Decisions pròpies (i XXIII)

Anterior

CAPÍTOL XXIII

Car’das havia vist a Darth Vader en alguna ocasió, allà en els dies en què la seva organització de contrabandistes li estava subministrant informació a l'Imperi de nou encuny de Palpatine. Però mai havia vist al Senyor Fosc de tan a prop.

I sens dubte, mai l’havia vist així d'enutjat.

—Aquest va ser l'acord, Gran Almirall —va dir Vader entre dents, aixecant un dit cap a Thrawn a través de l'encara maltractada oficina del Governador Ferrouz—. La meva ajuda, al moment en què vostè ho indiqués, a canvi dels rebels. No obstant això, ells s'han escapat —girà el dit acusador una quarta part del camí al voltant de l'habitació on Ferrouz estava assegut en silenci en el seu escriptori—. I les seves forces tampoc van fer gens per detenir-los.

—Les meves forces també estaven compromeses en la batalla, milord —li va recordar Ferrouz—. No teníem manera de detenir-los.

—No accepto excuses, governador —va retrunyir Vader. Es va tornar de nou cap a Thrawn—. De ningú.

—No estic inventant excuses, milord —li va assegurar Thrawn—. Però si vostè recorda, el nostre acord era que anàvem a lliurar-li als líders rebels. Segurament vostè no creurà que estiguessin reunits a Poln Menor.

—Els líders rebels —el va interrompre Vader, mirant de nou a Ferrouz—. A més dels seus caps, hi ha uns altres en l'Aliança Rebel, als quals també estic buscant —va dir, amb un to estranyament reticent.

—Ja veig —va dir Thrawn, mentre se li arrugava el front—. Les meves disculpes, milord. Vostè no em va dir res d'això a mi per endavant.

—Per ventura importa? —va dir Vader, mentre la seva reticència momentània desapareixia novament per donar pas a la seva ira creixent—. Van aconseguir escapar-se.

—La informació sempre importa —Thrawn li va contestar—. La informació errònia condueix a males tàctiques. La informació incompleta condueix a una estratègia fallida. I ambdues poden conduir a la derrota —va aixecar lleugerament les celles—. Puc preguntar-li pel nom i la identitat d'aquesta persona o persones que li interessen?

—El que pot fer és complir amb la seva part de l'acord —va dir Vader ominosament—. El que pot fer és lliurar-me als comandaments rebels.

—Governador? —va preguntar una veu dubitativa a través de l'habitació. Car’das es va tornar per veure a un home jove que es col·locava enmig de la porta en ruïnes, el que clarament estava preguntant-se si havia d'entrar a l'habitació, o potser si realment volia fer-ho—. Tinc les dades que va sol·licitar.

—Lliuri-les-hi al Gran Almirall Thrawn —li va dir Ferrouz.

—Sí, senyor —a tot córrer, l'assistent va creuar l'habitació, fent un ampli cercle al voltant de Vader, i li va estendre a Thrawn una targeta de dades. Thrawn ja tenia el seu datapad a la mà, i mentre l'assistent realitzava una retirada igualment precipitada, va lliscar la targeta en el seu lloc.

—Quines dades són aquestes? —va preguntar Vader.

Thrawn no va respondre, a mesura que els seus ulls brillants s'entretancaven concentradament mentre manipulava els controls del datapad.

—És el llistat del material que Nuso Esva em va indicar que deixés en els complexos miners d’Anyat-en i Lisath-re perquè els equips rebels els trobessin —va dir Ferrouz.

Lentament, Vader es va tornar per encarar-ho.

—Els hi va proporcionar subministraments?

—Així em va ser ordenat, milord —va dir Ferrouz. Per estrany que semblés, o almenys, per estrany que li semblés a Car’das, el governador semblava gairebé estar calmat enfront de la imponent ràbia silenciosa de Vader. Tal vegada simplement era del tipus impertorbable, calmat, tal com ho era Thrawn.

Més probable encara, era el fet que la seva família era la cosa més important en la seva vida. Ara que estaven fora de perill, fins i tot la ira d'un Lord Sith era quelcom gairebé insignificant.

—Si més no els equips estaven danyats? —va replicar Vader—. O per contra, van ser inutilitzats?

—No podia —va intervenir Thrawn amb aire absent, amb els ulls fixos encara en el datapad—. Nuso Esva no podia preveure quan arribaria la Mà de l’Emperador, ni quan arribaria a concloure la seva recerca i es dirigiria contra el Governador Ferrouz. Als rebels se'ls havia de donar una raó per quedar-se el temps suficient mentre això ocorria.

Per alguns altres segons la buida placa frontal de Vader va romandre fixa en Ferrouz. Després, amb un so sord que podria haver estat una maledicció, es va donar la volta. Els seus ulls es van detenir per un moment en l'enorme forat que travessava l'oficina, on havia estat la porta de fugida oculta de Ferrouz. Després, amb un altre esbufec, es va tornar de nou cap a Thrawn.

—I bé?

Thrawn va baixar el datapad.

—Això és el que es van emportar, en l'ordre en què ho van carregar. Equipament i vestidura per a clima gèlid i kits de modificació de clima per a aquest tipus de fred. Recanvis crítics per a un generador d'energia SURO-10, un generador d'escut KDY DSS-02, i alguns canons làser Atgar P per a torretes. És probable que també tinguin almenys un canó anti-infanteria Golan Arms DF.9, juntament amb diversos lliscants aeris T-47 de combat repotenciats, així com l'equip necessari per fer-los més modificacions.

Va fer una pausa expectant.

Durant un llarg moment Vader va romandre allà, enfront de Thrawn, sense que la seva postura els hi donés cap pista quant al que estava ocorrent dins d'aquesta negra armadura. Car’das va sentir que el seu cos es posava tibant...

—Un món fred —va dir Vader, mentre la seva profunda veu sonava gairebé xocant en aquesta silenciosa i mortal tranquil·litat. No se sentia disgustat, ni tampoc com que estigués consumint-se a foc lent, sinó que se sentia merament reflexiu—. Deshabitat, o gairebé. Sense recursos útils.

Thrawn va inclinar el cap.

—Estic d'acord, milord —va dir.

—Esperi un minut —va dir Ferrouz, sonant confós—. Entenc això de la part freda. Però, com sap que està deshabitat?

—El SURO i el DSS-02 estan dissenyats per funcionar a la intempèrie —va dir Vader, mentre la seva placa frontal es tornava una vegada més cap a Thrawn—. En un món fred, en el qual no es disposa de tapadores, ells ràpidament serien albirats per qualsevol, excepte en un món deshabitat. I qualsevol món amb recursos apreciables difícilment romandria deshabitat.

—Ara vostè ja sap on buscar-los —va dir Thrawn—. I sabent que estaran emprant Atgars, DF.9s, i T-47s, això li permetrà planificar millor el seu atac per aconseguir una victòria ràpida.

—Sí —Vader li va tendir la mà.

Traient la targeta de dades, Thrawn la hi va lliurar.

—Milord —va dir, inclinant de nou el cap.

—Almirall —Vader es va tornar i va assentir a Ferrouz—. Governador.

—Lord Vader —va dir Ferrouz, assentint en resposta.

Vader va mirar breument a Car’das, i pel que sembla, va decidir que no valia la pena esmentar-lo; enmig d'un remolí de la seva capa, va sortir a grans gambades de l'oficina.

Dos minuts més tard, amb el fervent agraïment de Ferrouz encara ressonant a través de la seva ment, Car’das va seguir a Thrawn en la mateixa direcció.

—Presumeixo que tornarà a l’Amonestador? —li va preguntar en arribar als turboascensors.

—Sí —va dir Thrawn—. La Flota de l'Est de Nuso Esva ha estat destruïda, però té dues més amb la mateixa fortalesa. Haig de tornar immediatament per aprofitar el nostre avantatge temporal.

—Per no esmentar el pagament d'una visita als stomma i als quesoth —va murmurar Car’das—. M'imagino que seran una mica més receptius ara que saben la veritat.

—Si no és així, hauran de ser els únics responsables per les conseqüències —va dir Thrawn—. Què hi ha de tu?

Car’das va fer una ganyota. Què hi havia sobre ell?

—No ho sé —li va confessar—. Encara hi ha una possibilitat, sortint per l'Erm de Kathol; m'han dit que em podrien deixar posar la meva vida en ordre una altra vegada. Però no ho sé.

—I on seria? —va preguntar en veu baixa Thrawn—. I és això el que vols intentar?

Car’das va esbufegar.

—Mai podria enganyar-li, veritat?

—No gaire sovint.

La cabina del turboascensor va arribar, i van entrar en ella.

—Mentre que vostè segueix considerant encara si la seva vida té o no un propòsit —Thrawn va continuar mentre l’ascensor començava a baixar—, hi ha un treball més que m'agradaria molt que pogués fer per mi. L'informe del Comandant Pellaeon diu que després que Nuso Esva arribés a bord del Quimera, va fer una breu visita a un planeta anomenat Wroona.

—A més, una més llarga a un lloc que encara no ha estat identificat —va dir Car’das, assentint amb el cap—. Sí, he llegit l'informe.

—El món desconegut ja no és d'importància ara —va dir Thrawn—. Aquest hauria d'haver estat el lloc que va triar Nuso Esva per trobar-se amb els seus comandants i liquidar els seus plans per a l'operació. Però en l'altre, a Wroona, és on crec que els agents de Nuso Esva encara mantenen com a ostatges a la família de Sorro. Possiblement a tota la ciutat, tenint en compte que la llegenda de la «Esperança de Salaban» va ser denominada així en el seu nom. La meva esperança és que la família de Sorro encara pugui estar viva i que pugui ser alliberada.

Car’das va sentir que se li encongia l'estómac.

—Per mi.

—No hi ha ningú més que pugui fer el treball —va dir Thrawn—. L'Escull Perdut té l'armament necessari, i estic segur que tens els contactes necessaris per localitzar-los —mirà de prop a Car’das—. La pregunta és si tens la voluntat per fer-ho.

