Anterior
31
L'escena
que va donar la benvinguda al General Hoth mentre el seu exèrcit s'acostava al
camp de batalla era tan inesperada com acollidora. S'havia preparat per a una
visió de lúgubre i sagnant matança, combat ferotge sense cap bàndol cedint o
demanant caserna. Hi havia imaginat que els cossos dels morts estarien
escampats, trepitjats sota els peus d'aquells que encara lluitaven
desesperadament per continuar amb les seves vides. Havia arribat esperant veure
una guerra.
En
el seu lloc estava testificant una cosa tan increïble que la seva reacció
inicial va ser una de sospita. Era un truc? Una trampa? Les seves pors van ser
ràpidament apaivagades quan va reconèixer les cares familiars i somrients
d'altres Jedi al seu voltant.
Mentre
supervisava el resultat de l'última batalla de Ruusan, la seva pròpia cara
trencà en un somriure. Només hi havia un grapat de morts, i per les seves
vestimentes estava clar que pocs d'ells havien servit a l'Exèrcit de la Llum.
La majoria dels enemics havien estat presos presoners: estaven asseguts en
calma a terra en grans grups, envoltats per Jedi armats. Tot i així encara que
els Jedi estaven vigilant de prop els seus enemics capturats, s'estaven rient i
fent broma els uns amb els altres.
Es
va estendre amb la Força, i va sentir onada rere onada d'alleujament i goig
sorgint de les tropes d'en Farfalla. Els soldats sota el seu comandament van
ser ràpids en sentir-lo, també. En veure la victòria òbvia, van trencar files i
van córrer animant-se i rient per unir-se als seus companys en la celebració.
Hoth va resistir l'impuls de cridar una ordre de reagrupar-se i simplement els va
deixar anar.
La
interminable guerra havia acabat!
Però
mentre caminava a través de les multituds arremolinant-se, acceptant les
salutacions i felicitacions dels seus seguidors, es va adonar que alguna cosa
anava malament. El camp de batalla estava ple de Sith plàcids, desarmats...
però no va veure ni a un sol Lord Fosc entre els seus nombres.
La
imatge del Mestre Farfalla corrent a tota velocitat cap a ell des de l'altre
extrem del camp va fer poc per alleujar la seva intranquil·litat.
-General
-va dir en Farfalla, detenint-se i esbufegant per respirar. Va colpejar en una
ràpida salutació. L'absència de la seva típica reverència extravagant va
alimentar encara més la preocupació acumulant d'en Hoth.
-Haig
d'haver trigat més a reunir les meves forces del que vaig pensar -va fer broma
el general, esperant que la seva intranquil·litat fos simplement paranoia fora
de lloc-. Sembla que ja heu guanyat la guerra.
En Farfalla
va capcinejar.
-La
guerra no ha acabat. No encara. Kaan i la Germandat... els veritables Sith...
s'han refugiat a les coves. Alliberaran algun tipus d'arma Sith. Una cosa
anomenada una bomba mental.
Una bomba mental? En
Hoth havia sentit esmentar aquesta arma feia temps, estudiant als peus del seu
Mestre abans al Temple Jedi a Coruscant. D'acord als registres llegendaris, els
Sith antics tenien l'habilitat de forjar al Costat Fosc en una esfera
concentrada de poder i llavors alliberar la seva energia en una única explosió,
devastadora. Tots aquells sensibles a la Força -Sith i Jedi per igual- serien
consumits per l'explosió, els seus esperits atrapats en el gran buit creat en
l'epicentre de la detonació.
-En
Kaan està boig? -va dir el veu alta, encara que la pròpia pregunta era resposta
suficient.
-Hem
de desallotjar, general -va insistir en Farfalla-. Allunyar a tothom el més
ràpid possible.
-No
-va respondre en Hoth-. Això no funcionarà. Si ens retirem, Kaan i la Germandat
escaparan. No els portarà molt reunir suport i començar aquesta guerra de nou.
-Però
què hi ha de la bomba mental? -va exigir en Valenthyne.
