divendres, 28 de juny del 2013

EL RETORN DEL JEDI (i 10)



 

Capítol IX

Les dues armades espacials, igual que els seus equivalents marines en un altre temps i una altra galàxia, suraven immòbils, nau enfront a nau, mostrant els seus costats erigits d'armes i en línia de foc.
Les maniobres heroiques, i algunes vegades suïcides, marcaven el dia. Un creuer Rebel, amb tot un costat cremant i embolicat en explosions, va entrar en col·lisió amb un Destructor Estel·lar Imperial abans d'esclatar totalment, destruint al seu torn el vaixell Imperial. Naus de càrrega plenes de materials, eren llançades en cursos de col·lisió contra les fortaleses volants i les seves tripulacions abandonaven, instants abans, les naus buscant una destinació incerta en el millor dels casos.
Lando, Wedge, Líder Blau i Ala Verd intentaven anihilar un dels Destructors, la principal nau de comunicacions de l'Imperi. Ja havia estat incapacitada per les canonades directes del creuer Rebel, però les seves avaries eren reparables i, per tant, els Rebels havien d’atacar mentre el colós encara es llepava les seves ferides.
L'esquadró de Lando va avançar sense disparar i amb els motors a baix règim per evitar que el Destructor utilitzés les seves grans armes contra ells, ja que d'aquesta manera els caces es feien pràcticament imperceptibles fins a ser visualitzats directament.
-Augmenteu la potència dels escuts reflectors frontals –va radiar Lando al seu grup-. Gairebé estem a sobre.
-Estic al teu costat -va respondre Wedge -. Tanqueu la formació, nois.
A alta velocitat, es van capbussar perpendicularment al llarg de l’eix del vaixell Imperial, ja que les trajectòries verticals eren difícils de rastrejar. A vint metres de la superfície, van virar bruscament noranta graus i van recórrer al llarg del casc metàl·lic, rebent trets de cada tronera.
-L'atac inicial ha de realitzar-se sobre la principal torre d'energia -va avisar Lando.
-Prenc nota -va respondre Ala Verd -. Em poso en posició.
-Aparteu-vos de les bateries frontals -va avisar Líder Blau.
-És una densa zona de foc aquesta d'aquí baix.
-Estic a tir.
-La part esquerra de la torre està severament danyada -va advertir Wedge -. Concentreu el foc en aquest costat.
-Et seguim.
-Estic perdent potència! -Va dir Ala Verd, recentment encertat per un tret.
- Aparta't, estàs a punt d'esclatar!
Ala Verd va baixar com si fos un coet i es va estavellar contra les bateries frontals del Destructor. Terribles explosions van ressonar en l'arc on s'albergaven les troneres.
-Gràcies -va dir quedament Líder Blau, mirant la conflagració.
- Això obre el camí per a nosaltres! -Va vociferar Wedge -. Disminuïu la velocitat, els reactors d'energia estan just dins d'aquest compartiment de càrrega.
- Seguiu-me! -Va exclamar Lando, virant el Falcó en un inclinat angle que va prendre per sorpresa l'horroritzat personal del reactor. Wedge i Blau van seguir-lo d’a prop i tots junts van aconseguir la màxima destrucció possible.
- Impacte directe! -Va cridar Lando amb alegria.
- ¡Allà va! -Va cridar una altra veu. - Tireu cap amunt! ¡Tireu cap amunt!
Van elevar els caces bruscament i ràpidament, mentre el Destructor es veia embolicat en una sèrie creixent d'explosions, fins que, finalment, es va assemblar a una petita estrella. Líder Blau va ser agafat per l'ona explosiva que el va llançar violentament contra una petita nau Imperial, que també va esclatar. Lando i Wedge van poder escapar.
En el pont de la nau de comandament Rebel, el fum i els crits omplien l'atmosfera. Ackbar va localitzar a Calrissian a través de l’intercomunicador.
-Les interferències electròniques s'han acabat. Ja funcionen plenament les pantalles –va informar.
- ¿Està connectat l'escut encara? -Va respondre Lando amb una nota d’anticipada desesperació en la seva veu.
-Em temo que sí. Sembla que la unitat del General Solo no ha aconseguit el seu objectiu.
-Fins que no destrueixin la nostra última nau, encara hi ha esperances -va replicar Lando. Han no fallaria. No podia fallar. Encara havien d'acabar amb la fatídica Estrella de la Mort.



