Capítol IX
Les dues armades espacials, igual que els seus
equivalents marines en un altre temps i una altra galàxia, suraven immòbils,
nau enfront a nau, mostrant els seus costats erigits d'armes i en línia de foc.
Les maniobres heroiques, i algunes vegades suïcides,
marcaven el dia. Un creuer Rebel, amb tot un costat cremant i embolicat en
explosions, va entrar en col·lisió amb un Destructor Estel·lar Imperial abans
d'esclatar totalment, destruint al seu torn el vaixell Imperial. Naus de
càrrega plenes de materials, eren llançades en cursos de col·lisió contra les
fortaleses volants i les seves tripulacions abandonaven, instants abans, les
naus buscant una destinació incerta en el millor dels casos.
Lando, Wedge, Líder Blau i Ala Verd intentaven
anihilar un dels Destructors, la principal nau de comunicacions de l'Imperi. Ja
havia estat incapacitada per les canonades directes del creuer Rebel, però les
seves avaries eren reparables i, per tant, els Rebels havien d’atacar mentre el
colós encara es llepava les seves ferides.
L'esquadró de Lando va avançar sense disparar i amb
els motors a baix règim per evitar que el Destructor utilitzés les seves grans
armes contra ells, ja que d'aquesta manera els caces es feien pràcticament
imperceptibles fins a ser visualitzats directament.
-Augmenteu la potència dels escuts reflectors frontals
–va radiar Lando al seu grup-. Gairebé estem a sobre.
-Estic al teu costat -va respondre Wedge -. Tanqueu la
formació, nois.
A alta velocitat, es van capbussar perpendicularment
al llarg de l’eix del vaixell Imperial, ja que les trajectòries verticals eren
difícils de rastrejar. A vint metres de la superfície, van virar bruscament
noranta graus i van recórrer al llarg del casc metàl·lic, rebent trets de cada
tronera.
-L'atac inicial ha de realitzar-se sobre la principal
torre d'energia -va avisar Lando.
-Prenc nota -va respondre Ala Verd -. Em poso en
posició.
-Aparteu-vos de les bateries frontals -va avisar Líder
Blau.
-És una densa zona de foc aquesta d'aquí baix.
-Estic a tir.
-La part esquerra de la torre està severament danyada
-va advertir Wedge -. Concentreu el foc en aquest costat.
-Et seguim.
-Estic perdent potència! -Va dir Ala Verd, recentment
encertat per un tret.
- Aparta't, estàs a punt d'esclatar!
Ala Verd va baixar com si fos un coet i es va
estavellar contra les bateries frontals del Destructor. Terribles explosions
van ressonar en l'arc on s'albergaven les troneres.
-Gràcies -va dir quedament Líder Blau, mirant la
conflagració.
- Això obre el camí per a nosaltres! -Va vociferar
Wedge -. Disminuïu la velocitat, els reactors d'energia estan just dins
d'aquest compartiment de càrrega.
- Seguiu-me! -Va exclamar Lando, virant el Falcó en un
inclinat angle que va prendre per sorpresa l'horroritzat personal del reactor.
Wedge i Blau van seguir-lo d’a prop i tots junts van aconseguir la màxima
destrucció possible.
- Impacte directe! -Va cridar Lando amb alegria.
- ¡Allà va! -Va cridar una altra veu. - Tireu cap
amunt! ¡Tireu cap amunt!
Van elevar els caces bruscament i ràpidament, mentre
el Destructor es veia embolicat en una sèrie creixent d'explosions, fins que,
finalment, es va assemblar a una petita estrella. Líder Blau va ser agafat per
l'ona explosiva que el va llançar violentament contra una petita nau Imperial,
que també va esclatar. Lando i Wedge van poder escapar.
En el pont de la nau de comandament Rebel, el fum i
els crits omplien l'atmosfera. Ackbar va localitzar a Calrissian a través de
l’intercomunicador.
-Les interferències electròniques s'han acabat. Ja
funcionen plenament les pantalles –va informar.
- ¿Està connectat l'escut encara? -Va respondre Lando
amb una nota d’anticipada desesperació en la seva veu.
-Em temo que sí. Sembla que la unitat del General Solo
no ha aconseguit el seu objectiu.
-Fins que no destrueixin la nostra última nau, encara
hi ha esperances -va replicar Lando. Han no fallaria. No podia fallar. Encara
havien d'acabar amb la fatídica Estrella de la Mort.
En l'Estrella de la Mort, Luke estava gairebé
inconscient sota el continu assalt dels raigs de l’Emperador. Turmentat més
enllà de la raó, escomès per una debilitat que ressecava les seves més íntimes
essències, no esperava res més que sotmetre’s al no-res cap al que queia.
L'Emperador va somriure torbament a l’exhaust jove
Jedi, mentre que Vader, al costat del seu amo, lluitava per posar-se dret.
- Jove boig! -Palpatine es va mofar d’en Luke-. Només
ara, al final, comences a comprendre. Les teves infantils habilitats no poden
competir amb el poder del Revers Fosc. Has pagat un preu per la teva falta de
visió. Ara, jove Skywalker, acabaràs de pagar-ho completament. Moriràs!
