L'únic testimoni (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Obi-Wan va entrar a la cuina i es va sorprendre a mitges de trobar-la buida. Va baixar pel passadís i va veure un vell turboascensor en un dels improvisats dormitoris. Un segon després, va sentir una tremolor. Mica estava fugint.

Obi-Wan va saltar pel forat del turboascensor i va aterrar suaument sobre l'aparell, que es va aturar en aquell moment. Activant el sabre làser, va obrir un forat a la superfície metàl·lica i va tornar a deixar-se caure, però l'ascensor ja estava buit. Va escoltar el ressò de les petjades de Mica, que s'allunyaven cap a la porta.

Obi-Wan va saber que havia de seguir-la... Si ho feia, obtindria informació vital per a la missió i per a la Lena. I si Mica estava fugint per fer mal a la seva cosina? I si les seves accions posaven a la Lena en més perill?

No podia arriscar-se. Havia de parlar amb la Mica. Ja.

No va trigar gaire a arribar fins a la noia. Agafant-la del braç, li va impressionar com d’enfadat que se sentia per dins. Es va adonar que estava furiós perquè la Mica estava posant en perill la vida de la Lena.

Obi-Wan es va tranquil·litzar, intentant deixar que la ira es dissipés abans de parlar amb la Mica. Però quan va veure la seva cara, la ira va desaparèixer. La noia estava visiblement compungida.

- On vas? -va preguntar Obi-Wan intentant no sonar massa sever.

Mica estava molt nerviosa.

-Anava... Anava... -parpellejà amb els ulls plens de llàgrimes-. He d'anar a un lloc -va acabar la frase en un xiuxiueig.

-Però abans digues-me què passa -va dir l’Obi-Wan. Va veure diverses caixes en una cantonada i la va portar cap allà. Ella es va asseure en una i ell en una altra.

-És hora de què m'expliquis la veritat. Si de veritat estimes a la Lena, ho faràs -va dir el Jedi.

Mica es va mirar els peus. No va dir res durant uns minuts. Després va començar a parlar.

-Els Cobral són horribles -va començar a dir-. Fan coses terribles, malvades. Però no crec que la Lena, ni ningú, sigui capaç d'acabar amb ells. Rutin ho va intentar, i el van matar. Li va matar la seva pròpia família. I a la meva mare també la van matar els Cobral.

Se li va escapar un sanglot mentre s'eixugava els ulls.

-Òbviament, jo vull venjar la seva mort. I sé que ella no és l'única. La meva no és l'única pèrdua. Desitjo veure aquests assassins pagar pels seus crims. Però si vaig a per ells, probablement em matin a mi també. I a la Lena. Els hi és igual treure vides. No significa res per a ells. Ni tan sols dins de la família.

Obi-Wan va assentir.

-No puc dir que estiguis equivocada -va dir-, però els Cobral tenen a Frego atrapat en una espiral de violència i crim. Lena té la possibilitat de destruir per sempre aquesta trampa i als que la van crear. I està disposada a aprofitar la possibilitat.

Mica va assentir.

-Ho sé. Lena és una heroïna. Tant li fa la seva pròpia vida, només li importa Frego i el seu poble. I jo no sóc més que una covarda, una nosa per als seus plans.

Obi-Wan va fer que sí de nou, sorprès de no tornar a enfadar-se. Sabia que Mica havia enganyat a la Lena, però, d'alguna manera, es va sentir alleujat en veure que la Mica se sentia culpable per les seves accions.

- Com? -es va limitar a preguntar.

-Volia impedir el judici -va explicar la Mica-. Era massa perillós. Així que vaig convèncer a la Lena perquè esperés fins que arribéssiu vosaltres abans de seguir amb el pla. Vaig entrar al seu apartament i vaig esborrar els arxius. Vaig suposar que, sense tenir les proves. Lena hauria de rendir-se. I si es rendia, els Cobral la deixarien en pau. I així estaria fora de perill. És clar, que no m'esperava trobar els matons a sou al seu pis.

- Matons? -va repetir Obi-Wan.

Mica va assentir.

-Armats fins a les dents. Estaven saquejant el lloc. En aquell moment vaig pensar que eren simples lladres, lladregots que havien anat a per les joies i els metalls preciosos. Lena i Rutin tenien moltes possessions de valor.

Es va aturar un moment abans de prosseguir.

