Persecució (i XX)

Anterior

Capítol 20

L'Esclau I solcava el cel envellutat de Coruscant. Ara, molt per sota, les llums espectrals de la Ciutat Galàctica brillaven i relluïen, després van començar a fer-se més i més febles quan la nau d’en Boba va sortir a tota velocitat. Un moment després, Coruscant va ser només una taca brillant en la galàxia.

I aviat, fins i tot Coruscant havia desaparegut.

Darrere dels controls, Boba Fett s'asseia pensatiu. Ja havia fet els arranjaments perquè els crèdits de Palpatine fossin amagats en un compte d’Aargau. Així, Boba podria accedir a ells sempre que els necessités. I ningú més podria, ni tan sols Jabba.

El gàngster hutt podria qüestionar el retorn d’en Boba sense Wat Tambor. Però com la batalla entre la República i els separatistes continuava amb ràbia Boba sospitava que Jabba trobaria altres coses per ocupar la seva petita ment cobejosa.

A més, a Boba ja no li intimidava el que pensés Jabba el Hutt. Boba tenia suficients crèdits que li durarien la resta de la seva vida. Podria triar i escollir les recompenses, seleccionant només les que fossin un desafiament.

I hi hauria un munt d'elles! Ja havia sentit rumors d'un segrest a Ròdia. Però primer hauria de treure una mica de temps lliure i entretenir-se. El Tots-Humans Llibertat-Per a-Tots, a Jubilar se celebrarà aviat. Podria anar-hi. Podia fer una pausa…

Ara Boba havia deixat el seu passat enrere. El seu pare va ser enterrat fa molt temps. Boba no havia matat a Mace Windu, però sospitava que li esperaven grans problemes… i a tots els Jedi. I l'amor i el respecte que Jango havia sentit pel seu fill no moriria. I tampoc canviaria l'amor d’en Boba pel seu pare.

Mace Windu havia estat un poderós oponent. I un de digne. Però hi hauria molts més. Boba Fett ho sabia. Es va inclinar cap endavant, mirant la immensitat de l'espai.

La galàxia, era un lloc gran. Infinit, perillós, emocionant. Un milió d'aventures esperaven aquí fora, a qualsevol persona prou valenta com per enfrontar-les.

Boba va fixar el rumb. Tenia una nau plena d'armes i l'Esclau I era la millor nau de la galàxia.

Boba va somriure. El futur era seu.

I anava pel bon camí per atrapar-lo.

FI

Persecució (XIX)

Anterior

Capítol 19

Boba va dubtar.

–Vostè… ja ho sabia?

Palpatine va assentir. Les seves mans es van lliscar dins dels plecs de les seves vestidures.

–No hi ha res que jo no sàpiga –va dir–. Res que sigui digne de saber-se, de totes maneres.

–Però… però… per què?

Palpatine va agitar la mà, ordenant silenci.

–Aquesta informació no et concerneix, Boba Fett. És només meva.

Palpatine va mirar amb atenció a Boba, després va continuar:

–He sentit molt sobre la teva destresa com a rastrejador i caçador de recompenses. Sé com va morir el teu pare. Sé qui li va matar i per què. Quan vas arribar aquí, sabia que estaves donant caça al Mestre Jedi.

Boba estava quiet, sorprès.

–Ja he disposat que la teva nau sigui portada aquí des del Temple Jedi –va dir Palpatine–. Seràs escortat a ella en uns instants. Deixaràs Coruscant immediatament. I no diràs res d'aquesta trobada a ningú… mai.

Palpatine va retirar la mà de la seva túnica. La hi va oferir a Boba. Un xip brillant de crèdits va brillar en el seu palmell.

–Això hauria de ser suficient per compensar-te, caçador de recompenses. Crec que tenim un acord i crec que compartim un enemic comú.

La boca de Palpatine es va corbar amb un somriure petit i sinistre. Boba li va mirar, després al xip de crèdits. Va prendre el xip, llavors va assentir amb el cap.

–Mai diré una paraula –va respondre Boba.

–Serà millor que no ho facis –va dir Palpatine amb calma. Des del passadís es va fer ressò el so dels guàrdies rojos.

Boba va tornar a posar-se el casc sobre el cap. Va fer una ganyota, però podria viure amb el dolor. Podria viure amb això tornant a Tatooine.

Podria viure amb un munt de coses, amb la fortuna que Palpatine li havia donat.

