets Durge, com sospitava. –La veu d’en Grievous era freda, sense rastre
d'emoció humana–. Però moriràs igualment!
Va
aixecar el braç. Abans que Boba pogués moure's, Grievous va donar una ordre. Un
encegador centelleig d'energia va saltar des d'una de les armes, que no havia
vist, que sostenia un dels seus guardaespatlles. Va copejar a Boba en el pit i
aquest va caure, una altra peça de l'armadura del seu pare va fumejar i es va
esquerdar.
–Agafeu-li!
–va ordenar Grievous.
Els
droides guardaespatlles van saltar cap endavant. Però l'armadura d’en Boba
havia absorbit l'impacte del cop. Va rodar cap a un costat, lluitant amb els
seus peus i recolzant-se contra la paret.
–No
m'agafareu! –va cridar.
–Tal
vegada no viu –va dir Wat Tambor amb calma–. Però mort també ens serveixes.
Els
droides s'acostaven a Boba. Havia pres un blàster a cada mà i les va aixecar.
Va esperar fins que els droides estiguessin a pocs metres d'ell. Després,
ajupint-se, va disparar i va saltar a un costat.
KABLOWWW!
Els
trets van rebotar inofensivament en els droides. Ells van girar, disparant
ràfegues entretallades. Boba va disparar de nou.
KABLAAM!
Va
avançar al llarg de la paret, els blàsters flamejaven. Si pogués arribar a la porta… va pensar desesperat.
Va
haver-hi una altra ràfega d'energia dels droides. Just damunt del cap d’en Boba
la paret es va enfonsar. Va aprofitar el núvol de metall estellat i de fongs traspuant
i va córrer.
Al
costat d'ell, un aire, més fresc i fred, provenia del túnel en penombra.
Semblava preparat per a Boba, que respirava entretalladament mentre corria.
Podia sentir el picaroleig de les trepitjades calculades dels droides darrere
d'ell. Va poder imaginar-los amb els braços aixecats, i a la terrible figura,
embolicada, observant.
No pensis! Corre!
Es va
introduir a l'entrada. L'aire fred el va abraçar i va beneir la foscor. Els
seus peus van tocar la, ara familiar, superfície viscosa. Davant seu s'estenia
el passadís. Una mica més endavant es dividia.
Si arribo a la bifurcació, puc
perdre'ls, va pensar Boba. El seu cor es fatigava quan va córrer
cap a ella. Si només pogués…
Un
dolor abrasador li va travessar esquinçant-li.
Boba
va cridar agònic.
Va
lluitar per donar uns pocs passos més.
Una
altra punyalada tortuosa va penetrar la seva armadura per darrere.
Va
caure.
–Llavors
–una gèlida veu es va fer ressò a través del túnel–, ara veuré qui ets
realment.
En el
sòl, Boba es retorçava, tractant d'arribar al blàster i girant-se per mirar
darrere d'ell. Per sobre d'ell la figura embolicada del general Grievous estava
a la vista, i en una mà, portava ara un sabre de llum, que brillava en la
boira.
Com podia ser això? Era el general un
Jedi?!
Els
ulls d’en Grievous eren orbes grocs dins d'una màscara platejada i esquelètica.
Darrere d'ell estava parat Wat Tambor, flanquejat pels droides guardaespatlles.
–No
és que importi –va continuar la gèlida veu. L'altra mà d’en Grievous va lliscar
des dels plecs de la seva capa i llavors va emergir amb un segon sabre làser
encès–. Perquè ara vas a morir.
Boba
va lluitar en va per arribar al cinturó d'armes. Un dolor punxant li va
travessar, com si unes flames correguessin per les seves venes. Va caure.
–Sembla
com si ja tingués convulsions mortals –va dir Wat Tambor.
I de
sobte Boba va tenir una idea. Sense girar el cap, va mirar parpellejant a
través del sòl del túnel. Allà, a menys d'un mil·límetre, un pàl·lid munt de
fongs xabar, paralitzants, brollaven.
No… poden… veure'm… movent-me!, va
pensar Boba. La seva mà va lliscar cap al fong. Haig de… aconseguir-ho!
Grievous
va tirar cap enrere els dos sabres de llum per atacar. Boba es va tibar. Va
deixar que la seva mà descansés sobre el sòl. Va moure el canell, mínimament,
perquè el guant llisqués cap amunt.
Ara
estava exposada una petita part de la seva pell.
–Està
mort –va repetir Wat Tambor–. Les nostres tropes ens esperen fora, General.
El
jove caça-recompenses contenia la respiració. De cua d'ull, va poder veure els
dits del, lleugerament brillant, fong. Estaven tan a prop que, gairebé podia
sentir-los, gairebé tocar-los…
Ara!
Quelcom
fresc i humit va llepar el tros exposat de pell del seu canell. La mà i després
el canell van començar a entumir-se. Els pulmons semblaven exhalar un aire
gelat.
–General
–va instar Wat Tambor.
L’entumiment
gelat s'escampava a través del cos d’en Boba. Va intentar respirar però no va
poder. Sentia el seu cor bombar feblement. La seva visió va començar a
enfosquir-se. La missió de capturar a Wat Tambor havia fracassat.
Què
hagués pensat el seu pare?
Xeran
va dir que la paràlisi era solament temporal, va recordar Boba quan es va
deixar portar. Espero que no
s'equivoqués…
Al
seu al voltant la càmera va començar a fer-se encara més tènue. Un parpelleig
de consciència va navegar a través del cervell d’en Boba. Va recordar com Jabba
tenia de vegades als presoners que li portava, congelats en carbonita.
Em pregunto si se senten així…
Aquest
va ser l'últim pensament d’en Boba.
–General,
si us plau! –va dir Wat Tambor–. Miri-li, està mort. Ningú podria haver sobreviscut
a aquests cops!
Wat
Tambor es va acostar i va empènyer el cos inconscient d’en Boba. El cos del caça-recompenses
es va moure, però no va respondre. Grievous al seu torn, va passar ràpidament
al costat del capatàs de la TecnoUnió. Desconnectant els sabres làser, donà una
puntada de peu a Boba.
–Mort
–es va fer ressò un dels droides guardaespatlles.
–Mort
–va repetir l'altre.
–Deixeu-li
–va dir Wat Tambor–. Hi haurà temps de sobres per desfer-se del cos quan
tornem. I hi haurà un munt més d'uns altres que s'uniran a ell –va afegir amb
un maliciós riure mecànic.
–Vinga!
–va ordenar Grievous–. No és cap Jedi. No vaig a malgastar les meves habilitats
més temps amb un lacai.
Es va
girar, llavors va tirar a caminar pel corredor, Wat Tambor li trepitjava els
talons. Seguit dels guardaespatlles, la ciutadella ressonava quan van passar.
En el túnel, una forma fosca romania immòbil i sense sentit, sobre el sòl.
A
l'exterior, continuava el setge de Mazariyan.
En el
seu interior, la batalla d’en Boba per viure amb prou feines acabava de
començar.
FI
Continuarà...
