Anterior
Capítol V
Els arbres d'Endor s'alçaven tres-cents metres per
sobre de la superfície. Els seus troncs, coberts per una peluda i florida
escorça, creixien rectes com columnes, alguns més grans que una casa i d’altres
prims com una cama. Les fulles, allargades i de lluent color difuminaven la
llum del sol dibuixant bells arabescos verd-i-blaus sobre el terra del bosc.
Condensada entre els vells gegants, creixia la flora usual dels boscos: pins de diferents espècies, arbres de fulla caduca, nuosos arbustos carregats de fullatge. La superfície estava recoberta per tal quantitat de falgueres, que de vegades semblava un verd mar gronxant-se suaument al compàs de la brisa del bosc.
Condensada entre els vells gegants, creixia la flora usual dels boscos: pins de diferents espècies, arbres de fulla caduca, nuosos arbustos carregats de fullatge. La superfície estava recoberta per tal quantitat de falgueres, que de vegades semblava un verd mar gronxant-se suaument al compàs de la brisa del bosc.
Així era tota la lluna, verda, primitiva, silenciosa.
La llum es filtrava pel sostre de branques caient en filets d'or que, del
moviment, donaven vida al propi aire. La temperatura era temperada i de vegades
fresca. Així era Endor.
La robada llançadora Imperial jeia en una clariana
distant molts quilòmetres de l’astroport Imperial, camuflada sota una capa de
branques seques, fulles, palles i herbes. A més, la petita nau s'empetitia
totalment davant les arbrades torres. El seu casc metàl·lic hagués estat una
incongruència dins d'aquest món vegetal si no fos perquè passava completament
desapercebuda.
En el turó contigu a la clariana, el contingent Rebel
s'enfilava per un inclinat camí. Leia, Chewie, Han i Luke encapçalaven la marxa
seguits en fila índia per la desigual esquadra, enfundada en els seus cascos,
del comando d'assalt. La unitat estava composta per l’elit de la infanteria de
l'Aliança Rebel. Un esparracat grapat de soldats que havien estat escollits un
a un a causa de la seva iniciativa, astúcia i ferocitat. Alguns eren comandos
ben entrenats i d’altres criminals en llibertat sota paraula, però tots odiaven
l'Imperi amb una intensitat tal, que anul·lava els seus instints de
conservació. I tots sabien que participaven en la principal incursió punitiva.
Si fallaven en la seva missió de destruir el generador de l'escut, la Rebel·lió
estava condemnada. No tindria una segona oportunitat.
Per tant, ningú havia d’advertir que caminessin alertes mentre pujaven pel camí forestal.
Per tant, ningú havia d’advertir que caminessin alertes mentre pujaven pel camí forestal.
Tots ells s'aguditzaven seus sentits com mai ho havien
fet.
R2 D2 i C3PO tancaven la marxa de l'esquadra. La
closca cupular d’R2 no parava de girar mentre avançava enfocant amb les seves
llums sensores els altíssims arbres que els envoltaven.
- Bee-diip! -Va comentar R2 amb sorpresa.
-No -va respondre C3PO -, no crec que això sigui una
bellesa. A més -va prosseguir amb enuig -amb la nostra sort, el lloc estarà
habitat per monstres devoradors de robots.
- Sssh! -Va fer callar, asprament, el soldat que
precedia els robots.
-Silenci, R2 -va ordenar C3PO, girant-se cap al petit
robot.
Tots estaven una mica nerviosos.
En el cap de la formació, Chewie i Leia van arribar a
la cresta del turó. Es van llançar de cara a terra, van gatejar els últims
metres i van entremirar per la vora de l'elevació. Chewie va alçar la seva
peluda grapa per detenir la resta del grup. A l'instant, tot el bosc va semblar
callar.
Luke i Han es van arrossegar sobre els seus estómacs
fins a arribar a l'altura dels altres. Assenyalant un punt entre les falgueres,
Chewie i Leia van exigir sigil. No lluny, allà baix, en una canyada al costat
d'una bassa cristal·lina, dos exploradors Imperials havien assentat el seu
campament temporal. En aquell moment estaven cuinant les seves racions, que
escalfaven sobre d’una cuineta portàtil. Aparcades en les rodalies, s'alçaven
les seves moto-jet.
- ¿Intentem envoltar-los? -Va suggerir Leia entre
murmuris.
-Ens portaria massa temps -va replicar Luke, negant
amb el cap.
-Sí -va dir Han, escodrinyant rere d'una roca -, i si
ens veuen i informen sobre nosaltres, tot el nostre esforç no valdrà per res.
- ¿Només estaran aquests dos? -Va dir Leia amb una
ironia escèptica.
-Fem una ullada -va somriure Luke, a punt de soltar un
sospir que alleugés la tensió.
Tots van somriure de la mateixa manera. La festa
estava a punt de començar.
Leia va ordenar a la resta del comando que
romanguessin en els seus llocs i, juntament amb Han, Luke i Chewbacca, es va
arrossegar en silenci prop del campament dels exploradors.
