Captius del Temple (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Qui-Gon va lamentar les seves paraules des del moment en què les havia pronunciat. La seva duresa era més una conseqüència de la frustració que li havia provocat la fugida de Xànatos, que per res que hagués dit l'Obi-Wan. Sí, el noi havia perdut la seva confiança, però no calia torturar-lo recordant-li-ho constantment. Era un comportament impropi d'un Jedi.

Aquest era el seu propi punt feble, va pensar en Qui-Gon. Ell no podia donar el pas per recuperar la confiança perduda. No era culpa de l'Obi-Wan; era una combinació del passat d'en Qui-Gon i la seva forma de ser. Encara que sentís connexió amb altres persones, li costava confiar-hi, però una vegada que dipositava la seva confiança en algú, era per sempre. I si li decebien, no tenia ni idea de com recuperar-la. Era el seu problema. No el de l'Obi-Wan. Havia d'explicar-li-ho. El llaç d'unió entre Mestre i padawan estava basat en la confiança absoluta i, encara que sabia que Obi-Wan encara confiava en ell, no estava segur que el sentiment fos mutu. Sota aquestes circumstàncies no seria just per a l'Obi-Wan que el reprengués de nou com a alumne. Potser seria millor que el noi busqués un nou Mestre.

Parlaré amb ell quan estigui segur del que vull dir.

Tot d'una, els llums del túnel van baixar d'intensitat. Obi-Wan i Qui-Gon van intercanviar una mirada preocupada. Un moment després, va sonar l'intercomunicador d'en Qui-Gon i es va sentir la veu de la Tahl.

-Hem fet alguns esbrinaments.

- Ja me n'he adonat -va dir en Qui-Gon -. De seguida arribem.

El Mestre Jedi es va girar cap a l'Obi-Wan i li va parlar en un to suau per esmenar la duresa d'abans.

- No crec que la Tahl estigui aliada amb Xànatos -va dir-, però podries tenir raó respecte això de l'espia. Ho tindré en compte.

Obi-Wan va assentir. El noi guardava silenci mentre avançaven cap al dormitori de la Tahl.

La Mestra Jedi estava asseguda en el seu escriptori amb un munt de folis a la falda.

- Acabo de parlar amb Miro -els hi va dir-. Ha estat intentant arreglar el sistema de circulació d'aire en l'ala dels estudiants majors. Quan va fer els retocs necessaris, tota la il·luminació del Temple es va posar a mitja potència. A més, va fallar el sistema de refrigeració del menjador. Ara està treballant en això.

- La intensitat de les llums s'ha reduït a la meitat en tots els pisos? -va preguntar en Qui-Gon.

La Tahl va assentir. Una mena de somriure va creuar ràpidament la cara.

- Ara estem gairebé igualats, Qui-Gon. Tots dos hem de treballar en la foscor.

-No tan igualats -va dir Qui-Gon amb to afable-. Segueixes sent més intel·ligent que jo.

La Tahl va somriure.

- Aquests no són els esbrinaments dels que t'he parlat. He trobat alguna cosa sobre la Companyia Minera d'Offworld. Té, ho he imprès per a tu.

Va lliurar els folis a Qui-Gon.

El Mestre Jedi es va quedar mirant les fulles. Hi havia columnes de nombres i noms d'empreses.

-Hauràs d'explicar-m'ho, saps que no se'm donen bé les finances galàctiques.

- Offworld no és tan solvent com aparenta -va dir la Tahl colpejant amb el dit a la taula-. Una operació minera fallida en un planeta inhabitable va acabar amb els seus recursos. Xànatos es va negar a acceptar la derrota i va seguir perdent més i més diners en l'operació. Corre el rumor que ha acabat amb el tresor del seu planeta natal, Telos.

Qui-Gon va mirar els números, que per a ell no tenien significat. Les xifres no eren importants. El que sí que importava era el descobriment de la Tahl. Si Xànatos estava a punt d'arruïnar-se, potser turmentava al Temple per motius econòmics a més de personals.

Sempre hi ha un motiu ocult...

- El vèrtex... -va dir en veu baixa.

- És clar -va murmurar la Tahl.

Obi-Wan els va mirar amb cara de no entendre res.

Qui-Gon s'ho va pensar un moment. Yoda li havia dit que es tractava d'un secret, però si Obi-Wan els anava a ajudar havia de saber-ho. Va informar a Obi-Wan sobre l'acord Jedi per custodiar el vèrtex.

- Ens hem centrat massa en el motiu de la venjança d'en Xànatos -va dir en Qui-Gon-, i ell és més complex que això. Per què arriscar-se tant només per obtenir una satisfacció personal? Però destruir el Temple i, a més, fer-se amb una fortuna tindria molt més valor per a ell.

- La Cambra del Tresor està a mig nivell per sota de la Sala del Consell -va dir la Tahl -. No és curiós com s'han anat tancant les ales una darrere l'altra? Ara tothom està concentrat a l'edifici principal. No pot ser accidental.

-Xànatos en pensa una -va concloure en Qui-Gon -. Vol acorralar-nos per destruir-nos més fàcilment, però com?

La porta es va obrir i DosJota va entrar amb una safata.

-He portat el seu esmorzar, Mestra Tahl -va anunciar.

- No tinc gana.

- Hi ha un pastís de proteïnes, fruita i...

- Deixa-ho per aquí -li va ordenar la Tahl absent i pensant en Xànatos.

DosJota va deixar la safata i va començar a ordenar l'escriptori de la Tahl.

- Sigui el que sigui, passarà aviat.

DosJota va moure una pica de papers d'un costat a l'altre de l'escriptori.

Qui-Gon observava.

-Tahl, podries enviar a DosJota a la recerca de la Bant? Hem de parlar amb ella.

La Tahl es va donar la volta cap a Qui-Gon amb gest de sorpresa.

- Bant?

Qui-Gon va parlar en to suspicaç.

-T'ho explicaré quan arribi.

- DosJota, si us plau, ves a cercar la Bant als barracons temporals.

- Puc esperar que acabi el menjar, Mestra - va afegir DosJota.

- Ara -va dir la Tahl contundent.

- De seguida torno -va dir DosJota.

Quan la porta es va tancar darrere de l'androide, Tahl es va tornar cap a Qui-Gon.

- A què ha vingut això?

- On vas obtenir a DosJota? -li va preguntar Qui-Gon.

-Ja t'ho vaig dir, Yoda me'l va aconseguir -va respondre la Tahl.

- Et va portar Yoda en persona l'androide? -va insistir en Qui-Gon.

La Tahl va assentir.

- Per què?

- Va ser als pocs dies que tornéssim de Melida/Daan -va murmurar en Qui-Gon-. Alguna vegada vas deixar de tenir localitzat a l'androide?

La Tahl va grunyir.

- Fas conya? DosJota em segueix a tot arreu -va dir, però, llavors, va arrufar el gest-. A excepció del segon dia. Necessitava que em guiés a l'ala nord, però em vaig passar hores buscant-lo. Em va dir que havia hagut d'assistir a un curs d'adoctrinament. On vols arribar, Qui-Gon?

La Tahl semblava perduda, però Obi-Wan sabia el que Qui-Gon estava insinuant.

- L'androide va aparèixer en el moment en què van començar els robatoris -va dir en Qui-Gon.

- Penses que DosJota és el lladre? -va preguntar la Tahl -. Em sembla un androide massa cridaner.

-No, DosJota no és el lladre -va dir en Qui-Gon. Va mirar a Obi-Wan -. Però crec que hem trobat al nostre espia.

-Haurem d'assegurar-nos-en -va dir Obi-Wan -. Si poguéssim apagar a DosJota durant un temps...

- Podríem trobar el transmissor -va acabar en Qui-Gon-. No podem deixar que Xànatos sàpiga que sospitem de DosJota.

La ment de la Tahl treballava ràpidament, seguint els salts mentals de Qui-Gon i de l'Obi-Wan.

- Com podem apagar a DosJota sense aixecar sospites?

Obi-Wan va somriure.

- És fàcil. Actua amb naturalitat.

Tahl es va girar cap a ell.

- Què vols dir, Obi-Wan?

-És evident que l'androide t'aclapara -va respondre l'Obi-Wan -. Comença una picabaralla i apaga'l quan t'afartis.

Un somriure es va dibuixar lentament a la cara de la Tahl.

- Això ja ho he fet abans.

- Molt intel·ligent, Obi-Wan -aprovà en Qui-Gon -. Fem-ho quan torni.

Al cap d'uns minuts, DosJota va tornar.

- No he pogut localitzar la Bant. Si m'ho permet, Mestra Tahl, no crec que sigui aconsellable que m'absenti. Podria necessitar la meva ajuda. Per exemple, hi ha uns folis a terra a uns centímetres del seu peu esquerre...

- Ja ho sé -va tallar-lo la Tahl -. Qui-Gon, són per a tu. Per què no t'asseus aquí? -va dir assenyalant una cadira. La safata que DosJota havia portat abans va caure a terra estrepitosament. Obi-Wan es va abalançar per recollir-la, però Qui-Gon el va detenir.

- El seu dinar! - Es va afanyar a dir DosJota-, estava a deu centímetres a la seva dreta...

- Ja n'hi ha prou, androide pesat! -va exclamar la Tahl -. Si no apagues el teu activador de veu, jo ho faré per tu!

-Però no podrà moure's -va protestar DosJota.

- Podré pensar! -va cridar la Tahl. Es va acostar a l'androide i el va desactivar per complet.

Es va fer el silenci. Tahl va somriure.

- T'ha semblat natural, Obi-Wan?

Qui-Gon es va avançar i va procedir a examinar a DosJota.

- Aquí -va dir al cap d'un moment-. Just a la junta del servomotor pèlvic. Un transmissor.

- Grava i envia simultàniament? -va preguntar la Tahl.

- Sí -va dir en Qui-Gon -. Crec que Xànatos ha de tenir algun dispositiu que l'informarà quan la conversa és important. Pot haver activat diversos indicadors de paraules, com el meu nom, el de Yoda, el seu, el de Bruck..., podria haver incomptables indicadors. Així no ha d'escoltar totes les converses..., només les que li interessen - Qui-Gon va examinar el transmissor-. Aquesta unitat transmet àudio i vídeo.

- Així que Xànatos ha sabut el que planejàvem en tot moment -va dir la Tahl, arrepapant-se al seient -. Ha estat vigilant tots els nostres moviments. Això són males notícies.

- En absolut -va dir en Qui-Gon a poc a poc-. Ara no haurem de donar-li caça. Ell vindrà dret a per nosaltres.

Següent

Captius del Temple (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

La batalla no havia extenuat a Qui-Gon. Obi-Wan es va adonar que l'única cosa que havia fet havia estat augmentar la seva determinació per atrapar a Xànatos i vèncer-lo.

- Examinarem la zona -li va dir Qui-Gon -. Crec que Xànatos em va obligar a portar-lo a les escales. Va ser massa fàcil.

- Hi havia planejat la seva fugida -va suggerir l'Obi-Wan.

- Sí -va dir en Qui-Gon -, però amb Xànatos sempre hi ha un altre motiu. Estava intentant allunyar-nos d'alguna cosa.

Obi-Wan va anar fins a l'extrem oposat de la plataforma.

- Aquí hi ha una escala -va dir.

Una estreta escala metàl·lica estava recolzada contra la paret, oculta darrere de la vora de la plataforma. Qui-Gon i Obi-Wan van baixar per ella. Quan van estar sobre la superfície de l'aigua, van sentir líquid que queia.

-És una fuita d'aigua -li va dir Qui-Gon a Obi-Wan. La zona quedava oculta per les amples espatlles d'en Qui-Gon-. I aquí hi ha un canal que porta a l'exterior. Crec que...

Tot d'una, Qui-Gon es va quedar callat. Obi-Wan es va agafar amb una mà a l'escala i es va aproximar per poder veure.

Amarrat a la paret hi havia un petit lliscant aeri.

-Ja hem trobat la seva via d'escapament -va dir en Qui-Gon satisfet.

- Qui-Gon? Obi-Wan? -els hi va arribar la veu preocupada de la Bant.

- Aquí! -va cridar l'Obi-Wan, i un segon després la cara de la jove va sorgir per la vora de la plataforma.

- He portat als responsables de seguretat -va dir ella -. Esteu bé? On és Xànatos?

- Va escapar -va dir l'Obi-Wan -. Va saltar a l'aigua quan va arribar el corrent.

- Pugem -va dir en Qui-Gon -. Els de seguretat es duran el lliscant aeri. Així, almenys, tindrem a Xànatos atrapat dins del Temple.

Van pujar per l'escala de volta a la plataforma, i dos membres de seguretat Jedi van baixar per ocupar-se del lliscant.

- Estava tan preocupada -va dir la Bant -. No volia deixar-vos sols, però no tenia sabre làser i...

- Vas fer el correcte, Bant -la va interrompre en Qui-Gon amablement-. Quan la intuïció és tan bona com la teva, no la qüestionis.

Obi-Wan no deixava de preguntar-se si Qui-Gon estava pensant en Bant perquè fos la seva pròxima padawan. Per descomptat, semblava molt interessat en ella.

Qui-Gon es va tornar cap a ell.

- Has lluitat bé, Obi-Wan.

En circumstàncies normals, Obi-Wan s'hauria sentit profundament satisfet per l'elogi d'en Qui-Gon, però ara només podia preguntar-se si el seu antic Mestre s'estava limitant a ser amable per preparar el moment en què l'abandonaria.

Qui-Gon va enviar la Bant a què informés a la Tahl sobre el que havia passat. Obi-Wan va anar fins a la vora de la plataforma des de la qual Xànatos s'havia llançat al fragorós torrent. Va recordar la profunda sensació de desassossec que havia sentit quan Xànatos havia sortit de l'aigua, aquella figura negra albergava una maldat tan monstruosa...

Obi-Wan va recordar de sobte que Xànatos portava una motxilla impermeable. Per què?

I si no havia estat casualitat que es trobessin amb Xànatos a la plataforma? I si hi havia anat en aquest lloc per eliminar les proves que ja hi havia estat?

I si li ho havien xerrat? Era innegable que, fins al moment, se les havia manegat per anar un pas per davant dels Jedi. I això no era fàcil.

- Crec que podria haver-hi un espia al Temple -va dir l'Obi-Wan lentament, girant-se cap a Qui-Gon -. Xànatos té un aliat dins del Temple que l'avisa dels nostres moviments. Quina altra raó tindria per venir aquí amb una motxilla?

-Doncs moltes raons, crec jo -va dir en Qui-Gon.

- I recordes que va dir que havies necessitat l'ajuda d'uns nens per saber que estava utilitzant els túnels? Com sabia que la Bant t'ho havia dit?

Qui-Gon va arrufar les celles.

- No estic segur, Obi-Wan. Els únics que sabien que estàvem rastrejant els túnels d'aigua eren Bant i Tahl, i totes dues estan completament lliures de sospita. Bant mai faria res que comprometés la seguretat del Temple.

Ferit per la rapidesa amb què Qui-Gon havia sortit en defensa de Bant, Obi-Wan va replicar:

- I què passa amb Tahl? Hi confies?

- Més que en mi mateix -va dir ell.

-Però feia anys que no la veies -va assenyalar l'Obi-Wan -. I si Xànatos hagués arribat fins a ella d'alguna manera?

- No, Obi-Wan -va dir en Qui-Gon tallant-. T'equivoques. Estic acostumat a la traïció. Sé exactament com és -Va mirar a Obi-Wan fredament i es va allunyar.

Obi-Wan va sentir una punxada de dolor. Sabia que Qui-Gon s'estava referint a ell.

Següent

Captius del Temple (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Xànatos estava completament quiet. Es mantenia suspès per la Força i l'aigua li cobria fins a la cintura. No necessitava moure els braços o les cames. El pèl negre mullat li baixava per les espatlles. Els seus cruels ulls blaus, tan clars i freds com el gel, van brillar en la tènue llum. Les ombres de l'aigua dibuixaven reflexos parpellejants en la seva túnica negra.

Qui-Gon i Obi-Wan ja havien activat els seus sabres làser. Estaven esperant.

Però Xànatos no es va acostar per reptar-los. Somreia.

- Vas trigar molt més del que pensava en adonar-te que era jo -va dir a Qui-Gon en to burlesc-. Aquest noble cap teu pot arribar a ser molt lent, però jo sóc tan ximple que segueixo pensant que ets intel·ligent.

Qui-Gon semblava tranquil. Xànatos tenia el sabre làser activat però el mantenia a un costat. No semblava estar en posició d'atac, però Obi-Wan coneixia bé el seu estil de combat. Si Xànatos s'acostava, a Qui-Gon li bastaria un petit gir per fer front a l'atac.

Qui-Gon no va respondre a Xànatos. El seu rostre era la viva imatge de la tranquil·litat. Era com si ni tan sols l'hagués escoltat.

Obi-Wan sabia que no podien atacar mentre Xànatos estigués a l'aigua. Si saltaven a per ell, els sabres làser s'apagarien en entrar en contacte amb l'aigua[1]. Xànatos també ho sabia. Potser per això temptejava a Qui-Gon, provocant-li perquè ataqués.

- Ni tan sols em respons? -va cridar -. Segueixes enfadat? Però què dolent ets amb mi, Qui-Gon.

-No sabia que estiguéssim tenint una conversa -va respondre en Qui-Gon, avançant un pas -, però és el que passa sempre amb tu, Xànatos..., prefereixes el so de la teva pròpia veu.

Obi-Wan va veure les galtes d'en Xànatos enrogir per un moment, però després el va veure riure.

- Què avorrit ets, Qui-Gon. Els teus nimis intents segueixen sense donar en el blanc. Mai vas ser molt intel·ligent. I segueixes confiant en nens per fer la teva feina. A tu mai se t'hauria ocorregut això dels túnels.

Tot d'una, Xànatos va donar un gran salt i va volar pels aires impulsat per la Força. La seva capa negra regalimava aigua. Va activar el sabre làser en un instant, però Obi-Wan estava preparat i, quan Xànatos va aterrar sobre la plataforma, ja s'havia apartat.

En aquest moment va veure com s'escapava Bant de la plataforma. Anava desarmada i, sens dubte, nedaria a la recerca d'ajuda. Només havia esperat que Xànatos es mogués.

El sabre làser vermell d'en Xànatos va xocar contra la llum verda d'en Qui-Gon. El brutal brunzit va ressonar a tot el túnel. Xànatos havia aterrat a l'esquerra d'en Qui-Gon, i Obi-Wan es va afanyar a cobrir el flanc del Jedi.

Xànatos era un gran lluitador. La seva força era sorprenent. Quan el sabre de l'Obi-Wan es va enredar amb el seu, el xoc gairebé el va tirar cap enrere. Era tot el que podia fer per mantenir-se dret. La plataforma es va cobrir de seguida amb l'aigua que s'escorria dels seus peus i les seves túniques, i es va tornar relliscosa. Obi-Wan amb prou feines podia mantenir-se dret.

Xànatos era tan ràpid com fort, i tan aviat estava esquivant els atacs de l'Obi-Wan com s'acostava per atacar a Qui-Gon.

Obi-Wan va notar que Qui-Gon havia aconseguit que Xànatos retrocedís cap a les escales. El Mestre Jedi havia augmentat la feresa del seu atac, i el seu temible adversari havia començat a baixar. Obi-Wan va endevinar el motiu de l'estratègia. Si Xànatos s'acostava prou al dipòsit, hauria de retrocedir si volia agafar impuls per les seves envestides i, en fer-ho, es debilitaria o correria el risc que el sabre làser se li apagués.

L'estratègia no ha de ser descoberta, va pensar l'Obi-Wan. Haurien de distreure a Xànatos perquè no s'adonés de com de prop que estava l'aigua.

Obi-Wan es va unir a la lluita, intentant que Xànatos perdés l'equilibri mentre el conduïa cap a l'aigua. Els graons estaven relliscosos. Era difícil aconseguir espai per colpejar amb força. Xànatos començava a cansar-se, però Qui-Gon estava concentrat, movent-se amb agilitat i obligant-lo a baixar un altre esglaó.

Mentre lluitava mà a mà amb Qui-Gon, Obi-Wan va sentir aquell ritme familiar entre ells. La Força fluïa amb intensitat i els mantenia units.

Per sobre del soroll del combat, el brunzit dels sabres làser i la seva pròpia respiració, Obi-Wan va escoltar un so. Va començar com una remor sorda en la distància, però en qüestió de segons s'havia convertit en un estrèpit.

Era el sistema de depuració de l'aigua. Una enorme onada escumosa s'acostava a ells des d'un conducte del dipòsit.

- Salta, Obi-Wan -li va ordenar Qui-Gon.

Utilitzant la Força, tots dos van saltar al temps a la plataforma superior.

Obi-Wan es va girar immediatament per enfrontar-se a Xànatos, que sens dubte estava darrere seu.

Però Xànatos no havia saltat per salvar-se. Amb un somriure, va desactivar el seu sabre làser i va saltar des del graó al centre del torrent. En un segon, el corrent se'l va empassar.

- S'ofegarà -va dir Obi-Wan, perplex davant l'actuació d'en Xànatos.

- No -va dir Qui-Gon, amb els ulls fixos en l'aigua-. Tornarem a veure'l.

Següent

---

[1] No és la primera vegada que això passa amb els llibres més antics, amb posterioritat fan que els sables láser no s’apaguin amb l’aigua i ho deixen com un defecte de fabricació d’en Luke Skywalker pel fet de viure en un món desèrtic, no sent aquest el cas. (N. del T.)