Anterior
4. Caçadors de recompenses
-Jacta nin chee yja, Greedo!
Greedo va saltar
cap enrere mentre tres motos repulsores passaven a tota velocitat, botaven
sobre un mur de contenció trencat i desapareixien en una de les abarrotades
esplanades que havien estat declarades fora dels límits per l'oncle Nok.
Va veure al seu germà i als seus amics virar bruscament les seves motos
entre els lliscants terrestres, antics taxis amb rodes, plataformes flotants
hutt, esquivant hàbilment als jugadors ambulants, pirates alienígenes,
traficants d'espècia, venedors de carrer, vagabunds diversos... i
caça-recompenses.
- Creix, Pqweeduk! -Greedo
es va recolzar contra un mur, esperant el seu amic Anky Fremp, un biomorfe
siona Skup que li havia ensenyat els secrets del carrer.
Greedo, a la vora
de l'edat adulta, havia deixat enrere els jocs de la infantesa. Havia canviat
la seva moto repulsora per un parell de botes de primera qualitat. Hi havia
robat una valuosa jaqueta de pell de rancor. Havia après com desmuntar bombes
termals i treure els reguladors d'escut a les plataformes flotants hutt mentre
els senyors del crim locals estaven arrepapant-se a les cases de banys
corellianes, fent tractes amb els seus homòlegs interestel·lars.
Anky Fremp li havia
ensenyat a Greedo els detalls del mercat negre, qui pagava per major part dels
equips robats... i qui tenia els millors preus de brillestim, jaquetes de pell
i cubs de música yerk.
Fremp i Greedo
formaven un equip i havien estat un equip durant dos anys. Pqweeduk encara era
un nen babau, jugant a estúpids jocs de carrer amb els amics.
- Ska chusko, Pqweeduk! -Creix, Pqweeduk!
Mentre esperava a
Fremp, Greedo mirava el carrer. Cada tipus de vida, humà o extraterrestre, que
passava per Nar Shaddaa. Pot ser que la meitat fossin comerciants legals i
transportistes de mercaderies, treballant per a una o altra de les grans
corporacions transgalàctiques. La resta estaven operant en algun lloc més enllà
dels límits de la llei.
Un grup que
fascinava a Greedo no semblava perseguir or i emocions, i gairebé mai els veies
al carrer. Eren els anomenats rebels polítics, forasters que havien pres una
posició contrària al govern despòtic de l'Emperador Palpatine i el seu cruel
dictador militar, Darth Vader.
Hi havia rebels en
aquesta lluna espaiport, Greedo ho sabia. S’amagaven en un vell magatzem del
Nivell 88, el mateix nivell on vivien els refugiats rodians. Els rebels estaven
acumulant-hi tot tipus d'armes, armes que arribaven ocultes en exòtics
carregaments de metalls preciosos i e... i sortien a les hores més fosques de
la nit, en naus burladores de bloquejos amb destinació a remots llocs
d'avançada entre les estrelles.
«Aposto que
l'Imperi pagaria un munt per saber el que estan fent els rebels a Nar Shaddaa.
Però com li dono aquesta informació als imperials? No conec A ningú que
treballi per a l'Imperi».
Just llavors Greedo
va sentir les estridents descàrregues de trets làser i es va ajupir instintivament,
amagant-se darrere del mur de contenció mig ensorrat que el seu germà havia
saltat amb el repulsor uns pocs minuts abans.
Mirant acuradament
per sobre del mur, va veure un home amb l'uniforme verd característic
d'inspector d'espècia sortint de les ombres i corrent a través del carrer
abarrotat. Van ressonar més trets de làser i la multitud va començar a
dispersar-se ràpidament en els carrerons i salons de joc del voltant.
Greedo va veure brillants raigs d'energia xocant contra edificis i vehicles.
L'home
que corria va ser assolit i va caure, ni a tres metres del lloc on es trobava
Greedo.
Dues imponents
figures van sortir de les ombres a la intensament il·luminada esplanada. Amb
passos lents es van aproximar a l'home caigut.
La més gran de les
dues figures, que portava un casc amb forma de crani i armadura ithullana
completa, va empènyer amb la bota a la víctima.
-És mort, Goa.
La figura més baixa
es va inclinar per inspeccionar la víctima i en Greedo va arribar a veure un
tipus rabassut amb taques marrons i cara molt punxeguda, que vestia desarreglat
amb cuir i ferro i bandoleres.