Següent

Persecució (XVIII)

Anterior

Capítol 18

–Sa Eminència –va dir Mace Windu. Va desactivar el sabre làser i va fer un pas respectuós cap enrere–. Vaig arribar uns minuts abans de la nostra reunió i em vaig trobar amb aquest intrús en la seva avantcambra.

Va fer un gest cap a Boba. Palpatine es va girar. Mirà fixament al caça-recompenses. El Canceller Suprem va assentir amb el cap, gairebé imperceptiblement, a Boba.

–Aquest home no és un desconegut per a mi –va dir Palpatine–. Li estava esperant.

–Esperant! –va exclamar Windu–. Però…

Palpatine es va tornar amb la cara calmada cap al Jedi. Palpatine ja no tenia la veu suau i la figura cortesa que li feia una prominència en el Senat. Ara el Canceller irradiava poder i arrogància.

–S'atreveix a qüestionar-me? –va preguntar–. Aquest caçador de recompenses té informació important… informació vital per a la República! Per ventura interferirà la seva disputa perquè ens la lliuri?

Durant un moment el Jedi no va dir res. Després va assentir.

–No era conscient de la seva reunió. La meva única preocupació era la seva seguretat i la de la República.

Palpatine va agitar una mà cap als guàrdies rojos.

–Com pot veure, no estic desprotegit. Estic, com sempre, agraït pel seu suport. Però ara, Mestre Windu, ha d'anar-se’n.

Palpatine va inclinar el cap cap a la porta. Boba va parpellejar. Ràpidament va recol·locar les armes i va esperar.

Mace Windu es va inclinar lleugerament. Però els seus ulls estaven fixos en Boba.

–Sí, Sa Eminència. El Consell Jedi interrogarà aquest caçador de recompenses després de la seva reunió amb vostè…

–Tal vegada.

Mace Windu va caminar fins a la porta. A l'últim moment es va detenir i va mirar a Boba. Una mirada llarga i dura. Llavors la porta es va tancar darrere d'ell. Boba estava sol amb el Canceller Suprem Palpatine.

–Em sembla tenir un problema amb la gent que arriba d'hora a les seves reunions –va dir el Canceller suaument.

Mirà a Boba i va somriure, però no hi havia cap calor en els seus ulls.

Boba va assentir.

–Lamento les molèsties –va dir.

Va fer un pas endavant, fent un gest pel dolor. El Canceller va assenyalar el casc d’en Boba.

–Pots llevar-te això –va dir amb una veu sinistrament tranquil·la–. Sé qui ets… Boba Fett.

Boba va inspirar bruscament. Llavors va fer el que el Canceller Suprem havia ordenat, i va subjectar el casc a un costat.

–Sé que ets el caça-recompenses més important del clan Hutt –va continuar Palpatine–. També sé que estàs sent perseguit… pel Comte Dooku. I per Durge.

–No vaig a negar-ho –va respondre Boba.

–Dius que tens notícies per a mi. Informació. –Els ulls d’en Palpatine brillaven. Les seves mans van allisar els plecs de les seves cares i llargues robes–. Estic esperant.

Boba va mirar als guàrdies rojos, i Palpatine es va moure perquè Boba li seguís a la seva oficina. Una vegada que van estar sols, Boba va parlar.

–Vostè està en guerra contra els separatistes –va dir Boba–. El Comte Dooku lidera la causa separatista. És el seu enemic més perillós i té vasts exèrcits de droides. Vostè ha reunit una poderosa força de clons. Aquests clons van ser creats per algú anomenat Tyranus. Tyranus és el seu aliat, o això creu vostè.

»Però jo conec la veritat, Canceller.

Boba es va detenir.

Havia arribat el moment perquè revelés el que sabia. El secret que li havia donat força i propòsit durant anys. Ho revelaria ara, al Canceller Suprem.

Aliant-se amb Palpatine, Boba podria guanyar més força. També li pagarien bé per la seva informació. Llavors podria sortir i tornar a Tatooine triomfant, a pesar que Wat Tambor se li havia escapat.

–Estic esperant –va dir Palpatine en veu baixa.

–Em vaig assabentar d'això quan vaig ser presoner del Comte a Raxus Prime. Jo era un nen llavors. Va pensar que no m’havia de témer. Però estava equivocat.

Boba va prendre alè. Llavors va dir:

–El Comte Dooku i Tyranus són la mateixa persona. El seu major enemic ha creat els vostres exèrcits. És un parany.

Palpatine va aixecar el cap. Els seus àvids i profunds ulls centellejaren amb avarícia i amb l'alegria del coneixement. L'alegria del poder.

L'alegria del triomf.

–Ho sé –va dir.

Següent