Oportunitat perduda (I)

Oportunitat perduda

 

Michael A. Stackpole

I

Corran Horn va somriure àmpliament quan li va arribar des del darrere el refilet esmorteït del droide R2 a l'interior de l'hangar temporal.

-Sí, Xiulador, has fet una bona feina disfressant aquest lloc -. En la seva absència el droide s'havia afanyat escampant tota mena de runes dins del cobert de vehicles abandonat.

Entre això i el creixement de la parra djorra porpra per davant del cobert, ningú pensaria que l'estructura amagava a l'únic caça ala-X a Garqi.

Corran va lliscar sota el morro llis de la nau i va tornar caminant a la gatzoneta fins on era el petit droide verd i blanc. Les coses havien canviat des de l'última vegada que havia visitat a Xiulador i Corran va sospitar que només estava veient l'última d'una llarga línia d'esquemes de decoració.

-Sento no haver vingut abans a visitar-te, però tota la ciutat s'està tornant boja sobre l'activitat Rebel. La forma en què tothom està sent observat, et faria pensar que alguns hackers hagin inserint els eslògans de la Nova República i la visualització de gràfics en les pantalles d'ordinador i dades públiques era el mateix que un assassinat.

El droide va estendre la seva clavilla I/O i la va inserir en el port d'un petit datapad recolzat sobre d'una llauna que traspuava una substància oliosa grisa. La pantalla va tornar a la vida i va mostrar l'acoblament d'un full per a un extractor centrífug de runes d'un ala-X. Un refilo va anar pujant a mesura que el cap del droide girava de la imatge a Corran.

El pilot es va posar vermell, després va sacsejar el cap.

-No, no he esbrinat com treure el recanvi de la propietat de la Guàrdia Imperial. Amb l'activitat Rebel que hi ha per aquí, no han afluixat la seguretat com solen fer. Trobar les peces de recanvi i aquests torpedes de protons en el Delícia de les Estrelles és la cosa més gran que els pot passar als Imperials en aquest lloc endarrerit i que això aconsegueixi que el Prefecte Barris expulsi a tots els Rebels d'aquí. No sé a qui creu que va a impressionar, l'Emperador és mort i hi ha força lluites internes a Coruscant de les que nosaltres no sabem res.

El droide va xiular renyant a Corran quan la imatge de l'extractor de runa es va difuminar en el blasó de la Nova República.

-No, no és una qüestió d'unir-se o no a la República i ja ens ha passat això abans. Aquí no hi ha activitat Rebel. Els "Rebels" que ells pensen que tenen són uns xavals, estudiants de la Universitat Ag de Garqi. No poden ajudar-me a robar-los aquestes peces als Imperials, sense donar-los instrucció durant mesos. És més, els matarien en l'intent.

Corran va sacsejar la mà fermament:

-Mira, aquest és el meu problema. El Capità Nootka va portar aquests torpedes perquè pensava que podria vendre-me’ls o emportar-se'ls als seus contactes rebels en algun lloc. Ells el van capturar, van arrestar la seva tripulació i confiscar la nau. Podria deure-li-ho i tractar de rescatar-lo, però fer això sense tenir aquesta nau amunt i volant no funcionaria.

Mentre parlava, Corran va allargar i va passar la mà pel costat de l'ala-X. Compartia el mateix disseny de color amb el droide, encara que tots dos havien rebut diverses mans de pintura. El caça havia estat de Corran durant el seu servei a la Força de Seguretat de Corèllia i Xiulador havia estat el seu copilot i company en innombrables missions per detenir contrabandistes i altres que podien crear problemes alterant la vida del Sistema Corellià.

Xiulador va deixar que la pantalla del datapad s’enfosquís produint un trist so mentre ho feia.

-Ho sé, Xiulador, també trobo a faltar aquests vols nocturns.

Quan els embolics Imperials van fer impossible el fet de romandre a CorSec, ell se'n va anar amb la nau i el droide. El seu propòsit de venir a Garqi havia estat romandre ocult i evitar cridar l'atenció Imperial sobre ell. Tot i que el fet de volar a l'ala-X posava la seva vida en perill, no podia deixar de volar de la mateixa manera que no podia deixar de respirar, encara que ell volava sempre de nit perquè fos més difícil localitzar-los a ell i a la seva nau.

I esquivar les tropes locals era senzill. Si no hagués aspirat un ocell rdava amb el motor en l'últim vol, seguiria volant i ningú pensaria que Garqi era un planter d'activitat Rebel.

Va sospirar. Ara estic retingut aquí perquè els nens rics que van decidir que volien commocionar als seus pares, han començat a jugar a ser Rebels. Tot és un joc per a ells.

De nou el droide va renyar-lo amb un xiulet aspre.

-Tens raó, Dynba Tesc probablement no pensa en això com un joc, però va ser culpa d'ella que la capturessin la passada nit. Els Imperials que hi ha aquí no són exactament del calibre dels soldats d'assalt, però ella va deixar un rastre que fins i tot el nostre antic oficial d'enllaç Imperial de CorSec hauria seguit -. Ell va estendre la mà i va acariciar suaument al droide al cap.

-Passarà algun temps a la presó local, després la faran fora. Sí, serà interrogada però veuran que no sap res i la deixaran anar. Estic segur d'això.

Xiulador va emetre una altra pregunta.

-Sí, si estigués en perill, jo faria el que pogués, però no perquè sigui una Rebel. No tinc res a veure amb la Nova República i només perquè l'Imperi ens odiï a tots dos i no vol dir que siguem aliats.

Corran va arrufar fortament les celles.

-Pot ser que els Rebels hagin matat l'Emperador i diuen que tenen a l'últim Jedi viu de la seva part, però encara els falta molt per haver acabat i fer fora a l'Imperi. La meva prioritat és romandre ocult mentre ells atreuen més l'atenció que jo. La Rebel·lió, com a tal, ha arribat a Garqi, i això significa que és hora d'anar-nos-en d'aquí.

Va mantenir una mà en alt.

-No, no més protestes. De fet no vull sentir cap grall teu sobre la Rebel·lió, m’entens? He passat tot el temps treballant per mantenir la meva tapadora i vigilar l'extractor. Trobaré una manera d'aconseguir-lo i llavors estarem en marxa.

Corran va començar a donar la volta per anar-se'n, però el droide el va agafar de la màniga amb la seva pinça.

-Què passa Xiulador?

El droide va udolar burleta.

-Si, bé potser tornaria a la feina, si no hagués estat tan indiferent al problema de Dynba Tesc, però ara estem fugint de la llei, no treballant per a ella -. Va alliberar el seu braç, però va mirar al droide i va ajupir el cap. -D'acord, res de promeses, però veuré que puc fer. Primer cuidaré de nosaltres, d'acord?

El cap de Xiulador va girar mentre xiulava triomfant.

-Sí, salvar-la a ella i els seus amics quedaria bé el meu arxiu de dades.

Corran va moure el cap cap al droide mentre sortia de l'hangar. A no ser que sigui l'Imperi qui ho posi, però primer haurien d’agafar-me. Amb aquest extractor, puc evitar-los i aquesta és l'anotació que vull veure en el meu arxiu de dades.

El prefecte Mosh Barris es va tornar a seure a la cadira tan farcida, que li va semblar que era gairebé tan profunda i tan negra com la depressió que tenia. Se sentia vell i cansat, com si estigués en un punt de l’univers en el qual totes les direccions eren cap amunt. L'única cosa que feia Garqi recomanable com a lloc per viure, havia estat el seu complet aïllament i l'aïllament de l'Imperi, encara que l'escut s'havia desgastat en el seu any de prefecte sota l'actual, i sempre aparent, absència del governador Imperial.

-Veuràs, Eamon,- va començar, -no crec que ella ens ho vagi a posar fàcil, però l'habilitat d'aquesta dona Tesc per resistir el narco-interrogatori és increïble. Diu fermament que no sap res de la Rebel·lió i que no té connexió amb Lai Nootka o la seva Delícia de les Estrelles. Fins i tot més, sembla que té un ampli coneixement dels vols de l'ala-X fantasma, i diu que ho sap perquè és un passatemps per a ella, i tot coneixement del seu crim. D'aquesta "Xeno" diu que és el cap del seu circ de hackers del qual no tenim constància i ella especula que és un membre de la tripulació del Delícia. No haver-lo capturat és un altre punt negre per a nosaltres.

Eamon Yzalli va moure el cap lleugerament quan feia lliscar la safata de plata amb la copa plena de choholl cassandrian.

-Lamentable, senyor. En general, pot fer pensar a un que ella no sap més del que ha dit ja.

Barris va agafar el got i el va escalfar a les seves mans durant un moment.

-Les mirades poden enganyar, Eamon. Mirant-la veig que és més una nena que una adulta, però això és el més normal entre els adults aquí. Aquest condemnat planeta és tan fèrtil que els agricultors combinats no necessiten més que droides per atendre les collites i els comptables per atendre els beneficis. El poble de Garqi és mimat i poc realista, dolent abonament per a la Rebel·lió.

Va beure el suficient licor cassandrian per omplir el buit de la seva llengua i el va deixar ser-hi perquè els fragants vapors afruitats inundessin els seus sinus.

-Per descomptat, això és el que ella ens vol fer creure.

-Què, senyor?

-Que és massa innocent per formar part de la Rebel·lió.

Barris va mirar al seu ajudant d'ulls verds. -No puc i no seré enganyat per ella. Fa molt de temps, no vaig fer res en una situació que demanava acció. Vaig ser enganyat i ho he pagat des de llavors. Va ser fa molt de temps... Però ja li he parlat abans oi?

L'home ros va tornar a l’aparador i va tornar a col·locar la safata abans de tornar a assentir al seu senyor.

-Recordo que em va dir alguna cosa sobre l'incident alienígena, senyor.

-Sí, l'incident alienígena -. Va mirar fixament i enigmàticament en les profunditats del licor ambre. Un alienígena humanoide i intel·ligent els havia fet córrer a ell i als seus homes en cercle en un lloc que era, si fos possible, fins i tot més endarrerit que Garqi. Aquest alienígena havia matat els seus homes, enderrocat un caça TIE i fins i tot matat a dos soldats d'assalt utilitzant tecnologia que havia robat als Imperials en combinació amb plantes i animals nadius. Jo vaig sol·licitar un bombardeig planetari per alliberar-nos d'aquesta amenaça, però el capità Parck va convidar en aquesta criatura sanguinària a unir-se a l'Imperi. L'Emperador va escollir aquell moment per renunciar a la seva normal xenofòbia. El va fer avançar per davant de la carrera de Parck, va donar a Thrawn una carrera i a mi em va posar en el llarg camí d'anar passant d'un lloc humiliant a un altre.

Barris havia esperat que l'odi de l'Emperador per ell moriria amb l'home, però la memòria institucional Imperial apreciava la idea de portar-lo cada vegada més avall.

L'home que havia fet fora Barris del seu últim lloc havia estat amonestat per permetre que l'últim cavaller Jedi fugís de Tatooine i matés a l'Emperador. El càstig de l'home que havia empès a Barris fins i tot més lluny del nucli galàctic, al planeta clapejat de vermell i porpra que era Garqi.

-Vaig jurar, Eamon, vaig jurar que mai deixaria passar una oportunitat per actuar amb decisió i energia sense deixar passar l'oportunitat de redimir-me. Descobrir i fer trossos als Rebels aquí a Garqi, em permetria fer això.

-Si m'ho permet, senyor, té tot el temps per obtenir de Dynba Tesc tot el que necessita per aconseguir aquest fi. Només ha de tenir-la dos dies. Es trencarà.

Barris va sacsejar el choholl i va ajuntar les seves dents contra el fer sentiment que es va encendre en la seva gola i la seva panxa.

-Potser és cert el que diu. Acabo de rebre un missatge prioritari per un droide missatger que indica que Kirtan Loor, un agent d'Intel·ligència, ha estat enviat aquí per Coruscant per a investigar. M’informarà a l'arribada de la seva missió, però tots dos sabem que ve aquí a investigar-me. Em trobarà insuficient d'alguna manera i seré enviat a un altre planeta encara més desgraciat que aquest.

-Comprenc la seva alarma, senyor.

-Crec que ho fas, Eamon, perquè som iguals oi?

-Com, senyor?

-Cap té llar. M'envien d’un lloc a un altre en qualsevol planeta sense poder protestar. Tu per altra banda, ets un Alderaanià, sense un planeta que puguis dir teu.

Eamon es va posar tens un moment, després va moure el cap.

-Com va dir, senyor, cap de nosaltres té una llar.

Els ulls d’en Barris es van revifar per un moment.

-He de fer-li una pregunta i no vull faltar-li al respecte. Sovint he pensat en això, però no he dit res perquè vostè és molt valuós per a mi. Si el meu predecessor no li hagués deixat enrere i si vostè no hagués fet la meva arribada aquí més fàcil, jo hagués perdut l'esperança de fer algun progrés. Ara que probablement me n'aniré aviat d'aquí, crec que corro poc risc fent-la.

-Senyor?

-L'Imperi va destruir el seu planeta, com pot ser feliç treballant per als servents de l'Imperi?

El cap d’Eamon es va aixecar i les seves mans van desaparèixer darrera de la seva esquena.

-Senyor, Alderaan era un planeta pacífic. Estàvem desarmats i el nostre poble creia en el pacifisme. Els nostres líders van escollir rebel·lar-se. Jo no, i jo no estava sol, estimava molt més l'ordre del que m'agrada la pau i vaig abandonar el planeta. La mateixa manera que la Rebel·lió va robar la pau a la meva gent, els va robar la vida. Fins i tot més, estic en la pau i encara reverencio l'ordre. Vostè, senyor, representa l'ordre en aquest planeta, així que estic content i honrat per estar al seu servei.

-Bé dit Eamon. Entenc els seus sentiments per complet.

Barris es va tirar cap endavant i va posar les mans a la vora de la seva taula lacada en negre.

-Ha arribat el moment que em posi en acció. Per l'Imperi, fallar en fer alguna cosa està vist com ineptitud per fer qualsevol cosa. No em puc permetre això, no amb Loor en camí. Encara recorda el que l'Estrella de la Mort va fer al seu planeta, em veig forçat a donar exemple amb Dynba Tesc i fer-la executar públicament. Quan faci això s'estendrà el terror entre els seus companys. Sabran que l’he morta només perquè ja no m’és útil, cosa que significa que ella em va donar els seus noms. Sabrem qui són quan fugin.

El prefecte militar va somriure fredament.

-Deixa que Coruscant negui que és una acció decisiva!

-En efecte, senyor, és decisiva, però...- Dret, al costat de l'aparador, Eamon va observar quelcom perplex.

Barris va deixar de riure. La visió d’Eamon Yzalli de Garqi havia demostrat sovint ser útil i no poques vegades, havia lliurat a Barris de diverses ficades de pota que haurien fet el seu mandat més difícil.

-Té una idea?

-Sí, senyor, però només a causa de la pregunta que em va fer abans. Em sembla que si els Rebels locals han trobat una manera de vèncer el narco-interrogatori, com la manca d'èxit amb la senyoreta Tesc indica, poden ser prou sofisticats per esperar la seva acció. Més important, senyor, crec que seria prioritari reunir els seus còmplices en comptes de dispersar-los, com ho faria el fet de convertir-la en una màrtir.

-Sí, ja veig, però com, Eamon?

-Escolliu una declaració sobre l'execució pública, senyor. Programi-la d'avui en una setmana. Això agitarà als Rebels. La visitaré encobertament i li diré que no puc tolerar veure-la morir. Ho prepararé perquè s'escapoleixi.

Les celles negres de Barris van xocar en les profunditats del seu frunziment.

-Treballa per a mi, no el creurà.

-Però sí que ho farà, senyor, fins i tot el més cínic dels Rebels creuria que jo, un alderaanià, havia canviat de forma de pensar i voldria esmenar-se pel fet de no actuar contra l'Imperi abans. En addició, com ells diuen, senyor, les accions parlen més alt que les paraules. Prepararé la seva fugida i el camí perquè ella i els seus còmplices alliberin a la tripulació del Delícia de les Estrelles. Fins i tot els tornarem la seva càrrega de recanvis i municions d'ala-X. Els Rebels, estaran tots a la nau i llestos per marxar. Els seus quatre TIEs aniran darrere seu i acabaran amb l'amenaça Rebel a Garqi amb una bola de foc.

El prefecte militar va aixecar la seva copa i va abocar l'última gota de choholl en la seva llengua mentre pensava el pla.

-Segur que els meus pilots poden abatre la nau?

-Seran capaços si deixem el generador d'escut inoperatiu.

El fantasma d'un somriure es va dibuixar a la cara barbuda d'Eamon quan va començar a abocar més licor al got buit.

-També desarmarem seu canó blàster.

-No, senyor.

-No?

-Necessiten que sigui operatiu per donar-li més versemblança, senyor -. Eamon va posar el tap de vidre tallat a la licorera.

-Si un dels seus TIEs fos abatut, la seva pèrdua provaria el perill que els Rebels fugitius representen per Garqi. Per descomptat, el fet que els Rebels fugissin i fossin destruïts seria una lliçó per a qualsevol que els volgués imitar.

-Ja veig -. Barris admirava la forma en què la llum canviava i brillava al choholl. -Llavors, no hauríem de guardar les municions de l'ala-X per provar que el Delícia de les Estrelles passava coses de contraban en primer lloc o és això més versemblant?

-Tenim els escanejos inicials per mostrar el contraban, senyor i ajuntant tots els fragments del vaixell de càrrega destruït donarà a aquest personatge Loor un gran tracte per fer, ocupant tot el seu temps -. Eamon va somriure tímidament. -Finalment, senyor, utilitzaré el lliurament del contraban per assegurar el meu passatge a bord de la nau. D'aquesta manera sabré quan van a marxar, així els nostres caces podran estar preparats per esborrar-los del cel.

-Però vostè no estarà en ella?

-No, senyor. Vostè col·locarà un informe en el nostre sistema d'ordinadors perquè un dels seus hackers de codis ho descobreixi. Dirà que m'ha fet executar per crims contra l'Imperi, sense especificar, és clar, però entendran que he estat descobert. Se n'aniran en el moment en què accedeixin al missatge, així ens diran quan se'n van.

-I jo alertaré als nostres caces perquè hi vagin.

-Exactament, senyor -. La cara d’Eamon es va enfosquir per un moment.

-L'única dificultat de tot això és que no podem deixar cap rastre del que estem fent entrant en el nostre sistema d'ordinadors d'aquí.

-Sí -. Barris va bellugar el cap solemnement i va beure a glops el choholl.

-Com els seus hackers poden ficar les seves dades en la base de dades, sabem que poden treure-les de nou. Si ells troben alguna indicació de la nostra operació, tot estarà perdut.

-Precisament, senyor. Jo faré els arranjaments, senyor, si vostè no té objeccions.

-Objeccions? No, però, voldré informes.

-Per descomptat, senyor -. Eamon va somriure breument. -Només per a les seves oïdes, fins que arribi el moment de revelar el que vostè ha aconseguit servint a l'Imperi.

Dynba Tesc se sentia freda i adolorida, o almenys és el que ella pensava.

Enroscada al catre d'acer, amb la seva esquena embotida contra les aspres pedres de la paret de la cel·la, sabia que se sentiria incòmoda. El seu cos, definitivament li estava donant tota la informació sensorial per dir-li que ella, de fet, no s'estava sentint molt bé del tot.

El problema és que amb tot el que m'han ficat per treure informació, no estic segura del que sé i el que no sé, que és real i que és irreal. Va enroscar un floc ros al voltant del seu dit índex dret, després va xuclar la punta dels cabells. Una sensació de seguretat la va envair breument, llavors enfadada va deixar anar els cabells. No sóc una nena, no puc retreure’m cap a les coses de la infància per trobar consol.

Però retreure’s era just el que ella volia fer, ja que ella no havia estat tan espantada en tota la seva vida. No hi havia preguntes en la seva ment sobre allò, lliure de drogues o medicada fins al capdamunt del seu cap. El pànic a ser arrestada i ficada a la presó havia estat suficient per dir-los a les autoritats tot el que sabia.

El problema era que ella no sabia res.

Per a ella la Rebel·lió havia estat un conflicte llunyà, ple de romanç i heroisme. L'últim Veritable Jedi lluitant contra el monstre que va destruir als seus predecessors i un murri contrabandista guanyant-se el cor d'una princesa d'un món mort. Eren les coses que ella sabia sobre la Nova República. Havien destruït les Estrelles de la Mort i l'Emperador, però altres, com un canvi del prefecte militar, aquests successos no tenien efecte en ella o els seus amics de la universitat.

Llavors el Delícia de les Estrelles va arribar a Garqi i havia estat capturat per fer contraban de subministraments per als Rebels. Ella i altres amb els que ella es reunia en les àrees temporals del comnetsin de l'ordinador que piratejaven i després deixaven que es tanquessin després de les converses, havien esmentat les seves sospites que la Nova República tenia agents a Garqi. Dynba havia descobert que la perspectiva era emocionant i no sense por. La gent especulava sobre tota mena de coses respecte al Delícia i un vincle natural es va crear entre la nau i l'ala-X fantasma de qui els seus vols nocturns sobre Garqi s'havia informat.

Després va conèixer a Xeno. Ell es va colar en una de les converses secretes, assenyalant-lo com el millor a trencar codis de tots piratejant codis de l'equip de seguretat Imperial a Garqi. Encara que mai ho va dir, del seu nom i el fet que només s'havia mostrat després de la captura del Delícia, Dynba va concloure que era un tripulant del Delícia que les autoritats locals no havien aconseguit capturar.

Xeno els va organitzar a ella i els seus amics de l'ordinador, mantenint-los a tots en l'anonimat.

Ella mai sabia que trobaria en el seu datapad una vegada que s'unís a la xarxa planetària, però sempre era una aventura.

Xeno els va mostrar a ella i als seus com inserir eslògans i gràfics en el sistema, així a les pantalles dels datapads de tota la comnet podrien obtenir missatges de la Nova República a intervals aleatoris.

La commoció i l'escàndol, com van expressar els seus pares i els amics d'ells, van ser meravellosos. Dynba havia lluitat en moltes ocasions per mantenir-se impassible mentre el seu pare furiós li explicava alguna atrocitat, sabent tot el temps que ella va crear l'eslògan i s'havia posat com a objectiu atacar primer l'ordinador del seu pare. Fer coses com aquesta va marcar el punt més alt en la seva rebel·lió personal contra la seva autoritat i es va trobar planejant i executant nous assalts de codi purificadors.

Dynba havia mantingut durant molt temps l'opinió que Xeno els havia preparat a ella i els altres per a alguna cosa més gran, però ella volia fer alguna cosa més. Abandonant l'entorn virtual dels ordinadors, va sortir i va comprar un pot de pintura. Amb grans i descuidades lletres vermelles va escriure: "La mort d'un Tirà és el triomf de la justícia!" Al costat de l'edifici de la Cort Imperial, al cor de la capital Pesktda.

No se li havia ocorregut fins més tard, més o menys en el moment en què la policia local l'estava emmanillant, que tenint la botiga una barreja determinada de vermell i carregar la compra al seu compte personal, no era precisament la forma de mantenir el seu anonimat. La policia va semblar pensar que la seva gosadia significava que era perillosa i l'interrogatori a què va ser sotmesa havia estat implacable i eficient. La seva falta de respostes amb substància va fer enfadar als seus interrogadors i ella sabia que estava en grans problemes.

Les portes de la seva cel van xiular en obrir-se i les llums van pujar lentament. Un home petit, ros i amb barba va entrar i va baixar pels esglaons de metall enreixat fins a terra. La porta es va tancar sonorament, deixant-la a soles amb aquest home que vestia l'uniforme del servei personal del prefecte. Va pensar que li reconeixia, però no va poder donar-li un nom a la seva cara.

Dynba va recollir les seves cames i va tractar d’arraulir-se més profundament en el racó de la cel·la.

-No sé res més.

L'home va moure el cap.

-Ho sé, nena -. Es va ajupir deixant els seus ulls a la mateixa altura que els d'ella. -És el meu trist deure dir-te que el Prefecte Barris ha decidit executar-te pels teus crims.

-Què? -. Dynba va empassar aire. -No pot.

-Oh, però sí que pot -. La mirada fixa dels ulls verds de l'home es va dirigir a terra, donant-li a ella un moment per recuperar-se, després va tornar a mirar-la.

-D'altra banda, no puc mantenir-me al marge i deixar que això passi.

-Què està dient?

Ella va pensar que havia sentit sinceritat en la seva veu i l'havia llegit en els seus ulls, però la roba que portava i el fet que era un guàrdia seguint instruccions s'oposava a què tingués qualsevol tipus de compassió. El fet que estigués allà parlant amb ella, li feia témer un truc. Treballa per a ells, no m’ajudarà.

L'home va deixar de mirar-la fixament i les seves galtes es van enrogir.

-Si us plau, això és difícil per a mi.

-Si no fos aquí, podria ser més considerada. Vostè treballa per un monstre.

-Ho sé -. Les seves mans es van convertir en punys. -Sóc el seu ajudant personal.

-Vostè! Vostè és Eamon Yzalli!

-Ho sóc.

-Després ve aquí per enganyar-me -. Dynba va deixar sortir tota la seva ràbia en la seva veu. -Deuria d’avergonyir-se de si mateix.

Eamon va sospirar fortament.

-Ho estic.

-Què?

-Estic avergonyit -. Va empassar saliva. -Hauria d'haver vist abans que havia triat estar cec, l’Imperi corromp a les persones. Vaig negar aquesta veritat i la meva negació és un crim que em converteix en còmplice de la mort del meu planeta natiu Alderaan. Vaig venir aquí i vaig servir amb l'esperança d'oblidar. Després el Prefecte Barris es va instal·lar, em vaig convertir en el para-xocs entre la seva extravagància i el poble de Garqi. Fins i tot ara, vaig tractar que suavitzés el teu càstig, però va ser en va. No puc permetre que la teva mort caigui sobre la meva consciència, així que vaig triar actuar en contra i al teu favor.

Dynba va sacsejar el cap per eliminar del seu cervell l'esperança naixent que estava bombollejant.

-Què pot fer?

Un ampli somriure es va obrir a la barba d’Eamon en aquest instant. Dynba va pensar que era una mica guapo. Com un heroi de la Nova República.

-El que puc fer i faré és això: prepararé el teu alliberament. Tindràs aproximadament dos dies en els quals s'executarà un rescat de la tripulació del Delícia de les Estrelles. Tu i els teus còmplices abordareu la nau i us anireu amb ella. Garqi ja no és segur per a tu.

Els seus ulls es van estrènyer.

-El capità Nootka necessitarà coses per comerciar si va a reabastar la nau i portar-la a la Nova República. Ho prepararé perquè el contraban que va passar aquí estigui a bord, puc dir als operaris que volem que tornin a col·locar l'evidència en els compartiments per mostrar a l'agent de la Intel·ligència Imperial com els vam trobar. Em creuran i ens lliurarà de fer-ho nosaltres.

Els ulls de Dynba es van obrir.

-Vindrà amb nosaltres?.

Eamon va negar solemnement.

-Puc cobrir la vostra fugida, però una vegada que la nau s'hagi anat no estaria oculta la meva participació en tot això. Quan estigueu preparats per anar-vos introduïu a un dels vostres hackers a la comnet imperial i deixeu-me un missatge dient on i quan he de reunir-me amb vosaltres.

-Ho faré jo mateixa -. Dynba va balancejar les cames per la vora del catre i les seves puntes van tocar el fred sòl. -Aquells als que va perdre a Alderaan estarien orgullosos pel que està fent.

Eamon va tancar els seus ulls i va moure el cap.

-És la meva esperança que tinguis raó.

Va estirar la seva mà i va prendre la d'ella en la seva, retornant-li la calor suaument a la seva carn.

-Has d'aguantar aquesta presó unes poques hores més després seràs lliure.

Ella va prémer amb força la seva mà.

-I aviat, després de tot això, serem lliures.

Barris va elevar un got gairebé buit en la direcció d’Eamon dient:

-Et saludo Eamon. Sembla com si tot fos a sortir perfectament.

-Sí, senyor. Dynba Tesc està oculta, reunint als seus còmplices per alliberar el Delícia i la seva tripulació. També està canviant d'aparença per fer-se passar per Kirtana Loor, agent d'Intel·ligència Imperial i poder-se’n dur a la tripulació del Delícia sense haver de demanar autorització. Diversos lanspeeders s'han organitzat per al transport.

-I el Delícia està preparat?

L'home petit va moure el cap amb solemnitat.

-Utilitzant pilots de TIE com obrers és difícil, però una vegada que els vaig explicar la necessitat del coneixement limitat de l'operació, van estar d'acord que eren les persones adequades per fer la feina. Les municions de l'ala-X ja són a bord del Delícia, encara que les peces de recanvi sembla que han estat furtades. Com un tècnic hàbil pot preparar-les per què funcionin en un landspeeder T-47 d'Incom, suposo que algú que els tenia emmagatzemats es va regalar una bonificació. Tinc unes quantes pistes sobre això.

-Ja tractaré amb ell, més tard.- Barris va esbufegar, va beure i va deixar el seu got. -Els escuts de la nau estan inutilitzats?

-Sí, senyor. Vàrem reemplaçar un circuit dúplex amb la seva tríplex equivalent.

-Però un pegat de codi els permetrà recuperar els escuts.

-Sí, senyor, però un diagnòstic inicial de la nau dirà que hi ha tots els circuits. Només quan descobreixin la sentència, començaran a buscar el tríplex. En aquell moment el fet de piratejar la seqüència apropiada els portarà aproximadament una hora.

El prefecte va tamborinar amb un dit la vora buida del seu got.

-Una hora que ells no tindran.

-Precisament, senyor -. Eamon va omplir el got amb choholl.

-Mentre vostè estava tan atrafegat, Eamon, jo també ho vaig estar -. Barris li va fer l'ullet al seu home. -He redactat l'informe sobre la seva execució.

-No en el sistema, senyor?

Barris va somriure en resposta a la urgència de la veu d’Eamon.

-No, clar que no -. Va tustar amb els dits de la mà dreta el cap canós. -Ho tinc tot aquí sobre. Vostè serà executat per “activitats antiimperials”.

-Molt bé, senyor.

-Puc modificar-lo. Vull que sigui perfecte.

-Estic segur que serà més que adequat, senyor.

-Crec que l’introduiré a l'ordinador just abans del capvespre de demà. Estaran preparades les coses llavors?

-Sí, senyor. L'agent Loor arribarà llavors, així que podrà veure la persecució i com vostè la maneja.

-Excel·lent -. Barris va aixecar el got i el va elevar de nou en una salutació.

-La destrucció del Delícia serà una bona diversió. Crec que cridaré alguns amics perquè la vegin.

Eamon va moure el cap solemnement.

-Molt bé, senyor. Ja he demanat a la cuina que prepari un refrigeri adequat per a una reunió de deu. Serà suficient, senyor?

-Suficient, Eamon -. Barris va beure a glops la seva choholl i va somriure.

-S'anticipa als meus desitjos com a les meves necessitats. Què faria sense vostè?

-Una pregunta hipotètica, senyor -. L'expressió d’Eamon es va tornar plàcida. -Un espera que mai hagi necessitat de contestar-la.