La porta es va obrir, i tots dos es van dirigir a l'altre costat de la planta principal del palau. Car’das va observar als altres empleats mentre passaven, observant les seves mirades inquisitives i les picades d'ullet furtives.

Però ningú els va detenir. Van arribar a la porta, van passar enmig del parell de soldats d'assalt de la Legió 501 que estaven allà de guàrdia, i es van dirigir cap a l'exterior.

A Car’das li va semblar que un dels soldats d'assalt saludava a Thrawn a mesura que passaven. Però podria haver estat només la seva imaginació.

Van arribar a la meitat del camí cap a la paret exterior, abans que Car’das prengués una decisió.

—Suposo que no estaria de més que fes un cop d'ull —va dir—. Hi ha un traficant d'armes anomenat Ba’Seet a Wroona, probablement on Nuso Esva va aconseguir els detonadors tèrmics que va emprar contra el Quimera. Podria començar per aquí.

—Gràcies —va dir Thrawn, inclinant el cap—. Estic segur que Sorro també ho hauria apreciat, d'haver viscut.

—Sí —Car’das va mirar de gairell a Thrawn—. Per cert, em vaig adonar que no li va esmentar a Vader que va ser vostè qui va ordenar que els míssils Caldorf VII fossin retirats del Sarissa i enviats a Poln Menor on la gent de Nuso Esva podria apoderar-se d'ells.

Thrawn es va encongir d'espatlles.

—Simple fet de seguir la pròpia filosofia de Nuso Esva. Ell volia que els rebels estiguessin tan fortament entretinguts amb la seva recentment descoberta riquesa de materials, que no poguessin alliberar-se molt ràpidament o molt fàcilment. Jo volia que Nuso Esva tingués el mateix incentiu, per assegurar-me que portaria a tota la seva força disponible.

—Podria haver estat incòmode si aquestes naus haguessin sortit intactes —li va assenyalar Car’das.

—Jo comptava amb els rebels per destruir-les —va dir Thrawn—. Encara que admeto que van fer el treball amb més inventiva de la qual hagués esperat, però el resultat va ser el mateix.

—En realitat —va dir Car’das, mirant-lo de prop—. Sona com si s'estigués sentint més caritatiu amb la Rebel·lió en aquests dies.

—No, en absolut —va dir Thrawn, aombrant el seu to—. Les seves capacitats militars són innegables, però les seves possibilitats d'estabilitat a llarg termini són inexistents. Múltiples espècies, amb múltiples punts de vista i filosofies racials, simplement no poden retenir el poder juntes per molt temps. La veu dominant, sens dubte, ha de ser prou intel·ligent per adoptar les idees i els mètodes dels seus aliats i dels pobles que els integren. Però ha d'haver-hi una veu dominant, o només hi hauria caos. En aquesta part de la galàxia, aquesta veu és l'Imperi.

—I en la seva part de la galàxia? —va preguntar Car’das.

Thrawn es va encongir d'espatlles lleugerament.

—Aquest és un treball en progrés —va dir—. Però anem a tenir èxit —la seva gola es va contreure—. He vist el futur, Jorj. Anem a tenir èxit, perquè no tenim una altra opció.

***

Mara va esperar en el Suwantek durant dos dies abans que lamentablement arribés a la conclusió que LaRone i els altres ja no anaven a tornar.

El que els havia ocorregut era encara un misteri. Havia fet indagacions i revisat totes les bases de dades imperials, tant les oficials com les no tan oficials. Però no hi havia ni rastre d'ells.

Haurien estat capturats per la 501 després de la batalla, quan Vader els havia fet prendre terra per garantir la seguretat, mentre Ferrouz i Ularno esbrinaven quins dels seus afins podien ser de confiança? Però Vader era molt rigorós referent als procediments adequats, almenys entre els seus subordinats, i algú hauria d'haver-li presentat algun informe en alguna part. Potser el Major Pakrie, o algun dels altres agents de Nuso Esva? Però Pakrie estava amagat, i prenent en compte el recompte de cossos del tapcaf, semblava molt poc probable que quedés algun dels amics alienígenes de Nuso Esva per causar problemes. Fins i tot si n’hi hagués, i fins i tot si hagués aconseguit matar als soldats d'assalt, no hi havia cap raó perquè ocultés o es desfés dels cossos.

Mara no tenia idea sobre què havia ocorregut. Però el fet era que ja no estaven.

I així va ser que al final del segon dia, es va trobar asseguda en el seient del pilot del Suwantek, mirant melancòlicament cap a fora, en direcció al port espacial que estava més enllà.

Trobant-los a faltar.

Era una sensació nova, va pensar, aquesta d'estranyar a algú. Les úniques constants veritables que havia tingut alguna vegada en la seva vida, havien estat l’emperador i un grapat de gent com Vader. Vader a qui podia prendre com un aliat ocasional, o de qui allunyar-se ràpidament, depenent per descomptat dels seus estats d'ànim, però no era més que això. D'igual manera amb la resta de membres de la Cort o de la Flota.

Quant a l’emperador, estava disponible en qualsevol moment que el necessités, només necessitava obrir la seva ment per trobar-lo. Rarament es podria estranyar a algú que sempre estava allà.

No li agradava que LaRone i els altres haguessin desaparegut. Se sentia feble i vulnerable, i això no li agradava en absolut.

Però igual els trobava a faltar.

I el que feia que tot fos pitjor, era el coneixement dur i amarg, que tot el que els hagués ocorregut, els havia succeït per causa d'ella. Ella era qui els comandava aquí, i després els havia deixat sols perquè s'enfrontessin amb els agents de Nuso Esva, mentre ella anava a l’encalç de la família del governador. Si no hagués fet això...

Se li va escapar un sospir. Si no hagués fet això, qui podria dir què és el que hauria ocorregut? La família de Ferrouz probablement estaria morta. Els soldats d'assalt també podrien estar morts.

Mara mateixa podria estar morta.

—La meva nena?

Mara va tancar els ulls i es va obrir a la Força.

—Milord —va respondre.

—Està tot bé?

Mara va titubejar, volent explicar-li de sobte com de malament que se sentia per les pèrdues esdevingudes, volent sentir la seva fortalesa i sentir-se reconfortada.

Però ell era l’emperador. Les seves responsabilitats abastaven tota una galàxia. No tenia temps per a la fragilitat de les emocions o del dolor.

I ella era la Mà de l’Emperador. I aquesta era una veritat incontrastable.

—Tot està bé, milord —li va dir—. El Governador Ferrouz ha estat exculpat.

—Excel·lent —va dir l’emperador—. Torna al Nucli Imperial.

—Sí, milord —va dir la Mara.

La connexió es va interrompre. Amb un sospir, Mara va teclejar el panell per a l'arrencada dels motors. Va decidir que portaria el Suwantek fins a on havia deixat la seva llançadora, el remolcaria, i tornaria al Nucli Imperial. Allà, retornaria el Suwantek als seus legítims amos, l’OIS.

O tal vegada no ho faria. Els de l’OIS no sabien que ella el tenia, després de tot. Tal vegada en lloc d'això, hauria d'amagar-la en algun lloc, en un sistema fora de la vista, per si de cas acabés per necessitar-ho algun dia.

O en cas que, d'alguna manera, LaRone i els altres tornessin.

Les probabilitats eren petites, ho sabia. Però en aquest univers boig, un mai podia estar segur.

***

Les ferides de Grave havien estat severes, i interrompre el seu tractament de bacta no havia ajudat de cap manera.

Afortunadament, les instal·lacions mèdiques del lloc on estaven actualment, eren molt millors que el tanc sub-miniatura que Chewbacca havia arrossegat des del Suwantek a través de Whitestone City. Grave estava fora del tanc, vestit i comparant les seves cicatrius amb Quiller, quan va arribar Vaantaar amb la notícia que el seu Senyor estava llest per veure'ls.

Donat el nom de la nau, i els tripulants que LaRone havia observat durant els seus tres dies a bord, no estava molt sorprès de saber qui era el Senyor.

—Benvinguts a bord de l’Amonestador —els va saludar seriosament el Gran Almirall, mentre els soldats d'assalt es presentaven en la seva oficina de comandament—. M'han dit que les seves lesions han estat tractades amb èxit.

—Hem rebut un molt bon tracte, senyor, gràcies —li va assegurar LaRone.

—Però la seva curiositat roman sense ser satisfeta —va continuar Thrawn—. És molt simple, Cap d'Escamot LaRone. Els he portat aquí perquè Vaantaar diu que són excel·lents soldats d'assalt. Els vull sota el meu comandament.

LaRone va sentir que se li assecava la boca. Era una oferta molt temptadora, sobretot venint d'un comandant que tan hàbilment havia convertit una derrota segura en una ressonant victòria.

Però si Thrawn col·locava la sol·licitud a través dels canals reglamentaris, s'activarien les alarmes per tot el Nucli Imperial. I en un minut l’OIS s'assabentaria d'ella...

Marcross estava pensant, òbviament, la mateixa cosa.

—Apreciem l'oferta, almirall —va dir—. No obstant això, hi ha alguns problemes amb la nostra situació dels quals probablement vostè no estigui al corrent. La nostra posició actual en la Flota...

—És que per ventura tenen alguna posició? —Thrawn acabant la frase—. Tècnicament, són desertors. I un de vostès... —els seus brillants ulls vermells es van desplaçar de nou sobre LaRone—, és tècnicament un assassí.

I amb això, LaRone sabia que per fi tot havia acabat. Havia pogut evadir —a l'inici— la Jade, i fins i tot havia pogut evadir a Vader.

Però ara estava atrapat. I això, en certa manera, era gairebé un alleujament.

—Va ser en defensa pròpia, senyor —va dir, encara que no estava molt segur de per què hauria de si més no molestar-se a intentar-ho. A l’OIS no li importaria gens ni mica les circumstàncies en què s'havia produït—. Quant a la deserció, jo vaig obligar als altres a marxar-se amb mi.

Thrawn va aixecar una cella.

—Vaantaar?