Va riure demencialment i, encara que no semblava
possible per en Luke, els raigs que rajaven dels dits de l’Emperador van
augmentar d'intensitat. El so grinyolava per tota l'habitació i la brillantor
assassina de les ràfegues era aclaparadora.
El cos d’en Luke va decaure i, finalment, es va plegar
sota l'espantosa barrera de llum. Va deixar de moure’s fins semblar totalment
inanimat. L'Emperador va xiuxiuejar malèvolament.
En aquest precís instant, Vader va botar i va aferrar
a l’Emperador des del darrere, subjectant els braços d’en Palpatine. Més feble
del que mai havia estat, Vader havia jagut immòbil durant els últims minuts,
concentrant tota l'energia del seu ésser per en aquest únic acte, la darrera
acció de la seva vida..., si fallava. Ignorant el dolor, ignorant la seva
vergonya i debilitat, sense fer cas del soroll dels ossos d’en Palpatine en
trencar-se, va enfocar cegament tota la seva voluntat en el seu immens desig de
derrotar el dimoni que albergava el cos de l'Emperador.
Palpatine va lluitar contra l'abraçada insensible d’en
Vader, les seves mans encara llançaven onades d'energia en totes direccions. En
el seu salvatge forcejament, els raigs van esquinçar l'habitacle i van rebotar
sobre Vader. El Senyor Fosc va caure de nou a terra, mentre que els corrents
espetarregaven sobre el seu casc, sobre la seva capa, penetrant fins al seu
cor.
Malgrat tot, Vader no va deixar anar la seva presa i,
trontollant, la va arrossegar pel pont situat sobre el negre avenc que conduïa
al cor energètic de l'Estrella de la Mort. Va sostenir l’udolant dèspota per
sobre del seu cap i, amb les últimes gotes de la seva força, el va llançar a
l'abisme.
El cos d’en Palpatine, vomitant encara raigs de llum,
va girar fora de control, rebotant en les parets del pou mentre queia.
Finalment va desaparèixer, però, instants més tard, es va sentir una explosió
llunyana al centre de l'estació de combat. Un cop d'aire va pujar fins al saló
del tron.
El vent va onejar la capa d’en Vader, mentre ell,
tambalejant-se, es va ensorrar al costat de l'enorme forat, intentant seguir el
seu amo i mestre. Luke, però, es va arrossegar fins al seu Pare i va retirar el
Senyor Fosc de la vora de l'avenc, posant-lo fora de perill.
Tots dos van jaure a terra, entrellaçats entre si,
massa febles per moure’s, massa commoguts per parlar.
Dins del búnquer d'Endor, els controladors Imperials
observaven a la pantalla principal la batalla entre Ewoks i tropes Imperials
que passava en l'exterior. Encara que la imatge estava desdibuixada per
l'electricitat estàtica, la lluita semblava estar decaient com en principi
havia de ser, ja que havien estat instruïts en la creença que els nadius
d'aquesta lluna eren pacífics i inofensius.
Les interferències de la pantalla van empitjorar,
probablement una altra antena avariada en el combat, quan, de sobte, un
conductor d'un Caminant va aparèixer en escena saludant excitat.
- ¡S'ha acabat, Comandant! Els Rebels han patit una
completa derrota, i estan fugint, juntament amb els Ewoks, cap a l'espessor.
Necessitem reforços per continuar la persecució.
El personal del búnker van victorejar, l'escut estava
fora de perill.
- ¡Obriu la porta principal! -Va ordenar el Comandant
-. I enviïn tres esquadres de reforç.
La porta del búnquer es va obrir i les tropes
imperials es van precipitar a l'exterior, només per trobar-se envoltades per
una multitud d’Ewoks i Rebels agressius i ensangonats. Les tropes Imperials es
van rendir sense disparar un sol tret.
Han, Chewie i cinc més van córrer cap al búnker amb
diverses càrregues explosives. Van situar les bombes de temps en onze llocs
estratègics, dins i al voltant del generador, i van sortir corrent tant a
corre-cuita com van poder.
Leia, adolorida per les seves ferides, jeia sota
l'ombra acollidora d'uns arbustos distants. Estava impartint ordres als Ewoks
perquè aquests agrupessin els presoners al costat oposat de la clariana, lluny
del búnquer quan Han i Chewie van sortir com ànima que porta el diable, buscant
un punt on protegir-se. A l'instant següent, el búnker va esclatar.
Va ser un espectacle increïble, les explosions es van
succeir fins projectar un mur de foc que s'elevava centenars de metres en
l'aire, creant una ona de xoc que va derrocar a tota criatura vivent i va
calcinar tota la verdor del perímetre.
El búnquer, per fi, estava destruït.
Un capità va córrer fins l'Almirall Ackbar, anunciant
amb veu tremolosa per l'emoció:
-Senyor, l'escut al voltant de l'Estrella de la Mort
ha perdut la seva potència.
