Relats recopilats Galaxy Guide (V)

Anterior

5 Primeres impressions

Galaxy Guide 7: Mos Eisley

Capítol 2: Visió general de Mos Eisley

Autor: Martin Wixted

 0-4 DBY

El saltacels s'obria camí lentament pels carrers abarrotats. Dotzenes d'éssers d'aspecte poc respectable passejaven pel laberint, aliens al brillant saltacels amb l'emblema imperial. El lloc era càlid, els edificis no eren de molta altura i s’enganxaven al terra. De tant en tant un estret carreró oferia ombres en tota la seva longitud, però els sols bessons s'asseguraven que les ombres no proporcionessin alleujament per a la calor. O l'olor.

—No és gran cosa per a la vista, veritat? —va sospirar el Prefecte Eugene Talmont, obrint-se el coll de l'uniforme.

El Tinent Harburik va alçar la mirada del panell d'instruments.

—No, senyor.

El soldat va gesticular ràpidament per apartar a un grup de jawes. Les criatures de túniques marrons van avançar al costat del saltacels durant uns metres, colpejant el capó i balbucejant entre ells. El Prefecte va advertir algunes mosques bonint entre les caputxes de les criatures nanes i instintivament va fer una ganyota de fàstic. Quan el saltacels finalment els va deixar enrere, es va tornar per mirar com els petits éssers s'allunyaven en la distància.

—Mmff. Si aquest és l'assentament més important del planeta, diria que destinar-me aquí serà un desaprofitament del meu considerable talent. Un creuria que el vell Moff Julstan podria trobar algun lloc més digne dels meus talents com a negociador i de la meva exquisida educació.

—Sí, senyor. És cert que aquí no ocorre gran cosa.

Només feia cinc minuts que Harburik li coneixia, i ja li odiava. Va decidir deixar que el Prefecte descobrís per si mateix la quantitat d'activitat que bullia sota la superfície d'aquesta ciutat d'aspecte afable. Tal vegada això li faria perdre una mica de la seva arrogància.

—Per cert, què sap sobre el motiu pel qual l'antic Prefecte va ser retirat del seu càrrec? He escoltat parlar de la seva incompetència general i de les seves peculiaritats, com malgastar fons imperials a produir milers de mapes locals per repartir-los gratuïtament als visitants; però, en un planeta perdut com aquest, aquest tipus d'incompetència general sembla bastant innocu.

—El Prefecte Depp va morir en la línia d'acció, senyor.

—En aquest planeta? —El Prefecte Talmont es va regirar incòmode en el seu seient—. Suposo que no va ser alguna revolta local.

—L'informe va ser una mica imprecís, senyor —va dir Harburik, amb la seva veu més pesada i molesta, gaudint de la incomoditat del Prefecte—. Alguna cosa sobre un droide assassí, segons recordo.

—Oh. Oh... dimonis. —Talmont empal·lidí i es va encongir en el seu seient—. Podem posar el sostre de la cabina? Sí, la cabina, això és. Revisarem millor el desplegament policial actual una vegada que arribem a la meva oficina. Oh, dimonis.

El tinent va somriure mentre dirigia el saltacels cap a la nova oficina del Prefecte.

Següent

Relats recopilats Galaxy Guide (IV)

Anterior

4 Buscant treball

Galaxy Guide 7: Mos Eisley

Capítol 2: Visió general de Mos Eisley

Autor: Martin Wixted

 0-4 DBY

—Ens està mirant?

—Què? Què ens està mirant?

—Aquest jawa d'aquí... no et giris! Sembla que té un comunicador. Pot ser que sigui el mateix que ens ha estat seguint des que vam aterrar aquí aquest matí.

Vareth va arrufar les celles, concentrant-se sobre la seva cervesa foz. Ja era bastant dolent que haguessin falsificat les credencials de la seva nau, però els havia faltat temps i diners per tractar si més no d'aconseguir canviar els seus propis documents d'identitat. I certament no tenien negocis legítims en aquesta ciutat. Ara desitjava no haver deixat que Garron la convencés per això. Un treball per a un gàngster com el hutt? Gairebé es va estremir. Però era l'única via d'aconseguir crèdits ràpids. I tampoc és que estiguessin preparant-se per realitzar un robatori o un atracament. En realitat no.

Mirà al seu company. Almenys Garron semblava bastant tranquil. Però, sent sullustà, era difícil saber-ho amb certesa.

—Com se suposa que puc dir-te si ens està mirant o no? —va preguntar Garron.

—Ai. No sé. Suposo que no pots. Tant de bo tinguéssim un escàner electrònic, o alguna classe de micròfon espia droide. O tal vegada...