—Ja li he parlat de la lleialtat que mantenen l'un envers l'altre —va dir el troukree—. Aquest és només un exemple més.

—En veritat —va dir Thrawn—. No obstant això, com vostè recordarà Cap d'Escamot, jo vaig dir que només tècnicament vostè era un desertor i un assassí. He revisat els diferents informes, a més d'una recerca silenciosa realitzada per la Mà de l’Emperador, i crec que entenc el que va passar.

LaRone mirava a Vaantaar comprenent sobtadament.

—És per això que va enviar a Vaantaar perquè ens segrestés? De manera que es pogués mantenir tot això de manera extra-oficial?

—Exactament —va dir Thrawn, sonant satisfet—. Ha fet un excel·lent treball a Poln Major. Tots vostès ho han fet.

—Pel que va servir —va dir LaRone amb pesar—. Pel que vaig poder veure en els registres de la nau posteriors a la batalla, l'única raó per la qual Nuso Esva volia matar a Ferrouz, era aconseguir que vostè concorregués al sistema de Poln perquè pogués funcionar el seu parany. Però el palau va seguir endavant i va emetre la directiva de totes maneres.

—La que jo estava feliç de complir —va dir Thrawn—. Quant al que ha aconseguit, vostè va ajudar a salvar la vida d'un home bo i valuós, juntament amb la vida de la seva família.

—A costa de la vida d'un altre ésser —Brightwater va murmurar, mirant a Vaantaar.

—Qui estava més que disposat a donar-la —va dir greument Vaantaar—. Igual que tots nosaltres.

—No obstant això, més enllà de tot això, és necessari comprendre els abastos complets del pla de Nuso Esva —va continuar Thrawn—. Si el Governador Ferrouz hagués estat assassinat en la data prevista, el seu esquadró estacionat a Poln Major i el seu caça Whisperlike podrien haver-se desplaçat a Poln Menor per quan es produís el llançament d'aquest niu ple de naus carregades de míssils. La seva presència en aquest moment crucial, podria haver salvat algunes d'elles, o totes aquestes naus de ser destruïdes. Però a causa d'aquest retard, en primer lloc, i segon, a causa de la destrucció d'aquest esquadró en particular, és que els altres Whisperlikes van ser, de fet, destruïts.

Va somriure amb força.

—Però encara més important és el fet que, amb l'esquadró de Poln Major destruït, el Whisperlike que vostès van retenir ancorat en el port espacial, va ser abandonat, i per tant va poder ser recuperat intacte per a Vaantaar i els seus guerrers. El seu estudi ens donarà una visió vital sobre la tecnologia i la filosofia de les naus de guerra de Nuso Esva.

—Ja veig —va dir LaRone, sentint-se una mica millor. Tal vegada tot aquest aldarull i la seva sensació d'ira, no havien estat tan inútils com havia pensat.

—No obstant això, les naus de guerra són només una part de l'equació —va continuar Thrawn—. L'alliberament dels pobles esclaus de les urpes de Nuso Esva, també requeriran de tropes de terra. No qualsevol tipus de tropes, sinó soldats d'assalt imperials.

LaRone va mirar als altres. Semblaven sentir-se tan esglaiats per l'oferta com s'estava sentint ell mateix.

—Una vegada més, apreciem l'oferta, senyor —va dir, mirant de nou a Thrawn—. Però ja hem vist bastant acció. Possiblement més de la necessària.

Thrawn va negar amb el cap.

—No m'has entès, Cap d'Escamot —va dir—. No els vull per combatre. Els vull per entrenar.

LaRone va sentir que els seus ulls s'obrien.

—Entrenar?

—En concret, per entrenar a gent com Vaantaar —va dir Thrawn, fent un gest cap al troukree—. El seu món ha sofert molt sota el domini de Nuso Esva, i els pocs que van escapar han estat aliats forts i capaços. Per això vaig triar que hi anessin a Poln Major sota l'aparença de refugiats, per observar i informar-me sobre els moviments i activitats dels agents de Nuso Esva.

»Però fins i tot sabent que són excel·lents soldats, ells i jo coincidim que poden arribar a ser molt millors. Poden arribar a ser veritables soldats d'assalt imperials.

La imatge del sacrifici del troukree en el soterrani del tapcaf, va fluir de nou cap a la ment de LaRone.

—No tinc cap dubte d'això, senyor —va dir—. Però segurament l’Amonestador ja té la seva dotació de soldats d'assalt capaços.

—Així és —va dir Thrawn—. El que no té són stormtroopers capaços, que poden afrontar de manera honesta i amb entusiasme, la idea d'alienígenes unint-se a les seves files.

I de sobte, tot semblava tenir sentit. LaRone va mirar als altres de nou, després es va tornar cap a Vaantaar.

—Això és alguna cosa que vostès volen?

—Ho volem —va dir el troukree amb fermesa—. L'Imperi que el Gran Almirall Thrawn està forjant, s'encamina contra la maldat que perverteix els nostres mons; no és l'Imperi que vostès van triar abandonar. El seu és un Imperi de Justícia i Dignitat per a tots els éssers. El seu Imperi és un al que amb molt de gust servim —mirà a Thrawn—. Un pel qual estem disposats a morir.

—L'elecció és seva per descomptat —va dir Thrawn—. Encara tenim tres dies per arribar a la meva base. Pensin-s’ho i discuteixin-ho entre vostès. Vaig a estar a l'espera de la seva decisió.

Estaven seguint a Vaantaar de tornada cap a les seves casernes, quan Grave va trencar el reflexiu silenci.

—Crec que hem de denominar a la nostra nova unitat, la 501 —va dir.

—Vaig creure que Vader havia patentat aquest nom —li va assenyalar Quiller.

—Dubto que Vader s’assabenti d'alguna manera —va dir Grave—. Estic segur que no l'hi anem a dir.

—Sàvia elecció —va dir Marcross—. Tens algun motiu en particular per desitjar que aquest sigui el nombre de la nostra unitat?

Grave es va encongir d'espatlles.

—Se suposa que és la millor. Si anem a prendre aquest treball, també hem d'apuntar alt.

—Si és que prenem el treball —va dir LaRone.

—No crec que tinguem una altra opció —va dir Quiller amb sobrietat—. Has llegit els informes, LaRone, has vist com opera Nuso Esva. Segrestant els nens, subornant oficials imperials, amenaçant amb escòria a planetes sencers. El tipus ha de ser detingut.

—I si gent com Vaantaar va a lluitar contra ell de totes maneres, algú ha d'assegurar-se que siguin els millors guerrers que poden ser —va acordar Marcross—. Aquest algú, bé podríem ser nosaltres.

—Per tant, la nova 501 —va concloure Grave—. Com ja he dit.

LaRone va mirar a Brightwater. Estava mirant la coberta que es trobava sota ells, amb el front arrugat per la concentració o potser pel penediment.

—Brightwater, estàs massa callat —va dir LaRone—. Tens algun problema amb res d'aquesta situació?

—Um? —va preguntar Brightwater, mentre els seus ulls es reorientaven cap a LaRone—. Oh, no, estic bé. Només estava desitjant haver tingut l'oportunitat de veure a Skywalker una última vegada abans de partir.

—A Skywalker? —va preguntar LaRone, amb el gest arrufat—. Per què?

Brightwater va agitar una mà.

—Ell es va quedar amb la meva moneda de la sort.

***

Rieekan estava assegut darrere del seu escriptori, estudiant un datapad, quan Han va arribar a la seva oficina.

—Leia va dir que vostè volia veure'm —va dir.

—Leia va dir que vostè era el que volia veure'm —li va dir Rieekan, tancant el datapad—. Haig d'entendre que es tracta d'alguna cosa relacionada amb la seva missió de Poln?

—Sí —va dir Han, plantant-se davant de la taula—. Encara vol que sigui un oficial?

—Jo sempre ho he volgut —va dir Rieekan, assumint la brusquedat d’en Han amb la seva típica calma tranquil·la—. Sobretot ara —va fer un gest cap al datapad—. He estat llegint l'informe del Coronel Cracken. Està molt impressionat per vostè, i ell no s'impressiona fàcilment.

—Sí, ho sé —va dir Han—. Bé, tot bé. Si em vol, em té.

—Meravellós —va dir Rieekan, mirant-lo de prop—. Té algun motiu en particular per a aquest canvi d'actitud? A part del seu enuig per haver estat deixat fora en totes les reunions divertides?

—Em va dir que el lideratge comporta responsabilitat —li va recordar Han—. Però sembla com si de totes maneres m'estiguessin carregant les responsabilitats. Pot ser que també vulgui obtenir aquestes estúpides barres de rang.

—Està bé —va dir Rieekan—. Vaig a carregar-ho en la base de dades immediatament —li va tendir la mà—. Felicitats, Tinent Solo.

Chewie l’estava esperant prop del Falcó, amb el canó blàster giratori desarborat de la nau, col·locat en la coberta als seus peus, al moment en què Han va tornar a l'hangar.

—Estem dins —va confirmar Han, mirant cap amunt, al compartiment ara buit del canó—. Emporta-t'ho i que et donin un de nou. Ara ja puc signar la reposició.

El wookiee grunyí una pregunta.

—No ho sé —va dir Han, empenyent les peces ennegrides del vell canó amb la punta del peu—. Alguna cosa que tingui BlasTech. Jo sempre he volgut alguna cosa com això. Tal vegada un Ground Buzzer, potser l’Ax-108 o el III. Només assegura't d'aconseguir alguna cosa que no es vagi a sobreescalfar i que cremi els acoblaments cada cinquanta trets.

Un moviment des de l'altre costat de l'hangar li va cridar l'atenció. Va aixecar la vista només per veure que la Leia caminava cap a les files dels Ales-X, sent protegida per Luke i Wedge, tots dos somrient mentre la princesa agitava les mans per donar èmfasis al que fos que els hi estigués dient.

Al costat d’en Han, Chewie va rugir.

—En absolut —va convenir Han, mentre veia com els altres desapareixien darrere d'una de les altres naus—. vinga, tornem al treball.