Ackbar va mirar la pantalla panoràmica, la xarxa,
electrònicament generada, hi havia desaparegut. La lluna i l'Estrella de la
Mort flotaven desprotegides en el negre buit.
-Ho han
aconseguit -va xiuxiuejar Ackbar.
Va córrer fins al seu intercomunicador i va cridar pel
canal de multifreqüència de guerra:
- Que tots els caces comencin l'atac sobre el reactor
principal de l'Estrella de la Mort! ¡L'escut deflector ja no funciona!
- Ho estic veient! -Va dir Lando immediatament -.
Estem en camí. ¡Grup Vermell! ¡Grup Daurat! Esquadró Blau! Tots els caces!
¡Seguiu-me! Ets el meu home Han. Ara em toca a mi.
El Falcó es va capbussar cap a la superfície de
l'Estrella de la Mort, seguit per hordes de caces Rebels perseguits, al seu
torn, per eixams, nombrosos però desorganitzats, de caces Imperials TIE.
Mentre, tres Creuers Estel·lars Rebels es van dirigir cap al Superdestructor
Estel·lar Imperial, la nau insígnia de Vader, que semblava tenir dificultats
amb els seus sistemes de guia.
Lando i la primera onada d’Ales-X, gairebé fregant la
superfície corba de l'hemisferi acabat de l'Estrella de la Mort, es van
encaminar cap a la porció incompleta.
-Voleu baix fins que arribem a l'altre costat –va
prevenir, innecessàriament, Lando a la seva esquadra.
-Esquadró de caces enemics apropant-se.
-Ala Blau-va cridar Lando-, agafa el teu grup i tracta
d'apartar als caces TIE.
-Faré el que pugui.
-Estic patint interferències electròniques..., crec
que provenen de l'Estrella de la Mort.
-Més caces apropant-se a les deu en punt.
-Allà hi ha la superestructura -va avisar Lando -.
Busqueu el pou de ventilació del reactor central.
Van virar bruscament caient cap al costat incomplet, i
van començar a zigzaguejar dramàticament entre bigues que sobresortien, torres
a mig construir, canals laberíntics, bastides temporals i bateries de focus.
Les defenses antiaèries no estaven prou desenvolupades en aquesta zona, ja que
havien depès completament de l'escut protector. Per tant, la major font de la
preocupació per als Rebels era la constituïda pels accidents físics de la
pròpia estructura i els caces TIE enganxats a les seves cues.
-Estic veient el túnel del sistema de potència -va
radiar Wedge-. Vaig a entrar.
-També el veig -va acordar Lando-. Allà hi anem. -No
serà gens fàcil...
Van volar sobre una torre, van passar sota un pont i,
de sobte, es van trobar marxant a màxima velocitat dins d'un profund pou de
ventilació que amb prou feines era prou ample com per allotjar tres caces
tocant-se ala amb ala. Per si fos poc, estava perforat, en tota la seva
retorçada extensió, per miríades de pous i túnels d'alimentació, bifurcacions
alternatives i cavernes sense sortida. A més, gran nombre d'obstacles
esquitxaven el propi pou, maquinària pesada, elements estructurals, cables
d'energia, escales suspeses, murs a mig construir i munts de runes.
Un grup de caces rebels va fer el seu primer viratge
d'entrada al túnel del sistema energètic, seguits de prop pel doble de caces
TIE. Dues Ales-X es van estavellar contra una grua en evitar la primera
andanada de làser. La caça començava.
- ¿On anem, Líder Daurat? -Va cridar Wedge alegrement.
Un raig làser va encertar en la superfície del túnel sobre el seu cap, i la
finestreta del seu caça es va cobrir en una dutxa d'espurnes.
-Busquem la major font d'energia -va suggerir Lando -.
Aquest serà el generador.
-Ala Roja, estigues alerta, ens podem quedar sense
espai per a moure'ns en qualsevol moment.
Ràpidament van formar files individuals i dobles en
fer-se aparent que el pou no només estava ple de canals secundaris i obstacles,
sinó que s'estrenyia a cada viratge.
Els caces TIE van enderrocar a un altre Rebel que va
esclatar amb una gran flamarada. Un altre TIE es va estavellar contra una peça
de maquinària i va tenir la mateixa fi.
-Tinc una lectura en pantalla sobre un gran obstacle
davant nostre -va anunciar Lando.
-També ho he recollit -va dir Wedge-. Podràs passar?
-Serà un pas molt estret -va replicar Lando.
Era molt estret. Un mur de protecció contra la calor,
amb una petita depressió en aquest costat del pou que concedia una mica més
d'espai, ocupava tres quartes parts del túnel. Lando va haver de fer una volta
de 360 ° al Falcó, mentre pujava i baixava sense parar d'accelerar. Per sort, les
Ales-X i Ales-I no eren tan voluminoses. Malgrat tot, dues no van aconseguir
passar. Els petits caces TIE es van acostar més.
