Anterior
2
Els dirigents van continuar
conferenciant mentre en Luke surava cap a una escotilla. El guàrdia de pelatge
gris, un gotal, es va encongir de temor quan el va saludar. En Luke va recordar
que els gotals sentien la Força com un vague brunzit en les seves banyes
sensores en forma de con, i va accelerar el pas per no causar mal de cap al
fidel gotal.
L’R2 va emetre un so estrident
darrere d'ell. Ja al passadís, en Luke va disminuir la velocitat de la seva
cadira flotant i va deixar que el petit androide hi arribés. R2 va aferrar la
barra estabilitzadora esquerra de la cadira i la va remolcar, sense deixar
d'emetre estàtica electrònica.
-Sí, R2.
En Luke va recolzar una mà sobre la
cúpula blava de l’R2. Va permetre, agraït, que el transportés cap al centre
mèdic. Va imaginar un miler de naus alienígenes que convergien en..., en un
planeta que encara era incapaç de recrear. Volia veure-ho amb l'ull de la seva
ment.
I saber per què els alienígenes
prenien presoners.
Quan va arribar a la clínica, es va
treure les botes i es va estirar sobre el llit de flotació. Se sentia de
meravella quan cedia sota el seu pes. Després de fer una ullada al tanc
bacterià d’en Wedge, va tancar els ulls i va imaginar que podia escoltar les
converses de la sala de guerra.
Que se n'ocupin ells. De moment, ell
estava acabat. Literalment.
L’R2 va refilar una pregunta.
-Repeteix, si us plau -va dir en
Luke.
L’R2D2 va rodar cap a l'escotilla
oberta i va projectar un braç manipulador. La porta es va tancar.
-Ah, gràcies.
L’R2 hauria pensat que li agradaria
despullar-se en privat.
Però R2 ignorava que estava massa
cansat per despullar-se. Va estendre les cames sobre el llit.
-R2 -va dir -, demana-li a 2-1B una
pantalla de dades portàtil. Introdueix-te en aquests arxius de dades
emmagatzemats de la nau missatgera. Els donaré un cop d'ull mentre descanso.
L’R2 va cantussejar una resposta
desaprovadora mentre s'allunyava, però va tornar menys d'un minut després amb
un carret de rodes. El va detenir al costat del llit d’en Luke i li va endollar
un connector.
-Bakura -va dir en Luke -. Arxius de
dades.
Mentre l'ordinador analitzava la
seva pauta de veu per confirmar que tenia permís de seguretat, en Luke es va
estirar i va parpellejar. Mai havia agraït tant una visió normal.
Un planeta blau cobert de núvols va
aparèixer a la pantalla.
-Bakura -va anunciar una veu
femenina, desapassionada i madura. Inspecció Imperial sis-zero-set-set-quatre.
La capa de núvols es va acostar. A
sota, va aparèixer una immensa cadena de muntanyes verdes. Dos amples rius
paral·lels travessaven una vall profunda, s'internaven en les muntanyes i
serpentejaven fins un delta verd. En Luke va imaginar olors intenses i humides,
com a Endor.
-Salís D’aar, la capital, és la seu
del govern imperial. La contribució bakurana a la seguretat imperial inclou una
modesta quantitat de metalls estratègics...
Tan verd. Tan humit. En Luke va
tancar els ulls. El seu cap va caure.
... Estava estès sobre la coberta d'una nau estranya. Un enorme alienígena
reptilià, d'escates marrons, cap gegantí i rom, va carregar cap a ell,
empunyant una arma. En Luke va encendre l'espasa de llum. Coberta per les
empremtes dactilars de l'emperador, va relliscar entre els seus dits. Llavors,
va reconèixer el «arma» del gran llangardaix: un cep Propietari, utilitzat per
controlar androides. Va llançar una riallada i va adoptar una postura de
combat. El Propietari de l’alienígena va brunzir. En Luke es va quedar
petrificat.
- Com?
Va baixar la vista, incrèdul. Tenia cos d’androide, amb les articulacions
rígides. L’alienígena va alçar el seu artefacte...
En Luke es va esforçar per recuperar
la consciència. Va notar una potent presència a la Força i es va incorporar amb
excessiva rapidesa. Martells invisibles van repicar en les seves temples.
La pantalla estava apagada. Ben
Kenobi es trobava assegut al peu del seu llit, vestit com de costum amb robes
senzilles sense blanquejar, que brillaven sota les tènues llums nocturnes de la
cabina.
- Obi-wan? -Va murmurar en Luke-.
Què passa a Bakura?
L’aire ionitzat va ballar al voltant
de la silueta.
-Aniràs a Bakura -va ser la
resposta.
- Tan greu és la situació? -Va
preguntar encantat en Luke, sense esperar resposta. Ben les proporcionava en
molt poques ocasions. Feia la impressió que venia sobretot per renyar en Luke,
com un professor que perseguís a un estudiant fins i tot després de la
graduació (encara que Ben no havia estat present per completar la seva
formació).
L’Obi-wan es va asseure sobre el
llit, però el llit no es va moure. La manifestació no era física, en un sentit
literal.
-L'emperador Palpatine va ser el
primer que es va posar en contacte amb els alienígenes que ataquen Bakura -va
explicar l'aparició -, durant una de les seves meditacions en la Força. Els va
proposar un tracte, que ja no pot complir-se.
- Quina mena de tracte? -Va
preguntar en Luke en veu baixa -. Quin perill corren els bakurans?
-Has d'anar. –En Ben seguia sense
fer cas de les preguntes d’en Luke-. Si no t'encarregues personalment de
l'assumpte, Luke, Bakura, i tots els altres planetes, tant aliats com
imperials, patiran un desastre molt més gran del que t’imagines.
Per tant, era tan greu com temien.
En Luke va moure el cap.
-He de saber més. No puc llançar-me
a cegues, i a més, estic...
L'aire va oscil·lar i va brillar
quan la imatge es va esvair.
En Luke va llançar un grunyit.
Hauria d'enginyar-se-les per convèncer el comitè mèdic que li donés l'alta, per
després convèncer a l'almirall Ackbar que li encomanés la missió.
Prometria descansar i autocurar-se
en l'hiperespai, si inventava un mètode. Tot d'una, la idea d'entrar en batalla
ja no el va entusiasmar.
Va tancar els ulls i va sospirar. El
mestre Yoda se sentiria complagut.
-R2 -va dir -, truca a l'almirall
Ackbar.
L’R2 va balbucejar.
-Ja sé que és tard. Disculpa't per
despertar-lo. Digues... -Va mirar al seu voltant -. Digues-li que si no vol
anar al saló de la clínica, ens veurem a la sala de guerra.
-Bé, doncs...
En Luke va aixecar la vista. La
porta del saló de la clínica es va obrir. En Han i la Leia van aparèixer en
l'escotilla, i es van estrènyer entre el general Madine, que es trobava dret, i
la Mon Mothma, asseguda en una unitat d'èxtasi.
-Perdó -va grunyir en Han.
2-1B havia donat la seva aprovació a
la conferència, sempre que en Luke no abandonés el centre mèdic. L’atapeït
salonet, d'un blanc immaculat com la resta del centre, feia de magatzem
transitori per guardar unitats d'èxtasi freda. El «seient» de la Mon Mothma
albergava a un Ewok ferit de mort, que descansava en animació suspesa fins que
l'Aliança el traslladés a un hospital ben equipat.
En Han es va recolzar contra la
mampara. La Leia es va asseure al costat de la Mon Mothma.
-Continueu.
La imatge projectada de l'almirall
Ackbar (en miniatura) brillava sobre el terra al costat d’R2, el qual, en
posició de ferms, s'encarregava de mantenir la projecció.
- El general Obi-wan Kenobi li va
donar ordres?
-Sí, senyor.
En Luke va desitjar que la Leia i en
Han no haguessin interromput la seva explicació en el moment més impressionant.
L'almirall Ackbar es va estirar els
tentacles de la barbeta amb una mà palmejada.
-He estudiat l'ofensiva d’en Kenobi.
Va ser magistral. Tinc poca fe en les aparicions, però el general Kenobi va ser
un dels Cavallers Jedi més poderosos i, en general, es pot confiar en la
paraula del comandant Skywalker.
El general Madine va arrufar les
celles.
-El capità Wedge Antilles s'haurà
recuperat per complet quan un batalló arribi a Bakura. He pensat donar-li el
comandament del grup. No s'ofengui, general -va afegir, i va dirigir un lleu
somriure al Han.
-En absolut -va replicar en Han -.
Separeu-me de l'ambaixadora aquí present, i dimitiré del meu càrrec.
En Luke va dissimular un somriure
amb la mà. La Mon Mothma ja havia assignat a la Leia la representació de
l'Aliança a Bakura, i davant les forces imperials destacades al planeta.
Fins i tot li havia demanat que
intentés posar-se en contacte amb els alienígenes.
Imagina la força que podria oposar l'Aliança a l'Imperi, si aquest exèrcit
alienígena es sumés a les nostres files, havia dit amb cautela la Mon Mothma.
-Però l'estat del comandant
Skywalker és molt més greu -va adduir l’Ackbar.
-Per quan arribem a Bakura, ja
m'hauré recuperat.
-Hem de pensar en totes les
contingències. –L’Ackbar va bellugar el cap rubicund -. Ara, hem de defensar
Endor, i hem promès ajuda al general Calrissian per alliberar Ciutat Núvol...
-He parlat amb Lando per comunicador
–va interrompre en Han -. Diu que té les seves pròpies idees, però gràcies de
totes maneres.
Les forces imperials s'havien apoderat
de Ciutat Núvol quan Lando Calrissian (el seu baró-administrador) havia fugit
amb la Leia i Chewie, en persecució del caçador de recompenses que havia
escapat amb Han, a qui mantenia empresonat en carboni gelat. Lando s'havia vist
obligat a oblidar Ciutat Núvol quan va dirigir l'atac sobre Endor. Li havien
promès tots els soldats que poguessin desprendre’s.
Però en Lando sempre havia estat un
jugador.
-En aquest cas, enviarem a Bakura
una força de xoc petita però forta -va dir l’Ackbar -, per donar suport a la
princesa Leia, que negociarà en el nostre nom. La majoria de les batalles en
què participin tindran lloc en l'espai, no en terra. Cinc canoneres corellianes
i una Corbeta escortaran al nostre vaixell de càrrega, de molt menor grandària.
Serà suficient, comandant Skywalker?
En Luke es va sobresaltar.
- Em lliura el comandament, senyor?
-Crec que no ens queda cap altra
alternativa -va dir amb placidesa la Mon Mothma -. El general Kenobi ha parlat
amb vostè. Els seus èxits militars són immillorables. Ajudeu a Bakura en el
nostre nom i reuniu-vos amb la nota immediatament.
En Luke, aclaparat per l'honor, la
va saludar militarment.
L'endemà, d'hora, en Luke va
examinar els informes sobre l'estat general del vaixell de càrrega rebel Frenesí.
-Està disposat per enlairar-se -va
observar.
-Disposat i ansiós.
La capitana Tessa Manchisco li va
donar un cop de colze. Acabada d'arribar de la Guerra Civil Virgiliana, la
capitana Manchisco portava el seu cabell negre distribuït en sis gruixudes
trenes que penjaven de l'uniforme color crema. Hi havia acceptat la missió de
Bakura amb entusiasme. El seu Frenesí,
un petit vaixell de càrrega/creuer molt poc convencional, renovat amb tots els
components imperials que els espavilats virgilians havien pogut amuntegar a
bord, portava una tripulació de pont virgiliana: a més de la Manchisco, tres
humans i un timoner duro, sense nas i amb els ulls vermells. Els homes de
l’almirall Ackbar hi havien embotit als cellers del Frenesí vint caces-X, tres caces-A i quatre caces-B d'assalt, el
màxim que l'Aliança es podia permetre.
Des del mirador triangular del Frenesí, en Luke va veure dues de les
seves canoneres corellianes. Sobre el vaixell de càrrega (solien establir un
«nivell inferior» a totes les formacions, fins i tot en gravetat zero), flotava
el vaixell de càrrega més trucat d'aquell quadrant de la galàxia, el Falcó Mil·lenari. Han, Chewbacca, la
Leia i C3PO havien pujat al Falcó
menys d'una hora abans.
El goig inicial d’en Luke per haver
rebut el comandament ja s'havia esvaït. Una cosa era volar en un caça sota les
ordres d'un altre, amb la Força com a aliat, i una altra molt diferent
l'estratègia. Sobre les seves espatlles descansava la responsabilitat de totes
les vides i totes les naus.
Però, havia estudiat manuals sobre
estratègia i tàctica. I ara... Bé, de fet, gairebé ho desitjava...
De sobte, va sentir un formigueig en
els artells. Va sentir o va recordar el suau riure d’en Yoda.
Va arrugar les celles, va tancar els
ulls i es va relaxar. Encara li feia mal tot, però havia promès a 2-1B que
descansaria i s’autocuraria. Va desitjar sentir-se millor.
-Llocs d’hiperpropulsió -va cridar
la Manchisco -. Potser vulgui prémer el botó, comandant.
En Luke va passejar la vista per l’espartà
pont hexagonal. Tres llocs, a més de la seva cadira de comandament, una filera
de taulers de batalla, ara apagats en previsió del salt, i un sol entroncament
d’androide R2, ocupat per la unitat virgiliana. Va prémer el botó, i es va
preguntar quin «desastre» l’aguaitava a Bakura a menys que ell s'ocupés
personalment.
En una coberta exterior d'un gegantí
creuer de guerra anomenat Shriwirr,
en Dev Sibwarra va recolzar la seva esvelta mà bruna sobre l'espatlla esquerra
d'un presoner.
-Tot anirà bé -va dir en veu baixa.
La por de l'altre humà va colpejar la seva ment com un fuet de tres cues -. No
fa mal. T'espera una meravellosa sorpresa.
Una autèntica meravella, de fet, una
vida sense fam, fred o desitjos egoistes.
El presoner, un imperial de pell
molt més clara que la d’en Dev, havia deixat de protestar, i la seva respiració
era entretallada. Estava ensorrat sobre la cadira de tecnificació.
Corretges flexibles subjectaven els
seus membres davanters, coll i genolls, però només per mantenir l'equilibri. Amb
el seu sistema nerviós desionitzat a les espatlles, no podia regirar-se. Un fi
tub intravenós injectava una solució magnetitzadora blau-pàl·lid en ambdues
artèries caròtides, mentre diminutes servo-bombes brunzien. Bastaven uns pocs
mil·límetres de magsol per harmonitzar els fluctuants camps magnètics de les
ones cerebrals humanes amb els aparells de tecnificació Ssi-ruuvi.
Darrere d’en Dev, el mestre
Firwirrung va refilar una pregunta en ssi-ruuvi.
- Ja s'ha calmat?
En Dev va dedicar una breu reverència
al seu amo i va canviar l'idioma humà a ssi-ruuvi.
-Prou -va contestar -. Gairebé està
a punt.
Escates vermelles i llustroses
protegien els dos metres de llarg d’en Firwirrung, des del morro punxegut fins
a l'extrem de la cua musculosa, i una prominent cresta negra en forma de V
coronava el seu front. De mitjana grandària per ser un Ssi-ruu, encara estava
en període de creixement, i només es veien unes poques marques d'edat on les
escates que creixien sobre el seu bell pit començaven a separar-se. Firwirrung
va baixar un ampli arc de captació metàl·lic, que cobria el presoner des de la
meitat del tors al nas. En Dev va mirar per sobre i va veure que les pupil·les
de l'home es dilataven. En qualsevol moment...
-Ara -va anunciar en Dev.
En Firwirrung va tocar un control.
La seva musculosa cua es va agitar de plaer. La caça del dia havia estat
fructífera. En Dev treballaria fins ben entrada la nit, juntament amb el seu
amo. Abans de la tecnificació, els presoners eren sorollosos i perillosos.
Després, les seves energies vitals van donar impuls als androides seleccionats
pels Ssi-ruu.
El brunzit de l'arc de captació va
adoptar un to més agut. En Dev va retrocedir. A l'interior d'aquell crani humà
rodó, el cervell impregnat de magsol estava perdent el control. Encara que el
mestre Firwirrung li havia assegurat que la transferència d'energia incorpòria
era indolora, tots els presoners xisclaven.
Igual que aquest, quan Firwirrung va
tirar de l'interruptor de l'arc de captació. L'arc va vibrar, a mesura que
l'energia del cervell saltava a un electromagneto perfectament sintonitzat amb
el magsol. Un crit d'angoixa indescriptible es va transmetre per mediació de la
Força.
En Dev es va entrebancar i es va
aferrar al coneixement rebut dels seus amos: els presoners només creien sentir
dolor. Ell només creia sentir el seu dolor. Quan el cos cridava, totes les
energies del subjecte havien saltat a l'arc de captació. El cos ja havia mort.
-Transferència.
El xiulet aflautat d’en Firwirrung
va delatar que s'estava divertint. Aquella actitud paternal va aconseguir que
en Dev se sentís violent. Era inferior. Humà. Tou i vulnerable, com una larva
blanca abans de la metamorfosi. Va anhelar ser destinat a la tecnificació i
transferir la seva energia vital a un poderós androide de batalla. Va maleir en
silenci el talent que l’havia sentenciat a seguir esperant.
El brunzit de l'arc de captació va
augmentar d'intensitat, carregat del tot, més «viu» que el cos ensorrat sobre
la cadira. En Firwirrung es va girar cap a una mampara eriçada d'escates
metàl·liques hexagonals.
- Preparats allà baix?
La seva pregunta va sorgir com una
xiulada labial ascendent, rematat per un espetec del bec dentat, i seguit per
dos xiulets sibilants apagats a la gola. En Dev havia tardat força anys en
dominar el ssi-ruuvi, a més d'incomptables sessions de condicionament hipnòtic,
després de les quals anhelava complaure en Firwirrung, cap de tecnificació.
La tasca de tecnificació era
interminable. L'energia vital, com qualsevol altra, podia ser emmagatzemada en les
bateries adequades, però l'activitat elèctrica de les ones cerebrals, que
penetrava juntament amb l'energia vital en les càrregues de l'androide, solia
desencadenar freqüències harmòniques destructives. Els circuits de control
vitals de l’androide «morien» a causa d'una psicosi fatal.
De tota manera, les energies humanes
duraven més que les de qualsevol altra espècie a la tecnificació, tant sotmeses
a circuits de navegació com a androides de batalla.
La coberta 16 de l’enorme creuer de
batalla va xiular per fi una resposta. Firwirrung va prémer un botó amb la seva
arpa davantera de tres dits. L'arc de captació va emmudir. L'energia vital de
l'afortunat humà centellejava ara en una bobina de reserva, situada darrere
dels grups sensors d'un petit androide de combat piramidal. Ara podria captar
més longituds d'ona i veure en totes direccions. Mai necessitaria oxigen,
control de temperatura, aliment o descans. Alliberat de la molesta necessitat
del lliure albir, de prendre les seves pròpies decisions, el seu nou cos
obeiria totes les ordres dels Ssi-ruu.
Obediència perfecta. En Dev va inclinar el cap i va desitjar ocupar el seu
lloc. Les naus androides no patien tristesa ni dolor. Una metamorfosi gloriosa,
fins que un dia, un raig làser enemic destruïa la bobina..., o aquelles
harmonies psicòtiques destructives el desconnectaven dels circuits de control.
En Firwirrung va retirar l'arc de
captació, les intravenoses i les corretges. En Dev va aixecar el cos flàccid de
la cadira i el va introduir en un embornal hexagonal de la coberta. Va caure
cap a la foscor.
En Firwirrung es va allunyar de la
taula, amb la cua relaxada. Es va servir una tassa de ksaa vermell, mentre en
Dev baixava un braç polvoritzador i ruixava la cadira diverses vegades. Dos
subproductes biològics van desaparèixer pels desguassos del centre del seient.
En Dev va aixecar el braç
polvoritzador, el va tancar i va moure la mà en direcció a un interruptor de la
cadira, perquè aquesta s'assequés.
-Preparat -va xiular, i es va tombar
cap a l'escotilla.
Dos menuts p'w'ecks joves van portar
el següent presoner, un home arrugat amb vuit rectangles vermells i blaus,
separats per espais molt breus, sobre la part davantera de la seva túnica
imperial gris-verdosa, i els cabells blancs i esvalotats. Es va regirar per
alliberar els seus braços de les urpes davanteres dels seus guàrdies. La túnica
li havia proporcionat escassa protecció. Sang vermella humana brollava de la
seva pell i de les mànigues estripades.
Tant de bo sabés que n’era
d’innecessària la seva resistència. En Dev va fer un pas endavant.
-Tranquil. -Guardava el seu
ionitzador en forma de paleta, un instrument metge que també podia utilitzar
com a arma de bord, en les franges laterals blaves i verdes de la seva llarga
túnica -. No és el que vostè s’imagina.
L'home va obrir tant els ulls que
obscenes escleròtiques blanques van aparèixer al voltant dels iris.
- Què imagino? -Va preguntar l'home,
aterrit -. Qui és vostè? Què fa aquí? Esperi, vostè és el...
-Sóc el seu amic.
En Dev va recolzar la mà dreta sobre
l'espatlla del presoner, amb els ulls aclucats per ocultar les seves
escleròtiques (només tenia dues parpelles, en lloc dels tres del seu amo).
-Estic aquí per ajudar-lo. No
tingueu por.
Si us plau, va afegir
en silenci, fa mal si em té por. Està de
sort. Serà ràpid. Va prémer l’ionitzador contra el clatell de l'home. Sense
deixar anar l’activador, va recórrer amb l'aparell l'espina dorsal de l'home.
Els músculs de l'oficial imperial es
van distendre. Els seus guàrdies el van deixar caure a la coberta de lloses
grises.
- Maldestres! -Firwirrung va avançar
sobre les seves fortes potes del darrere, amb la cua tensa mentre renyava els
petits p'w'ecks. Deixant a part la mida i el to desllustrat de la pell, gairebé
s'assemblaven al mestre ssi-ruuk..., de lluny -. Un respecte al presoner! -Va
cantussejar Firwirrung. Podia ser jove per al rang que ostentava, però exigia
deferència.
En Dev va ajudar-los, als tres, a
aixecar el suat i pudent humà. Totalment conscient (l'arc de captació no podia funcionar
en cas contrari), l'home va relliscar de la cadira. En Dev el va aferrar per
les espatlles, doblegant-li l'esquena.
-Relaxeu-vos -va murmurar en Dev -.
No passa res.
- No feu això! -Va cridar el
presoner -. Tinc amics poderosos. Pagaran un bon preu pel meu rescat.
-Ens encantaria conèixer-los, però
no li negarem aquesta alegria.
En Dev va deixar que el seu centre
espiritual surés sobre la por del desconegut, i després el va estrènyer com una
manta confortable. Un cop els p'w'ecks van assegurar les corretges, en Dev va
afluixar la seva presa i es va fer un breu massatge a l'esquena. L'arpa
davantera dreta d’en Firwirrung es va alçar i va aplicar una intravenosa. No hi
havia esterilitzat les agulles. No era necessari.
Per fi, el presoner va quedar indefens
i preparat. Un líquid transparent va brollar d'un ull i de la comissura de la
boca. La servo-bomba va enviar un fluid magnetitzador per la intravenosa.
Una altra ànima alliberada, una
altra nau androide preparada per conquerir l'imperi humà.
En Dev va intentar fer cas omís del
rostre humit i l'inquietant temor del presoner, i va recolzar una esvelta mà
bruna sobre la seva espatlla esquerra.
-Tot anirà bé -va dir amb veu suau
-. No fa mal. L'espera una sorpresa meravellosa.
Per fi, tots els presoners del dia
van ser tecnificats, excepte una femella, que es va alliberar dels guàrdies
p'w'ecks i es va colpejar el cap contra una mampara abans que en Dev pogués
atrapar-la. Després d’esforçar-se diversos minuts en reviure-la, el mestre
Firwirrung va deixar caure el cap i la cua.
-És inútil -va xiular amb tot -. Una
trista pèrdua. Recicleu-la.
En Dev va posar-se a netejar. La
tecnificació era una feina noble, i se sentia orgullós de la seva participació
en el procés, encara que el seu paper era el d'un senzill criat que calmava els
subjectes mitjançant la Força. Va lliscar el seu ionitzador a la part inferior
d'una prestatgeria, amb la part plana cap amunt, i després va introduir el seu
extrem punxegut en la beina fins que es va sentir un clic. La nuosa culata,
especialment dissenyada per a la seva mà de cinc dits, va quedar penjant sota
la paleta.
Firwirrung va conduir a en Dev per
espaiosos passadissos fins a les seves estances, on va servir un ksaa tranquil·litzador per a tots dos.
En Dev va beure agraït, assegut en l'única cadira de la cabina circular. Els
ssi-ruuk no necessitaven mobles. Firwirrung va xiuxiuejar complagut i va
descansar la seva cua i potes posteriors sobre la càlida coberta gris.
- Estàs content, Dev? -Va preguntar.
Els seus líquids ulls negres van
parpellejar sobre la tassa de ksaa i
van reflectir l'amarg tònic vermell.
Era una oferta de consol. Sempre que
la vida afligia en Dev, sempre que trobava a faltar la sensació de totalitat
que l'acompanyava quan la Força de la seva mare s'unia a ell, Firwirrung el
portava en presència de l’Ancià Sh'tk'ith per a una nova teràpia.
-Molt content -va contestar amb
sinceritat en Dev -. Un bon dia de treball. Molt agradable.
En Firwirrung va assentir.
-Molt agradable -va repetir. Les
seves llengües olfactives van treure el cap per les fosses nasals, per
assaborir i olorar la presència d’en Dev -. Projecta't, Dev. Què veus aquesta
nit en l'univers ocult?
En Dev va somriure lleument. L'amo
li havia fet un compliment. Tots els ssi-ruuk eren cecs per força. En Dev sabia
ara que era l'únic ésser perceptiu, humà o no, que havien trobat.
Gràcies a ell, els ssi-ruuk havien sabut la
mort de l'emperador pocs moments després que passés. Perquè la Força existia en
tota vida, havia sentit l'ona de xoc energètica que s'havia transmès mitjançant
l'esperit i l'espai.
Mesos enrere, La seva Potencia, el Shreeftut havia respost immediatament
quan l'emperador Palpatine va oferir presoners a canvi de diminuts caces
androide de dos metres. Palpatine ignorava quants milions de ssi-ruuk vivien a
Lwhekk, aquell distant raïm d'estrelles. L'almirall Ivpikkis va capturar i
interrogar a diversos ciutadans imperials.
Va esbrinar que aquell imperi humà
abastava pàrsecs. Els seus sistemes estel·lars s'estenien com fèrtils sorres
sembrades de nius, ideals per plantar la llavor de la vida ssi-ruuvi.
I llavors, l'emperador va morir. No
hi hauria tracte. Els traïdors humans els havien abandonat per tornar a casa
com van poder, gairebé esgotada l'energia de la flota. L'almirall Ivpikkis
s'havia avançat amb el creuer de batalla Shriwirr
i una petita força d'avançada composta per mitja dotzena de naus de combat, amb
equips de suport tecnificats. La flota principal es va mantenir allunyada, a
l'espera de notícies que confirmessin l'èxit o el fracàs.
Si podien apoderar-se d'un planeta
humà important, aquell equip de tecnificació, propietat del mestre Firwirrung,
els aconseguiria conquerir l'imperi humà. Quan caigués Bakura, els
proporcionaria la tecnologia necessària per fabricar dotzenes de cadires de
tecnificació. Cada bakurà tecnificat significaria energia o protecció per a un
caça de combat androide, o infondria nova vida en algun component fonamental
d'un gran creuer. Amb dotzenes de grups de tecnificació ensinistrats i
equipats, la flota ssi-ruuvi podria conquistar els populosos planetes humans
del nucli. Hi havia 12.000 planetes que alliberar. Una tasca molt agradable.
En Dev gairebé reverenciava la
valentia dels seus amos en anar tan lluny i arriscar tant pel bé de l'imperi
ssi-ruuvi i l'alliberament de les altres espècies. Si un ssi-ruuvi moria lluny
d'un planeta natal consagrat, el seu esperit vagaria per les galàxies per
sempre més.
En Dev va bellugar el cap i va
contestar.
-A fora, només percebo els
silenciosos vents de la vida. A bord del Shriwirr,
dolor i confusió en els teus nous fills.
Firwirrung va acariciar el braç d’en
Dev, i les seves tres urpes oposables amb prou feines van enrogir la suau pell
sense escates. En Dev va somriure, solidari amb el seu amo.
Firwirrung no tenia companys de niu
a bord, i la vida militar significava hores de solitud i perills terribles.
-Amo -va dir en Dev -, algun dia
tornarem a Lwhekk?
-És possible que tu i jo mai tornem
a casa, Dev, però aviat consagrarem un nou món natal a la teva galàxia.
Enviarem a buscar les nostres famílies...
Mentre Firwirrung contemplava el niu
de dormir, una bafarada d'acre alè reptilià va fuetejar la cara d’en Dev.
En Dev ni tan sols va pestanyejar.
Estava acostumat en aquella olor. Els seus olors corporals marejaven als
ssi-ruuk, de manera que es banyava i bevia dissolvents especials quatre vegades
al dia. En les ocasions especials, s'afaitava tot el pèl.
-Un niu de la teva espècie -va
murmurar.
Firwirrung va decantar el cap i va
mirar amb un ull negre.
-El teu treball m'acosta més en
aquest niu, però ara estic cansat.
-T'estic mantenint despert -va dir
en Dev, penedit -. Vés a descansar, si us plau. No trigaré.
Quan Firwirrung es va cargolar en el
seu munt de coixins, el cos calent gràcies als generadors situats sota la
coberta, i les parpelles triples cobrint els seus bells ulls negres, en Dev va
prendre el seu bany vespertí i va beure el medicament desodorant. Per distreure
la seva ment de les rampes abdominals que sempre li produïen, va acostar la
seva cadira a un llarg escriptori/taulell corb. Va treure un llibre de la
biblioteca que havia deixat sense acabar i el va carregar en el seu lector.
Durant mesos, havia treballat en un
projecte que potser beneficiaria a la humanitat més que els seus propis
esforços. De fet, temia que els ssi-ruuk li tecnifiquessin en circuits per
completar la seva obra, i no en l’androide de combat al qual aspirava.
Sabia llegir i escriure abans que
els ssi-ruuk l’adoptessin, tant lletres com música. Combinant les simbologies,
estava dissenyant un sistema per escriure ssi-ruuvi, destinat a l'ús dels
humans. En l'aspecte musical, anotava tons. Els símbols que havia inventat
equivalien a xiulets amb tota la llengua, la meitat de la llengua i guturals.
Les lletres significaven vocals i combinacions amb un espetec final. Ssi-ruu
exigia tota una línia de dades: el xiulet amb mitja llengua s'elevava a una
cinquena perfecta, mentre la boca formava la lletra e. Després, un xiulet
labial amb la boca frunzida, baixant a una tercera menor. Ssi-ruu era el
singular. El plural, ssi-ruuk, finalitzava amb un espetec de coll. El ssi-ruuvi
era complicat però bonic, com el cant dels ocells que en Dev recordava de la
seva joventut, al planeta G'rho.
En Dev tenia una bona oïda, però la
complexa tasca l'aclaparava en l'última hora del seu temps lliure. En el moment
que les rampes i les nàusees cessaven, tancava el seu lector i reptava en la
foscor cap a l'olor una mica fètida del llit d’en Firwirrung. De sang massa
calenta, amuntegava coixins per aïllar-se de la calor procedent de les estances
situades sota la coberta. Després s'arraulia lluny del seu amo i pensava en la
seva llar.
Les habilitats d’en Dev havien
cridat l'atenció de la seva mare des d'una edat molt primerenca, allà a
Chandrilà. Una aprenent de Jedi que no havia acabat el seu ensinistrament li
havia ensenyat algunes coses sobre la Força. En Dev aconseguia comunicar-s'hi
des de lluny.
Després, va arribar l'Imperi. Es va
produir una purga de candidats a Jedi. La família va fugir a l'aïllat G'rho.
Amb prou feines s'havien instal·lat,
quan van aparèixer els ssi-ruuk. El sentit de la Força de la seva mare es va
esvair, i el va deixar lluny de casa, sol i terroritzat de les naus espacials
invasores. El mestre Firwirrung sempre havia dit que els seus pares haurien
matat en Dev d'haver pogut, abans que deixar-lo en mans dels ssi-ruuk. Una idea
terrible: el seu propi fill!
Però en Dev hi havia escapat de la
mort en ambdós casos. Els exploradors ssi-ruuvi el van trobar amagat en un
barranc erosionat. Fascinat pels gegantins llangardaixos de rodons ulls negres,
el diminut nen de deu anys havia acceptat el seu menjar i afecte. El van portar
de tornada a Lwehekk, on va viure durant cinc anys. Per fi, va descobrir per
què no l’havien tecnificat. Les seves increïbles facultats mentals el
convertirien en un explorador ideal per acostar-se als altres sistemes humans.
També li van permetre calmar els subjectes tecnificats. Desitjava recordar el
que havia dit o fet per revelar aquell talent.
Havia ensenyat als ssi-ruuk tot el
que sabia sobre la humanitat, des de les pautes mentals i els costums fins a la
indumentària (incloent-hi les sabates, la qual cosa els divertia). Ja els havia
ajudat a capturar diversos llocs d’avançada d’humans. Bakura seria el planeta
clau... ¡I estaven guanyant! Aviat, els bakurans imperials fugirien de les naus
de guerra i els ssi-ruuk podrien accedir als centres poblats de Bakura. Una
dotzena de naus d'aterratge p'w'eck anaven carregades amb bots paralitzadors,
disposats a ser-hi llançats.
En Dev ja havia anunciat als bakurans, mitjançant una freqüència de comunicació
corrent, la bona notícia del seu imminent alliberament de les limitacions
humanes. El mestre Firwirrung afirmava que la seva resistència era molt normal.
Al contrari que els ssi-ruuk, els humans temien allò que desconeixien. La
tecnificació era un canvi sense possibilitat de retorn.
En Dev va badallar. Els seus amos el
protegirien de l'Imperi, i algun dia el recompensarien. Firwirrung li havia
promès estar al seu costat i baixar l'arc de captació en persona.
En Dev es va acariciar la gola. Les
intravenoses es clavarien... allà. I allà. Algun dia, algun dia.
Es va cobrir el cap amb els braços i es va dormir.
