Capítol 27
Era de nit quan per fi
van arribar al palau de Jabba el Hutt. Van fer aterrar el creuer, i després es
van dirigir a la porta principal.
Sentinelles armats
custodiaven l'enorme porta de ferro. Però quan Boba va aparèixer amb el tocat
d’en Gilramos, van semblar impressionats.
–Pots passar –va dir
un sentinella. Mirà a Boba, després va negar amb el dit–. Però ella no.
–Està amb mi –va
etzibar Boba–. O vols discutir-ho amb Jabba?
El guàrdia es va
queixar. Però els va deixar entrar.
–Sembla que et
coneixen –va dir Ygabba. Mirà a Boba amb admiració.
–Sí, vinc amb
freqüència –va dir.
S'acostaven a la sala
del tron de Jabba. Sons alegres els hi van donar la benvinguda.
–Sona com una festa en
curs –va dir Boba.
Es van ficar endins.
Si s'ha de jutjar pel
desordre, la festa era a punt d'acabar. Plats buits cobrien una llarga taula.
Els convidats estaven reclinats en cadires, o pul·lulaven, mentre parlaven. En
el seu tron s'asseia Jabba. Va menjar amb avidesa un grapat de cucs. De tant en
tant bevia un glop llarg d'un tub bombollejant. Després va rotar sorollosament
i va riure.
–Sembla que ens vam
perdre el sopar –va dir Boba.
–No –va dir Ygabba. Va
assenyalar–. Mira allà.
Al final de la taula
més propera a Jabba, encara hi havia nombrosos plats. Cadascun tenia un pastís
de colors brillants. Diversos estaven rematats per agitats peduncles. Boba els
va mirar, després a Jabba.
–Oh el més Poderós
dels hutts! –va cridar. Es va dirigir cap al tron–. He fet el que vostè
desitjava.
Jabba li va mirar com
si fos un altre cuc retorçant-se. Llavors va veure el tocat adornat que Boba li
mostrava.
–Dóna'm això –va
retrunyir Jabba.
Boba li va lliurar el tocat.
Jabba el va agafar. El va aixecar cap a la llum. El va examinar en profunditat.
L’ensumà.
–Empesta a traïció!
–tronà–. Empesta a Gilramos Libkath!
Al costat d’en Jabba,
Bib Fortuna va murmurar:
–Però podem estar
segurs que està mort?
Jabba li va mirar amb
desdeny.
–Cap neimoidià se
separaria del seu tocat!
Es va inclinar i el va
deixar caure en una terrina fumejant. Immediatament, les flames van saltar. En
un moment, el tocat va desaparèixer. Només van quedar les cendres.
–Ho has fet bé! –va
cridar Jabba. Els seus ulls es van estrènyer–. Però, què va passar amb Durge?
Boba va sacsejar el
cap.
–El veu aquí, Oh Gran
Jabba? –va preguntar en veu alta–. Ell ha fallat. I jo… jo he triomfat!
Jabba li va mirar. Va
assentir. Va alçar els seus braços als convidats.
–Vosaltres, escolteu!
Aquest jove guerrer ha tingut èxit on uns altres han fallat! Rebràs grans
recompenses, tu… –Es va quedar mirant a Boba–. Quin és el teu nom, mandalorià?
–Boba. Boba Fett.
–Boba Fett! –va
repetir Jabba.
A la sala al voltant
de Boba, tots van aplaudir.
–Així es fa! –va dir
Ygabba. Li va donar un cop de puny amistós en el braç.
–Gràcies, Oh Jabba.
–Es va inclinar. Millor no oblidar-se
d'això!, va pensar.
–Prepara la seva
recompensa –va ordenar Jabba a Bib Fortuna.
El majordom twi’lek va
assentir. Es va baixar de la plataforma del tron i es va dirigir a Boba. Li va
lliurar una lluenta fitxa.
–La teva paga –va dir.
Boba va agafar la
fitxa. Es va llevar el casc i el va subjectar sota el braç. Mentre contemplava
la fitxa els seus ulls es van obrir com a plats.
Això és suficient per equipar a l'Esclau I tres vegades!, va pensar.
–Tinc altres treballs
per a tu, molts més! –va retrunyir Jabba el Hutt.
Boba va assentir. Va
fer un pas cap a enrere, Ygabba estava al costat d'ell.
–Creus que podríem
menjar ara? –va murmurar.
–Per descomptat! –li
va respondre murmurant.
Mirà una vegada més a
Jabba el Hutt. Però l'atenció del senyor del crim ja havia tornat a altres
assumptes.
–Ràpid –va dir Ygabba,
tirant de Boba cap a la taula–. Abans que et doni quelcom més a fer!
Però a mesura que
s'acostaven a la taula, l'expressió d’Ygabba es va posar trista. Boba la va
mirar, després als molts plats. Tots ells contenien postres: coques, flams,
gelatines virals i pastissos de wuorl.
–No tenies gana? –va
començar–, vaig pensar que havies dit…
De sobte la cara
d’Ygabba es va posar pàl·lida. Mirava cap endavant. Va sospirar.
–Pare! –va cridar.
Boba es va girar. Al
final de la taula estava una fràgil figura. Vestia un davantal verd i brillant
i un capell. A la seva mà tenia un enjoiat ganivet vortexià per a pastissos.
Quan va veure a Ygabba també es va posar pàl·lid.
–Filla! –va exclamar.
Boba els va mirar quan
es van abraçar. Ygabba estava plorant. També Gab’borah.
–Com és possible? –va
preguntar l'ancià. Mirà darrere d'ella on Boba estava–. Tu…?
Ygabba va assentir.
–Va ser ell, pare. Ens
va salvar, a tots. De Gilramos Libkath.
–Libkath –va murmurar
Gab’borah. Mirava com si estigués somiant–. Fa cinc anys, la va segrestar. Això
va ser abans que Jabba em portés aquí com el seu cuiner…
Va recolzar la prima
mà sobre Boba.
–Jove, et dec el meu
cor! –va dir–. I la vida de la meva filla. Gràcies.
Boba es va encongir
d'espatlles. Després va somriure.
–De res.
Gab’borah se li va
acostar.
–Vine aquí! –va dir.
Assenyalà al pastís.
Era tan alt com Boba, en la part superior tenia una cobertura de menta scry i
beines de vainilla. En el més alt del pastís hi havia una tòfona Ziziibbon que
brillava com una gemma.
Boba va col·locar el
casc en el sòl. Va lliscar la fitxa de crèdits en la seva butxaca, fora de
perill al costat del llibre del seu pare. Darrere d'ell una veu tronà.
–No et distreguis
massa jovenet! –li assenyalà Jabba–. Demà comença la teva nova vida!
Boba va assentir. Va
pensar en l'Esclau I esperant-li en
el port espacial. Llavors va veure com Gab’borah va agafar la deliciosa tòfona
del pastís i la hi va lliurar.
–Menja-te-la! –li va
ordenar Gab’borah.
Boba va prendre el
dolç, somrient.
–Gràcies –va dir.
Per fi! Una ordre que
li va alegrar obeir!
Va escoltar el riure
d’en Jabba i va saber que per fi havia trobat el seu futur.
FI
Continuarà...