De sobte, una forta electricitat estàtica va inundar
les pantalles de visió, deixant-les en blanc.
- La meva pantalla s'ha apagat! -Va udolar Wedge.
-Disminueix la velocitat -va aconsellar Lando -. Algun
tipus de descàrrega elèctrica està causant interferències.
-Canvieu a modalitat de visió directa.
-És inútil en aquestes velocitats, haurem de volar a
cegues.
Dues ofuscades Ales-X van xocar contra la paret a l’estretir-se
de nou el pou de ventilació. Una tercera va ser desintegrada pels propers caces
TIE.
-Líder Verd! -Va cridar Lando.
-A l'escolta, Líder Daurat.
-Escapa i torna a la superfície. Base-u ha demanat
algun caça, i potser que a més a més ens treguis algun perseguidor de les
nostres esquenes.
Líder Verd i la seva cohort van sortir ràpidament del
pou, per una desviació lateral, i es van encaminar cap a la zona de combat dels
creuers. Un caça TIE els va seguir fent foc sense parar.
La veu d’Ackbar va fluir per l'intercomunicador:
-L’Estrella de la Mort s'està separant-se de la flota.
Fa l'efecte que està girant per destruir la Lluna d'Endor -va anunciar.
- Quant de temps trigarà a estar en posició de tir?
-Va preguntar Lando.
-Punt zero tres.
-No n'hi ha prou temps! ¡Se'ns està acabant el temps!
-Va exclamar Lando.
-Bé, i també s'està acabant el pou -va dir Wedge,
intervenint en la transmissió.
Just en aquest instant, el Falcó va fregar en passar
per una altra obertura encara menor, avariant seus impulsors auxiliars.
-Això ha estat molt a prop -va mussitar Lando.
-Gdzhng dzn -va assentir el seu copilot.
Ackbar mirava, amb els ulls oberts de bat a bat, a
través de la finestra d'observació. Observava el Superdestructor Imperial a
només unes milles de distància. El foc llepava per complet la seva popa i la
nau guerrera s'escorava fortament a estribord.
-Hem destruït els seus escuts frontals -va dir Ackbar
per l’intercomunicador -. Feu foc sobre el pont.
Líder Verd i el seu grup, pujant des de l'Estrella de
la Mort, van escometre des de baix al Superdestructor Estel·lar de l'Imperi.
-Encantats d'ajudar-vos, Base-u -va anunciar Líder
Verd.
-Disparant els torpedes de protons -va avisar Ala
Verda.
El pont va ser atrapada amb resultats espectacularment
pirotècnics. En breus instants, es va iniciar una reacció en cadena, de grup
d'energia a grup d'energia, al llarg del terç central de l'immens destructor,
produint un enlluernador arc de Sant Martí d'explosions que van encorbar la nau
en angle recte. El Superdestructor va començar a caure, donant voltes com una
roda, cap a l'Estrella de la Mort.
La primera explosió del pont va arribar al Líder Verd,
en la rotació incontrolada subsegüent, el gegantesc destructor va col·lisionar
amb deu caces més, dos creuers i una nau artillera. Finalment, l'immens i
ardent conglomerat es va estavellar contra una banda de l'Estrella de la Mort.
L'impacte va ser prou poderós com per sacsejar l'estació de combat, produint
gran nombre d'explosions i espetecs interns en tota la xarxa de generadors,
polvorins i cavernes de la gegantina esfera.
Per primera vegada, l'Estrella de la Mort va
oscil·lar. La col·lisió amb el Superdestructor Imperial va ser el principi de
la seva fi. Diferents sistemes de control es van aturar, els reactors van començar
a fondre’s i el personal, presa del pànic, va abandonar els seus llocs, el que
va ocasionar un major nombre de fallades de funcionament que van conduir al
caos general.
El fum omplia cada racó, uns sords retrunys provenien
de totes direccions a la vegada i el personal corria i cridava espaordit. La
cadena jeràrquica de comandament es va interrompre. A més a més, el bombardeig
continu dels Creuers Rebels, que ensumaven la por de l'enemic, elevava el grau
d'histèria general.
Perquè l'Emperador havia mort. El principal i poderós
ser demoníac que aglutinava l'Imperi amb la seva sola presència ja no existia.
I en dissoldre’s les forces del Revers Fosc, la Confusió, la Desesperació i la
Por van ocupar el seu lloc.
Enmig del tumult, Luke havia aconseguit d'alguna
manera arribar al moll principal d'embarcament portant a coll el pes mort del
seu debilitat pare. Ara, mentre caminava cap a una llançadora Imperial, no va
poder suportar més l'esforç i va caure, exhaust, a terra.
Lentament es va alçar de nou. Com un autòmat, va
carregar el cos del seu pare a l'espatlla i es va dirigir cap a una de les
restants llançadores. Però, abans d'arribar, va dipositar el cos d’en Vader a
terra, intentant reunir les seves últimes gotes d'energia mentre els esclats
tronaven l'atmosfera al seu voltant. Les llanxes de salvament espetarregaven
amb un amenaçador xiuxiueig. Una de les parets del moll es va bombar i el fum
es va filtrar per una fissura. El sòl tremolava. Vader va fer un senyal al seu
fill perquè s'acostés.
-Luke, ajuda'm a treure’m el casc.
-Moriràs! -Va dir Luke, negant amb el cap.
-Res no pot evitar-ho ja. -La veu del Senyor fosc era
feble i pesada -. Només deixa’m que et vegi sense la màscara. Deixa’m veure’t
amb els meus propis ulls.
Luke tenia por. Por de veure el seu pare com a
realment era. Por de veure fins a quin punt les forces tenebroses havien
alterat el semblant del progenitor de la Leia i el Luke. Tenia por de conèixer
l’Ànakin Skywalker, que niava sota la màscara d’en Vader.
També Vader tenia por de deixar que el seu fill li
aixequés la màscara rere de la qual tant de temps s'havia amagat. El blindat i
negre casc que li havia permès viure més de vint anys. Havia estat la seva veu,
el seu alè, la seva façana protectora contra tot contacte humà. Però ara se la
trauria, perquè volia veure amb els seus ulls el seu fill abans de morir.
Entre els dos van alçar el pesat casc, van desenredar
primer els tubs del complicat aparell respiratori. Dins del casc podia veure’s
un modulador de la parla i una pantalla visualitzadora connectats a la unitat
d'energia a l'esquena d’en Vader. Però quan, per fi, van tirar del tot la
màscara, deixant-la de banda, Luke va poder veure la cara del seu pare.
Era la faç trista i benigna d'un ancià. Calb, imberbe,
amb una profunda cicatriu que solcava el cap des de dalt fins a la base del
cuir cabellut. Els seus ulls, profunds i foscos, enfocaven l'infinit mentre que
la seva pell, no havent rebut cap llum en dues dècades, era d'un blanc
translúcid. L'ancià va somriure feblement i les llàgrimes van entelar-li els
ulls. Durant uns instants no va semblar molt diferent d’en Ben.
Era una cara tan plena de significats secrets, que
Luke mai podria oblidar-la. Carregada de pesar i vergonya, podia veure com els
records la solcaven, records de temps fecunds..., i d’altres més horribles. I
amor, també hi havia amor en aquest rostre.
Era una cara que no havia vist el món en el curs d'una
vida. De la vida d’en Luke, que va veure com les dilatades finestretes del nas
es contreien intentant olorar per primera vegada. Va veure també com
s'inclinava imperceptiblement el cap per escoltar sense cap amplificat auditiu
electrònic. Luke va sentir remordiments, perquè els únics sons ara audibles
eren aquells de les explosions, com únics olors, els punxants i acres dels
focs. Malgrat tot, era un intent bell i pur.
En veure els desgastats ulls posats en ell, les
llàgrimes van rodar ardents per les galtes d’en Luke, per caure en els llavis
del seu Pare. Percebent el salat sabor, el seu pare va somriure.
Era una cara que no s'havia vist a si mateixa en vint
anys.
Vader va veure plorar el seu fill, i va saber que era
degut a l'horror que el seu rostre inspirava.
Momentàniament, l'angoixa de Vader es va intensificar.
Als seus crims, ara s’afegia la culpabilitat de la imaginària repugnància del
seu semblant. I llavors va recordar quin havia estat el seu aspecte anterior:
noble, distingit, arquejant d’una manera les celles que denotava grandesa i
invencibilitat. Sí, així era com hi semblava abans.
I aquesta evocació va comportar una completa onada de
records. Remembrances fraternes i de la seva llar. La seva estimada esposa. La
llibertat de l'espai profund. Obi-Wan, el seu amic..., i ara la seva amistat
tornava, tornava... no sabia com, però floria en ell tan violentament com una
dolorosa nafra que... No, no, aquests eren records que no volia evocar, no ara.
Records candents com lava fosa, memòries que esquinçaven les seves entranyes...
No, no els volia.
I el noi l’havia rescatat de l'avenc, allà al tron... I ara aquí
estava gràcies al seu esforç... El noi era bo.
Era bo i provenia d'ell, per tant alguna cosa bona hi hauria també en ell. Va somriure al seu fill i, per
primera vegada, el va estimar. I, també per primera vegada en molts anys, es va
estimar a si mateix.
De sobte, va ensumar alguna cosa i va dilatar les
aletes del nas, ensumant de nou. Flors silvestres, feia olor de flors
silvestres florint, devia ser ja primavera en aquests trons... Va inclinar el
cap forçant la vista. Sí, era una tempesta de primavera que portaria pluja
primaveral. Perquè les flors creixessin.
Ara..., ara sentia una gota de pluja en els llavis. Va
assaborir la delicada goteta..., però, ¡Ep! Això no era l'aigua dolça de la
pluja, era salada, era... una llàgrima.
Va enfocar amb esforç el seu fill i va veure que
estava plorant. Llavors estava assaborint el dolor i la pena que el seu noi
sentia, perquè ell semblava tan horrible, perquè era tan horrible.