FI

Decisions pròpies (XXII)

Anterior

Com LaRone havia estat esperant, l'assalt final sobre el celler va venir des de l'ascensor de subministraments.

Encara que tècnicament, es tractava del cràter on l'ascensor de subministraments havia estat, abans que el llançament massiu de càrregues de profunditat des de dalt, l’haguessin volat llançant-lo a través de la part superior, arrossegant amb ell les parets del pou, i destrossant la porta interior a l'altre costat del soterrani.

A través del fum i els enderrocs que inundaven l'aire, vuit homes i alienígenes van caure des del carreró de més amunt sobre el forat carbonitzat, amb els desintegradors disparant indiscriminadament.

—Al terra! —va cridar LaRone, ajupint una mica el cap mentre ell i els altres desplegaven els seus E-11s. Per fortuna, ell havia anticipat bastant bé el lloc de la incursió com per muntar ràpidament un nou reducte en la cantonada posterior més llunyana del celler.

Només que ell i els altres no havien tingut temps per moure els grans barrils que havien format part de la seva barrera defensiva original. La seva nova posició es componia sobretot, de barrilets més petits, apilats un damunt de l'altre quan va fer falta, i amb el vell reducte encara en la seva posició original amb prou feines a cinc metres de distància per davant.

Brightwater li havia preguntat què farien si els atacants simplement veien l'antiga barrera i s'aferraven a la seva protecció per atacar-los. Mentre el foc làser de LaRone derrocava a un dels alienígenes a mig camí, el grup va fer exactament això.

—I ara què? —va cridar Marcross per sobre dels rugits entretallats del foc làser—. LaRone, estem atrapats!

—Seguiu disparant —va cridar LaRone al seu torn, mantenint un ull sobre l'altre extrem de l'habitació. Si qualsevol que estigués dirigint aquest atac era intel·ligent, hauria d'estar obrint un segon front de batalla just ara.

Tal com hi havia previst, allà estava: tres figures més van caure des de la porta de l'escala a la planta del soterrani, mantenint els seus blàsters en silenci. Mantenint-se ajupits, es van encaminar sigil·losament en direcció cap al fort intercanvi de trets làser en l'altre extrem de l'habitació, amb la clara esperança d'atrapar als seus defensors enmig d'un foc creuat.

Amb igual sigil, dos dels troukree es van aixecar dels refugis on havien estat ocults, sota els trossos trencats de les parets i les escales, una vegada que els tres atacants haguessin passat.

—Mantinguin el foc! —va tornar a cridar LaRone. El foc làser en si hauria d'ofegar qualsevol so que els troukree o les seves víctimes poguessin fer, però una mica de soroll extra no faria mal.

Ell ni tan sols va tenir necessitat de preocupar-se. Els troukree van aconseguir els seus objectius, i amb un centelleig de llum procedent dels seus ganivets, els tres atacants es van esfondrar silenciosament en el terra.

LaRone va tornar la seva atenció als vuit atacants agotzonats darrere dels barrils. O millor dit, als cinc atacants que encara estaven disparant, i que aparentment no s'havien adonat, a causa de la contínua tempesta de foc, que tres dels seus membres originals havien estat abatuts. Al costat d'ell Marcross va fer un altre crit, una espècie de ressonant crit de guerra alienígena, clarament calculat per mantenir elevat el nivell del soroll. El nombre d'atacants en la barricada va ser disminuït a quatre, després a tres, i després a dos.

De sobte, els dos últims supervivents van semblar despertar al que estava succeint. Tots dos es van donar la volta, deixant-se caure per darrere dels barrils, retrocedint amb les armes apuntades cap a la seva rereguarda...

Cap a on estava Grave, estirat en el seu tanc de bacta que ara tenia la tapa oberta, i amb un blàster lleuger mentre els atacants passaven corrent pel seu costat amb prou feines sense fer una mirada a la figura recolzada sobre la vora de l'obertura. La seva arma va escopir un últim tret, amb la seva habitual precisió mortal, i un dels dos alienígenes es va desplomar en el terra, mentre patia convulsions i premia el seu propi gallet i el seu tret desprenia un altre tros de la paret.

L'últim atacant encara estava apuntant el seu blàster quan Quiller li va disparar des del seu refugi subreptici construït amb la seva pròpia pila de deixalles, travessant tota l'extensió de l'ambient, i acabant la batalla.

Amb cautela, LaRone es va posar dempeus.

—Governador? —va preguntar, tornant-se per mirar a la figura corbada matusserament darrere del parell de barrils extra que estaven darrere de LaRone.

—No es preocupi per mi —va dir Ferrouz. Havia argumentat en contra que els soldats d'assalt li dispensessin alguna protecció addicional, però mirant la seva cara, LaRone podia dir que ell es trobava molt content que la hi haguessin atorgat—. Què hi ha sobre vostè i dels altres?

—Estic bé —li va assegurar LaRone, fent una ganyota mentre es donava la volta. Al mateix temps que l'adrenalina de la batalla començava a esvair-se, el dolor d'una dotzena de cremades dels desintegradors començava a palpitar en els seus braços, el pit, i la galta esquerra.

—Reportar-se —va cridar.

Un a un, les altres van informar. La rutina va ser l'habitual: cremades produïdes pels blàsters, equip danyat, packs d'energia consumits. Però tots ells estaven amb vida, igual que els quatre restants troukree. En tot cas, de fet, els alienígenes d'escates verdoses havien aconseguit sortir d'aquesta fins i tot amb menys danys que els soldats d'assalt.

Un fet del que Vaantaar clarament s'hi havia adonat, i que aparentment no li feia molt feliç.

—Vosaltres vau suportar gran part del pes de la batalla sobre les seves espatlles! —li reprengué LaRone mentre matusserament canviava el pack d'energia del seu blàster per un de nou—. No veig com pots dir això —va dir LaRone—. Sobretot perquè l'única mort fins ara, ha estat la d'un dels teus.

—Servim i morim de bon grat —va dir Vaantaar—. Però desitgem oferir un servei més complet contra els enemics del nostre poble. La propera batalla serà nostra.

—En realitat, pot ser que no hi hagi una altra batalla —li va assenyalar Marcross—. Han d'estar amb una mica d'escassetat de personal ara com ara.

—Sense esmentar que aquestes càrregues de profunditat, que van volar l'ascensor de subministraments, van ser una mica sorolloses —va afegir Brightwater—. Amb sort, ja hi haurà alguns patrullers de camí en aquest moment.

—I si no és així, tal vegada puguem trucar-los —va suggerir LaRone, comprovant el comunicador del seu casc mentre sortia del reducte i es dirigia on Grave. Però el cruixit d'estàtica en la seva oïda, li va demostrar que el bloqueig romania en el seu lloc—. O encara no —va agregar—. Bon tret, Grave.

—Gràcies —va dir Grave, respirant amb dificultat, mentre la mà que sostenia el blàster penjava sense forces sobre la vora de l'obertura del dipòsit—. Em temo que no va ser el meu millor treball.

—Va ser més que suficient —li va assegurar LaRone—. Com et trobes? Estaràs llest pel... quants portem fins ara?... quart round?

—No hi haurà més rounds —va dir una veu des de la part superior del cràter obert de l'ascensor, al costat d'ells.

LaRone es va donar la volta cap al forat, apuntant el seu E-11 cap amunt en posició de tret. De cua d’ull va veure que Marcross envoltava ràpidament el forat per col·locar-se a l'altre costat. Es va col·locar en una posició sota cobert i va assentir.

Amb cura, LaRone es va moure cap endavant i va treure el cap pel buit. No es veia gens, excepte les parts superiors dels edificis dels voltants i un cel que s'estava enfosquint en arribar la nit.

—Hola? —va cridar.

—Vostès han estat uns dignes oponents —va dir la veu, i ara que LaRone estava escoltant acuradament, va poder detectar el lleu deix alienígena en les paraules—. Però tot té el seu final.

—Per mi està bé —va dir LaRone—. Vine aquí sota i ens encarregarem de donar-te’l.

—Tot té el seu final —va repetir la veu—. El nostre Senyor ha aconseguit el seu objectiu d'atreure al seu enemic en aquest sistema. Ja no necessitem que el governador mori específicament d'alguna manera.

LaRone va tenallar el blàster amb una mica més de força. Això no sonava gens bé.

—Els que estan al comandament, sempre canvien la seva forma de pensar d'aquesta manera —el va compadir—. Així que suposo que anem a continuar per camins separats?

—Nosaltres anem a seguir el nostre camí —va dir la veu—. Però vostès han causat morts entre la meva gent. Morts entre nosaltres, que som els Triats. Aquestes morts no quedaran sense ser venjades.

LaRone va fer una ganyota. Havia temut que aquesta fos la direcció que prendria la conversa.

—No hi ha problema —va dir—. Com ja t'he dit, vine aquí sota i veurem què podem fer per donar-te la teva venjança.

—La venjança ja està preparada —va dir la veu—. Morin en l'agonia, enemics dels Triats.

Es va produir el feble so de passos allunyant-se. LaRone va activar els potenciadors d'àudio del seu casc, escoltant concentradament mentre els passos s'esvaïen pel carreró. En direcció cap a l'est, va decidir.

Va fer un pas enrere cap al tanc de bacta, fent un gest als altres perquè es reunissin amb ell. Marcross va assentir i es va moure al voltant del forat ennegrit, amb els ulls i el blàster encara apuntant amb cautela cap amunt. Brightwater ja estava en camí des del reducte, on havia estat muntant guàrdia enfront de Ferrouz, i creuant l'habitació, Quiller coixejava cap a ells amb la seva cama lesionada, mentre dos dels troukree el tenien sostingut al mateix temps que caminava.

—Què penseu? —els hi va preguntar LaRone, al moment en què Marcross i Brightwater hi arribaven.

—Aposto al fet que es tracta de més explosius —va dir Marcross.

