II
Michael
A. Stackpole
Hal Horn
va sospirar marcadament quan l'oficial de l'Agència de Defensa de Darkknell va
mirar la targeta d'identificació, permisos de viatge i autoritzacions que havia
portat amb ell. Segons li semblava a Hal, tots els membres de la burocràcia
xakreana havien estudiat aquests mateixos arxius amb tal intensitat que
aparentaven estar digitalitzant les dades i carregant-les directament en els
seus cervells. Havia vingut a Darkknell, i específicament a la ciutat de
Xakrea, perquè la llegendària atenció al detall i odi al desordre dels oficials
locals els convertia en aliats naturals en la seva recerca de Moranda Savich.
Ara no estic tan segur, va pensar. Va
donar una ullada a aquell petit i lleuger individu.
-Crec que
veurà, Coronel Nyroska, que tots els meus arxius estan en ordre. Realment,
l'únic que vull és que doni un avís que posi a la seva gent a buscar el meu
objectiu en cas que intenti abandonar el planeta.
Els
foscos ulls d’en Nyroska es van estrènyer.
-Per
descomptat que s'adona, Inspector Horn, que no té absolutament cap jurisdicció
aquí.
-Això ho
sé, però...
-I encara
que nosaltres estem disposats a cooperar amb els nostres companys agents de la
llei, ja fa temps que es van acabar els dies dels vigilants Jedi viatjant aquí
i allà, perseguint dolents i emetent severs veredictes en el mateix moment i
lloc. Els dies de la justícia de sabre de llum han acabat.
-Ho
comprenc, Coronel. -En Hal es va girar parcialment a un costat, perquè la seva
alçada i volum no semblessin amenaçar al xakreà. -Quant a les seves normes,
vaig entregar el meu blàster quan vaig prendre terra i no porto cap arma a
sobre.
-Encomiable,
inspector. I crec que és bo que romangui amb robes civils, perquè la seva
presència no pugui ser mal interpretada. -Nyroska va pressionar un botó del seu
datapad, expulsant la targeta de dades que contenia els documents d'en Hal. Va
jugar amb ella durant un moment i llavors se la va oferir al corellià -. La
seva presa, aquesta Savich, no és una criminal violenta, oi? Res en els seus
registres indica que ho sigui.
-No,
senyor. Només és bona sostraient objectes de valor als incauts.
-Una
lladre, per tant?
-De les
millors.
En
Nyroska es va aixecar abruptament, lliscant cap enrere la seva enorme cadira.
La cadira i el gran escriptori havien ajudat a empetitir Nyroska, però això no
era massa complicat. És fins i tot més
petit que en Corran! En Hal va
arxivar el detall per utilitzar-lo la propera vegada que el seu fill es queixés
de la seva baixa alçada. El Coronel va assenyalar amb la mà cap a la porta de
l'oficina.
En Hal va
parpellejar.
-Això és
tot?
-Realment
no tenim res més a discutir.
-I què hi
ha de posar en alerta als controladors dels ports espacials?
Nyroska
li va mostrar un suau somriure mentre envoltava l'escriptori i va recolzar la
seva mà sobre la regió lumbar d’en Hal.
-El meu
estimat inspector Horn, els nostres controladors estan ja en alerta. Vam rebre
una petició de les autoritats imperials perquè estiguéssim a l'aguait d'uns
agents rebels que vindrien aquí. Vostè ha estat testimoni de la nostra
minuciositat, s'ajustava al perfil que se'ns va donar. Com pot imaginar, aquest
assumpte imperial ens està fent perdre molt de temps. Afegiré el nom d'aquesta
tal Savich al llistat de detenció però, tret que pugui vincular-la als rebels,
serà una preocupació secundària.
En Hal va
tancar els seus ulls per un moment i va aspirar lentament. En els últims anys,
la galàxia s'havia posat cap per avall, tant que li costava reconèixer-la. Les
autoritats imperials estaven obsessionades amb la Rebel·lió i, encara que es
podien trobar simpatitzants dels rebels per tot arreu, a Corèllia s'havien
descobert molt pocs agents rebels. Havia sentit rumors que en Garm Bel Iblis
havia tingut connexió amb la Rebel·lió, però considerava la majoria d'aquests
rumors com un normal efecte col·lateral de la política. I amb Bel Iblis mort, de cap manera pot defensar-se ja contra aquestes
mentides.
Amb tot,
aquelles mentides havien contribuït a marcar al Hal i a qualsevol altre
corellià com un potencial agent rebel. Mentre les autoritats a les que havia
acudit a la recerca d'ajuda per trobar la Moranda Savich l’estaven examinant,
ella podia haver estat dansant entre un munt de naus dirigides a punts
desconeguts. En una altra època, agafar a algú de la seva reputació hauria fet
saltar de goig a un home com Nyroska, però concentrant l'Emperador cada vegada
més energia en la Rebel·lió, les prioritats s'havien desplaçat.
-Em
resultaria molt fàcil mentir, Coronel Nyroska, i dir-li que és ella l'agent
rebel que està buscant. -En Hal va negar lentament amb el cap -. No ho és.
Almenys, no conec cap connexió rebel que pugui tenir.
-Gràcies
per la seva honestedat, inspector.
En Hal es
va aturar a l'entrada i li va mirar arquejant una cella sobre un ull color
avellana.
-No
esperava honestedat d'un corellià?
-Tot el
que espero de vostè és respecte a les nostres normes, inspector. -Nyroska va
arronsar les espatlles amb inquietud -. En aquests dies mai espero honestedat,
de ningú.
El
corellià ho va pensar durant un moment, i llavors va assentir amb el cap.
-Tinguem
esperança en un retorn als vells temps, quan aquells que perseguíem realment
cometien crims. Gràcies per la seva ajuda. Quan la trobi, li ho faré saber.
***
Ysanne
Isard va mirar amb fúria en Trabler mentre el seu assistent salvava finalment
el control d'Immigració.
-Què t'ha
retardat?
Ell va
arronsar les seves voluminoses espatlles.
-Comprovació
de perfil, suposo.
Ella va
estar a punt d'exclamar que no havia d'assumir res, però es va contenir. Hi
havia triat a Trabler per acompanyar-la a causa de la seva indestructible
lleialtat a l'Imperi, i perquè recordava la manera en què va arrencar el cap a
un pres ithorià amb les seves pròpies mans. És
aquí pels seus músculs, res més. Farà el que li digui quan ho digui. El pèl ros
i l'origen corellià de la seva identitat tapadora han ensopegat probablement
amb el sistema xakreà de perfils. La seva tendència a ser excessivament
minuciosos només ens retardarà, raó per la qual no vull cap contacte oficial
amb ells.
-No
importa. Porten el nostre lliscant. Estàs segur de poder navegar?
Trabler
va assentir una sola vegada.
-He
estudiat els mapes locals, i sempre tinc el meu datapad com a suport.
-Bé. -Ella
va prendre la davantera cap a la sortida del port espacial i es va trobar amb
un home al costat d'un lliscant de lloguer. Portava un senyal que deia
"Glasc", el sobrenom fingit per ella. Ella i en Trabler es van
dirigir cap a ell, es van identificar i van prendre possessió del vehicle.
Mentre Trabler lliscava al seient del conductor, ella va agafar la seva plaça a
la part posterior.
L’Isard
va encendre el seu datapad. "Tinc arxius sobre la població marginal de
Xakrea i estic rebent actualitzacions a través del comunicador mentre els
locals marquen els seus arxius. Com els rebels buscaran refugi sens dubte entre
aquesta escòria, buscarem aquí també. La nostra presa voldrà alterar la seva
identitat, i només hi ha uns quants llocs que ofereixen aquests serveis aquí.
Començarem inspeccionant-los.
-Com
vulgui, Agent Especial Isard.
-Únicament
hi ha una direcció al carrer Ryloth Est i una altra al passeig Palpatine. Quina
està més a prop?
-Ryloth,
pel que sembla. -Trabler la va mirar a través del mirall -. És aquesta la seva
prioritat, per tant?
-En
efecte. -Ella va somriure fredament davant el reflex dels seus ulls -.
Qualsevol que li pugui haver venut una nova identitat ens la vendrà a
nosaltres. Anem, tenim moltes compres que fer avui.
***
En Hal va
donar les gràcies al conductor de l’aerotaxi i va elevar al doble la tarifa que
li havia cobrat.
-Sí, aquí
és. 24335 del carrer Ryloth Est, just on volia arribar.
El
devaronià va mirar al seu voltant, al sòrdid barri i es va dirigir a Hal de
nou.
-Ryloth
Oest s'ajusta més a vostè, amic.
En Hal va
negar amb el cap i va assenyalar amb un polze la botiga de curiositats.
-Arky és
un vell amic. -Va mostrar al taxista un conspiratiu ullet -. Mai em vas veure,
eh?
-Entenc,
company. Mai l’he vist.
El
corellià va sortir del taxi i va donar un cop de porta. Va observar com
arrencava, i llavors va passar per sobre d'una pila d'escombraries i es va
dirigir dret a la porta de transpariacer de la botiga. La inscripció pintada
sobre la porta revelava que la botiga era l’Empori de Tresors Oblidats de
l’Arky; Hal es va figurar que la majoria d'ells estaven oblidats per estar
sepultats sota capes de pols. Tots els articles exposats a l'aparador estaven
descolorits pel sol i esquerdats, convidant difícilment el vianant a
aventurar-se a l'interior.
I no és que tinguin massa vianants per aquí
baix,
va pensar en Hal. Va obrir la porta i va escodrinyar ràpidament el lloc. L'únic
client a part d'ell va fer una ràpida mirada en la seva direcció quan la porta
va vibrar obrint-se. Llavors es va girar i va semblar molt interessat a impedir
que en Hal aconseguís mirar la seva cara. Aquest comportament hauria estat
captat per Hal com una cosa estranya, però el client estava probablement
prenent exemple de la manera en què Arky havia empal·lidit reconeixent al Hal.
