EL RETORN DEL JEDI (7)

Anterior

Capítol VI

El cel estrellat semblava fregar les copes dels arbres a mesura que Luke i els seus amics eren hissats fins al poblat dels Ewoks. Al principi no va advertir tan sols que es tractava d'un poblat, les petites espurnes ataronjades, en la distància semblaven estels. Sobretot estant lligat a un pal cap per amunt, observant com els brillants puntets pampalluguejaven entre els arbres directament sobre d'ell.

Però quan es va veure alçat per entre intricades escales i rampes amagades al voltant dels immensos troncs i, gradualment, com més pujaven més grans i crepitants eren les llums fins que, en arribar als cent metres d'altura, Luke va advertir finalment que els llums eren fogueres enceses entre els cims dels arbres, no estels.

Per fi van ser conduïts per un precari camí de fusta, massa lluny del sòl com per veure res per sota, excepte una caiguda abismal. Durant un instant de debilitat, Luke va creure que havien de ser llançats fora del camí per fer-los conèixer les tradicions del bosc. Però els Ewoks tenien alguna cosa diferent en ment.

L'estreta plataforma acabava a meitat del camí, entre dos arbres. La primera criatura del grup va aferrar una llarga liana i es va balancejar fins a l'altre tronc, que Luke només podia veure doblant el màxim el coll, que tenia una gran obertura cavernosa excavada en la seva titànica superfície. Les lianes van volar ràpidament d'un costat a un altre de l'avenc fins a construir una mena d’enreixat entreteixit. Luke es va trobar sent arrossegat per sobre de la graella vegetal, encara lligat al pal. Va mirar un cop cap avall, cap al no-res, era una sensació veritablement desagradable.

Ja una vegada en l’altra costat, va descansar sobre una plataforma estreta i inestable fins que tothom va haver creuat. Llavors els petits micos-óssos van desmantellar la xarxa de lianes i es van introduir en l’arbre, juntament amb els seus captius. Dins regnava la més completa foscor, però Luke va tenir la impressió d'estar més en un túnel que en una veritable cova. Imperava la sensació d'estar envoltats per parets denses i sòlides, com les d’un cau excavat en una muntanya. Quan van emergir, cinquanta metres més enllà, estaven a la plaça del poblat Ewok.

Cuiners i adobers, guàrdies i ancians, nens i dones, de tot hi havia. Les mares Ewoks van agrupar a les seves ploricons criatures i es van apressar a tornar-se a les seves barraques, mentre altres murmuraven i assenyalaven. L'aroma del sopar, cuinant-se, impregnava l'aire; alguns nens jugaven i els joglars tocaven música estranya i ressonant, utilitzant troncs i flautes de canya.

A sota s'estenia la vasta negror, menor que la del cel sobre el cap, però allà, en aquest diminut poblat suspès entre ambdues, Luke va sentir llum, calor i una pau especial.

El seguici de raptors i captius es va aturar davant la major de les barraques. Luke, Chewie i R2 van ser recolzats amb les seves estaques contra un arbre proper. Han suspès d'una clavilla situada damunt d'una llar ple d'estelles que recordaven sospitosament a les utilitzades per rostir una barbacoa. Dotzenes d’Ewoks es van agrupar al seu voltant parlotejant, curiosos, amb animats grinyols i esgarips.

Teebo va sorgir de la barraca més gran. Era una mica més gran que la majoria i tenia un aspecte molt més ferotge. La seva pell estava solcada per franges grises, clares i fosques. En lloc de la caputxa normal de cuir, portava sobre el seu cap un casquet fet amb mig crani d'algun animal amb banyes i adornat amb plomes. Portava una destral de pedra i, per ser un petit Ewok es balancejava amb jactància.

Va examinar superficialment els presoners i va fer algun tipus de comentari. Al punt, un membre de la partida de caça va fer un pas endavant. Era Paploo, l’Ewok cobert per una manta que semblava haver estat una mica més amable amb els presoners.

Teebo va conferenciar breus moments amb Paploo. La discussió aviat va degenerar, però, en una disputa, ja que Paploo aparentment donava suport als rebels i Teebo rebutjava tot tipus de consideració. La resta de la tribu seguia, dreta, el debat amb enorme interès, vociferant algun comentari que altre o txirriant excitats.

C3PO, el tron ​​havia estat dipositat en un lloc d'honor a prop de l'estaca de la qual estava suspès Solo, seguia la discussió completament fascinat. Va començar a traduir una o dues vegades per Luke i els altres, però es va aturar a les poques paraules, perquè els platicants parlaven massa ràpid, i C3PO no volia perdre’s l'essència de tot el que deien. Per tant, no va transmetre més informació que els noms dels Ewoks implicats en la discussió.

-No m'agrada gens l'aspecte d'això -va dir Han, mirant sorrudament al Luke.

Chewie va grunyir, expressant el seu total acord.

Tot d'una, Logray va sortir de la cabana major i va silenciar a tots els Ewoks amb la seva sola presència. Més baix que Teebo, era, però, objecte del major respecte general. També ell es cobria el cap amb mig crani però aquest era el d'algun gran ocell i portava una sola ploma. La seva pell tenia ratlles marró fosc i el seu rostre denotava major saviesa. No portava armes, només un sarró al costat i un bastó fet amb l’espinada d'algun vell i poderós enemic.

Va estudiar detingudament els captius, un per un. Va ensumar en Han i va palpar el teixit de la roba d’en Luke. Teebo i Paploo van començar a barbotejar els seus punts de vista, però Logray semblava absolutament desinteressat i aviat van deixar de protestar.

