Anterior
II
Ja
eren les hores de l'alba. Els últims focs artificials del carnaval s'havien
consumit, deixant enrere un viscós sostre de fum gris. Un fi plugim de restes
polvoritzades queia del cel, cobrint de pols als cansats festejants. Les fines
cendres cobrien les seves cridaneres disfresses i pendons, assenyalant el final
de les festivitats. En ramats separats, les multituds es van disgregar en grups
més petits i es van dirigir a les tranquil·les ombres de casa seva per
continuar la festa o dormir plàcidament.
-
No ho entenc -va xiuxiuejar la Padija. Les seves mans nervioses van tirar del farcell
de tela, arrugant l'espatlla de la jaqueta de vol -. Ja haurien d'estar aquí.
Porten gairebé una hora de retard.
En
Drake va arrufar els llavis amb impaciència, oferint poc consol. Mastegant un
grapat de flocs de llavors, va fer una ganyota quan l'amarg regust va cremar la
seva sobrecarregada llengua. Lamentant el saborós sopar que es refredava a
diverses illes de distància, va arrufar les celles i va tractar de distreure’s.
El socorroà es va recolzar en l'elevada figura de la seva primera oficial. Va
retrocedir a batzegades uns quants passos quan la wookiee es va apartar
sobtadament del seu costat.
-
Què et passa? -Va grunyir.
La
frenètica veu de la Nikaede gairebé va quedar ofegada sota un renovat esclat de
soroll quan un grup de joves va sortir trotant de la cantonada més propera.
Arrossegaven un reguitzell de petards que explotaven sobre l'empedrat. El
ressonant escàndol reverberava pels estrets carrers i carrerons.
-
Foc de blàster? -Va preguntar en Drake a la seva sòcia. Quan els nens
esvalotadors van marxar i l'estrèpit dels petits petards es va esvair, el va
escoltar, el recognoscible pols d'uns rifles blàster ressonant en un carreró
proper. Deixant anar amb compte la corretja del seu blàster pesat, en Drake va
escodrinyar la boira nocturna acord el so augmentava al carrer. Mirà a la
recerca de senyals d'adoradors lunars borratxos, que podrien estar continuant
la seva celebració durant hores disparant aleatòriament al cel nocturn. Però
cel sobre els seus caps i als carrers de sota estaven clars.
Es
va esforçar per veure en les ombres d'un estret carreró, on hi havia deixalles
i munts d'escombraries tirats a banda i banda dels carrers deserts. Llavors,
per un instant, en Drake va veure una figura movent-se entre els munts
d'escombraries. Amb els tentacles cranials rebotant sobre les seves espatlles
en la seva carrera, el Twi'lek vestia una túnica de treball i uns pantalons de
vol taronges. En les ombres, l'alienígena semblava ser un bufó, fent cabrioles
en la foscor per a delit d'una audiència invisible.
Saltant
sobre els grans munts, el Twi'lek va tornar a la llum. Les seves cames es
movien amb passos pesats i cansats, com si anés a desmaiar-se en la següent
gambada. Un moment després, diversos trets de blàster van seguir per l'estret
passatge, escampant matèria en descomposició i incinerant escombraries en
l'aire al seu voltant.
-
Alto! -Va dir una veu filtrada en les ombres distants. La llunyana estàtica
d'un comunicador va augmentar l'aprensió d’en Drake. Es va quedar
instintivament immòbil, usant el vel de la foscor com a avantatge quan tres
soldats d'assalt imperials van sorgir del mur de fum a l'altra banda del
carreró. Perseguint a la seva esgotada presa, disparaven esbojarrades ràfegues
als carrers deserts. Les seves intencions eren òbvies, subratllades per la seva
flagrant despreocupació per la seguretat personal del Twi'lek o de qualsevol
altre ciutadà que aparegués accidentalment en la línia de foc.
Quan
una altra ràfega de trets blàster va il·luminar els foscos murs del carreró de
la ciutat, en Drake va escoltar el fugitiu panteixar quan el seu cos es va tensar
amb petites tremolors i convulsions. L'estrany va caure als peus de la Padija,
amb una negrosa marca d'impacte fumejant a la part posterior de la seva túnica,
entre les espatlles. Amb la sang rajant de la comissura dels seus llavis, el
Twi'lek moribund va estendre el seu braç cap a la Padija i la va atreure cap a ell.
-
Dr Maa'cabe! -Va dir la Padija, col·locant-se ràpidament al seu costat -. On és
el coronel Renz?
En
Maa'cabe va negar amb el cap i va tractar de posar-se dret, però va fracassar,
tornant a caure sobre les deixalles amuntegades. Un gemec ofegat va escapar de
la seva gola i el seu cos va fer unes convulsions violentes, estremint-se com
si estigués suportant una càrrega molt pesada. Un instant després, va quedar
immòbil.
-
Dr Maa'cabe! -Va exclamar la Padija. Va deixar anar un crit quan una ràfega de
foc blàster va explotar al seu voltant. La va obligar a apartar-se del cadàver
d'un salt.
En
Drake es va dur la Padija lluny del cos del Twi'lek i la va empènyer a un altre
carreró. Va alçar les mans, mostrant als soldats la seva intenció de rendir-se.
Els soldats imperials van reduir el pas per poder veure millor el
contrabandista i els seus companys, i després es van detenir quan es van
aproximar a la forma inerta del Twi'lek.
-
Què estàs fent? -Va xiuxiuejar la Padija.
-
Guanyar temps -va respondre el contrabandista després d’un lleuger somriure. Va
fer un gest a la Nikaede amb el cap, indicant a la wookiee que li flanquegés
pel costat esquerre. Quan els soldats d'assalt es van girar i van alçar els
seus rifles blàster per apuntar-li, el socorroà va relaxar l'espatlla, girant
lleugerament sobre el seu taló dret. Després, abruptament, va deixar caure
l'espatlla i va extreure el blàster pesat de la seva funda amb letal precisió.
Mentre
el primer tret explotava amb flames verdes contra el pit del soldat imperial
que anava al capdavant, en Drake, va empènyer la Padija cap a l'esquerra,
contra la seva primera oficial. L'impacte del tret va empènyer al segon soldat
d'assalt contra el mur del fons i el va deixar inconscient en un munt
regalimant d'escombraries.
Esquivant
un tret perdut del soldat d'assalt restant, la Nikaede va apartar la Padija a
un costat i va rebre un impacte directe a l'espatlla esquerra. La wookiee va
encaixar la seva ballesta a l'espatlla, preparant-se per a la reculada, i va
deixar anar un feroç crit de guerra mentre disparava. El tret va saltar des del
mecanisme del gallet modificat i va fer miques la placa pectoral del soldat
d'assalt.
-
Avui hi haurà moltes escombraries -ajupint-se en les ombres, en Drake va
atreure la Padija cap a les ombres darrere d'ell -. Aquest era un dels teus
passatgers? -Va preguntar, endinsant-se a la carrera per l'estret canal.
-El
Dr Maa'cabe -va dir ella, panteixant. Va temptejar el blàster que portava al
maluc, subjectant-lo al palmell de la mà. Mentre continuaven la seva fugida pel
carreró, la Padija va relliscar i va perdre l'equilibri sobre la humida
superfície de l’empedrat. El seu blàster va fer un tret accidental quan el dit va
prémer el sensible gallet en un acte reflex.
En
Drake es va tirar a terra, ajupint-se i rodant sota el tret perdut i els rebots
que el van seguir.
-
Vés amb compte amb el que fas amb aquesta cosa! -Va cridar, apuntant-li a la cara
amb el seu propi blàster.
Quan
la Padija començava a respondre alguna cosa, la seva veu va quedar tallada per
nous trets de blàster. La Nikaede la va apartar a un costat, permetent que en Drake
tingués via lliure per disparar als soldats imperials que els perseguien pel
fosc pas.
-
Vés amb compte amb el que fas tu! -Va cridar la Padija. Va mirar la wookiee
mentre la Nikaede l'alçava en suspens i sortia corrent per la retorçada
cantonada d'un carreró.
-
Ep! Deixa’m anar. Puc valer-me jo mateixa! - Va lluitar per alliberar-se de la
suau però ferma adherència de la wookiee. Just llavors, un tret de blàster va
esclatar sobre el seu cap, estellant en part la cantonada de l'edifici més
proper. La detonació va ressonar amb tal força, que la Padija va témer que els
seus timpans rebentessin amb la violència de l'explosió. Desorientada i confosa,
es va ensorrar contra el cos càlid de la Nikaede.