-Seb
Arkos, quina sorpresa. -L'oficial de la Força de Seguretat Corelliana va
mantenir fluixeta la seva veu -. L'últim que recordo és que havies guanyat un
viatge a Kèssel amb totes les despeses pagades.
Seb Arkos
va esbufegar. Era tan alt com en Hal, però tenia una constitució
esquelèticament prima que es corresponia amb el reumàtic rondinar que
subratllava les seves paraules.
-Sí, bé,
la mineria del brillestim no és el meu fort. Estàs fora del teu rang, no és
així, agent?
-Això em
dol, Arky. Vinc fins aquí per veure't i tot el que obtinc és hostilitat. -Hal
es va passejar per la botiga, trobant només una col·lecció d'escombraries. Va
estar a punt de fer un comentari sobre això, però va recordar l'habilitat de la
seva esposa per ficar-se en aquest tipus de llocs i rescatar tresors d'ells -.
Negociar amb antiguitats és ara el teu fort, o encara falsifiquen aquestes
delicades mans els millors documents d'identificació i transport de la galàxia?
Un
somriure va trair l’Arky durant un segon, i llavors va arrufar les celles.
-Tracto
de mantenir net el nas.
En Hal va
elevar les seves mans obertes.
-Ei, els
tafaners locals no són amics meus.
-Però
estàs buscant a un amic?
-Algú
sobre qui sento el mateix que sento sobre tu, Arky. -Hal va lliscar de la seva
butxaca un holograma estàtic de la Moranda Savich i el va encendre per al
falsificador -. Moranda Savich. L'has vist?
-Moranda
Savich? -El raquític home es va colpejar amb un ossut dit contra la barbeta -.
Moranda Savich?
En Hal va
assenyalar amb un polze a l'altre client de la botiga.
-Vols que
comenci a preguntar a la teva clientela?
Els ulls
de l’Arky es van eixamplar, transmetent el pàl·lid blau una sacsejada de por.
-No, no
hi ha necessitat d'això. La vaig veure per... ja saps, llocs.
-Contractant
els teus serveis?
El
falsificador va negar amb el cap.
-No, no
m'ha demanat que falsifiqui res per a ella.
En Hal va
captar un indici d'engany al botiguer.
-No
intentem tallar la veritat massa fina. Ella t'ha parlat de treure-la
il·legalment d'aquesta roca, veritat? I tu vas imaginar que, en el procés,
l’enganyaries amb uns documents de dades nets?
Els ulls
del cadavèric home es van estrènyer, i un floc de pèl blanc va caure sobre el
seu front.
-Bé,
bytes exactes, sense cap bit manipulat. Vam estar parlant. Ella vol anar-se'n,
i tu ets el motiu. Està insistint molt.
-I em vas
a permetre saber quan serà la propera vegada que et trobis amb ella?
L’Arky va
aixecar el cap.
-Mira,
Horn, saps que jo no entro en aquest joc. Tu em vas enganyar per unir-me a
Booster i als altres a Kèssel, però jo no els vaig trair, oi? Vaig ser lleial
als meus companys.
En Hal va
arronsar les espatlles i va creuar els braços sobre el seu pit.
-Bé. Puc
quedar-me aquí esperant per sempre. Tu i jo serem socis de negocis. Jo seré el
teu soci callat, i inspeccionaré a tot el món, almenys fins que tu decideixis
no seguir callat.
L’Arky el
va mirar arrufant les celles, i llavors es va passar una mà sota el nas.
-D’acord,
potser ella anava a venir per aquí. Aviat, pot ser.
L'inspector
de la Seguretat corelliana va assentir amb el cap.
-No està
malament. Puc esperar.
-Fora,
eh?
En Hal va
fer una mirada des de l’Arky fins a l'altre home que hi havia a la botiga, i
llavors va veure una dona aproximant-se a la porta.
-Per
descomptat. De qualsevol manera, sembla que això estarà aviat abarrotat.
Esperaré fora. Ella no em veurà i mai sabrà que vas ser tu.
A l'altra
banda del carrer, amagada en les ombres d'un carreró, la Moranda Savich va
colpejar una mà oberta contra el mur. Seb Arkos havia estat l'únic agent de les
ombres que havia estat disposat a parlar amb ella. La prohibició imperial havia
atemorit a tots els altres. Per descomptat, no cal ser un geni per saber que un
corellià expatriat no seria prou llest com per tenir por als imperials. Les
autoritats locals estaven tan malament governades i tan exageradament regulades
que havien d'omplir kilobytes de formularis de dades abans de poder utilitzar
un blàster. Molt diferent al rumor sobre els imperials, que sosté que obtenen
pagues extres per estalviar a l'estat els costos d'un judici.