En l'Estrella de la Mort, Luke estava gairebé inconscient sota el continu assalt dels raigs de l’Emperador. Turmentat més enllà de la raó, escomès per una debilitat que ressecava les seves més íntimes essències, no esperava res més que sotmetre’s al no-res cap al que queia.
L'Emperador va somriure torbament a l’exhaust jove Jedi, mentre que Vader, al costat del seu amo, lluitava per posar-se dret.
- Jove boig! -Palpatine es va mofar d’en Luke-. Només ara, al final, comences a comprendre. Les teves infantils habilitats no poden competir amb el poder del Revers Fosc. Has pagat un preu per la teva falta de visió. Ara, jove Skywalker, acabaràs de pagar-ho completament. Moriràs!
Va riure demencialment i, encara que no semblava possible per en Luke, els raigs que rajaven dels dits de l’Emperador van augmentar d'intensitat. El so grinyolava per tota l'habitació i la brillantor assassina de les ràfegues era aclaparadora.
El cos d’en Luke va decaure i, finalment, es va plegar sota l'espantosa barrera de llum. Va deixar de moure’s fins semblar totalment inanimat. L'Emperador va xiuxiuejar malèvolament.
En aquest precís instant, Vader va botar i va aferrar a l’Emperador des del darrere, subjectant els braços d’en Palpatine. Més feble del que mai havia estat, Vader havia jagut immòbil durant els últims minuts, concentrant tota l'energia del seu ésser per en aquest únic acte, la darrera acció de la seva vida..., si fallava. Ignorant el dolor, ignorant la seva vergonya i debilitat, sense fer cas del soroll dels ossos d’en Palpatine en trencar-se, va enfocar cegament tota la seva voluntat en el seu immens desig de derrotar el dimoni que albergava el cos de l'Emperador.
Palpatine va lluitar contra l'abraçada insensible d’en Vader, les seves mans encara llançaven onades d'energia en totes direccions. En el seu salvatge forcejament, els raigs van esquinçar l'habitacle i van rebotar sobre Vader. El Senyor Fosc va caure de nou a terra, mentre que els corrents espetarregaven sobre el seu casc, sobre la seva capa, penetrant fins al seu cor.
Malgrat tot, Vader no va deixar anar la seva presa i, trontollant, la va arrossegar pel pont situat sobre el negre avenc que conduïa al cor energètic de l'Estrella de la Mort. Va sostenir l’udolant dèspota per sobre del seu cap i, amb les últimes gotes de la seva força, el va llançar a l'abisme.
El cos d’en Palpatine, vomitant encara raigs de llum, va girar fora de control, rebotant en les parets del pou mentre queia. Finalment va desaparèixer, però, instants més tard, es va sentir una explosió llunyana al centre de l'estació de combat. Un cop d'aire va pujar fins al saló del tron.
El vent va onejar la capa d’en Vader, mentre ell, tambalejant-se, es va ensorrar al costat de l'enorme forat, intentant seguir el seu amo i mestre. Luke, però, es va arrossegar fins al seu Pare i va retirar el Senyor Fosc de la vora de l'avenc, posant-lo fora de perill.
Tots dos van jaure a terra, entrellaçats entre si, massa febles per moure’s, massa commoguts per parlar.



Dins del búnquer d'Endor, els controladors Imperials observaven a la pantalla principal la batalla entre Ewoks i tropes Imperials que passava en l'exterior. Encara que la imatge estava desdibuixada per l'electricitat estàtica, la lluita semblava estar decaient com en principi havia de ser, ja que havien estat instruïts en la creença que els nadius d'aquesta lluna eren pacífics i inofensius.
Les interferències de la pantalla van empitjorar, probablement una altra antena avariada en el combat, quan, de sobte, un conductor d'un Caminant va aparèixer en escena saludant excitat.
- ¡S'ha acabat, Comandant! Els Rebels han patit una completa derrota, i estan fugint, juntament amb els Ewoks, cap a l'espessor. Necessitem reforços per continuar la persecució.
El personal del búnker van victorejar, l'escut estava fora de perill.
- ¡Obriu la porta principal! -Va ordenar el Comandant -. I enviïn tres esquadres de reforç.
La porta del búnquer es va obrir i les tropes imperials es van precipitar a l'exterior, només per trobar-se envoltades per una multitud d’Ewoks i Rebels agressius i ensangonats. Les tropes Imperials es van rendir sense disparar un sol tret.
Han, Chewie i cinc més van córrer cap al búnker amb diverses càrregues explosives. Van situar les bombes de temps en onze llocs estratègics, dins i al voltant del generador, i van sortir corrent tant a corre-cuita com van poder.
Leia, adolorida per les seves ferides, jeia sota l'ombra acollidora d'uns arbustos distants. Estava impartint ordres als Ewoks perquè aquests agrupessin els presoners al costat oposat de la clariana, lluny del búnquer quan Han i Chewie van sortir com ànima que porta el diable, buscant un punt on protegir-se. A l'instant següent, el búnker va esclatar.
Va ser un espectacle increïble, les explosions es van succeir fins projectar un mur de foc que s'elevava centenars de metres en l'aire, creant una ona de xoc que va derrocar a tota criatura vivent i va calcinar tota la verdor del perímetre.
El búnquer, per fi, estava destruït.