—Certament, seria la forma més simple d'abordar-ho —ho va secundar Brightwater—. Probablement els vagin a col·locar on els murs del tapcaf s'uneixen amb les botigues de cada costat. Volar els murs de suport de la manera adequada, hauria de portar a terra els dos edificis fent-los caure cap a l'interior i per sobre dels nostres caps.

—Probablement els estiguin sembrant en el costat del carreró —va afegir Quiller mentre coixejava al costat de Marcross—. Fer-ho en el costat del carrer seria alguna cosa massa pública.

—Sobretot després de l'última explosió —va dir LaRone, movent el cap—. I si encara estan en el carreró, això significa que existeix la possibilitat que encara puguem detenir-los. Crec que el seu parlamentari es va dirigir cap a l'est, però probablement hauríem d'enviar a dos dels nostres en cada direcció.

—D'acord —va dir Marcross—. Bé, cavallers. Ha estat un honor servir...

—Què estan dient aquests dos impresentables? —va intervenir Grave, agafant-se de la vora del tanc de bacta i lliscant-se a si mateix amb cautela fins a quedar assegut—. Què sóc jo, vísceres picades?

—Haurem de saltar una mica per arribar fins allà —li va recordar Marcross—. No crec que estiguis en condicions de fer-ho ara com ara.

—Tampoc ho està Quiller —va replicar Grave, assenyalant a Quiller, que estava recolzat una miqueta precàriament sobre l'espatlla de Brightwater—. Si ell va...

—Esperin un moment —va dir LaRone, mirant a Quiller. Ell s'havia acostat amb l'ajuda de dos dels troukree.

Per què ara estava recolzat sobre l'espatlla de Brightwater?

Va fer un pas cap enrere, allunyant-se del grup, i mirant al voltant del celler.

En el mateix instant, dos dels troukree van sortir disparats en dues direccions oposades, corrent cap al buit de l'ascensor.

—Esperin! —va cridar LaRone bruscament, tractant d'envoltar a Marcross.

Es va detenir de cop, al mateix temps que Vaantaar col·locava una mà sobre el seu braç.

—No —va dir el troukree en veu baixa—. Ja l'hi havia dit. Aquesta batalla és nostra.

No hi havia res que pogués dir LaRone. Res que pogués fer. El primer dels troukree va arribar al centre del forat i va ser llançat a través de l'obertura pel tercer troukree, el qual li estava esperant allà. Al moment en què el primer alienígena desapareixia de la vista de LaRone, el segon va aconseguir el forat i va ser llançat de manera similar cap amunt, fent una trajectòria corba cap a l'altre costat del carreró. Es va produir un sobtat refilet, una crida d'advertiment, seguida per una ràfega múltiple de trets làser.

I després, res.

LaRone mirava a Vaantaar.

—Això és tot —va dir Vaantaar, deixant anar el braç de LaRone, amb una expressió estranyament serena—. Anem. Ara ja podem abandonar aquest lloc.

LaRone va assentir. Recordava vagament que hi havia algunes cultures alienígenes que utilitzaven la frase com un terme amb el qual es referien a la mort.

Però en realitat això no importava. Encara hi havia un Governador Imperial ferit aquí, i una amenaça per a la seva vida aquí fora, i LaRone i els altres soldats d'assalt no tenien cap més remei que sortir i tractar d'evitar-la.

—Marcross? —va dir.

—Estic amb tu —li va contestar Marcross, mentre ja començava a fer rodar un dels barrils petits cap al forat—. Tu i jo?

—Tu i jo —va dir LaRone, copejant un nou pack d'energia dins de la culata del seu E-11.

I se li va ocórrer que havia tingut raó, al mateix temps que recordava com havia començat tot això.

D'una forma o una altra, la Mà del Judici anava a sortir sens dubte ferida.

***

Els dos homes de les escales estaven disparant de nou, i mentre alguns dels seus trets desprenien una mica del rovell del cotxe de mineral d’en Luke, altres trets es perdien per complet. Inclinant-se per fora de la seva cobertura, Luke va fer un tret de resposta cap a ells, i ràpidament es va ajupir de nou al moment en què una altra ràfega de foc esclatava més enllà per darrere d'ell. Els segrestadors de l'altre extrem de la caverna, estaven acostant-se molt ràpidament.

Amb una curiosa sensació de distanciament, Luke es va adonar que era a punt de morir.

El tenien immobilitzat. No importava qui estigués allà a dalt en el carril de la grua. Les úniques armes de les quals Luke disposava, eren un petit blàster prestat, que en aquest moment era a punt de quedar-se sense energia, i un sabre de llum que amb prou feines sabia com utilitzar.

Tal vegada el blàster havia estat l'única arma de l'altre intrús. Per descomptat, no havia sentit cap foc de resposta des d'allà dalt.

I en contra de tots dos es comptaven almenys dotze homes, prenent en compte als dos de l'escala. Amb l'espectre de les seves pròpies sentències de mort enfront de tots ells, pel segrest de la família de Ferrouz, no tenien res a perdre afegint una altra mort a la seva llista de crims.

Altres dues morts, en realitat. Amb la gran quantitat dels seus trets dirigits cap amunt, es tractava d'un cara o creu quant a saber quin d'ells seria el primer a morir.

I després, a través del rugit del foc dels blàsters, Luke va sentir el xiuxiueig d'un sabre de llum. Amb el gest arrufat, es va inclinar cap a fora.

Es va enfrontar amb una visió extraordinària. La persona en el carril —una dona, podia veure-ho ara—, amb el seu cabell brillant estranyament amb les llums vermelloses, estava en moviment, corrent al llarg del carril cap a l'escala i en direcció cap a la petita sala on estava retinguda la família de Ferrouz. Ella estava brandant el seu sabre de llum al mateix temps que corria, mentre la fulla s'encarregava de desviar la sobtada fúria addicional de rajos làser que en aquest moment provenien de Stelikag i dels altres segrestadors sota ella.

Però la fulla no estava simplement desviant el foc enemic de la forma en què Luke bloquejava aquest tipus d'atacs en les seves sessions de pràctica. Estava parpellejant ràpidament, encenent-se i apagant-se en una seqüència de forma irregular, brillant intermitentment com una llum estroboscòpica de color magenta. Va seguir corrent, mentre girava gradualment el seu tors al mateix temps que s'allunyava dels seus atacants, mantenint el sabre de llum entre ella i els seus trets, a mesura que començaven a venir més de darrere que del seu costat.

Axlon els havia dit que hi havia una Agent Imperial a Poln Major que portava un sabre de llum. Però després de tota la resta de mentides del traïdor, Luke havia assumit que també havia estat mentint sobre això. Aparentment no era així.

Però què estava fent? El sabre de llum encara continuava parpellejant mentre corria, i cada vegada que s'apagava s'obria la possibilitat que un dels trets làser pogués arribar fins a ella. Hi hauria algun tipus de defecte en l'arma?

Luke es va quedar sense alè al mateix temps que ho entenia sobtadament. Ella estava apagant i encenent el seu sabre de llum mentre corria per no tallar els puntals de suport del carril, al mateix temps que escombrava la fulla per contenir el foc enemic.

Per un moment es va quedar allà mirant, congelat per la sorpresa enfront del nivell de control absolut i l'art que demostrava en realitzar aquesta maniobra. Ella va desviar un tret, va fer oscil·lar el sabre de llum cap al següent, va apagar la fulla i la va tornar a encendre després de passar per sota d'un puntal, desviant un nou tret.

Un tret provinent de l'escala guspirejà més enllà de l'espatlla d’en Luke, trencant l'encanteri de sobte.

—Correcte —va murmurar per a si mateix, donant-se la volta i disparant altres dos trets pel seu compte als homes en l'escala...

... només per descobrir que mentre ell havia estat observant l'espectacle del sabre de llum, els dos homes per sobre d'ell ja havien aconseguit arribar fins a una altra secció de l'escala.

I es va adonar amb horror, que ara es trobaven fora del rang del seu desintegrador.

Es va deixar caure novament sota la cobertura parcial que li oferia el cotxe de mineral, i es va tornar cap al grup que encara estava corrent cap a ell. Si els de l'escala estaven fora de rang, els que es trobaven en aquesta distància ho estaven encara molt més.

Però fins i tot els trets inútils disparats en la seva direcció, podrien distreure'ls de l'Agent que corria al llarg del carril situat per sobre d'ell. Es va adonar que en gran manera, això era tot el que podia fer.

Luke estava fora de la lluita. A partir d'aquest moment, tot depenia d'ella.

Vagament, a través de la visió tubular de la batalla creada per la Força, Mara va veure que estava gairebé arribant a la cabina de control.

Però també ho estaven els dos homes que pujaven les escales cap a ella.

Fent un esforç, va desviar una mica de la seva atenció, allunyant-la de la seva pròpia integritat. Els homes estaven pujant, però ara veia que tots dos s'estaven movent més lentament del que caldria esperar. Va desviar una mica més de la seva atenció, i va veure que tots dos estaven coixejant notòriament. Pel que sembla, enmig de tots els trets que havia estat fent, Skywalker se les hi havia enginyat per aconseguir ferir a tots dos.

Almenys havia servit per a alguna cosa.

El carril de la grua es va sacsejar i va començar a retorçar-se sota dels seus peus al mateix temps que el seu sabre de llum tallava un dels puntals de suport. Clarament, potser havia desviat massa de la seva atenció. Es va concentrar novament, i va començar a bloquejar els atacs que es dirigien cap a ella mentre corria.

I de sobte, ja estava allà.

Va frenar de cop, gairebé xocant contra la paret de la caverna abans que fos capaç de detenir-se. Sota ella estava el sostre de la cabina de control, i ho va estripar amb el sabre de llum, tallant un cercle de plàstic i metall vell, que va anar a estavellar-se contra el terra de la cabina que estava sota. Desviant els dos últims trets làser que espetegaven cap a ella, es va deixar caure enmig del forat per aterrar en la cabina.