I va voler fer alguna cosa bona per en Luke, desitjava
que sabés que realment no era tan repulsiu en el fons, no completament. Amb un
somriure una mica autodespreciatiu va negar amb el cap, tractant de llançar
lluny seu a la lletja bèstia que el seu fill contemplava.
-Som éssers... lluminosos, Luke, no només aquesta
tosca matèria...
Luke també va moure el cap, intentant dir que tot
estava bé, intentant alleujar la vergonya de l’ancià i mostrar-li que ja res
importava..., però no va poder ni tan sols articular cap paraula.
Vader va tornar a parlar amb un fil gairebé inaudible
de veu.
-Vés, fill meu. Deixa’m -va suplicar.
I Luke, sentint-lo, va trobar la seva parla perduda.
-No, has de venir amb mi. No t'abandonaré aquí, vaig a
salvar-te.
-Ja ho has fet, Luke -va xiuxiuejar. Va desitjar, per
un instant, trobar a Yoda per agrair-li com havia entrenat el seu fill..., però
potser aviat estaria amb Yoda en l’etèria unitat de la Força. I amb l’Obi-Wan.
-Pare, no t'abandonaré -va protestar Luke.
Les virulentes explosions van sacsejar el moll
d'embarcament, tirant una paret i esquerdant el sostre. Un raig de flames
blaves brollava d'una propera vàlvula de gas. El sòl als seus peus començava a
fondre’s.
Vader va acostar-se més al seu fill i li va parlar a
cau d'orella.
-Luke, tu tenies raó..., tenies raó sobre mi... Digues
a la teva germana... que tenies raó.
I amb això, tancant els ulls, Darth Vader “Ànakin
Skywalker” -va morir.
Una violenta explosió va omplir de flames la part
contrària de l'ara infernal moll d'embarcament, llançant en Luke contra el
terra. Lentament, com un robot trontollant, va caminar fins a una de les
últimes llançadores.
El Falcó Mil·lenari continuava la seva al·lucinant
carrera per entre el laberint de pous de ventilació, apropant-se cada vegada
més al centre de l'esfera gegant: el reactor principal. Els creuers Rebels
descarregaven tal continu bombardeig sobre l'exposada i inacabada
superestructura de l'Estrella de la Mort, causant a cada impacte un sotrac de la
grandiosa estació de combat i una nova sèrie d'esdeveniments catastròfics en el
seu interior.
El
Comandant Jerjerrod estava assegut, meditabund, a la sala de control de
l'Estrella de la Mort contemplant com tot s'ensorrava al seu voltant. La meitat
dels seus efectius jeien morts, ferits, o, simplement, havien fugit en un
absurd intent de buscar aixopluc. La resta errava inútilment, cridant ordres,
fent foc cap a tots els sectors, atacant a l'atzar a les naus enemigues o
concentrant-se desesperadament en una sola tasca com si hi trobessin la
salvació allà. O, com Jerjerrod, meditaven tristament.
No
aconseguia esbrinar quin havia estat el seu error. Havia estat pacient, lleial,
astut, inflexible. Era el comandant de la major estació de combat mai
construïda. O, almenys, gairebé construïda. Odiava ara a l'Aliança Rebel amb
l'odi incontrolat d'un nen. Antany va arribar a estimar-la perquè era, per a
ell, com un furiós adolescent al qual podia tiranitzar, un cadell a qui
torturar. Però l'adolescent havia crescut i hi havia après a lluitar amb
eficàcia. Hi havia trencat els seus lligams infantils. Jerjerrod, ara, l'odiava
amb tot el seu ésser. Però ja poc podia fer contra ella, llevat, per suposat,
una sola cosa: destruir Endor; encara estava a temps d’assestar un cop final.
Era un petit acte, una propina de record, incinerar una mica de verd i viu de
forma gratuïta i sense més sentit ni fi que pel propi caprici de la destrucció.
Un petit acte, però deliciosament satisfactori.
-La
Flota Rebel s'està acostant, senyor -va dir un ajudant, corrent fins a ell.
-Concentreu
tota la potència de foc en aquest sector -va dir distretament. A la paret oposada,
una consola va començar a cremar.
-Els
caces de la superestructura estan esquivant el nostre sistema de defensa.
Comandant, no hi hauríem...
-Inundin
els sectors 304 i 138. Això els contendrà. -Va dir Jerjerrod, arquejant les
celles.
Aquesta
ordre no significava res per l'ajudant, que va tenir motius per preguntar-se
fins a quin punt el comandant era conscient de la seva desesperada situació.
-Però,
senyor... -Va començar a protestar.
-
¿Quin és el factor de rotació necessari per assolir l'angle de tir idoni per
destruir la Lluna d'Endor? -Va preguntar, obsessionat, Jerjerrod.
-Punt
zero dos, senyor -va dir l'ajudant, després de fer uns càlculs en la pantalla
del seu ordinador -. Però, Comandant, la flota...