Ella
volia sortir de Xakrea el més aviat possible, i trobar-se amb Seb Arkos la
tarda anterior havia semblat un perfecte cop de sort, sort que ara s'havia
agrit. Dirigint-se cap a la seva botiga per fer els preparatius, qui no anava
sorgir d'un aerotaxi sinó en Hal Horn, tan gran com la vida i tan maleïdament a
prop per la seva comoditat.
El més a
prop que havia aconseguit fins llavors. Un minut més tard i l'hauria atrapat en
aquella botiga. Ella es va permetre un mig somriure. Bé, no tota la meva sort
és dolenta.
A la
Moranda no li havia portat molt de temps ajuntar unes quantes peces del puzzle
a mesura que es desenvolupaven els esdeveniments a Xakrea. Hi havia utilitzat
el seu datapad per fer una ullada a les targetes que havia sostret, però
estaven encriptades. Tot i que no era una pirata informàtica coneixia uns
quants trucs i va ser capaç de determinar que els arxius havien estat
codificats amb fortes rutines de xifrat imperials. Atès que hi havia vuit
targetes en el conjunt, va imaginar que havien de ser alguns arxius militars
bastant extensos, sent els arxius militars l'única cosa que es corresponia amb
la conducta del missatger. Els únics que voldrien arxius militars imperials
serien els enemics de l'Imperi, és a dir, la Rebel·lió. La prohibició imperial
al port espacial estava relacionada amb una recerca de rebels, el que
confirmava les seves sospites.
Això la
conduïa a un problema completament nou, que convertia a Hal Horn a un decidit
assumpte secundari. La Moranda havia sentit rumors sobre la Rebel·lió, havia
transmès alguns i s'havia sorprès davant d'altres, però en general es mantenia
lluny de veure’s involucrada. En la seva línia de treball, la cara de la moneda
no importava gaire realment, només importava el fet que la moneda estigués aquí
i pogués ser sostreta. Qualsevol govern veuria amb mals ulls la seva manera de
guanyar-se la vida, ja fos imperial, local o allò que els rebels instal·lessin.
Aquesta gent es preocupa per les lleis,
mentre que jo em preocupo per evadir-les.
Tenir un
datapack ple de secrets militars imperials podria ser interpretat fàcilment per
les forces imperials i locals com a signe que era una rebel. No sabia si eren
certs o no els rumors sobre el que feien els imperials amb els rebels
capturats, però hauria preferit una llarga estada a Kèssel al que havia sentit.
Retenir el datapack no era una bona idea, i ella ho sabia. I, continuava
dient-se a si mateixa, que anava a desfer-se'n a la primera oportunitat.
Però aquí
seguia la seva càrrega, a la butxaca de la jaqueta, colpejant contra el seu
maluc quan s’ajupia. Sabia que algú pagaria una bona quantitat per les
targetes, i aquests diners la portaria a llocs en què en Hal Horn ni tan sols
podria somiar amb trobar-la. Ella no considerava que retenir les targetes fos
una aposta arriscada en tant hi hagués un balanç. En aquest moment, el risc no
era massa gran, però quan les coses es desequilibressin, podia desfer-se’n.
Just, això és el que faré.
El seu
burlesc somriure va morir quan una dona va sortir d'un lliscant una mica més
enllà d’aquella illa. La placa frontal de matriculació tenia un codi de
lloguer, i semblava massa nou per estar en aquella part de Xakrea, tret que fos
conduït per algun idiota buscant desarmar-la a trossos. La dona va parlar al
conductor, i llavors va començar a recórrer el carrer en direcció a la botiga
de l’Arky.
Encara
que la dona portava robes civils, Moranda sabia que era imperial, clarament de
centre Imperial, i això significava que pertanyia molt probablement a la
Intel·ligència Imperial. El tall de les seves robes marcava el seu punt
d'origen, i l'arrogant manera que elevava la seva barbeta passant davant d'un
indigent brilladicte que jeia contra un edifici la marcava com a imperial. I va dreta cap a l’Arky, el que significa
Intel·ligència, i això vol dir que estic en dificultats.
L’Ysanne
Isard va arronsar el nas davant la densa olor de la botiga. Va recórrer amb un
dit una estàtua felina tallada en fusta de toal ithorià, i llavors va sacsejar
les mans una contra una altra per eliminar la pols del seu dit. Mentrestant, va
fer un ràpid balanç de la botiga i dels tres homes que hi havia. Va reconèixer
a Seb Arkos per un arxiu de el seu datapad. Els altres dos homes semblaven
irrellevants fins que el més gran, que parlava amb l’Arkos, la va mirar.
Horn, de Corèllia. Seguretat corelliana, si
l'arxiu que m'ha transmès és correcte. Se li va fer estrany que un nouvingut a
Xakrea vingués tan ràpidament a un conegut punt de contacte rebel. A no ser
que, com Bel Iblis, ell sigui també un rebel. Va arrufar les celles. Res a
l'arxiu d’en Horn indicava simpatia rebel, i l’Isard recordava difusament al
seu pare com un membre ben situat de la Seguretat corelliana, un que havia
estat lloat per la seva diligència en la caça de Jedi.
Ella es
va girar per examinar una llardosa arpa de mentó weequay, sabent perfectament
que mai funcionaria sense el corresponent martell de cordes, i es va acostar a
la boca el comunicador. Amb un murmuri, va ordenar a Trabler portar el control
lliscant a la porta de la botiga. A través de la finestra, va captar un indici
de moviment quan ell va complir amb la seva ordre, així que va guardar el
comunicador a la butxaca i va caminar amb elegància cap a Hal Horn.
-Inspector
Horn? Sóc Katya Glasc, de la Seguretat Especial de Darkknell.
Un
somriure va aflorar a la cara de l’Arkos.
-En
problemes, inspector?
En Horn
va negar amb el cap.
-No, en
principi. Ho estic, Agent Glasc?
Encara
que d’alçada lleugerament inferior a la d’en Trabler, Horn tenia una poderosa
constitució i una tona més d'intel·ligència en els seus ulls color avellana de
la qual en Trabler pogués somiar. Portava el cabell castany prudentment curt,
el que revelava pèls grisos creixent en les seves temples. Va endevinar que ell
era mitja dotzena d'anys més gran que ella, i que era algú que es veia a si
mateix com un bon home. El que significa
que pot ser útil o molt perillós.
-Això
depèn. La seva identificació, per favor.
En Horn
va treure amb cura de l'interior de la jaqueta una targeta de dades, que
l’Isard va introduir en el seu datapad. Va donar un cop d'ull a la seva
informació i va assimilar les autoritzacions; llavors va assentir i li va
tornar la targeta.
-Volia
assegurar-me’n. Si us plau, perdoneu les precaucions. La seva investigació,
potser tinguem una oportunitat... -Va aixecar el cap i va arrufar les celles -.
Potser aquest no sigui el lloc per discutir aquest tipus de coses. Si no li
importa, tinc un lliscant esperant a l'exterior...
En Horn
la va mirar cautelosament.
-Han
trobat la Savich?
-Hem
trobat evidència de la seva presència. Em sentiria més còmoda explicant-li-ho a
l'exterior. -va enganxar una mà a través del seu colze esquerre, recolzant-se
lleugerament, prou com per ser interpretat com una invitació, i no com una
ordre.
El
corellià va assentir lentament.
-El seu
món, les seves regles. -Es va girar i va apuntar amb un dit al botiguer -. No
em fallis, Arky.
-Per
descomptat, Horn. -El prim home es va burlar sorollosament -. La tindré aquí
esperant per a tu. Ja ho crec.
***
Garm Bel
Iblis va reprimir un calfred quan l’Isard va conduir a Hal Horn a l'exterior de
la botiga. Bel Iblis havia estat tan acurat en el seu camí a la botiga de
l’Arkos que, quan Horn va entrar-hi, va estar segur que havia estat atrapat.
Arkos havia reconegut l'inspector immediatament i havia murmurat en veu baixa,
"Pels ossos negres de l'Emperador, la Seguretat corelliana, aquí."
Bel Iblis s'havia preparat per no saltar quan Horn l’atrapés, però l'home
únicament havia passat davant seu sense més que un mer cop d'ull.
Quan en
Horn va atacar verbalment a l’Arkos, Bel Iblis va començar a relaxar-se. Encara
no tenia cap evidència que algú estigués buscant-lo, o que algú pensés que
encara vivia. L'anonimat de la mort li va donar una oportunitat per operar
sense vigilància, però no tenia ni idea de quant duraria això. Esperava que
l’Arkos pogués proporcionar-li un bon joc de documents que li permetés
continuar la seva recerca del lladre a Darkknell i, possiblement, actuar fins i
tot com a negociador d'un intercanvi.
Fins i
tot li semblava possible a Bel Iblis que en Horn pogués ser un agent rebel
enviat a Darkknell per Bail Organa i Mon Mothma per recuperar el datapack, ja
que cap d'ells sabia encara que ell estava amb vida i en disposició
d'obtenir-lo per si mateix. No tenia ni idea si Horn era un rebel; Bel Iblis
admirava l'eficaç sistema de cèl·lules que s'havia establert per negar aquest
tipus d'informació a tots excepte a aquells que necessitaven conèixer-la. Va
dubtar, gairebé preparat per revelar la seva identitat a Horn, però la direcció
de l'interrogatori de l'agent de la Seguretat corelliana li va fer contenir-se.
El
Senador es va trobar a si mateix somrient secretament mentre Horn es treballava
a l’Arkos. Una de les coses més molestes de ser un senador de Corèllia era
ocupar-se de la reputació que tenia el seu sistema per als seus
contrabandistes. Bel Iblis i la majoria de la resta de corellians eren bona
gent, però se'ls jutjava per la seva associació amb altres. Encara que Bel
Iblis no coneixia Hal Horn, coneixia moltes persones com ell, que treballaven
dur per fer de Corèllia un lloc millor. La seva admiració per la dedicació al
deure d’en Horn li va provocar el seu somriure.
L'arribada
de l’Ysanne Isard va destruir el seu somriure de nou. Bel Iblis només s'havia trobat
amb ella una vegada, en una recepció imperial. Ella es trobava en els braços
del seu pare. En Bel Iblis detestava l’Armand Isard. Un petit home amb ulls de
ferro i nerviüda celeritat que feien sentir maldestre a Bel Iblis, l’Armand
Isard havia localitzat i destruït cèl·lules rebels, tant reals com imaginàries.
La seva filla, amb els seus desiguals ulls de foc i gel, havia heretat la
resolució del seu pare i, el que és pitjor, havia desenvolupat una devoció
personal per l'Emperador. La seva presència a Darkknell significava que el
robatori original havia estat descobert i que l’Armand Isard no estava
estalviant esforços per tornar el datapack a mans imperials.
Un
calfred va penetrar en els ossos del Senador adonant-se que l’Armand Isard
havia donat sens dubte l'ordre que va assassinar a la seva família i gairebé va
assassinar-lo a ell. Les seves mans es van tancar en punys, però no va carregar
contra ella, no li va trencar la cara a l’Ysanne Isard amb totes les seves
forces, encara que ho desitjava furiosament.
No, ni tan sols matar-la feriria al seu pare, i tampoc li feriria a ell sent
l'objectiu d'això. El datapack que està buscant, això ajudarà a enderrocar
l'Imperi. Si aconseguim això, mai més hi haurà lloc, ni un Armand Isard, ni un
Emperador per ferir al poble.
Controlant
la seva ira, Bel Iblis es va girar per veure tancar-se la porta darrera de
l’Isard i en Horn.
-Bé,
Arkos, se'ns està escapant el temps que tenim per acabar amb el nostre
assumpte. Hauríem de concloure abans que l'Emperador en persona es passi per
aquí, no creus?
***
La
Moranda Savich va veure com el lliscador baixava el carrer i anava a parar
davant de la botiga; va sentir com si una mà estigués prement al voltant del
seu cor. Hi havia gastat molt temps tractant de fer el millor que podia per
evitar l'escrutini imperial, però això no significava que es permetés romandre
ignorant dels seus enemics. Com a norma, els agents de la Intel·ligència
Imperial llançaven una àmplia teranyina quan perseguien un objectiu. El fet que
ella pogués veure l’aranya al centre d'aquesta tela significava que altres
forces l'estaven voltant.
I això vol dir que jo estic atrapada en
possessió d'un menjar de primera categoria. De nou, l'impuls per desfer-se del
datapack va estar a punt d’aclaparar-la. Va ficar la mà a la seva butxaca per
agafar-lo, i llavors va notar que la finestra del conductor del lliscant
s'introduïa a la porta. La mola d'un conductor va mirar al seu voltant, i
llavors es va mirar a si mateix en el mirall retrovisor. La seva vanitat, que a
ella li semblava molt humana, la va treure del seu pànic i se li va ocórrer un
pla.
Va
extreure el datapack de la seva butxaca, el va obrir i va treure les vuit
targetes de dades. Les va apilar una sobre l'altra i les va disposar contra la
part de darrere del seu datapad. Incorporant-se, es va posar la jaqueta al seu
lloc, i llavors va avançar audaçment cap al lliscant. Va consultar un parell de
vegades al mapa del seu datapad, va mirar al seu voltant i va deixar que una
desconcertada expressió contragués el seu front.
S'havia
aproximat fins a una distància d'uns tres metres abans que el conductor
advertís la seva presència, i per llavors ella estava encenent el seu datapad
davant seu.
-Perdoni.
Crec que m'he perdut. Pot ajudar-me, si us plau?
L'expressió
de l'home es va relaxar.
-Sí,
suposo que sí.
La
Moranda es va inclinar i li va somriure àmpliament. Es va canviar el datapad de
la mà esquerra a la dreta i el va empènyer a l'interior del vehicle,
introduint-lo cap al datapad que ell tenia muntat en el receptacle del quadre
de comandament.
-Els
nostres mapes semblen diferents.
El
conductor va estudiar el mapa d'ella, prenent-li el datapad a les mans, i
després el seu propi. La Moranda va creuar els braços i va deixar lliscar les
targetes de la mà esquerra que, una a una, anaven caient en el buit de la
finestra del lliscant. Va tossir lleument per cobrir els mínims espetecs que
produïen quan queien, estava bastant segura que el conductor prendria qualsevol
so que sentís per espetecs de les tecles del datapad.
El
conductor li va tornar el seu datapack.
-Vegi,
aquest és el carrer Ryloth Est. El seu mapa mostrava carrer Ryloth Oest. Estava
a cinc quilòmetres de distància, així que no podia saber on es trobava.
-Oh,
moltes gràcies. -La Moranda va estudiar el datapad, i llavors va negar amb el
cap i va somriure -. No puc expressar-li la gran ajuda que m'ha prestat.
Es va
allunyar del vehicle i se'n va anar per on havia vingut, resistint valentament
les ganes de trencar a riure. Té la presa
que ha vingut a buscar a deu centímetres i no té ni la més mínima idea.
Incapaç
d'evitar-ho, la Moranda va donar la volta al mig del carrer, pensant a donar
les gràcies a l'home de nou. Girant-se, va aixecar la vista i va creuar la seva
mirada amb la d'en Hal Horn.
***
Veure la
Moranda Savich aquí, al mig del carrer, saltant com una nena, va impactar a Hal
Horn. Va començar a moure’s darrera d'ella, però la mà de la dona de la
Seguretat de Darkknell es va fer una urpa en el seu braç. La Moranda ja s'havia
donat la volta i havia començat a córrer quan en Hal va mirar al seu
acompanyant.
-S'està
escapant.
-Trabler -va
exclamar la dona -, a per ella.
La porta
del conductor del lliscant situat davant de la botiga es va obrir i va sorgir
un home descomunal. Hal sabia que era descomunal no només perquè sobresortia
per sobre del sostre del lliscant, sinó també perquè les seves massives urpes
empetitien el blàster que va treure de l'interior de la jaqueta. En Hal ho va
reconèixer com un Penetrador Luxan, preferit per molts per ser fàcilment
ocultable i per la seriosa potència que tancava. La majoria dels models ni tan
sols tenien una configuració d'atordiment i això, combinat amb un fred sentit
de letalitat que emanava de l'home, va induir a Hal a actuar.
Li vaa
prendre uns segons per concentrar-se, i llavors va usar un truc que el seu pare
li havia ensenyat feia molt de temps, abans de les Guerres Clon i que
arribessin els caçadors de Jedi. Va pressionar la seva consciència contra la
ment d’en Trabler. Va veure a través dels ulls d’en Trabler, observant com el
Penetrador s'elevava i apuntava a l'esquena de la Moranda Savich. Va observar
com Trabler la rastrejava durant un segon i va saber que ella mai arribaria a
temps la seguretat del carreró.
Utilitzant
la Força des del seu interior, va projectar una borrosa imatge de la Moranda en
la ment d’en Trabler.
El dit
d’en Trabler va prémer el gallet. Va sorgir un raig vermell-daurat i va assolir
la Moranda a l'espatlla just quan arribava al carreró. En Hal va escoltar el
seu crit i la va veure caure en una pila de runa. Va començar a dirigir-se cap
a ella, però l’Isard el va subjectar de nou.
En Hal va
retirar el seu braç d'un cop.
-Què està
fent? Està abatuda, morta o seriosament ferida. Necessito comprovar-ho.
Els ulls
de la dona es van estrènyer i, encara que el seu color no coincidia, sí ho feia
el verí que tancaven.
-Farem
que els locals la trobin i la portin al dipòsit de cadàvers. Tenim assumptes
més importants que atendre.
En Hal va
arrufar les celles, desitjant poder obtenir una sòlida lectura de la dona. El
seu ús de la Força l’havia deixat una mica esgotat; havia passat massa temps
des que havia fet una cosa tan activa, i estava tremendament desentrenat. Com a
resultat, ni tan sols podia copsar l'amenaça que suposaven els rugits d’en Trabler
quan l'home es va tornar i va apuntar el seu blàster cap al Hal.
-Què està
passant aquí?
La cara
d’en Glasc es va endurir.
-No li ho
podia dir allà dins, però tenim un agent rebel solt i necessito la seva ajuda
per localitzar-lo.
-Miri, em
va treure d'aquí dient que m'ajudaria amb el meu cas, i ara el seu home ha
assassinat la meva sospitosa. No sóc aquí per caçar rebels.
La
barbeta d'ella es va elevar.
-Però és
lleial a l'Imperi, no és així?
-Serveixo
a la Seguretat corelliana per mantenir l'ordre, així que sí, sóc lleial a
l'Imperi.
Ella va
deixar que la seva expressió es suavitzés i la seva veu es va reduir a un
conspiratiu murmuri.
-Hi ha
membres de la Seguretat Especial de Darkknell que no ho són, raó per la qual la
meva recerca s'està complicant. He de confiar en algú extern al meu propi
servei, vostè, per aconseguir algun progrés. Sé que això és poc ortodox, però
segurament vostè també ha recorregut abans a mètodes inusitats per fer avançar
els seus casos.
-A
vegades, però no veig que això sigui de la meva incumbència, realment. -Hal va
negar amb el cap -. El motiu pel qual sóc aquí jeu en un munt de runa allà
davant.
-O això
podria semblar, però el rebel que estem buscant està involucrat en l'assassinat
del Senador Garm Bel Iblis i la seva família. -La veu de la dona es va fer molt
solemne -. En el discurs que anava a donar aquella nit anava a denunciar la
Rebel·lió. El van assassinar perquè això no pogués ocórrer. Pensava que
vosaltres, corellians, podríeu voler ajudar-nos a trobar aquest assassí.
En Hal es
va estremir i va sentir que la seva carn s'acovardia. Igual que no podia creure
la manera casual en què en Trabler havia disparat la Moranda Savich, doncs res
en el seu expedient justificava la mort com a càstig, la idea d'un terrorista
que matés centenars de persones només per eliminar a un home li omplia de
repugnància . Si l'assassí d’en Bel Iblis
hi era aquí, havia de ser trobat i portat davant la justícia. Bel Iblis era de
Corèllia. És un deute per a mi ajudar a trobar el seu assassí.
L'inspector
de la Seguretat corelliana va assentir.
-Bé,
accepto. -Va apuntar un dit cap a Trabler -. Però res de disparar primer,
entesos? Si el seu sospitós va assassinar Bel Iblis, volem que parli i que ens
condueixi als altres involucrats en la Rebel·lió, cert?
La Glasc
va assentir, i llavors va obrir la porta del darrere del lliscador.
-Després
de vostè, inspector Horn. Amb la seva ajuda, la nostra presa no escaparà.
***
Mentre el
lliscador s'allunyava ràpidament, Bel Iblis es va precipitar a l'exterior de la
botiga i va córrer a l'altra banda del carrer. Havia vist l'absurd assassinat
de la dona i va pensar que no hi hauria qüestionat la veritat d'algú que
informés que l’Ysanne Isard havia ordenat tal cosa, però veure-ho
desenvolupar-se davant ell era molt diferent. Arribant a la boca del carreró va
veure sang i, per un moment, va imaginar seguir el rastre i trobar la seva dona
al final d'ell.
No, ella se n'ha anat. Pobre Arrianya, vas
morir per una causa en què ni tan sols hi creies. Bel Iblis va ofegar
el nus que pujava per la gola, i llavors va mirar cap a l'interior de
l'ombrívol carreró i va veure la dona desplomada contra un mur. La seva mà
dreta penjava inert en el seu costat, la màniga de la jaqueta estava amarada en
sang. Un cigar penjava de la comissura de la boca, i estava intentant encendre
un encenedor amb la seva ensangonada mà esquerra.
La dona
el va examinar i va somriure.
-Té foc,
company?
Llavors
els seus ulls es van posar en blanc i es va col·lapsar.
El
senador va córrer cap a ella i es va agenollar al seu costat. L'única virtut de
ser disparat amb un Penetrador és que el minúscul tret forma un forat net. Bel
Iblis va veure una lletja ferida d'entrada i una sortida més petita al costat
davanter de la seva espatlla. Es va treure el seu propi abric i va embolicar
amb ell les ferides; llavors la va aixecar en els seus braços i va emprendre el
retorn a la botiga de l’Arkos.
Se li va
ocórrer que l'última dona que havia sostingut en els seus braços d'aquesta
manera havia estat la seva dona, en una fugida d'aniversari diversos anys
abans. Havia estat un temps meravellós, una fuita de les pressions de la seva
professió i de les obligacions d'ella, i s'havien dit que ho farien de nou,
aviat. Molt aviat.
L'expressió
d’en Bel Iblis es va endurir. La vaig
perdre davant l'Imperi. No perdré ningú més. Donat el rumb que prendria
probablement la Rebel·lió, sabia que aquesta resolució no s'aturaria. Bé, almenys no perdré a aquesta dona. No és
salvar la galàxia, però és salvar la part d'ella que puc, i això està bé per
ara.
Va
aixecar la vista i alhora l’Arkos va mantenir oberta la porta de la botiga.
-Necessitem
alguna ajuda mèdica per a ella, ara. Aquesta dona era l’Ysanne Isard, acabada
de sortir de Centre Imperial i treballa per la Intel·ligència Imperial.
-Si ella
és aquí... -El terror va escanyar la veu de l’Arkos.
El
senador va parlar amb veu d'acer.
-Roman al
meu costat, Arkos. Ella no és invencible, va passar al meu costat, recorda, i
va pescar a algú que no té res veure amb el nostre assumpte. Conserva el teu
cap i tots conservarem el nostre.
L’Arkos
va pensar per un moment, i llavors va assentir ràpidament.
-Té raó.
Gràcies.
-Cap
problema. Deixem que les coses se succeeixin. -Bel Iblis va somriure -.
Arribarà un punt en què l’Isard se n'adoni que necessita tornar aquí i
completar els seus assumptes amb tu. Per llavors, vull que estigui fet tot el
que necessitem, i que l'única cosa que quedi aquí per a ella sigui la nostra
rialla davant la seva ficada de pota.
