dimecres, 30 de novembre del 2016

Rescat perillós (X)

Anterior



CAPÍTOL 10

Respirant amb prou feines, Obi-Wan es va acostar per observar la resta de la nau. Va intentar preparar-se per la visió del cos sense vida de l’Astri, però com pots preparar-te per una cosa així?
L’aerotaxi estava buit, a excepció del pilot.
-Què fem, Obi-Wan? -va preguntar la Siri en veu baixa. Mirava d'un costat a un altre, ansiosa-. Creus que va ser Ona Nobis la qui va matar al pilot?
-No tinc cap dubte.
- Què creus que li va passar a l’Astri? Creus que...?
-No ho sé -va dir Obi-Wan, incòmode.
-Potser s'hagi amagat. Se t'ocorre algun lloc en el qual mirar?
-Sí -va dir Obi-Wan. Va intentar ignorar el pressentiment que va començar a sentir al seu interior-. Hi ha un lloc. Quan l’Astri i jo vam venir aquí, la tribu local ens va portar fins l'amagatall de la caça-recompenses.
Va conduir a la Siri per la irregular paret de pedra que envoltava al canó. Quan va arribar a una abrupta cantonada, es va aturar.
-Posa't la caputxa -li avisà -. El vent bufa amb molta força en girar aquesta cantonada. Passi el que passi, no em perdis de vista.
La Siri va assentir, posant-se la caputxa sobre el cap. Ell va fer el mateix.
En girar la cantonada es van enfrontar a un fort vent udolant. Els grans de sorra els ferien a les parts exposades de la pell. Obi-Wan va recolzar una mà a la paret per no perdre’s. Tot just veia a un o dos metres per davant.
Es va posar de genolls, indicant a la Siri que el seguís. Va passar els dits per la roca, buscant l'obertura que conduïa a l'amagatall de la caça-recompenses.
Va ser un alleujament accedir per fi a l'estreta entrada. No podia posar-se dret, però la fresca sorra sota els seus dits era un alleujament. Es va treure la túnica i es va sacsejar la sorra de la cara i del pèl.
-La cova s'eixampla més endavant. Podrem posar-nos dempeus -va murmurar a la Siri. Estava bastant segur que l’Ona Nobis no hi era, però estava preparat per enfrontar-s'hi si estigués. Aquesta vegada tenia la Siri per ajudar-lo.
Va gatejar per la freda i humida sorra, obrint-se pas gairebé per instint. Va veure l'estreta obertura més endavant i es va colar per ella. L'aire va canviar de cop i volta, i va saber que estava en un espai obert més gran. La foscor es va aclarir. Esperà un instant i va encendre la llanterna.
Astri estava asseguda, recolzada contra la paret, al costat de Cholly, Weez i Tup. Estaven lligats els uns als altres per canells i turmells. Tenien mordasses a la boca. Astri va obrir els ulls de bat a bat.
-No us preocupeu, sóc jo -va dir Obi-Wan, per si no podien veure’l.
- Mmmmfff! -Astri lluitava per treure’s la mordassa. Cholly va donar puntades de peu al sòl de la cova.
-D'acord, d'acord, ja vaig –va dir Obi-Wan, apropant-se ells ràpidament. Va treure la mordassa a l’Astri, i ella va parlar ràpidament.
- Trampa! –exhalà l’Astri quan Obi-Wan li retirà la mordassa.
- Què...? - La pregunta d'Obi-Wan va ser interrompuda per un fort i precipitat soroll a la seva esquena. Ell es va girar i va córrer cap a l'obertura, passant per davant de la Siri. Es va estirar i va intentar avançar, però ja era massa tard. La sorra i les roques queien des del sostre de la cova apilant-se a l'entrada de la gruta. No podia fer res. Van començar a caure roques més grans que es van encaixar amb les anteriors. En pocs moments, l'entrada de la caverna va quedar segellada, i ells estaven enterrats vius.

Rescat perillós (IX)

Anterior



CAPÍTOL 9

La Siri estava esperant a Obi-Wan a la recepció amb els seus intensos ulls blaus brillant d'impaciència.
-Aquest lloc és una bogeria -va dir ella abans que Obi-Wan pogués parlar-. No hi ha ala M. I si n'hi ha no la trobo, i ja saps com d’encantadors que poden arribar a ser els sorrusians. A més, Astri ni tan sols està registrada. Vaig anar a l'ala A, i no tenien ni idea de qui era. Així que vaig preguntar per Rai Unlu. Al·lucina, tampoc tenen ni idea de qui és. O almenys això és el que m'han dit. No sé si estan mentint o si estic atrapada en un malson -de cop i volta, la Siri es va adonar que Obi-Wan tenia la túnica plena de fang i la cara bruta-. T'has caigut en un bassal?
-Acabo de tenir una trobada amb Ona Nobis -va dir Obi-Wan-. Tot això ha estat una emboscada. No crec que l’Astri estigui ni tan sols prop d'aquí. Ona Nobis ens va fer venir per poder venjar-se de mi.
- I què ha passat? -va preguntar la Siri, que instintivament es va preparar per a l'acció.
Per a Obi-Wan, la decisió d'abandonar la batalla havia estat dura, però no havia pensat en com seria dir-ho a la Siri. Era gairebé pitjor.
-Vam lluitar. Jo vaig marxar -va dir.
La Siri el va mirar incrèdula.
- Vas escapar?
Obi-Wan va sentir com creixia la seva irritació. Per què havia la Siri dir-ho així? Es va esforçar per no demostrar la seva ràbia. La millor manera d'explicar el que havia passat era no donar excuses.
-Aquesta vegada tenia les de perdre -les paraules van sortir suaument de la seva boca, però ell es va sentir com si els hi haguessin arrencat de la gola.
La Siri va obrir la boca, però la va tancar de cop. Òbviament, hi havia moltes coses que volia dir. I també era obvi que Adi li havia ensenyat bé. Per una vegada, es va guardar els seus pensaments.
Però l'expressió del seu rostre deia molt més del que hagués expressat qualsevol paraula. La Siri no podia entendre que es pogués abandonar l'escenari de la batalla. No podia imaginar una situació en la qual ella hagués de rendir-se, però ella no havia combatut en tantes ocasiones com Obi-Wan. Estava més acostumada a les sales d'entrenament del Temple, on solia guanyar. Quan perdia, saludava solemnement al seu oponent, conscient que després el venceria en la següent trobada.
No s'havia adonat encara que, fins i tot pels millors Jedi, hi havia batalles que no es podien guanyar. Qui-Gon havia ensenyat això a Obi-Wan. Per molt talent que tingués com a lluitador, Qui-Gon sabia que les batalles solien donar moltes sorpreses. Podies preparar-te per a això, però no podies endevinar el que anava a passar. Algunes vegades calia retallar les pèrdues.
Volia explicar tot això a la Siri, però ella no li escoltaria. Li agradava esbrinar les coses per si mateixa. I no era precisament una persona comprensiva.
-Hem de trucar a Qui-Gon i a Adi -va dir Obi-Wan, donant-se la volta.

Van trobar un lloc protegit per parlar als jardins del centre del complex mèdic. La veu calmada de Qui-Gon va ressonar en l'intercomunicador. Obi-Wan li va explicar ràpidament el que havia passat.
Hi va haver un silenci.
-Has fet bé, padawan -va dir Qui-Gon.
Obi-Wan va sentir que la tensió del seu cos s'alleujava lentament. Qui-Gon comprenia la seva decisió, encara sort.
-Ara mateix, Ona Nobis no és més que una distracció, però el que m’expliques em pertorba. Astri no ha contactat amb la Tahl. Si Ona Nobis la va utilitzar com a esquer, vol dir que sap que l’Astri està a Sorrus. Segur que sap on és.
-Siri i jo podem anar a buscar-la...
-No -va interrompre’l Qui-Gon-. Per molt difícil que sembli, estic d'acord amb la Tahl. Astri ha pres la seva pròpia decisió. No ha demanat la nostra ajuda.
-Però...
-Obi-Wan, escolta’m. No feu res. Tahl, Adi i jo discutirem això. Siri i tu torneu al Temple immediatament.
El seu to de veu va sonar més estricte que mai. Obi-Wan va tornar a posar-se l’intercomunicador al cinturó. Una mica reticent, es va girar cap a la Siri.
-Podem demanar a algú que ens porti a la plataforma principal.
Ella va assentir. Va romandre callada mentre tornaven a la plataforma d'aterratge. Obi-Wan tampoc sabia què dir. La Siri i ell es van unir en la missió a Kegan. A ell li va agradar el seu esperit animat i el seu humor, i va arribar a dependre del seu valor. Era obvi que encara els hi quedava molt camí per recórrer. Si ella hagués comptat amb ell seria diferent, però la Siri només confiava en si mateixa.
Quan van arribar a la plataforma d'aterratge, Obi-Wan va buscar un vaixell de càrrega que anés a Coruscant. El primer pilot a qui es va apropar els hi va dir que no, però va assenyalar a un altre.
-Donny Buc està a punt de marxar. Potser us porti. Ha retardat la seva sortida un dia per avaries, però ja està a punt per partir.
Obi-Wan va veure un pilot ajupit al costat de la seva nau, bevent d'un cartró de suc de muja. Va fer un gest a la Siri i es va acostar a ell.
-És clar, sempre tinc lloc de sobres per als Jedi -va dir el pilot-. Esteu a punt per partir?
-Sí -Obi-Wan va tenir una intuïció sobtada-. Saps si hi ha hagut algú més que hagi demanat que la portin avui? És alta i té el cap afaitat...
-És clar, la recordo -va dir el pilot, acabant-se el suc. Portava un esparracat casc de cuir i lluïa una barba negra-. Ella i els seus amics estaven buscant un mitjà de transport cap al desert.
-Amics? -va preguntar Obi-Wan, sorprès.
-Tres -va dir el pilot-. No paraven de barallar-se per quant estaven disposats a pagar. No escoltaven ni una paraula del que deia la noia.
Obi-Wan va tancar els ulls.
- No es dirien Cholly, Weez i Tup, per casualitat?
- Sí! -Va deixar anar el pilot-. Quina colla de ximples.
-Els hi vas portar a Arra? -va preguntar Obi-Wan. Sens dubte era el lloc al qual ella hi aniria.
Ell negar amb el cap.
-No vaig poder portar-los, havia d'esperar per motius tècnics. Els vaig dir que agafessin un aerotaxi. Els vaig veure caminant cap a la plataforma de taxis.
Obi-Wan va portar a la Siri a un costat.
-Ara sí que podem estar segurs que Astri és aquí. Hem de comprovar aquesta informació. No trigarem molt. Si aquest pilot ens porta primer a Arra, podrem recollir a l’Astri i portar-la al Temple.
-Però Qui-Gon i Adi ens van dir que tornéssim immediatament.
-Això va ser abans que sabéssim que Astri era aquí -va replicar Obi-Wan-. Sabem que Ona Nobis és aquí, a la capital, així que no correrem perill. Passarem per allà recollirem a l’Astri i tornarem directament al Temple.
La Siri va negar amb el cap.
-És una pèrdua de temps, Obi-Wan. A més, no entenc per què hem de rescatar-la. Per què altera Qui-Gon les regles per aquesta noia? No és una Jedi. No pot portar-nos fins a la Jenna Zan Arbor. No és més que una distracció.
-Ella ens necessita -va dir Obi-Wan-. Qui-Gon la coneix des que era petita. Si està en perill i nosaltres podem ajudar-la, ho hem de fer. I va ser la teva Mestra la que et va enviar aquí, a Sorrus.
La Siri el va mirar amb fredor.
-Adi no volia. Va estar d'acord amb Qui-Gon per lleialtat.
-Llavors tu hauries de fer el mateix per mi.
La Siri es va quedar callada una estona. Va escodrinyar la llunyania com si comptés els alts edificis de Yinn La Hi.
-Està bé -va dir per fi-. Però no podem trigar més d'unes hores.
Obi-Wan va arribar a un tracte amb el pilot ràpidament.
-D'acord. Només he de desviar-me una mica -va dir el pilot-. Espero que la vostra amiga no s'hagi ficat en embolics.

Van embarcar a la nau i van enlairar. La impaciència d'Obi-Wan va fer que el viatge se li fes etern. Quan el pilot va començar a alentir els motors i va iniciar el procés d'aterratge, una llum d'alarma va parpellejar de sobte en el panell.
-Bé, que m’eclipsin, una altra vegada el mateix problema -va dir, colpejant el panell d'un cop de puny-. Aquest mecànic va aconseguir arreglar-ho. Potser hauria d'haver comprat aquesta peça de recanvi. Us hauré de deixar i tornar a Yinn.
- Però hem d'anar a Coruscant! -va exclamar la Siri.
-Doncs podeu tornar amb mi ara si voleu -va dir Donny Buc, parant els motors-. No us preocupeu, arribarem a la plataforma d'aterratge. Només trigarem un parell d'hores.
La Siri va grunyir amb frustració.
- No puc creure-m’ho! A hores d'ara ja podríem estar a mig camí de Coruscant.
-Perdona, nena -va dir Buc alegrement-. La hipervelocitat està atrotinada. Sort que ens hem desviat i puc tornar al mecànic. Suposo que a Yinn podreu agafar un altre transport. Però crec que jo era l'únic que anava a Coruscant avui.
La Siri va esbufegar en sentir que l’anomenava "nena".
-No m'agrada cap d'aquestes opcions.
-Només seran unes poques hores de retard -va dir l’Obi-Wan.
-Potser menys -va dir en Buc, arronsant les espatlles.
-També podem baixar-nos aquí -va dir Obi-Wan a la Siri-. Podem buscar a l’Astri mentre esperem. Ja que hem arribat fins aquí...
La Siri va prémer els llavis. Va assentir enfadada.
-D'acord, deixa'ns aquí -va dir Obi-Wan a Donny Buc-. Estarem a la plataforma d'aterratge d'aquí a dues hores.
-Que sigui hora i mitja. Avui és el meu dia de sort
Donny Buc va realitzar un atropellat aterratge. El grup va baixar de la nau, que es va enlairar a batzegades per tornar a Yinn.
Siri i Obi-Wan van rebre una bufetada d'aire calent.
-L’únic que puc dir és que més li val tornar -va rondinar la Siri.
Obi-Wan obria el camí per la sorra. Se sentia agraït pel fet que la Siri hagués accedit a aturar-se. Potser es mostrés una mica desdenyosa al Centre Mèdic, i potser estigués una mica enfadada, però hi havia alguna cosa que es podia assegurar: la Siri era lleial.
Van caminar per les dunes. Obi-Wan no va veure ni rastre de la tribu ni del grup format per l’Astri i els seus tres acompanyants. Però va percebre en la llunyania la brillantor del metall.
-Siri, mira.
Ella es va cobrir amb les mans del sol.
-És un aerotaxi -va dir-. Anem.
Van córrer, amb la sorra retardant els seus passos.
L’aerotaxi estava enfonsat a la sorra, però no semblava haver xocat. Quan es van acostar, Obi-Wan va veure un munt de roba al seient de davant.
Se li va accelerar el cor. No era un munt de roba. Era el pilot. L'havien escanyat.

Rescat perillós (VIII)

Anterior



CAPÍTOL 8

Obi-Wan li havia tret el seu fuet làser quan es van enfrontar a Simpla XII. No li va alegrar veure que ja l’havia substituït. Un arc de llum flexible i letal ballava cap a ell. Obi-Wan va atacar el fuet abans que pogués atrapar-li. Els dos làsers es van embullar i van treure fum. Ell no era tan ràpid com Ona Nobis. Això ho recordava bé. No podia vèncer-la amb la rapidesa; era una lluitadora increïblement àgil que es movia de forma fugaç. La seva ment també anava a la velocitat del llamp. Sempre tenia algun truc amagat a la màniga.
Intel·ligència. Acrobàcia. Astúcia. Flexibilitat. Tenia totes les habilitats necessàries en la batalla que li havien ensenyat a ell. La seva adversària no tenia potencial en la Força, però tenia avantatge.
En aquell espai parcialment tancat era massa vulnerable. Havia de sortir a descobert. Obi-Wan va fer retrocedir a Ona Nobis amb una sèrie de ràpids moviments furiosos, obligant-la a concentrar-se en la defensa.
Quan ella va perdre l'equilibri, ell va pujar al mur a mig construir. Es va balancejar un moment a la vora i va saltar a l'altra banda, cap a l'obra.
Allà hi havia diversos obstacles: gravitrineus, grans munts de vares de metall, blocs de pedra, una estructura de duracer de les parets exteriors de l'ala, i un bassal profund i fangós. Però tots li servirien per defensar-se i atacar. I aquí la Força l'ajudaria.
El fuet petà cap a la paret que Obi-Wan tenia darrere seu, enrotllant-se al voltant d'una barra descoberta. Un moment després, Ona Nobis va agafar impuls i va estirar el fuet per elevar-se. El seu cap, amb el visor negre que portava per ocultar la seva mirada, girà cap a ell. La sorrusiana es va deixar caure, va aterrar suaument i va desenrotllar el fuet per llançar un altre atac.
Els seus llavis es van tensar, deixant al descobert la seva dentadura.
-Porto temps esperant això -va dir.
Ell estava preparat. Tenia tots els sentits alerta i cada partícula del seu ésser concentrada en l'imminent combat. Havia d’estar-ho. El truc era aconseguir que ella s'acostés. Des de certa distància, usava el fuet amb efectes devastadors, però si s'acostava, no tindria espai per maniobrar.
"Per fer un atac perfecte el primer és l'atenció. Fins i tot un còdol pot ser un obstacle o un avantatge. Centra el teu objectiu. Afegeix velocitat, precisió, estratègia i sorpresa. No oblidis que la Força està amb tu."
Obi-Wan va saltar cap al costat esquerre del seu oponent. Va emprar una tècnica que Qui-Gon denominava "fals atac". Sabia que no aconseguiria la victòria gràcies a aquesta estratègia, però tampoc era el que buscava. Volia que s'acostés a ell.
El seu sabre làser girà ràpid com el llamp mentre ell es movia, rebutjant el fuet que s'enrotllava amb el fibló a la punta. Va veure la mà d'ella apropant-se a la pistola làser que portava enfundada en els malucs, i la va bloquejar amb una sèrie moviments tan veloços que ella es va veure obligada a concentrar-se per poder aguantar. El sòl era irregular, ple de fang i runa, però ell es va servir de la Força per mantenir-se dempeus. Va saltar sobre una piràmide de blocs de pedra i va emprar l'impuls per saltar pels aires i aterrar a l'esquerra del seu contrincant. En lloc de retrocedir, ella va fer un pas endavant. Un moviment impredictible en qualsevol altre adversari, però no en l’Ona Nobis.
Bé. Ell s'ho esperava, era el que havia planejat. Girà a la meitat de l'aire, afegint impuls al seu salt i va aterrar darrere d'ella.
Ara, Ona Nobis estava d'esquena a un gorg excavat i ple de fang i aigua. Era impossible saber si era superficial o si tenia una profunditat de metres.
Ell la va fer retrocedir sense descans. Va veure com la seva cara es retorçava en una ganyota furibunda en retòrcer el fuet, van faltar mil·límetres perquè l’enfonsés en la carn d'Obi-Wan. Ell va clavar una estocada vertical. Els feixos de llum es van enredar amb un brunzit sorollós.
Tot d'una, ella tenia la pistola a la mà. Ell tot just va veure una taca en el moment en què ella la va desenfundar.
Però Obi-Wan estava preparat, i feia girar el sabre làser de manera vertiginosa per rebutjar el foc. La Força rajava d'ell, donant-li seguretat en cada moviment.
Però no podia concentrar-se en tot alhora. Va perdre la seva connexió amb el terra. La relliscosa superfície enfangada era plena de grava. Obi Wan va relliscar i va perdre l'equilibri. Va aconseguir recuperar-lo abans de caure, però la pèrdua de concentració li va costar cara.
Ella es va desplaçar cap a la dreta i es va abalançar cap endavant, disparant a la vegada. Obi-Wan va relliscar en les pedretes, lluitant fermament per tornar a posar-se dempeus, mentre rebutjava la terrible ronda de trets i doblegava el cos. Va sentir la sacsejada d'aire quan el fuet es va enredar al seu voltant.
Per primera vegada, va començar a preocupar-se de veritat. Ella era millor que ell, i ell ho sabia. No tenia el control perfecte de la Força que tenia Qui-Gon. I no podia enfrontar-se al repte doble del fuet i la pistola làser. No podia acostar-se prou com per treure-li les seves armes, i dubtava que tingués la sort de capturar el fuet una segona vegada. A Simpla XII ho va aconseguir perquè Astri va carregar contra la caça-recompenses amb un gravitrineu.
"El dubte és el teu primer enemic". Quantes vegades havia sentit això a classe? I, tot i així, sabia que els seus dubtes estaven justificats. Amb un fuet, i a més una pistola làser, podia mantenir-lo en moviment mentre ella romania quieta. Més tard o més d'hora, Obi-Wan es cansaria. Es va adonar del molt que depenia d’en Qui-Gon en el combat. Podia recórrer a una estratègia de Qui-Gon, però ell no podia crear una per si mateix. Podia resultar un bon oponent, fins i tot podia arribar a ferir a Ona Nobis si aconseguia acostar-se prou, però ella guanyaria. Coneixia bé el terreny, i era ella la que li havia estès la trampa. I ell havia caigut de ple en ella.
Tots aquests càlculs omplien el cap d'Obi-Wan mentre recuperava l'equilibri, i fingia un atac davant el qual Ona Nobis es va veure obligada a retrocedir unes passes. Però ell sabia que era una victòria temporal.
"La decisió més difícil", li havia dit Qui-Gon una vegada, "és la de fugir". Ell no ho va entendre en el seu moment. Ara sí. Contradeia tot el que havia après sobre el combat, tot el que era com a Jedi.
O no? La missió era la seva principal preocupació.
Ona Nobis no formava part de la missió. Pel que ells sabien, ja no tenia relació amb la Jenna Zan Arbor. Ella volia lluitar només per venjança. El que significava que no hi havia raó per lluitar. Darrere de l’Ona Nobis hi havia unes bigues altes que suportaven les de les parets. Necessitava uns pocs segons, això era tot.
Concentrant tota la seva voluntat, aixecà una mà cap a un tallador làser que era a terra. Va sentir la Força movent-se, i el tallador va lliscar pel fang i va volar, amb impuls sobtat, directe cap a Ona Nobis.
Sorpresa, la caça-recompenses va fer petar el fuet cap al projectil. Obi-Wan va sentir la potència a les cames quan va saltar per sobre del cap d'ella, cap a la biga superior. Va arribar a la biga i va relliscar una mica pel fang que tenia a les botes. Però sabia que recuperaria l'equilibri. Flexionà les cames i va saltar de nou cap a una biga superior.
Als seus peus, el fuet serpentejava cap a ell. No va poder atrapar-lo, perquè ell va seguir pujant cap a la següent biga. Des d'aquí va començar a baixar a salts, lluny de l'abast d'Ona Nobis, en la part més allunyada de l'obra. El crit de fúria de la caça-recompenses va ressonar a les seves orelles mentre ell escapava a tot córrer.