Quan Logray va arribar on era Chewbacca, es va quedar fascinat i va assenyalar al Wookiee amb el seu bastó d'ossos. Chewie, esperant alguna cosa dolenta, va grunyir amenaçadorament al diminut home-ós. Logray no va necessitar més esperonament i va donar un ràpid pas enrere, alhora que ficava la mà al sarró i llançava després unes herbes en la direcció d’en Chewie.

-Compte, Chewie -va avisar Han des de l'altre costat de la petita plaça -. Aquest deu ser el bruixot de la tribu.

-No -va corregir Luke -, més aviat crec que és el metge bruixot.

Luke estava a punt d'intervenir, però va decidir esperar. Seria millor que aquesta petita i seriosa comunitat estrangera tragués les seves pròpies conclusions sobre ells. Els Ewoks, encara que naixien i vivien en les altures, tenien els peus ben assentats sobre la terra.

Logray va donar diverses voltes al voltant d’R2, estudiant-lo, era una criatura increïble i meravellosa. El va ensumar, li va donar primer uns copets sobre el seu cap, i, finalment, va clavar un fort cop a la closca metàl·lica del robot, després va arrugar la cara mostrant consternació. Després pensar-hi uns segons, va ordenar que deslliguessin l’R2.

La multitud va murmurar excitada i va donar uns quants passos enrere. Els lligams de lianes d’R2 van ser tallades per dos guàrdies, que portaven sengles ganivets. R2 va lliscar per l'estaca i es va estavellar, sense cerimònies, contra el terra.

Els guàrdies el van posar al dret, però R2 estava posseït per la fúria. Es va fixar en Teebo, a qui considerava el causant de la seva ignomínia i, emetent unes llambrejades blaves, va començar a perseguir-lo donant voltes l’atemorit Ewok. La multitud va rugir, uns animant Teebo i altres encoratjant el trastornat robot.

Per fi, R2 es va acostar prou a Teebo com per agullonar-lo amb una descàrrega elèctrica. L’adolorit Ewok va saltar pels aires cridant terriblement i va córrer tot el que li van permetre les seves curtes cametes. Wicket va esmunyir-se subreptíciament dins de la gran cabana, mentre els espectadors expressaven la seva indignació o el seu delit.

- R2, para ja! -Va dir C3PO, enfurismat -. Complicaràs més les coses.

R2 va rodar veloç fins a situar-se davant de l’androide i va xiuxiuejar una llarga i vehement tirallonga:

-Wreee op duu Rhee vrrr gk GDK Whoo dop Drai dup dwiit...

Aquest esclat va ofendre substancialment C3PO. Amb un gest arrogant es va asseure molt dret en el seu tron.

-Aquest no és manera de parlar a algú de la meva posició -es va vantar.

Luke temia que la situació marxés per camins que impedissin controlar-la. Buidant la seva veu de tota ombra d'impaciència, es va dirigir a C3PO:

-C3PO, crec que ja és hora que parlis al nostre favor.

C3PO, de mala gana, es va dirigir a la peluda assemblea i va pronunciar un breu discurs, assenyalant de tant en tant els seus amics lligats a les estaques.

Logray es va molestar visiblement pel discurs. Va agitar el seu bastó, donar puntades de peu al terra i va llançar un torrent tal d'improperis dirigits al daurat androide, que van durar al menys un minut complet. En acabar la seva violenta xerrameca, va fer senyals a diverses criatures que, tornant el mateix senyal, van començar a omplir de llenya la llar sobre la qual es trobava Han.

-Bé, què és el que ha dit? - Va cridar, preocupat, Han.

-Estic una mica astorat, Capità Solo -va dir C3PO, compungit i mortificat -, però sembla que vostè serà la peça principal del banquet en honor meu. L’Ewok està molt ofès perquè se m’ha acudit suggerir una altra cosa.

Abans de poder dir ningú una paraula més, els tambors fets amb troncs buits van començar a sonar estranyament conjuntats. Com si fossin un de sol, tots els arrissats caps es van tombar cap a l'entrada de la cabana major. Per ella hi va sortir Wicket i, darrere seu, el cap Chirpa.

Chirpa tenia una pell grisa i una voluntat fèrria. El seu cap adornat per una garlanda entreteixida de fulles, dents i banyes d'animals abatuts per ell en les seves caceres. A la mà dreta brandava un bastó format per l'os més llarg d'un rèptil volador, en la seva esquerra sostenia una iguana, que era tant la seva mascota com el seu guardià.

Va inspeccionar l'escena de la plaça amb una sola ullada i després es va girar per esperar a l'hoste que ara sorgia de la cabana.

L’hostessa no era altra que la jove i bella Princesa d'Alderaan.

- Leia! -Van cridar a l'uníson Han i Luke.

- Rahrhah!-Va bordar Chewie.

- Boo dlldwee! -Va xiular R2.

- La seva Altesa! -Va exclamar C3PO.

Sufocant un crit, Leia es va abalançar sobre els seus amics, però una falange d’Ewoks, erigint les seves llances, van bloquejar-li el seu camí. Ella es va girar cap al cap Chirpa i després al robot intèrpret:

-C3PO, digues-los que aquests són els meus amics. Han de ser alliberats de seguida -va protestar Leia.

-Eep sqee rheeow -va dir amb gran urbanitat C3PO, dirigint-se a Chirpa i a Logray -, Sqeeow íroah eep meep erah.

Chirpa i Logray van sacsejar els seus caps amb un gest inequívocament negatiu. Logray va grallar una ordre als seus ajudants i aquests van reprendre, amb nova empenta, la seva tasca d'apilar llenya sota Solo.

Han va intercanviar unes mirades descoratjades amb Leia.

-No sé per què, però tinc la sensació que ens van a tractar molt bé -es va queixar Han.

-Luke, què podem fer? –Va instar-lo, Leia. No hi havia imaginat res semblant, només esperava que l'haguessin guiat els Ewoks fins a la seva nau, encara que tingués com a molt, de sopar i albergar una nit al campament Ewok. Decididament no comprenia en aquestes criatures-. ¿Luke? -Va interrogar-lo.

Han estava a punt de fer un suggeriment, però es va aturar, momentàniament abatut per la intensa fe de Leia en Luke. Era una cosa que no hi havia advertit abans, només ara l'afectava.

Abans que Han pogués exposar el seu pla, va avançar:

-C3PO, digues-los als Ewoks que si no fan el que desitges, t'enfadaràs i utilitzaràs la teva màgia.

- Però, amo Luke, quina màgia? -Va protestar l'androide-. Jo no podria...

- Digues-los! -Va ordenar-li Luke amb un to de veu poc habitual en ell. De vegades, C3PO posava a prova fins i tot la paciència d'un Jedi.

L’androide intèrpret es va encarar amb l'audiència i va parlar amb gran dignitat:

-Eemeeblee scheesh oahr aish sh sheestes eep.

Els Ewoks van donar mostres d'una gran pertorbació, en sentir aquesta proclama. C3PO va començar a trontollar molt excitat, com si l'haguessin sorprès falsificant el seu propi programa.

-No em creuen, amo Luke, tal com et vaig dir... -Va protestar C3PO.

No obstant això, Luke no estava escoltant l’androide, estava representant-lo en la seva ment. Imaginant-se’l assegut en el seu tron ​​de branques, daurat i lluent, assentint a tot i parlotejant sobre els assumptes més inconseqüents. Veient-lo assegut al negre buit de conseqüència... i començant a elevar-lo lentament.

A poc a poc, C3PO va començar a surar.

Al principi no es va adonar, ni tampoc ningú ho va advertir. C3PO simplement no parava de parlar, mentre la seva llitera s'alçava sobre el sòl.

-... Li vaig dir, li vaig dir, li vaig dir que no em creurien. No sé per què vostè... Ep! Espereu un minut... Què, què està passant aquí?...- es va sorprendre C3PO.

C3PO i els Ewoks van advertir alhora el que deia. Els Ewoks es prosternaren de cara terra aterrits pel tron ​​flotant. C3PO va començar a girar com si estigués assegut en una cadira giratòria. Un gir lent, gràcil i majestuós.

-Socors -va xiuxiuejar- R2, ajudeu-me.

El cap Chirpa va vociferar unes ordres als seus acovardits dos ajudants i ràpidament van córrer a deslligar els captius. Leia, Han i Luke es van embolicar en una sèrie de llargues i intenses abraçades. Semblava un estrany clímax per celebrar la seva primera victòria en la campanya contra l'Emperador.

Luke va sentir un queixós xiulet rere seu i es va girar per veure R2, mirant cap amunt a un C3PO queixós que encara donava voltes. Luke va baixar el daurat androide lentament, fins dipositar-lo a terra.

-Gràcies, C3PO -va dir el jove Jedi, donant uns copets a l'espatlla de l'androide.

C3PO, encara desconcertat, es va aixecar amb un somriure insegur i sorprès.

-Vagi, vagi -es va dir -. No sabia el que albergava en el meu interior.

La cabana del cap Chirpa era gran, per als patrons dels Ewoks, encara que Chewbacca, assegut amb les cames creuades, gairebé fregava el sostre de la cabana amb el cap. El Wookiee s'encorbava a un costat de la cabana, amb els seus camarades Rebels, mentre que el cap i deu Ancians s'asseien a l'altre costat, donant-los la cara. Al centre, entre els dos grups, un petit foc temperava l'aire de la nit llançant efímeres ombres sobre les parets de fang.

A fora, la tribu sencera esperava la decisió a la qual arribaria el consell. Era una nit clara i reflexiva carregada amb l'emoció del moment. Encara que era molt tard, cap Ewok dormia. A dins, C3PO parlava. Els seus circuits havien millorat, inserint dades i corregint errors, sensiblement la seva fluïdesa en la parla d'aquest grinyolant llenguatge; ara estava a meitat de la narració de la història de la Guerra Civil Galàctica, adornant-la amb pantomimes, sent eloqüent, amb efectes explosius de so i comentaris al marge. Fins i tot la imitació, en cert moment, d’un Caminant Imperial.

Els Ancians Ewoks l’escoltaven atentament, murmurant en ocasions algun comentari entre ells. Era una història fascinant que els absorbia completament; horroritzats unes vegades i escandalitzant-se unes altres.

Logray va conferenciar amb el cap Chirpa i va fer algunes preguntes a les quals el daurat androide va respondre amb vehemència. Fins i tot R2 va xiular un cop per donar més èmfasi.

Al final, però, després d'un breu debat entre els Ancians, el cap va moure negativament el cap amb expressió penedida, després va parlar a C3PO i l'androide va traduir per als seus amics.

-El cap Chirpa diu que és una història commovedora -va explicar l'androide -. Però que no té veure amb els Ewoks.

Un silenci profund i opressiu va omplir la petita càmera. Només el foc espurnejava en brillant i misteriós soliloqui.

Finalment, va ser Han Solo, de tots ells, qui va obrir la boca per parlar en nom del grup. Per l’Aliança.