Superats
en nombre i armament, en Drake va buscar cobertura darrere d'un munt
d'escombraries i va disparar gairebé a boca de canó sobre el pit del soldat
d'assalt que anava al capdavant. El socorroà va alçar el blàster i va fer
diversos trets aleatoris més. Quan una cortina de trets van il·luminar el
carreró com a resposta, es va llançar pel passatge lateral i va córrer en les
ombres darrere de la seva sòcia, xocant inadvertidament contra la Nikaede.
-
A què estàs esperant aquí parada? -Va exclamar en Drake. Es va quedar immòbil
quan un acalorat rugit de grollers síl·labes en wookiee va fer que el color li pugés
a les galtes.
Sostenint
en una mà a una Padija que es balancejava com un pes mort, i la seva ballesta
en l'altra, la Nikaede va mirar la tanca de quatre metres d'altura i ploriquejà
abatuda, amb la seva veu malenconiosa ressonant contra la sòlida estructura de
plastiacer. Després, agitant suaument les espatlles de la Padija, va udolar
davant el rostre de la jove.
-
Això la despertarà -va grunyir en Drake. Va empènyer la Padija contra el mur,
deixant que les seves mans caiguessin a banda i banda del seu cos. Després,
prenent-la de la cama, la va empènyer cap a l'alt de la tanca.
-
Què estàs...? -La seva veu va esdevenir una successió d’irats crits mentre el
seu cos passava per sobre de la barrera.
En
Drake es va quedar quiet, escoltant per sobre dels forts batecs del seu cor.
-
Padija? -A l'altra banda només hi havia silenci -. Padija? Estàs bé? -Va cridar
en Drake, escoltant els passos dels seus perseguidors acostant-se.
-
Me les pagaràs per això, Drake Paulsen -va xiuxiuejar una veu feble-. Això és
el que dius "talent especial" en acció?
En
Drake va somriure i va guardar el seu blàster. Fent un gest a la Nikaede amb el
cap, va recolzar la seva bota contra les mans unides de la wookiee i va aguantar
mentre ella el llançava per sobre de la barrera. Amb cura d'evitar l'ombra
encongida a la base de la tanca, en Drake va caure a l'altre costat. Va tornar
a treure el seu blàster, examinant els carrers a la recerca de qualsevol signe
de problemes.
-
Afanya't, Nik. Està net.
La
Padija va cridar quan un fort espetec va ressonar a la part superior del mur de
plastiacer, fent que saltessin espurnes. Amb les urpes d'escalada completament
esteses, el rugent rostre de la Nikaede va aparèixer sobre la part superior del
mur, seguit per les espatlles i després la resta del seu cos. La wookiee va
passar la seva enorme massa a l'altre costat i va baixar d'un salt de la
barrera. Deixant-se caure a terra i flexionant els genolls per absorbir
l'impacte, una cortina de trets de blàster va ploure sobre ells, per sobre de
l'elevada barrera. Diversos trets van impactar en el propi mur, causant
fractures de tensió que creixien en espiral des del punt d'impacte.
-
Per l'aspecte d'això -va dir en Drake, mirant com el mur s'anava fent miques -,
podem descartar que ens facin presoners.
-
I ara què? -Va xiuxiuejar la Padija mentre seguia al contrabandista al carrer
desert de l'altra banda del carreró.
-
Per què no m'ho diu vostè, senyoreta? Tu ens vas ficar en aquest embolic.
-
Jo? T’estic pagant perquè...
En
Drake la va silenciar amb un brusc gest perquè callés. Mirant sobre les seves
espatlles, va veure un parell de motos lliscadores Falcó Nocturn aparcades just
sota una fosca cornisa. La cadena que en un altre temps assegurava l'entrada a
l'estructura del garatge estava ennegrida amb marques de trets, senyal d'una
entrada forçada.
Baixant
el seu blàster a l'altura de les cuixes per ocultar-lo, en Drake va sortir al
carrer desert, passant la seva mirada d'un extrem a l'altre de l'ampla avinguda.
-
Posa't en això, Nikaede -va dir, fent-li un gest amb la mà.
-
Que es posi en què? -Va preguntar la Padija. Mirant a les ombres com si alguna
cosa o algú pogués saltar sobre ella, va agafar amb força el seu farcell -. Què
fa?
La
wookiee va deixar anar la coberta dels cables sota el seient de la moto
lliscadora. Van saltar espurnes del vehicle i el motor es va encendre amb un
fort clam, provocant un somriure de la inquieta wookiee.
-
Ens està aconseguint un mitjà de transport per sortir d'aquí -va respondre en Drake,
provant l'estructura de la moto lliscadora Aratech 74-Z. Va revolucionar el
motor, prement els sensibles controls d'acceleració.
-
Saps com pilotar una d'aquestes coses? -Va preguntar ella, grimpant amb cautela
en el seient darrere seu -. He llegit que aquestes coses causen a l'any més
morts que...
-
Suposo que hauràs de confiar en mi -va somriure en Drake, mostrant arrogància a
la cara.
-
I on anirem? El port estel·lar probablement ja estigui ple de tropes imperials.
-
Si la meva nau estigués atracada al port, podria estar preocupat. -Va assentir
amb el cap quan la Nikaede va tornar a la vida el motor de la segona moto
lliscadora.
-
Viuré per lamentar això -va xiuxiuejar la Padija, esmorteint la seva veu contra
les espatlles d’en Drake.
-
Probablement. - Va accelerar a fons, subjectant amb força el manillar mentre la
moto sortia acomiadada als carrers.
Trets
blàsters explotaven sobre els seus caps, provocant que la Nikaede hagués de
frenar bruscament per evitar ser assolida. El pes de la wookiee va sortir
disparat cap endavant sense previ avís, fent que la moto oscil·lés amb risc de
perdre l'equilibri. Va augmentar la potència dels motors repulsors per
compensar i va accelerar per arribar fins al seu soci.
-
Mantingues ajupit el cap i fes el mateix que jo -va exclamar en Drake -. Quan
m'inclini, t'inclines! -Va sentir la seva barbeta clavant-se a les espatlles
quan ella va assentir com a resposta. Un tret rebotat va ballar pel paviment,
dutxant la part posterior de les seves motos amb pedra fosa i runes. En Drake
es va inclinar sobre el panell de control i va obrir la marxa pels estrets
carrers de la ciutat interior. Esquivant foc de blàster, el socorroà virà a
l'avinguda principal cap a les seccions residencials properes als afores de la
capital.
Un
parell de soldats d'assalts en trineus repulsors els estaven esperant.
Accelerant mentre girava bruscament, en Drake va deixar anar els pitjors
juraments socorroans del seu repertori quan els imperials van obrir foc sobre
ells. Va accelerar a fons i va girar a tota velocitat la següent cantonada,
lluitant per mantenir el control de l’Aratech mentre aquesta s'agitava
salvatgement sota el seu pes.
-
Què estàs fent? -Va cridar la Padija, ajupint-se sota la pluja de foc blàster -.
Aquest carrer és un carreró sense sortida. Fins i tot jo sé això!
-
Això requereix una mica de sentit de contrabandista -va cridar en Drake per
sobre del fragor del vent -. Agafa't. - Va continuar cap a la barricada que
aguaitava bloquejant la seva fugida. Amb un somriure murri, va sentir els
braços de la Padija estrenyent-se amb més força la seva cintura -. Això hauria de
treure’ns-els de sobre.
Va
ajustar el motor repulsoelevador i va saltar la barricada de quatre metres
d'alt. Sostenint fermament els controls de la moto, va caure de nou al nivell
del sòl i va aconseguir girar en l'aire, deixant espai perquè la Nikaede pogués
creuar el mur amb seguretat.
El
pilot imperial al capdavant va calcular malament la maniobra. En Drake va fer
una ganyota de dolor quan el soldat d'assalt va lliscar pel perillós gir i es
va estavellar contra els edificis a l'altre costat de la barrera. L'explosió
resultant va agafar de ple al següent pilot, enviant-lo a ell i a la seva moto
en un brusc gir cap a les ombres a la base del mur.
-
Si us plau, digues-me que tens un pla. -La Padija va enterrar el seu rostre
entre les espatlles d’en Drake.
-Hi
ha un amagatall de contrabandista al bosc. El meu pare solia acampar allà quan
les autoritats del sector se li acostaven massa -. En Drake va mirar de dalt a
baix per veure si algú els perseguia. No hi havia ningú -. Podem arribar a fet
i amagar caminant, un cop sortim de la ciutat.
Trepitjant
a fons el mecanisme de fre, en Drake va canviar bruscament el sentit de la
marxa amb un derrapatge improvisat i va creuar en una zona de serveis i una
plaça de mercat. Una altra esquadra de soldats d'assalt els estava esperant.
Escudant el seu vehicle darrere del sortidor blavós d'una elaborada font, en
Drake va mesurar la distància que necessitava cobrir entre ells i les portes de
la ciutat. Va envoltar la vora de la font i va accelerar els motors, inclinant
la moto a un costat. Els motors de l’Aratech van protestar amb una sacsejada,
enviant un mur d'escuma a l'esquadra que s'acostava. Cegant-los momentàniament,
en Drake va aprofitar l'avantatge de l'alto el foc temporal i va accelerar cap
a les portes. Va somriure veient que la Nikaede es mantenia enganxada a ell en
el seu flanc dret. Junts, van saltar el mur i van accelerar camp a través, més
enllà de la capital.
En
Drake va continuar cap al bosc que aguaitava just davant seu. L'entrada oculta
a l'amagatall del contrabandista havia estat tallada en l'immens buit d'un
arbre caigut. I darrere d'ella es trobava un intricat sistema de túnels que els
conduirien a un lloc segur.
-
Drake, tenim companyia! -Va cridar la Padija. Va assenyalar a un trio de
soldats d'assalt imperials, cadascun d'ells muntat en un trineu repulsoelevador.
Disparaven aleatòriament a la foscor, atrets per les emissions del camp
repulsor.
A
prop de l'entrada del bosc, un tret de blàster va impactar a la secció de cua d’en
Drake i va fer que la moto danyada xoqués amb el terra. L’Aratech es va
estremir, es va inclinar cap endavant i va fer una tombarella, deixant una
estela de fum gris darrere seu. En Drake va sentir el mareig de la manca de pes
mentre el seu cos volava pel fred aire nocturn. Va escoltar els distants crits
frenètics de la Nikaede i una cacofonia de trets blàster renovats.
La
moto va aterrar esquitxant en un petit rierol prop de la vora oriental del bosc.
Després, el vehicle accidentat va explotar amb tal força que en Drake, fins i
tot en el seu atordiment, va tractar de cobrir-se la cara i les orelles. Va
aterrar sobre un matoll proper a la vora del rierol. Rodant sobre els joncs
aquàtics que envoltaven la vora, es va aturar de cop quan el seu cap va xocar
contra una roca. Mentre les poc profundes aigües amaraven la seva jaqueta i els
pantalons, el jove socorroà va quedar immòbil, pacíficament adormit pel cop al
cap.
-
Drake! -Va sentir que deia l’aterrida veu de la Padija, i després va sentir les
seves mans a la cara. Gemegant llastimosament mentre el dolor s'apoderava del
seu front, va rodar cap a un costat.
-
Drake, si us plau, reacciona. Vénen cap aquí!
En
Drake va escoltar l'inconfusible so dels trets d'una ballesta wookiee i va reconèixer
les modulacions de potència augmentada de l'arma modificada de la Nikaede. El
so el va fer tornar en si abruptament i es va incorporar, mirant la Padija amb
expressió de desconcert a la cara. Ella tenia algunes marques d'esgarrapades a
les galtes, però no semblava tenir res més greu. Llavors en Drake va sentir el
càlid degoteig de la sang corrent per la vora del seu front.
-
Drake? -La Padija va extreure de la butxaca un mocador i ràpidament el va
amarar en l'aigua freda, netejant la sang de la cara -. Drake, reacciona.
Apartant
la mà de la Padija, en Drake va retirar l'embolic de joncs que cobria el seu
cap i pit, i es va posar dempeus.
-
Estaré bé -va dir, arrossegant les paraules, encara atordit per la caiguda. Va
trontollar, inestable, sentint com ella el subjectava posant-li les mans a les
espatlles. L'explosió d'una granada als voltants va fer que els reflexos del socorroà
despertessin de cop -. Nikki! Anem-hi! - Va sortir corrent cap a l'interior del
bosc, tirant de la Padija perquè el seguís.
Quan
la Nikaede va arribar al seu costat amb grans gambades, va accelerar la carrera,
buscant l'entrada oculta en la foscor. En Drake va treure una vara de llum del
seu cinturó i va examinar ràpidament els arbres propers, buscant l'obertura per
la qual la Nikaede i ell havien sortit venint des de la ferralleria, a l'altra
banda del bosc en els límits de la ciutat. Tot d'una, el feix de llum va xocar
contra una inesperada taca d'armadura blanca sobre fons negre. El socorroà es
va tirar a terra, emportant-se amb si la Padija, quan el soldat d'assalt
explorador va obrir foc -. Nikaede, a terra!
-
Com han arribat aquí tan ràpid? -Va cridar la Padija mentre els soldats corrien
cap a ells.
-
No ho sé i no tinc intencions de preguntar-los-hi. Anem-hi. - La va aixecar del
sòl, esquivant una segona ràfega mentre la Nikaede els cobria.
Es
van endinsar al bosc ombrívol. Envoltant un gran arbre, la Padija va ensopegar
amb un grup d'arrels exposades i va caure als peus d’en Drake.
-
On és? On és aquest lloc? -Va cridar amb veu trencada.
-Aquí
enrere -va grunyir en Drake -. Els Nois de Blanc estaven pràcticament asseguts
a sobre. S'ha acabat el fet d’intentar esquivar-los.
-
Què? -Es va posar dreta lentament, espolsant-se el fang de les mans i canells -.
Què farem?
En
Drake va notar la por en la seva veu.
-
Bé, no podem quedar-nos aquí fora. -Va treure el seu blàster i va prendre una
posició defensiva en els arbres. Seguint els gestos instintius de la Nikaede,
va disparar i va derrocar l'explorador que anava al capdavant. A l'altra banda,
pujada a les branques d'un arbre proper, la Nikaede va buscar cobertura i va disparar
des de les ombres, vencent el segon explorador abans que pogués retirar-se fora
del seu abast.
-
Esteu bojos? -Va xiuxiuejar la Padija -. No podeu enfrontar-vos a tots.
-Bé,
a menys que tinguis una idea millor -va replicar en Drake -, estem atrapats
aquí. No hi ha manera que puguem escapar d'ells a peu. I no sé a tu, però per
descomptat a mi no em ve de gust en absolut dedicar-me a la mineria en nom de
l'Emperador...
La
seva veu va quedar interrompuda per un crit desesperat, a certa distància. Hi
havia un peculiar so palpitant procedent d'uns deu metres de distància, a la
zona on estava amagada l'entrada. Quan en Drake va mirar a través dels arbres
esquelètics, un fi feix de llum blanca va tallar la foscor i va colpejar a un
dels soldats d'assalt que avançaven, i després a un altre, abans de passar al
següent.
La
Padija va reconèixer el so característic d'un sabre de llum.
-
Estàs viu! -Va exclamar. Va començar a avançar cap a la figura, però en Drake
la va retenir -. No passa res -va xiuxiuejar, traient-se suaument les seves mans
de sobre -. És un dels passatgers.
En
Drake va avançar lentament creuant la foscor cap al so. Va observar amb
encisada fascinació com l'ombra que portava el sabre de llum caminava
directament a la línia de foc, reflectint una salva de trets de blàster. Mentre
el sabre de llum traçava un sender de devastació per la foscor, el seu portador
va arribar al costat del següent explorador, assestant-li un tall al tors.
A
través del perímetre dels arbres dispersos, les cinc llunes germanes projectaven
el seu fulgor en la superfície del planeta. Distret pel so de motors repulsors,
en Drake es va tornar a temps de veure al soldat d'assalt que els havia seguit
des de la ciutat. L'armadura de l’imperial encara mostrava les rascades de quan
gairebé va xocar amb la base de la barrera del districte a la ciutat.
Mentre
el soldat alçava el seu rifle per disparar, en Drake va aixecar el seu blàster
i va disparar primer. El tret va colpejar la part inferior del trineu repulsor,
fent esclatar els motors. En una bola de flames vermelles i taronges, el cos
del soldat d'assalt va sortir acomiadat diversos metres per l'aire. Va xocar
contra un gruix entramat de branques d'arbres abans de caure a plom contra el
terra.
La
Padija va córrer als braços de l'estrany i el va abraçar. Era un home atractiu
de poc més de quaranta anys, que portava una capa marró sobre el desgastat
vestit d'una disfressa de carnaval. Hi havia una marca negra de cremada a la
seva espatlla dreta, on aparentment havia estat aconseguit i ferit. Mentre la Padija
el sostenia, va caure lentament de genolls, portant-la al terra amb ell.
-
Coronel Renz! -Li va netejar la brutícia de la cara, lluitant per suportar el
seu pes contra el seu feble cos -. Creia que estaves mort. -La Padija va tornar
a abraçar-lo, tremolant.
-
El Dr Maa'cabe? -Va xiuxiuejar amb esforç.
-
Mort.
En
Renz va assentir sòbriament, sense alè per les seves ferides.
-
Vaig sentir la pertorbació de la seva mort. Una terrible i tràgica pèrdua. I la
calavera de cristall? -Va trontollar, inestable, recolzant-se contra un arbre
proper.
-
Encara la tinc. No has de preocupar-te’n. Però què us ha passat a Maa'cabe i a
tu? Vaig creure que estàvem fora de perill.
-
Recordes aquell capità imperial que vam donar per mort? -En Renz va mostrar un
lleuger somriure -. Bé, doncs no estava tan mort com en Maa'cabe pensava. Ens
va identificar al comissari del museu, que va posar una ordre general de
recerca contra nosaltres. Van reconèixer a Maa'cabe immediatament.
-Bé,
he aconseguit un contrabandista per treure'ns del planeta. Un dels millors,
segons m'ha assegurat el cambrer.
-
Ah, sí? -En Renz va aconseguir eixamplar el seu somriure fi i va alçar la vista
cap al Drake -. Diria que estic en deute amb vostè, capità...
-
Drake -va intervenir la Padija -. Capità Drake Paulsen. I aquesta és la seva
primera oficial, la Nikaede.
-Li
dec una, capità Paulsen -En Renz va estendre la mà, estrenyent gairebé sense
forces la d’en Drake.
-
Diguem que estem en pau -va xiuxiuejar en Drake, mirant amb cautela l'objecte
cilíndric en l'altra mà d’en Renz. El socorroà mirà ràpidament per sobre d'ell,
examinant les ombres -. Odio trencar la màgia del moment, però tornaran. I no
em ve de gust quedar-me per rebre'ls.
Va
furgar en un petit munt de mala herba, pujant a la branca d'un arbre proper. Va
examinar l'entrada de l'amagatall subterrani. La mala herba estava remoguda,
indicant que algú havia caigut al passadís ocult de sota.
-
Veig que vas trobar l'amagatall favorit del meu pare -va dir en Drake.
-
Diguem que va ser simplement un cop de sort local -va remugar en Renz mentre
intentava incorporar-se. Fins i tot amb l'ajuda de la Padija, no podia posar-se
dret i es va ensorrar a sobre seu, exhaust per l'esforç.
-La
meva nau està a uns cinc quilòmetres d'aquí, vuit anant pel camí dels túnels.
Suggereixo que tornem allà i ens amaguem fins que tot estigui net.
-
Vuit quilòmetres! -La Padija va examinar ràpidament la ferida utilitzant la
vara de llum d’en Drake -. Mai ho aconseguirà. Està massa lluny.
-
Tots ho aconseguirem -va insistir en Drake -. Nik, aixeca’l.
Amb
cautela, va baixar de l'entrada oculta i va ajudar a la wookiee a carregar
l'home ferit sobre la seva ampla esquena. Prenent un medipac de la butxaca del
cinturó de la seva primera oficial, va apartar la gastada túnica d’en Renz i va
pressionar amb fermesa un embenat de pressió d'emergència contra la seva
espatlla. La Nikaede subjectà amb força els braços de l'home quan aquest es va
estremir sobtadament sota l'assalt del dolor que sentia.
-Això
haurà de ser suficient de moment. Podrem atendre’l millor una vegada que ens
endinsem més en els túnels.
-
I què impedirà que ens segueixin allà baix? -Va dir la Padija, desafiant.
-
Ella té raó -va dir en Renz amb les dents premudes -. Aquest lloc està ple de
passadissos enganyosos i creuaments de passadissos. I a menys que coneguis el
camí...
-
I a menys que coneguis el camí -el va interrompre la Padija -, podem morir en
aquests túnels. I ningú trobarà mai els nostres cossos.
-El
meu pare i jo ens hem amagat aquí suficients vegades com per trobar el meu camí
en la foscor. -Picant-li l'ullet a la Padija, en Drake va prendre la ballesta
de la Nikaede i es va penjar la pesada arma de les espatlles -. No et preocupis
-va xiuxiuejar, guiant-los a l'interior del túnel després de la seva primera
oficial -. No ens perdrem, t'ho prometo.
Va
entrar darrere d'elles després d'assegurar l'entrada, i després va obrir la
marxa pels passatges ocults de l'interior.
