XVIII
Tot era pànic a la Base Starkiller, en els passadissos i recintes,
en les oficines administratives i a les àrees de control. Els tècnics,
desesperats, veien com els monitors es posaven en vermell un darrere l'altre
conforme els sistemes més importants deixaven de funcionar.
—Hi ha sobreescalfament en les cel·les d'ordre inferior —va
declarar un tècnic al centre de comandament—. L'equip d'emergència no pot
accedir al lloc. El sistema no funciona. —Quan es va dirigir a Hux, tenia una
mirada que aquest no havia vist en cap dels seus tècnics—. L'oscil·lador està
fallant. La contenció s'està perdent.
—L'oscil·lador va rebre trets —va informar un altre oficial
que lluitava per dissimular la por—. Avaluant els danys. Intentant mantenir
l'energia.
Hux ho observava tot en silenci mentre retrocedia lentament.
Sabia que no hi havia res que pogués fer. Els equips de tècnics estabilitzarien
l'oscil·lador del camp de contenció. En cas contrari, no hi hauria on fugir.
***
—Anem. —Finn va reduir finalment la velocitat en la seva
cerca d'un camí a través de la neu, les ombres i el bosc cada vegada més fosc.
Cap a on corrien? La veritat era que tant ell com la Rey s'havien quedat sense
alè. Quan ell la va mirar, va saber que pensaven el mateix. En qualsevol cas,
va ser bo que es detinguessin. Fins i tot sota aquella foscor artificial, a
l'ombra de la cortina descendent d'energia fosca, el bosc se sentia... net.
Almenys així va ser fins que una singular figura va
aparèixer i va pronunciar una sola paraula:
—Alto.
Els tres es van mirar: Finn i Rey, i Kylo Ren, a uns deu
metres de distància. Mentre Ren desenfundava el seu sabre de llum, Rey va
treure el blàster, va fer un pas endavant i li va apuntar.
Abans que pogués disparar, Ren va aixecar una mà i la va
paralitzar. Rey va forcejar per alliberar-se, enfervorida per la ira, però no
va poder disparar. Ell també es movia amb dificultat a causa de la ferida
infligida per la ballesta de Chewbacca i en enfrontar les habilitats recentment
descobertes de la Rey. Va serrar les dents i, amb un moviment enèrgic, va
llançar un braç cap a un costat, arrencant-li el blàster de les mans. Va
respirar profund i amb un nou gest va llançar per l'aire a la pròpia Rey, qui
va xocar contra un arbre i va caure lliscant-se al terra, atordida i ferida.
—Rey!... Rey!
Finn va córrer cap a ella però el so que va fer el sabre de
llum de Ren en encendre's li va fer girar. En la foscor, el brunzit i la
resplendor vermella de l'arma resultaven fascinants. Sense res més de què tirar
mà, i amb el blàster de la Rey fora del seu abast, Finn va recórrer a l'única
defensa que tenia a la seva disposició: el sabre de llum de l’Skywalker. El va
desenfundar i el va activar.
Per alguna raó, Ren es va contenir en veure-ho. Se’l va
quedar mirant un moment abans de reaccionar.
—Aquesta arma... és meva.
Finn gairebé grunyí la seva resposta.
—Vine a per ella.
Ren es dreçà. La seva figura resultava imponent enmig de la
neu. Sense malgastar si més no una ganyota, li va dir:
—Et mataré per ella.
Després va córrer cap a Finn.
Malgrat la por, Finn va aixecar el sabre per defensar-se.
Ren es va abalançar sobre ell brandant la seva arma, però Finn va aconseguir
desviar cadascun dels seus cops. Fragments lluminosos sortien volant en totes
direccions, il·luminant la neu i la vegetació circumdant. Ren va retrocedir una
mica i va observar a aquell oponent que mostrava una determinació inesperada.
Després va reprendre el seu atac amb major violència que abans.
Finn el va bloquejar una vegada i una altra. En cert moment
va deixar que el raig de Ren rellisqués sobre el seu per després desviar-ho cap
a un costat sense que li fes mal. Contraatacà, però sense èxit. Mentre més es
perllongava la contesa, més s'enfortia Ren. Era com si gaudís el desafiament,
com si s’energitzés amb ell.
Almenys, això semblava, fins que Finn va desviar un atac de
Ren, va fer un gir i, inesperadament, li va ferir en un braç amb el sabre. El
desafiament era cada vegada més gran. Ren va fer un pas enrere i va
reconsiderar al seu oponent. Quan va tornar a escurçar la distància entre tots
dos, ho va fer amb un propòsit que hi havia estat absent. Havia esperat una
execució, però es va trobar amb un duel. Ara havia estat tocat. Ja era hora
d'acabar amb aquella contesa.
Ren va atacar implacable, impulsat per alguna cosa que Finn
no podia percebre i molt menys contrarestar. Així i tot, l’exsoldat es va
defensar fins que Ren va encertar un cop que va ferir a Finn en el pit i va
llançar per l'aire el seu sabre de llum, que va caure en la neu, a uns sis
metres de distància.
Tot havia acabat.
Ren va apagar la seva arma i va estendre un braç cap al
sabre que jeia en la neu. Aquest es va sacsejar i després va començar a vibrar,
responent a la crida de la Força. Ren va estirar més el braç, esforçant-se,
gesticulant enèrgicament. Finalment, el sabre de llum es va elevar, va volar
cap a la seva mà estesa... i la va passar de llarg.
Desconcertat, Ren va girar-se i va veure com l'arma anava a
donar a la mà de la noia, qui estava dempeus al costat d'un arbre. Rey semblava
igualment sorpresa que el seu control sobre el dispositiu hagués superat el de
Ren. Ella va mirar l'arma que descansava en el seu palmell.
—Ets tu —va murmurar Ren.
Les seves paraules la van inquietar: no era la primera
vegada que li semblava que ell sabia més sobre ella que ella mateixa. Però no
tenia temps ni ganes de reflexionar sobre el seu comentari; estava massa
furiosa. Sostenint l'empunyadura amb ambdues mans, va encendre el sabre de llum
i va atacar.
Ren va encendre el seu i va respondre a l'atac. Encara que
esperava trobar feblesa, només va trobar fortalesa. El maneig de l'arma per
part de la Rey era, en el millor dels casos, elemental; però estava recolzat
per una fúria que per al Ren va resultar desconeguda i inesperada.
Quan les fulles dels seus sabres van xocar, la descàrrega
d'energia resultant va il·luminar una secció sencera de bosc.
***
Dins de la base regnava el caos. Els edificis no només
s'esfondraven, sinó que s'enfonsaven en una sèrie d'enormes embornals que
començaven a obrir-se a la terra com a resultat del col·lapse del camp de
contenció. En observar el cataclisme per una finestra del centre de
comandament, un jove tècnic va córrer cap a la seguretat il·lusòria de
l'interior de l'edifici. Un oficial superior el va detenir.
—Tinent, torni a la seva estació!
Conscient que en aquella situació el rang ja no significava
res, el tècnic es va detenir només el temps suficient per respondre.
—No sobreviurem aquí! Fins i tot Hux se’n va anar!
Va empènyer a l'atordit oficial, qui ja no el va intentar
detenir.
En la fosca i cavernosa sala de conferències, Hux es va
posar davant de la imatge d’Snoke. Per més que ho intentava, cada vegada era
més difícil aparentar que exercia algun tipus de control.
—Líder Suprem, l'oscil·lador ha estat destruït. El planeta
està col·lapsant. —Va baixar la vista—. No hi ha res que es pugui fer.
Snoke estava furiós, però sabia que no hi havia res que
pogués fer. Tants plans desenvolupats minuciosament, tants propòsits sense
complir...
—Abandoni la Base Starkiller immediatament i presenti's amb
mi juntament amb Kylo Ren. —Després va afegir amb gravetat—: Sembla que ell
tenia raó pel que fa a la noia.