-Mala sort, Dyyz-va
dir el més baix-. Jo només volia ferir-lo. Viu valia almenys el doble.
«Caça-recompenses,-va
pensar Greedo-. Han cobrat la seva presa... ara aniran a cobrar la recompensa.
Apostaria que és molt. Apostaria que són rics».
El més gran, a qui
l'altre va dir Dyyz, es va inclinar i va recollir l'inspector d’espècia mort i
se’l va tirar a l'espatlla amb facilitat.
-Tot en un sol dia
de treball, eh, Goa? Jo mateix vaig subornar aquesta púrria una o dues vegades,
fa anys... Però quan els imps posen a un home a la llista de recompenses, no
queda una altra opció! Fiquem-lo en una bossa, amaguem-lo i anem a prendre un
glop.
-Per mi fantàstic. Tinc més set que un granger de Tatooine.
En Greedo es va
adonar per primera vegada de què l'anomenat Goa tenia un fusell blàster major
del normal penjat a la seva esquena. Mai havia vist un blàster tan gran. Estava
encastat en metall negre i recobert de tubs i dispositius electrònics. «Un
treball a mida,-va pensar Greedo-. Fixa't en l'aspecte d'aquesta cosa!
Apostaria que és un caça-recompenses que sempre enxampa al seu home».
Greedo va esperar
que els dos caça-recompenses desapareguessin de tornada pel camí pel que van
venir, però en lloc d'això van caminar directament cap a ell.
Com més s'acostaven
al mur de contenció, més aterridora era la seva aparença. El gran, Dyyz,
portava un casc de paracer corroït que li cobria tot el cap. La màscara facial,
estretes escletxes per als ulls en un estilitzat cap de mort, transmetia
amenaça mortífera i inexorable. Aquest vestia l'armadura de l'extinta raça
ithullana, Greedo sabia que els bel·licosos ithulles havien estat exterminats
feia centenars d'anys, la seva civilització aixafada i aniquilada, per una
altra raça igualment bel·licosa, els mandalorians-. «Per l'aspecte de la seva
armadura -va pensar Greedo –l’ha d’haver robat d'un museu imperial!».
L'altre
caça-recompenses, Goa, estava vestit amb una barreja de roba que suggeria que
mai es canviava o se la treia, simplement havia afegit noves peces sobre les
desgastades, fins que es va convertir en una col·lecció errant de vestuari i
equips militars.
L'aspecte més
fascinant d’en Goa era el seu cap: òbviament una espècie intel·ligent d'ocell,
o descendent d'ocell. De pell aspra marró amb taques, sense plomes, amb
diminuts ulls intensos enfonsats darrere d'un ample bec ple de cicatrius.
En Dyyz i en Goa
van arribar al mur de contenció i Greedo es va ajupir. El següent que va sentir
Greedo va ser una tercera veu, aspra i cruel.
-Vaja, vaja, però
si són Dyyz Nataz i Senglar Goa. On us heu ficat, nois?
Hauríeu
de saber que no s'ha de deixar tirat a un vell amic!
-Calma't, Gorm.
Tindràs la teva part. El fet és que Senglar i jo hem agafat a aquest inspector
d'espècia que estava a la llista negra. Els imps ens
pagaran molt bé i estarem més que contents de donant-te la teva part en el
tracte!
-I una banya, Dyyz-aquesta
era la veu d’en Goa-. Nosaltres som dos i Gorm només un. Que s'esperi als
crèdits que li devem.
-Un com jo val per
sis netejadors de gàbies com vosaltres.
Va ressonar foc de
blàster i vermells rajos d'energia van ser disparats per sobre del cap d’en
Greedo. Es va ajupir més i els sons d'una violenta topada va arribar a les
seves oïdes. De sobte el gran fusell blàster d’en Goa va sortir volant per
sobre del mur i va sonar xocant contra el paviment prop d’en Greedo.
Mentre estenia la
mà per aconseguir l'arma de forma impulsiva, Greedo va sentir a qui li deien
Gorm dirigint-se a qui anomenaven Dyyz perquè li lliurés el cos de l'inspector
d'espècia.
-Doneu-me’l... i us
deixaré viure un dia més.
Trobant el coratge
per mirar de nou per sobre del mur, Greedo va veure una figura més imponent,
dos caps més alt que Dyyz Nataz, vestit amb una pesada armadura platejada i
casc complet. Els ulls de la màscara facial eren electrònics brillant en
vermell. «Deu ser un droide -va pensar Greedo -. He sentit de droides renegats
assassins dedicant-se al negoci de les recompenses. O potser no era un
droide...»
Tot d'una, Greedo
va tenir una idea. Agafant l'enorme fusell blàster amb les seves tremoloses
ventoses, Greedo va aixecar l'arma en posició de tir tan silenciosament com va
poder. Va buscar el fiador, el va trobar i va carregar el fusell.
Llavors, subreptici
com quan l'oncle Nok esperava un gat Manka, va alçar el canó del fusell per
sobre del mur de contenció. El va apuntar a l'esquena d’en Gorm.
Greedo va veure als
ulls d’en Goa dirigir-los al seu fusell i llavors es va sacsejar. Greedo va
prémer el gallet.
L'arma va xiular i
va rugir i el caça-recompenses anomenat Gorm va caure cap endavant amb un
grunyit i un forat de blàster ennegrit al centre de la seva esquena.
Mentre Greedo
s'aixecava, Goa va emetre un maniàtic so cloquejant i es va llançar a pel fusell.
Però Greedo va girar el canó cap al cap d’en Goa.
-Ei, nen! Tranquil! Això que estàs prement és un gallet!
En Dyyz va
esbufegar i va riure.
-Gràcies, nen. Ens
has salvat la pell. Estarem eternament en deute amb tu. Ara quan li tornis
l'arma al meu company, seguirem el nostre camí.
En Greedo es va
enfilar acuradament al mur, mantenint el fusell blàster apuntant a Goa.
Movent-se prop de la figura cap per avall d’en Gorm, va examinar el forat que
havia fet a l'esquena del gran caça-recompenses.
-És un droide? -Va
preguntar Greedo.
-Es pot dir que sí-va
dir Goa-. Ara, el fusell... Què tal si t’incloem a la recompensa per aquest
inspector? T'ho has guanyat.
-Tinc una idea
millor-va dir en Greedo-. Crec que puc ajudar-vos a guanyar molts diners,
paios.
5. El contrabandista i el wookiee
-Spurch "Senglar" Goa? Per què li
diuen Senglar Goa?
Anky Fremp, l'amic
guia de carrers d’en Greedo, estava assegut a la vora d'una plataforma
d'estacionament, amb les seves curtes cames penjant sobre un canó de la ciutat
de milles de profunditat. Anky era un sionià Skup, una raça gairebé humana amb
ulls petits molt junts, pèl tan trencadís com el cristall i la pell del color
del formatge de dianoga. L’Anky va tirar una ampolla rere d'una altra a
l'abisme.
La distància des de
la torre més alta de l’espaiport a la superfície de la lluna Nar Shaddaa era
tan gran que ells mai van sentir com s'estavellaven les ampolles. Però algunes
vegades les ampolles topaven amb un taxi o vaixell de càrrega ascendint a
repulsió pel congost, i això era divertit.
-Per què fas això? -Va
dir Greedo amb desdeny-. Aquesta és la classe de jocs estúpids als que juga el
nen del meu germà. Si el Control Portuari corellià t'agafa, poden reclutar-nos
per treballar per un transportista de mineral.
-Sí... és cert. M'estic fent massa gran per això. Bé, aquí va
l'última.
Una xalana d'hangar
va emergir del congost set nivells més a baix i el projectil d’en Fremp va
colpejar al pilot de la xalana en el seu casc de protecció. L'home va mirar
amunt, cridant i agitant el puny.
Quan la xalana va
ascendir ràpidament cap a ells, Greedo i Fremp van decidir que havien estat
asseguts a la vora força temps i van començar a caminar ràpid cap al garatge
d’en Ninx, un dels seus llocs favorits.
-D’acord, parla’m
del tracte, Greedo. Van a fer-te ric aquests caça-recompenses que has conegut?
-Sí, els vaig
parlar dels rebels que trafiquen amb armes en el Nivell 88. L'Imperi paga una
bona recompensa per aquest tipus d'informació. Dyyz i Senglar em van dir que em
ficarien en el tracte.
-Wow! Ho
compartiràs amb mi?
En Greedo va sonar
amb aire de superioritat.
-Sí... et passaré uns quants crèdits, Fremp. Però la majoria vaig a emprar-los en
comprar-me la meva pròpia nau. En Ninx té un petit corsari Incom molt bufó que
me’l deixaria en catorze mil. Tot el que necessita són uns nous acobladors
d'energia.