-Però després em vaig adonar que buscaven una altra cosa.

- Has vist com eren? -va preguntar Obi-Wan.

-No -va dir la Mica-. Es van anar quan em van sentir entrar. Només van deixar intacte el dormitori. Jo tot just vaig veure’ls l'esquena mentre escapaven pel balcó. No vaig intentar esbrinar més perquè no volia que em veiessin. Només vaig veure que eren dos, dos homes. Un era molt alt i desmanegat. I l'altre baixet i calb.

-Tampoc és molt -va murmurar Obi-Wan.

-Estic segura que els van contractar els Cobral -va dir la Mica.

Obi-Wan es va sentir més predisposat davant la Mica ara que ella havia confiat en ell, però seguia havent-hi una cosa que l'inquietava.

-Entenc per què vas esborrar els arxius de l'ordinador, però per què vas deixar el missatge d’amenaça a la pantalla?

Mica va alçar la mirada sorpresa.

- Quin missatge? -va preguntar ella-. Jo no vaig deixar cap missatge -es va aturar un moment. Després, com si hagués llegit la ment d'Obi-Wan, va dir-. I tampoc li he explicat a ningú on s'amaga la Lena.

Següent

L'únic testimoni (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

-Rutin -va dir la Lena, mirant al paquet. Va passar els dits pel seu nom-. És la lletra de Rutin -va explicar mirant als Jedi-. La reconeixeria en qualsevol lloc.

Qui-Gon va mirar al paquet, amb la quasi total seguretat que era una mena de trampa. Rutin era mort. O no?

-Si no t'importa, m'agradaria fer-li una ullada -va dir ell, fent un pas endavant-. Vull assegurar-me que no és perillós abans que l’obris.

Lena va arrufar les celles.

-Rutin mai em posaria en perill -va dir orgullosa.

Qui-Gon va alçar una cella. Pel que sabia. Rutin havia fet córrer molts perills a la seva esposa, però no va veure raó per recordar-li-ho en aquest moment.

-Podria ser un parany -va dir en Qui-Gon sense afegir res més.

Lena el va mirar amb un punt de desgrat. Qui-Gon va pensar que potser la noia creia que li anava a robar l'últim regal d’en Rutin, però va acabar donant a Qui-Gon el paquet.

Tancant els ulls. Qui-Gon va agafar el paquet un moment. Quan els va obrir, l’hi va tornar.

-No percebo res d'una gravetat immediata -va dir, però no estava segur que el paquet fos d’en Rutin, o que els fora a ajudar a obtenir proves contra els Cobral. Ja no estava segur de res.

Lena va posar la caixa en la taula i la va obrir amb una petita navalla de butxaca, sense treure l'embolcall. Després va començar a treure el que hi havia dins i a posar-lo sobre la taula: un parell de botes negres, un pot ple de fang... La cara de la Lena va dibuixar la seva decepció davant el contingut de la caixa.

-Això no té sentit -va murmurar la noia.

-Crec que vaig a preparar alguna cosa de menjar -va dir la Mica, absentant-se.

-Bona idea, Mica -va dir la Lena-. Em moro de fam.

Qui-Gon es va asseure al costat de la Lena quan Mica va sortir de l'estada. No estava segur de quins motius albergaven cap de les dues, però pensava poder treure alguna cosa en clar si es dirigia a cadascuna en privat.

- Heu rebut alguna visita al magatzem? -va preguntar sense perdre temps.

Lena va apartar la seva atenció del paquet i va negar amb el cap.

-No, per què?

En lloc de respondre. Qui-Gon va fer una altra pregunta.

- Heu rebut algun paquet misteriós abans d'avui?

Lena va tornar a negar amb el cap.

-No, és clar que no. Us ho hauria explicat.

-M'alegra sentir això -va dir en Qui-Gon sense creure-s’ho del tot.

La següent pregunta era potser la més important.

- És Mica l'única que sap d'aquest lloc? –preguntà en veu baixa.

Lena va alçar la mirada. Tenia les celles arrufades.

-Aniré a veure si la Mica necessita ajuda amb el menjar -va dir l’Obi-Wan bruscament.

Qui-Gon va assentir breument al seu padawan per indicar-li que li semblava bona idea, però no va apartar la mirada de la Lena.

Amb les celles encara arrufades. Lena es va posar dreta.

