EL
RETORN DEL JEDI
Per James Kahn
Per James Kahn
Fa molt temps en una galàxia
llunyana, molt llunyana
...
Pròleg
La immensa profunditat de l'espai. Les tres dimensions es corbaven sobre si
mateixes darrere de la negror de l'infinit, una distància només mesurable per
les miríades de llambrejants estrelles que es precipitaven a l'avenc.
Estenent-se cap els límits. Fins al mateix abisme.
Les estrelles resumien la història de l'Univers. Existien vells astres
ataronjats, nanes blaves, groguenques i gegantines estrelles bessones. Existien
estrelles de neutrons en destrucció i furioses supernoves que xiuxiuejaven en
el gelat buit. Existien estrelles naixents, estrelles polsants i estrelles
moribundes. I estava l'Estrella de la Mort.
En el confí de la galàxia, l'Estrella de la Mort surava en òrbita
estacionària sobre la verda lluna d'Endor, una lluna d’un planeta matern que feia
temps que un cataclisme desconegut el va destruir. L'Estrella de la Mort era una
estació de combat, eriçada d'armes, de l'Imperi. Gairebé dues vegades major que
la seva predecessora, destruïda anys abans per les forces rebels, però més del
doble de poderosa. No obstant això, encara estava incompleta. Una semiesfera
acerada i llòbrega suspesa sobre el feraç món d'Endor, els tentacles de la seva
inacabada superestructura corbant-se cap al seu vivent company com potes d'una enorme
i mortal aranya.
Un Destructor Estel·lar Imperial s'aproximava a velocitat de creuer a la
gegantina estació espacial. Malgrat la seva gran mida, una ciutat en si mateix,
es movia amb pausada gràcia, com un enorme drac marí. L'acompanyaven dotzenes de
caces de motors iònics dobles, aparells amb forma d'insectes brunzint al
voltant de la nau guerrera: explorant, vigilant, aterrant, i reagrupant-se.
Silenciosament es va obrir la comporta principal de la nau. Una petita
flamarada va anunciar el salt d'una llançadora Imperial des de les ombres de la
seva sitja a la nebulositat de l'espai. Amb decidit propòsit, la llançadora es
va dirigir cap a la inacabada Estrella de la Mort.
A la cabina de pilotatge, el capità de la llançadora i el seu copilot
efectuaven les últimes comprovacions i controlaven el descens. Milers de
vegades havien realitzat les mateixes operacions però, una estranya tensió
flotava en l'ambient. El capità va connectar la ràdio i va parlar per
l'intercomunicador:
-Estació de Control, aquí ST321, clau d'espai Blau. Comencem l'aproximació,
desactivin l'escut protector.
Sorolls paràsits van brollar del receptor, després va sonar la veu del
controlador del port:
-L'escut protector es desactivarà una vegada comprovem la seva clau de transmissió.
Estigueu a l'espera...
A la cabina es va fer de nou el silenci. El capità es va mossegar els
llavis, va somriure nerviosament al copilot i va murmurar davant
l'intercomunicador:
-Doni’s la major pressa possible, si us plau! No es demorin. Ell no té
paciència alguna...
Va evitar girar el cap vers la càmera de passatgers, il·luminada tènuement
per a l'aterratge. De la zona en penombra de la cambra provenia un enervant i
inconfusible so de respiració mecànica.
A la sala de control de l'Estrella de la Mort, els operaris es movien entre
consoles i panells que controlaven tot el trànsit espacial de l'àrea,
autoritzaven plans de vol i permetien només a certs vehicles l'accés a
determinades zones.
El controlador de l'escut va mirar amb alarma el seu panell. La pantalla
mostrava la lluna d'Endor, la pròpia estació de combat i el flux d'energia, l'escut
protector, procedent de la lluna i que envoltava l'Estrella de la Mort. En
aquest precís instant es va obrir una bretxa en el flux energètic i es va
formar un canal pel qual la llançadora Imperial va volar, sense impediments,
cap a la massiva estació espacial.
El controlador de l'escut, no sabent com procedir, va cridar de seguida
l'oficial de control. - ¿Què passa? -Va preguntar l'oficial.
-Aquesta llançadora té un rang d'alta prioritat. -El controlador intentava
dissimular la por en la seva veu adoptant un to escèptic.
L'oficial va observar un instant la pantalla abans de donar-se compte de
qui viatjava a la llançadora.
-¡Vader! -Va dir.
A grans passos, l'oficial va anar cap als finestrals d'observació i va
tornar precipitadament. La llançadora feia l'última maniobra d'aproximació. Es
va girar cap al controlador.
-Informe al comandant que la llançadora de lord Vader acaba d'arribar.
La llançadora es va posar suaument, empetitida pels cavernosos límits del
moll d'embarcament. Centenars de soldats formaven alineats al voltant de la
rampa de descens. Tropes d'assalt Imperials amb les seves blanques armadures,
oficials vestits de gris i l'elit -uniformada de vermell -de la Guàrdia
Imperial. Tots es van posar ferms en entrar Moff Jerjerrod.
Jerjerrod, alt, prim, arrogant, era el comandant de l'Estrella de la Mort.
Va caminar lentament a través de les files de soldats fins a la rampa de la
llançadora. Jerjerrod mai s'apressava, ja que la pressa implica el desig
d'estar en un altre lloc i ell era un hom que, de forma inequívoca, estava
exactament on volia estar. Els grans homes mai s'afanyen, solia dir, els grans
homes fan que d’altres ho facin.
Però a Jerjerrod no l’encegava la vanitat, i una visita, com la del Senyor
Fosc, no era cap fotesa. Per tant, es va immobilitzar davant de la porta de la
llançadora. Expectant, però calm.
Sobtadament, l'escotilla de la llançadora es va obrir i els soldats es van
quadrar marcialment. Una espessa negror fluïa de l'escotilla, després van
retrunyir uns passos i va vibrar l'inconfusible so de la respiració elèctrica
d'una màquina. Finalment, Darth Vader, Senyor del Revers Fosc, va aparèixer al
llindar.
Vader va baixar la rampa a grans gambades, fent un cop d'ull als reunits, i
es va plantar davant Jerjerrod. El comandant va saludar inclinant el cap i va
somriure.
-Lord Vader, aquest és un plaer inesperat. Ens sentim honorats per la seva
presència.
-Eviteu els compliments, comandant.-Les paraules d’en Vader ressonaven com
l’eco en el fons d'un pou -. L'Emperador està molt preocupat amb els seus
progressos. Sóc aquí perquè vostè apliqui el ritme de treball adequat.
Jerjerrod empal·lidir. No esperava aquestes noves.
-Li ben asseguro, lord Vader, que els meus homes treballen amb tota la
pressa que poden.
-Potser pugui estimular els seus progressos amb mètodes que vostè no ha
tingut en compte -va grunyir Vader. Per descomptat que tenia els seus mètodes,
tothom ho sabia: mètodes i procediments esgarrifosos.
Jerjerrod va mantenir la veu impertorbable, però en el seu interval, el
fantasma de la pressa pugnava en la seva gola.
-No serà necessari, milord. Sense cap dubte, l'estació serà operacional en
el termini previst.
-Em temo que l'Emperador no comparteix la seva optimista valoració de
l'assumpte.
-Però ens demana impossibles! -Va exclamar el comandant.
-Potser vulgui vostè explicar-li-ho quan ell arribi. -El rostre d’en Vader
romania ocult rere la letal màscara negra protectora, però la seva veu, electrònicament
modulada, traspuava malignitat.
La pal·lidesa de Jerjerrod es va intensificar.
- ¿Ha de venir l'Emperador?
-Sí, comandant. I es disgustarà de gran manera si percep algun retard en
els seus plans quan arribi. -Va parlar amb forta veu, propagant l'amenaça a
tots els que podien sentir-la.
-Redoblarem els nostres esforços, lord Vader. -I, realment, així ho sentia,
perquè, en cas d'extrema necessitat, ¿no s'afanyen, fins i tot, els grans
homes?
Vader va disminuir el volum de la seva veu.
-Així ho espero, comandant, pel seu propi bé. L'Emperador no tolerarà cap
demora en l'aniquilació final de la Insurrecció Rebel. I ara tenim informes
secrets, va afegir, dirigint-se només a Jerjerrod. La flota Rebel ha concentrat
totes les seves forces en una gran i única armada. És el moment d’aixafar-los,
sense pietat, d'un sol cop.
Durant un
brevíssim instant, la respiració d’en Vader va semblar accelerar-se, després va
reprendre el seu ritme normal. Com si s'hagués alçat un vent sepulcral.
Següent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada