Pandemònium (i XVII)

Anterior

17

Molts volien conèixer al líder dels incompresos humans, però la Quarra no s'havia quedat a saludar el Gran Senyor. L'Edell es va figurar que havia anat darrere d'en Jogan, però ningú a la plaça d'armes l'havia vist.

Més tard va descobrir que havia anat a ajudar en les tasques de neteja a la Casa de Vaal. L'Squab i els keshiri d'en Bentado supervivents, ara sota la direcció de l'Edell, havien vigilat la summament important torre de senyals fins a l'arribada dels assessors humans amb vestits blancs. Tot just uns dies després del Testament d'en Jogan, hi havia diversos als carrers de Sus'mintri, mostrant una aparença amable i servicial. L'Edell es movia ara lliurement pels carrers, vestit ell també de blanc, ni invasor ni senyor, sinó convidat benvolent. Els Sith havien estat amables i generosos amb bells regals de l'altra banda de l'oceà, i els alanciari sabien fer una cosa molt bé: córrer la veu.

Ara l'Edell era essencialment governador d'Alanciar per a Hilts, però haurien de passar anys de somrient cooperació perquè el govern fos plenament acceptat i reconegut obertament. L'Alt Senyor s'enfrontava a molts dels mateixos reptes que va tenir la tripulació del Presagi, i de maneres que feien que el seu treball fos més complicat. Cada poble, cada granja del camp contenia aquí alguna innovació keshiri desconeguda a l'altra banda del globus. Totes havien de ser avaluades. Alguns avenços es durien a Keshtah; els vaixells de vela eren una opció òbvia per substituir les perilloses aeronaus. Vastes àrees de Kesh, com ara el desconegut hemisferi nord, absent en l'antic mapa d'en Korsin, ara podrien arribar a ser accessibles. Podria haver-hi més nadius, més misteris? La perspectiva l'emocionava.

Fins i tot es va parlar de crear un parell d'esculls artificials al mar, per proporcionar als uvak estacions de descans quan fessin vols transoceànics. Els continents havien estat units en un altre temps; hi hauria connexions novament.

Els vaixells eren una cosa... però moltes altres tecnologies alanciari serien retirades. A poc a poc, però amb fermesa, instarien als habitants a cremar les seves ballestes, grans i petites, en una demostració de confiança. No era només a causa d'un desig de desarmar els alanciari. Milions de keshiri armats eren massa temptadors per a un Sith ambiciós.

La tasca per davant era immensa. Sabia a qui necessitava... algú a qui havia arribat ràpidament a respectar i admirar, en una forma en què no hi havia valorat a ningú en la seva terra natal.

La va trobar a la Casa de Vaal. L'equip de neteja seguia posant el lloc de nou en bon estat de funcionament, però la Quarra estava fora de la paret del pati on havia deixat els muntoks de tir. Va aixecar la mirada, apartant la vista de l'abeurador on estava donant-los de menjar.

-Aquí comença a haver-hi molta gent -va dir.

-Aviat hi haurà més gent encara. I molta activitat. Vas veure el teu amic sentinella?

-Breument. -Va deixar el cub de menjar-. Sembla que ell també estarà ocupat amb molta activitat.

-Tindrà un lloc d'honor en la nostra societat, com el nostre primer visitant d'Alanciar. -L'Edell va mirar a la torre d'alabastre, que s'alçava per sobre de la paret del pati-. La gent no confiarà a cegues en Jogan, igual que va passar amb l'Adari Vaal. En cert sentit, es podria dir que l'hem canviat per ella.

La Quarra no va respondre. Va subjectar unes alforges a un dels muntoks i el va separar del carro.

L'Edell va fer un pas cap a ella.

-Podries unir-te a ell, és clar... o fer qualsevol altra cosa. El Gran Senyor Hilts està impressionat per la tradició de la Força en la gent d'aquí. Autodidacta, i tot això. Ell sempre va voler incloure els keshiri en la pròpia Tribu, amb títols iguals als nostres. -Li va agafar la mà i la va mirar fixament-. Nombrosos camins s'obren davant teu, Quarra.

-No -Va dir ella, somrient dèbilment i retirant la seva mà-. Només un.

Al final d'una època que havia estat plena de decisions difícils, gairebé impossibles, la decisió final havia estat la més fàcil.

Observant la posta de sol mentre el seu muntok avançava a grans gambades cap a la ciutat, la Quarra va entendre ara per què havia viatjat a Punta Desafiament aquella tarda de tardor. S'havia convertit en un vaixell pel canal de la seva carrera, subjecte a una sola direcció. Per molt lluny que avancés, saber exactament com seria la resta de la seva vida l'havia buidat per dins. Altres en l'estament militar havien viscut durant anys amb el mateix problema.