Un capità va córrer fins l'Almirall Ackbar, anunciant amb veu tremolosa per l'emoció:
-Senyor, l'escut al voltant de l'Estrella de la Mort ha perdut la seva potència.
Ackbar va mirar la pantalla panoràmica, la xarxa, electrònicament generada, hi havia desaparegut. La lluna i l'Estrella de la Mort flotaven desprotegides en el negre buit.
 -Ho han aconseguit -va xiuxiuejar Ackbar.
Va córrer fins al seu intercomunicador i va cridar pel canal de multifreqüència de guerra:
- Que tots els caces comencin l'atac sobre el reactor principal de l'Estrella de la Mort! ¡L'escut deflector ja no funciona!
- Ho estic veient! -Va dir Lando immediatament -. Estem en camí. ¡Grup Vermell! ¡Grup Daurat! Esquadró Blau! Tots els caces! ¡Seguiu-me! Ets el meu home Han. Ara em toca a mi.
El Falcó es va capbussar cap a la superfície de l'Estrella de la Mort, seguit per hordes de caces Rebels perseguits, al seu torn, per eixams, nombrosos però desorganitzats, de caces Imperials TIE. Mentre, tres Creuers Estel·lars Rebels es van dirigir cap al Superdestructor Estel·lar Imperial, la nau insígnia de Vader, que semblava tenir dificultats amb els seus sistemes de guia.
Lando i la primera onada d’Ales-X, gairebé fregant la superfície corba de l'hemisferi acabat de l'Estrella de la Mort, es van encaminar cap a la porció incompleta.
-Voleu baix fins que arribem a l'altre costat –va prevenir, innecessàriament, Lando a la seva esquadra.
-Esquadró de caces enemics apropant-se.
-Ala Blau-va cridar Lando-, agafa el teu grup i tracta d'apartar als caces TIE.
-Faré el que pugui.
-Estic patint interferències electròniques..., crec que provenen de l'Estrella de la Mort.
-Més caces apropant-se a les deu en punt.
-Allà hi ha la superestructura -va avisar Lando -. Busqueu el pou de ventilació del reactor central.
Van virar bruscament caient cap al costat incomplet, i van començar a zigzaguejar dramàticament entre bigues que sobresortien, torres a mig construir, canals laberíntics, bastides temporals i bateries de focus. Les defenses antiaèries no estaven prou desenvolupades en aquesta zona, ja que havien depès completament de l'escut protector. Per tant, la major font de la preocupació per als Rebels era la constituïda pels accidents físics de la pròpia estructura i els caces TIE enganxats a les seves cues.
-Estic veient el túnel del sistema de potència -va radiar Wedge-. Vaig a entrar.
-També el veig -va acordar Lando-. Allà hi anem. -No serà gens fàcil...
Van volar sobre una torre, van passar sota un pont i, de sobte, es van trobar marxant a màxima velocitat dins d'un profund pou de ventilació que amb prou feines era prou ample com per allotjar tres caces tocant-se ala amb ala. Per si fos poc, estava perforat, en tota la seva retorçada extensió, per miríades de pous i túnels d'alimentació, bifurcacions alternatives i cavernes sense sortida. A més, gran nombre d'obstacles esquitxaven el propi pou, maquinària pesada, elements estructurals, cables d'energia, escales suspeses, murs a mig construir i munts de runes.
Un grup de caces rebels va fer el seu primer viratge d'entrada al túnel del sistema energètic, seguits de prop pel doble de caces TIE. Dues Ales-X es van estavellar contra una grua en evitar la primera andanada de làser. La caça començava.
- ¿On anem, Líder Daurat? -Va cridar Wedge alegrement. Un raig làser va encertar en la superfície del túnel sobre el seu cap, i la finestreta del seu caça es va cobrir en una dutxa d'espurnes.
-Busquem la major font d'energia -va suggerir Lando -. Aquest serà el generador.
-Ala Roja, estigues alerta, ens podem quedar sense espai per a moure'ns en qualsevol moment.
Ràpidament van formar files individuals i dobles en fer-se aparent que el pou no només estava ple de canals secundaris i obstacles, sinó que s'estrenyia a cada viratge.
Els caces TIE van enderrocar a un altre Rebel que va esclatar amb una gran flamarada. Un altre TIE es va estavellar contra una peça de maquinària i va tenir la mateixa fi.
-Tinc una lectura en pantalla sobre un gran obstacle davant nostre -va anunciar Lando.
-També ho he recollit -va dir Wedge-. Podràs passar?
-Serà un pas molt estret -va replicar Lando.
Era molt estret. Un mur de protecció contra la calor, amb una petita depressió en aquest costat del pou que concedia una mica més d'espai, ocupava tres quartes parts del túnel. Lando va haver de fer una volta de 360 ​​° al Falcó, mentre pujava i baixava sense parar d'accelerar. Per sort, les Ales-X i Ales-I no eren tan voluminoses. Malgrat tot, dues no van aconseguir passar. Els petits caces TIE es van acostar més.
De sobte, una forta electricitat estàtica va inundar les pantalles de visió, deixant-les en blanc.
- La meva pantalla s'ha apagat! -Va udolar Wedge.
-Disminueix la velocitat -va aconsellar Lando -. Algun tipus de descàrrega elèctrica està causant interferències.
-Canvieu a modalitat de visió directa.
-És inútil en aquestes velocitats, haurem de volar a cegues.
Dues ofuscades Ales-X van xocar contra la paret a l’estretir-se de nou el pou de ventilació. Una tercera va ser desintegrada pels propers caces TIE.
-Líder Verd! -Va cridar Lando.
-A l'escolta, Líder Daurat.
-Escapa i torna a la superfície. Base-u ha demanat algun caça, i potser que a més a més ens treguis algun perseguidor de les nostres esquenes.
Líder Verd i la seva cohort van sortir ràpidament del pou, per una desviació lateral, i es van encaminar cap a la zona de combat dels creuers. Un caça TIE els va seguir fent foc sense parar.
La veu d’Ackbar va fluir per l'intercomunicador:
-L’Estrella de la Mort s'està separant-se de la flota. Fa l'efecte que està girant per destruir la Lluna d'Endor -va anunciar.
- Quant de temps trigarà a estar en posició de tir? -Va preguntar Lando.
-Punt zero tres.
-No n'hi ha prou temps! ¡Se'ns està acabant el temps! -Va exclamar Lando.
-Bé, i també s'està acabant el pou -va dir Wedge, intervenint en la transmissió.
Just en aquest instant, el Falcó va fregar en passar per una altra obertura encara menor, avariant seus impulsors auxiliars.
-Això ha estat molt a prop -va mussitar Lando.
-Gdzhng dzn -va assentir el seu copilot.



Ackbar mirava, amb els ulls oberts de bat a bat, a través de la finestra d'observació. Observava el Superdestructor Imperial a només unes milles de distància. El foc llepava per complet la seva popa i la nau guerrera s'escorava fortament a estribord.
-Hem destruït els seus escuts frontals -va dir Ackbar per l’intercomunicador -. Feu foc sobre el pont.
Líder Verd i el seu grup, pujant des de l'Estrella de la Mort, van escometre des de baix al Superdestructor Estel·lar de l'Imperi.
-Encantats d'ajudar-vos, Base-u -va anunciar Líder Verd.
-Disparant els torpedes de protons -va avisar Ala Verda.
El pont va ser atrapada amb resultats espectacularment pirotècnics. En breus instants, es va iniciar una reacció en cadena, de grup d'energia a grup d'energia, al llarg del terç central de l'immens destructor, produint un enlluernador arc de Sant Martí d'explosions que van encorbar la nau en angle recte. El Superdestructor va començar a caure, donant voltes com una roda, cap a l'Estrella de la Mort.
La primera explosió del pont va arribar al Líder Verd, en la rotació incontrolada subsegüent, el gegantesc destructor va col·lisionar amb deu caces més, dos creuers i una nau artillera. Finalment, l'immens i ardent conglomerat es va estavellar contra una banda de l'Estrella de la Mort. L'impacte va ser prou poderós com per sacsejar l'estació de combat, produint gran nombre d'explosions i espetecs interns en tota la xarxa de generadors, polvorins i cavernes de la gegantina esfera.



Per primera vegada, l'Estrella de la Mort va oscil·lar. La col·lisió amb el Superdestructor Imperial va ser el principi de la seva fi. Diferents sistemes de control es van aturar, els reactors van començar a fondre’s i el personal, presa del pànic, va abandonar els seus llocs, el que va ocasionar un major nombre de fallades de funcionament que van conduir al caos general.
El fum omplia cada racó, uns sords retrunys provenien de totes direccions a la vegada i el personal corria i cridava espaordit. La cadena jeràrquica de comandament es va interrompre. A més a més, el bombardeig continu dels Creuers Rebels, que ensumaven la por de l'enemic, elevava el grau d'histèria general.
Perquè l'Emperador havia mort. El principal i poderós ser demoníac que aglutinava l'Imperi amb la seva sola presència ja no existia. I en dissoldre’s les forces del Revers Fosc, la Confusió, la Desesperació i la Por van ocupar el seu lloc.
Enmig del tumult, Luke havia aconseguit d'alguna manera arribar al moll principal d'embarcament portant a coll el pes mort del seu debilitat pare. Ara, mentre caminava cap a una llançadora Imperial, no va poder suportar més l'esforç i va caure, exhaust, a terra.
Lentament es va alçar de nou. Com un autòmat, va carregar el cos del seu pare a l'espatlla i es va dirigir cap a una de les restants llançadores. Però, abans d'arribar, va dipositar el cos d’en Vader a terra, intentant reunir les seves últimes gotes d'energia mentre els esclats tronaven l'atmosfera al seu voltant. Les llanxes de salvament espetarregaven amb un amenaçador xiuxiueig. Una de les parets del moll es va bombar i el fum es va filtrar per una fissura. El sòl tremolava. Vader va fer un senyal al seu fill perquè s'acostés.
-Luke, ajuda'm a treure’m el casc.
-Moriràs! -Va dir Luke, negant amb el cap.
-Res no pot evitar-ho ja. -La veu del Senyor fosc era feble i pesada -. Només deixa’m que et vegi sense la màscara. Deixa’m veure’t amb els meus propis ulls.
Luke tenia por. Por de veure el seu pare com a realment era. Por de veure fins a quin punt les forces tenebroses havien alterat el semblant del progenitor de la Leia i el Luke. Tenia por de conèixer l’Ànakin Skywalker, que niava sota la màscara d’en Vader.
També Vader tenia por de deixar que el seu fill li aixequés la màscara rere de la qual tant de temps s'havia amagat. El blindat i negre casc que li havia permès viure més de vint anys. Havia estat la seva veu, el seu alè, la seva façana protectora contra tot contacte humà. Però ara se la trauria, perquè volia veure amb els seus ulls el seu fill abans de morir.
Entre els dos van alçar el pesat casc, van desenredar primer els tubs del complicat aparell respiratori. Dins del casc podia veure’s un modulador de la parla i una pantalla visualitzadora connectats a la unitat d'energia a l'esquena d’en Vader. Però quan, per fi, van tirar del tot la màscara, deixant-la de banda, Luke va poder veure la cara del seu pare.
Era la faç trista i benigna d'un ancià. Calb, imberbe, amb una profunda cicatriu que solcava el cap des de dalt fins a la base del cuir cabellut. Els seus ulls, profunds i foscos, enfocaven l'infinit mentre que la seva pell, no havent rebut cap llum en dues dècades, era d'un blanc translúcid. L'ancià va somriure feblement i les llàgrimes van entelar-li els ulls. Durant uns instants no va semblar molt diferent d’en Ben.
Era una cara tan plena de significats secrets, que Luke mai podria oblidar-la. Carregada de pesar i vergonya, podia veure com els records la solcaven, records de temps fecunds..., i d’altres més horribles. I amor, també hi havia amor en aquest rostre.
Era una cara que no havia vist el món en el curs d'una vida. De la vida d’en Luke, que va veure com les dilatades finestretes del nas es contreien intentant olorar per primera vegada. Va veure també com s'inclinava imperceptiblement el cap per escoltar sense cap amplificat auditiu electrònic. Luke va sentir remordiments, perquè els únics sons ara audibles eren aquells de les explosions, com únics olors, els punxants i acres dels focs. Malgrat tot, era un intent bell i pur.
En veure els desgastats ulls posats en ell, les llàgrimes van rodar ardents per les galtes d’en Luke, per caure en els llavis del seu Pare. Percebent el salat sabor, el seu pare va somriure.
Era una cara que no s'havia vist a si mateixa en vint anys.
Vader va veure plorar el seu fill, i va saber que era degut a l'horror que el seu rostre inspirava.
Momentàniament, l'angoixa de Vader es va intensificar. Als seus crims, ara s’afegia la culpabilitat de la imaginària repugnància del seu semblant. I llavors va recordar quin havia estat el seu aspecte anterior: noble, distingit, arquejant d’una manera les celles que denotava grandesa i invencibilitat. Sí, així era com hi semblava abans.
I aquesta evocació va comportar una completa onada de records. Remembrances fraternes i de la seva llar. La seva estimada esposa. La llibertat de l'espai profund. Obi-Wan, el seu amic..., i ara la seva amistat tornava, tornava... no sabia com, però floria en ell tan violentament com una dolorosa nafra que... No, no, aquests eren records que no volia evocar, no ara. Records candents com lava fosa, memòries que esquinçaven les seves entranyes... No, no els volia.
I el noi l’havia rescatat de l'avenc, allà al tron​​... I ara aquí estava gràcies al seu esforç... El noi era bo.
Era bo i provenia d'ell, per tant alguna cosa bona hi hauria també en ell. Va somriure al seu fill i, per primera vegada, el va estimar. I, també per primera vegada en molts anys, es va estimar a si mateix.
De sobte, va ensumar alguna cosa i va dilatar les aletes del nas, ensumant de nou. Flors silvestres, feia olor de flors silvestres florint, devia ser ja primavera en aquests trons... Va inclinar el cap forçant la vista. Sí, era una tempesta de primavera que portaria pluja primaveral. Perquè les flors creixessin.
Ara..., ara sentia una gota de pluja en els llavis. Va assaborir la delicada goteta..., però, ¡Ep! Això no era l'aigua dolça de la pluja, era salada, era... una llàgrima.
Va enfocar amb esforç el seu fill i va veure que estava plorant. Llavors estava assaborint el dolor i la pena que el seu noi sentia, perquè ell semblava tan horrible, perquè era tan horrible.
I va voler fer alguna cosa bona per en Luke, desitjava que sabés que realment no era tan repulsiu en el fons, no completament. Amb un somriure una mica autodespreciatiu va negar amb el cap, tractant de llançar lluny seu a la lletja bèstia que el seu fill contemplava.
-Som éssers... lluminosos, Luke, no només aquesta tosca matèria...
Luke també va moure el cap, intentant dir que tot estava bé, intentant alleujar la vergonya de l’ancià i mostrar-li que ja res importava..., però no va poder ni tan sols articular cap paraula.
Vader va tornar a parlar amb un fil gairebé inaudible de veu.
-Vés, fill meu. Deixa’m -va suplicar.
I Luke, sentint-lo, va trobar la seva parla perduda.
-No, has de venir amb mi. No t'abandonaré aquí, vaig a salvar-te.
-Ja ho has fet, Luke -va xiuxiuejar. Va desitjar, per un instant, trobar a Yoda per agrair-li com havia entrenat el seu fill..., però potser aviat estaria amb Yoda en l’etèria unitat de la Força. I amb l’Obi-Wan.
-Pare, no t'abandonaré -va protestar Luke.
Les virulentes explosions van sacsejar el moll d'embarcament, tirant una paret i esquerdant el sostre. Un raig de flames blaves brollava d'una propera vàlvula de gas. El sòl als seus peus començava a fondre’s.
Vader va acostar-se més al seu fill i li va parlar a cau d'orella.
-Luke, tu tenies raó..., tenies raó sobre mi... Digues a la teva germana... que tenies raó.
I amb això, tancant els ulls, Darth Vader “Ànakin Skywalker” -va morir.
Una violenta explosió va omplir de flames la part contrària de l'ara infernal moll d'embarcament, llançant en Luke contra el terra. Lentament, com un robot trontollant, va caminar fins a una de les últimes llançadores.

El Falcó Mil·lenari continuava la seva al·lucinant carrera per entre el laberint de pous de ventilació, apropant-se cada vegada més al centre de l'esfera gegant: el reactor principal. Els creuers Rebels descarregaven tal continu bombardeig sobre l'exposada i inacabada superestructura de l'Estrella de la Mort, causant a cada impacte un sotrac de la grandiosa estació de combat i una nova sèrie d'esdeveniments catastròfics en el seu interior.
El Comandant Jerjerrod estava assegut, meditabund, a la sala de control de l'Estrella de la Mort contemplant com tot s'ensorrava al seu voltant. La meitat dels seus efectius jeien morts, ferits, o, simplement, havien fugit en un absurd intent de buscar aixopluc. La resta errava inútilment, cridant ordres, fent foc cap a tots els sectors, atacant a l'atzar a les naus enemigues o concentrant-se desesperadament en una sola tasca com si hi trobessin la salvació allà. O, com Jerjerrod, meditaven tristament.
No aconseguia esbrinar quin havia estat el seu error. Havia estat pacient, lleial, astut, inflexible. Era el comandant de la major estació de combat mai construïda. O, almenys, gairebé construïda. Odiava ara a l'Aliança Rebel amb l'odi incontrolat d'un nen. Antany va arribar a estimar-la perquè era, per a ell, com un furiós adolescent al qual podia tiranitzar, un cadell a qui torturar. Però l'adolescent havia crescut i hi havia après a lluitar amb eficàcia. Hi havia trencat els seus lligams infantils. Jerjerrod, ara, l'odiava amb tot el seu ésser. Però ja poc podia fer contra ella, llevat, per suposat, una sola cosa: destruir Endor; encara estava a temps d’assestar un cop final. Era un petit acte, una propina de record, incinerar una mica de verd i viu de forma gratuïta i sense més sentit ni fi que pel propi caprici de la destrucció. Un petit acte, però deliciosament satisfactori.
-La Flota Rebel s'està acostant, senyor -va dir un ajudant, corrent fins a ell.
-Concentreu tota la potència de foc en aquest sector -va dir distretament. A la paret oposada, una consola va començar a cremar.
-Els caces de la superestructura estan esquivant el nostre sistema de defensa. Comandant, no hi hauríem...
-Inundin els sectors 304 i 138. Això els contendrà. -Va dir Jerjerrod, arquejant les celles.
Aquesta ordre no significava res per l'ajudant, que va tenir motius per preguntar-se fins a quin punt el comandant era conscient de la seva desesperada situació.
-Però, senyor... -Va començar a protestar.
- ¿Quin és el factor de rotació necessari per assolir l'angle de tir idoni per destruir la Lluna d'Endor? -Va preguntar, obsessionat, Jerjerrod.
-Punt zero dos, senyor -va dir l'ajudant, després de fer uns càlculs en la pantalla del seu ordinador -. Però, Comandant, la flota...
-Accelereu la rotació fins que la lluna estigui a l'abast i després facin foc quan jo doni l'ordre.
-Si, senyor. -L'ajudant va prémer diverses fileres d’interruptors -. Rotació accelerant-se, senyor. Punt zero u i apropant-se a l'angle precís; seixanta segons per assolir-lo. Senyor, adéu, senyor. –L’ajudant el va saludar, va deixar l'interruptor de foc en les mans de Jerjerrod, mentre una altra explosió sacsejava la sala de control, i va sortir corrent per la porta.
Jerjerrod va somriure tranquil·lament a la pantalla de visió. Endor començava a sorgir rere l'òrbita eclíptica de l'Estrella de la Mort. Va acariciar el detonador que jeia a la mà. Punt zero zero cinc per arribar al blanc. Crits i xiscles brollaven a l'habitació contigua.
Trenta segons per disparar.



Lando estava arribant al cor del pou central on hi havia el generador. Només Wedge, volant just davant seu, i Ala Daurada, immediatament rere d'ell, el seguien. Alguns caces TIE no havien abandonat encara la persecució.
Els retorçats conductes centrals a penes permetien el pas de dues naus al mateix temps i, cada 5 o 10 segons a la velocitat de Lando, es corbaven bruscament. Un caça Imperial es va estavellar contra la paret i un altre va enderrocar l’Ala Daurada.
Ja només quedaven ells dos.
Les metralletes posteriors d’en Lando mantenien en constant ballaruga els caces que el perseguien, fins que, per fi, enfront d'ells, va aparèixer el reactor central. Mai havia vist un reactor tan imponent.
-És massa gran -va vociferar Wedge-. Els meus torpedes de protons ni tan sols li faran efecte.
-Dirigeix-te al regulador d'energia de la torre nord -va manar-li Lando -. Jo m'ocuparé del reactor principal, l’hi tirarem míssils trencadors que, teòricament, han de penetrar-hi. Encara que, una vegada que els deixem anar, no tindrem gaire temps per sortir d'aquí.
-Jo ja estic sortint -va exclamar Wedge.
Va disparar els seus torpedes proferint un crit de guerra corellià, i impactant en banda i banda de la torre nord, tot seguit va escapar accelerant al màxim.
El Falcó va esperar tres perillosos segons més i després va deixar anar, amb un poderós rugit, els seus míssils trencadors. Durant un segon, la resplendor va ser massa brillant per veure què hi havia passat. I llavors el reactor sencer va començar a estremir-se.
- Blanc directe! -Va cridar Lando-. Ara ve la part més espinosa.
El pou de ventilació estava ja esfondrant-se i creant un poderós efecte de succió. El Falcó va maniobrar a través del retorçat conducte de sortida, a través de murs de flames i pous que es bombaven violentament, sempre lleument al capdavant de la cadena de contínues explosions.
Wedge va sortir de la superestructura gairebé a velocitat subllum, va fustigar amb un rugit les rodalies d'Endor i, desaccelerant en un suau arc que el va portar a l'espai profund, va tornar a la seguretat de la lluna.
Instants després, en una inestable llançadora Imperial, Luke va abandonar el moll principal d'embarcament just quan la secció sencera començava a separar-se’n completament. El seu balandrejant aparell també es va dirigir cap al verd i proper santuari lunar. I, finalment, com escopit per les pròpies flames de la deflagració, el Falcó Mil·lenari va sortir disparat cap Endor només brevíssims instants abans que l'Estrella de la Mort flamegés brillantment cap a l'oblit, com si fos una vertiginosa i enlluernadora supernova.



Han estava embenant la ferida del braç de la Leia en un petita vall de falgueres en el moment en què va esclatar l'Estrella de la Mort. La fabulosa explosió va atreure l'atenció de tot el món estiguessin on estiguessin: Ewoks, soldats d'assalt presoners, tropes rebels, tots van contemplar la turbulenta i final flamarada autodestructiva que refulgia en el cel vespertí. Els Rebels van victorejar.
Leia va acariciar la galta d’en Han; ell, inclinant-se la va besar tendrament, després es va reclinar, enfocant amb els seus ulls el cel estrellat.
-Escolta -va dir propinant una empenta a la Leia- aposto a què en Luke va escapar d'aquesta cosa abans que esclatés.
-Ho va fer. Puc sentir-lo -va assentir. La presència vital del seu germà li arribava a través de la Força, i Leia va respondre a la crida per tranquil·litzar Luke. Tot encaixava harmònicament.
Han va mirar la Leia ple d'amor, un amor especial. Perquè la Leia era una dona especial. Princesa no de títol, sinó de cor. La seva fortalesa el sorprenia, encara que ella no la tingués en compte. Abans ho va voler tot per a si mateix i va seguir sempre els dictats del seu caprici, ara ho desitjava tot per a ella. I una cosa que, clarament, Leia desitjava era en Luke.
-Realment t'importa molt Luke, oi? -Va preguntar Han.
Ella va assentir escrutant el cel. Ell era viu, Luke era viu. I l'altre, el Fosc, havia mort.
-Bé: escolta -va continuar Han -. Jo et comprenc. Quan ell torni, no obstruiré el vostre camí...
Ella va mirar de reüll en Han, adonant-se de sobte que els seus pensaments eren diferents, que tenien diferents converses.
- De què estàs parlant? -Va preguntar, i llavors advertint el que passava-. Oh, no! No -va riure -, no és així per a res... Luke, luke és el meu germà.
Han es va sentir successivament atordit, enrogit i joiós. Això feia que tot fos meravellós, senzillament meravellós.
La va agafar en els seus braços, estrenyent-la fortament, mentre es reclinaven sobre les falgueres..., anant amb molt de compte amb el braç ferit, i va jeure amb ella sota la brillantor minvant de l'ardent Estrella.



Luke estava dret, en un clar del bosc, davant d'un gran cúmul de troncs i branques. Jaient, immòbil i embolicat en les seves túniques, sobre el túmul, hi havia el cos inanimat d’en Darth Vader. Luke va aplicar una torxa a la llenya.
A mesura que les flames envoltaven al cos, el fum va sorgir per les obertures de la seva màscara, com un negre esperit que així s'alliberés.
Luke contemplava la conflagració amb terrible pesar. Silenciosament li va enviar un últim adéu. Ell, només ell, havia cregut en el petit bri d'humanitat que albergava el seu Pare. La redempció, juntament amb les flames, va ascendir en l'aire clar de la nit.
Luke va seguir amb la vista l’incandescent caliu que surava cap al cel. Es barrejaven, en la seva visió, amb els focs artificials amb què els Rebels celebraven la seva victòria. I tots dos, al seu veure, es combinaven amb les fogueres que clapejaven els boscos i el poblat Ewok, precs d’esbargiment i triomf. Podia sentir els tambors retrunyint i la música teixint al voltant de la resplendor de les fogueres, les aclamacions i rialles de l'alegre reunió. Luke clamava en silenci, mentre mirava fixament el foc de la seva victòria i la seva pèrdua.



Una enorme foguera va resplendir al centre de la plaça del poblat en celebració d'aquesta nit memorable. Rebels i Ewoks s'alegraven al costat de la càlida foguera en la freda nit, ballant, cantant i rient amb el llenguatge comú de l'alliberament. Fins i tot Teebo i C3PO s'havien reconciliat i esbossaven uns passos de dansa, mentre els altres donaven copets al ritme de la música. C3PO, deixant enrere els seus dies com a deïtat, s'acontentava amb seure’s a prop del petit robot que era el seu millor amic en l'univers.
Va agrair al Faedor que el Capità Solo hagués estat capaç de recompondre a R2, per no esmentar l’Ama Leia -. Per ser un home sense protocol. Solo tenia els seus moments. I també agrair al Faedor perquè aquesta sanguinolenta guerra havia finalitzat.
Els presoners havien estat enviats amb llançadores al que quedava de la malmesa Flota Imperial, els creuers Rebels, a dalt, en algun lloc, ja s'ocupaven de tot això. L'Estrella de la Mort s'havia consumit totalment.
Han, Leia i Chewbacca es mantenien lleugerament a part dels festius barrilaires. Estaven prop l'un de l'altre, sense parlar, mirant periòdicament el sender que conduïa al poblat. Mig esperant i mig intentant no esperar, incapaços de fer cap altra cosa.
Fins que, per fi, la seva paciència va ser recompensada: Luke i Lando, exhausts però feliços, van trontollar pel sender, sortint de les ombres camí a la llum. Els seus amics es van precipitar a rebre'ls. Tots es van abraçar, van cridar entusiasmats, van saltar d'alegria i, finalment, van fer una rotllana; incapaços de parlar, contents per la presència i l’estima de les seves persones.
Una estona després, els dos robots es van acostar, també silenciosos, per estar al costat dels seus més estimats camarades.
Els peluts Ewoks van continuar la celebració, amb goig salvatge, fins ben entrada la nit, mentre el petit i compacte grup de braus aventurers observaven des d'un racó.
Durant un efímer instant, mentre contemplava la foguera, Luke va creure veure uns rostres dansant-hi -Yoda, Ben, ¿era aquest el seu pare? -. Es va apartar dels seus companys intentant veure el que els rostres expressaven; eren massa fugaços i parlaven només amb les ombres de les flames..., i llavors van desaparèixer a l'uníson.
Per un instant, Luke es va entristir, però Leia, agafant-lo de la mà, el va atreure al costat dels altres. De tornada al càlid cercle de companyonia i amor.
L'Imperi havia mort.
Llarga vida a l'Aliança.


 
FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada