La Recerca dels Supervivents (i XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

—Així que no va quedar absolutament res? —va preguntar Jinzler, només per estar segur.

Luke va negar amb el cap, amb expressió de dolor.

—No —va dir—. Vam buscar en els enderrocs bastant a fons després. Ni tan sols vam poder trobar un tros de l'ametista per poder portar-te-la. Ho sento. Sé el molt que significava per a tu.

—Està bé —li va dir Jinzler. I sorprenentment, així era. Aquest sabre de llum havia estat l'última cosa que havia pertangut a la seva germana. El seu últim vincle amb la seva vida.

I, no obstant això, la pèrdua no li feia tant de mal com hagués esperat. Tal vegada perquè ja no necessitava objectes per recordar-la. Tal vegada perquè tots aquests records dolorosos finalment havien començat a guarir-se a si mateixos.

I a guarir-li a ell.

—En realitat, és bastant apropiat —va agregar—. Lorana va pujar a bord del Vol d'Expansió per dedicar-se a protegir i educar a la gent de l'interior. És apropiat que el seu sabre de llum se sacrifiqués per ells, igual que va fer ella mateixa.

Luke i Mara van intercanviar mirades, i Jinzler va poder veure la cautela en les seves expressions. Pel que a ells respectava, encara no hi havia forma de saber com havia mort Lorana, o què havia estat fent al moment de la seva mort.

Però a Jinzler no li importava. Ell sabia que ella havia mort defensant el Vol d'Expansió. Això era tot el que importava.

Des d'algun lloc passadís avall va arribar el so de múltiples cops de caixes esfondrades, i una maledicció ofegada.

—Les mudances són tan divertides, veritat? —va comentar Mara, mirant pel passadís en direcció al soroll.

—Especialment quan la meitat dels inquilins estan convençuts que estan sent desallotjats —va agregar Jinzler amb tristesa.

—Uliar i el Consell de Direcció encara no es volen anar? —va preguntar Luke.

—Els txiss pràcticament han de treure'ls a ròssec —va dir Jinzler—. Ho sé; és una bogeria.

—No és una bogeria —va dir Mara, els seus ulls pensatius—. Fins i tot si ja no hi ha res aquí per a ells, ha estat la seva casa durant cinquanta anys.

—Tot això és per la familiaritat —va convenir Luke sòbriament—. No importa quant desagradable o avorrit pugui haver-se tornat un lloc, sempre és difícil renunciar a alguna cosa al que t'has acostumat.

Jinzler va assentir, recordant la seva infantesa.

—Coruscant.

—Tatooine —va dir Luke.

—L'Imperi —va afegir Mara en veu baixa.

Luke li va llançar una mirada estranya, però es va tornar cap a Jinzler sense comentar res.

—Parlant d'imperis, he entès que te’n vas a l'Imperi de la Mà amb ells?

—Me’n vaig amb Rosemari i Evlyn —va corregir-li —. Com insisteixen a quedar-se amb la resta dels Colons, suposo que és on jo també acabaré.

—M'agradaria que parlessis amb ells —va dir Luke—. No tinc res contra l'Imperi de la Mà, però ells no tenen cap manera d'oferir-li a Evlyn un entrenament Jedi adequat.

Jinzler va aixecar les seves mans amb els palmells cap amunt.

—Els Colons no volen anar a la Nova República —li va recordar a Luke—. Té la paraula República en el seu nom, i té Jedi. Fi de la discussió.

—Entenc —va dir Luke—. És només que no m'agrada deixar que Evlyn s'apagui sense un instructor adequat, això és tot. Segueix intentant-ho, d'acord?

—Com vulguis, encara que no crec que serveixi de res —Jinzler va oferir un somriure tort—. En realitat, sospito que el Comandant Fel treballarà en la direcció oposada, amb l'esperança que la presència de l’Evlyn t'indueixi a tu a anar al seu costat i crear una acadèmia allà.

—Ha dit això? —va preguntar Luke, arrufant les celles.

—No amb aquestes paraules —va dir Jinzler—. Però em va demanar que us digués que l'oferta de l'Almirall Parck d'un treball encara està oberta.

—Bé —va dir Luke, llançant una altra mirada de reüll a Mara—. Assegura't d'agrair-li-ho la propera vegada que el vegis.

—Això podria trigar un temps —va advertir Jinzler—. Segons tinc entès ell i la 501 ja han partit amb el General Drask.

—Probablement han anat a unir-se per força d'atac vagaari —va dir Luke.

—Probablement —va estar d'acord Jinzler—. Tant Drask com Fel em semblen del tipus de persones que els agrada veure les coses fins al seu final.

—Més o menys com tu? —va suggerir Mara.

—Difícilment —va admetre Jinzler, mirant al voltant de l'antic passadís metàl·lic—. Pot ser que hagi vingut aquí per veure el final del Vol d'Expansió, però no hauria fet un molt bon treball d'estar aquí a la meitat. O al principi, donat el cas.

—Em referia a la teva decisió de seguir amb Rosemari i Evlyn —va dir Mara.

Jinzler va parpellejar.

—Oh. Bé... tal vegada. Suposo que veurem com ho faig.

—De totes maneres, mantingues el contacte —va dir Luke, prenent el braç de la Mara—. L'Enviat Chaf s’emportarà a Formbi d'aquí una hora, i hem de fer alguns comiats ràpids abans de desenganxar.

—Ho intentaré —va dir Jinzler dubitatiu—. No obstant això, no sé com de bé què podran sortir els missatges des d'aquí.

—Sortiran bé —li va assegurar Luke—. Sé que Parck té algun contacte amb Bastió aquests dies, i després d'això crec que les Nou Famílies Governants poden estar disposades a discutir les relacions diplomàtiques amb Coruscant. Hauríem de rebre qualsevol cosa que enviïs.

—Sempre que cap peix gros d'alguna estació retransmissora ho intercepti al llarg del camí —va agregar Mara.

Jinzler va sentir la seva cara enrogir.

—Així és, per descomptat —va concedir—. Una altra bona raó perquè m’assenti en l'Imperi de la Mà per un temps.

—No et preocupis, arreglarem les coses amb Karrde —li va assegurar Luke—. Tu simplement cuida de la Rosemari i Evlyn.

—Ho faré —Jinzler li va tendir la mà—. Adéu. I gràcies. Per tot.

***

El viatge de retorn a través del reducte va transcórrer, afortunadament, sense incidents. Quan l'Enviat Chaf va emergir en l'estació Brask Oto, la notícia que la força d'atac txiss havia localitzat i atacat amb èxit les naus de guerra vagaari reunides per a la seva trobada prevista amb l'equip d’Estosh que estava esperant. El General Drask va informar que l'enemic havia estat pres per sorpresa i destruït.

Per descomptat, es va recordar a si mateix Luke en privat, això probablement també va ser el que Thrawn va dir cinquanta anys enrere. Si sota la superfície els vagaari seguirien sent una amenaça en algun lloc estava per veure's.

Ell i Mara es van acomiadar dels seus amfitrions, acceptant un últim agraïment d'un encara en llit Formbi, i es van dirigir a casa.

El Sabre de Jade es desplaçava a través de l’hiperespai, i ells estaven estirats junts en el llit de la seva cabina, quan Luke finalment va fer la pregunta que sabia que la seva esposa havia estat esperant durant dies.

—Llavors —va dir, decidint-se per un enfocament casual—. Ja has pres una decisió?

—Decisió? —va preguntar Mara, aparentment decidint jugar a les evasives.

—Ja saps quina decisió —grunyí Luke, sense estar d'humor per a evasives—. Si vas a acceptar l'oferta de Parck d'unir-te a l'Imperi de la Mà.

—Això és certament important, veritat? —va comentar Mara pensativa—. Totes aquestes persones de Coruscant a les quals realment mai els vaig agradar o van confiar en mi tindrien un Dia de la Collita especial amb això.

—Ho dic de debò —va dir Luke.

—Ei, relaxa't —li va aplacar—. Estic bromejant. Saps que em quedo amb tu.

—Ja ho sé —Luke es va preparar per continuar—. El que vull dir és... si tu realment necessites estar allà, estic disposat a anar amb tu.

—Ho sé —va dir ella en veu baixa, estirant-se una mica i prenent la seva mà—. I no saps el molt que significa per a mi que ho estiguis.

Ella va vacil·lar.

—No vaig a negar que la idea té cert atractiu —va admetre—. Des que tot això va començar, he estat lluitant contra una estranya culpabilitat supervivent pel fet de viure a través de la destrucció de l'Imperi, quan tantes altres persones no ho van fer. M'he preguntat si simplement vaig tenir sort, o si hi havia alguna una altra raó darrere d'això.

—Per descomptat que hi havia una altra raó —va dir ell.

Luke va sentir els subtils moviments dels músculs quan ella va somriure.

—Em referia a alguna raó a més de completar la teva vida i fer-te més feliç del que mai vas creure possible.

—Ah —va dir secament—. I quina és la teva conclusió?

—No ho sé —va admetre—. Tot el que sé és que se m'ha plantejat una elecció tan clara com qualsevol persona podria esperar tenir. D'una banda l'oportunitat de tornar a servir a un imperi, aquesta vegada un imperi que té totes les virtuts que sempre havia admirat, però cap de les maldats. Una oportunitat de retornar una mica del meu temps i habilitat als hereus de la gent que va consumir tant temps i energia ensenyant-me aquestes habilitats en primer lloc.

—I, d'altra banda, tens a la Nova República —va murmurar Luke—. Renyines, incendis polítics, subterfugis bothan, i algun intransigent ocasional que encara no confia en tu.

—Aquesta era l'elecció, per descomptat —va dir Mara—. Però no importa com de bonic, ordenat i còmode pugui semblar l'Imperi de la Mà, he decidit que el meu lloc en aquest moment és amb la Nova República.

—Estàs segura? —va preguntar Luke, una última vegada.

—Estic segura —va dir—. A més, com podria arrossegar-te lluny de la teva germana i tot pel que vau lluitar tan dur?

—Hagués estat difícil —va admetre ell—. Però podria haver-me adaptat. Suposo que estic sorprès que després de tant temps encara haguessis de prendre una decisió sobre aquest tema.

—Jo mateixa m'he preguntat això mateix —va convenir Mara—. Però podia sentir la Força en això, just des del principi. Tal vegada simplement havia de tractar amb aquesta persistent culpabilitat supervivent. O tal vegada la Nova República passarà per moments difícils i havia de tenir clar en la meva ment exactament on estava jo abans que això ocorregués. Suficients bones raons perquè la Força ens enviés aquí fora.

—Per no esmentar el fet que se'ns necessitava per mantenir a Formbi i a tothom amb vida?

—També està això —va estar d'acord Mara—. Sempre m'agrada quan tinc l'oportunitat d'aconseguir tres coses al mateix temps. Això fa la vida molt més eficient.

—Sí —va murmurar Luke—. I jo seria el primer a dir que en la Nova República, sens dubte, és on més se't necessita. Així que finalment tot està en ordre?

—Tot en ordre —va confirmar ella—. Estarem dins mentre duri, amor —ella li va prémer la mà—. Només lamento que la teva pròpia cerca no resultés tan bé.

Ell es va encongir d'espatlles.

—No, però realment no ha acabat. Segueixo pensant que ha d'haver-hi registres útils dels antics Jedi en algun lloc a bord del Vol d'Expansió. Únicament haurem d'esperar fins a poder fer-nos amb tot i revisar consola per consola.

—El que podria portar un temps —va advertir-li —. Podria portar anys als txiss treure-ho d'aquest munt de pedres, especialment de la forma en què va encallar.

—No passa res —va dir Luke—. Hem viscut tant temps sense això. Podem esperar uns quants anys més, si és necessari. La paciència és una virtut.

—Jo mai he tingut molt ús per a ella —va dir Mara a la lleugera.

—Sí, ho he notat —Luke va fer una pausa—. Vols explicar-me la resta ara?

—Quina resta?

—L'altra cosa per la qual has caminat al voltant com un nen en un cementiri a mitjanit —va dir ell—. La cosa que has estat tractant d'enterrar esperant que jo no notés.

Luke va poder sentir el seu malestar sobtat. Clarament, ella de fet havia estat esperant que ell no s'adonés.

—No és res, de debò —va pretendre cobrir-se —. És només una idea estranya del meu massa suspicaç imaginació de la qual no puc desfer-me.

—Origen i observacions remarcables —va dir Luke—. Deixa de guardar-ho i vegem què tenim.

—D’acord —va dir ella a contracor—. Se t'ha ocorregut pensar... vull dir, alguna vegada has pensat realment en... com d'astut i enrevessat que era tot aquest pla de Formbi?

—Se t'ha oblidat afegir solapat.

—Oh, absolutament solapat —va estar d'acord Mara—. La idea de deixar exposat el Vol d'Expansió i el Reducte enfront dels vagaari precisament perquè poguessin empènyer als txiss només una mica massa lluny és tan intricada com puguis arribar a imaginar. Especialment quan afegeixes el toc extra de portar-nos a bord com a comodí final en el joc de Formbi.

—Intricada en excés —va convenir Luke—. I?

Ella va respirar profund.

—Així que, a qui coneixem que es va especialitzar en exactament aquest tipus de plans enrevessats?

—No ho sé —va dir Luke, amb veu pensativa—. Car’das, tal vegada? Vas dir que solia treballar amb Karrde, qui sempre ha estat molt bo en enfocaments intricats. I ja sabem que va ser ell qui va introduir a Jinzler a bord.

—Suposo que podria haver estat ell —va dir Mara—. A pesar que, per la qual cosa va dir Shada, sonava com si ell es mantingués generalment fora dels assumptes galàctics aquests dies. Jo estava pensant més en algú amb un historial provat de finor estratègica i tàctica.

Luke es va posar tibant quan de sobte va veure on anava.

—No —va insistir reflexivament—. No pot ser. Vam destruir aquest clon, recordes?

—Destruïm un clon —li va corregir Mara—. Però, qui pot dir que no tenia un altre amagat en alguna part?

—No —va dir Luke amb fermesa—. És impossible. Si hi hagués un altre clon de Thrawn circulant per aquí, ja hauríem sentit parlar d'ell.

—Segur? —va contrarestar Mara—. Recorda, segons Parck, l'única raó per la qual Thrawn va tornar per atacar a la Nova República en primer lloc va ser per mantenir-nos en forma per al combat per algun perill imminent que hi ha en la vora de la galàxia. Tal vegada s'imagina que estem tan preparats com podem arribar a estar-ho i ha decidit concentrar-se a netejar alguns dels esvalotadors locals del seu propi pati posterior.

—O tal vegada els vagaari eren una mica més que locals —va dir Luke, sentint un nus en l'estómac. Això estava adquirint molt més sentit del que havia esperat—. Pot ser que ja haguessin estat en contacte amb l'amenaça que Parck i Fel et van esmentar.

—Podria ser —va convenir Mara—. Per descomptat, això només donaria als txiss una raó més per aixafar als vagaari el més ràpid possible. No només seria eliminar part de l'amenaça, també podrien aprendre alguna cosa sobre els possibles nous enemics quan busquessin entre els enderrocs.

Luke va negar amb el cap.

—M'agradaria que haguessis esmentat això mentre encara estàvem a bord de l'Enviat Chaf —va dir—. Podríem haver qüestionat a Formbi sobre aquest tema.

—Aquest és exactament el motiu pel qual no ho vaig esmentar llavors —li va dir Mara—. A causa que probablement li ho haguéssim preguntat, i, francament, no vull saber-ho. Si Thrawn ha tornat, crec que podem assumir que està més o menys del nostre costat.

Ella va exhalar entre dents.

—Si no ha tornat, suposo que simplement haurem de fer-ho tot pel nostre compte.

—Sí —va murmurar Luke—. Però ho farem bé.

—Ho sé —Mara es va posar de costat per estrènyer-se més contra el seu marit, i Luke va sentir la calor del seu cos i esperit fluint dins d'ell—. Perquè allò que acabem per enfrontar, ho enfrontarem junts.

Luke va estendre el seu braç per acariciar la seva galta. Sí, així ho farien. Perquè fossin quines fossin les prohibicions i restriccions que l'Orde Jedi havia imposat als seus membres durant l'Antiga República, ara sabia en el nucli del seu ésser que, d'alguna manera, aquestes restriccions ja no s'aplicaven a ell i els seus companys Jedi. Aquesta era el Nou Orde Jedi, i ell i Mara caminaven junts en tan perfecta harmonia un amb l’altra i amb la Força com mai podrien haver imaginat.

—La Força sempre estarà amb tu, Mara —va murmurar en la seva oïda—. I jo també.

—Sí —va murmurar ella en resposta—. Sigui el que sigui que porti el futur.

Encara estaven aferrant-se l'un a l'altra quan es van adormir.

FI

La Recerca dels Supervivents (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

El moviment va ser tan suau i silenciós que durant aquest primer mig segon ningú en el pont va semblar fixar-se en ell. Luke va aprofitar aquest instant per a una avaluació ràpida de la situació: deu vagaari vestits amb uniformes marrons dempeus o asseguts davant diverses de la multitud de consoles de control, l'enorme finestral davanter de transpariacer seguia mostrant el cel clapejat de l’hiperespai, el gran panell d'estat corbat al voltant de la mampara d'estribord mostrava tres minuts més per a la sortida a espai real.

I llavors els vagaari que havien estat treballant en els controls de la porta blindada de sobte es van centrar en ell i van deixar anar un panteix ofegat.

Els alienígenes de les consoles van girar en els seus seients, mirant-lo amb els ulls desorbitats. Luke va aixecar el seu sabre de llum i el va encendre; i de sobte, cadascun d'ells va treure un blàster i va obrir foc.

La major part d'aquesta primera descàrrega moguda pel pànic va ser desviada. Luke va bloquejar fàcilment els tres trets que havien estat dirigits amb precisió i, conscient dels equips crítics que omplien la sala, es va encarregar d'enviar els trets deflactats directament cap a les seves fonts. La següent descàrrega va ser encara més mal dirigida quan els vagaari supervivents, reconeixent abruptament el perill que corrien, es van regirar a la recerca d'alguna cosa semblada a cobertura. Luke va aprofitar la treva involuntària per derrocar als vagaari que treballaven en els controls de la porta blindada, estenent-se amb la Força per obrir la porta de nou. La resta dels vagaari, ara ajupits al costat de les consoles o darrere de les cadires, van obrir foc de nou; una ràfega de trets després, dos més estaven tendits en la coberta. Darrere d'ell, Luke va percebre a la Mara corrent cap a la porta per ajudar...

—Amacrisier!

De sobte, va cessar el foc. Luke va mantenir la seva postura, amb els sentits alerta.

—Certament sou guerrers notables, els Jedi —va dir un dels vagaari tranquil·lament des de la meitat de la sala mentre enfundava l'arma—. Si no ho hagués vist per mi mateix, no ho hagués cregut.

—Tothom necessita una mica de sorpresa en la seva vida, Estosh —va comentar Luke—. Et veus bé amb aquest uniforme.

—Em presento ara com realment sóc —va respondre Estosh, alçant-se amb orgull—. No com l'insecte patèticament ansiós pel qual em vaig fer passar.

—Va ser una bona interpretació —va comentar Mara mentre passava a través de la porta per estar al costat d’en Luke—. Encara que crec que ho vas exagerar una mica.

—No importa —va dir Estosh, començant a passejar casualment a través del pont—. Us va enganyar a tots perquè penséssiu que érem inofensius. Això era tot el que importava.

—En realitat, no vas enganyar a tothom —li va corregir Mara—. L’Aristocra Formbi va sospitar de vosaltres des del principi.

Estosh es va detenir en sec.

—Menteixes.

Mara va negar amb el cap.

—No, però segueix endavant i creu el que vulguis. Bé. Tens als teus droides, i fins i tot has aconseguit un cuirassat per emportar-te'ls. Quina és la resta del pla?

Les boques d’Estosh es van torçar.

—Una vegada més decideixes deixar a la teva femella dur a terme l'interrogatori —es va burlar d’en Luke mentre reprenia el seu passeig.

—Únicament està conversant —va dir Luke, arrufant el front. Estosh no estava simplement passejant sense rumb, es va adonar de sobte. Es dirigia a algun lloc específic.

—Parlar és per a febles i preses —va dir Estosh despectivament—. La conversa dels guerrers està en les seves accions.

—Ens agrada pensar que som molt bons en ambdues coses —va dir Luke, preguntant-se què estava fent l'altre. Un dels vagaari que havien resultat morts en la primera descàrrega estava eixarrancat sobre una consola en el camí d’Estosh; el timoner, el va identificar temptativament. Podria el vagaari mort portar una arma especial que Estosh esperava empunyar? O hi havia un canvi de rumb important que volia fer?

D'altra banda, hi havia dos vagaari vius mirant en silenci als Jedi des d'unes consoles bessones una mica més lluny al llarg de la mateixa trajectòria projectada. Esperava Estosh ocultar-se darrere d'ells, usant-los com a escuts vivents mentre que ell feia quelcom enginyós?

De qualsevol forma, ja era hora de posar fi a aquestes possibilitats. Luke va canviar el seu pes, preparant-se per llançar-se en un camí d'intersecció...

—Deixa-li anar —va murmurar Mara al seu costat.

Amb les celles arrufades, Luke la va mirar. Va haver-hi un centelleig en els seus ulls verds brillants, un somriure microscòpic va arrugar les comissures de la seva boca. Ella va moure els ulls breument cap a ell, i va arrufar el nas de manera significativa.

—Als veritables guerrers no els preocupa si parlen bé —va dir Estosh amb desdeny.

Luke es va tornar de nou cap a Estosh, engegant les seves tècniques de millora sensorial Jedi. La xerrameca sense sentit del vagaari va augmentar de volum dolorosament en les seves oïdes, però Luke no estava interessat en els sons en aquest moment. Inhalant lentament, va sortejar a través de les aromes a la deriva de l'edat i la pols, humans i vagaari, buscant el que fos que Mara ja havia descobert.

Aquí estava; molt feble i distant. Va inhalar de nou, tractant d'identificar-ho...

I es va posar rígid. No era la distintiva olor acre dels explosius, com havia esperat, sinó una cosa molt més virulenta.

Verí.

No qualsevol verí, no obstant això. L'acidesa de l'olor ho delatava com un verí corrosiu, un dissenyat per cremar directament a través de la protecció d'una màscara de respiració o filtre d'atmosfera i després fer el mateix amb els pulmons de les víctimes. Era una arma desesperada, letal per al defensor i l'atacant per igual, usada només quan la derrota era inevitable.

Luke va llançar una mirada ràpida i furtiva al voltant. Hi havia tècniques Jedi per eliminar la toxicitat dels verins, tècniques que havia utilitzat amb èxit en diverses ocasions en el passat. El problema era que en general no funcionaven contra verins corrosius com aquest. La matriu àcida significava que tècniques de desintoxicació i curació havien de ser utilitzades simultàniament, fer-ho era una cosa gairebé impossible sense perdre el control d'un o altre procediment, fins i tot per a un Jedi experimentat.

I el verí podria ser ocultat pràcticament en qualsevol lloc en el pont, alliberat a distància per qualsevol dels vagaari. Amb les traces que ell i Mara ja havien detectat omplint l'aire, no hi havia forma de rastrejar-ho fins al seu origen.

Mirà interrogativament a Mara. Ella va assentir, amb aquesta lluentor encara en els seus ulls, i per un instant les seves ments es van tocar, possibilitats, contingències i plans es van arremolinar sense paraules entre ells.

—... els qui no tenen suficient força o astúcia per si mateixos —continuava Estosh, encara passejant de forma aparentment aleatòria.

—Oh, no sé —va dir Mara—. Vaig a concedir-te que tens una bona quantitat de força bruta, però el teu nivell d'astúcia és bastant patètic. L’Aristocra Formbi va saber sobre vosaltres des del principi; i Luke i jo ho sabem tot sobre el porta-caces que vau deixar en l'Estació de Comandament Brask Oto.

—La qüestió és que esteu superats tàcticament i en potència de foc —va dir Luke, recollint el fil de la Mara. Si tractaven de negociar amb ell, seria menys propens a sospitar que estaven també al corrent del seu últim esforç desesperat.

I si en realitat podia ser persuadit per rendir-se, tant millor.

—Així que el millor seria renunciar ara —va seguir Luke—. Si ho fas, et prometem a tu i a la teva gent pas segur fora del territori txiss.

—Al que queda de la teva gent, en tot cas —va agregar Mara—. Pren-te molt temps pensant l'assumpte, i és probable que aquest nombre es contregui una mica més.

—Tal vegada —va dir Estosh, arribant fins a parar-se casualment enfront de la consola del timó—. O tal vegada cap de nosaltres esperi deixar aquesta nau amb vida mai.

Es va inclinar cap endavant amb els avantbraços recolzats en la vora frontal de la consola, amb les seves mans penjant casualment a un parell de centímetres dels controls.

—Tal vegada la futura glòria de l'Imperi Vagaari serà un pagament suficient pels nostres esforços.

—No —va dir Luke tranquil·lament—. Ni tan sols aconseguiràs això.

—Ja ho veurem —va dir Estosh. Va prendre una respiració profunda, redreçant-se en tota la seva alçada. Mentre ho feia, els seus dits es van submergir sobtadament en els controls sota ells. Va haver-hi un bip discret; i un segon després, el cel de l’hiperespai que fluïa més enllà del finestral es va tornar en línies estel·lars i després en estels.

En la distància, Luke va poder veure les llums de l'Estació de Comandament Brask Oto just davant. L'estació, i la feble resplendor d'un centenar de caces estel·lars movent-se en espiral al voltant seu. Mentre sentia formar-se un nus en la seva gola, va veure els flaixos múltiples de foc làser.

—La victòria és nostra —va dir Estosh amb calma. Va aixecar els braços cap a ells—. I ara —va afegir—, morireu.

Va contreure les seves mans fins a convertir-les en punys; i de cadascuna de les seves mànigues va sortir disparat cap a l'exterior un fi esprai de pàl·lida boira verda.

—Anem! —va exclamar Mara, saltant de costat cap a l'armari d'emergència vermell fixat a la paret al costat de la porta blindada.

Luke va inhalar profundament, i aguantant la respiració va carregar a través del laberint de consoles de control cap a Estosh. Els dos vagaari més propers al seu comandant, va notar Luke, ja s'havien desplomat, sacsejant-se violentament pels efectes del verí. Es va inclinar a un costat; Estosh va respondre movent els seus braços per apuntar l'esprai més directament cap a la cara d’en Luke. Clarament, ell també estava contenint l'alè, esperant viure prou per veure morir als seus enemics.

Amb una rapidesa que va sorprendre fins i tot al Luke, el sabre de llum de la Mara va brillar passant per sobre del seu cap, girant a través del pont. Per reflex, Estosh es va ajupir, amb el cap tornat per seguir el moviment de l'arma.

I mentre mirava cap a un altre costat, Luke va donar un llarg pas cap a ell, ajupint-se per romandre per sota de l'esprai de verí. Amb dos talls ràpids del seu sabre de llum, va tallar obrint les mànigues d’Estosh i els pots de gas lligats als seus avantbraços.

Amb un puuf! explosiu, l'esprai direccional es va convertir en un ondulant núvol verd quan tot el contingut dels recipients es va descarregar alhora. La boira va embolicar el cap d’Estosh, enterbolint-lo a la vista quan Luke va donar un gran pas cap enrere. Estosh es va girar cap a ell, amb el rostre gairebé invisible darrere del núvol, el seu cos va començar a tremolar i patir convulsions quan l'àcid li va cremar la pell i el verí es va obrir camí cap als seus pulmons malgrat els seus esforços per mantenir-lo fora. Per un moment, els seus ulls es van trobar amb els d’en Luke...

I llavors, a l'altre costat del pont, el sabre de llum llançat de la Mara va colpejar el finestral de transpariacer, fent una bretxa.

En un instant el pont es va convertir al centre d'un huracà mentre l'aire s'escapava violentament cap a l'espai. L'arremolinat núvol de verí que s'expandia al voltant d’Estosh va ser succionat amb la resta de l'atmosfera, convertint-se en fins circells verds mentre era aspirat cap a la bretxa. Darrere d’en Luke, en resposta a la pèrdua sobtada de pressió, les portes blindades del pont es van tancar de cop.

El fort vent va escombrar a Estosh, llançant-lo a la coberta. Es va tornar per mirar a Luke, amb les seves mans furgant desesperadament i en va a través del metall, la seva cara era una màscara de dolor i odi.

—Jedi! —va escopir amb veu ronca, el seu últim alè una maledicció.

Però Luke ja s'havia anat. A pesar que la tempesta es deslligava al voltant, va començar a obrir-se camí per damunt i al voltant de les consoles de control, deixant que el vent a la seva esquena agregués velocitat al seu avanç mentre corria a través del pont cap al forat que Mara hi havia obert. El seu sabre de llum estava rebotant precàriament en la vora; estenent-se amb la Força, va apagar l'arma i la va atreure cap a si mateix, col·locant-la en el seu cinturó al costat de la seva. Els seus pulmons van començar a doldre-li quan la pressió de l'aire es va reduir gairebé a zero, i de nou es va estendre amb la Força per enfortir-se. Aconseguint el finestral, es va detenir en sec al costat de l'esquerda i es va donar la volta.

A l'altre costat de l'habitació, Mara tenia obert l'armari d'emergència, amb una mà en equilibri sobre la palanca d'oxigen, i l'altra subjectant un kit de pegats. Davant l'assentiment d’en Luke, va tirar cap avall de la palanca i va enviar el kit girant a través de l'aire cap a la mà estesa d'ell.

El temporal, que s'havia desplomat fins a un feble xiuxiueig, va començar a recuperar-se de nou quan els tancs d'oxigen a través de la sala van inundar amb més aire el flux de fuita. Luke va comptar uns segons més per assegurar-se que tot el gas verinós havia estat purgat, després va obrir un pegat i el va col·locar al llarg del forat.

Va haver-hi un so crepitant, escoltant-se més fort del que realment era en l'extremadament fina atmosfera. Els arremolinats vents amainaren, i va sentir la pressió de l'aire tornar a la normalitat. Va exhalar la resta de l'aire que havia estat contenint en reserva i va respirar cautelosament. Hi havia un toc residual del verí, a la deriva a través del pont com un mal record, des de lluny massa diluït com per plantejar algun perill.

Mirà al voltant del pont. Els vagaari jeien sobre les seves consoles o en postures engarrotades en la coberta. Tots estaven morts.

Va sospirar. Els Jedi respecten tota la vida, de qualsevol forma...

—Desperta, Luke —va dir Mara—. Encara hi ha treball a fer.

Luke es va centrar en ella. Estava inclinada sobre la consola del timó, la que amb tant esforç havia aconseguit arribar Estosh abans de morir, treballant febrilment en els controls.

—Bé —va dir ell, acostant-se a ella—. Què va fer aquí?

—Exactament el que vaig pensar que faria —li va dir Mara, i va sentir la seva ombrívola satisfacció mentre es redreçava—. Està bé, ho he agafat a temps —ella va assentir amb el cap cap al finestral—. Ara només hem d'esbrinar el que anem a fer sobre aquest tema.

Luke es va tornar i va mirar. Durant els últims minuts, l'ordre final d’Estosh al timó els havia conduït cap a l'estació de comandament txiss.

I des del seu nou punt de vista va poder veure que els defensors es trobaven en una situació desesperada. Els caces vagaari que passaven rabent al voltant eren tan maniobrables com els Ala-X, però amb molta més potència de foc, i volaven al voltant de la base en un complex patró de ball espacial que els feia gairebé impossibles de colpejar. Fins ara, els escuts de la base resistien, però per la forma metòdica que els combatents martellejaven l'estació sabia que no passaria molt temps abans que obrissin prou les defenses com per començar a causar danys greus. A un costat, a la deriva en l'exterior del patró d'atac, estava la nau colonial vagaari, semblant un estrany esquelet esfèric ara que la seva niuada de caces havia estat llançada.

—I això és després de només uns minuts de combat —va murmurar Mara—. Aquests nois són bons.

—La consola que sonava en l'avantsala? —va preguntar Luke.

Ella va assentir.

—Era el monitor de comunicacions, indicant un senyal enviat des del pont —va confirmar—. Va haver d'haver estat l'ordre d'atac d’Estosh —va negar amb el cap—. No és d'estranyar que Formbi busqués una excusa per llançar una campanya contra aquesta gent.

—No crec que vagin a necessitar més excusa de la qual ja tenen —va declarar Luke, creuant cap a una de les estacions d'armes—. Aquesta cosa encara pot combatre?

—Què, contra naus tan petites? —va replicar Mara—. De cap manera. Certament no amb només dos per executar l'atac. A més, només disposaríem dels canons làser anti-meteorits i tal vegada un o dos dels punts de defensa més petits. Thrawn va demolir tot l'armament pesat fa cinquanta anys.

A l'altre costat del pont, una de les consoles dringà, i una veu vagaari va començar a sonar feblement a través dels seus altaveus.

—Ens han vist —va dir Mara, fent un pas cap a la consola—. Hi ha alguna cosa que vulguis dir-los?

—Un segon —va dir Luke, una idea sorgint des del fons de la seva ment—. No, no contestis. Troba'm una estació de sensors i digues-me el que està passant amb el porta-caces vagaari.

Va sentir la sorpresa de la Mara, però ella es va dirigir a través del pont sense dir res. Luke va anar en l'altra direcció, cap a on estaven les consoles d'armes. Tal vegada l'atac de Thrawn va passar alguna cosa per alt.

Però no. Tots els taulers d'estat dels canons turbolàser i d'ions es mostraven en vermell.

—Ho tinc —va cridar Mara, i ell va mirar per veure-la inclinada sobre una altra consola—. El porta-caces està en molt mal estat, ara mateix. Potència de sortida al mínim; sistemes de suport vital al mínim; greus danys en els seus pols nord i sud.

—Probablement els llocs on estaven les seves pròpies armes pesades —va dir Luke amb satisfacció—. Esperava que els txiss li haguessin donat uns bons cops abans d'estar envoltats.

—Genial, però això encara ens deixa els caces —va assenyalar Mara—. I nosaltres sense armes.

—No necessitarem cap —li va assegurar Luke—. Torna al timó...

Es va interrompre quan una ràfega de foc làser va colpejar de sobte al llarg del casc just per sota i davant del pont.

—Què...?

—Caces txiss —va exclamar Mara, aferrant-se a la consola per mantenir l'equilibri quan la coberta es va estremir amb un altre conjunt d'impactes—. Almenys vint, venint des de darrere.

Luke es va mossegar amb força el llavi. Se li havia ocorregut un pla perfecte; i ara havien arribat els txiss amenaçant amb arruïnar-ho.

I tal vegada es portessin per davant el cuirassat en el procés.

—Transmetré el missatge d’en Formbi —va cridar Mara mentre una altra descàrrega tritllejava a través del casc—. Si ells creuen que...

—No! —la va interrompre Luke, mirant al seu voltant. Havia d'estar en aquest costat del pont en alguna part—. Sense comunicacions, a ningú. Torna al timó i col·loca'ns en un curs evasiu cap a l'estació.

—Què? Luke...

—No discuteixis —va etzibar Luke, dirigint-se de nou cap a la consola de control dels turbolàsers i mirant a les consoles properes amb aquesta—. Si els diem alguna cosa als txiss, els vagaari sabran que podem transmetre.

—I això és un problema?

—Sí, això és un problema —sota ell, la coberta va començar a balancejar-se lleugerament quan Mara va introduir les maniobres evasives que li havia demanat—. Hem de semblar una nau que no pot comunicar-se, on Estosh segueix al comandament... ah —es va interrompre. Allà estava, situat entre la consola dels canons d'ions i la de l'escut deflector davanter: el canó làser anti-meteorits—. Mantingues-nos a l'evasiva —va ordenar, teclejant els interruptors d'activació. El tauler va canviar a verd amb una velocitat gratificant—. D’acord. Quin era el codi d'emergència prefixat d’en Drask?

—Dos-espai-U-espai-Dos —li va dir Mara—. I m'he perdut per complet.

—Només creua els dits —els caces txiss van girar per a una altra passada. Creuant els seus mentalment, Luke va apuntar amb el canó làser just a popa del grup i va disparar: pols-pols; pols; pols-pols.

Durant una bona estona no va passar res. Els caces van completar la seva passada i es van reagrupar, col·locant-se per a una altra passada de bombardeig. Luke va disparar el patró una segona vegada, de nou apuntant just davant del grup. Seguien acostant-se; va disparar per tercera vegada...

I llavors van estar damunt de nou, centellejant sobre la superfície del cuirassat, vessant una pluja de foc làser en el casc.

Només que aquesta vegada no es van sentir cops mentre seccions del casc de metall es vaporitzaven explosivament. No va haver-hi impactes; la nau no es va agitar; no hi havia res.

—Seré una nerf rostida —va panteixar Mara—. Han baixat els seus làsers fins a un mínim d'energia. Han descobert el missatge.

—I al mateix temps han estat prou intel·ligents com per no descobrir-ho davant els vagaari —va dir Luke, abandonant la consola del làser i dirigint-se a l'altre costat del pont, de nou en un patró de cerca—. Podria agradar-me treballar amb aquesta gent.

—Estan virant per a una altra passada —va informar Mara—. Vols que el mantingui a l'evasiva?

—Així és —va confirmar Luke. La consola que estava buscant... allà—. On estan els caces txiss? —va preguntar mentre teclejava per activar-la.

—Per darrere a babord.

—Bé —va dir Luke—. Col·loca el nostre flanc cap a babord, com si volguéssim executar una interferència pels vagaari.

—Ho tinc.

La vista per davant va canviar mentre l'enorme nau començava a girar lentament cap a l'esquerra, Luke va dirigir la seva atenció als vagaari que atacaven l'estació. Si sota aquestes circumstàncies reaccionaven de la manera en què reaccionaria qualsevol dels altres esquadrons en els quals alguna vegada havia servit Luke...

Va contenir l'alè. En grups de dos i de tres, els vagaari van començar a trencar el seu atac a l'estació.

—Segueix així —va ordenar, sentint l'emoció en la seva pròpia veu—. Mantingues-nos entre els txiss i els vagaari.

—Els txiss estan disparant de nou —va informar Mara—. Una vegada més, només és una actuació.

—Perfecte —va dir Luke, amb tota la seva atenció en els vagaari. Estaven sens dubte abandonant l'estació ara, allunyant-se d'una manera ordenada i formant de nou mentre s'allunyaven a plena velocitat d'atac.

Es movien directament cap al cuirassat.

Mara havia vist la nova maniobra també.

—Eh... Luke? —va dir vacil·lant.

—Confia en mi —va dir. Apropant-se a la seva consola, va teclejar un interruptor.

I des de les profunditats per sota d'ells, va sentir el feble so de metall contra metall quan les portes de la coberta de l'hangar davanter d'estribord es van lliscar a contracor fins a obrir-se.

A l'altre costat de l'habitació, va sentir l’esbufec de la Mara.

—Estàs de broma —va dir—. De debò creus que ells simplement...? No.

—Per descomptat que sí —va dir Luke—. Recorda, el seu porta-caces està destrossat. Què més podrien fer?

Va aixecar la vista quan ella va caminar fins al seu costat.

—Has de ser l’estafador més descarat que he conegut mai —va dir ella, sacsejant el cap.

—Més fins i tot que en Han? —va preguntar innocentment Luke—. Vaja, gràcies.

—No era necessàriament un compliment —va dir Mara—. Has corregut un risc bastant seriós.

—En realitat no —va dir Luke—. Recorda, jo sé com pensen els pilots de caça. La pauta és aconseguir qualsevol port amic en una batalla —va fer un somriure torçat—. I pel que ells saben, som tan amigables com es pot ser.

Junts van mirar fins que l'últim dels caces vagaari va pujar a bord.

—Allà anem —va dir Luke, teclejant per tancar de nou l'enorme porta de l'hangar—. Ara podem enviar aquest missatge de Formbi a l'estació. Estic segur que voldran estar a bord per ajudar-nos a donar als pilots vagaari les males notícies.

***

El comandant de l'estació Prard’enc’iflar era un txiss alt amb una generosa ració de blanc en el seu pèl negre blavós i un aspecte molt intimidant amb els seus brillants ulls vermells. Era també, si Mara llegia el nom i les estructures facials correctament, un familiar del General Drask.

—Estem molt agraïts per la seva ajuda en aquest assumpte —va dir amb certa rigidesa, els seus ulls seguien principalment a la seva pròpia gent mentre aquests es movien al voltant del pont del cuirassat inspeccionant l'equip—. És evident ara que el consell de l’Aristocra Chaf’orm’bintrano va estar ben encaminat.

—Encara que m'atreveixo a dir que no ho va creure en aquell moment —va suggerir Mara.

Els ulls vermell brillant es van posar breument en ella.

—Els pensaments passats són irrellevants a les realitats del present —va dir, mirant a un altre costat de nou—. Vostès ens han ajudat en la protecció del nostre poble i dels nostres secrets militars. Aquest és un gran servei per a algú que no és txiss —va mirar de sobte cap a ells de nou—. Els secrets estan fora de perill, no?

—Gairebé amb tota seguretat —li va assegurar Luke—. Vam tenir l'oportunitat de fer un cop d'ull al registre de comunicacions mentre pujaven a bord. Estosh només va fer una única transmissió, i va ser el senyal de curt abast al seu porta-caces aquí a Brask Oto.

—I no va poder haver enviat res abans —va agregar la Mara—. No des de l'interior de la interferència natural del Reducte.

—Ja veig —va murmurar Prard’enc’iflar—. Tindrem l'esperança que hagin llegit les dades correctament.

Mara va captar la mirada d’en Luke, sentint la seva irònica diversió. Malgrat el seu reconeixement oficial, estava clar que el comandant no estava molt impressionat pels humans i les seves capacitats. De fet, de la mateixa forma en què no ho havia estat Drask, al principi de la missió.

Era el moment de donar a aquesta actitud una petita empenta.

—Llavors, què passa ara? —va preguntar Mara—. Vull dir, pel que fa als vagaari.

—Han comès múltiples actes de guerra contra l'Ascendència Txiss —va dir rotundament—. Mentre parlem una força d'atac està sent creada, i naus d'exploració s'estan enviant per buscar la ubicació de l'enemic.

—Això portarà temps —va assenyalar Mara—. Hi ha una gran quantitat de territori aquí fora perquè els vagaari s'amaguin. Per quan els trobin, hi ha una bona probabilitat que sàpiguen que l'equip d’Estosh ha estat vençut i s'hagin esvaït de nou en la foscor.

—Té una alternativa per suggerir? —va demandar Prard’enc’iflar—. O és que els trucs mentals dels quals parla l’Aristocra Chaf’orm’bintrano els permeten extreure la localització de la base vagaari de ments mortes?

—En realitat, ni tan sols podem fer això amb ments vives —va dir Mara—. Però no necessitem fer-ho.

Va assenyalar a la consola del timó.

—La localització està just aquí.

—Així que això és el que estava fent en el timó —va dir Luke, i Mara va poder sentir la seva sobtada comprensió—. Vaig pensar que només estava traient la nau fora de l’hiperespai.

—No, ell volia una cosa molt més important —va dir Mara, estudiant la confusió en el rostre de Prard’enc’iflar—. Ja veu, comandant, Estosh sabia que tot havia acabat tan aviat com vam arribar al pont. Tenia una arma desesperada que pensava que ens mataria a tots, així que va creure que almenys nosaltres no guanyaríem. Però fins i tot si ell moria en el procés, seguia volent aconseguir aquesta nau per al seu poble.

—Així que li vam deixar introduir un curs automàtic que portaria la nau on estigués el seu punt de trobada —va dir Luke.

—Que probablement també és el lloc on la majoria de les seves naus de guerra pesades estan esperant —Mara va fer un gest de nou cap a la consola del timó—. Vol que tregui les coordenades per a vostè?

Durant un llarg moment, Prard’enc’iflar es va quedar parat allà mirant-la. Després, amb el seu llavi contraient-se lleument, li va fer una petita reverència.

—Gràcies —va dir en veu baixa—. M'agradaria molt.

 Següent