-Sí, Mica és l'única persona a part de vosaltres dos que coneix aquest apartament -va dir sense expressivitat. Es va girar cap a Qui-Gon de nou, amb les mans recolzades en les malucs-. Però no qüestions la lleialtat de la meva cosina. Mica i jo vam créixer juntes. Som com germanes. I no està aliada amb els Cobral.

Lena va travessar l'habitació i va sospirar abans de tornar a seure al costat d’en Qui-Gon.

-Ni tan sols m'agrada parlar dels Cobral davant d'ella -va dir Lena lentament-. Quan era petita va presenciar l'assassinat de la seva mare, i el record segueix sent molt dolorós per a ella.

- Els Cobral van ser responsables de la mort de la seva mare? -va preguntar Qui-Gon lleugerament sorprès.

Lena va assentir amb tristesa.

-La van matar a sang freda. Mica només tenia set anys i ho va veure tot. Va ser una gran pèrdua, i el trauma va ser més gran encara. Mai ho va superar.

Qui-Gon va assimilar aquella informació en silenci.

-Tot és molt complicat a Frego -va dir la Lena, sospirant profundament-, però intentaré explicar-ho. Com ja he dit abans, els Cobral compten amb multitud d'aliances en aquest planeta. Durant segles, el Govern de Frego va tractar malament als ciutadans; els impostos eren molt elevats i els serveis públics eren pràcticament inexistents. Els fregans es deixaven la pell per veure com altres s’emportaven els seus diners.

»La família Cobral va aconseguir que això canviés. Si bé és cert que van llaurar la seva fortuna venent drogues i armes, i que tenen una pèssima reputació, van emprar el seu poder per obligar el Govern a oferir els serveis bàsics que el poble necessitava. Fins i tot van baixar els impostos i van alçar els salaris.

-Una cosa que va facilitar la vida de la gent -va dir en Qui-Gon. Havia estat en planetes amb històries similars. Un poder corrupte que desplaçava a un Govern injust provocant canvis positius. Però els mitjans de què es van servir per fer aquests canvis positius tenien una cosa de negativa.

-Actualment, el Govern reconeix que en el passat va tenir un mal comportament, que van tractar al poble injustament -va prosseguir la Lena-. I a molts polítics els indigna haver d'operar sota el jou dels Cobral. Volen fer el bé al seu poble. Almenys alguns d'ells. Altres semblen nobles, però estan podrits per dins.

-Ja veig que als Cobral els hi agrada complicar les coses -va comentar Qui-Gon-. Per a tots.

-No hi ha transparència, no hi ha seguretat -afirmà la Lena-. Vivim subjectes a capricis, no a lleis. Per això, la violència ha de parar. Sé que hi ha una forma millor de fer les coses, i vull que Frego tingui l'oportunitat d'una nova albada. L’inici que Rutin i jo no vam tenir.

A la Lena se li van omplir els ulls de llàgrimes, i per primera vegada, Qui-Gon es va mostrar més amable amb ella. Entenia pel que estava passant. Tahl i ell tampoc van poder tenir un nou començament.

Lena es va eixugar les galtes.

-Hi ha alguns polítics que fins i tot estan disposats a forjar un nou camí cap al futur -continuà la Lena-. I algunes persones mostrarien el seu recolzament al nou Govern. Però molts altres se senten en deute amb els Cobral per haver millorat la qualitat de vida.

Lena va mirar amb solemnitat el paquet i les botes sobre la taula.

-Sembla que ningú pot alliberar-se.

- Confies plenament en la teva cosina? -va preguntar Qui-Gon, tornant a la seva línia de partida original.

Lena va mirar a Qui-Gon als ulls.

-Sens dubte. Com ja t'he dit, és com la meva germana. Mica desitja venjar a la seva mare i aturar la corrupció. Potser més que ningú.

Qui-Gon no va comentar el fet que Rutin i Solan eren germans. En lloc d'això, va respirar fondo i va deixar anar l'aire lentament.

-Em temo que Mica podria haver revelat el teu parador -va comentar ell-. O algú ho ha descobert pel seu compte.

Següent

L'únic testimoni (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Obi-Wan no va dir res mentre el lliscant travessava la ciutat. Podia percebre l'humor malenconiós del seu Mestre, i Lena tenia tota la seva concentració posada en la conducció. Ella pilotava molt bé per la ciutat, i Obi-Wan va tornar a sentir-se impressionat per les seves maneres. Feia menys de mitja hora que havien estat a punt de morir però ella semblava haver esborrat allò de la seva memòria amb la facilitat d'algú que corre una cortina.

Obi-Wan havia suposat que anaven a tornar a l’amagatall de la Lena al magatzem. En lloc d'això, i després d’assegurar-se que ningú els seguia, ella es va dirigir cap al seu saquejat apartament. Obi-Wan va pensar a dir alguna cosa, però va canviar d'idea. Va suposar que Lena estava guardant silenci per alguna raó.

Lena va aparcar el lliscant a uns centenars de metres del seu edifici. Es van acostar amb precaució, i només van trobar a un guàrdia endormiscat en la porta del turboascensor. Van passar ràpid per davant d'ell i van entrar a l'ascensor, que els va portar ràpidament a la planta superior. Quan van entrar al pis. Lena va anar d'una habitació a una altra ràpidament, amb els Jedi seguint-la de prop.

Qui-Gon no va dir res, però la va seguir amb seguretat. Obi-Wan va sentir una fiblada de frustració en adonar-se que el seu Mestre no estava experimentant la mateixa confusió que ell. Fins i tot en aquell estat depressiu semblava saber exactament el que estava passant.

A Obi-Wan li va costar una mica mantenir el ritme de les dues persones que tenia davant. Lena els va guiar per la sortida secreta que havien emprat abans, i després van baixar tram rere tram de les escales. No va baixar el ritme quan van arribar al carreró. Va caminar ràpidament pels carrers, anant d'un costat a un altre. Finalment, va aturar un aerotaxi i tots es van pujar.

Alleujat per haver deixat de perseguir-los, Obi-Wan es va desplomar contra el respatller.

- Ens estaven seguint? -va preguntar. Era l'única raó lògica per a les accions de la Lena.

-No, que jo sàpiga -va dir la Lena amb veu rara. Semblava gairebé frívola, com si li divertís la idea-. Zanita és una dona realment meravellosa. Quina sort que tinc de conèixer-la.

Obi-Wan va pensar que era estrany que la Lena estigués parlant de la seva sogra com si les unís una amistat, i no un parentiu, però va guardar silenci un cop més. Després de tot, ell no sabia res sobre famílies.

Lena va dir a l’aerotaxista que els deixés a unes illes del magatzem. Quan van tornar a caminar, ella es va relaxar una mica. Una estona després va alçar la mà i va donar un toc a Obi-Wan al braç.

-Ho sento -va dir, mirant-lo als ulls. Obi-Wan va intentar reprimir la forma en com se sentia quan ella el mirava.

-No podia parlar a l’aerotaxi pel gremi de conductors aeris -va explicar la noia-. Són partidaris dels Cobral. I pel que fa al vehicle de la Zanita, bé, diguem que està ple d'equip de vigilància extra que probablement ni tan sols la Zanita coneix.

Obi-Wan va assentir, i la Lena es va girar i va seguir caminant. Va parlar baixant el volum prou com perquè Obi-Wan i Qui-Gon poguessin sentir-la.

-L’ensorrament de l'estàtua no va ser accidental. Estic segura que la base era estable, per molt que digués la Juno. Hi ha unes quantes trampes repartides per la finca, els Cobral les anomenen "mesures de seguretat". Diuen que són per protegir el que és seu.

- Qui creus que ho va provocar? -va preguntar Qui-Gon, parlant per primera vegada des que van sortir de la finca Cobral.

-No ho sé -va respondre la Lena-. Els Cobral tenen molts aliats, remunerats o no. Encara que la Juno és la serventa de Zanita, és fidel a Solan. Estic segura que li cauria una bona recompensa si aconseguís matar-me.

L'humor del grup era ombrívol mentre avançaven pels carrers i arribaven al magatzem.

A l'interior. Mica anava d'un costat a un altre. Un paquet de mida mitjana jeia sobre la tauleta baixa.

-Això va arribar mentre estaves fora -va dir la Mica. Va alçar el paquet i el va llançar a les mans de la seva cosina. Semblava una mica nerviosa.

Lena va agafar el paquet i el va capgirar. Estava cobert d'un fi material d'embolcall gris. No tenia res escrit a banda del seu nom en lletres majúscules: "LENA COBRAL".

Següent