Correcte, elles estaven aquí: l'esposa i la filla de Ferrouz, amb aspecte cansat i despentinat, i mirant-la espantades, però amb el toc de serè desafiament en les expressions dels seus rostres, que Mara sabia que es podia esperar de la família d'un Governador Imperial. Estaven assegudes sobre rústiques cadires de fusta en la part posterior de la cabina, amb els braços de la dona estenent-se protectorament al voltant de la nena.

—No es moguin —els hi va ordenar, i es va dirigir a través de la petita habitació cap a la porta.

Estava a mig camí quan la porta es va obrir de cop, i un dels homes va aparèixer en el pòrtic, panteixant per l'esforç de pujar les escales. Aixecant la seva arma, va obrir foc i va morir instantàniament al mateix temps que Mara desviava el tret contra el centre del seu pit. Sacsejant-se violentament, el seu desintegrador va sortir acomiadat, mentre el seu cos xocava contra l'home que estava darrere d'ell, i tots dos eren enviats cap enrere donant tombs fora del replà, i fins a la meitat del primer tram d'escales.

Jurant brutalment, el segon home va empènyer cap a un costat el cos del seu company i va aixecar el seu propi blàster. Va disparar, mentre les seves malediccions es convertien en un crit de ràbia i dolor al mateix temps que Mara atrapava el tret amb el sabre de llum i l’enviava de retorn a la seva arma, destrossant tant la pistola com la mà que la sostenia.

Un altre tret li va arribar a Mara des del terra. Ajupint-se en el replà, va entrellucar per sobre de la muralleta.

Qualsevol segrestador raonable s'hauria adonat que tot havia acabat i estaria corrent cap al túnel de vehicles en un frenètic intent per escapar. Però no els d’aquest grup. Aquesta horda encara es dirigia cap a l'escala, sense deixar de disparar els seus blàsters, estant aparentment convençuts que podrien salvar alguna cosa del desastre.

Fins i tot si era només per matar a una de les persones que havien arruïnat el seu pla.

Mirà cap avall. Skywalker encara estava a la gatzoneta al costat del cotxe de mineral, amb el blàster que ella li havia enviat en silenci, agafant la seva espasa de llum a la mà, però encara sense encendre-la. Esperant al fet que vinguessin a per ell.

Mara va fer una ganyota. Ella no tenia idea de qui era, o com va ser que LaRone l'havia conegut. Però havia estat molt útil, sense importar si realment hagués planejat ser-ho o no, i havia exercit la seva petita part pròpia per salvar a la família del governador. Ella no podia quedar-se allà i deixar-lo morir.

Des d'aquesta distància, sense cap altra arma a excepció del seu sabre de llum, no hi havia manera que ella pogués matar a la resta dels segrestadors. Però tal vegada pogués fer alguna cosa per dissuadir-los de qualsevol altra arremesa. Just darrere de la sortida del túnel de vehicles, entre Luke i els segrestadors, estava la pila de barrils dels quals s'hi havia adonat anteriorment, els quals estaven estampats amb notoris advertiments d'INFLAMABLE. Posant-se dempeus, va col·locar el fiador al seu sabre de llum i el va llançar cap a la pila.

L'arma es va arquejar en l'aire, mentre la seva fulla girava com la joguina de torsió d'un nen. Mara es va concentrar, emprant la Força per guiar la trajectòria de l'arma el millor que va poder, fent que la fulla realitzés un tall a través de la base de tres dels barrils. Ells es van obrir, i un doll de líquid espès, d'aspecte maligne, va començar a rajar.

No tenia ni idea de si el material romania sent inflamable encara. Si va ser deixat allà des dels dies d'apogeu de la mina, probablement no.

Però ella estava apostant fortament al fet que cap dels homes d'allà a baix tampoc sabria si romania sent inflamable. Fins i tot estant assedegats per matar a Skywalker, tal vegada decidissin que no estaven prou assedegats com per fer front a la possibilitat de cremar en flames.

Amb el vessament, finalment van captar el missatge. A pesar que Mara va fer el truc de fer volar la seva espasa de llum per portar-la de nou al seu costat, els segrestadors van desaccelerar i finalment es van detenir. De sobte, els seus blàsters estaven en silenci, els seus ulls ja no es fixaven en la Mara, sinó en el corrent de bombollejant líquid que fluïa a través de la caverna davant d'ells.

Tots, excepte un. Stelikag ni tan sols va reduir la velocitat, amb els ulls injectats contra Skywalker mentre s'esquitxava la roba sense parar-li esment, i pel que sembla del tot indiferent al moment de creuar a través del torrent.

I sense cap blàster al seu abast, només hi havia una cosa que Mara podia fer.

—Dispara-li! —va cridar a Skywalker mentre el seu sabre de llum volava l'últim parell de metres per arribar a la seva mà—. Dispara-li al toll. Ara!

—Dispara-li al toll! —va cridar la veu a la part alta d’en Luke, mentre les paraules anaven formant el seu propi ressò entre les parets de la caverna—. Ara!

Mirà l'indicador d'energia del seu blàster. Encara li quedava càrrega per fer dos trets. No els suficients per detenir al grup sencer de segrestadors que havien estat carregant contra ell amb prou feines un moment abans. Però tal vegada els suficients com per encendre el toll de líquid.

Però podria fer això? Podria provocar deliberadament un incendi que ell sabia que anava a matar a algú?

I mentre mirava a Stelikag, xipollejant a través del líquid, les paraules de Ben Kenobi van semblar ressonar en la seva ment. «Durant més de mil generacions els Cavallers Jedi van ser els guardians de la Pau i la Justícia en l'Antiga República».

Justícia...

Stelikag era un segrestador. Havia tractat d'assassinar a una Agent Imperial amb el seu parany caça-babaus en l'escala-bomba, i estava involucrat en el pla per assassinar al Governador Ferrouz i a la seva família. Si hagués tingut l'oportunitat, sens dubte hauria dut a terme aquests assassinats.

I en aquest moment immediat, estava planejant matar-lo.

Luke encara no era un Jedi. Podria ser que mai es convertís en un.

No obstant això, la cerca de la Justícia era alguna cosa que fins i tot els que no eren Jedis, podien triar.

Aixecant el seu blàster, va disparar.

Amb un rugit tronador, el líquid en el terra de la caverna de sota va fer explosió.

L'ona de xoc es va estavellar contra la Mara, llançant-la cap enrere per enmig de la porta de la cabina de control. Tota l'estructura, i potser fins i tot la totalitat de la caverna, van començar a commocionar-se mentre ella s'arrossegava per la sala i aferrava a la dona i a la nena, llançant-les al terra i embolicant els seus braços de manera protectora al voltant d'elles. Es va produir una esquerda des de més amunt, i ella va fer una ganyota mentre part del sostre proper on ella havia recorregut el seu camí, queia amb gran estrèpit. Es va produir una segona explosió, una mica més suau, des de sota.

I llavors els ressons de l'explosió es van esvair en un cruixit llunyà.

—Quedin-se aquí —els hi va ordenar. Posant-se dempeus, recollint el sabre de llum des del terra on aparentment l’havia deixat caure, es va dirigir cap a la porta i va treure el cap amb cautela.

El material havia romàs sent inflamable, correcte. Gairebé la meitat del pis de sota estava enterbolit per flames de color groc brillant i per un fum negre i pudent. En la cantonada de la caverna, va aconseguir veure que la resta dels segrestadors es trobaven atapeïts contra la paret del fons, i tan lluny de les flames com podien estar-ho.

No hi havia cap senyal de Stelikag. Parpellejant pel fum, va baixar la mirada cap al cotxe de mineral on Skywalker s'havia refugiat. Però el tèrbol fum estava massa espès ara perquè ella pogués veure si encara romania allà o no.

El que va poder veure va ser que el pendent del terra de la caverna, hi havia redireccionat la major part del líquid en flames, allunyant-lo a través del túnel de vehicles. Uns quants minuts per deixar que l'incendi s'extingís per sota, i ella i les excaptives estarien en condicions de sortir d'allà.

Tornant el sabre de llum al seu cinturó, va treure el comlink. Mentre esperaven, li donaria al Governador Ferrouz les bones noves.

***

Prenent un ràpid impuls de tres passos, LaRone va saltar sobre barril i des d'allà fins a la vora del forat. Va llançar el seu E-11 sobre el duracret mentre saltava, i simultàniament, es va aferrar de la vora amb ambdues mans, impulsant-se cap amunt. Les seves cames van oscil·lar fins arribar al cim, i amb una última empenta va aconseguir que el seu tors també pugés fins al nivell del terra. Va prendre el seu E-11 d'on l'havia deixat caure, es va apartar de l'obertura, i recolzant-se sobre el seu estómac, es va posicionar amb el blàster apuntant al carreró.

Sentint a Marcross repetir el procediment darrere d'ell, va descobrir amb incredulitat que tot havia acabat.

En l'extrem del tapcaf, just on Brightwater havia dit que col·locarien els explosius, tres dels alienígenes d'ulls grocs jeien estirats en el carreró, al costat d'una càrrega de profunditat mig acoblada. En el terra, al costat dels explosius estava la coneguda antena de forma quadrada i de gran grandària, d'un bloquejador de comunicacions Sanchor III. Dempeus sobre ells, estaven els dos troukree que havien estat llançats fora del forat feia un minut, els mateixos que LaRone havien tractat de detenir, els mateixos que ell havia assumit que anaven directament a la seva mort.

Al costat dels dos troukree coneguts, es trobaven tres més, tots ells portant pesats blàsters.

Amb esforç, LaRone va trobar la seva veu.

—Buidat —va informar.

—Igualment —li va respondre Marcross, mentre la seva veu sonava tan atordida com ho estava la de LaRone—. LaRone...

—Sí, jo tampoc... —va admetre LaRone. Els troukree l'estaven mirant, i de sobte es va adonar que el seu E-11 encara estava apuntant al grup.

—Pensa-ho, és bo que de tant en tant, alguna part del treball pesat sigui fet per algú més —va agregar mentre baixava la seva arma i es posava dempeus.

Amb un tust de peus corrent per sota d'ell, de sobte Vaantaar va sortir volant del forat, aterrant amb una facilitat no forçada en el duracret al costat de LaRone. Sense dir una paraula, es va dirigir pel carreró cap al grup dels troukree.