-Digues-los això, Lingot d'Or -va somriure a l’androide, sentint afecte per ell per primera vegada -. Digues-los que és difícil traduir el que és una rebel·lió, així que potser no hauria de narrar la història un intèrpret. Per això jo l'explicaré.

-No han d'ajudar perquè nosaltres li ho estem demanant. Tampoc tenen res per ajudar-nos perquè sigui en el seu propi interès, encara que ho és, com saben, només un exemple: l'Imperi està dessagnant l'energia d'aquesta lluna per generar el seu escut deflector, un munt d'energia de la qual no disposareu el proper hivern i vull dir-vos el mal que això us farà..., però no us preocupeu. Digues-li, C3PO.

C3PO va traduir i Han va continuar:

-Però aquesta no és la raó per la qual haurien d'ajudar. Això és el que jo solia fer: preocupar-me per alguna cosa quan m'interessava. Però ja no més. Bé, no tant de totes maneres. Ara faig coses principalment per als meus amics, perquè ¿quina altra cosa és tan important? ¿Diners? ¿Poder? Jabba tenia tot això i sabeu com va acabar. D'acord, d'acord: el punt és que..., els teus amics són... els teus amics. Sabeu?

La súplica d'en Han era una de les més confuses què Leia hagués sentit mai, però va fer que els seus ulls s’omplissin de llàgrimes. A l'altra banda, els Ewoks van romandre silenciosos i impassibles. Teebo i el petit i estoic Paploo van xiuxiuejar unes paraules, però la resta es va conservar immòbil, inescrutables les seves faccions.

Després d'una altra llarga pausa, Luke va aclarir la seva gola...

-Me n'adono -va començar -que aquest concepte pot ser abstracte, i potser sigui difícil definir totes les seves implicacions, però és extremadament important per a la galàxia sencera que la nostra força Rebel destrueixi la presència Imperial aquí, a Endor. Mireu cap amunt, allà, per l'obertura del sostre per on el fum s'escapa. A través d'aquest petit forat podeu comptar més de cent estrelles. En tot el cel hi ha milions, i bilions més que no podeu veure si més no. I totes tenen; planetes, i llunes, i gent feliç com vosaltres.

L'Imperi està destruint tot això. Pots..., pots sentir vertigen només tombant-te d'esquena per mirar la volta celeste. Pots gairebé... esclatar, de tan bella que n’és de vegades. I vosaltres sou part d'aquesta bellesa, tot és part d'aquesta Força. I l'Imperi tracta d'apagar totes aquestes llums.

Li va portar una estona a C3PO acabar de traduir, sempre, volia trobar les paraules adequades quan, eventualment, va acabar de parlar, una excitant xerrameca brollava dels Ancians, pujant i baixant de volum, cessant i començant de nou.

Leia sabia què era el que Luke tractava de dir, però temia enormement que els Ewoks no veiessin quina era la connexió. I, no obstant això, era una íntima connexió, si pogués ella tancar la bretxa..., tendir un pont... Va pensar en la seva anterior experiència al bosc, en la seva sensació d'unitat amb aquests arbres, les extenses branques semblaven fregar les pròpies estrelles, estrelles que llançaven una llum que els arbres filtraven creant una màgica cascada. Va sentir el poder de la màgia dins seu, ressonant al voltant de la cabana i d’ésser a ésser, per fluir de nou a ella, fortificant-la, calmant-la, fins sentir que gairebé era una amb els Ewoks: sentir que els comprenia, que els coneixia, que conspirava amb ells en el sentit literal de la paraula: que respirava al seu costat.

El debat va decaure, produint un altre silenci a la cabana. La respiració de la Leia, en consonància, es va apaivagar i amb un aire de confiada serenitat, va fer una crida al consell:

-Feu-ho pels arbres.

Això va ser tot el que va dir. Tothom esperava alguna cosa més, però res més va haver, només aquesta breu i obliqua sentència.

Wicket, des del seu racó, havia estat observant tot el procés amb creixent interès. En diverses ocasions es va fer evident que refrenava, amb prou feines, el desig d'interrompre les divagacions del consell, però ara es va posar dret d'un salt, va recórrer diverses vegades l'ample de la cabana, es va encarar finalment amb els Ancians i va començar el seu propi i apassionat discurs.

-Eep eep, meep Eek squeos...

C3PO va traduir per als seus amics:

- «Honorables Ancians, aquesta nit hem rebut un present arriscat i meravellós. El de la llibertat. Aquest daurat androide... -Aquí C3PO va fer una pausa en la seva traducció per assaborir el moment, després va continuar -.... aquest daurat androide, de qui el retorn a nosaltres havia estat profetitzat des dels temps del Primer Arbre ara ens diu que no serà el nostre Mestre, ens diu que som lliures de triar el que vulguem, que hem d'escollir igual que tot ésser vivent ha d’escollir la seva pròpia destinació. Ell ha vingut, Honorables Ancians, ha vingut i se n'anirà, no serem per més temps esclaus de la seva guia divina. Som lliures. Però, com hem de comportar-nos? Potser l'amor d'un Ewok pel bosc és menor perquè sap que pot abandonar-lo? No! El seu amor és més gran, perquè pot anar-se'n i, no obstant això, es queda. Així succeeix amb la veu d'El Daurat: podem tancar els ulls i la seguirem escoltant. Els seus amics ens parlen d'una Força, un esperit vivent del qual formem part. Nosaltres coneixem aquest esperit, Honorables Ancians, encara que no ho anomenem com la Força. Els amics d'El Daurat expliquen que la Força està amenaçada, aquí i a tot arreu. Quan el foc arriba al bosc, qui està fora de perill? Ni tan sols el Gran Arbre, del qual són part totes les coses, ni les seves fulles, ni les seves arrels, ni els seus ocells. Tots perillen per sempre. És un gest valerós enfrontar-se en aquest foc. Honorables Ancians. Molts moriran perquè el bosc continuï vivint. Però els Ewoks són valents.»