Però des de l'arribada dels Sith, la societat semblava animada. Misterioses noves perspectives s'havien obert per a tothom. Entre ells, només la Quarra encara sentia que sabia quin era l'aspecte que tindria el futur. Només ella havia vist als Sith com realment eren.

No com Jogan. El seu corresponsal a l'extrem de la línia era ara el centre del món. Havia dit que parlarien aviat, però ell mai l'havia contactat, i ella mai havia fet cap intent de trobar-lo. Ara, l'altre temps professional ermità estava ocupat, recorrent Alanciar, visitant una ciutat rere d'una altra en el Bon Presagi per repetir la història de la seva aventura. Ja s'havia dramatitzat, amb l'ajuda d'actors i compositors importats de Keshtah, en alguna cosa que reemplaçaria l'obra sobre l'Adari Vaal. L'Adari només s'havia trobat en una roca. Hi havia viscut en una, abans de veure la veritat. En Jogan Halder era la veritable Roca de Kesh.

La Quarra es va adonar que ell mai havia estat un veritable sentinella. En Jogan aspirava a una crida que no havia tingut lloc a Alanciar des de l'arribada de l'Adari Vaal. Ara tindria lloc de nou. Les vetustes obres patriòtiques que es representaven cada Dia de l'Observança serien reemplaçades amb noves produccions, per a tots els dies. Tornaria a haver-hi narradors, i escultors, i clients, i actors. Tot el que s'havia deixat de banda durant el llarg estat d'emergència tornava ara, amb una velocitat sorprenent. Encoratjats amb la complicitat dels Sith, que sempre discretament conreaven la idea que els últims dos mil anys a Alanciar s'havien perdut en una mena de bogeria col·lectiva.

Era una idea que els seus amics, veïns i companys de treball van anar acceptant fàcilment. La Quarra temia que, al final, només ella recordaria a l'Adari amb afecte. Els signes de la maldat Sith havien estat visiblement presents en les accions d'en Bentado, però les forces sota en Varner Hilts havien mostrat el millor dels seus comportaments des de la seva arribada. La unificació estava ja molt avançada. El complot per a convertir a Jogan i al poble d'Alanciar havia estat diabòlic però subtil, i era difícil convèncer ningú de l'engany. La Quarra ho havia intentat més d'una vegada, parlant discretament a altres autoritats que coneixia. Però l'únic que va obtenir a canvi va ser l'escepticisme que hauria d'haver estat dirigits cap als Sith... fins i tot d'aquells en qui havia confiat prèviament en el seu judici. Ningú volia saber d'altra Adari. Finalment, es va donar per vençuda.

Però, va fer cas a un últim advertiment de l'Adari... i potser seria l'última advertència del desacreditat Herald que ningú tingués en compte. Les memòries de l'Adari parlaven de la seva esperança que en romandre prop d'en Yaru Korsin, algun dia podria aprendre prou per alliberar el seu poble. Ho havia aconseguit parcialment, ensenyant al poble d'Alanciar el que coneixia. Però l'Adari també havia confessat els seus fracassos personals. En caminar amb Korsin, s'havia convertit durant un temps en la Salvadora... honrada molt per sobre dels keshiri que l'havien turmentat en la seva vida anterior. I hi havia reemplaçat a un marit avorrit i odiós per un company que, encara que més amenaçant, era molt més intel·ligent.

L'Edell Vrai li havia ofert la mateixa oportunitat. Hi havia tantes tasques per davant, i l'Edell la necessitava. I Alanciar la necessitava, en cert sentit. Podria fer millor les coses, podria suavitzar la transició... i fins i tot podria ser capaç de portar una mica del coneixement mèdic del poble de l'Edell a Alanciar. Hi havia molt en Edell. No era millor ser la companya d'un Alt Senyor Sith que la d'un heroi popular keshiri?

No. Aquesta dona de la son, Orielle, li havia dit que no podia fugir d'allò inevitable... i la seva gent tampoc anava a fer-ho. Ella podia acceptar-ho. Però això no significava que hagués de córrer cap a aquest futur. L'Adari li havia donat aquesta resposta. La Quarra va donar uns copets al llibre de memòries, fora de perill a l'alforja després de rescatar-la dels arxius. Sí, alguns animals són millors que altres... però segueixen sent animals. Queda't amb la teva pròpia gent.

Va trobar a Brue en el crepuscle fora de casa d'Uhrar, polint els globus de foc que havia fabricat aquell dia.

-Sembla que has tingut unes vacances ocupades -va dir el seu marit, apagant els dispositius.

-Aquesta és una forma de dir-ho -va dir ella, desmuntant-. Com va la feina?

-Força bé. -L'endurit keshiri va acariciar les boles de vidre i va somriure. Ara no li faltava treball, com a la resta d'artesans; els Sith estaven interessats en els dispositius-. Els nens estan contents d'estar a casa. S'alegraran molt de veure't.

-Vaig a donar-los una sorpresa -va dir ella, agenollant-se per lligar a la bèstia. En Brue va pujar amb pas tranquil els graons de tornada a casa, xiulant.

La Quarra va mirar la seva casa, i després al carrer. Ella sabia com seria la resta de la seva vida, i sabia com seria la resta de la vida dels seus fills. Es quedaria aquí, per guiar-los per ella... i als seus ciutadans, mentre existís el seu càrrec. No hi havia realment molt més que fer.

Mirà les estrelles que apareixien al cel. Sota el mandat dels Sith, obtindrien nous noms. Esperava que en algun lloc entre elles visquessin els veritables Protectors, disposats a salvar el seu poble.

Però estava preparada per estar equivocada.

FI

Pandemònium (XVI)

Anterior

16

El dirigible blanc es va posar majestuosament sobre la plaça d'armes de Sus'mintri. De la mateixa grandària que el Yaru, el Bon Presagi era diferent en pràcticament tots els altres aspectes. En lloc del disseny fosc i temible, les incrustacions daurades en el llenç traçaven la imatge d'una poderosa criatura aviària, amb el seu bec corbant-se en un somriure feliç. Joies i borles penjaven del globus. Pendons de seda envoltaven la góndola tancada, donant-li l'aparença d'un núvol inflat que hagués baixat del cel per surar a pocs metres sobre l'exèrcit keshiri, que es trobava reunit en posició de ferms.

La Quarra estava dempeus a l'estrada de recepció al costat de l'Edell, que esperava amb expectació -i obertament- enmig dels líders de la ciutat que havien sobreviscut. Semblava mirar l'aeronau amb absoluta delícia.

-Aquest és el vehicle real en què estaves treballant? -li va preguntar.

-Sí. Però han fet alguns canvis a l'exterior -va dir-. Han treballat ràpid.

Ja s'havia aturat abans un cop a Port Melephos, descendint primer sobre el mar fora de l'abast de les ballestes keshiri. Un passatger havia sorgit llavors de la balconada davantera per saludar els defensors muntats en uvak... el mateix passatger que ara sorgia en el mateix lloc. La Quarra ja sabia qui era.

En Jogan Halder estava dret a la barana, vestit amb el seu uniforme de l'exèrcit d'Alanciar i aparentment guarit de les seves lesions.

-Keshiri d'Alanciar -va exclamar-. He estat més enllà de l'oceà. Deixeu-me dir-vos el que he vist!

Un silenci va caure sobre els regiments.

-Vaig ser arrabassat de les nostres costes per aquests éssers... aquests humans, que ens han estat descrits com els Sith. Jo no vaig anar de bon grau, i, passés el que passés, estava decidit a protegir Alanciar.

"Em van embenar els ulls poc després que l'Infortuni albirés terra, però vaig tenir temps de veure davant meu una terra exuberant, com la descrita per l'Adari Vaal. Em van portar cap a l'interior en un carro amb rodes, mentre que alguns dels meus captors es van avançar i altres se'ls van unir. -Va fer un copet a la barana-. Una vegada més, jo estava decidit a no dir res, sense importar les tortures que poguessin fer-me!

La seva expressió es va suavitzar.

-Però llavors vaig arribar als llisos camins de pedra d'una ciutat... i vaig ser alliberat. I vull dir completament alliberat, podent caminar lliurement pels carrers. I quins carrers! Una ciutat magnífica i brillant, amb agulles de vidre pujant al cel, més boniques que qualsevol cosa que hagués vist. I la ciutat bullia de vida... i tots els seus habitants eren keshiri!

Un murmuri va sorgir de la multitud.

-Sé el que esteu dient ara, perquè jo també ho vaig pensar. L'Herald ens va dir fa segles que la terra no era realment seva, i que els keshiri no eren realment lliures. Però no vaig veure als humans per enlloc. Fins i tot aquells que havien estat els meus captors van desaparèixer poc després del meu alliberament.

"Jo no volia parlar amb aquests keshiri. S'assemblen a nosaltres, però sabem que estan vivint sota una tirania. Quant podrien semblar-se a nosaltres? -Va obrir les mans teatralment-. Però jo no vaig veure cap tirania. Vaig veure artesans, que no passaven els seus dies fent treballs forçats, sinó fent art als carrers. Pintura. Escultura. Música i cant de la classe que reservem per a les grans ocasions... allà mateix, a les places obertes. Vaig pensar que era un festival, i que els éssers humans ho havien organitzat per enganyar-me. A mesura que passaven les hores, em vaig adonar que era la forma en què vivien.

"Els artesans keshiri em van saludar. Reconeixent que era un estranger pel meu uniforme, em van preguntar sobre la meva terra. Un cop més, no vaig dir res. Però ells em parlaven alegrement d'ells mateixos, confirmant que el que estava veient era normal. Vaig preguntar on es trobaven els humans. Em van assenyalar al que ells anomenaven el Capitoli, un edifici de marbre antic augmentat amb torres de vidre. Era el refugi, van dir, dels Protectors!

Aquesta vegada, un fort estrèpit va provenir de la multitud. En Jogan va aixecar les mans cap endavant, amb els palmells oberts.

-Sí, sí, ho sé. L'Herald ens va advertir que els Sith havien enganyat a la gent de Keshtah fent-los creure que eren els Protectors de la llegenda. Em vaig oposar a la paraula, tractant de dir-los que havien estat enganyats. Però no van discutir. En lloc d'això, em van permetre seguir caminant per la ciutat anomenada Tahv, tal com l'Adari havia descrit, perquè parlés amb qui jo volgués.

"Convençut que realment se sentien com deien, vaig tractar de fer-los canviar d'opinió. Vaig descriure Alanciar, i com ens havíem preparat per a l'arribada dels Sith. Vaig descriure com hem viscut, i tot el que hem fet. I la resposta -va dir en Jogan-, va ser llàstima. -La seva veu es va elevar mentre parlava-. Llàstima, per tants anys perduts en la preocupació, en la por a una amenaça existencial. Llàstima, per tantes vides gastades en treballs pesats, en lloc d'art. I llàstima per que mai havíem conegut als humans, amb la seva saviesa vinguda de les estrelles. Humans que, em van dir, no governaven sobre els keshiri, sinó que preferien quedar-se sempre a l'interior del seu capitoli, en tranquil·la contemplació.

"Vaig demanar que em portessin al capitoli, per veure-ho per mi mateix. Em van portar de bona gana... i em van rebre al seu interior. Allà, en efecte, es trobaven els humans que anomenem Sith. Desarmats, i meditant. Em van portar a una sala on estava assegut el seu cercle governant, cap home o dona situat per sobre de cap altre.

Hi ha art en la narració, va pensar la Quarra. Igual que en aquests ramells de missatges que li havia enviat durant mesos. Això era el que l'havia atret cap a ell en primer lloc. Certament, ara tenia l'atenció de tots.

-Jo no volia parlar -va dir en Jogan- i llavors van parlar ells, donant-me la benvinguda a Keshtah i disculpant-se pel mètode de la meva arribada. Allà em van explicar més o menys la mateixa història que havia explicat l'Adari sobre l'aterratge del seu poble a Kesh. Coneixien l'Adari Vaal, i van dir que no estava equivocada en els seus advertiments. Hi havia malvats entre ells en aquells dies: servents dels Destructors, en la clandestinitat!

La multitud va rugir amb ansietat.

-Eren conscients del perill que l'Adari temia, i van detenir aquests éssers foscos el mateix dia que ella va abandonar el seu continent per venir al nostre. Si l'Adari hagués esperat només un altre dia... tan sols un dia més! -En Jogan es va aturar, amb la gola seca. Tot va quedar en silenci mentre esperaven que continués-. Tan sols un dia després, tots aquells que l'Adari temia van ser destruïts, i la seva advertència ja no tenia raó de ser!

Un crit col·lectiu va provenir de la gentada. No! No!

-Sí, això és el que em van dir. Tot el que hem fet ha estat per a res. Jo no ho creia, no volia creure-ho. Però tenien més notícies. Em van dir que ara, dos mil anys després, un vil servent dels Destructors havia tornat a sorgir d'entre ells, amenaçant tota la vida. Expulsat de Keshtah, va construir naus aèries i va partir a la recerca d'un altre lloc que conquerir.

-Els guerrers de negre! -va exclamar algú des de la multitud.

-Sí -Va respondre en Jogan-. Ara sé que estaven atacant aquí, mentre jo estava de visita allà! -Els murmuris van augmentar de volum, però ell va seguir endavant-. Els vaig preguntar sobre les primeres aeronaus que vam veure... les de l'Edell Vrai, els guerrers que em van abordar i em van segrestar. Els humans del consell em van dir que en Vrai era un amic de confiança, que havia anat a la recerca dels criminals. Sorprès per la rapidesa i la potència tecnològica de la nostra defensa, en Vrai temia que nosaltres també servíssim als Destructors. I per això, amics meus, em van portar amb ells a Keshtah. Havien de saber que no érem els malvats enemics de la llegenda!

"Va ser llavors quan vaig parlar per fi, dient-los que estàvem al costat del bé, que ens oposaríem a qualsevol mal que se'ns creués en el camí. No érem mereixedors de la seva ira. No, Alanciar no!

-En Jogan ens va salvar a tots! -va arribar un crit des de les masses.

-I els humans, els Sith, es van alegrar d'això. I es van oferir a ajudar-nos!

Es van escoltar crits de joia, i la Quarra va obrir els ulls com a plats, sorpresa en adonar-se: Ell és el nou Herald. En Jogan era el nou Adari, només que aquesta vegada comptava relats que complaïen als Sith!

La Quarra va mirar a la multitud d'oients, examinant ràpidament les seves cares una rere l'altra. Estaven creient de debò a Jogan. Es tractava d'un conte increïble... però ell era un dels seus.

Bé, jo també, va pensar. I ella també tenia una història per explicar.

Fent una mirada subreptícia a l'Edell, la Quarra es va tornar cap a la barana. Hi havia sentit una paràlisi des del moment de la torre sobre la Casa de Vaal, quan l'Edell va reafirmar el control sobre els homes d'en Bentado i els dispositius de senyalització. No hi havia hagut cap possibilitat d'advertir a ningú. Però aquí es trobava la flor i la nata d'una legió alanciari, molt a prop de distància de l'estrada de recepció. Potser no havia acabat tot. L'Edell tractaria de fer-la callar, però això podria fi a aquest espectacle, mentre encara hi hagués algun dubte...

-Però que no sigui jo qui us ho digui -va dir en Jogan, donant un pas a un costat per permetre que una nova figura sortís a la balconada-. Hi ha algú a qui tots hauríeu de conèixer!

Una figura de color blanc va aparèixer a la barana. Un ancià humà, vestit amb un mantell de plomes adornat amb pedres precioses i amb un esmolat bec, va aixecar els seus braços, que simulaven ser ales, i va mirar cap al cel. Reconeixent el Tuash Brillant, l'au llegendària dels seus mites, la multitud es va quedar sense alè.

Només l'Edell, embadalit, va riure en veu alta. Incrèdul, va mirar la Quarra.

-El Gran Senyor Hilts!

-Gent d'Alanciar, he vingut a vosaltres per ser els serfs del Tuash Brillant nascuts a Kesh -va dir l'ancià-. Tinc més de dos mil anys d'edat. Els humans estan entre els meus fills... i vosaltres també. El vostre herald, Adari Vaal, era la meva filla keshiri. Ben intencionada, però mancada de comprensió. -Va posar un braç cobert de plomes a l'espatlla d'en Jogan-. Aquest fill d'Alanciar ha parlat la veritat. Hi havia servents dels Destructors entre el meu poble... però no eren tot el meu poble. Els vam expulsar!

"Quan em vau rebre tan amablement a Port Melephos, el meu cor es va alegrar... fins que vaig rebre la trista història que els renegats ja havien colpejat aquí, matant als vostres principals líders. -Inclinà el cap amb tristesa.

El fet ja era conegut pel públic, però la demostració de remordiments de l'humà cridava l'atenció de tots. En Hilts va mirar cap a l'estrada i va assenyalar.

-Però els malvats i el seu líder han estat derrotats, gràcies als esforços d'un dels meus agents, treballant en concert amb un dels vostres ben entrenats alanciari!

Milers d'ulls es van tornar cap a l'Edell i la Quarra. La derrota d'en Bentado també era coneguda... però molts van quedar parats en veure'ls als dos junts. Un humà, treballant en secret a Alanciar per derrotar als Destructors!

-El meu poble se sent responsable de tot el que ha passat. En els propers dies, arribaran treballadors de suport. Humans i keshiri, vestits de blanc, per ajudar a reparar el dany... i per estendre ponts entre els nostres mons. -Amb els aplaudiments que ja començaven, en Hilts-Ocell va alçar les seves ales-. Junts, podrem entendre'ns... i construir un Kesh millor per a tots nosaltres!

La multitud va rugir la seva aprovació. La Quarra va mirar al seu voltant. Allà hi havia usuaris de la Força, estudiant al vell igual que ella. Però ningú havia aixecat cap alarma.

-No senten malícia en ell -va dir l'Edell-. Ell mai la va tenir cap a vosaltres.

-Segueix havent-hi engany -va dir.

-Potser aquesta gent estigui preparada per ser enganyada. Són com una de les vostres ballestes. Han estat en tensió durant anys, a punt d'esclatar. Ara que han disparat, estan preparats per a una altra cosa... fins i tot per a una bonica història.

Ella va aixecar la vista. Sí, en Jogan els hi havia donat això. Què podia dir ella ara?

El dirigible va baixar llavors, permetent que l'home amb el que en un altre temps havia mantingut correspondència obrís la porta per baixar a terra.

-La meva història és més llarga, però he d'arribar a una estació de senyal. Aquesta història necessita ser explicada a tothom. I si no us fa res -va dir amb un ampli somriure- m'agradaria ser qui s'encarregui de transmetre-la!

En Jogan va sortir de la góndola cap a la multitud. La Quarra va baixar de l'estrada de recepció però no va poder apropar-se a ell, assetjat com estava pels curiosos keshiri. Va córrer al llarg, tractant en va de seguir el ritme la multitud en moviment abans de saltar sobre un mur de contenció de pedra.

-Jogan! -va cridar.

En Jogan mirà a esquerra i dreta abans de localitzar-la. Somrient, la va assenyalar amb una mà i a si mateix amb l'altra. Després parlarem, va dir, movent els llavis sense emetre so, abans de ser arrossegat cap a l'estació de senyals a l'extrem de la plaça d'armes.

L'Edell va somriure.

-Gran Senyor, sigueu benvingut.

Els oients Alanciari s'havien retirat i ara estaven reunits en grans grups amb els ambaixadors keshiri del Bon Presagi. En Hilts no havia portat cap altre humà, però aquests arribarien a les naus futures. L'ancià Gran Senyor va atreure a l'Edell cap a ell en una abraçada... i després va parlar, amb els seus esquerdats llavis enganxats a l'orella del jove.

-Aquesta ha estat la maleïda pitjor cosa que he fet mai -va dir, agitant el bec.

-La disfressa, o muntar-se en l'aeronau?

-Ambdues.

L'Edell va tornar a mirar la gegantina nau. Ningú havia vist mai al Gran Senyor muntar un uvak.

-Fa possible que aquells que no poden muntar puguin volar. Poden ser-nos de gran utilitat...

-El poble de Kesh ja està prou envanit, noi -va dir en Hilts, esponjant les plomes de la seva capa-. Aquesta no és forma d'unir un imperi. Tenen més d'aquests vaixells de mar?

-Als ports. No sabem quants poden fer el trànsit, però això és simplement perquè no ho han intentat -va dir-. Òbviament la Peppin i l'Infortuni ho van aconseguir.

-Per descomptat. Tenia l'esperança de veure't amb ells... però em van dir que t'havies avançat a explorar. Aquesta va ser una bona idea -va dir-. I encara sort que ens vas enviar aquest tipus tan loquaç, i la seva col·lecció de lectura. Eren un munt de ximpleries romàntiques, majoritàriament... però també tenia una còpia d'això. -Va extreure un volum des de l'interior de la seva capa-. La seva còpia de les Cròniques de Keshtah. Aquest llibre ens va dir a què ens enfrontàvem: tots els alanciari sabien de nosaltres.

-El Testament Adari Vaal -va dir l'Edell, bellugant el cap-. La fugitiva keshiri va fer molt de mal.

-No tant com es podria pensar -va dir en Hilts, somrient-. Vosaltres us burlàveu de mi i de les meves històries. Però la història és important. Pot ser una arma... per a ambdues parts. El teu tinent va llegir això durant la travessia, i es va avançar volant amb això a Tahv quan va arribar a la riba. Estava clar que els keshiri d'Alanciar havien estat com els nostres al principi... incloent el mateix mite dels Protectors i els Destructors. I ara, com llavors -es va donar uns copets al bec-, era simplement una qüestió de convèncer-los del nostre paper en aquesta història. I això significava també triar un paper per a Bentado.

-Però la Flota d'en Bentado ja devia haver partit per llavors!

-I no hi havia manera d'avisar en aquest ximple tossut que tornés. Sabíem que els seus invasors donarien als alanciari la lluita que havien estat esperant... una lluita que probablement guanyarien. Així que vam fer servir això. Ell i els seus vaixells i la seva gent semblarien la cara del mal. Nosaltres havíem de semblar una altra cosa -va dir en Hilts, astutament-. Per sort, ens vas enviar un subjecte de prova.

-Per quan el carro que portava a Jogan va arribar Tahv, -va explicar en Hilts, -la Tribu s'havia retirat de la vista del públic, posant al seu keshiri més ferventment lleials als carrers. Quan el nou ambaixador s'havia convençut, era una simple qüestió d'assumir una forma agradable per als alanciari en general.

-L'equip d'en Bentado s'assemblava al que temien. Però jo sóc un home vell i bondadós.

-Portant una capa de plomes blanques!

-Les coses que faig per la Tribu -va dir en Hilts. Aclucant els ulls-. Vaig llegir els teus senyals sobre en Bentado fent-se amb el poder. Bé, això era només qüestió de temps. M'alegro que estiguessis aquí per ocupar-te d'ell.

-Jo vaig començar... però va ser l'Squab qui va acabar amb ell.

L'ancià va apartar una ploma del seu rostre i va somriure.

-El petit i lleial Squab... una altra idea de l'Iliana. Heus aquí un petit consell per a tu, noi. Quan un Gran Senyor dels Sith t'envia les seves salutacions... corre!

L'Edell va riure. Però en pensar en això, la seva expressió va canviar, arrufant les celles.

-Tot podria començar de nou, Gran Senyor. Les lluites internes entre els Sith. La nostra missió ha acabat.

-De veritat? -En Hilts negà amb el cap-. La captura de nous esclaus no és una victòria. Qualsevol poca cosa amb una fulla pot fer-ho, igual que van fer els Sith originals amb els nostres avantpassats Tapani. Però atreure'ls voluntàriament al teu servei? Això sí ja és una altra cosa. Requerirà tots els nostres esforços, junts. Això és el que en Yaru Korsin pensava, i és prou bo per a mi.

-Té raó, és clar.

-És clar que sí. Sóc vell. -En Hilts va atreure al seu protegit cap a ell i el va agafar del braç-. Ara, deixa que et parli sobre la història en la qual estic treballant...

 Següent

Pandemònium (XV)

Anterior

15

-Una aeronau ha arribat -va informar l'Squab-. Enfront de la costa occidental, prop de Port Melephos.

-La primera de l'onada -va dir el seu amo. En Bentado estrenyia les dents mentre treia resquills de vidre del seu propi braç-. Els keshiri han disparat contra ella?

-No, milord -va exclamar l'ajudant amb veu estrident. La nau es troba a diversos quilòmetres de distància. Els equips de genets d'uvak amb llançadors de diamant es dirigeixen a la seva trobada.

-Els has de dir que facin un senyal quan l'hagin enderrocat. S'ha donat ordre a totes les posicions al llarg de la línia defensiva que disparin quan tinguin contacte visual. Vam deixar a Hilts amb setze aeronaus. És d'esperar que les enviï totes!

L'Edell es va estremir veient com el Sith es treia un altre fragment sagnant. Gairebé podia sentir el dolor d'en Bentado des del túnel sobre l'observatori mundial on estava ocult, mirant-lo. L'Edell s'havia adonat veient el túnel diagonal que sortia cap amunt des dels arxius secrets que el búnquer de formigó, on se suposava que tants keshiri havien de viure i treballar durant diversos dies, havia de tenir un sistema de ventilació. Com a gran part de la instal·lació es trobava o bé sota la casa de maó o sota la torre de senyals de la superfície, els conductes d'algunes sales necessàriament havien de viatjar en diagonal, creuant-se amb altres. Ho havia vist en alguns dels edificis antics de Tahv. Els alanciari havia utilitzat formigó en aquesta construcció moderna, però el seu pensament no era molt diferent del dels arquitectes keshiri del continent que coneixia.

No hi havia manera d'escapar per l'estreta part superior del conducte que sortia de l'habitació secreta, però quan la Quarra va enfilar-se a l'espai va descobrir una obertura d'un metre quadrat que conduïa en una direcció diferent. Un espai prou còmode per gatejar, que s'inclinava cap amunt i cap avall mentre trobava les unions entre barracons i magatzems de subministraments. Una pudor repugnant els hi va indicar que es trobaven sobre la sala del Gabinet de Guerra. I ara estaven sobre el santuari d'en Bentado, mirant cap avall des conductes paral·lels separats.

-On són les notícies de Port Melephos? Per què triguen tant?

L'Edell va veure el crani ple de cicatrius d'en Bentado directament sota ell, mentre l'home observava la superfície del mapa.

Allà hi anem!

Recolzant els seus peus contra la reixa, l'Edell va fer ús de la Força perquè diverses de les miniatures caiguessin. Sorprès, en Bentado es va inclinar per recuperar-les... just quan l'Edell va ajuntar les cames, travessant amb les seves botes les persianes de fusta. Un Alt Senyor es va estavellar contra l'altre, fent que el cap d'en Bentado s'estavellés a la superfície del mapa. L'Edell rodà pel fals camp, encenent el seu sabre de llum alhora que, a uns metres de distància, la Quarra queia estrepitosament a terra, sorprenent al petit Squab.

L'Edell es va tornar per veure una dona del grup d'en Bentado, vestida de negre, sortir en defensa del seu líder. L'Edell la va rebutjar amb una empenta de la Força, però la distracció va donar a Bentado l'oportunitat de recuperar-se. El gegantí Sith va atrapar el turmell de l'Edell i el va fer caure amb força, colpejant-li l'esquena contra el terra.

Des d'un costat, la Quarra es va llançar, sostenint davant seu l'antic sabre de llum robat com si fos una de les baionetes amb les que s'havia entrenat. En Bentado va encendre el seu sabre de llum i va desviar el d'ella en un moviment de molinet, que no li va resultar del tot còmode a causa de la seva postura, mig dempeus damunt d'una serralada. L'Edell va rodar cap enrere fora de la superfície del mapa... directament cap a l'atac d'un altre defensor d'en Bentado. Es va llançar amb la seva arma, empalant l'atacant.

-Edell! La torre!

L'Edell mirà cap enrere per veure-la corrent cap a les escales de la torre. L'Squab ja estava en elles, desapareixent en les altures.

-No! -va cridar en Bentado, sortint darrere d'ella el millor que va poder amb la seva cama dolenta-. Maleïda siguis, dona!

L'Edell va lluitar per seguir-la, matant a un altre individu vestit de negre al seu pas. Això no era bo! La Quarra podia acabar amb el control d'en Bentado sobre Alanciar des de la torre, però també podria fer que una multitud de keshiri caigués sobre ell-. Quarra, no!

La va trobar panteixant en un dels campanars inferiors. En Bentado l'havia llançat contra la paret, fent que l'espasa de llum caigués lluny d'ella.

-Enrere, Edell! -Brillant de suor, en Bentado va apuntar al coll de la dona amb la punta del seu sabre de llum-. Si aquesta cosa porpra significa alguna cosa per a tu... enrere!

L'Edell mirà a un costat. L'Squab estava encongit a prop seu, darrere de l'escala de cargol de fusta que conduïa cap amunt.

-No sé si en aquest joc poden jugar dues persones -va dir l'Edell, amenaçant al geperut.

-Squab? -En Bentado va riure-. Fes el que vulguis. Puc trobar més keshiri. Aquí hi ha tot un continent ple. -Va mirar burleta a Quarra-. Aquesta és especial?

-Oblida't de mi, Edell! -va cridar la Quarra-. Travessa aquest animal fastigós!

-Mou-te, i ella mor!

L'Edell va respirar fondo... i va fer un pas enrere. Va baixar el seu sabre de llum, però no el va desactivar.

-Ha estat una gran ajuda, Bentado. És de mala educació que els hostes matin als seus amfitrions.

-Estúpid -va dir en Bentado, projectant una empenta de la Força. L'Edell va sortir volant, colpejant amb el cap el mur de formigó davant del seu agressor. El sabre de llum va sortir volant de la seva mà.

En Bentado allunyà d'una puntada l'arma de l'Edell i va llançar la Quarra al seu costat. L'Squab, recuperant el seu compostura, va emergir del seu amagatall, i en Bentado li va indicar que recollís l'antic sabre de llum de la Quarra.

-Subjecta això. Jo mateix m'ocuparé d'aquests dos. -Amb el sabre de llum brillant a la mà, es va acostar als combatents ferits.

Al costat de l'escala, un cable es va tensar, fent sonar una campana de vidre. L'Squab, sostenint el vell sabre de llum, va mirar al seu amo.

-Està arribant una trucada.

-Bé, vés a rebre-la.

L'Squab va pujar coixejant mig tram d'escales, on un altre dels keshiri d'en Bentado li va passar un full de pergamí.

-Els senyalitzadors de Port Melephos informen que l'aeronau ha aterrat -va dir l'Squab.

-Voldràs dir que ha estat enderrocada.

-No, diuen que ha aterrat.

En Bentado va esclatar de ràbia.

-De què estàs parlant? Vaig donar l'ordre d'atacar!

Per les escales, els hi van passar un altre missatge. L'Squab el va mirar... i després el va mirar de nou.

-El missatge sembla ser del Gran Senyor Hilts, senyor. Diu que ha arribat.

Encara atordit, l'Edell mirà a Quarra, sorprès. En Bentado estava bocabadat.

-Digueu-li que en Korsin Bentado i els keshiri d'Alanciar li donen la benvinguda. -va cridar cap a l'escala-. I digueu als soldats que el matin, a ell i a qualsevol que vingui amb ell... ja!

Durant uns segons, a la sala només es van escoltar els sons de l'aparell de senyals de dalt. Finalment, un dels sequaços keshiri d'en Bentado va baixar les escales, amb aire perplex.

-I bé? Què hi ha?

-El Gran Senyor Hilts envia una sola paraula, senyor meu -va dir el missatger, alçant-se i donant un pas endavant-. Salutacions.

En Bentado es va quedar bocabadat.

- "Salutacions"?

L'Edell el mirava, confús. Al costat d'en Bentado, els ulls negres de l'Squab es van estrènyer en sentir la paraula.

Del coll del seu amo sobresortien venes voluminoses. El sabre de llum oscil·lava en les furioses urpes d'en Bentado.

-Estan jugant amb mi? -Es va donar la volta, planant sobre els seus presoners-. És això una mena de...?

Zas!

Els ulls d'en Bentado es van obrir exageradament quan el sabre de llum que li havia travessat l'esquena va trobar el seu cor ennegrit. Va caure primer sobre els seus genolls, i després sobre el seu rostre.

El petit Squab va mirar la forma immòbil del seu amo. De genolls, el retorçat keshiri va desactivar l'arma robada de l'Adari Vaal i va desarmar al seu amo mort.

L'Edell amb prou feines podia parlar.

-Squab?

-Estic segur que la família Hilts té una salutació millor per a vostè, Alt Senyor Vrai. -El geperut va fer una reverència i va lliurar les armes a l'Edell-. I estic segur que els hi agradaria donar en persona.

Següent