Marcross es va acostar al costat de LaRone.

—Alguna idea del que realment són?

—Ni la més mínima —va dir LaRone, girant i mirant per sobre de l'espatlla de Marcross. Hi havia tres troukree més en l'altre extrem del tapcaf, vigilant els cossos d'altres dos alienígenes d'ulls grocs—. Però jo diria que Vaantaar té moltes explicacions serioses que donar-nos.

Amb una lleu sorpresa de part seva, es va produir un ping procedent del comlink del seu casc. Pel que sembla, mentre estaven abatent als atacants, els troukree també havien apagat el bloquejador de comunicacions.

—LaRone —va dir.

—Jade —es va escoltar la veu de la Mà de l’Emperador—. La família del governador està segura.

LaRone va donar un sospir d'alleujament.

—Ell estarà molt feliç d'escoltar això —li va dir—. Sembla que també ja estem desocupats. Necessita alguna ajuda?

—No ho crec —va dir—. Estem a l'espera que el foc s'apagui una mica abans de dirigir-nos-hi.

—Molt bé —va dir LaRone, amb el gest arrufat. Això no sonava com una situació molt segura per a ell. No obstant això, en general Jade sabia el que feia.

—Ha sabut res de l’Skywalker?

—És ell qui té un sabre de llum?

—Aquest és ell.

—Va ser molt útil —va dir—. Si et poses en contacte amb ell, digues-li que es retiri. Està més a prop del foc del que estem nosaltres, i probablement s'estigui rostint en aquest moment.

—Li trucarem —va prometre LaRone—. Vol que portem al Governador Ferrouz de tornada al palau?

—Probablement hauries de trucar primer al General Ularno i organitzar una escorta —va dir Jade—. Encara no sabem a qui més podria haver subornat Nuso Esva. Assegura't que Ularno porti a homes en els quals pugui confiar.

—Entès —va dir LaRone—. Ens trobem allà.

—Bé —el comlink es va apagar.

En la part baixa del carreró, Vaantaar havia acabat la seva discussió amb els seus congèneres i estava venint de retorn.

—Marcross? —va cridar LaRone—. Comunica't amb Skywalker i treu-lo d'allà.

—Entès —va dir Marcross, assentint.

Es va donar la volta, i LaRone va sentir com començava a teclejar en el comlink. Arrufant els llavis, LaRone es va dirigir a la trobada de Vaantaar.

Es van reunir a mig camí.

—Crec que ens deus una explicació —va dir LaRone amb un to uniforme.

—I una disculpa —va estar d'acord Vaantaar, ajupint el cap amb una lleu inclinació—. No obstant això, les nostres regles de combat ens prohibeixen disparar contra un enemic sense identificació positiva. Amb totes les altres comunicacions bloquejades, qualsevol contraatac havia d'esperar fins que els meus guerrers poguessin aparèixer físicament i assenyalar els blancs confirmats als nostres reforços.

—Molt responsable de la teva part —va dir LaRone—. Encara queda el fet que tu no ens vas dir qui sou en realitat. Per què?

—Tots els éssers tenen els seus secrets —va dir Vaantaar—. I per dir veritat, nosaltres no hem estat més deshonestos amb vostès del que vostès han estat amb nosaltres.

LaRone va sentir un nus en la gola.

—Què significa això?

—Significa que vostès són desertors —va dir Vaantaar sense embuts—. Com a tals, porten penjades damunt dels seus caps, la sentència de mort decretada pels líders del seu Imperi.

—Només si ens atrapen —va dir LaRone amb les dents serrades. Si resetejava el seu E-11 en manera d'atordiment, i disparava prou ràpid com per deixar a Vaantaar i als altres...

—Ja estan atrapats —va dir Vaantaar—. Ho sé. També els teus altres companys ho estan —inclinà el cap lleugerament—. El mateix succeeix amb el nostre Senyor.

—Aquest Senyor és...

—El Grandiós —va dir Vaantaar—. El líder del nostre poble, el que ens considera a nosaltres com els veritables Triats.

Una esgarrifança va recórrer l'esquena de LaRone. Un dels alienígenes d'ulls grocs que jeia mort per allà, havia utilitzat aquest mateix terme.

—Aquest Grandiós un té un nom real?

—Per descomptat —va dir Vaantaar—. Aviat el coneixeràs, ja que Ell desitja vehementment trobar-se amb vostès.

LaRone va inclinar una mica el cap per mirar per sobre de l'espatlla de Vaantaar. La resta dels troukree que estaven allà enrere ja s'havien desplegat, i no estaven agrupats com per disparar una ràfega convenient, a més de què algunes de les seves armes insinuaven estar apuntant cap a ell.

—Sona emocionant —va dir—. Quan serà això?

—Ara.

—I si em nego?

Vaantaar inclinà el cap de nou.

—Jo preferiria no haver d'insistir —va dir—. Si us plau, reuneix als altres. Un vehicle els està esperant per portar-nos al port espacial.

***

Reacomodant-se lentament per última vegada, el Quimera es va col·locar en línia de batalla, i mentre ho feia, Pellaeon finalment va poder apreciar amb els seus propis ulls el que la pantalla tàctica ja li havia mostrat.

La flota de Nuso Esva omplia gairebé tota l'àrea de visualització del pont: vint-i-vuit Firekilns, a més de gairebé un centenar de naus d'escorta més petites, disposades contra el Amonestador, el Quimera, el Sarissa, i un grapat de creuers. Les seves probabilitats no tenien cap esperança, sense importar qui fes els càlculs.

Si més no, l'amenaça que representaven les naus carregades de míssils que havien estat a l'aguait a Poln Menor, s'hi havia esfumat. Havia rebut aquesta petita bona notícia per part del Comandant Barcelle només feia deu minuts abans. Les cinquanta havien estat completament destruïdes, gràcies a Barcelle i una mica d'ajuda oportuna d'un misteriós Major Axlon, el lloc precís del qual en la cadena de comandament de la Flota, havia estat esmentat de forma una mica nebulosa per part de Barcelle.

Però si la graduació de l’Axlon romania sent nebulosa, l'efecte de la destrucció de les naus carregades de míssils sobre Nuso Esva havia estat tot el contrari. El Senyor de la Guerra alienígena no havia dit molt, però no va ser sinó fins al final de què Thrawn li hagués informat de l'incident, que els últims quatre Firekilns i els seus escortes, finalment, havien ingressat saltant des de l’hiperespai.

Nuso Esva estava decidit a destruir les naus imperials. Això estava molt clar.

El que no quedava clar era perquè Thrawn continuava burlant-se d'ell.

—Vint-i-vuit Firekilns contra dos Destructors Estel·lars —comentava el Gran Almirall mentre el grup que havia arribat al final començava a desplegar-se en les seves posicions de batalla—. Tanta por té de mi, Nuso Esva?

—No li temo a res —Nuso Esva va semblar triturar les paraules entre les seves dents—. Pot amagar-se darrere dels seus subordinats imperials si ho desitja, a bord d'aquest transport, i permetre que ells morin abans. Però vostè morirà. I quan estigui mort, aixafaré els mons que vostè protegeix, i vaig a deixar-los en enderrocs.

Pellaeon va fer una ganyota mentre Nuso Esva s'embardissava en una descripció detallada sobre en què consistiria exactament la destrucció. No estava fatxendejant, bé ho sabia Pellaeon. Existia un grapat d'altres naus de la flota sectorial del Governador Ferrouz, però eren antiquades i frèvoles, i fins i tot si Thrawn d'alguna manera aconseguís que arribessin aquí, no farien molta diferència. Si els Firekilns eren tan potents com proclamava Nuso Esva, una vegada que haguessin destruït la força Imperial, podrien devastar la superfície de Poln Major al seu antull.

Tret que no fossin tan poderosos.

Era això en el que estava confiant Thrawn? Seria per ventura que l’Amonestador i el Quimera encara amagaven algunes sorpreses per les quals no estava preparat Nuso Esva?

Llavors, de sobte, ho va comprendre.

Els caces TIE. Tots dos Destructors Estel·lars tenien hangars replets dels petits i mortals caces.

Pellaeon va somriure forçadament. No havia fet preguntes quan Thrawn no li va permetre llançar els TIEs per investigar l'explosió de Poln Menor. Els caces TIE havien estat la clau per derrocar moltes naus rebels. Podrien fer el mateix amb els arrogants Firekilns de Nuso Esva.

—Senyor? —li va parlar en veu baixa l'oficial de comunicacions—. Aquí hi ha alguna cosa que no està bé.

Pellaeon va fer un pas enrere i va mirar cap avall, al fossat de tripulants.

—Expliqui's.

—L'Escull Perdut està utilitzant més potència en les seves transmissions actuals de la qual realment necessita —va dir l'oficial, assenyalant una de les seves pantalles—. El que és encara més estrany, és que també està retransmetent la part que Nuso Esva té en la conversa dins de les seves emissions, no només està retransmetent la seva pròpia part.

Pellaeon va arrufar les celles. Això no tenia sentit. Per què gastar energia reenviant les arrogants parenceries de Nuso Esva més lluny del que ja estaven arribant?

—Fins a on hi arriba el seu senyal?

—Aquesta és l'altra cosa, senyor —va dir l'oficial, apuntant a una pantalla diferent—. També estic captant una estació receptora. Una potent estació receptora. Algú per aquí està rebent el senyal de l'Almirall Thrawn, l'està repotenciant, i l'està retransmetent a les Regions Desconegudes.

—Monitori-la —li va ordenar Pellaeon—. A veure si pot localitzar aquesta estació retransmissora.

Tornant-se de nou cap al finestral principal, va sintonitzar de nou els desvaris de Nuso Esva.

Pel que sembla, just a temps per escoltar el final.

—... igual que tots els que s'atreveixin a oposar-se'm —va finalitzar Nuso Esva amb un preciosisme verbal.

