Anterior
Capítol 22
Segons
els registres de vol, la nau que havia partit en direcció al Sector Ploo era
molt gran i no especialment ràpida. Ànakin sabia que si volien atrapar-la necessitarien
un vehicle ràpid amb un motor d’hipervelocitat potent.
I només
hi havia una nau així a l'hangar. El pilot va mirar amb desconfiança als Jedi a
mesura que s'acostaven.
–Ploo
II? –va repetir amb desdeny–. No, gràcies. Acabo d'arribar i no penso fer res
que no sigui descansar una bona estona.
–Jo sé
pilotar –va dir l’Ànakin–. Si vols pots quedar-te aquí a descansar. Et tornarem
la nau quan acabem.
El pilot
va mirar a l’Ànakin com si estigués boig. Una cosa que a l’Ànakin li va semblar
normal; si la nau fos seva mai deixaria que un estrany la tragués del planeta.
Ni tan sols un Jedi.
Però
necessitaven aquella nau. La necessitaven de veritat.
Obi-Wan
va agitar la mà davant de la cara del pilot.
–Confies
en nosaltres per prestar-nos la nau –va dir lentament.
–Suposo que
puc confiar en vosaltres per prestar-vos la nau –va dir el pilot.
–Te la
tornarem –va afegir Obi-Wan.
–Torneu-me-la
quan acabeu –va repetir el pilot.
Ànakin
va somriure. Els trucs mentals Jedi no eren com els sabres làser, però podien
ser molt útils.
–Vaig a
per Lundi –va dir Obi-Wan.
Ànakin
va assentir i va entrar a la nau. Des del seient del pilot va introduir les
coordenades de Ploo II. Minuts després, la nau anava camí de l'atmosfera.
Ànakin
va pensar que potser podria parlar amb Obi-Wan pel camí, però, quant van enlairar,
aquest va sortir en silenci de la cabina. Ànakin va suposar que seguia enfadat
amb ell.
Va
intentar no pensar-hi i va examinar la ruta programada a l'ordinador. Si hi
havia una forma més ràpida d'arribar, volia trobar-la. Havien d’atrapar el
lladre de l’holocró.
Semblava
haver-hi només una ruta directa, i l'ordinador l'havia escollit. Va posar en
marxa el motor d’hipervelocitat i les estrelles es van convertir en resplendors
de llum encegadora.
Quan la
nau va estar fora de perill a l'hiperespai, Ànakin es va allunyar dels
comandaments per relaxar-se una mica. Entrant a la zona de càrrega, va veure
que el professor estava profundament adormit.
Últimament
dormia molt. Ànakin el va observar i va veure que semblava més vell i més
fràgil. El seu cos s'estremia cada vegada que respirava. Era com si la seva
força vital s'estigués esvaint.
Dormit i
indefens dins de la gàbia, el professor semblava més patètic que amenaçador.
Ànakin
gairebé es va apiadar d'ell. Però la veritat era que el quermià no els hi havia
posat gens fàcil aquella missió. Havia estat difícil des del principi, i la
forma en què tractava al seu Mestre havia aconseguit posar-li furiós.
I ara,
per indicació seva, buscaven una nau que es dirigia a Ploo II. Seria el planeta
correcte o seria una recerca infructuosa? Pera Lundi no era difícil despistar-los. Després
d'haver patit una tancada de deu anys per culpa dels Jedi, era molt possible
que volgués venjar-se. No podia culpar-lo per voler rescabalar-se d’algú pel
seu empresonament.
Va
observar-lo durant una llarga estona com dormia i va intentar meditar. Tenia
massa preguntes sobre el professor i l’holocró, però la veritat és que no creia
que els hagués mentit sobre Norval. Pressentia que s'acostaven a alguna cosa
poderosa i maligne..., i va suposar que era l’holocró.
Es va
aixecar i es va dirigir al seient del pilot. Ja gairebé havia arribat el moment
de treure la nau de l’hiperespai. Va seure als comandaments i va sentir una
sobtada pertorbació en la Força. Va treure ràpidament la nau de la velocitat de
la llum. El conegut paisatge estrellat li va tornar a envoltar.
Però
això no va ser l'únic que va veure Ànakin.
Obi-Wan
va arribar corrent al seu costat.
–He sentit
una pertorbació en la Força –Va dir.
Ànakin
va assenyalar una nau grisa i aerodinàmica a la pantalla.
–Acaba d'avançar-nos
–va dir.
– Qui
era? –va preguntar Ànakin bocabadat.
Obi-Wan
va sospirar.
–No ho
sé –va confessar–. Però crec que més ens val arribar a la nau d’en Norval abans
que aquesta nau.
***
La gran
nau es va estremir. Ànakin l’havia estat portant al límit des que van veure la
nau grisa, i, en no estar acostumada a anar a tanta velocitat, no estava segur
de quant podria aguantar. Quan arribessin a algun lloc, probablement haurien de
reparar-la.
La
misteriosa nau grisa estava enfront d'ells i havia disminuït la marxa.
El
Mestre de l'Ànakin es va posar al costat d'ell amb els ulls tancats.
–Sento
una cosa poderosa, però podria procedir d'aquesta nau i no de l’holocró. Hem de
trobar ràpidament a Norval. Tinc el pressentiment que qui va en aquesta nau
també cobdícia l’holocró.
–Jo vigilaré
–va dir Ànakin per tranquil·litzar al seu Mestre–. Per què no prepares un
transbordador? Així, quan trobi la seva nau podràs abordar-la immediatament.
Obi-Wan
va fer que sí agraït a l’Ànakin.
–Vigila totes
les comunicacions entre les naus i, si veus alguna cosa estranya, digues–m'ho.
Mentre Obi-Wan
preparava el transbordador, Ànakin va envoltar acuradament la nau gris,
descrivint un ampli cercle.
En aquell
moment, una altra nau més gran va aparèixer en el seu camp visual. Va saber que
era la d’en Norval. Se li va encongir l'estómac, i va sentir alguna cosa
semblant a les nàusees.
Ànakin
va encendre l'intercomunicador.
–Veig una
altra nau –informà–. I em sento estrany. Crec que transporta l'holocró.
–Bé.
Vaig a tancar l'escotilla del transbordador –va dir Obi-Wan–. Obre les portes
de l'hangar de llançament.
Ànakin
va prémer un botó en el panell de control i el transbordador d'Obi-Wan va
sortir disparat. Semblava diminut mentre s'aproximava a l'enorme vehicle de
Norval. Ànakin esperava que Obi-Wan aconseguís aterrar a la gran nau sense ser
detectat per l'intrús gris.
Mentre Ànakin
contemplava com el transbordador s'acostava a la nau de Norval, una veu va
parlar a la seva esquena. Era Lundi.
–Massa tard,
massa tard –va murmurar.
Ànakin
es va girar i va veure que Lundi tenia els ulls tancats. Estava adormit o
despert?
Massa tard per què?, es va preguntar l’Ànakin.
No va
tenir gaire temps per reflexions. En aquell moment, una enorme explosió va
sacsejar la nau.