-Accelereu
la rotació fins que la lluna estigui a l'abast i després facin foc quan jo doni
l'ordre.
-Si,
senyor. -L'ajudant va prémer diverses fileres d’interruptors -. Rotació
accelerant-se, senyor. Punt zero u i apropant-se a l'angle precís; seixanta
segons per assolir-lo. Senyor, adéu, senyor. –L’ajudant el va saludar, va
deixar l'interruptor de foc en les mans de Jerjerrod, mentre una altra explosió
sacsejava la sala de control, i va sortir corrent per la porta.
Jerjerrod
va somriure tranquil·lament a la pantalla de visió. Endor començava a sorgir
rere l'òrbita eclíptica de l'Estrella de la Mort. Va acariciar el detonador que
jeia a la mà. Punt zero zero cinc per arribar al blanc. Crits i xiscles
brollaven a l'habitació contigua.
Trenta segons per disparar.
Trenta segons per disparar.
Lando
estava arribant al cor del pou central on hi havia el generador. Només Wedge,
volant just davant seu, i Ala Daurada, immediatament rere d'ell, el seguien.
Alguns caces TIE no havien abandonat encara la persecució.
Els
retorçats conductes centrals a penes permetien el pas de dues naus al mateix
temps i, cada 5 o 10 segons a la velocitat de Lando, es corbaven bruscament. Un
caça Imperial es va estavellar contra la paret i un altre va enderrocar l’Ala
Daurada.
Ja
només quedaven ells dos.
Les
metralletes posteriors d’en Lando mantenien en constant ballaruga els caces que
el perseguien, fins que, per fi, enfront d'ells, va aparèixer el reactor
central. Mai havia vist un reactor tan imponent.
-És
massa gran -va vociferar Wedge-. Els meus torpedes de protons ni tan sols li
faran efecte.
-Dirigeix-te
al regulador d'energia de la torre nord -va manar-li Lando -. Jo m'ocuparé del
reactor principal, l’hi tirarem míssils trencadors que, teòricament, han de
penetrar-hi. Encara que, una vegada que els deixem anar, no tindrem gaire temps
per sortir d'aquí.
-Jo
ja estic sortint -va exclamar Wedge.
Va
disparar els seus torpedes proferint un crit de guerra corellià, i impactant en
banda i banda de la torre nord, tot seguit va escapar accelerant al màxim.
El
Falcó va esperar tres perillosos segons més i després va deixar anar, amb un
poderós rugit, els seus míssils trencadors. Durant un segon, la resplendor va
ser massa brillant per veure què hi havia passat. I llavors el reactor sencer
va començar a estremir-se.
-
Blanc directe! -Va cridar Lando-. Ara ve la part més espinosa.
El
pou de ventilació estava ja esfondrant-se i creant un poderós efecte de succió.
El Falcó va maniobrar a través del retorçat conducte de sortida, a través de
murs de flames i pous que es bombaven violentament, sempre lleument al
capdavant de la cadena de contínues explosions.
Wedge
va sortir de la superestructura gairebé a velocitat subllum, va fustigar amb un
rugit les rodalies d'Endor i, desaccelerant en un suau arc que el va portar a
l'espai profund, va tornar a la seguretat de la lluna.
Instants
després, en una inestable llançadora Imperial, Luke va abandonar el moll
principal d'embarcament just quan la secció sencera començava a separar-se’n
completament. El seu balandrejant aparell també es va dirigir cap al verd i
proper santuari lunar. I, finalment, com escopit per les pròpies flames de la
deflagració, el Falcó Mil·lenari va sortir disparat cap Endor només brevíssims
instants abans que l'Estrella de la Mort flamegés brillantment cap a l'oblit,
com si fos una vertiginosa i enlluernadora supernova.
Han
estava embenant la ferida del braç de la Leia en un petita vall de falgueres en
el moment en què va esclatar l'Estrella de la Mort. La fabulosa explosió va
atreure l'atenció de tot el món estiguessin on estiguessin: Ewoks, soldats
d'assalt presoners, tropes rebels, tots van contemplar la turbulenta i final
flamarada autodestructiva que refulgia en el cel vespertí. Els Rebels van
victorejar.
Leia
va acariciar la galta d’en Han; ell, inclinant-se la va besar tendrament,
després es va reclinar, enfocant amb els seus ulls el cel estrellat.
-Escolta
-va dir propinant una empenta a la Leia- aposto a què en Luke va escapar
d'aquesta cosa abans que esclatés.
-Ho
va fer. Puc sentir-lo -va assentir. La presència vital del seu germà li
arribava a través de la Força, i Leia va respondre a la crida per
tranquil·litzar Luke. Tot encaixava harmònicament.
Han
va mirar la Leia ple d'amor, un amor especial. Perquè la Leia era una dona
especial. Princesa no de títol, sinó de cor. La seva fortalesa el sorprenia,
encara que ella no la tingués en compte. Abans ho va voler tot per a si mateix
i va seguir sempre els dictats del seu caprici, ara ho desitjava tot per a
ella. I una cosa que, clarament, Leia desitjava era en Luke.
-Realment
t'importa molt Luke, oi? -Va preguntar Han.
Ella
va assentir escrutant el cel. Ell era viu, Luke era viu. I l'altre, el Fosc,
havia mort.
-Bé:
escolta -va continuar Han -. Jo et comprenc. Quan ell torni, no obstruiré el
vostre camí...
Ella
va mirar de reüll en Han, adonant-se de sobte que els seus pensaments eren
diferents, que tenien diferents converses.
-
De què estàs parlant? -Va preguntar, i llavors advertint el que passava-. Oh,
no! No -va riure -, no és així per a res... Luke, luke és el meu germà.
Han
es va sentir successivament atordit, enrogit i joiós. Això feia que tot fos
meravellós, senzillament meravellós.
La
va agafar en els seus braços, estrenyent-la fortament, mentre es reclinaven
sobre les falgueres..., anant amb molt de compte amb el braç ferit, i va jeure
amb ella sota la brillantor minvant de l'ardent Estrella.
Luke
estava dret, en un clar del bosc, davant d'un gran cúmul de troncs i branques.
Jaient, immòbil i embolicat en les seves túniques, sobre el túmul, hi havia el
cos inanimat d’en Darth Vader. Luke va aplicar una torxa a la llenya.
A
mesura que les flames envoltaven al cos, el fum va sorgir per les obertures de
la seva màscara, com un negre esperit que així s'alliberés.
Luke
contemplava la conflagració amb terrible pesar. Silenciosament li va enviar un
últim adéu. Ell, només ell, havia cregut en el petit bri d'humanitat que
albergava el seu Pare. La redempció, juntament amb les flames, va ascendir en
l'aire clar de la nit.
Luke
va seguir amb la vista l’incandescent caliu que surava cap al cel. Es
barrejaven, en la seva visió, amb els focs artificials amb què els Rebels
celebraven la seva victòria. I tots dos, al seu veure, es combinaven amb les
fogueres que clapejaven els boscos i el poblat Ewok, precs d’esbargiment i
triomf. Podia sentir els tambors retrunyint i la música teixint al voltant de
la resplendor de les fogueres, les aclamacions i rialles de l'alegre reunió.
Luke clamava en silenci, mentre mirava fixament el foc de la seva victòria i la
seva pèrdua.
Una
enorme foguera va resplendir al centre de la plaça del poblat en celebració
d'aquesta nit memorable. Rebels i Ewoks s'alegraven al costat de la càlida
foguera en la freda nit, ballant, cantant i rient amb el llenguatge comú de
l'alliberament. Fins i tot Teebo i C3PO s'havien reconciliat i esbossaven uns
passos de dansa, mentre els altres donaven copets al ritme de la música. C3PO,
deixant enrere els seus dies com a deïtat, s'acontentava amb seure’s a prop del
petit robot que era el seu millor amic en l'univers.
Va
agrair al Faedor que el Capità Solo hagués estat capaç de recompondre a R2, per
no esmentar l’Ama Leia -. Per ser un home sense protocol. Solo tenia els seus
moments. I també agrair al Faedor perquè aquesta sanguinolenta guerra havia
finalitzat.
Els
presoners havien estat enviats amb llançadores al que quedava de la malmesa
Flota Imperial, els creuers Rebels, a dalt, en algun lloc, ja s'ocupaven de tot
això. L'Estrella de la Mort s'havia consumit totalment.
Han,
Leia i Chewbacca es mantenien lleugerament a part dels festius barrilaires.
Estaven prop l'un de l'altre, sense parlar, mirant periòdicament el sender que
conduïa al poblat. Mig esperant i mig intentant no esperar, incapaços de fer
cap altra cosa.
Fins
que, per fi, la seva paciència va ser recompensada: Luke i Lando, exhausts però
feliços, van trontollar pel sender, sortint de les ombres camí a la llum. Els
seus amics es van precipitar a rebre'ls. Tots es van abraçar, van cridar
entusiasmats, van saltar d'alegria i, finalment, van fer una rotllana;
incapaços de parlar, contents per la presència i l’estima de les seves
persones.
Una
estona després, els dos robots es van acostar, també silenciosos, per estar al
costat dels seus més estimats camarades.
Els
peluts Ewoks van continuar la celebració, amb goig salvatge, fins ben entrada
la nit, mentre el petit i compacte grup de braus aventurers observaven des d'un
racó.
Durant
un efímer instant, mentre contemplava la foguera, Luke va creure veure uns
rostres dansant-hi -Yoda, Ben, ¿era aquest el seu pare? -. Es va apartar dels
seus companys intentant veure el que els rostres expressaven; eren massa
fugaços i parlaven només amb les ombres de les flames..., i llavors van
desaparèixer a l'uníson.
Per
un instant, Luke es va entristir, però Leia, agafant-lo de la mà, el va atreure
al costat dels altres. De tornada al càlid cercle de companyonia i amor.
L'Imperi
havia mort.
Llarga
vida a l'Aliança.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada