11
La Caçadora va portar la seva llançadora pel baix sobre
els erms deserts que cobrien la majoria de la superfície d'Àmbria. Tot i que no
havia rebut cap entrenament formal, estava altament en sintonia amb la Força,
permetent-li sentir-la alçant-se des de la terra escalfada pel sol mentre la
seva nau sobrevolava la superfície.
Feia milers d'anys Àmbria havia estat un món de boscos
verds, ple de vida i el poder de la Força. Però l'exuberant vegetació havia
estat devastada quan una bruixa Sith va tractar -i fracassar- de doblegar tot
el planeta sota la seva voluntat a través d'un poderós ritual. Incapaç de
controlar les violentes energies del Costat Fosc, va ser destruïda pel seu
propi encanteri... així com el paisatge de tot el planeta.
Durant segles la corrupció del ritual fallit va influenciar
tota la vida d'Àmbria, transformant al món una vegada bell en un malson de
vegetació raquítica, verinosa i bèsties recargolades, mutades. Finalment les
energies del Costat Fosc alliberades per la fetillera Sith van ser atrapades en
un gran llac a prop de l'equador del planeta per un Mestre Jedi anomenat Thon,
però el dany estava massa escampat perquè el món fos mai completament curat.
La iktotchi coneixia tot això, no perquè hagués
estudiat la història del planeta, però. La seva connexió amb la Força li
permetia veure coses; li donava visions del passat, present, i fins i tot
possibles futurs. L'habilitat era comú a tots els iktotchi en diversos graus,
però el talent de la Caçadora anava més enllà del de la resta de la seva
espècie. La majoria d'iktotchi no obtindria res més que una subtil sensació de
perill quan una amenaça imminent s'acostava, o un sentiment general de si un
conegut podria ser amic o enemic. En ocasions se'ls donaria somnis precognitius,
però fins i tot aquests eren poc més que imatges aleatòries que significaven
poc sense un contingut.
Amb ella, però, era diferent. Amb els anys havia
desenvolupat les seves habilitats tant que podia controlar i dirigir les
visions que resplendien en la seva ment. Quan es concentrava en una persona o lloc,
ella tindria una allau d'estímuls visuals i emocionals que sovint podien
reunir-se en alguna cosa útil i coherent.
Hi havia meditat durant diverses hores en preparació
per al seu viatge a Àmbria, cridant a la Força mentre pensava en la seva
destinació. En resposta, havia estat testimoni d'escenes tretes de la història
del planeta: la fetillera Sith mentre era consumida pel seu encanteri fallit;
la lluita del Mestre Jedi per atrapar el Costat Fosc al Llac Natth.
Però no totes les seves visions eren tan clares,
particularment aquelles que tractaven amb les probabilitats canviants del
futur. La seva arribada i reunió amb la princesa de Doan havia estat només
revelada en vagues impressions. Ella estava segura que no caminava cap a un
parany. Més important, tenia la sensació que d'alguna manera aquesta trobada
anava a tenir una influència profunda en la resta de la seva vida. Per a millor
o per a pitjor no podia dir-ho, però estava segura que el viatge a Àmbria li
traçaria un nou camí... i la Caçadora mai era de les que s'allunyaven del seu
destí.
La localització per a la trobada era un campament petit
localitzat en les profunditats del cor del desert intransitable d'Àmbria.
Mentre s'apropava, els sensors de la llançadora indicaven que una altra nau ja
estava esperant a terra. Les lectures indicaven una única forma de vida a bord;
com va ser promès, la princesa havia vingut sola.
La Caçadora va aterrar, va apagar els motors, i es va
obrir pas des de la comoditat climatitzada de la seva llançadora cap a la calor
seca i sufocant del sol de mig dia d'Àmbria. La princesa estava a la vora del
campament, mirant cap a un altre costat i perduda en els seus pensaments.
En el propi campament no hi havia molt a veure; no hi
havia res excepte una cabana petita, esgavellada i un calder vell suspès sobre
un anell de pedres i carbó. Però tot i els voltants modestos, la Caçadora podia
percebre que aquest era un lloc de poder: un nexe per als costats fosc i
lluminós de la Força. Malgrat la calor, la iktotchi es va estremir. Grans i
terribles coses havien passat aquí; esdeveniments que un dia donarien forma al
curs de la història galàctica.
La princesa -Serra-, va recordar l'assassina es va
girar per encarar-la.
-M'alegro que hagis vingut -va ser tot el que va dir.
La Caçadora va percebre una cosa fosca i poderosa en
l'altra dona, una força de voluntat i un odi nodrits durant molts anys.
-La teva guardaespatlles va dir que desitjaves
contractar-me?