-Això no és res.
Podem robar els acobladors!
-És cert. Jo puc
robar els acobladors d'energia. -En Greedo va dirigir al seu entusiasta amic la
versió rodiana d'una mirada condescendent, mentre arribaven a la porta secreta
del garatge d’en Ninx. «No hi ha necessitat que Fremp pensi que cap peça de la
meva nova nau li va a pertànyer a ell».
L'assistent d’en
Shug Ninx era un corellià ambidextre mecànic d’hipermotor anomenat Warb. En Warb
va reconèixer als dos joves en el monitor de l'entrada.
-Ei, Anky...
Greedo. Teniu bombes termals robades per a mi avui?
-Ho sento, Warb.
Demà tindrem alguna cosa.
-D'acord, us veuré
demà. Shug no està per aquí i jo estic ocupat.
-Vull ensenyar-li a
Anky aquest petit corsari Incom que em vaig a comprar.
-Hmmm... d’acord.
Passeu. Però com noti que falta alguna eina ja sé a qui vaig a desintegrar.
En Warb els hi va
obrir l'entrada al garatge d’en Ninx i va tornar a la feina ajudant a un
contrabandista a posar a punt el motor-llum d'un atrotinat vaixell de càrrega
YT-1300 que havia guanyat en una partida de sàbacc.
El cavernós taller
de reparació era una confusió de naus esquarterades i el greixós poti-poti de
tota una vida, peces per tot arreu, acoblaments complets penjant d'elevadors i
bastides, i els brillants centelleigs de soldadura per flux d'ions dels droides
tècnics treballant amunt en bastides al voltant d'un enorme Kuat
Starjammer-IZX, un veloç transport de càrrega que semblava ocupar la meitat del
garatge.
Greedo i Anky van
passejar per un laberint de caixons d'embalatge cap on era el corsari Incom
sobre els seus patins d'aterratge, lluent com una joia arkaniana. Estava com a
nou!
-Aquí està-va dir
en Greedo orgullós-. Vaig a anomenar-lo el Caçador de Mankes. Bonic, eh?
L’Anky va empassar
saliva.
- Només catorze mil crèdits per això? No m'ho crec! Probablement Shug te la
substituirà per alguna ferralla avariada quan tingui els diners.
-El meu amic Shug
no. Sap que seré caça-recompenses. Sap que un caça-recompenses ha de tenir una
bona nau.
-Tu seràs
caça-recompenses?
En Greedo va inflar
el pit.
-Sí. El meu amic
Senglar Goa va dir que m'ensenyaria l'ofici. Va dir que alguns dels millors
caça-recompenses són rodians.
L’Anky es va tornar
creient-lo per un instant.
-Creus que
m'ensenyaria a ser un caça-recompenses a mi també?
En Greedo va riure.
-No crec que els
skups hagin destacat mai per haver-se fet molt en el món de l'assassinat per
una recompensa.
L’Anky semblava
alacaigut. El món natal dels sionians era conegut principalment pels experts
lladres que havia produït.
-Vinga, Anky. Mirem
l'interior de la meva nau.
Però l'escotilla
del corsari estava tancada. Com Shug no estava per aquí, haurien de demanar-li
a Warb que els hi obrís. Van tornar a obrir-se pas a través dels caixons
d'embalatge i el poti-poti i es van dirigir cap al YT-1300 en què Ward i el
contrabandista estaven treballant. Gairebé havia arribat al vaixell de càrrega
quan Greedo va veure un parell d’acobladors d'energia Dekk-6 sobre una taula de
treball, propera a la màquina fresadora d’en Shug.
En Greedo de
seguida va saber que eren Dekks. Els Dekk-6 eren els
millors. Els acobladors Modog solien ser els millors, però la tecnologia de les
naus estel·lars estava avançant molt ràpidament, gràcies a l'Imperi I a les
seves insaciables necessitats militars.
Fremp també va veure els Dekks i els dos joves es van parar a admirar
els lluents components. Un parell de Dekk-6 podien costar vint mil crèdits,
així d'avançats eren.
-Apostaria que en
Warb està planejant posar aquestes en aquesta ferralla en què està treballant-va
dir en Greedo-. Haurà de trepar les cobertes, per encaixar les brides del
convertidor en aquest vell vaixell de càrrega.
-Aquestes són just
les que necessitem per al teu nou corsari-va dir l’Anky, tocant el car
dispositiu-. Li aniran bé.
Sí, Greedo ja havia sentit l'impuls de robar els Dekk. Estaven flamants,
eren més que bonics i ell mai els trobaria semblants desmuntant caravel·les
hutt.
«Un
caça-recompenses necessita una nau ràpida. La meva nau serà la millor.
Reemplaçaré totes les peces de la meva nau amb els components més avançats que
pugui comprar o robar. Ningú deixarà enrere al Caçador de Mankes».
Greedo va mirar amb
indiferència i va recórrer amb la vista el garatge. Warb i el contrabandista
estaven pujant amb un levitador unes pesades cèl·lules d'energia per la
passarel·la del YT-1300. Van desaparèixer a través de l'escotilla.
No hi havia ningú
mirant.
En Greedo es va
treure la jaqueta de pell de rancor i la va embolicar amb elles els acobladors
de la mida d'un puny.
-Afanya't, Anky. Anem. He de veure a Goa dintre de vint minuts.
-D’acord. Anem.
Tot d'una Greedo va sentir unes poderoses urpes llanoses que l’estaven
agafant al voltant de la cintura i aixecant-lo en l'aire. Quan picava de peus i forcejava li va caure la jaqueta de pell i els
acobladors Dekk van repicar contra el terra.
- HNUUAAKN!
- Et Kalya skrek, grua woska! – Baixa’m, cosa
peluda!
El wookiee va girar
a Greedo amb les urpes de manera que pogués examinar la seva verda cara
morruda.
- NNHNGR-RAAAGH! -En
Greedo va veure dents al descobert i ulls furiosos i es va enfonsar. Anky Fremp
ja anava camí de la porta.
- Què passa,
Chewie? -Va aparèixer l'alt contrabandista corellià, amb Ward al seu costat. El
contrabandista tenia com a suport un blàster a la mà dreta.
-HNNRRNAWWN. -Els
grunyits del wookiee només eren un so aterridor per al jove, però el
contrabandista semblava entendre'ls perfectament.
- Robant els
nostres Dekk-6, eh? Genial. Quina classe de negoci teniu, Warb? Saps el que he
hagut de pagar per aquests Dekk?
-Ho sento, Han. Li
vaig dir a Shug que no em fiava d'aquests nois del carrer, però ell li va
agafar simpatia al verd... Coneixes les regles, Greedo. Hauré de parlar d'això
a Shug. Si saps el que et convé, sortiràs d'aquí i no tornaràs mai més... això
si el wookiee no et trenca el coll abans!
El gran wookiee
encara sostenia l’aterrit rodià a un metre del terra, com si esperés un senyal
del seu amic el contrabandista.
-Espera un minut-va
dir el contrabandista-. No li facis mal, Chewie. Vaig a ensenyar-li una lliçó a
aquest petit lladregot... On vas posar aquests acobladors Modogs calcinats,
Warb?
El wookiee va
baixar a terra al Greedo, però va mantenir la seva urpa peluda sobre ell mentre
en Warb remenava per allà en un gran bidó de deixalles proper al banc de
treball. Un segon després va aparèixer Warb amb dos acobladors d'energia Modog
ennegrits i corroïts. Els hi va donar al contrabandista i aquest els va passar
a Greedo.
-Bé. El noi volia
acobladors d'energia, pot quedar-se aquests. Els vaig treure del Falcó
Mil·lenari. Tenen autèntic pedigrí, noi. I tot el que vull per ells és aquesta
jaqueta de pell de rancor. Què em dius? Hi ha tracte?
El contrabandista
va somriure i el wookiee va estrènyer l'espatlla d’en Greedo.
-T-te jacta. -Me les pagaràs per això.
- Ha dit el que
crec que ha dit? -Va preguntar el contrabandista.
-Ha dit tracte fet-va riure en Warb.
-Bé. El noi
reconeix una ganga en quan la veu. -El contrabandista va allargar la mà per una
encaixada de mans, però en Greedo la va ignorar. En el seu lloc va fer un so
amb les ventoses de les mans i va llançar a terra els acobladors cremats.
Llavors es va girar i va córrer cap a la porta.
-HWARWNUNH.
-Sí, Chewie,
probablement he estat una mica dur amb ell. Però has de redreçar als brètols
mentre encara són joves. En cas contrari no t'explico on acabaran... Ei, Warb,
vols aquesta jaqueta? És un regal d'aniversari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada