5
El vapor s'alçava en tènues núvols des de l’ardent forja
situada en el centre de la immensa càmera subterrània. Una barreja d'olors de
sofre i suor inundava l'aire, i flamarades de gasos sobreescalfats brollaven
aleatòriament de les flames de màgia Sith que mantenien amb vida l'equip.
Però Shas Dovos va ignorar les violentes sensacions que
assaltaven les seves terminacions nervioses. El treball que tenia davant seu
absorbia tota la seva atenció. Ni tan sols s'havia adonat que havien passat
quatre dies des que va començar els seus esforços. Tot el que importava -tot el
que sempre havia importat– era completar la seva tasca.
Li havia costat anys desxifrar el tom Sith que havia
robat de l'antic fortí del Costat Fosc ocult a les terres salvatges del seu
planeta natiu. El llibre li fascinava i li repugnava a un temps, però la seva
obsessió ràpidament va superar a la seva por i amb el temps va perdre l'interès
en tots els altres aspectes de la seva vida. No desitjava altra cosa que
desxifrar els secrets Sith ocults en el paper i la tinta d'aquest tom de milers
d'anys d'antiguitat.
Ara, més d'una dècada després d'haver descobert el
llibre, era a punt de completar el que havia arribat a considerar que era el
seu destí. El seu martell ressonava en la freqüència perfecta en colpejar
l'acer que es refredava ràpidament, llançant a la foscor brillants espurnes
vermelles. Qualsevol observador casual podria haver pensat que aquest era un
espectacle ple de bellesa, però Shas no veia res d'això, tan captivat com
estava per l'objecte dels seus esforços. La placa pectoral -totes les peces
individuals que componien l'armadura, de fet- requeria una barreja perfecta
d'artesania i màgia Sith. Una barreja que es desviés en qualsevol de les direccions
que fos portaria al fracàs, com Shas havia descobert més vegades de les que li
agradaria recordar.
El martell va colpejar una vegada més sobre l'acer, i
aquest últim cop va semblar ressonar per la càmera i escapar pels passatges
annexos de manera diferent a qualsevol altre cop anterior. Shas es va aturar i
va fixar la seva mirada, amb la suor relliscant per la seva cara i el seu pit.
Els estímuls externs van començar a ficar-se en la seva concentració, però
sense esforç els va apartar de nou al fons. El martell va caure de la seva mà i
va ressonar per vegada final després de topar amb el terra de pedra.
L'armadura estava completa.
Shas no va saber quant de temps va romandre dempeus,
captivat per la seva creació. Podrien haver estat minuts, però també podrien
haver estat hores o fins i tot dies. Va lluitar amb diverses emocions a un
temps, cadascuna d'elles transformant-se ràpidament en la següent, fins que va
tornar al principi i començà el cicle de nou. Realment havia tingut èxit
després de tots aquests anys? Sens dubte no tenia semblant control sobre la
màgia Sith. I no obstant això, aquí estava davant seu l'armadura, perfecta en
cada detall.
Però mereixia portar-la? Una creació així, no es veuria
malbaratada en la seva persona, un home que havia de robar la bruixeria
necessària per crear-la?
No, va dir una altra veu al seu interior. Si no hi hagués
rescatat el coneixement Sith de les foscors de les regions salvatges del seu
planeta, l'armadura mai hauria cobrat forma. Si algú mereixia portar
l'exquisida armadura, envoltar-se amb el seu poder innat, aquest era Shas
Dovos.
–Sí, has de portar l'armadura –va dir una veu des de la
foscor.
Shas es va tornar mirant al seu voltant, arrencat dels
seus pensaments.
–Qui està aquí? –va preguntar.
A l'altre costat de la càmera, unes brases semblaven
surar a gairebé quatre metres de terra. Cada pocs instants, palpitaven,
llançant espurnes grogues i després tornaven a un estable color vermellós.
–Ja saps qui sóc. Sense mi mai podries haver entès el
llibre, i molt menys crear l'armadura. Al principi la teva arrogància em va
molestar, però amb el temps vaig veure com podria fer ús de tu.
Les brases van esclatar amb un brillant flaix i Shas va
haver de protegir-se els ulls. Quan la llum es va esvair, es va atrevir a
tornar a mirar.
Davant seu s'alçava la forma translúcida d'un ésser
alienígena d'una espècie que no reconeixia, però que aparentava ser gairebé
humà. Portava una llarga túnica, amb la caputxa baixada per revelar el seu
ferotge semblant.
El cor d’en Shas va donar una bolcada, i va sentir com
feia instintivament un pas cap enrere.
–Qui... Qui...?
–Sóc el protector d'aquest llibre, la possessió del qual tan
alegrement reclames. Sóc el seu guardià contra els estralls del temps. Sense
mi, aquesta col·lecció de fràgils molècules s'hauria ensorrat convertint-se en
pols fa milers d'anys.
L'esperit va caminar -no, surà- cap a ell, creixent en
volum i alçada a mesura que s'acostava a Shas.
–Sóc jo qui decideix qui és mereixedor de descobrir la
seva saviesa. Sóc jo qui decideix com es farà servir aquest coneixement. I tu
has fet exactament el que jo he ordenat.
Dotzenes de pensaments diferents van lluitar per captar
l'atenció d’en Shas, però cada un era derrocat ràpidament pel següent, i Shas
era incapaç de concentrar-se en absolut. La por dominava ara les seves
emocions, perduda la seva curiositat, esvaïda la seva arrogància. Va retrocedir
trontollant mentre l'esperit semblava créixer en comptes de moure’s cap a ell.
–I ara que t'he permès l'honor de crear l'armadura, has
de realitzar un servei per a mi.
Shas es va encongir de por davant d'aquestes paraules. Qualsevol
que fos el desig del protector del llibre, Shas sabia que d'alguna manera
implicaria la seva perdició.
–No és la teva perdició, Shas. No, és com sempre t'he dit
en els teus somnis més profunds; és el teu destí.
L'espectre va esclatar en una sonora riallada.
Shas va fer un cop d'ull a la mitja dotzena de sortides
que tenia la càmera, però totes semblaven estar massa lluny. Si l'esperit no
volia que marxés, no li deixaria fer-ho. I Shas no tenia cap desig de descobrir
com realitzaria aquesta acció.
–No et preocupis, deixeble meu. Tindràs el teu lloc en la
història de la galàxia. No t'he fet arribar tan lluny per acabar ara amb la
teva, d'altra banda, insignificant existència. No, et convertiràs en una
extensió de la meva persona. Aniràs on jo no puc anar i ajudaràs a restaurar la
glòria dels Sith.
Shas va sentir que tornava la seva curiositat, encara que
la seva por no va remetre.
–Però abans que t’ensenyi les habilitats que necessitaràs
per tenir èxit en la teva missió, he de fer-te més fort. –L’esperit va mirar
cap l'armadura que reposava en un munt a la base de la forja. Aquesta –va dir,
assenyalant-la– serà la teva nova pell.
Al principi Shas estava confús, però de seguida ho va
comprendre tot.
–I aquest nou ésser que es crearà amb la fusió de l'home
i el metall, decididament mereix un nou nom. Crec que «Warb Null» serà adequat.
Shas va estendre les mans per defensar-se i va cridar de
terror quan l'espectre es va abalançar sobre ell.
FI