***
Per a algú que observés a la distància semblaria com si en
les profunditats del bosc estigués produint-se una sèrie de petites explosions.
Els sabres de llum xocaven una vegada i una altra. Encara que Ren era més gran
i més fort que la Rey, aquella lluita no tenia res a veure amb la grandària
física. El que a ella li faltava en massa ho compensava amb ferocitat.
En cert moment, Rey el va obligar a replegar-se, però Ren va
recuperar la confiança i va contrarestar l'atac. En un instant predominava un i
al següent l'altre; si ell prenia avantatge, immediatament l'enfuriada Rey
reprenia el control.
Es va escoltar un terrible estrèpit, com el sospir d'un
continent, i una enorme secció del bosc simplement es va enfonsar darrere de la
Rey, deixant-la combatent en la vora d'un abisme tan profund que el seu fons es
perdia sota un núvol de pols.
Ren va aixecar el sabre de llum llest per atacar.
—Podria matar-te ara mateix. Però hi ha una altra manera.
Panteixant, Rey va mirar amb fàstic aquell home que tant la
depassava en alçada.
—Ets un monstre.
—No. Necessites un mestre. —Ren semblava al mateix temps
suplicant i insistent—. Jo puc mostrar-te el camí de la Força!
Rey va negar lentament amb el cap.
—La Força? —D'això es tractava doncs? En lloc de fer algun
moviment de defensa, Rey va tancar els ulls. Ren va titubejar, confós per
aquell acte. Va passar una llarga estona, durant el qual Ren va percebre un
canvi en l'entorn, un canvi en ella. Després, Rey va obrir els ulls i el va
atacar amb ferotgia, d'una manera de la qual no se sabia capaç, brandant una
vegada i una altra la seva arma, i obligant-lo a retrocedir. L'energia
lluminosa produïda pel xoc dels sabres es va intensificar en aquell frenesí de
cops. Finalment, Ren va caure al terra.
Es va aixecar immediatament, però no prou ràpid per esquivar
del tot un altre cop de l'arma de la Rey. Si bé va aconseguir bloquejar-ho, la
força de l'atac va recaure en l'empunyadura del seu sabre de llum, que va
sortir volant cap a la neu. Desarmat, va aixecar una mà i es va valer de la
Força per protegir-se dels atacs incessants de la Rey, fins que la fúria de la
Rey va aconseguir doblegar les poques defenses que li quedaven. Un cop del
sabre li va donar de reüll en el cap i el pit, i va provocar que caigués de
nou, amb una cremada que li travessava el rostre. Afeblit, va estendre la mà
cap al seu sabre de llum, tractant d'atreure’l.
Un cop descendent,
va pensar la Rey. Un sol cop ràpid, i
estaria mort. Les llums d'aterratge d'una nau van aparèixer en la
distància, acostant-se sobre els arbres. Havia de prendre una decisió ara.
Mata’l, va dir una
veu dins del seu cap. Una veu imprecisa, vaga, crua. L'emoció de la venjança
pura. Molt fàcil, es va dir. Molt ràpid.
Però va rebutjar-ho: el Costat Fosc.
El planeta es va estremir sota els seus peus i el terra va
començar a fragmentar-se. Rey es va allunyar de Ren i va córrer de tornada on
jeia Finn, greument ferit. Una enorme rasa es va obrir entre ella i el General
Hux, que havia arribat acompanyat per un grup de soldats. Havia rastrejat a Ren
fins aquell lloc utilitzant un diminut sensor d'ubicació col·locat en el
cinturó d'aquest. Hux hauria capturat a Rey i a Finn si no fora per l'ordre
emesa pel Líder Suprem. Això tenia prioritat sobre tota la resta. Simplement ja
no quedava temps.
Els dos renegats
moriran aquí de totes maneres, va pensar Hux seguint als soldats que
pujaven a Ren a un transport. Tan aviat com el va abordar, la nau es va
enlairar i es va allunyar precipitadament del planeta moribund.
A baix, Rey es va clavar a un costat de Finn, qui romania
inconscient. El va fer rodar i va fer una ganyota davant la ferida que Ren li
va infligir amb el seu sabre de llum. La nafra s'hi havia cauteritzat a
l'instant. Per la falta de llum, no podia estimar la profunditat de la ferida
ni saber si havia aconseguit donar en algun òrgan vital. Rey va abraçar el cos
inert i es va posar a plorar. Hi ha
pitjors maneres de morir, es va dir, mentre el terra tremolava i els arbres
s'esfondraven al seu voltant.
No, es va corregir
amargament. Només hi havia una forma de
morir. Estava convençuda d'això.
La resplendor que els va embolicar a ella i a Finn no
provenia del nucli planetari. Era massa brillant, massa concentrat. Rey va
aixecar una mà per protegir-se els ulls i va escodrinyar la llum que
s'acostava. Al cap d'un instant va comprovar que es tractava de les llums de
reconeixement d'una nau. Una nau que va identificar.
A l'àrea on es va obrir un abisme durant la confrontació de
la Rey amb Kylo Ren va sorgir el Falcó
Mil·lenari. Prenent en compte les condicions del terreny i la inestabilitat
de la superfície, el pilot va fer un aterratge sorprenentment eficaç.
Rey s'hauria llançat als braços de Chewie, si aquest no
s'hagués ajupit immediatament a recollir el cos inert d’en Finn.
D'haver tingut l'oportunitat, hauria romàs en el
compartiment mèdic, on el wookiee havia deixat a Finn. Però malgrat les seves
múltiples modificacions, el Falcó
seguia volant millor quan algú ocupava el seient del copilot. Al cap d'uns
instants es van trobar fora de l'atmosfera del planeta en implosió. El salt a
velocitat de la llum va poder fer-se sense problemes i, pel mateix, no van
aconseguir contemplar el cataclisme final. La qual cosa va estar bé.
Un moment després de la seva partida, el sistema de la Base
Starkiller es va convertir en un de binari.
***
Poe va convocar als seus equips després de veure al Falcó allunyant-se de la Base Starkiller
i ara esperava a D’Qar al fet que la nau aterrés. El Falcó es va acomodar en un lloc buit entre els Ales-X supervivents
de la Resistència. Fins i tot abans que la rampa d'accés arribés al terra,
Chewbacca va sortir de la nau carregant en braços a Finn, que encara respirava.
El personal mèdic i altres oficials els van escortar a l'interior del complex.
Rey, exhausta, va sortir darrere del wookiee, i la multitud
reunida la victorejà. Leia Organa l'esperava davant de tothom, acompanyada per
un parell de droides. Rey va reconèixer de immediat a BB-8 i es va preguntar
qui seria el lluent androide daurat de protocol que estava al seu costat.
Instintivament, Rey es va dirigir cap a la Leia.
En aquell moment no era la General Organa. Leia va prendre
el rostre de la Rey a les seves mans. Encara que el seu cor estava destrossat
per la mort d’en Han i de molts altres valentes pilots, Leia estava agraïda per
la salvació de la Resistència. Malgrat la presència de la multitud, les dues
dones es van abraçar sense vergonya ni vacil·lació. Després, amb llàgrimes en
els ulls, van entrar al complex.
Les hores van passar sense que rebessin notícies del centre
mèdic. Quan la doctora Kalonia finalment va sortir de la secció de vigilància
intensiva, Rey gairebé es desmaia en veure el somriure en el seu rostre. Les
paraules que li va dir van corroborar la seva esperança.
—El teu amic estarà bé.
—Gràcies. —Va ser tot el que Rey va encertar a dir.
Kalonia la va mirar.
—No tracto moltes ferides de sabre de llum. És una arma
antiga. La gent avui dia prefereix lluitar amb rifles i blàsters, des de la
distància. —Ella es va encongir d'espatlles—. Suposo que no importa. La mort és
la mort, no importa el mitjà pel qual es provoqui. —El seu somriure va tornar—.
Però no per al teu amic. No aquesta vegada.
***
Situada en una part relativament apartada del remolí
d'activitat de la base de la Resistència, la sala de conferències era el lloc
perfecte per a una reunió estratègica. Leia estava aquí, així com Poe, C-3PO,
BB-8 i un selecte grup d'oficials. També hi havia diversos equips i dispositius
que es van considerar pertinents, però que al final no es van utilitzar.
Poe va parlar primer. Mai s'inhibia en la presència dels
alts rangs.
—Kylo Ren va dir que el segment en poder de BB-8 és l'última
peça del mapa que mostra el camí a la ubicació de l’Skywalker. Així que, on
està la resta?
—La Primera Ordre la té. —Rey va girar-se a mirar—. La van
extreure dels arxius imperials.
Poe la va mirar fixament.
—L'Imperi?
L'Almirall Statura va assentir amb el cap.
—Això té sentit. És lògic pensar que l'Imperi va realitzar
una recerca dels primers temples Jedi. I també que, en destruir tots els
santuaris Jedi, hagi reunit una gran quantitat d'informació perifèrica.
Tots estaven tan immersos en la discussió i en les possibles
conseqüències, que ningú es va adonar que una llum s'havia encès en la part
superior d'una petita unitat R2 arrumbada entre les màquines emmagatzemades en
el recinte. Tampoc van veure que el seu cap semiesfèric havia voltejat cap a on
estaven.
—La Resistència encara està en guerra amb la Primera Ordre
—va assenyalar la Leia—. Una guerra que no acabarà fins que una de les dues
parts hagi estat destruïda. Si no trobem al Luke, la propera vegada no tindrem
ni una oportunitat.
El silenci subseqüent va ser interromput per una sèrie de
xiuletades i xiulades d'un tipus que els apesarats assistents no havien sentit
en bastant temps. En el cas d'aquestes xiuletades i xiulades específiques, en
anys.
Ningú estava més sorprès que C-3PO quan R2-D2 va avançar per
sumar-se a l'assemblea.
—R2! Què...? Com dius? No t'he vist així de funcional des
de... —C-3PO va ser interromput per una ràfega de xiuletades que va ofegar per
complet les seves paraules—. Més a poc a poc! M'estàs provocant una
sobrecàrrega de dades! —C-3PO es va portar una mà al cap. Si aquest gest
indicava un dolor real o si era simplement una concessió per als humans
presents, només el droide ho sabia.
Leia es va acostar, emocionada. Entre tots els éssers
orgànics presents, ella era la que tenia una relació més personal amb el petit
droide.
—Què està dient? —va preguntar.
L’androide de protocol va explicar:
—Si la informació que vostè cerca estava en els arxius
imperials, ell creu que pot haver-la catalogat. Està escanejant-la ara.
Rey es va quedar mirant al diminut droide.
—R2 té la resta del mapa?
—Sens dubte està suggerint aquesta possibilitat —va
respondre C-3PO—. Mai li havia escoltat xiular amb tanta energia.
R2-D2 va emetre una xiulada llarga i sostinguda i va
projectar la imatge tridimensional d'una enorme carta de navegació. Ningú a
l'habitació va poder deixar de notar que li faltava una secció substancial. En
resposta a la imatge flotant, BB-8 va començar a xiular amb entusiasme.
—Sí, amic, espera —li va dir Poe—. Jo ho tinc.
El pilot es va acostar al droide esfèric mentre treia d'un
compartiment segellat del seu uniforme, l'antic i diminut dispositiu
d'emmagatzematge de dades que Lor San Tekka li va lliurar al principi. Poe ho
va inserir en un receptacle de BB-8 i va fer un pas enrere. Per un instant no
va passar res. Després, en el costat corb del droide es va encendre una lent
que va projectar una extensa àrea del firmament. BB-8 va reduir la seva
grandària perquè les seves proporcions coincidissin amb les del mapa de l’R2 i
va ajustar lleugerament la seva posició.
Els dos fragments dispars es van fusionar perfectament per
formar una carta completa.
—Per tots els estels! —va exclamar C-3PO, no menys sorprès
que les seves contraparts orgàniques—. Aquí està!
El que va causar que la Leia trontollés lleugerament no
tenia res a veure amb la Força i sí amb una profunda emoció.
—Luke...
—El mapa. —Els ulls de la Rey van recórrer meravellats
aquella representació lluminosa d'una gran part de la galàxia—. És el mapa
complet!
—R2! —El to de veu de C-3PO va ser com el d'un parent
orgullós felicitant a un membre de la seva família—. R2, ho vas aconseguir!
Els víctors i les abraçades espontànies van omplir la sala
amb tanta alegria que ningú parava esment al rang o a l'espècie d'aquells als
qui abraçava. Rey i Poe no van ser l'excepció, encara que a la forta i
emocionada abraçada que es van donar li va seguir un moment incomoditat.
—Oh, hola —va murmurar el pilot—. Sóc Poe.
Ella va assentir lentament mentre mirava el seu rostre i
comprovava que li agradava.
—Reconec el teu nom. Així que tu ets Poe. Poe Dameron, el
pilot d’Ala-X. Jo sóc Rey.
—Ho sé. —Ell li va retornar el somriure, una mica més
relaxat—. Molt de gust.
Enmig dels crits i aplaudiments espontanis, pocs van notar
que l’androide de protocol s'havia inclinat cap a la unitat astromecànica, que
ara es trobava en silenci.
—El meu benvolgut amic, com t'he estranyat.
***
Dins de la càpsula de vigilància intensiva, al centre mèdic,
Finn romania en un coma induït, encara debatent-se entre la vida i la mort. El
pronòstic de la doctora Kalonia havia estat favorable, fins i tot optimista;
però res era segur fins que Finn es recuperés per complet. I pensant-ho
detingudament, la frase «estarà bé» podia significar coses completament
diferents per al metge i per al pacient.
Asseguda al seu costat i profundament preocupada, Rey va
mirar l'hora. Se n’havia d'anar. Inclinant-se cap a ell tant com la càpsula
l'hi permetia, ella li va fer un suau petó en la galta i li va parlar amb
determinació:
—Tornarem a veure'ns. Estic segura d'això. Gràcies, amic
meu.
***
Polit i visiblement renovat, després del seu llarg període
d'inactivitat, R2-D2 va pujar per la rampa de càrrega del Falcó Mil·lenari. Prop d'aquí, Chewbacca feia les revisions d'últim
minut dels sistemes externs de la nau. Normalment era un treball per a dues
persones, però ell va insistir a fer-les pel seu compte.
Leia estava al peu de la rampa, indecisa i intranquil·la,
joguinejant amb els pegats de la jaqueta que portava Rey. Quina ximpleria, es va dir, sense deixar de fer-ho. Quelcom indigne
del seu estatus i posició. Però se sentia tan bé fer-ho, tan natural.
—Estic orgullosa del que vas a fer —li va dir a la noia.
Rey va respondre amb tota serietat.
—Però també sento por. Enviar-me lluny... li porta records.
La Leia es dreçà.
—No tindràs el mateix destí del nostre fill.
—Sé que estem fent el correcte. Així és com ha de ser. Així
és com ha de ser.
Leia va somriure gentilment, de manera tranquil·litzadora.
—Jo també ho sé. Que la Força t'acompanyi.
Leia es va quedar mirant fins que Rey va entrar en la nau i
la rampa es va tancar darrere d'ella. Després es va allunyar amb Poe, BB-8 i
C-3PO a una distància segura.
En la cabina, Rey es va dirigir cap al seient del copilot,
però una figura enorme i peluda li va bloquejar el camí.
—Chewie, el Falcó
vola millor amb dues persones en els controls, ho saps. Ja m'he assegut en
aquest seient. Puc fer-ho de nou.
El wookie va proferir una sèrie de grunyits. Després es va
donar la volta i es va asseure... en el seient del copilot.
Rey va sentir que els seus ulls s'omplien de llàgrimes.
—Parles de debò?
Chewie grunyí i, per assegurar-se que ella entengués, va
assenyalar amb un gest cap a la seva esquerra, cap al lloc del pilot.
Rey es va acomodar en el seient. Sabia que podia sortir
endavant. Si Chewbacca sentia que podia fer-ho, qui era ella per dissentir? En
veure-la vacil·lar, el wookie va estendre un braç i li va regirar el cabell.
Rey va somriure i va fer el posat de donar-li una manotada per apartar-ho.
Chewbacca no s'imaginava el molt que aquest innocent gest significava per a ella.
Darrere d'ells, R2-D2 va xiular alegrement.
Rey va mirar al capdavant i va fer una última exploració de
la consola, assegurant-se de saber on estava tot. Per experiència, sabia que el
Falcó era una nau dòcil. Tenia la
intenció de fer el correcte per ella. Va estendre la mà i va deixar que els
seus dits juguessin sobre els controls. Al seu costat, Chewie va fer el mateix
mentre grunyia amb aprovació.
El Falcó Mil·lenari
va aixecar el vol.
***
El planeta era en la seva major part oceà, esquitxat
d'altíssimes illes de roca negra: cràters de volcans, els vessants dels quals
havien estat erosionats molt temps enrere. La vegetació cobria els flancs
petris i descendia en ones color maragda cap al mar blau. Per sobre de les
tranquil·les aigües, criatures voladores planejaven amb àmplies ales de color
blanc translúcid.
Un gran xivarri es va suscitar entre les aus quan una cosa
més gran i sonora que qualsevol d'elles va descendir a la superfície. El Falcó virà cap a una de les illes més
grans i va reduir la velocitat.
Una zona àmplia i plana al peu de la muntanya central de
l’illa els va oferir un lloc amb prou feines suficient per aterrar sense tocar
l'aigua. El Falcó va romandre aquí
uns instants. A poc a poc, la curiositat va fer que la fauna del lloc comencés
a sorgir des del bosc que embolicava la muntanya, atreta per aquella estranya
arribada.
La rampa va descendir i la tripulació va sortir de la nau.
El wookiee i el droide van mirar com Rey, amb el seu vell bastó lligat a
l'esquena, va començar a grimpar el pendent empinat i atofat que tenien davant.
Ocasionalment es detenia per recuperar l'alè i mirar cap enrere. Cadascuna
d'aquestes vegades, Chewbacca la saludava. D'haver estat equipat per fer-ho, R2-D2
hauria fet el mateix.
Rey va pujar per una escala tan antiga que els esglaons de
pedra estaven desgastats com a conseqüència de les milers de trepitjades.
L'ascens era ardu, l'ambient estava carregat d'humitat i Rey se sentia
esgotada, però en cap moment se li va ocórrer detenir-se.
Finalment va arribar a una petita clariana on va trobar
diverses modestes estructures de pedra. L'escena era insuportablement
primitiva. A l'interior de les estructures no hi havia cap moviment, tret pel
d’algun animal que corria per ocultar-se.
Rey es va detenir abruptament. Sentia... alguna cosa. Es va
voltejar sobtadament.
A poca distància d'ella, en la riba del bosc, hi havia una
figura vestida amb capa i caputxa. No va importar que estigués d'esquena. Rey
va saber a l'instant de qui es tractava. No obstant això, tot el que va poder
fer va ser quedar-se mirant-lo.
Ja sigui motivat per la mirada de la Rey o per alguna cosa
desconeguda, la figura finalment va girar-se cap a ella i es va llevar la
caputxa.
Luke Skywalker.
El seu cabell i barba eren blancs, i la seva expressió
reflectia angoixa. No va dir res, ni ella tampoc.
En aquest moment, Rey va recordar una cosa. Rebuscà en la
seva bossa i va treure el sabre de llum d’en Luke. Va donar diversos passos al
capdavant i l'hi va tendir. Era un oferiment. Una súplica. L'única esperança de
la galàxia.
Rey es va preguntar què passaria a continuació.
FI