La princesa va assentir.
-Diuen que pots rastrejar a qualsevol. Sense importar
on s'amaguin, pots trobar-los. Diuen que pots veure a través del temps i
l'espai.
L'afirmació no era del tot precisa, però la Caçadora no
va veure necessitat d'explicar els secrets del seu talent en aquesta dona.
-Mai he fracassat en una missió.
La Serra va somriure.
-Hi havia un home aquí. Fa molts anys. No sé el seu
nom. No sé on és ara. Però vull que el trobis. Pots fer-ho?
Ella no va contestar immediatament. En el seu lloc, va
tancar els ulls i es va estendre amb la seva ment. Va sentir la Força
reunir-se; s'arremolinava al seu voltant com una tempesta aixecant-se, portant
la pols del record impregnat al campament.
Els records capturats la van envoltar; imatges van
inundar la seva ment. Va veure a una nena, vestida en una túnica esfilagarsada
i gastada; va veure la nena créixer en una jove dona; va veure la dona
anar-se'n d'Àmbria, només per tornar molts anys després com a princesa.
-vas créixer aquí, -va xiuxiuejar ella mentre
continuava sondejant encara més profund.
A vegades la història d'un lloc era lleu, rentada pel
pas d'esdeveniments mundans i gent insignificant. Aquí els records eren forts,
preservats per l'aïllament i atrapats en els corrents de la Força que amaraven
el campament.
-Veig a un home. Alt i prim. Pèl fosc. Pell marró.
-El meu pare, -va explicar la Serra-. El seu nom era
Caleb.
-Era un sanador. Savi. Fort. Un home que rajava
respecte.
Ella no va dir això per complaure a la princesa; a la
Caçadora mai li importava el que els clients pensessin d'ella mentre paguessin.
-Hi ha un altre home-, li va dir la Serra-. Ell va
venir a pel meu pare a demanar ajuda durant les Noves Guerres Sith. Alt i
musculós. Calb. Era... malvat.
Malvat. Estendre's amb la
Força requeria una atenció intensa i una concentració mental profunda. Tot i
això, la iktotchi no podia evitar adonar-se'n de la vacil·lació de l'altra
dona.
La Caçadora no donava utilitat a les paraules com
maldat, o bondat, o si més no justícia. Ella matava en aquells per als que li
havien contractat per matar; no dedicava ni un pensament a si es mereixien el
seu destí. Tot i així, va trobar l'elecció d'etiquetes de la princesa estranya.
Ella era una assassina. Matava per profit. Era això més malvat que l'home del
que la Serra parlava? I què hi havia de la pròpia princesa? Ella volia
contractar a algú per prendre la vida d'un altre, això la feia malvada?
No obstant això, ella no va dir els seus pensaments en
veu alta. No tenien rellevància per al que estava fent. En el seu lloc, va
pressionar més profundament en el pou de records, submergint-se en ells a la
recerca de l'home que la Serra havia descrit.
Centenars de cares van resplendir davant seu. Homes.
Dones. Humans. Twi'lek. Cereans. Ithorians. Soldats servint als Jedi, i fins i
tot aquells servint als Sith. Caleb els havia curat a tots ells. Els únics als
quals els hi va donar l'esquena van ser als líders dels exèrcits. Es veia a si
mateix com a un servent dels tipus comuns. Als Mestres Jedi i els Lords Sith
sempre es negava a ajudar-los, amb una notable excepció.
La Caçadora podia veure-li ara: un Lord Sith en
armadura negra; l'empunyadura corbada d'un sabre làser ancorada al seu cinturó
mentre s'alçava sobre el sanador. Estaven atrapats en una batalla de voluntats,
l'home gran morint per alguna malaltia que ella no podia discernir. Fins i tot
mentre elles estiguessin a dècades de la trobada, la iktotchi va percebre el
poder cru del poder fosc emanant d'ell. Era diferent de qualsevol cosa que
hagués vist o sentit abans, tant aterridor com exhilarant.
-El veig-, li va dir la princesa-. Veig el que et va
fer.
-El meu pare sempre deia que tornaria. És pel que em va
enviar lluny. Em va fer canviar el meu nom.
-El teu pare tenia raó.
Ara que l'havia vist en les seves visions, era fàcil
sobrevolar els anys següents buscant l'empremta del Lord Sith. Mitjançant el
remolí d'imatges, fàcilment va escollir la seva següent visita al campament. Un
cop més, va arribar a necessitar de l'ajuda del sanador. Aquest cop, però, no
va venir sol.
-Hi ha altres amb ell. Una dona jove. Un home jove.
-Què va passar? -va preguntar la princesa, la seva veu
tremolant lleugerament.
Una sèrie d'imatges violentes i esgarrifoses van
assaltar els sentits de la iktotchi. Va veure el cos decapitat del sanador, les
seves extremitats separades del seu tors i reunides en una horripilant
exposició prop del forat del foc. Dins de la cabina, el jove home s'ajupia en
una cantonada, un idiota balbucejant portat a la bogeria pels horrors que li
havien visitat. Els altres dos -la dona jove i el Lord Sith- eren més difícils
de veure, encara que ella va percebre que estaven encara aquí. Una cosa els
ocultava; algun poder o encanteri ocultava la seva presència.
Quan va tractar de perforar el vel alguna cosa va
empènyer cap enrere, colpejant-la fora del seu tràngol meditatiu i tallant la
seva connexió amb el passat. Ella va caure de genolls amb un crit d'angoixa,
agafant-se les temples, la seva ment retrocedint.
La Serra va estar al seu costat en un instant, ajupint-se
sobre ella.
-Què va passar? Què vas veure?
La Caçadora no va parlar immediatament. Havia sentit
d'això ocorrent a uns altres, però mai ho havia experimentat per si mateixa. No
van ser les imatges de la mort horripilant d'en Caleb el que li havien fet
retrocedir. Havia estat bruixeria, màgia Sith. Un encanteri d'ocultació havia
ocultat al Lord Sith i la dona jove dels Jedi que havien descobert el cos del
sanador. Els records encara portaven el ressò de l'encanteri sobre ells; fins i
tot després d'una dècada havia estat prou potent com per momentàniament aclaparar-la.
Com pot un individu
comandar tal poder?
-Digues el que vas veure, -va exigir la princesa,
posant-se dreta.
-La mort del teu pare, -va respondre la Caçadora, també
posant-se dreta.
-Estava aquí? L'home en armadura negra?
-Sí. Això crec. No estava clar.
-Estava aquí-, va dir la princesa amb seguretat-. Va
ser responsable de la mort del meu pare.
-Hi havia una altra amb ell-, va dir la caçadora-. Una
dona rossa jove.
-Només m'importa l'home de negre. Pots trobar-lo?
-Si encara viu, el trobaré, -li va assegurar la
Caçadora. Sabia que somiaria amb el Lord Sith aquesta nit, i durant moltes de
les nits per arribar. El seu somni estaria ple d'imatges de la seva vida
diària. Ella veuria quants sols s'alçaven en el cel cada matí en qualsevol món
que cridés llar; ella veuria el seu color i la seva mida. Qualsevol lluna i
estel que marqués el cel nocturn li serien revelats. Els punts rellevants
familiars bombollejarien en el subconscient del seu somni nit rere nit. Ella
comprovaria aquests amb una base de dades que contingués descripcions de tots
els sistemes i mons de la galàxia coneguda, estrenyent la seva recerca fins que
tingués la seva posició exacta.
Podien ser dies, o possiblement fins i tot setmanes,
però al final sempre trobava la seva presa. Aquest cop, però, no estava segura
de quin seria el resultat. Hi havia matat un Jedi a Doan, però aquesta trobada
seria molt més perillosa. Les restes que perduraven de l'encanteri del Sith
havien estat suficients per minvar els seus esforços de fer una ullada al
passat. Quant més fort seria el creador d'aquest encanteri en persona? I qui
hauria llançat l'encanteri? El Lord Sith? O la dona jove que estava amb ell?
Ella encara pretenia agafar el treball, és clar. Però
era prou llesta com per entendre que les seves probabilitats d'èxit
augmentarien si no actuava sola.
-Aquest home és poderós, -va admetre la Caçadora-. No
sé si seré capaç de matar-lo sense ajuda.
-No vull que el matis, -va respondre la Princesa-. Vull
que el capturis. Vull que me'l portis amb vida.
Els llavis de l'assassina es van corbar en una ganyota
enfadada.
-No sóc una caça-recompenses.
-Et pagaré deu vegades el teu preu normal. I
contractaré mercenaris perquè t'ajudin. Tants com vulguis.
-Fins i tot si el capturem, com se suposa que el
mantindrem presoner mentre el portem de tornada a tu? Les lligams normals no
poden contenir a algú que té el poder de cridar la Força.
-Deixa'm això a mi, -va respondre la princesa,
empenyent darrere de la iktotchi i dirigint-se cap a la petita cabana a l'altra
banda del campament.
Curiosa, l'assassina la va seguir.
A només un parell de metres a cada costat, la cabana
era poc més que una caixa amb una entrada. En el sòl a l'interior, enterrat
sota una capa de sorra que hi havia volat del desert invasor, hi havia una
vella cortina desgastada i un matalàs esparracat.
La cortina semblava com si hagués estat arrencada. El
matalàs, d'altra banda, estava encara a la cantonada més allunyada de la
cabana, tot i que les seves fibres estaven plenes de terra.
Amb la iktotchi observant just des de fora de
l'entrada, la princesa va apartar l'estoreta, revelant una trapa construïda a
terra. Una petita escala portava cap avall fins a una diminuta càmera a sota.
-El meu pare va construir aquesta cel·la per
emmagatzemar les eines del seu comerç, -va explicar la Serra, acuradament
baixant l'escala.
La Caçadora entrà a la caseta per tenir una millor
vista, aproximant-se a la trapa i mirant avall cap a la foscor de sota. Va
escoltar un cruixit agut mentre la princesa encenia un llum de brillantor per
dispersar la penombra.
Des del seu punt de vista, l'assassina només podia
entreveure una sèrie de prestatges construïts en les parets de la cel·la,
cadascun alineat amb pots, saquets, i altres petits contenidors. La princesa va
rebuscar entre ells ràpidament fins que va trobar el que estava buscant: una
ampolla sense descripció d'un líquid groc pàl·lid que ella va ficar en els
plecs de les seves robes abans d'obrir-se pas de tornada pujant l'escala.
-Saps què és el senflax? -va preguntar una vegada que
estava de nou sobre terra.
L'assassina només va arronsar les espatlles en
resposta.
-És una neurotoxina extreta d'una planta rara que només
es troba a les jungles de Cadànnia.
-Quina utilitat li donaria un sanador als verins? -va
voler saber ella.
-No és realment un verí. El senflax és més aviat un
sedant. Un que permet al pacient romandre conscient mentre que anul·la tot el
dolor i sensacions. Distorsiona els nervis dels músculs primaris, paralitzant-lo,
però no fa que el cor, pulmons, o altres òrgans vitals es desconnectin sense
importar com de gran que sigui la dosi.
-Fins i tot un Lord Sith paralitzat pot matar amb la
seva ment, -va advertir la Caçadora.
-El senflax també ennuvola la ment. Fa impossible per
al pacient concentrar-se o recompondre els seus pensaments; s'emporta qualsevol
similitud a la lliure voluntat. Pot donar respostes simples a preguntes
directes, però d'una altra manera està completament indefens.
-Vaig veure al meu pare donant-li a un pilot que havia
estat cremat de mala manera en una explosió química, -va continuar ella, els
seus ulls tornant-se distants mentre lliscava de tornada als records de la seva
joventut-. Els seus amics li van portar aquí, però per quan van arribar s'havia
tornat boig del dolor. El senflax es va emportar el dolor mentre que va deixar
al pilot encara capaç de respondre preguntes sobre els químics que havia estat
transportant perquè el meu pare pogués saber millor com tractar-lo.
-Estàs segura que la neurotoxina encara funcionarà
després de tot aquest temps?
La Caçadora estava al corrent que la majoria de la gent
hauria preguntat per la destinació del pilot ferit, però ella no era com la
majoria de la gent. L'única cosa que li importava era el treball que encara no
estava segura que fos a acceptar.
-Estarà bé mentre l'ampolla estigui segellada, -va
confirmar la Serra-. Una vegada que tornem a la meva nau puc provar la seva
potència.
-No saps com preparar-la apropiadament? -va exigir l'assassina-.
Com administrar-la? Com de ràpid que fa efecte i quant dura?
-Sóc la filla del meu pare-, va declarar la princesa
amb orgull-. Ell em va ensenyar tot el que sabia sobre la curació i la
medicina.
Què diria si sabés
que estàs usant els seus coneixements per buscar venjança per la seva mort? Es va preguntar en
silenci la Caçadora.
-Puc mostrar-te com utilitzar el senflax per mantenir
al presoner sota el teu control, -va continuar la Serra-. Així que, acceptaràs
la feina?
La iktotchi es va prendre el seu temps abans de
respondre. No eren els diners el que la intrigava. Era el desafiament; el fet
de saber que estaria embrancant-se contra un enemic més poderós que qualsevol
al que s'hagués enfrontat abans. No podia veure el resultat de la missió; massa
forces en conflicte estaven actuant en el futur perquè estigués clar. Tot i
així, va percebre que aquest era el moment per al qual havia estat entrenant-se
tota la seva vida.
-Necessitaria almenys deu guerrers ben entrenats sota
el meu comandament-, va dir ella, parlant lentament.
-Et donaré vint.
-Llavors tenim un tracte, -va respondre la iktotchi, el
seu lleu somriure fent que les línies fosques tatuades en el seu llavi inferior
es corbessin cap amunt com un animal ensenyant els seus ullals.
