L'amenaça interior (i XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

En tan sols dos dies, el complex de jubilats va canviar significativament. Gairebé totes les portes estaven obertes, inclosa l'entrada principal que donava al pati. Després de la jornada laboral, hi havia vorzydians de totes les edats anant d'un costat a un altre. De tant en tant se sentia un riure pels passadissos antany deserts.

Obi-Wan es dirigia al costat d’en Qui-Gon cap a la sortida, estupefacte amb el canvi. Els vorzydians necessitarien temps per plorar la mort d’en Flip i el mal que havien causat. Les diferències generacionals no se solucionarien ràpidament, però Obi-Wan tenia esperances.

Es va escoltar la veu d'un vorzydià al passadís. Obi-Wan va somriure i es va aturar en sec. Semblava la veu d’en Grath.

-Mestre, espera -va dir l’Obi-Wan. Es va dirigir cap a la procedència del so i va veure que no s'equivocava.

Grath estava assegut en una de les habitacions. Va mirar de nou i va veure que en lloc de llits, aquella sala contenia cadires i taules disposades per conversar. S'havia convertit en una mena de sala d'estar.

Obi-Wan es va mostrar encantat davant la renovada sala, però va percebre la tristesa en l'aire.

Grath es va aixecar i va saludar al seu amic.

-Estàvem parlant d’en Flip -va explicar-. Les coses que va fer segueixen resultant doloroses, però ens ajuda molt compartir els records -va assenyalar als altres presents, uns quants Lliures, el seu pare, Tray i l'àvia de la Tray, Ina. Tots van saludar a Obi-Wan amb una tremolor d'antenes.

Grath es va girar cap a Obi-Wan.

-No te n'aniràs ja, oi?

Obi-Wan es va alegrar de veure que Qui-Gon entrava a la sala evitant que hagués de respondre a la pregunta. La veritat és que anaven de tornada a Coruscant.

-President Port -la veu d’en Qui-Gon era càlida i profunda. Va travessar la saleta en dos gambades i li va donar la mà al president-. No està al seu despatx. No té feina?-Qui-Gon va mostrar un somriure alegre.

El president Port li va donar la mà, però no li va tornar el somriure.

-Ens heu ensenyat que hi ha feina més important a fer -va dir humilment-. Moltes gràcies.

-Ara anàvem a donar-vos les gràcies -va dir Grath-, però ens hem aturat un moment a parlar amb Ina i estàvem compartint records d’en Flip.

Obi-Wan va somriure lleument. Les generacions de vorzydians per fi passaven temps juntes, compartint els seus sentiments. I, malgrat el dolor causat per la mort d’en Flip, semblaven estar gaudit.

-Volem agrair-los-ho -va dir el president Port formalment-. Gràcies per ajudar-nos amb les relacions amb Vorzyd V... -el president Port amb prou feines podia trobar les paraules adequades. Les seves antenes tremoloses van fregar el cap del seu fill, regirant-li el pèl-. I les relacions aquí a Vorzyd IV.

Qui-Gon va assentir, acceptant l'agraïment.

-Ah, i tenim un nou pla -va dir la Tray animadament.

Per un moment. Obi-Wan va pensar que els anava a parlar d'una altra malifeta dels Lliures.

-Els joves ens ajudaran a construir una zona d'aire lliure -va explicar la Ina.

-Els treballadors també ajudaran -va afegir en Grath-. El meu pare va retallar la setmana laboral en un dia perquè tinguin temps.

Els vorzydians es van mirar entre si i van agitar les antenes suaument de darrere endavant, com si les bressolés una suau brisa. Obi-Wan es va adonar que mai els havia vist tan vius i tan alegres com en aquest moment.

-Encara queda molt per fer -va dir el president Port-, però hem de començar. I junts ho aconseguirem.

-Sé que ho fareu -va assentir Qui-Gon-, però em temo que és hora que tornem a Coruscant. Tenim feina a fer.

-Clar, és clar -va dir el president Port.

Els vorzydians es van acomiadar dels Jedi, i Obi-Wan va seguir al seu Mestre cap a la sortida. Obi-Wan sabia que tenien feina a fer, i era una feina que havien de realitzar junts.

-Ja tenim molta feina avançada, padawan -va dir en Qui-Gon, endevinant els pensaments d'Obi-Wan. Van sortir al pati, i Qui-Gon es va aturar davant del seu aprenent-. I tot i que ja hem deixat enrere el començament, la veritat és que encara no hem arribat al final.

Obi-Wan va assentir.

-Ho sé. Ens queda molt per aprendre.

-Però has madurat molt -va reconèixer Qui-Gon-. Estic orgullós de tu. Obi-Wan. Orgullós del que has arribat a ser. És un honor ensenyar-te i treballar amb tu. No hauria pogut demanar un padawan millor.

Obi-Wan va somriure.

-A treballar, llavors -va dir.

-Sí -va assentir Qui-Gon-. A treballar.

FI

L'amenaça interior (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

La Tray es va mantenir el més a prop que va poder de la gravillitera mentre Flip era tret lentament del soterrani. Grath anava d'un costat a un altre, nerviós, quan van sortir a l'exterior. Qui-Gon es va adonar que el noi volia parlar amb Flip, però que alguna cosa li ho impedia.

Qui-Gon va mirar al seu padawan i li va urgir mentalment a què l’animés, però Obi-Wan ja s'estava acostant al líder dels Lliures. Qui-Gon no va aconseguir a sentir el que el seu padawan dir al vorzydià, però la veritat és que allò li va donar valor per fer unes passes cap al ferit.

Grath li va posar la mà a l'espatlla i es va acostar a ell per parlar-li en veu baixa. Encara que en Flip no podia respondre, per la seva mirada es va endevinar que tot estava perdonat. Grath i Flip es van acariciar les antenes per un moment. Llavors, les d’en Flip es van desprendre de sobte, i es va quedar immòbil. Hi havia mort.

- No! –Gemegà la Tray, i es va abalançar sobre Flip, recolzant el cap a pit-. No -xiuxiuejà-. Tu no.

Grath va consolar la Tray acariciant-li l'esquena.

-No és culpa teva Tray -va dir suaument-. Flip era una persona autònoma que prenia les seves pròpies decisions. Tots vam fer el que crèiem que calia fer.

Tray va mirar agraïda a Grath, amb els enormes ulls plens de llàgrimes. Després va abaixar el cap.

-Però el nostre mètode no era el bo -va dir.

-Jo opino el mateix -va dir Grath-. No obstant això ara hem emprès un altre camí. El camí cap a la pau.

Tray va assentir lentament. Qui-Gon es va adonar que amb el temps acabaria assumint la mort d’en Flip, però no podia fer-ho ràpidament.

Grath va contemplar el cos sense vida d’en Flip i es va ajupir per dedicar-li una breu comiat. Tray va fer el mateix, i després uns pocs Lliures. Els infermers van cobrir-lo amb una pesada manta grisa i van ficar la gravillitera en el transport.

Grath, Tray i Obi-Wan van romandre en silenci mentre el transport s'allunyava. Lentament, més lliures van començar a reunir-se al voltant del trio, enllaçant els seus braços i emetent un brunzit. El so era suau al principi, però va començar a créixer en volum i intensitat. Estava ple de dolor. El jove grup havia passat per moltes coses i ara havia d'acceptar la mort d'un d'ells. No seria fàcil, va pensar Qui-Gon. I encara quedava molta feina a fer, i molts reptes.

Quan l'últim dels vorzydians ferits va ser traslladat a la unitat mèdica, i per fi la pols es va assentar, hi va haver un moment de calma. Però molt aviat va acabar.

Un iracund treballador vorzydià va assenyalar amb el dit els Lliures.

-Mireu el que heu fet -va dir assenyalant els enderrocs-. I ara com treballarem?

- És que no teniu respecte per res? -va preguntar un altre enfadat treballador, cridant als Lliures-. No us hem ensenyat res?

-Ens heu ensenyat molt -va respondre una veu d'entre els joves-. Ens heu ensenyat que l'única cosa que us importa és el treball. I que hem de recórrer a aquest tipus de coses per cridar la vostra atenció.

Tot d'una l'escena es va prendre en una cridòria entre els Lliures i els treballadors. Qui-Gon observava des d'un lateral, al costat d'uns quants retirats. La discussió no conduïa enlloc perquè tots dos bàndols creien que l'altre estava en un error. Qui-Gon era a punt de fer un pas endavant quan Obi-Wan es va separar dels Lliures i es va situar entre els dos grups.

-Es inútil tirar-se les culpes els uns als altres -va dir amb veu autoritària-. Crec que estareu tots d'acord en què ja hi ha hagut prou patiment -Obi-Wan va parlar amb calma i lentitud, mirant a la cara als treballadors i als Lliures. Qui-Gon es va sentir enormement orgullós. Quan s'havia fet tan savi Obi-Wan?

-Heu de col·laborar per curar les ferides que s'han revelat avui -Obi-Wan es va dirigir als treballadors, però, tot i la veritat de les paraules d'Obi-Wan. Qui-Gon es va adonar que no estava convencent als treballadors.

-El meu padawan té raó -va dir en Qui-Gon mentre s'unia a Obi-Wan en l'espai entre les dues faccions-. Les diferents generacions tenen molt a oferir unes a les altres -va posar un braç al voltant de l'espatlla d'Obi-Wan-. Arribarà el dia en què entendreu que la vida és més que treballar i produir. No heu d'estar d’acord sempre, però si us preneu un temps per escoltar, per aprendre els uns dels altres, el que aconseguiu junts serà infinitament més reconfortant.

Les paraules van ressonar a l'interior d’en Qui-Gon a mesura que les va pronunciar. Va esperar que Obi-Wan s'adonés que no estava parlant només dels vorzydians. Estava parlant dels dos. Del molt que s'havien ensenyat l'un a l'altre. De com de feliços que ells havien estat treballant junts, depenent l'un de l'altre, sabent que sempre podrien comptar amb l'altre, fins i tot quan estiguessin en desacord.

Va mirar al seu aprenent i va veure que Obi-Wan ho havia entès. Els Jedi no necessitaven les antenes per comunicar sentiments. Els seus llaços eren molt forts.

Les paraules d’en Qui-Gon van arribar al més profund d'alguns vorzydians, però molts seguien indecisos.

-Qui sou vosaltres per dir-nos el que hem de fer? -va preguntar un dels iracunds treballadors a Qui-Gon i a Obi-Wan.

El president Port es va obrir pas al capdavant de la multitud, i Grath es va afanyar a unir-se a ell.

-Tens raó -va dir a l’enfadat treballador-. Els Jedi no són els que han de resoldre els nostres problemes. Nosaltres hem creat aquest desastre -es va recolzar en el seu fill-. I haurem de resoldre’l junts.

Següent

L'amenaça interior (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

La zona de l'explosió es va sumir en el caos. Hi havia treballadors i jubilats vorzydians per tot arreu, estirats a terra, murmurant o guarint ferides. Tots estaven en estat de xoc. Obi-Wan va seguir a Grath i Tray mentre els vorzydians buscaven als seus familiars entre la multitud.

Per fi, Obi-Wan va descobrir l'hàbit marró d’en Qui-Gon. El seu Mestre estava agenollat ​​al costat d'un cos a terra. Al seu costat hi havia el president Port.

- Pare! -va cridar Grath, i va arrencar a córrer.

El president Port es va donar la volta. Tenia ferides a la cara. Amb una mà es protegia el braç lesionat, que penjava de forma artificial. Amb cura per no fer-li mal. Grath es va acostar al seu pare. No van parlar, es van limitar a abraçar-se usant les antenes, deixant que s'entrellacessin, calmant-se l'un a l'altre.

Obi-Wan es va acostar a Qui-Gon. Li va alleujar veure que el seu Mestre no estava ferit, però els Jedi no es van abraçar. La mirada d’en Qui-Gon va deixar paralitzat al seu padawan. El cos que hi havia a terra era l'àvia de la Tray. Tenia els ulls tancats i el rostre ensangonat.

Tray es va agenollar al costat d'ella sense poder articular paraula.

-Es posarà bé -va dir en Qui-Gon en veu baixa-. Es va donar al cap amb un tros de runa que va sortir acomiadat de l'edifici.

L'anciana va parpellejar, va obrir els ulls i va estendre la mà cap a la seva néta. Tray la va agafar, però la seva cara seguia tenint una expressió horroritzada. Obi-Wan es va donar compte que s'estava culpant a si mateixa.

Qui-Gon va posar la mà a l'espatlla de la Tray.

-La teva àvia és molt valenta.

Tray va mirar agraïda a Qui-Gon, amb els ulls negats de llàgrimes. Ell li va aguantar la mirada per tranquil·litzar-la abans de girar-se cap a Obi-Wan.

-Gràcies a la teva advertència, gairebé tothom va aconseguir sortir de l'edifici a temps.

-Quasi tothom? -va preguntar Obi-Wan. Qui-Gon no va dir res més. Obi-Wan va endevinar qui s'havia quedat dins-. Flip -va dir lentament, sense voler provocar més mal a la Tray. Però ella el va sentir.

-No! –Gemegà la noia-. No, Flip no. Hem de trobar-lo. Hem de treure’l d'allà.

Obi-Wan va assentir solemnement. És clar que havien de trobar a Flip. L'única cosa que faltava era que el trobessin amb vida.

***

Grath va cridar al creixent grup de Lliures que s'estava reunint a la cantonada del que havia estat l'annex a Multycorp.

-Se sent un soroll al soterrani -va explicar-. Hem d'entrar.

L'equip de treballadors havia estat rebuscant per la runa uns minuts abans de sentir el so metàl·lic. Podia ser alguna peça de maquinària que seguia intentant funcionar, o algun animaló, però també podia ser en Flip.

Una dotzena de treballadors corpulents es van ajuntar i van empènyer amb totes les seves forces una gran biga que bloquejava l'entrada al soterrani. No es va moure gens ni mica.

-Hem d’aixecar-la -va cridar Grath-. A la de tres.

Alguns treballadors van mirar escèptics als joves Lliures, però els van deixar col·locar-se al costat d'ells per agafar la biga.

-Una, dues i tres -va comptar Grath. Treballant colze a colze, el grup va alçar la biga, lliscant fàcilment a un costat fins que van crear una obertura d'un metre d'ample.

-Apuntaleu aquest costat -cridà Grath.

L'entrada no era molt gran, però Obi-Wan va poder colar-se per ella.

-Dóna’t pressa, Obi-Wan -li va urgir Grath mentre el jove Jedi descendia cap al fosc soterrani. No havien de dir-li-ho dues vegades. Obi-Wan sabia que les restes de l'edifici eren poc estables. Fins i tot amb la biga apuntalant l'entrada, hi havia moltes possibilitats que es vingués a baix. I si Flip seguia amb vida, potser no li quedés molt de temps.

Obi-Wan es va aturar un instant per ajustar la seva visió a la foscor. Va intentar sentir el soroll metàl·lic. Semblava procedir d'un punt davant d'ell, cap a l'esquerra. Cada vegada era menys freqüent.

Tot d'una, un munt de pols i petits còdols li va caure al cap.

-Compte! -ressonà una veu per sobre-. Vaig amb tu. Obi-Wan.

La llum procedent de l'entrada va quedar bloquejada un moment. Llavors Tray es va deixar caure al costat de l’Obi-Wan.

-El soroll ve d'allà -va assenyalar el noi. Va començar a dirigir-se cap al lloc assenyalat, però Tray se li va avançar.

-Flip? -va cridar ella-. Flip? Aguanta, ja anem -la noia vorzydiana es va ajupir per envoltar una gran peça de maquinària. Es movia ràpidament i fàcilment entre aquella destrossa, i va desaparèixer de la vista d'Obi-Wan, que, però, seguia sentint cridar al seu amic.

- Flip? Flip! –l’exclamació de la Tray no va deixar cap dubte. L’havia trobat. Obi-Wan es va obrir pas entre uns enderrocs per arribar al costat d'ells.

-Flip -va repetir la noia més lentament. Entre Obi-Wan i ella van aconseguir aixecar el gran tros de duracer que mantenia atrapat a Flip pel pit. Agenollant-se al seu costat. Tray li va agafar la mà i va deixar anar dels dits del noi el tros de metall que havia estat utilitzant per cridar-los.

A part d'una contusió al front, el noi semblava estar bé. Però, tot i que ja no tenia pes a sobre, no podia aixecar-se. Obi-Wan va observar-lo intentant parlar i es va adonar que estava malament. Flip va tossir i es va estremir de dolor.

-Tomba’t -li va ordenar Obi-Wan-. No intentis parlar ni moure't -després es va girar cap al a Tray -. Queda't amb ell mentre vaig a per l'ambulància.

Obi-Wan va tornar cap a l'entrada del soterrani i va poder sentir-la parlant amb Flip en veu baixa.

-Ho sento -va murmurar la noia. Després va emetre un sanglot-. Em vaig equivocar.

Següent