La petita criatura amb aspecte d’osset va clavar la seva mirada sobre tots els presents a la cabana. Ningú va proferir una sola paraula, i, tanmateix, la comunicació era intensa. Al cap d'un minut, Wicket va concloure la seva declaració:

- «Honorables Ancians, hem d'ajudar en aquest noble grup, no tant pels arbres com per la salut de les fulles dels arbres. Aquests Rebels són iguals als Ewoks, i els Ewoks són equiparables a les fulles. Batudes pel vent, devorades sense pensar per l’eixam de llagostes que habiten el món. I, malgrat això, ens llancem sobre focs fumejants, perquè altres coneguin la calor de la llum; fem un tou llit amb els nostres cossos, perquè altres coneguin el descans; ens movem en el vent que ens assalta, per sembrar el caos en el cor dels nostres enemics, i encara canviem de color quan les estacions així ho exigeixen. Per tant, hem d'ajudar a les nostres Fulles Germanes, aquests Rebels, perquè l'estació del canvi està sobre nosaltres.»

Wicket va romandre immòbil enfront d'ells, la petita foguera es reflectia en els seus ulls. Durant un moment etern, el món va semblar aturar-se.

Els Ancians estaven commoguts. Sense dir una paraula, tots van assentir amb el cap. Potser fossin telèpates.

En qualsevol cas, el cap Chirpa es va aixecar i, sense més preàmbuls, va pronunciar una breu declaració.

En el mateix moment, els tambors del poblat van ressonar. Els Ancians, abandonant els seus aires de solemnitat, es van alçar amb rapidesa i es van precipitar a través de la cabana per abraçar els Rebels. Teebo fins i tot va començar a estrènyer l’R2, però s'ho va pensar millor quan el petit robot li va respondre amb un xiulet d'advertència. Teebo, escapolint-se, va saltar juganer sobre l'esquena del Wookiee.

- ¿Què és el que passa? -Va dir Han, somrient indecís.

-No estic segura -va respondre Leia entre dents però no sembla gens dolent.

Luke, igual que els altres, compartia la festiva ocasió, signifiqués el que signifiqués, amb un somriure complaent i uns difusos bons desitjos, quan súbitament un núvol opac va baixar sobre el seu cor produint un calfred que va sacsejar fins a l’últim racó de la seva ànima. Va dissimular les empremtes sobre el seu rostre que feia que la cara semblés una màscara. Ningú ho va advertir.

Wicket estava explicant la situació a C3PO qui, finalment, va assentir donant mostres d'entesa. Es va tornar cap als Rebels, anunciant amb gest expansiu:

-Ara som membres de la tribu.

-Just el que sempre vaig desitjar -va replicar Solo.

C3PO va continuar parlant als altres, intentant ignorar el sarcàstic Capità Estel·lar:

-El cap ha donat la seva promesa d'ajudar-nos a netejar la seva terra d'éssers malignes.

-Això està bé, sempre vaig dir que una mica d'ajuda és millor que cap -es va burlar Solo.

C3PO va sentir que els seus circuits es sobreescalfaven per culpa de l’ingrat corellià.

-Teebo diu -va continuar -que els seus millors exploradors, Wicket i Paploo, ens guiaran fins al generador de l'escut.

-Dóna-li les gràcies, Lingot d'Or -va dir Han, li encantava irritar C3PO, no ho podia evitar.

Chewie va deixar anar un sonor lladruc, content d'estar altra vegada en moviment. No obstant això, un dels Ewoks va creure que el Wookiee sol·licitava menjar i li va portar un gran tall de carn. Chewbacca no va rebutjar l'oferiment i va engolir d'un cop la tira de carn, mentre diversos Ewoks es congregaven al seu voltant, sorpresos. Els semblava una gesta tan sorprenent que van començar a riure frenèticament amb un riure tan contagiós que aviat es va unir el Wookiee amb una tremenda riallada. Els grunyits habituals d’en Chewie sols aconseguien divertir encara més els burletes Ewoks, que seguint el seu costum, van saltar sobre el wookiee fent-li pessigolles que ell va tornar triplicades, van jaure tots en un confús i exhaust munt. Chewie es va netejar les llàgrimes dels ulls i va agafar un altre tall de carn per rosegar-lo en un lloc més tranquil.

Solo, mentrestant, va començar a organitzar l'expedició.

- A quina distància està? -Va preguntar -. Necessitarem provisions fresques. Sabeu que no tenim molt temps. Ep, Chewie, dóna'm una mica d'això!...

Luke es va dirigir al fons de la cabana i, aprofitant la commoció que causava Chewbacca, va sortir a l'exterior.

Fora, a la plaça, se celebrava una gran festa, dues danses, grallant a ple pulmó i fent pessigolles els uns als altres, però Luke també la va evitar, apartant-se de les fogueres, lluny de l'enrenou, fins arribar a una passarel·la solitària oculta rere d'un tronc colossal. Leia el va seguir.

Els sons del bosc omplien el fi aire de la nit. Grills, petits i tímids rosegadors, l'udol anguniós de les òlibes. Alguna brisa solitària hi portava les aromes barrejades del gessamí nocturn i el pi. Era un tot harmoniós i eteri sota el cel de vidre negre.

Luke es va fixar en l'estrella més brillant del firmament. Semblava que el seu nucli s'havia inflamat mitjançant la barreja de furiosos vapors elementals. Era l’Estrella de la Mort.

El jove Jedi, hipnotitzat, no podia apartar la vista de l'estrella. En aquesta postura el va sorprendre Leia.

- ¿Què és el que va malament? -Va xiuxiuejar.

-Tot, em temo -va dir Luke, somrient amb cansament - o gens, potser. Potser les coses finalment siguin com se suposa que han de ser.

Sentia molt propera la presència d’en Darth Vader.

Leia va agafar la seva mà. Se sentia tan unida al Luke... però, no sabria dir per què. Ell semblava ara tan perdut, tan sol i distant. Amb prou feines notava la mà d'ell en la seva.

- ¿Què és el que et passa, Luke? -Va tornar a interrogar-lo la Leia.

Luke va abaixar la vista fins mirar les seves mans entrellaçades.

-Leia..., te'n recordes de la teva mare? ¿La teva veritable mare? -Va preguntar.

La pregunta va sorprendre totalment la Leia. Sempre s'havia sentit molt unida als seus pares adoptius, gairebé com si fossin els seus autèntics pares. Amb prou feines havia dedicat un sol pensament a la seva veritable mare, era una figura nebulosa com un somni.

Però la pregunta d’en Luke va iniciar tot un procés mental. La van assaltar retalls de la seva infància, visions distorsionades d'una bella dona... oculta rere d'un arbre..., mentre ella corria cap a ell. Els dispersos fragments sobtadament van produir una intensa emoció.

-Sí -va dir, fent una pausa per recompondre’s -. La recordo una mica. Ella va morir quan jo era molt jove.

- ¿Què és el que tu recordes? -Va pressionar ell-. Digues-m'ho.

-Realment només sensacions..., imatges. -Leia volia defugir dels seus records, eren tan distants de les seves actuals preocupacions..., però, d'alguna manera, ara s'amuntegaven al seu interior.

-Digues-m'ho -va repetir Luke.

La insistència d’en Luke va sorprendre la Leia, però es va deixar portar, almenys per ara. Confiava en ell fins i tot quan l’espantava.

-Era molt bella -va recordar Leia en alta veu -. Bona i amable..., però trista. -Va mirar profundament als ulls d’en Luke, tractant de descobrir les seves intencions -. Per què em preguntes tot això?

Ell es va tombar a mirar l'Estrella de la Mort de nou i va estar a punt d'obrir el seu cor i parlar, però alguna cosa li va impedir i va guardar la seva confessió.

-Jo tampoc vaig conèixer la meva mare -va explicar Luke -, no guardo cap record d'ella.

-Luke, què és el que t'està fent mal –va insistir Leia. Volia ajudar-lo, sabia que podia fer-ho.

Ell la va mirar llarga estona, valorant les seves capacitats, calibrant la seva ànsia de saber, el seu desig de saber. Ella era forta. Luke percebia la seva constància i fermesa. Podria confiar-hi, tots podrien.

-Vader està aquí..., ara. En aquesta lluna -va confessar.

- ¿Com ho saps? -Va dir Leia, mentre un sobtat hàlit fred baixava sobre el seu ésser gelant la sang a les venes.

-Puc sentir la seva presència. Ha vingut a buscar-me.

-Però com pot saber que estem aquí? ¿És que vàrem cometre cap error amb la clau i la contrasenya? -Va indagar Leia, tot i saber que no era res d'això.

-No, és per culpa meva. Ell pot percebre la meva proximitat. -Luke va aferrar la Leia per les espatlles. Volia explicar-li-ho tot, però, en intentar-ho ara, li va faltar la seva decisió.- He deixar-vos, Leia. Mentre jo estigui aquí poso en perill al grup i la nostra missió. -Les seves mans van tremolar -. He d'enfrontar-me a Vader.

Leia es va torbar i es confonia per moments. Centenars d'insinuacions i implicacions es precipitaven sobre d’ella com òlibes nocturnes que li freguessin la galta amb les seves ales, l’agafessin pel seu pèl amb les urpes i li foradessin les orelles udolant interrogativament.

-No entenc res, Luke -va negar Leia amb vehemència -. Què vols dir amb això que has d’enfrontar-te a Vader?

Ell la va atreure amb un gest sobtadament dolç i tranquil. Poder dir-ho, tan sols dir-ho, d'alguna manera el va alliberar.

-Ell és el meu Pare, Leia -va dir senzillament.

-El teu Pare! -No podia creure-ho. I, no obstant això, era cert.

-Leia, he descobert alguna cosa més -va dir Luke, abraçant la seva germana amb fermesa. Desitjava ser una roca per a ella -. No serà fàcil sentir-ho, però ho has de fer. Has de saber-ho abans que me'n vagi, perquè pot ser que no torni. I si no ho aconsegueixo, tu ets l'única esperança que li queda a la Rebel·lió.

Leia va apartar la vista i va sacsejar el cap sense voler mirar en Luke. El que ell deia era massa pertorbador, encara que ella mateixa no podia imaginar per què. Era una cosa sense sentit, és clar, per això es pertorbava. Considerar-se l'última possibilitat de l'Aliança si ell moria... Bé, era una cosa absurda. Absurd pensar en Luke morint-se i en ella com l’últim as del joc.

Tots dos supòsits eren immencionables. Es va apartar d'ell per dissimular millor l'efecte de les seves paraules, si més no per a crear una distància mentre es prenia un respir. Breus imatges de la seva mare van aparèixer en el seu interior durant aquesta pausa: últimes abraçades..., cossos separats...

-No parlis d'aquesta manera, Luke. Has de sobreviure. Jo faig tot el que puc, tots ho fem, però no sóc important. Sense tu... res puc fer. Ets tu, Luke. Ho he notat. Tens un poder que jo no entenc... i que mai podré tenir.

-T 'equivoques, Leia -va dir Luke, mantenint-la agafada a la distància d'un braç -. Tu també tens aquest poder. La Força és intensa en tu. Al seu degut temps aprendràs a usar-la com vaig fer-ho jo.

Ella va moure el cap. Es resistia a creure tal cosa. Luke devia estar mentint, ja que ella no tenia poder, el poder habitaria en qualsevol altre lloc, ella només era capaç d'ajudar, socórrer i defensar. El que estava ell dient? Era això possible?

Ell la va atreure encara més i va sostenir la seva cara entre les mans. Semblava ara tan afectuós, tan entregat. ¿Estaria transmetent el seu poder? Podria ella acollir-lo? Què volia dir amb aquest gest?

- Luke, què estàs fent? -Va interrogar-lo Leia.

 -Leia, la Força és intensa en la meva família. El meu Pare la posseeix. Jo la tinc i... la meva germana també.

Leia va clavar de nou la seva mirada en els ulls d’en Luke. La foscor s'arremolinava en ells juntament amb... la veritat. Es va espantar al principi, però aquesta vegada no va retrocedir. Va romandre dempeus prop d'ell, començant a comprendre.

-Sí -va xiuxiuejar Luke, advertint la comprensió de la seva germana -. Sí, ets tu, Leia -va dir, sostenint-la als seus braços.

Leia va tancar fortament els ulls com volent protegir-se d'aquestes terribles paraules i evitar unes inútils llàgrimes. No obstant això, la veritat va penetrar en el seu ésser.

-Ja ho sé -va afirmar, plorant obertament.

-Llavors sabràs que he d'anar a la trobada d’en Vader.

Ella va fer un pas enrere amb el rostre sufocat i la ment embolicada en un remolí.

-No, Luke, no. Vés-te’n corrent. Escapa lluny. Si ell nota la teva presència, vés-te’n d'aquest lloc. -Leia, prement les mans d’en Luke, va reclinar el cap contra el seu pit -. Desitjaria poder anar-me'n amb tu.

-No, no deus -va replicar Luke, acariciant el clatell de la Leia -. Quan Han, jo i els altres dubtem, tu sempre ets forta. Mai abandones les teves responsabilitats. Jo no puc dir el mateix. -Va pensar en la seva prematura escapada de Dagobah, precipitant-se a arriscar-ho tot abans de completar el seu entrenament, gairebé tirant tots els esforços per culpa de la seva impaciència. Va mirar la negra mà mecànica que ara formava part del seu ésser. Quant més perdria per culpa de la seva debilitat? -. Bé -va dir amb veu sufocada per l'emoció -ara tots dos hem de rematar nostres destinacions.

- Per què, Luke? Per què has d'enfrontar-te a Vader? -Va interrogar-lo Leia amb aflicció.

Luke va repassar mentalment tots els motius existents: guanyar, perdre, unir-se, lluitar, matar, plorar, fugir, acusar, esbrinar els perquès, perdonar, venjar-se, morir..., però sabia, en el fons, que només una cosa li impel·lia, ara i sempre. L'única raó vàlida.

-Hi hi ha una mica de bondat en ell -va confessar -Jo l'he detectat. No em lliurarà a l'Emperador. Puc salvar-lo, puc atreure’l de nou al costat lluminós de la Força. -Els seus ulls van llançar, durant uns instants, furioses espurnes, estripats pels dubtes i les passions -. He d’intentar-ho, Leia. Ell és el nostre Pare.

Tots dos es recolzaven l'un en l'altre. Les llàgrimes van solcar el rostre de la Princesa.

-Adéu, estimada germana, perduda i després trobada. Adéu, dolça, i estimada Leia –es va acomiadar en Luke.

Tots dos van plorar obertament i silenciosament, mentre Luke es desfeia de la càlida abraçada i començava a caminar lentament al llarg de la suspesa passarel·la, fins a desaparèixer en les denses ombres del túnel aeri que conduïa al poblat.

Leia, sanglotant silenciosament, va observar com marxava el seu germà. Va donar curs a tots els seus sentiments acumulats, sense intentar reprimir el flux de les llàgrimes, sinó que, desitjant sentir-les, sentir la font d'on provenien, el camí que seguien i els ombrívols racons que purificaven al seu pas.

Els records van fluir a través seu, indicis, sospites, converses mig sentides, mentre se suposava que ella dormia. ¡Luke era el seu germà! i Vader, el Pare de tots dos. Massa impressions com per assimilar-les en un instant. Era una sobrecàrrega d'informació vital.
Sanglotava, gemegava i tremolava quan, sobtadament Han va sorgir a la seva esquena i la va abraçar. La hi havia anat a buscar, va sentir la seva veu i va arribar a temps de veure com Luke abandonava el campament. Però només ara, quan Leia va fer un bot amb el seu contacte, va poder veure que estava plorant.

El seu somriure irònic es va esvair per donar lloc a una altre de preocupació, temperat per l'afecte insegur de l'amant hipotètic.

- Ep! Què està passant aquí? -Va preguntar.

Leia, cessant seus sanglots, es va netejar els ulls i va contestar:

-No és res Han, només volia estar sola una estona -va dir Leia, ocultant la veritat.

Leia amagava alguna cosa, òbviament, i aquesta obvietat feia inacceptable la seva resposta.

- Que no és res! -Va dir Han amb fúria -. Vull saber què és el que et passa. Digues-me què és - va dir sacsejant-la. Mai abans s'havia sentit així. Volia saber-ho tot, però temia descobrir el que s'imaginava. Li feia mal fins a l'ànima pensar en Leia..., amb Luke fins i tot no podia ni pensar en el que no volia imaginar-se.

Mai abans havia perdut el control d'aquesta manera i, encara que no li agradava, no podia evitar-ho. Va advertir que estava sacsejant-la i es va aturar.

-No puc, Han... -El llavi inferior de la Leia va començar a tremolar de nou.

- Que no pots! No pots dir-m'ho? Vaig creure que estàvem més units que això, però suposo que vaig equivocar. Potser prefereixis explicar-li-ho al Luke. Algunes vegades jo...

- Oh, Han! -Va exclamar Leia, trencant a plorar cada vegada més i emparant-se en la seva abraçada.

Lentament, la fúria d’en Han es va tornar en confusió i vertigen al veure’s a si mateix embolicant-la amb els seus braços, acariciant-li les seves espatlles, reconfortant-la.

-Em sap greu -va mussitar sobre el cabell de la Leia -. Ho sento.-No comprenia res, gens ni mica. Ni la comprenia a ella ni es comprenia a si mateix, ni els seus capritxosos sentiments, ni a les dones en general, ni al mateix Univers. Tot el que sabia és que havia estat furiós i ara se sentia afectuós, protector, amorós. Res semblava tenir sentit.

-Si us plau..., estrenya’m en els teus braços -va suplicar Leia. No desitjava parlar, només ser abraçada.

I Han, sense fer ja més preguntes, la va abraçar fortament.

La boirina matinal es va alçar de la humida vegetació en irrompre el sol a l'horitzó d'Endor. L’exuberant fullatge dels límits del bosc, feia olor de verd i rosada, en aquest instant primigeni, el món estava en complet silenci, com si contingués la respiració.

En violent contrast, la plataforma Imperial d'aterratge feria la superfície de la clariana. Dura, metàl·lica, octogonal, semblava tacar-la com un insult a la verdosa bellesa del lloc. Els arbusts del contorn estaven ennegrits pels repetits aterratges de centenars de llançadores, i la flora contigua estava pansida pels tòxics fums expel·lits per les toveres i aixafada per les botes dels soldats. L'avançada de l'Imperi aviat crearia un erm.

Tropes uniformades patrullaven constantment sobre la plataforma i els seus voltants, carregant i descarregant materials, revisant maquinària i vigilant. Alguns Caminants Imperials d’infanteria estaven aparcats als voltants. Eren unes màquines quadrades i armades, sostingudes per dues potes, i prou grans com per donar cabuda en el seu interior a una esquadra de soldats dempeus, mentre el Caminant disparava ràfegues làser en totes direccions. Una llançadora Imperial es va enlairar, camí de l'Estrella de la Mort, amb un rugit que va fer encongir els arbres.

Un altre Caminant, que tornava d'una missió de patrulla, va sorgir a l'altre costat de la plataforma. Pas a pas, pesadament, es va aproximar al moll de càrrega.

Darth Vader, dret i recolzat sobre la barana, de la coberta inferior, observava en silenci el bell bosc davant seu. Aviat, arribaria aviat; el podia percebre. Com un tam-tam que fos augmentant de volum, el seu destí s'aproximava. El terror impregnava l'atmosfera al seu voltant, però aquest tipus d'amenaça l'excitava, per la qual cosa va permetre el bombolleig en el seu interior. El terror era un tònic, aguditzava els sentits, afilava les passions. Cada vegada estava més a prop.

També percebia cert efluvi de victòria i domini. Però faltava alguna cosa..., què era? No podia distingir-ho del tot. El futur estava sempre en moviment i era difícil de preveure. Les seves escasses aparicions, en forma de canviants espectres, el fascinaven. El seu futur fumejava amb conquestes i destruccions...

Ja estava molt a prop, gairebé allà.

Va emetre un ronc produït en el fons de la seva gola, com un gat salvatge que ensuma els vents. Gairebé allà.

El Caminant Imperial d'infanteria va atracar al costat oposat de la coberta i va obrir les escotilles. Una falange de tropes d'assalt va sorgir d'ell i va marxar, en estreta formació, en direcció a Vader.

Vader es va girar per encarar les tropes, la seva respiració bategava regularment, mentre la seva negra túnica penjava immòbil al matí sense vent. Les tropes d'assalt es van aturar en arribar a la seva altura i, obeint una ordre del seu capità, van obrir files, revelant en el seu centre a un presoner lligat de mans. Era Luke Skywalker.

El jove Jedi va observar a Vader amb completa calma i certa llunyania, com si mirés des de les altures.

El capità de les tropes d'assalt es va dirigir a lord Vader:

-Aquest és el Rebel que es va lliurar a nosaltres. Encara que ell ho oculta, crec que hi ha diversos d'ells més, i sol·licito permís per efectuar una recerca més exhaustiva de l'àrea. -El capità va estendre la mà cap al Senyor Fosc, en ella sostenia l'espasa de llum d’en Luke -. Estava armat només amb això -va explicar.

Vader va observar un moment l'espasa de llum lentament, la va retirar de la mà de l'oficial.

-Deixi’ns -va ordenar -. Dirigeixi la cerca i porti’m els seus companys.

L'oficial i les seves tropes es van retirar cap al Caminant.

Luke i Vader van romandre drets, cara a cara, en la tranquil·litat maragda del bosc ancestral. La boirina començava a fondre’s per donar pas a una llarga jornada.  

Següent