Garron la va interrompre.

—Badalla.

—Disculpa? —va preguntar Vareth, observant al jawa de cua d'ull.

—Badalla, sí. Confia en mi.

Garron va somriure. Aquest era el seu senyal personal, la seva broma privada. Ningú hauria de confiar mai en un contrabandista.

—D'acord.

Vareth va fer el que esperava que fos una bona imitació d'un badall. Va veure que els músculs de la mandíbula del propi Garron es tibaven fins que finalment va sucumbir a l'aclaparant necessitat. I mentre observava, el suposat espia es va tornar i es va portar la mà a la boca. Vareth va somriure i va pensar per un instant en la universalitat del badall reflex.

—Bona idea, Garron. Anem-nos-en.

Els dos es van posar dempeus i van abandonar ràpidament la cantina. La seva sortida no va passar desapercebuda.

La resplendor dels sols en la sorra va fer que Vareth volgués tornar a la fresca penombra del bar. Mirà a Garron, que ja havia col·locat unes ulleres sobre els seus sensibles ulls.

—Com trobem la seva casa? Tota aquesta zona és un laberint. Vam estar demanant adreces, però ningú semblava saber.

—Tal vegada la raó sigui que nosaltres no necessitem trobar-los, pot ser que siguin els altres els qui han de trobar-nos.

—Sí, tal vegada. Però seguim avançant. No vull que ningú ens posi la mira damunt.

Vareth es va posar la bufanda sobre el nas mentre passaven al costat d'un grup de jawes. Almenys, havia après això en Tatooine.

—Disculpin —va dir una veu metàl·lica.

Vareth es va quedar immòbil. Sonava com un soldat d'assalt. Es va tornar lentament. Va parpellejar una vegada, i després una altra. Aquí no hi havia ningú.

—Disculpin —va tornar a dir la veu, des d'algun lloc prop de la seva cintura. Vareth va baixar la mirada per veure al jawa sostenint un traductor de mà sobre la seva gola—. Salutacions de part del seu ocupador. Si us plau, segueixin-me.

—Ara veus com tot el que t'he estat dient era cert, veus?

—Calla, Garron.

Van seguir a la figura de la túnica marró mentre travessava els grups de gent, esquivava un lliscant terrestre a tota velocitat, i s'introduïa en una porta en penombra. Vareth no va tenir problemes a seguir el pas de la criatura mentre descendia pel fresc i fosc túnel, deixant enrere passatges i passadissos laterals, girant primer a l'esquerra, després a la dreta, passant al costat de diverses portes, girant una altra cantonada, i detenint-se finalment davant una porta tancada. Va murmurar alguna cosa que Vareth estava segura que hauria estat incomprensible fins i tot si ho hagués escoltat clarament. La porta es va obrir lliscant-se amb el grinyolant so d'acer sobre sorra.

La sala estava tènuement il·luminada per un generador portàtil col·locat en el terra. L'olor de terra que va envair les seves fosses nasals estava creat per l'enorme quantitat de bolets i altres fongs que cobrien el terra i les parets. L'únic mobiliari de la sala era una cadira ocupada per un twi’lek d'aspecte pàl·lid, amb les cues cranials enrotllades sobre les espatlles. El twi’lek va empassar l'últim dels xampinyons que estava menjant i es va xuclar els dits. Vareth va escoltar a Garron entrar a la sala darrere d'ell, i la porta es va tancar. Aquest twi’lek era prou egocèntric com per sentir-se fora de perill davant dos contractistes independents. Però després de tot, es va recordar Vareth, eren ells els qui havien anat allà a posar-se a la seva disposició per aconseguir ocupació. No obstant això, mostrar temor probablement no ajudaria a aconseguir-los el treball.

—Sí —va dir l'ésser que estava assegut, agitant la seva cua cranial esquerra—, se us ha observat des que vau entrar en el sistema. I si preteneu fer-me algun mal, és improbable que trobeu el camí de sortida d'aquest laberint.

Vareth es dreçà en tota la seva altura.

—Per descomptat. Tret que el meu amic, aquí present —va fer un pas a la seva esquerra per deixar que el twi’lek pogués veure clarament a Garron—, és un sullustà. Quan es tracta de túnels, tenen memòria fotogràfica. Vol que comencem de nou? —Va fer un pas endavant—. El meu nom és Vareth.

—Salutacions, astuta. Sóc Bib Fortuna. —Va fer una lleugera pausa per deixar que l'anunci calés, com si fos una gran revelació. A causa de la manera de comportar-se del twi’lek, Vareth va tenir una punxant ànsia d'agenollar-se, però la va ignorar. Fortuna es va aclarir la gola—. Sembleu adequats per a la tasca.

Següent

Relats recopilats Galaxy Guide (III)

Anterior

3 El final d'una era

Galaxy Guide 7: Mos Eisley

Capítol 1: Tatooine

Autor: Martin Wixted

 0 ABY

El Prefecte Orun Depp joguinejava amb el seu esmorzar quan va aparèixer l'oficial. Empenyia amb el dit el contingut del seu plat, que consistia en les restes del seu esmorzar número mil cent trenta-vuit a força d'ou de krayt passat per aigua i cuixa de falcó de sorra. Va agrair la interrupció.

—Sí?

El Tinent Harburik va controlar el seu impuls d'esbossar una ganyota de desdeny.

—L'anàlisi de comunicacions informa que un Destructor Estel·lar i una petita corbeta han sortit de l’hiperespai fa mitja hora. Va haver-hi intercanvi de trets làser. El Governador Aryon ha sol·licitat que vostè s'ocupi de l'assumpte.

El Prefecte es va posar dempeus, empassant precipitadament els trossos restants d'ou de krayt.

—Bé, vaja, això sí que és notícia. Bé, bé. Per sort jo... Hauran de parlamentar amb mi per als drets de proveïment, o el que sigui, veritat? Tinent, quant espai queda disponible a la nostra presó?

Harburik va sospirar.

—Senyor, tenim a les germanes Tonnika, un humà que va ser arrestat per fer-se passar per oficial imperial, un gamorreà acusat de colpejar a un civil, i un rodià atrapat per carterista.

—Hmm. Serà millor que alliberi a les bessones. Vull tenir suficient espai per...

—Senyor, les bessones són, des de lluny, les pitjors criminals de tots ells!

—Tinent. Un Destructor Estel·lar Imperial. Aquí. A Tatooine. Vagi, les implicacions són terribles. Bé, bé...

Harburik va somriure per a si mateix, expectant davant la reacció que causaria el seu següent fragment d'informació.

—I, senyor, acaben d'informar-nos que han enviat a la superfície un destacament de tropes d'assalt.

El Prefecte va mirar a Harburik com si tingués tres caps, i després va començar a donar voltes per la sala, copejant-ho tot. Harburik va tenir la vaga necessitat d'agafar a l'home com si fos una baldufa.

—Ens han informat? No sol·licitat? Què significa això? Després de tot, hi ha canals adequats que han de seguir-se. No està d'acord, tinent? Veurem en què queda això. —Depp va sortir a grans gambades de la sala.

—Bé, eh, sí. Sí, senyor —va tornar a repetir per emfatitzar, alegrant-se dintre seu en la incomoditat del Prefecte mentre li seguia a través de l'edifici fins al centre de control.

—Deixeu que jo parli amb aquest capità. Com s'atreveix a pensar que pot enviar tropes sense més, sense autorització?

Harburik va fer que l'oficial de comunicacions abandonés el seu lloc i es va asseure ell mateix davant la consola, trucant al destructor. Furiós, Depp donava voltes per la petita sala mentre el tinent premia els últims controls i assenyalava a la plataforma hologràfica.

—Aquí té, senyor.

Depp va pujar a ella, i mentre la seva imatge era capturada i enviada al destructor, l'holograma corresponent es va formar davant ell.

—Bé, què significa això? —va començar a dir Depp, però es va detenir de cop quan un fred gelat va recórrer la càmera—. Vaja, eh...

La figura atzabeja va parpellejar.

—No tinc temps per a cortesies, Prefecte. He ordenat que un destacament de tropes descendeixi a Mos Eisley per a un assumpte oficial...

Depp es va aferrar als últims brins d'indignació i va empassar saliva.

—Sí, però han de seguir-se els canals adequats, eh, Lord Vader. —Va sentir que la seva determinació flaquejava—. Fins i tot algú com vostè, eh, comprèn la necessitat de la disciplina en les files. —La seva decisió va vacil·lar un instant, i després es va esfondrar—. No és així?

La imatge hologràfica va continuar com si mai hagués estat interrompuda.

—... per ordre de l'Emperador. En breu dos destructors estel·lars més arribaran per posar Tatooine en quarantena. D'efecte immediat. Està clar, Prefecte?

—Això, això és altament irregular... però com desitgi, Lord Vader. —La imatge es va esvair, i el Prefecte Depp es va tornar cap a Harburik, agafant-se el coll de l'uniforme—. Prepari allotjaments adequats per als soldats, tinent. Vull que se'ls atengui en tot el que sigui possible.

Següent