-Si
en Kaan té tal arma-, va explicar seriosament el general -llavors la
utilitzarà. Si no aquí, llavors en qualsevol altra part. Potser en els Mons del
Nucli. Potser en la pròpia Coruscant. No puc permetre-ho.
-En
Kaan vol testificar la meva mort. He d'entrar a la cova per enfrontar-m'hi. He
de forçar-lo a detonar la bomba aquí a Ruusan. És l'única manera d'acabar això
de veritat.
En Farfalla
va caure sobre un genoll.
-Llavors
jo aniré al seu costat, General. Com ho faran tots els que em segueixen.
Estenent
les seves mans fortes, aguerrides, el General Hoth va prendre a Farfalla per
les espatlles i el va alçar sobre els seus peus.
-No,
amic meu -va dir amb un sospir-, no pots caminar en aquest viatge amb mi.
Quan
l'altre va començar a protestar va alçar una mà per silenci i va continuar.
-Quan
Kaan alliberi la seva arma, tots dins d'aquesta cova moriran. Els Sith seran
escombrats, però no deixaré que això passi amb tot el nostre Orde. La galàxia
tindrà necessitat dels Jedi per reconstruir una vegada que aquesta guerra
s'acabi. Tu i els altres Mestres heu de viure perquè guieu i defenseu la
República com ho hem fet des de la seva fundació.
No
hi havia una discussió real contra la saviesa de les seves paraules, i després
d'un moment de deliberació el Mestre Farfalla va deixar caure el seu cap en una
acceptació muda. Quan va mirar amunt de nou hi havia llàgrimes en els seus
ulls.
-Segur
que no aniràs sol? -va protestar ell.
-Tant
de bo pogués -va respondre en Hoth-. Però si ho faig els Lords Foscos
simplement em derrotaran amb els seus sabres làser. Això no solucionaria res. En
Kaan ha de veure que la seva única opció és rendir-se o... -ell va deixar el
pensament en silenci.
-Necessitaràs
suficients Jedi per convèncer la Germandat que una batalla física seria inútil.
Almenys cent. Un nombre menor i no llençaran la bomba mental.
En Hoth
va assentir.
-No
se li ordenarà a ningú entrar amb mi. Demana voluntaris. I assegura't que
entenen que cap de nosaltres sortirà mai.
Malgrat
el perill, virtualment cada membre de l'Exèrcit de la Llum es va oferir
voluntari per a la missió. El General Hoth es va adonar que no s'hauria d'haver
sorprès. Després de tot aquests eren Jedi, disposats a sacrificar-ho tot -fins
i tot les seves vides- pel bé més gran. Al final va fer el que sabia que faria
tot el temps: ell mateix va escollir qui l'acompanyaria a una mort segura.
Va
seleccionar exactament a altres noranta-nou per anar amb ell. La decisió era
agonitzantment difícil. Si escollia menys, els Sith podrien ser capaços de
lluitar camí a fora de la cova i escapar, només per detonar la seva bomba
mental en una altra part. Però com més escollís, més vides Jedi estaria
desaprofitant inútilment.
Escollir
qui aniria amb ell era encara més difícil. Aquells Jedi que havien servit al
seu costat més temps, aquells que s'havien unit a l'Exèrcit de la Llum al
mateix principi de la campanya, eren els que coneixia millor. Sabia quant
havien donat ja en aquesta guerra, i aquests eren els últims que voldria portar
a la seva condemna. Tot i així aquests eren els que tenien un major dret a
quedar-se al seu costat quan la fi finalment arribés, i quan tot es va haver
dit i fet així va ser com va fer la seva selecció. Aquells amb més experiència
anirien amb ell; els altres retrocedirien amb Lord Farfalla.
Els
cent Jedi -els noranta-nou mes el propi Hoth- estaven nerviosos a l'entrada
dels túnels. El cel amunt s'estava tornant fosc mentre la nit queia i els
ominosos núvols de tempesta s'arremolinaven. Tot i això, el general no va donar
l'ordre d'avançar. Volia donar-li a Farfalla i als altres temps suficient per marxar.
Si hagués estat possible, hauria ordenat a tots aquells que no anaven a la cova
deixar Ruusan. Però no hi havia temps. Simplement haurien d'arribar el més
lluny possible, llavors va esperar estar més enllà de l'abast de la bomba
mental d'en Kaan.
Mentre
les primeres gotes de pluja van començar a caure, es va adonar que no podia
esperar més, i va donar l'ordre d'avançar. Van marxar cap a dins del túnel de
forma ordenada, baixant a les cavernes lluny sota la superfície del planeta.
La
primera cosa de la qual es va adonar Hoth mentre baixaven, era com de fred que
es va tornar ràpidament el túnel, com si tota la calor hagués estat succionada.
El següent que va sentir va ser la tensió en l'aire. Realment bategava amb un
poder vast, inimaginable tot just mantingut a ratlla; el poder del Costat Fosc.
No es va permetre a si mateix pensar en el que passaria quan aquest poder fos
alliberat.
Van
avançar lentament, alerta de trampes o d'una emboscada. No en van trobar cap.
De fet, no van veure senyals dels Sith en absolut fins que van arribar a la
gran caverna central, al cor del sistema de túnels.
El
General Hoth va liderar el camí, un bastó de llum en una mà i el seu sabre
làser desenfundat en l'altra. Mentre caminava cap a la caverna, el seu bastó de
llum de sobte va parpellejar i es va tornar molt tènue. Fins i tot la
il·luminació del seu sabre làser semblava morir, tornant-se el més fi tall
d'incandescència.
Mentre
els seus ulls s'acostumaven a les ombres denses, va ser capaç d'esbrinar les
formes dels Lords Sith drets en un cercle a l'altre extrem de la cova. Miraven
cap a dins, les seves mans elevades cap al seu centre. S'alçaven sense
moviment, les seves boques penjant obertes, els seus trets distesos, els seus
ulls en blanc. Curosament, es va aproximar a les formes quietes, preguntant-se
si estaven vius, morts, o atrapats en algun estat de malson entre tots dos
estats.
Apropant-se
més va poder esbrinar una única figura al centre del cercle: Lord Kaan. No
l'havia vist al principi; el centre de l'anell estava més fosc que la resta de
la cova. Semblava haver-hi un núvol negre surant sobre ell, circells de foscor
tintada estenent-se cap avall per embolicar i retorçar-se al voltant d'ell en
una abraçada sinistra.
Una
mirada al líder de la Germandat i qualsevol esperança que tingués el general de
convèncer Lord Kaan que atengués a raons va morir. La cara del Lord Sith estava
pàl·lida i tensa; els seus trets estirats com si la seva pell s'hagués tornat
massa tensa pel seu crani. Una fina capa de gel cobria el seu pèl i pestanyes.
La seva expressió era una de cruel arrogància, i el seu ull esquerre tremolava
i es retorçava incontrolablement. Mirava just cap endavant amb una intensitat
gelada, sense parpellejar i immòbil mentre Hoth i els seus Jedi lentament
omplien la caverna.
Només
després que tots els Jedi estiguessin dins va parlar.
-Benvingut,
Lord Hoth. La seva veu era tensa i forçada.
-Estàs
tractant d'espantar-me, Kaan? -va preguntar en Hoth, caminant cap a endavant-.
No temo la mort -va continuar ell-. No m'importa morir. No em faria res que
tots els Jedi morissin si significa la fi dels Sith.
En Kaan
va girar el seu cap ràpidament d'un costat a un altre, els seus ulls llançant-se
cap enrere i cap endavant per la cova com si estiguessin comptant els Jedi que
s'alçaven davant seu. El seu llavi es va corbar en una burla, llavors va alçar
les seves mans.
El
general va fer el seu moviment, llançant-se cap endavant per intentar acabar
amb la vida d'en Kaan abans que pogués deslligar la seva arma definitiva. No va
ser prou ràpid. El Lord Fosc va ajuntar les seves mans amb força... i la bomba
mental va explotar.
En
un instant cada ànima vivent a la cova va ser bufada de l'existència. Robes,
carn, i ossos van ser vaporitzats. Les estalactites, les estalagmites, fins i
tot les enormes columnes de pedra van ser reduïdes a núvols de pols. L'eco ressonant
de l'explosió va rodar per cada túnel, esquerda, i fissura que portava fora de
la caverna mentre l'onada destructiva d'energia començava a dispersar-se.
La Githany
estava atrapada en el laberint de passatges subterranis. En fugir del ritual d'en
Kaan havia perdut les seves pertinences, i ara vagava sense rumb cap avall
quilòmetre rere quilòmetre de túnels naturals mentre buscava en va una sortida
cap a la superfície.
A
la tènue llum del seu bastó de llum va veure una petita obertura a la seva
esquerra i la va seguir diversos metres fins que es va convertir en un carreró
sense sortida. Cridant una maledicció, es va girar i va començar a caminar de
tornada de nou.
Estava
furiosa. Furiosa amb Kaan per portar a la Germandat a la vora de la destrucció.
Furiosa amb si mateixa per seguir-li. I furiosa amb Bane. No hi havia dubte en
la seva ment que d'alguna manera ell havia orquestrat tot això. Hi havia
manipulat a Kaan i la resta de la Germandat, dirigint-los cap a la seva pròpia
destrucció. Tot i així, aquesta traïció no era el que l'omplia d'ira. En Bane
l'havia abandonat. L'havia fet a un costat amb els altres, deixant-la morir
mentre s'anava a reconstruir als Sith.
Davant
d'ella el túnel es ramificava en dues direccions. Es va aturar, atraient la
Força per aguditzar els seus sentits esperant trobar alguna pista de quin camí
prendre. Al principi no hi havia res. Llavors va captar el més lleu murmuri
d'una brisa arribant des del túnel de l'esquerra. L'aire feia una olor fresca i
neta: duia a la superfície!
Mentre
corria amunt pel passadís, la seva frustració i ira van marxar. Anava a
sobreviure! El sòl irregular va començar a inclinar-se de forma aguda cap
amunt, i ella podia veure una ombra de llum natural lluny en la distància. Ella
va redoblar els seus esforços, i els seus pensaments van tornar a com es
cobraria la seva venjança.
Hauria
de ser subtil i astuta. Hi havia subestimat a Bane massa vegades en el passat.
Aquesta vegada seria pacient, sense colpejar-lo fins que estigués segura que el
moment era el correcte.
El
primer pas era trobar-lo i oferir ser la seva aprenenta. No hi havia cap dubte
en la seva ment que acceptaria. Necessitava algú que li servís; era el camí del
Costat Fosc. Ella aprendria als seus peus, subjugant-se a la seva voluntat.
Portaria anys, potser dècades, però en el seu moment ell li ensenyaria tot el
que sabia. Només llavors, després que tots els seus secrets fossin seus, ella
es tornaria en contra seu. Ella es convertiria en la Mestra i prendria un
aprenent per si mateixa.
La
fugida estava a menys de cinquanta metres quan la Githany va sentir els primers
efectes de la bomba mental. Va començar amb una tremolor a terra. El seu
instint inicial va ser la por a un terratrèmol o un esfondrament que l'enterraria
sota tones de pols i pedres a la vista de la superfície. Però quan va sentir el
poder del Costat Fosc precipitant-se pel passadís cap a ella, es va adonar que
patiria una destinació molt més horrible. Aquells en l'epicentre de l'explosió
havien estat vaporitzats. Atrapada en les vores del radi de la bomba mental, la
Githany no tenia tanta sort. L'onada d'energia pura del Costat Fosc escombraria
per sobre d'ella un instant després. Penetrà en ella com un vent terrible,
succionant l'essència de vida del seu cos i estripant el seu esperit de la seva
closca corpòria. La seva carn marcida i encongida, els seus trets bells
momificats abans que ni tan sols tingués temps de cridar. I llavors, tan
ràpidament com havia arribat, l'onada va passar. Per un moment gelat la seva
closca sense vida va romandre en perfecte equilibri, abans de caure i colpejar
contra el terra, desintegrant-se en cendres.
A
la superfície a molts quilòmetres de distància, Farfalla i els altres Jedi van
sentir el terra sacsejar-se, i van saber que el seu general ja no hi era. Un moment
després, les seves ments van explotar amb els crits torturats dels Jedi i Sith
atrapats en l'explosió, la seva força vital esquinçada i xuclada cap al buit al
cor de l'explosió.
Molts
dels Jedi van plorar d'angoixa, entenent quin gran sacrifici havia estat el
dels seus camarades caiguts. Els esperits dels morts estaven units per a tota
l'eternitat, per sempre, congelats en estasi.
El
Mestre Valenthyne Farfalla, ara líder del que quedava de l'Exèrcit de la Llum,
va sentir la pena tan profundament com qualsevol d'ells. Però aquest no era el
moment de lamentar-se. Amb el pas del General Hoth, la vara del comandament era
seva per carregar amb ella, i hi havia coses que encara necessitaven fer-se.
-Capità
Haduran, reuneixi un equip -va ordenar ell-. Anem a buscar en l'àrea de dins i
al voltant dels túnels per a supervivents. -Sabia que cap criatura vivent
podria haver suportat el poder de la bomba mental, però era possible que un
parell de Sith haguessin fugit abans de la detonació. Després de tot el que s'havia
sacrificat, no tenia cap intenció de deixar que ningú de la Germandat escapés.
El
capità li va fer una ràpida salutació i es va girar per anar-se'n. Just abans
que se n'anés en Farfalla va afegir,
-I faci
que les seves tropes mantinguin un ull sobre els bouncers. L'últim ritual Sith
els va portar a la bogeria. Qui sap què els ha fet aquest últim.
-I si
els veiem, senyor?
-Dispareu
a matar.
* * *
A
molts quilòmetres en direcció oposada, Darth Bane també va sentir les
vibracions de l'explosió. Va percebre l'onada d'energia del Costat Fosc passar
sobre ell, prou forta per deixar-lo tremolant fins i tot en aquesta distància.
Una vegada que es va haver anat es va estendre amb la Força per buscar qui
podria haver escapat. Com s'esperava, no va sentir res. Tots s'havien anat:
Kaan, Kopecz, Githany... tots ells.
La
Germandat de la Foscor havia estat purgada. Fins on els Jedi sabien, els Sith
estaven ara extints. En Bane pretenia mantenir-ho així.
Ell
era l'únic Lord Fosc dels Sith, l'últim del seu tipus. La càrrega de
reconstruir l'Orde cauria sobre ell. Però aquesta vegada ho faria bé. En lloc
de molts, només hi hauria dos: un Mestre i un aprenent. Un per encarnar el
poder, i l'altre per anhelar-lo.
Per
sobreviure, els Sith havien d'esvair-se, convertir-se en criatures de mites,
llegendes, i malsons. Ocults dels ulls dels Jedi, podrien buscar els secrets
perduts del Costat Fosc fins que tot el seu poder fos seu per comandar-lo.
Només llavors -un cop que la victòria sobre els seus enemics fora segura esqueixarien
el vel d'ombres i es revelarien a si mateixos.
El
camí per davant seria llarg i difícil. Prendria anys o dècades abans que
poguessin colpejar a la Llum una vegada més. Potser fins i tot segles. Però en Bane
era pacient; entenia el que estava per venir i el que havia de fer. Encara que
potser ell no visqués per veure el triomf del Costat Fosc, aquells que el seguirien
continuarien el seu llegat. Algun dia en el futur distant, la República cauria
i els Jedi moririen, i tota la galàxia s'inclinaria davant un Lord Fosc dels
Sith. Era inevitable; era el camí del Costat Fosc.
Satisfet
que el seu treball a Ruusan estigués fet, va començar la llarga caminada cap a
on havia amagat la seva nau. Sabia que els Jedi restants anirien a la recerca
de supervivents, però per quan hi arribessin faria temps que s'hauria anat.
Tot
i així, una cosa li pertorbava. Perquè tot això passés havia de trobar un
aprenent apropiat. Un poderós en la Força, però tot i així que no estigués
temptat pels ensenyaments dels Jedi. En algun lloc necessitava trobar a un nen
mereixedor de convertir-se en hereu de tot el poder del Costat Fosc.
