Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wayne Humfleet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wayne Humfleet. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de novembre del 2014

Corredors de lum (i III)

Anterior



III

Flanquejat per Luies i Smythers, el capità Orr es va dirigir amb confiança entre els seus homes cap al grup reunit a la base del Corredor de lum. Amb el somriure malèvol d'un ferrocato sorprès devorant una rata womp, es va prendre un moment per gaudir de l'aspecte sorprès de la seva presa d'aquesta nit.
-El meu nom és capità Orr de l'Oficina Imperial de Duanes. En nom de l'Emperador, portaré a terme una inspecció de la seva nau i del carregament que canviarà de mans. Confio que no hi haurà cap objecció. – L’Orr va examinar les cares reunides, buscant indicis de problemes.
- Cap en absolut, capità -va dir en Shamus en nom del grup -. Ens complau agradar a l'Imperi. -La seva expressió deia el contrari.
- És vostè el capità Falconi? -va preguntar l’Orr al pèl-roig desmanegat que tenia davant. Sense esperar resposta, es va tornar cap al wookiee -. I aquesta cosa ha de ser el seu copilot Grasheel. Confio que els seus permisos estiguin en ordre. -El wookiee va tirar cap endavant una de les seves enormes mans, però ràpidament va avortar l'encaixada de mans quan un soldat d'assalt va aixecar el seu blàster. Estudiant al tècnic de barredores i a l’arcona, l’Orr va pressionar -. Indiqueu el nom i ocupació -va exigir.
En Luies va fer un pas endavant per parlar, però va ser tallat pel tinent Smythers.
- Capità Luies, pot reunir-se amb els seus homes. Aquest és un assumpte Imperial.
El capità Luies va vacil·lar durant un segon i després es va quadrar.
- Si em disculpa, senyor -va dir complaent al capità Orr.
El tinent Smythers va extreure una targeta de dades i la va introduir amb cura en el seu quadern de dades.
- Senyor, m'he pres la llibertat d'identificar aquests éssers i he investigat els seus historials complets.
L’Orr va requisar el quadern de dades.
- Excel·lent, tinent. Com sempre. Estic impressionat amb la seva visió de futur i la seva eficiència.
El tinent Smythers va resplendir visiblement pel compliment.
- Seguim endavant, senyor?

***

En Dutan Lee estava desconcertat. Falconi havia donat el senyal que alguna cosa estava passant, i ara tenien als imperials tirant-los l'alè al coll. Això no era bo, no, definitivament no era bo en absolut.
- Quin és el seu nom i ocupació, arcona? - va exigir el capità imperial. En Dutan Lee va trigar un moment d’adonar-se que havia repetit la pregunta.
- Sóc Dutan Lee d'Exportacions de Subministraments Miners Dutan. Fabriquem tots els nostres productes aquí a Gallisport, capità. Això és un enviament de peces amb destinació al Sistema Mestra. - La llengua d’en Lee es va moure nerviosament mentre diversos soldats d'assalt es van acostar a la càrrega que anaven a treure del planeta i van començar a desprecintar caixes. Com podia en Falconi permetre això? Sabia que aquestes caixes contenien armes imperials robades.
Quin embolic tan terrible, va pensar per a si mateix. En Dutan Lee sabia com tractava l'Imperi als contrabandistes i traficants d'armes.
Els soldats van aconseguir obrir la primera caixa, trencant els precintes duaners locals en el procés. Mirant dins, el líder dels soldats d'assalt va anunciar:
-Equipament miner.
- Sergent, no trobarà res just a la part superior. De vegades cal ser més conscienciós -va dir el tinent Smythers amb una rialleta. Alliberant el pestell lateral, va permetre que la part davantera de la caixa d'embalatge caigués, vessant el seu contingut als seus peus.
 
Mentre el soldat d'assalt examinava el contingut. En Dutan Lee pensava en com havia de passar els últims minuts de la seva vida.
-Equipament miner -va declarar amb veu inexpressiva el soldat d'assalt -. Passem a la següent.
Obligant-se finalment a mirar, en Dutan Lee no podia creure la seva sort. Les armes no estaven en les caixes! Una breu pausa va seguir en aquest pensament. Les armes no estaven en les caixes? Però si no estaven en les caixes, a on havien marxat? Traït, apunyalat per l'esquena, privat del meu suport! Diferents idees van inundar la seva ment. Aquesta no seria la primera vegada que uns contrabandistes intentaven enganyar-lo.
Mentre calaix rere calaix d'equips i peces de mineria eren abocats sense contemplacions, la por d’en Lee va ser substituït per la ira.
- Què han fet?! Pel seu bé espero que aquest equip no sigui danyat! Encara he de vendre’l! Quins són els seus números operatius?
Per pacificar l’enutjat arcona, el tinent Smythers va ordenar al capità de port Luies als seus soldats que tornessin a embalar les caixes.
- Assegureu-vos de col·locar precintes imperials en aquestes caixes, Luies. - Els segells imperials asseguraven als inspectors duaners que la caixa havia estat examinada a fons per l'Oficina de Duanes. Mentre que els segells no manifestessin cap signe d'alteració, podien passar per alt les duanes normals i ser lliurats directament al client final -. Això hauria de ser més que suficient per apaivagar en aquest "home de negocis" -va dir l’Smythers amb disgust. Un soldat d'assalt vigilava mentre el capità Luies i els seus homes es van posar mans a l'obra, repartint els segells imperials a mesura que avançaven.

***

El tinent Smythers es va acostar vacil·lant al capità Orr.
- Senyor, potser el nostre informant estava equivocat. Hauríem de passar al nostre proper sospitós?
Sumit en els seus pensaments, el capità Orr es va acariciar distretament la barbeta mentre calculava el seu pròxim moviment.
- No, tinent, aquí està passant alguna cosa, puc sentir-ho -va xiuxiuejar. A continuació, en veu molt alta, va anunciar -: Que passi l'equip d'escaneig. Vull que es faci immediatament una anàlisi d'aquesta badia d'aterratge. I després començarem amb la nau. Donin-me una exploració completa de la nau i el seu contingut. Siguin minuciosos... no volem que el capità Falconi pensi que li estem oferint un tractament inferior al que es mereix.
 -Això no ens agradaria, oi, Grasheel? -va murmurar en Falconi al seu company. El wookiee va respondre amb un soroll sord.
- També podria vostè dir-nos què és el que passarà avui de contraban, capità Falconi -va dir l’Orr -. El meu equip d'escaneig és un dels millors de l'Imperi. Els vaig triar jo personalment un a un, i no es deixen enganyar fàcilment -va afegir -. Confessi ara i seré indulgent amb vostè i el seu acompanyant. Fins i tot podria evitar un viatge a les mines d'espècia de Kèssel. – L’Orr va riure malvadament mentre mirava a la parella de contrabandistes. Definitivament, els contrabandistes s'estaven posant nerviosos, va pensar l’Orr. Mira com es retorcen. Van a trencar-se, encara que hagi de trencar-los jo mateix.
Els minuts van passar en silenci mentre l'equip d'escaneig duia a terme el seu deure. Després del que va semblar tota una vida, l'equip va tornar.
- La nau està neta, senyor -va anunciar el cap dels tècnics de l'escàner.
- Neta? Això no pot ser. Han buscat compartiments ocults? Sempre tracten d'utilitzar compartiments ocults -va exclamar l’Orr amb fúria.
- Sí, senyor. No hi havia cap indicació de zones ocultes a bord de la nau. En els compartiments de càrrega tampoc s'ha trobat res inusual registrant-los. Les lectures preliminars han indicat bobines repulsores de grau industrial i diversos alcohols, senyor.
Atordit, però no dissuadit, l’Orr va indicar l’Smythers i als dos contrabandistes que el seguissin al celler de càrrega.
-Crec que haurem de fer-ho a l'antiga manera.

***

El tinent Smythers va seguir al capità Orr, romanent acuradament a la dreta i una mica més enrere del seu superior. L'acadèmia inculcava el protocol adequat en els seus cadets, i això havia seguit a Smythers en la seva missió en aquest planeta perdut. L'única manera d'avançar en l'Armada Imperial era complaure als teus superiors. L’Smythers sobresortia en aquesta tasca, tenint al capità Orr constantment actualitzat i informat, seguint les seves ordres rigorosament. I encara que el capità Orr mai s'havia equivocat abans, el tinent estava començant a tenir dubtes sobre aquesta inspecció.
Els cellers de càrrega estaven plenes de caixes i contenidors, i feia olor de lum i quelcom més. L’Orr va somriure, com era el seu costum quan sabia que havia capturat la seva presa. Els cellers de càrrega feien pudor a culpabilitat.
- Excel·lent -va dir. L’Orr es va dirigir als soldats d'assalt allà reunits i als oficials d'abordatge que els havien seguit a l'interior -. Examinin aquest celler al mil·límetre. Vull mostrar al bon capità Falconi aquí present que nosaltres no juguem a Gallisport. – L’Orr va prendre posició darrere d’en Shamus i Grasheel per observar les seves reaccions mentre els seus homes començaven les seves investigacions.
L’Smythers va assignar ràpidament posicions i tasques, i després va centrar la seva atenció personal a les caixes etiquetats com alcohol. La inspecció visual progressava lentament i l’Smythers podia sentir la impaciència del capità Orr.
- Fins ara només lum i vi corellià, senyor -va anunciar.
-Aparti aquestes caixes, Smythers, i aneu al fons. Si estan ocultant alguna cosa, hi serà enrere -va dir l’Orr -. I semblen posar-se més nerviosos com més enrere busquem.
Ràpidament es van apartar les caixes a una banda, aclarint un camí per accedir a la part posterior del celler de càrrega. L’Smythers va donar un cop d'ull als dos contrabandistes, que per descomptat estaven inquiets i suant.
- Obriu una d'aquestes caixes d'allà darrere -va ordenar a un soldat d'assalt. La caixa va ser oberta ràpidament, exposant diverses ampolles amb etiquetes verdes, una de les quals va ser lliurada a l’Smythers -. Més lum, senyor -va dir tímidament el tinent. El vermell de la ràbia va acolorir la cara de l’Orr. L’Smythers no podia deixar de pensar que rebria la pitjor part de la imminent explosió.
- I bé, tinent? -va dir l’Orr entre dents -. No es quedi aquí parat. Obriu-la.
El tap es va treure fàcilment i l’Smythers va ensumar ràpidament l'ampolla.
- Fa olor de lum, senyor.
- Les olors poden ser enganyoses, tinent. Crec que hauríem de fer una prova per estar segurs. Que el wookiee prengui un glop.
El pànic gairebé va aclaparar a l’Smythers mentre tendia l'ampolla a Grasheel. El wookiee estava sacsejant el cap molt vigorosament, indicant que apartessin l'ampolla lluny d'ell. L’Smythers va recordar una dita que la seva àvia li va dir una vegada: "Pots apropar un wookiee al lum, però no pots obligar-lo a beure." El wookiee no acceptaria l'ampolla.
- Què li passa, Falconi? Sap ell alguna cosa que no m'estan dient? -va preguntar l’Orr.
- En realitat, sí -va dir en Falconi amb un encongiment d'espatlles -. No és la seva marca.
Amb fúria, l’Orr va agafar l'ampolla i la va clavar a les mans enormes del wookiee.
- Capità Falconi -va dir amb ràbia -, ell beurà això ara mateix o li decomissaré la seva nau des d'ara fins a la fi dels temps. Ha quedat clar?
En Grasheel va intercanviar una última mirada de preocupació amb Falconi i es va portar als llavis l'ampolla que li oferien. Tancant els ulls, va prendre un cautelós glop del líquid espès. El wookiee va fer unes convulsions mentre una sèrie de tosses salvatges sacsejava el seu cos. Després, obrint un ull, una mirada de sorpresa va creuar la seva cara peluda... després de la qual va venir un crit feliç quan en Grasheel es va beure la resta del lum en un temps rècord.

***

TG-421 es va aturar al davant de les caixes suposadament plenes de bobines repulsores. El soldat d'assalt estava ansiós per acabar amb la inspecció d'una vegada.
- Desplegueu-vos i comenceu a obrir caixes a l'atzar -va ordenar al seu equip -. Compareu el contingut amb el manifest de càrrega. Informeu immediatament de qualsevol discrepància. - Acostant-se a la caixa més propera, va trencar el segell. La tapa es va obrir amb facilitat, revelant diverses grans bobines repulsores industrials embalades per al seu enviament. Va fer un gest a l'equip d'escaneig mentre treia amb cura la pesada bobina fora del seu material d'embalatge. La bobina va resultar relliscosa i difícil de sostenir. Instintivament, va estrènyer la bobina, pressionant-la fermament contra el seu pit.
TG-421 no es va adonar del seu error fins que el tècnic de l'escàner va haver completat la lectura. Les bobines havien estat revestides amb un gel anti-corrosió per protegir-les durant l'enviament. Immediatament va tornar a deixar la bobina a la caixa. Llegint atentament les instruccions d'embalatge, es va apartar de la caixa com si es tractés d'un detonador tèrmic.
- Anti-Corr 113! -La seva veu plena de pànic crepità a la xarxa de comunicació dels soldats d'assalt -. Inspecció visual només! No toqueu les bobines!
 
La seva advertència va arribar massa tard per a alguns dels altres soldats d'assalt. Va veure amb horror com l’altre temps brillant armadura blanca del seu equip començava a canviar a un color blau pàl·lid on havia tocat l'Anti-Corr. Els productes tractats amb Anti-Corr 113 podrien romandre exposats a altes temperatures i ambients perillosos durant anys sense efectes adversos. Per desgràcia, el seu únic efecte secundari era el mal costum de tenyir tot el que tocava amb un to bastant malaltís de blau. Estava especialment dissenyat per penetrar profundament per a més protecció, i poques vegades podia netejar-se o eliminar. TG-421 només podia mirar amb impotència com els seus soldats estenien involuntàriament la contaminació en els seus vans intents de netejar les seves armadures brutes.

***

L'esquadró de soldats d'assalt es va reunir a l'exterior del Corredor de lum, tractant d'ocultar les taques blaves. L’Smythers va esperar pacientment darrere l’Orr mentre els dos comerciants independents i els seus clients romanien a prop de la rampa de la nau a l'espera del veredicte. L’Orr va mirar llargament als canalles en un últim intent de captar alguna cosa incriminatòria en ells.
- Tens molta sort, capità Falconi. La seva nau està neta -va proclamar finalment, enfurismat per la mirada de suficiència que va passar pel rostre de la parella. Sabia que tramaven alguna cosa bruta. I encara que no podia tancar-los, podia fer que la seva vida fos miserable.
- Els vull a vosaltres dos fora del meu port estel·lar en una hora -va xiuxiuejar -, o faré que els detinguin sota càrrecs de vagància i mendicitat. Està clar? -No s’expressen objeccions -. Bé. Tinent Smythers, anem a...
- Disculpi... Capità Orr? -el va interrompre el Capità de Port Luies tendint-li el seu quadern de dades -. Necessitaré que signi aquests segells imperials.
L’Orr va agafar el quadern de dades i el va examinar breument. Després d'autoritzar el manifest, va descarregar una còpia en els registres oficials imperials. Retornant-li el quadern de dades, va ordenar:
- Capità Luies, assegureu-vos que aquestes càrregues s'intercanvien immediatament. Utilitzeu tants dels seus homes com sigui necessari. Vull en aquests dos i la seva nau fora del meu port espacial en una hora... o el faré responsable personalment.
Va ser un furiós capità Orr qui va encapçalar la processó d’imperials sortint de la badia d'atracada 1831. Acabava de ser posat en ridícul i necessitava un nou objectiu al qual atacar.
- Smythers, quina és la propera nau que esperem que hi arribi?
El tinent va escanejar el seu quadern de dades a la recerca de la llista proporcionada per l’informant.
-El Darrera Oportunitat un YT-1300 corellià, capitanejat per una tal Platt Okeefe, senyor -va dir.
- Excel·lent – roncà l’Orr -. Excel·lent.

***

Una vegada que els imperials es van haver anat, el Capità de Port Luies va activar el seu comunicador.
- Porteu-lo. -En Luies somreia mentre dos esquifs repulsors amb la insígnia del port estel·lar van travessar les portes obertes de l'hangar, parant al costat de la rampa de càrrega de la nau. Els motards d’en Chop es van unir a grups de soldats d’en Luies que començaven a descarregar diversos calaixos i caixes que porten segells imperials.
- Què està passant? -va preguntar en Dutan Lee.
- Només estan preparant la seva mercaderia per carregar-la, Dutan. Encara vol formar part d'aquest tracte, no? -va respondre en Shamus amb un petit somriure.
-Però, què hi ha d'aquests contenidors plens d'equips de mineria?
- Pot donar les gràcies al Capità de Port Luies aquí present per ells, i per mantenir la seva càrrega segura mentre portàvem a terme aquest petit truc. - El capità Luies va fer una lleugera reverència davant la menció del seu nom -. Ara tenim documentació legal per eludir qualsevol inspecció de camí a Mestra. Aquests segells en els equips de mineria tenen números diferents dels segells dels seus contenidors.
Una mirada de comprensió va creuar la cara de l’Arcona.
-Bé, això és realment una sorpresa -va dir en Dutan Lee, somrient radiant.
- En realitat, no va ser res -va proclamar en Luies. Va extreure un segon quadern de dades de la seva esquena i va fer una altra reverència -. Un simple joc de mans, res més.
- Ara, mentre els homes fan la seva feina, anem endins per liquidar els nostres deutes. –En Shamus va indicar amb un gest cap a l'interior de la nau. Quan tots van estar asseguts, va continuar -. Chop, el teu carregament de gas Tibanna refinat està emmagatzemat en les primeres caixes de lum, les de les etiquetes vermelles. Afortunadament per a nosaltres, sempre pensen que tractem d'ocultar les coses tan lluny d'ells com sigui possible, oi, Grasheel? -El wookiee va donar un bram afirmatiu -. Les bobines militars que vas demanar estan ficades dins d'aquestes grans bobines industrials. Un cop sec a l'extrem i descobrireu que sortiran fàcilment. Ah, i assegureu-vos d'usar guants. No us voldreu tacar les mans en aquest Anti-Corr.
-Gràcies. Shamus. T'ho agraeixo -va dir amb un ampli somriure.
- Vostè juga a un joc perillós, capità Falconi. Raó per la qual vostè és un dels meus favorits -va intervenir en Luies -. Ara, podem parlar de les compensacions?
Un ràpid intercanvi de crèdits va deixar a tots contents. Els contrabandistes van perdre una mica de diners en aquesta etapa del viatge, però el lliurament de les armes amagades en els equips de mineria per anar a Mestra ho compensaria més que de sobres.
- Crec que hauríem de celebrar-ho -va proclamar en Falconi, traient una ampolla de raava socorroà de sota d'un seient. Va servir a tots una ronda.
- Capità! El raava socorroà és il·legal aquí a Gallisport! -Va cridar en Luies a Shamus, posant-se dret d'un salt. La sala va quedar en silenci.
- Què suggereix que fem al respecte, inspector?
- Eliminar les proves -va respondre en Luies, buidant la seva copa amb un somriure de satisfacció.
En Shamus va brindar amb el Capità de Port Luies.
- Això sembla el començament d'una bonica amistat.

FI

divendres, 28 de novembre del 2014

Corredors de lum (II)

Anterior



II

Dins la badia d'atracada 1831, en Chop Harlison va observar l'aterratge de la gran nau patrulla convertida en vaixell de càrrega. Enmig d'una sèrie d'espetecs metàl·lics i els aguts grinyols, el PB-950 corellià es va posar pesadament sobre les seves antigues potes d'aterratge. Diversos dels motards d’en Chop van començar a avançar, en direcció a les escotilles exteriors de la nau. Ell els hi va ordenar que es retiressin. A l'altre costat de la badia d'aterratge va observar a Dutan Lee encendre l'esquif de càrrega. Atraient l'atenció d’en Dutan, li va llançar una mirada inquisitiva. El traficant d'armes arcona semblava tranquil i relaxat, i, com en Chop, semblava estar esperant alguna cosa més. Van passar els segons mentre el Corredor de lum apagava els seus motors, retornant a la badia a un relatiu silenci. En Chop va observar la cabina de prop, i va poder veure les siluetes dels pilots movent-se. Llavors les llums de la cabina es van apagar, sumint-la en una total foscor trencada només pel breu centelleig d'un encenedor.
Això era el que esperava: el senyal que estaven sent observats. Ara en Chop va començar a preocupar-se seriosament. Quin curs d'acció haurien de prendre? Fermesa i tirar-se un farol, o fugir el més ràpid possible? Els seus motards van començar a posar-se nerviosos, mirant les diferents sortides de la badia, traçant possibles vies d'escapament. La suor li corria per l'esquena mentre esperava que s'estengués la rampa principal de la nau. Mentre que l'escotilla d'embarcament s'obria amb un moviment giratori, de les entranyes de la nau van emanar olors asfixiants de fum i lum, i dues figures van baixar per la rampa.
L'enorme wookiee va baixar primer per la rampa, donant lentes xuclades a un gruix cigarret i deixant rere seu grans núvols de fum de color blau verdós. En Shamus caminava amb aire casual darrere d'ell. En Chop va respirar una mica més tranquil: era el wookiee qui estava fumant la cigarreta. En Chop va tornar cap als seus homes. Havien vist el senyal, i estaven tranquil·litzant-se... preparant-se per tirar-se un farol.
En Chop avançà, bramant una benvinguda.
- Shamus Falconi, vell corredor de lum. Just a temps com sempre. -Li va allargar una mà carnosa perquè la hi estrenyés.
Un grunyit va escapar d’en Grasheel, que va avançar per interceptar-los a tots dos. En Grasheel tenia un aspecte estrany, fins i tot per a un wookiee. Portava diversos adorns trenats en el seu fosc pelatge, cosa que només servia per fer encara més intimidant el seu rostre. Un mocador vermell de seda estava lligat al voltant del seu cap pelut, òbviament una moda a la qual el wookiee s'havia aficionat.
- Oh, ho sento, Grasheel, ara anava a saludar-te -va dir en Chop consolant l'orgull ferit del wookiee, i maniobrant per evitar una abraçada aclaparadora.
- Sí, benvingut, capità Falconi -va saludar en Dutan Lee, unint-se al grup a la base de la rampa.
- Bona nit, cavallers. Comencem. –En Shamus va somriure als dos. Arrencant el cigarret de la boca del wookiee, el va llançar a l'altre costat de la badia d'aterratge -. Tira aquesta cosa, catifa super-desenvolupada, m'està donant mal de cap.
La conversa va ser interrompuda quan un fort soroll va sorgir de les portes principals de la badia d'aterratge. Avançant ràpidament a mesura que les portes s'obrien, un esquadró de soldats d'assalt amb armadura blanca va entrar a la badia d'aterratge i va assumir posicions defensives. Per darrere i per sobre podien escoltar més sorolls, el que indicava que les tropes armades també havien pres posicions al llarg de les parets de la badia d'atracada. L'Imperi havia arribat a la badia d'atracada 1831, i l'abordatge del Corredor de lum acabava de començar.

dijous, 27 de novembre del 2014

Corredors de lum (I)


Corredors de lum


John Beyer i Wayne Humfleet   


I
lum: n. Una beguda alcohòlica comú que es troba a tot l'espai conegut.
carrera de lum: n. 1. Una tasca o assignació que s'ha tornat comú o de rutina. 2. Un esforç que implica poc o cap risc.
corredor de lum: n. 1. Terme elogiós per descriure a un professional capaç de fer que una tasca difícil o impossible sembli comú o de rutina. 2. Terme pejoratiu per descriure a una persona amb una reputació d'assumir treballs fàcils o assignacions de baix risc.



En aquests temps difícils, els contrabandistes es troben a un crèdit la dotzena. Els rebels necessiten armes, els senyors del crim demanen espècia i el mercat negre vol proporcionar grans quantitats de productes exòtics. Cada capità amb nau pròpia i cada viatger espacial de cert nivell presumeix de ser el contrabandista perfecte. Així i tot, amb cada lliurament reeixit, l'Imperi respon amb un augment de les patrulles i les accions d'abordatge. Tard o d'hora cada contrabandista és abordat. Això és el més lluny que aconsegueix arribar la majoria dels contrabandistes, ja sigui llançant les seves càrregues a l'espai o posant fi a les seves carreres, quan no a les seves vides, a mans de l'Imperi. No obstant això, alguns contrabandistes naveguen a través dels abordatges aparentment sense esforç. Aquests són els corredors de lum, els contrabandistes que coneixen els trucs de l'ofici... els trucs que diferencien els contrabandistes bons dels morts.

***

Contraban per diversió i diners

El capità Orr va mirar la pantalla davant seu, amb els ulls recorrent ràpidament les lectures que anaven sortint.
- Està segur que aquesta és la nau de la qual ens van parlar? -li va preguntar l'agent de duanes que controlava el tràfic de dades de l’espaiport.
- Sí, senyor -va respondre confiat el controlador -. L'informant va declarar que el PB-950 corellià anomenat Corredor de lum podria ser una de les naus que intenten treure armes de contraban de Gallisport aquesta nit. La nau està registrada a nom d'un tal capità Shamus Falconi, i el seu codi de microxip s'ha confirmat amb l’OdNS, senyor.
- Ordres d'arrest pendents sobre el capità Falconi? -va preguntar l’Orr ansiosament.
- No, senyor, el seu expedient està net. He d’informar al Control del Port Estel·lar per donar autorització d'aterratge a la nau?
Un somriure va aparèixer en el fred i eixut rostre de l’Orr.
- Excel·lent. - Roncà -. Sí, que l'autoritat del port li concedeixi l'autorització estàndard, i després posi en alerta el tinent Smythers i el seu equip d'inspecció. Que un destacament de soldats d'assalt i un equip d'exploració complet es reuneixi amb ell a l'exterior de la badia d'atracada de la nau. Que no prengui cap acció fins que jo hi arribi. M'encarregaré personalment d'aquesta inspecció.
Tornant a mirar el sorprès controlador, l’Orr va treure una pipa d'os de bantha ricament tallada de la seva butxaca i la va omplir amb una mica de tàbacc.
- Aquests contrabandistes d'estar per casa mai aprenen -va dir l’Orr, adoptant un to superior -. Voletegen per la galàxia duent a terme els seus negocis il·lícits, burlant-se de les lleis de l'Emperador... mentre es creuen massa intel·ligents per a ser atrapats. I el desvergonyiment d'aquest anomenant Corredor de lum a la seva nau, està demanant a crits que li donin una lliçó.
L’Orr va fer una pausa, assaborint l'emoció de la ira que creixia en el seu interior. Col·locant-se la pipa a la boca, va encendre un fòsfor i encengué el tàbacc. Després, mirant fixament la flama encara ardent, va continuar.
- Crec que és el moment d'eliminar una mica d'arrogància en l'actitud del capità Falconi. Em pregunto com s'ho prendrà quan un representant competent de l'Imperi inspeccioni la seva nau. - Amb un recarregat moviment dels seus dits, va pessigar la flama per apagar-la -. Sí, molt aviat veurem si segueix sent tan presumptuós.

***

El capità del port Renea Luies va esperar pacientment en el lloc de control prop de la badia 1831. A través dels macrobinoculars observava amb atenció mentre l'antiga patrullera abandonava la seva òrbita d'espera i començava la seva llarga baixada. Després de comprovar el seu crono i prendre nota de l'hora per als registres oficials, el Capità de Port Luies va tornar la seva atenció cap a l'oficial Imperial de Duanes que donava voltes nerviosament al seu costat.
Rarament el capità Luies es deixava impressionar per la parafernàlia dels uniformes imperials. A diferència del seu propi uniforme blau profund, d'aparença resplendent amb els seus trenats vermells i daurats, trobava que els uniformes imperials eren monòtons i avorrits. Igual que aquest jove tinent Smythers que havia irromput a les seves oficines privades exigint atenció immediata. Tot i que el capità Luies estava oficialment al comandament, l'Imperi solia prendre sovint el control dels recursos del port estel·lar. Així que, com tantes vegades abans, el capità Luies i els seus soldats del port es van veure relegats al paper dels músculs de suport, tractats com a poc més que jornalers en el seu propi port espacial. El capità Luies trobava que això era degradant i insultant. No obstant això, això era l'Imperi i ell no era més que un servent fidel.
Amb un ampli somriure, en Luies va activar una estació de monitoració i li va indicar al tinent que observés.
-He verificat la identificació dels que ja estan presents a l'hangar -va anunciar, ajustant la pantalla de visualització -. L’Arcona que veu al costat dels esquifs és en Dutan. Dirigeix ​​un negoci de subministraments miners i no té antecedents penals. L'humà al seu costat és en Chop Harlison, un tècnic de barredores amb antecedents menors de robatori i mala conducta pública. Les altres que es veuen allà són majoritàriament escòria. Són membres d'una Banda local de motards, contractats com a mà d'obra barata. Semblen estar desarmats, tot i que podrien estar ocultant gairebé qualsevol cosa.
"He fet una còpia dels nostres arxius per als seus registres -va declarar en Luies, lliurant una targeta de dades -. Ara, si m'acompanya per aquí, tinent Smythers, podem comprovar el desplegament dels nostres guàrdies.

***

- Molt bé. En Grasheel, ens han concedit autorització per aterrar a la badia d'atracada 1831. Comença a calibrar els escàners -va anunciar en Shamus Falconi mentre ajustava el curs de l'antiga patrullera. Va fer una ullada per sobre l'espatlla del gegant wookiee de pelatge color sorra assegut a l'estació d'enginyeria de la nau. Les manasses del wookiee ballaven sobre els controls de l'escàner fent delicats ajustos als equips més sensibles de la nau.
En Grasheel va preguntar alguna cosa amb un grunyit i va jugar amb un gran pendent de cèrcol lligat en el seu pelatge on normalment el portaria un ésser humà.
- No, no crec que et faci semblar enlluernador. A més, no crec que ell volgués donar-te'l.
En Grasheel protestà en veu alta, amb una sèrie ensordidora de grunyits i udols.
- Ja sé que li vas retornar la seva orella. Però crec que ell no va veure la generositat d'aquest gest. Personalment crec que sembles... -En Shamus es va veure interromput pel xiulet d'una de les alarmes de la nau que indica que estaven sent escanejats.
A sota d'ells, el major port estel·lar del planeta va aparèixer a la vista. En Shamus apagà l'alarma i va fer un petit ajust a la velocitat de la nau.
- Preparats... llestos... Ja! -va cridar. Immediatament les mans d’en Grasheel van volar en un remolí de moviment. Hi havia molt pocs éssers a la galàxia que poguessin fer una lectura d'escaneig de formes de vida tan ràpida i conscienciosa com en Grasheel... tot i així, el que estaven fent no deixava marge per a l'error. Muntant el seu escaneig de sensors sobre de la freqüència de retorn de l’escaneig del port estel·lar, els contrabandistes esperaven obtenir una lectura de la badia d'aterratge sense que semblés sospitós. Si estaven sent observats, en aquests últims moments l'activitat d'un sensor enfocat seria com mostrar la seva mà en una partida de sàbacc amb altes apostes.
En Grasheel va deixar escapar un grunyit de satisfacció mentre mostrava els seus resultats.
- Hem atret a un comitè de benvinguda -va concloure en Shamus -. Pel seu nombre i per com estan desplegats, jo diria que són imperials. – En Grasheel va mostrar el seu acord sacsejant el cap, i va fer un so que era una pregunta -. Sí, estic segur que això funcionarà. A més... ja és massa tard per fer-se enrere.