III
El
sabre de llum d'en Malgus va traçar brillants arcs de color vermell a través de
l'aire. Girava, tallava, apunyalava, fent retrocedir al Jedi. Però el Jedi
sempre bloquejava el cop. Semblava estar esperant el seu moment.
M'està entabanant, es va adonar en Malgus.
Fingint debilitat.
En Malgus
va alentir el seu atac, va retrocedir unes passes, i es va comunicar amb la
Força. Immediatament va sentir la signatura dèbil, deliberadament oculta, d'un
altre usuari del costat lluminós a la seva dreta. L'aliat del Jedi estava ocult
entre la runa, apropant-se.
En Malgus
deslligà una sèrie de furiosos atacs per sobre del cap que va obligar al zabrak
a retirar-se ràpidament. Esquivant una estocada del Jedi, en Malgus va
aprofitar el seu moviment per llançar una puntada amb gir lateral augmentada
mitjançant la Força que va colpejar al Jedi a les costelles i el va enviar
donant tombarelles contra la paret d'un edifici proper. Alhora, es va estendre
amb la Força cap a l'usuari del costat lluminós ocult, va apartar la
resistència que se sentia, i va treure al Jedi del seu amagatall.
Un
mascle humà de vint anys va sortir de les ruïnes, penjant com un peix a l'ham
del poder d'en Malgus. Les seves cames camejaven en va; la fulla verda del seu
sabre de llum tallava en el buit; panteixava ofegadament mentre el poder d'en
Malgus estrenyia la seva gola.
-Vorin!
-va cridar el zabrak.
-Fins aquí
la vostra emboscada -Va dir en Malgus, i va tancar el puny, aixafant la tràquea
d'en Vorin. Va deixar caure el cos a la terra cremada. Una espurna d'ira, ràpidament
reprimida, va provenir del zabrak mentre saltava per sobre de la runa cap a
Malgus. En Malgus el va veure venir, mantenint la seva fulla vermella apartada
a un costat.
Als 10
metres, en Malgus va estendre la mà lliure i va desencadenar circells blaus de
llampec de la Força. Aquests van colpejar al Jedi atacant: van creuar les seves
defenses, es van arremolinar al seu voltant, i van començar a cremar la carn.
Cridant
de dolor, el Jedi es va inclinar cap endavant en el llampec -Ensenyant les
dents, sostenint davant ell les seves fulles blaves- i va avançar trontollant
cap a Malgus. Malgrat les seves cremades, seguia avançant. Un pas, un altre, un
altre, però estava perdent forces, marcint-se sota la calor dels raigs. En Malgus
va canalitzar més poder i el Jedi va caure de genolls, cridant. El llampec va
girar en espiral al voltant del zabrak, cremant negres forats en el seu cos.
Els sabres de llum li van caure de les mans i es va retorçar de dolor, cridant
al cel la seva agonia.
En Malgus
va posar fi al seu atac. El Jedi, acabat, va caure a terra i va rodar sobre la
seva esquena. La seva respiració sonava pitjor que la d'en Malgus.
En Malgus
caminà al seu costat i es va posar sobre ell.
Es va
adonar que admirava el tremp del Jedi.
Va desactivar
el seu sabre de llum.
Després d'observar el
mimnil devorar al viirsun, el seu pare l'havia portat a una nova gàbia que
havia de ser una addició recent al zoològic, perquè en Veradun mai abans
l'havia vist. Una lona la cobria, ocultant el seu contingut.
-Què hi ha aquí? -va
preguntar en Veradun.
El seu pare semblava
ombrívol.
-La tercera lliçó.
La mirada d'en
Veradun va anar del seu pare a la gàbia, i de nou al seu pare.
-Crec que seràs un
gran guerrer, Veradun -va dir el seu pare-. Un recurs molt valuós per a
l'Imperi.
En Veradun va escoltar
la tristesa en les paraules però no les va entendre.
-Els teus professors
em diuen que han vist pocs amb el teu potencial en la Força.
-Em sento honrat
pels seus elogis.
El seu pare va
somriure de manera distant.
-Demà arriba una
llançadora per a tu, per portar-te a l'acadèmia de Dromund Kaas. Vull que
sàpigues que estic orgullós de tu. Recorda-ho sempre.
-Ho faré. I estic
doblement honrat pels teus elogis, pare.
El seu pare es va
agenollar, el va abraçar, es va posar dret, i es va allunyar.
-A on vas? -Va
exclamar en Veradun-. Què passa amb la tercera lliçó?
-Mira la gàbia -va
dir el seu pare-. Potser la descobreixis per tu mateix.
En Veradun observà
al seu pare marxar, després es va tornar i va descobrir el contingut de la
caixa de la mateixa manera que revelaria un secret: lentament, amb compte, i
amb cert sentiment de temor. Va deixar caure la lona a terra. La gàbia estava
completament buida. Per un moment es va preguntar si el seu pare havia comès un
error.
Però el seu pare mai
cometia errors. Es va quedar mirant la gàbia buida durant un llarg temps,
pensant en això. Finalment, va creure entendre-ho.
El
Jedi, amb la cara contreta de dolor, va mirar fixament a Malgus. Una de les
banyes del seu cap s'havia esquerdat per la calor dels raigs de la Força. Els
ulls del Jedi van anar a l'espasa de llum desactivada que en Malgus sostenia en
el seu puny tancat, i va decantar el cap.
En Malgus
va llegir la pregunta en els seus ulls. Misericòrdia
d'un Sith? En Malgus va somriure. Va donar un pas endavant, va activar la
seva espasa, i va apunyalar al Jedi travessant-li el pit.
-Dorm
-Va dir.
Els
ulls del Jedi van mantenir la pregunta durant els breus instants que es van
demorar en quedar en blanc. En Malgus es va aixecar, va desactivar la seva
espasa, va respirar profundament, i es va allunyar. La pregunta als ulls del
Jedi era una que ell mateix s'havia fet en innombrables ocasions, la qual el
seu pare havia tractat d'ajudar a respondre tants anys abans. La resposta no li
havia satisfet plenament, però suposava que aquesta era precisament la idea.
De
vegades, només hi havia una gàbia buida.
FI
