II
El tinent Gallagane va donar un cop d'ull a la seva
tauleta de dades, i després va tornar a mirar-lo, amb les celles arrufades.
-El teu manifest té un error, noi -va dir-. I també el
teu pla de vol... una altra vegada. Aquí diu que el teu destí és Tritó i que no
portes res per transferir entre naus.
-No hi ha cap error, senyor -va dir en Fanaso, somrient
àmpliament mentre romania al peu de la rampa d'accés al Gambit Corellià. Pugi i vegi-ho.
Dempeus al celler, en Gallagane va observar els barrils
de cervesa Elba i treffaniana, de suc de jumbli, els refrescos, les llaunes de
fizz. Va examinar la gramola, completa amb tres versions de Dansa Estel·lar. Va
arrufar les celles en mirar a la noia Twi'lek avorrida fumant un cigarret -en
realitat, en Fanaso havia d'admetre que hi havia massa anys en aquest lekku
perquè «noia» fos realment el terme més adequat- asseguda sobre les caixes de
nous Heff. Va inclinar el cap en veure el brillant rètol vermell en el qual
podia llegir-se «El Racó d'en Shandy: Deixi els seus pamflets a la porta».
-Fanaso, les Regles de la Llei...
-Les Regles de la Llei no s'apliquen fins que no poses
un peu fora de l'umbilical i entres en els Dominis de Tritó, senyor -va dir en Fanaso-.
I això no passarà. Ni un barril, ni un enregistrament, ni una cinta de lekku
abandonarà el Gambit Corellià. Així
que, pel que fa a mi, les bestioles poden agafar les seves Regles de la Llei i
els seus pamflets de Gactimus i usar-los per fer nius per als seus ous.
D'acord, senyor?
-Excepte Pel fet, Fanaso, que l'umbilical i la seva nau
es consideren espai imperial, i per tant...
-I per tant el que necessito és això, senyor -va dir en
Fanaso, assenyalant un document emmarcat que havia penjat de la mampara-. Una
llicència de cabaret. Vàlida durant un any en cossos celestials, estacions
espacials i naus estel·lars en el sector Mayagil a 15 anys llum de distància de
la Ruta Comercial Rimma, senyor.
En Gallagane es va aixecar la gorra verda oliva i es va
gratar el cap.
-Molt bé, Fanaso. Espero que sàpigues el que estàs
fent.
-Ei, ho sé, senyor. Vaig a les llunes de Tritó a fer-me
ric... serà meravellós. -En Fanaso va somriure i fins i tot va fer l'ullet a la
twi'lek, qui va arronsar les espatlles i va exhalar un trio d'anells de fum.
***
La bestiola seguia esperant mentre en Fanaso finalment
va deixar tot preparat al celler i va baixar l'umbilical amb el seu rètol i dos
nòduls de Pegahotot. Les seves extremitats oscil·laven en un estrany arpegi de
salutació, preocupació, fervor religiosa o alguna incomprensible emoció pròpia
de les bestioles.
-Senyor Fanaso, en la tradició de Gactimus se li
ofereix un excés d'alegries en observança del seu retorn al llindar dels
Dominis de Tritó...
En Fanaso, que estava tractant de trobar un lloc on
subjectar l'altre nòdul de Pegahotot, va alçar la mirada i va examinar els
patrons en el dibuix de la closca de la bestiola.
-Mactimentus? Ei, espera, com va el negoci dels
pamflets?
-És el més gran dels plaers ser el seu monitor en
aquesta i totes les seves estades subsegüents en els Dominis de Tritó mentre
avança cap a un total enteniment dels ensenyaments de Gactimus -va dir
Mactimentus amb els seus espetecs, agafant el seu sarró-. Si us plau, accepti
un cop més l'amable abraçada de les Regles de la Llei. De nou, com a cortesia,
se l'informa que s'han codificat dos canvis en els dos terços de part de temps
sideral estàndard des de l'última visita...
En Fanaso redreçà el seu rètol i va llançar a l'umbilical
el ja familiar feix de papers.
-Li donaré un cop d'ull a això més tard, vell amic.
Primer fem que els nostres peus abracin una mica de treball... Tinc un encàrrec
a fer a la cantina.
En Mactimentus, que havia estat buscant un pamflet en
el seu sarró, va quedar sorprès i va dubtar un instant, fent girar el cap del
pamflet a Fanaso i després al rètol.
-No hi ha possessió de manifest? Primer hem d'ocupar-nos
de l'aranzel de càrrega, no és així?
-No és així. Ja ho veuràs.
***
El realment sorprenent, va mussitar en Fanaso, era que
no se li hagués ocorregut mai abans a ningú. Des del seu lloc rere de la barra
improvisada a la bodega del Gambit
Corellià, va somriure veient els grups de riallers viatgers espacials i com
la noia Twi'lek, que per sort havia abandonat el seu cigar, feia el ball dels
vels amb els compassos de Dansa Estel·lar (Remescla Rodiana). Feia una setmana
que havia recuperat la seva inversió i encara tenia prou licors i refrescos per
a tres o quatre dies més. De fet, havia guanyat més en aquest viatge del que
hauria fet en tres viatges als Pangarees... i amb considerablement menys temps
i esforç.
-Ei, Saman, pots ocupar-te un moment?
En Saman va assentir, encara que estava lleugerament
borratxo. Això va agitar un vague sentiment de culpa en algun lloc de la ment d'en
Fanaso. Au, va, va pensar, tampoc és que l'hagi obligat a punta de
blàster. Va pensar que seria millor que baixés per l'umbilical a veure què
feien les bestioles; el comportament d'en Mactimentus li estava començant a
preocupar.
Els sons de la diversió només eren tot just audibles al
llindar de l'umbilical. A fora, al passadís, les dues dotzenes de bestioles
assignades als viatgers espacials que es trobaven a bord del Gambit Corellià esperaven tan
silenciosament com ho feien a l'exterior de la cantina. Quatre bestioles amb
armadura clapada estaven dretes al voltant d'en Mactimentus, gesticulant amb
les seves extremitats i fent petar una ràpida successió de xerrameca irada. La
quitina d'en Mactimentus havia perdut la seva brillantor; potser van ser
imaginacions d'en Fanaso, però pensava que la seva closca començava a escrostissar-se
aquí i allà.
En Mactimentus es va tornar cap a Fanaso, agitant les
seves extremitats en el que en Fanaso estava bastant segur que era nerviosisme.
-De nou se li diu; vostè és el creador d'una
immoralitat. Després d'abandonar l'estada en el seu domini, els candidats són
escandalosos i resistents a l'edificació. És una situació que s'aproxima
ràpidament a un nivell d'intolerabilitat. Un cop més se li exhorta a abandonar
aquesta campanya d'incapacitació espiritual i a considerar acuradament els
ensenyaments de Gactimus.
Les bestioles que envoltaven Mactimentus li van
assaltar amb un atac de sons com de plats trencats. Les extremitats d'en
Mactimentus van caure inerts de les ranures del seu tòrax.
-Vinga no sigueu massa durs amb el vell Mac -els va dir
en Fanaso-. Sé que esteu furiosos perquè m'he emportat als vostres pelegrins o
el que siguin, però penseu-ho d'aquesta manera: Ara esteu tenint, diguem, cent
viatgers espacials per setmana passant per l'oficina d'aranzels de càrrega.
Deixeu que la gent conegui el Racó d'en Shandy i podreu tenir cinc-cents. Això
són molts més candidats a ser edificats, oi? I com he dit aquí al meu col·lega
Mactimentus, si em diuen amb qui he de parlar, estic segur que podem arribar a
un acord donant als Dominis algun percentatge dels guanys. Si us ofereixo,
diguem, un u per cent a canvi d'un contracte exclusiu, no us creuríeu quants
pamflets podreu imprimir. Us ho asseguro, amics, ens trobem sobre una mina d'or...
La bestiola més gran del grup va apartar a un costat a
Mactimentus, dient alguna cosa a Fanaso amb els seus grinyols i espetecs. El
seu traductor va cobrar vida amb un brunzit:
-Alienígena heterodox i provocador, els seus esquemes
mercantils no obtenen afinitat entre nosaltres. Les seves activitats porten la
vergonya al niu d'ous del monitor.
La bestiola clacà als seus companys, que van marxar en
formació, deixant a Mactimentus tremolant de desànim.
-Anima't, Mac -va dir en Fanaso-. Tinc una idea. Dóna'm
uns pamflets... sé que no podeu entrar a la nau, però posaré uns quants al bar
perquè la gent els llegeixi. Res com una bona Elba per fer que la ment es faci
suggestionable. I la propera vegada que vingui...
-La propera vegada? -El traductor d'en Mactimentus
pronuncià les paraules amb la mateixa veu plana i monòtona de sempre, però van
sonar diferents. D'alguna manera, semblaven més un lament que una pregunta.
***
Aquesta vegada, en Gallagane va haver d'acostar-se en
la pinassa del seu creuer de patrulla; el Palau de Plaer d'en Shandy era massa
gran per encaixar en la badia d'atracada del creuer. De fet, la nau contenidor
tipus Whaladon era la nau més gran que podia encaixar en una de les plataformes
de durciment de Tritó Besh.
-És una vella gavarra rovellada i m'ha costat una
setmana arribar fins aquí amb ella, però com que no anirà a cap altra banda, no
importa massa -va dir en Fanaso mentre l'oficial imperial examinava els barrils
i les caixes apilades en l'immens celler.
Podia sentir com quatre noies Twi'lek -aquesta vegada
el terme era més que adequat, i cap d'elles fumava- assajaven els seus passos
de ball al saló davanter.
-Has guanyat més diners dels que pensava -va dir en Gallagane-.
Una nau contenidor no és barata.
En Fanaso va arronsar les espatlles.
-He demanat un préstec. La taxa d'interès és abusiva,
però així són els negocis. Hi ha molts diners a guanyar, però això vol dir que
hi haurà molts més emprenedors. No tinc gaire temps abans que arribin els meus
competidors, així que he d'aprofitar mentre vagin bé les coses.
En Gallagane va moure el cap.
-Només tinc una cosa que dir-te, noi: La teva conducta
ha cridat l'atenció dels monitors de més alt rang dels Dominis. Llegeix les
regles de la Llei... i llegeix-les detingudament.
-Comprovaré detingudament els segells de la meva
escotilla -va dir en Fanaso amb un somriure-. I ja he comprovat que no hi ha
feristeles verinoses.
-Recorda els dinkos -va dir en Gallagane-. Bé, cels
clars, Fanaso. Crec que avui hauré de fer algun encàrrec a Tritó Besh.
-Tindré una Elba ben fresca preparada per a vostè per
si ve al Palau del Plaer -va dir en Fanaso.
-És bastant probable -va dir en Gallagane per sobre de
la seva espatlla.
***
Quan Fanaso va arribar a l'extrem de l'umbilical ja hi
havia una multitud de viatgers espacials i bestioles esperant... de fet, va ser
rebut per una feble ovació. Va somriure i va respondre fent onejar el seu nou
rètol.
-Deixeu-me que col·loqui això i l'establiment estarà
oficialment obert -va dir.
En Mactimentus li va llançar les Regles de la Llei
sense dir res i en Fanaso les va fullejar amb el polze, buscant un índex o
alguna altra manera d'esbrinar què havia canviat. Dues de les bestioles líders
més grans destacaven en la multitud, sostenint algun tipus de vares de metall
acabades en antenes plomoses. En Fanaso va advertir que la multitud estava
començant a alterar-se lleugerament mentre examinava la primera pàgina de les
Regles de la Llei. Darrere d'ell, en les profunditats del Palau del Plaer, va
començar la música. Va mirar cap enrere i va veure a una de les noies Twi'lek
mirant abocada a l'escotilla, agitant el seu esvelt lekku.
Això va ser massa per a la multitud: Un viatger
espacial va passar pel seu costat empenyent, després un altre, després dos més,
després tres més, després tants com podien cabre a l'umbilical.
-Ei, espero que us comporteu adequadament fins que obri
la caixa registradora -va exclamar en Fanaso darrere d'ells, mirant al seu
voltant amb l'esperança que en Saman estigués a prop. Les Regles de la Llei
semblaven diferents... Una nova tècnica d'impressió, potser? Diferent tipus de
plastifí?
Ja havia fullejat un cop tot el tac de folis quan una
de les vares metàl·liques que portaven les bestioles va començar a emetre un
gemec. En Mactimentus i les bestioles líders van parlar amb espetecs entre
ells; després el traductor d'en Mactimentus es va activar.
-Horrible sac de carn -va dir-. Estàs en violació de
les 43 instàncies de les Regles de la Llei canviades en l'última part i un sisè
de part de temps sideral estàndard des de la darrera visita.
-Què? Mac, per què no m'ho has dit? No pots tirar-me
això sense més. És... és descortès, això és.
-No cal aplicar cortesia a aquells com tu -grallà en
Mactimentus, amb els ulls brillant en algun lloc de la closca cuirassada del
seu cap. En Fanaso va començar a retrocedir per l'umbilical, preguntant-se si
les bestioles li seguirien.
No ho van fer; en canvi, una figura familiar de color
verd oliva imperial es va obrir pas a cops de colze entre ells.
-Tinent Gallagane! Gràcies al... -Les paraules d'en
Fanaso van morir en la seva gola en veure l'expressió en el rostre d'en
Gallagane. Darrere d'ell van arribar soldats d'assalt... mitja dotzena d'ells.
Dos es van aturar al costat d'en Fanaso i Gallagane, qui, gairebé amb dolçor,
va agafar les Regles de la Llei de mans d'en Fanaso. Els altres quatre soldats
d'assalt van seguir avançant per l'umbilical fins al Palau del Plaer. Pocs
instants després, la música es va aturar abruptament.
-Et vaig dir que el Dinko estava en els detalls -va dir
en Gallagane-. Han canviat les regles per tu, Fanaso. Ets culpable d'importar
intoxicants i estimulants als Dominis de Tritó; aquest analitzador d'aquí
detectarà suficients traces de cervesa Elba, cofeïna i sucs sense destil·lar
per col·locar-te en violació de 12 estatuts. L'altre sensor mostrarà que la
música era audible des del passadís; això són cinc. I hi ha sis estatuts
introduïts recentment que tracten únicament de l'exhibició de rètols visibles
des dels Dominis.
-Tinent, estava tractant de llegir-los... van passar al
meu costat massa ràpid.
-Em temo que no poder proporcionar la seguretat
adequada en una reunió de persones també és punible sota un estatut codificat
recentment.
En Fanaso es va gratar la barbeta, escoltant el murmuri
de viatgers espacials enfadats que provenia del Palau del Plaer.
-Molt bé, molt bé. Què he de fer? Pagar un aranzel? Puc
fer-ho. Deixeu que parli amb Mac i aquests bestioles grosses. Arribarem a un
acord.
-Resulta que les penes també estan establertes en els
nous estatuts de les Regles, Fanaso. En primer lloc, confiscació de totes les
substàncies prohibides, inclosos els seus mitjans de transport. Això inclou la
nau i pràcticament tot el seu contingut. Ara pertany als Dominis.
-Què?
-La resta de multes no es poden pagar mitjançant
aranzels. Només per servei de devoció. Els jerarques dels Dominis m'han demanat
que t'expliqui la naturalesa d'aquest servei de devoció, per assegurar-se que
quedi clar.
En Gallagane va treure un petit feix de papers de la
seva butxaca. En Fanaso va poder veure que era un pamflet; el mateix pamflet de
Gactimus que li havien donat quant havia posat els peus al Port de Tritó Besh.
-Sembla que la cantina aprovada pels estatuts del
Domini ha tingut problemes crònics amb la seva gramola -va dir en Gallagane-.
Atès que segons la llei els jerarques i els seus acòlits no poden entrar a la
cantina, no hi ha hagut manera d'estendre la paraula de Gactimus als viatgers
espacials que passen allà el seu temps. És un problema que ha preocupat als
jerarques durant força temps.
Els viatgers espacials van començar a baixar en fila per
l'umbilical, passant al costat d'en Fanaso, Gallagane i els soldats d'assalt.
Alguns li van llançar mirades d'odi, altres el van mirar amb llàstima. Un
viatger espacial d'ulls desorbitats estava usant els dits per transferir les
últimes bombolles d'escuma d'Elba des de la seva barba a la seva boca.
-El teu servei de devoció serà recitar els versos de
Gactimus a la cantina, perquè els teus camarades espaciants puguin ser
il·luminats -va dir en Gallagane-. Llegiràs durant nou hores al dia en torns de
tres hores, usant un sistema d'amplificació que et serà proporcionat pels
jerarques. Cada sis dies, tindràs un de lliure, tot i que quedaràs confinat als
Dominis de Tritó, la cantina i les unitats sanitàries. Se't proporcionarà un
catre en una sala d'emmagatzematge adjunta a la cantina, així com racions i tot
el suc i aigua destil·lada que vulguis.
En Fanaso va estudiar atordit el pamflet, mirant amb
incredulitat la primera línia:
Així
transicionà Gactimus...
-Potser això soni dur, Fanaso, però els jerarques han
convingut que el teu temps de devoció haurà acabat quan completis la iniciació
que porta a terme cada candidat a monitor inferior. Concretament, hauràs de recitar
la saga de la il·luminació de Gactimus, subjecta als adequats paràmetres de
pronunciació i entonació, un total de 500 vegades.
En Fanaso passà el polze pel pamflet, i va descobrir
que ja gairebé se sabia alguns dels 20 versos d'escoltar la xerrameca d'en
Mactimentus de camí a l'oficina d'aranzels de càrrega. Cinc-centes vegades era
molest, però difícilment intolerable. Fins i tot si eren primmirats amb la
pronunciació, va suposar que podria aconseguir-ho en cosa d'uns pocs dies, tot
i que no volia ni imaginar com tindria la gola quan hagués acabat. El que faria
quan els seus patrocinadors descobrissin que el Palau del Plaer d'en Shandy i
tota la resta havia estat confiscat, era un problema major. Un problema molt
més gran.
-Vinga, Fanaso -va dir en Gallagane, sense cap mostra
de crueltat, prenent-li l'espatlla per dirigir-lo més enllà de la parella de
soldats de assalt-. En Mactimentus es farà càrrec des d'aquí. Ja tens el primer
pamflet, ell té els següents. Et portarà la resta dels pamflets a la cantina
conforme els necessitis.
-Bé, això sona... què?
En Gallagane moure el cap amb tristesa.
-Aquest és el primer pamflet de Gactimus, noi. El que
ofereixen als no iniciats, amb els primers 20 versos de la saga.
-La Saga? Quants... quants pamflets hi ha?
-Tres-cents tretze. Quan hagis llegit 500 vegades la
saga completa, seràs lliure de marxar.
***
En Janzel Helot observà bocabadat com la tripulació del
Sobra Un es feien un fart de riure, i
després va tornar la mirada al pamflet que en Fanaso sostenia a la mà.
-I et preguntaves per què al vell Shandy no li agrada
xerrar, noi -cloquejà en Devoris-. Ara ja saps per què... ja ha parlat tot el
que havia de fer.
-Però conserva la seva llengua -va afegir un altre
contrabandista.
-Cinc-centes vegades? Quant de temps li va costar,
senyor Fanaso?
-Digues-li quant, Shandy -va dir en Devoris.
En Fanaso havia fet els càlculs en la seva tauleta,
assegut a la cantina amb el primer pamflet mentre un dels tècnics d'en
Gallagane preparava l'amplificador. Va tancar els ulls al recordar com veia que
els números creixien mentre teclejava els temuts càlculs: 313 pamflets
multiplicats per 20 versos feien un total de 6260 versos. I 500 vegades 6260
suposaven 3.130.000 versos a llegir. Va llegir en silenci el primer vers tan
ràpid com va poder sense que se li través la llengua -Així transicionà
Gactimus- i el va cronometrar en 12 segons. Dotze segons 3.130.000 vegades eren...
més de 37 milions de segons. I 37 milions de segons, dividits en dies de nou
hores, resultaven ser...
-Quatre anys, noi -va dir en Fanaso en veu baixa-.
Quatre anys, cinquanta sis dies i set hores. Això és el que em va costar.
Haurien d'haver estat diversos mesos menys. Primer les
maleïdes bestioles van haver de turmentar-lo, deixant-li llegir un dia sencer
abans de corregir-lo en alguns punts de la pronunciació i fer-li començar de
nou. Al final de la primera setmana les seves cordes vocals estaven tan
gastades que amb prou feines podia emetre un feble grall, deixant-lo dos dies a
la infermeria de Tritó Besh. Això va convèncer de la sensatesa d'un ritme més
lent i de glops de suc destil·lat acuradament espaiats. Suc que, va calcular en
una altra ocasió, va requerir l'equivalent de 33 dies en molt molestos viatges
extra a les unitats sanitàries. Després hi havia els dies dispersos en què no
podia suportar la idea de llegir i es limitava a quedar-se assegut en el seu
catre amb aire absent. I, per descomptat, les tres vegades que va ser atacat
per viatgers espacials furiosos.
-No vas aparèixer en una guia de viatges, Shandy? -va
preguntar en Devoris amb un somriure sorneguer.
-Una guia herglic. Estranyes Vistes a les Rutes
Espacials. Això va començar a principis del tercer any. Solien aparèixer en
grups de cinc. Alguns dies, centenars d'ells cada hora. Feien pudor.
-Però et donaven propina -va dir en Devoris.
En Fanaso va arrufar les celles. Sí, un enjoiat
mercader Herglic del primer grup li va donar propina, llançant-li un quart de
crèdit, i després va animar els altres membres de la seva visita a què fessin
el mateix. Les bestioles van confiscar les propines davant les furioses
objeccions d'en Fanaso... fins que en Gallagane, en una de les inspeccions
periòdiques, va ordenar que en Fanaso podia quedar-se amb qualsevol propina que
rebés durant el seu servei de devoció. Moment en el qual en Saman va començar a
cobrar-li immediatament per l'espai ocupat, deixant-lo encara amb més deutes. En
Gallagane ho va permetre, però va insistir que l'hostil cambrer establís un
calendari de tarifes, que només tindria efecte mentre durés el servei de
devoció d'en Fanaso. Aquest va acabar finalment en un dia com un altre
qualsevol a Tritó Besh, tret que aquest dia en particular en Fanaso va apagar
l'amplificador i es va arrossegar a l'oficina d'aranzels per reservar una
llitera en la següent nau de línia que es dirigís a Eriadu.
-Aquestes propines van ascendir a una bona suma, oi
Shandy? -va preguntar en Devoris, sense perdre el somriure maliciós.
En Fanaso va assentir, amb les celles arrufades davant
les rialles dels contrabandistes.
-I els pamflets? Digues-li al noi allò dels pamflets.
En Fanaso va fer una pilota amb el pamflet que tenia al
puny i el va tirar amb força en direcció a Devoris, que el va atrapar amb un
gir de canell.
-Aquesta és la meva part preferida -va dir en Devoris-.
En Fanaso no només va marxar de Tritó Besh amb dos baguls plens de crèdits de
les propines, sinó que les bestioles van insistir que portés amb ell els 313
pamflets. Per estudiar-los en profunditat, oi, Shandy? I gairebé els fas
trossos a l'umbilical, no és així?
-Anava a triturar-los -va dir en Shandy-. Però tenia
por que això violés alguna cosa en les Regles de la Llei.
-El que Shandy no sabia... encara... era que perquè un
iniciat rebés un pamflet, havia de demostrar la seva mestria en els anteriors
de la saga. El Pamflet Un? Trobaràs dotzenes d'ells en les papereres de
qualsevol espaiport. Però, el Pamflet Cent? Fanaso, aquí present, és un dels
pocs no-bestioles que hagi vist si més no una còpia. I un joc complet amb els
313? Només es coneix l'existència de nou a tota la galàxia. Un d'ells pertany a
un col·leccionista herglic de Sukkult... que va pagar a Shandy Fanaso un milió
de crèdits per ell. Així que en Shandy tenia raó... anava a les llunes de Tritó
a fer-se ric. Oi, Shandy?
En Fanaso va assentir amb el cap als contrabandistes i al
grumet. Pagar als patrocinadors del Palau del Plaer d'en Shandy havia consumit
la major part dels diners, és clar, però li havia quedat prou per comprar una
participació del Sobra Un i obtenir
un mitjà d'escapament a una nova vida... un que mai tornés a portar-lo prop
d'una lluna de Tritó.
-Es va fer ric, senyor Fanaso -va dir en Janzel Helot, meravellat-. Així que va merèixer la pena.
-Vaig ser ric durant una setmana -va dir en Fanaso-. I
no va valer la pena, noi. Ni de lluny. Si creus que m'equivoco, llegeix 500
vegades aquest pamflet, només aquest maleït pamflet, a veure si no canvies
d'opinió. I recorda un parell de coses, noi. Abans de res, mai ets tan llest
com et penses. Qualsevol brillant idea que se't passi pel cap, el més probable
és que algú ja l'hagi tingut. I sempre, sempre llegeix la lletra petita.
Aquests detalls, noi, poden amagar alguns dinkos realment grans.
FI