—Vostè assumeix que la gent que està sota la nostra protecció són els seus enemics —va assenyalar Thrawn—. Jo ho sóc, certament, però pot ser que ells no ho siguin. Els habitants d'aquest sector no tenen cap amor particular per l'Imperi. Si se'ls dóna l'oportunitat de triar, ells podrien optar per ser els seus aliats, igual que els stomma i els quesoth.

—Aliats? —Nuso Esva va fer un so que es va escoltar com si estigués escopint—. Vostè pot tenir aliats, Thrawn. Però per a mi tots, excepte els Triats, són meres eines. Poden ser eines útils, o poden ser eines trencades.

—Interessant —va dir Thrawn—. M'imagino que els líders dels stomma i dels quesoth estaran interessat a saber quines serien les seves veritables posicions en cas que decidissin unir-se al seu regnat.

—M'imagino, en canvi, que vostè estaria encantat de fer-los-hi saber —va dir Nuso Esva—. No confiï que li creurien.

—No hi ha necessitat que em creguin —va dir Thrawn calmadament—. Poden escoltar-ho de la seva pròpia boca. De fet, ho estan escoltant ara mateix.

Per un moment, Nuso Esva va romandre en silenci, i Pellaeon es va permetre un petit somriure ombrívol. Així que aquest era el lloc cap a on el senyal estava sent retransmès. Thrawn s'havia burlat personalment de Nuso Esva sembrant la desconfiança entre ell i algunes espècies que pel que sembla havien estat pensant a unir-se-li.

—La seva intel·ligència es malgasta —va dir Nuso Esva amb fredor—. Una vegada que hàgim acabat amb vostè, la meva flota viatjarà al planeta dels stomma, i una vegada més els convertiré en eines útils. El seu temps s'ha esgotat, Thrawn. Les meves naus estan ara en posició.

—Ho estan, en efecte —Thrawn va estar d'acord—. I el temps, en efecte s'ha esgotat, Nuso Esva. Codi cherek, codi esk, codi krill.

Pellaeon va mirar a l'oficial de comunicacions. Cherek, esk, krill, no eren part de cap codi Imperial amb el qual estigués familiaritzat. Certament no era una ordre per al llançament dels caça TIE. En nom de l'Imperi què era el que Thrawn estava pretenent fer?

—Comandant! —va etzibar l'oficial de sensors, amb la veu amb prou feines recognoscible—. Nous senyals venint de l’hiperespai —va aixecar la vista de la fossa de tripulants, amb els ulls molt oberts.

—Senyor, és... —es va interrompre, assenyalant al finestral. Amb el gest arrufat, Pellaeon es va tornar a mirar.

Allà estaven, parpellejant amb el pseudomoviment característic al mateix temps que abandonaven l’hiperespai. Entrant en el Sistema Poln en perfecta sincronització, en perfectes posicions d'atac, darrere del mur dels Firekilns.

Destructors Estel·lars.

Sis d'ells, els noms dels quals ja formaven part de les llegendes que recorrien les vastes extensions de l'Imperi.

Devastador. Perseguidor. Sotjador. Anihilador. Tirà. Venjador.

I al centre de la formació, l'orgull de tota la Flota. La presència imponent del Súper Destructor Estel·lar Executor.

Es tractava de l'Esquadró de la Mort.

Es tractava de Lord Darth Vader.

—Gran Almirall Thrawn —va ressonar la veu del Senyor Fosc per l'altaveu—. Són aquests els enemics de l'Imperi dels quals em va parlar?

—Ells són, Lord Vader —li va confirmar Thrawn.

—Desitja que siguin destruïts?

—Els he ofert la possibilitat d'un tractat entre nosaltres —va dir Thrawn—. Aquesta oferta ha estat repetidament denegada.

—Llavors, sembla que no hi ha res més a dir —va concloure Vader.

—D'acord, milord —va dir Thrawn—. Actualment estic fora de la meva nau. Consideraria un honor si vostè personalment assumís el comandament de l’Amonestador a l'efecte de la batalla.

Pellaeon es va aclarir la gola.

—També el Quimera està aviat a rebre les seves ordres, milord —va cridar.

—Llavors acabem amb això —va dir Vader—. Totes les naus: Foc a discreció.

***

La distant batalla estava en la cúspide de la seva fúria quan la Leia finalment va rebre l'informe que els transports estaven preparats per partir.

—Bé —va dir—. A tots els capitans: buidat per al llançament. Ens trobarem en el punt de trobada. Bona sort.

Es va aixecar un cor de recepció de l'ordre.

—Què hi ha dels altres? —va preguntar Cracken mentre el seu transport aixecava vol, se sacsejava i començava a moure's per l'ample túnel de transport.

—Estic en això —va dir la Leia mentre teclejava novament el comlink.

—Han? Luke? Estem propers a partir. Allà on estiguin, surtin d'allà immediatament.

—Enlairant ara —va dir Luke, mentre la pantalla del comunicador mostrava que estava trucant des del seu Headhunter Z-95—. Escolta, mai creuràs...

—Guardi-s’ho per quan el capturin i li facin l'interrogatori, Skywalker —va intervenir Cracken—. Solo? Està allà? Solo?

—Sí, estic aquí —va dir Han—. Ens posarem de camí en un minut.

—Què estàs esperant? —va preguntar la Leia, amb el gest arrufat.

—Vaig pensar que podíem quedar-nos prop de l'estació Golan i veure una mica més de la batalla —va dir Han—. No tens una vista com aquesta molt sovint.

La Leia va sentir que els seus ulls s'entretancaven. Estava parlant de debò?

Per descomptat que parlava de debò. Es tractava d’en Han Solo.

—Han...

—També vaig pensar que hauríem de quedar-nos per aquí fins que tot estigui completament buidat, no només gairebé buidat —va agregar—. El fet que tinguem a l'estació Golan desproveïda de torpedes, no significa que ningú pugui detectar-los i li demani al Comandant Barcelle instruccions per fer una mica més sobre aquest tema.

La Leia va clavar la mirada en el comunicador, percebent la sensació familiar de tenir el terra enfonsant-se per sota d'ella. Per què feia això?

—Bé —va dir amb les dents serrades—. Només assegura't que puguis sortir.

Va donar una palmada amb la mà al control de comunicacions, apagant el micròfon.

—Sense cap dubte —va murmurar Cracken.

—«Sense cap dubte» què? —va preguntar la Leia.

—Aquest home té un futur amb la Rebel·lió —va dir Cracken, mantenint acuradament els seus ulls enfocats cap endavant—. No estic segur de quin tipus. Però és clar que té un futur.

***

El foc seguia cremant mentre la Mara ajudava a l'esposa i a la filla de Ferrouz a baixar per les escales. Encara mantenia una estreta vigilància sobre els homes que encara estaven enganxats a la paret del fons, però ells finalment ja havien tingut suficient per a un dia. Possiblement per a tota una vida.

Alguns d'ells, va reflexionar, podrien sortir d'aquesta experiència preparats per canviar les seves vides. La resta anava a morir algun dia, probablement de forma violenta.

No obstant això, seria per la mà d'algú més. En aquest moment, Mara tenia coses més importants a fer.

—Anem a casa? —va preguntar la nena amb incertesa, mirant cap amunt des del costat de la Mara.

—Sí —li va assegurar Mara, fixant-se en el cotxe de mineral a mesura que el passaven de llarg. No hi havia cap senyal de l’Skywalker, viu o mort. Amb sort, LaRone l’hauria tret abans que rebés cremades o altres lesions graves.

Skywalker.

Va arrufar les celles, preguntant-se de nou si cabia la possibilitat que el noi pogués ser el mateix Skywalker que Lord Vader estava buscant. Mirant-ho bé, les probabilitats que es donés tal coincidència eren summament petites. Però en aquest univers de bojos, amb la Força guiant subtilment totes les formes de vida, un mai podia estar segur.

Pel mateix, va decidir que probablement no hauria d'esmentar-li-ho a Vader. Per si de cas.

—I el meu papi? —va preguntar la noia—. Estarà bé?

Mara va sentir un nus en la gola. Havia estat enviada a Poln Major per investigar una possible traïció. I havia pogut determinar més enllà de qualsevol dubte, que de fet, Ferrouz havia comès aquest crim.

Ella era la Mà de l’Emperador. Era investigador, jutge i botxí.

De vegades, va reflexionar, era bo abastar tota la llei en si mateixa.

—Sí —va dir a la nena—. Ell estarà bé.

***

La nau a la qual Vaantaar els va conduir, estava amagada en un dels molls d’atracada més foscos i allunyats de la vista. Era d'un estil que LaRone mai havia vist abans: trenta metres de llarg, ales reclinades amb perllongades ranures que corrien al llarg d'elles, cabina ombrejada amb un dosser, grans injectors sublumínics, i una aleta dorsal alta, que semblava ser el seient d'uns canons apilats en forma vertical.

—Una bona nau —va comentar.

—Estem molt contents per ella —va dir Vaantaar—. Veniu, el nostre Senyor espera.

LaRone va mirar cap enrere. Marcross i Brightwater estaven dempeus en silenci entre un parell de troukree, sense que els seus rostres revelessin res. Darrere d'ells, dos troukree més sostenien a Quiller, portant estirada la seva cama ferida de manera maldestra per davant d'ell, mentre que sis més arrossegaven a Grave, qui encara xipollejava en el seu tanc de bacta. Fins i tot si els troukree no haguessin estat armats, no hi hauria cap manera en què ells poguessin intentar una fugida. Almenys, no tots junts.

—Mai ens vas dir que volia el teu Senyor de nosaltres —li va dir.

—Vostès van abandonar l'Imperi —va dir Vaantaar.

—Va ser l'Imperi el que ens va abandonar —va corregir-lo Marcross.

—Millor encara —va dir Vaantaar, girant a mig fer per mirar-li—. El nostre Senyor els ofereix l'oportunitat d'equilibrar la balança.

—Com? —va preguntar LaRone.

Vaantaar va somriure, mentre brillaven els seus ulls de vora blanca.

—Veniu i observeu.

Següent