Quan estaven ja molt a prop de la clariana, però
encara protegits pel sotabosc, Solo va lliscar ràpidament, col·locant-se en
primera posició.
-Quedeu-vos aquí -va dir asprament -. Chewie i jo ens
ocuparem d'això -va somriure amb el més murri dels somriures.
-Tranquil -va advertir Luke -, podria haver-hi més...
Abans que Luke acabés de parlar, Han va saltar al
costat del seu pelut company i es van abalançar sobre la clariana.
-... Exploradors per aquí -va acabar Luke, parlant-se
a si mateix. Va mirar cap Leia.
- ¿Què és el que esperaves? -Va dir Leia, encongint-se
d'espatlles. Algunes coses mai canviaven.
Però abans que Luke pogués respondre, els va
interrompre un sonorós estrèpit provinent de la canyada. Tots dos es van
esclafar contra el terra i van observar.
Han estava ocupat barallant-se a cops de puny amb un
explorador i donava la impressió de no haver estat tan feliç en molts dies.
L'altre explorador va saltar sobre la seva moto-jet, intentant escapar, però
just quan posava el vehicle en marxa, Chewie va disparar uns pocs trets amb el
seu làser de bandolera. El malaurat explorador es va estavellar contra un
enorme arbre, produint una breu i sorda explosió.
Leia va desenfundar la seva pistola làser i va córrer
cap a l'escenari de la lluita seguida de prop per en Luke. Tan bon punt van
arribar a la clariana, es van creuar diversos trets làser, obligant-los a
tirar-se ràpidament a terra. Leia va perdre la seva pistola.
Atordits, van alçar la vista per veure com dos
exploradors Imperials més sorgien de l'extrem oposat de la clariana,
dirigint-se cap les seves motos amagades en el fullatge. Els exploradors van
enfundar les seves pistoles al muntar en les motos i van encendre els motors.
- Per allà, dos més! -Va dir Leia, trontollant-se
sobre els seus peus.
-Ja els veig -va contestar, aixecant-se, Luke –Queda’t
aquí.
Però Leia tenia les seves pròpies iniciatives. Va
córrer fins a la moto restant, la va posar en marxa i va partir en persecució
dels volants exploradors. En passar pel costat d’en Luke, aquest va saltar
sobre la moto-jet i tots dos van sortir disparats.
-Ràpid, l'interruptor central -va cridar en Luke a la
Leia de dalt a baix i per sobre del rugit dels motors. - ¡Interfereix seus
intercomunicadors!
Mentre Luke i Leia partien vertiginosament de la
clariana darrere dels Imperials, Han i Chewie estaven reduint l'últim
explorador.
- Ep! Espereu! -Va cridar Solo quan ja s'havien anat.
Frustrat, va tirar la seva arma a terra. La resta del comando Rebel va baixar
per la vessant fins la clariana.
Luke i Leia volaven veloços a través del compacte
fullatge a un metre del sòl. Leia pilotava mentre Luke s'aferrava a la seva esquena.
Els dos exploradors Imperials fugits els portaven una bona davantera, però a
tres-cents vint quilòmetres per hora, Leia era millor pilot, no en va el seu
talent era cosa de família.
A intervals, Leia disparava una ràfega làser amb el
petit canó de la moto, però encara estava massa lluny per tenir cap precisió.
Els projectils no arribaven els blancs en moviment, sinó sobre els troncs dels
arbres, estellant-los i incendiant-los mentre els vehicles zigzaguejava
frenèticament entre les colossals i massisses branques.
- Acosta't més! -Va cridar Luke.
Leia va accelerar, escurçant les distàncies. Els dos
exploradors van advertir com els seus perseguidors guanyaven terreny i van
virar temeràriament per passar per una estreta obertura entre dos arbres. Una de
les dues motos va fregar l'escorça d'un arbre i el pilot, descontrolat, va
haver de frenar significativament.
- Posa't al seu costat! -Va vociferar-li Luke a cau
d'orella. Ella va acostar tant la seva moto a la de l'explorador, que van
fregar els seus propulsors. Luke va saltar com un llamp des de la seva moto a
la part posterior del vehicle de l'explorador, va aferrar al soldat Imperial
pel coll i el va tirar de la moto. La blanca armadura del soldat es va
estavellar, amb soroll d'ossos trencats, contra un arbre i es va enfonsar per
sempre en el mar de falgueres.
Luke es va abalançar sobre el seient del pilot, va
manipular uns segons els controls i va sortir disparat darrere de la Leia. Tots
dos assetjaven ara a l’últim explorador.
Van volar sobre turons i sota ponts de pedra, amb prou
feines evitant topar i deixant un estel de branques cremant-se per la calor de
les seves toveres. La caça els conduïa cap al Nord, quan van passar sobre un
barranc on descansaven dos exploradors Imperials. Moments després, van començar
a perseguir-los, col·locant-se al darrere d’en Luke i Leia i disparant les
seves armes làser. Luke, encara darrere de la Leia, va fer un ràpid càlcul d'un
cop d'ull.
- Continua perseguint aquest! -Li va cridar a la Leia,
indicant l'explorador situat al capdavant -. Jo m’ocupo dels dos que ens
segueixen!
Leia va partir com una fletxa cap endavant i Luke, en
el mateix instant, va encendre els coets davanters frenant la moto ràpidament.
Els dos exploradors que el seguien van passar per cada costat com una
exhalació, incapaços de frenar la seva inèrcia. Luke va accelerar immediatament
al màxim, disparant seu canó sense parar.
La seva tercera ràfega va aconseguir l'objectiu. Un
dels exploradors va perdre el control i, donant voltes com una baldufa, es va
estavellar contra un penyal, que va embolicar en flames.
El company de l'explorador va mirar només una vegada
l'explosió, rere seu, i va activar la seva moto en la modalitat de
superpotència, accelerant com un llamp, però Luke no va perdre’l de vista.
Molt més endavant, Leia i el primer explorador
continuaven el seu vertiginós eslàlom per entre les inextricables barricades
d'arbres i brancades baixes. Leia havia d’efectuar tantes virolles que li
semblava impossible acostar-se més al seu contrincant. De sobte, va disparar a
l'aire amb un grau increïble d'inclinació i va desaparèixer de la vista.
L'explorador, confós, es va girar, dubtant entre
relaxar-se o desaparèixer, estranyat per la sobtada absència del seu
perseguidor. Però el parador de la Leia es va fer aviat evident. Des del cim
dels arbres, la seva moto-jet baixava en picat disparant sense parar. La
velocitat de Leia era major del que ella mateixa creia i aviat va estar volant
en paral·lel amb l'explorador. Abans que s’adonés exactament del que succeïa,
l'explorador es va aproximar empunyant una pistola i, sense donar-li temps a
reaccionar, va disparar.
La moto de Leia va perdre el control i la Princesa va
saltar just a temps de veure com esclatava, a l’aixafar-se contra el tronc d'un
arbre gegant, mentre ella queia entre un embull de branques i arrels
entreteixides, troncs podrits i una bassa poc profunda.
L'últim que la seva retina va enregistrar va ser la
d'una bola taronja albirada a través de la fumejant verdor, després la
negror...
L'explorador va mirar l'explosió darrere seu, somrient
amb menyspreu, però, quan va girar la vista al capdavant, es va esvair la seva
presumpció perquè estava a punt de xocar amb un arbre caigut. Instants després,
només les flames eren testimonis.
Mentrestant, Luke s'aproximava ràpidament, el darrer
explorador. A mesura que dansaven entre els arbres, va anar donant-li abast
fins a posar-se a la seva alçada. El soldat Imperial va donar un sobtat cop de
manillar i va colpejar amb la seva moto la d’en Luke. Tots dos es van
balancejar perillosament, evitant per mil·límetres un arbre caigut enmig de les
seves trajectòries. L'explorador va passar brunzit sota el tronc i Luke ho va
fer per sobre. En sortir de l'altra banda, el jove Jedi va xocar amb la part
superior del vehicle del seu adversari i tots dos van quedar enganxats.
Les motos tenien un disseny semblant al dels trineus
unipersonals, amb unes llargues i primes varetes que sobresortien dels seus
morros i les remataven en uns petits alerons estabilitzadors. Quan tots dos
vehicles s'acoblaven, les motos volaven com una sola, encara que els dos pilots
podien conduir-les.
L'explorador va girar violentament a la dreta,
intentant aixafar al Luke contra un bosquet d'arbres joves. En l'últim segon,
Luke va recolzar tot el seu pes en el costat esquerre i va fer girar a les
moto-jet, tornant de nou a la posició vertical, Luke a sobre i l'explorador a
sota.
El soldat Imperial va deixar de resistir la força de
gir a l'esquerra que Luke imprimia, i va empènyer amb tot el seu pes en la
mateixa direcció, fent que les motos giressin cent vuitanta graus, quedant una
altra vegada verticals, però... amb un enorme arbre erigint-se davant d’en
Luke.
Sense pensar-s’ho dues vegades, va saltar de la moto.
Una fracció de segon després, l'explorador va virar fortament a l'esquerra, els
vehicles es van separar i la moto d’en Luke es va estavellar, sense pilot,
contra el gruixut tronc.
Luke va donar voltes i voltes sobre un talús cobert de
molsa, frenant-se suaument. L'explorador va ascendir i va donar la volta,
buscant-lo.
Luke va córrer, donant tombs, fora dels arbustos,
mentre la moto de l'explorador el perseguia a tot gas i disparant
ininterrompudament el seu canó de làser. Luke va encendre la seva espasa làser
i es va plantar al centre d'una clariana. La seva arma interceptava cada tret
del soldat Imperial, però la moto continuava apropant-se. En pocs instants,
tots dos es trobarien. L’explorador va accelerar encara més, pretenent tallar
en dos el jove Jedi, però en l'últim moment Luke es va fer a un costat,
mesurant el temps amb l'exactitud d'un torero que s'enfrontés a un toro
propulsat per coets, i va tallar les forquilles de direcció del vehicle amb un
sol i poderós tall de la seva espasa de llum Làser.
La moto va començar primer a vibrar, després a capejar i, finalment, a girar frenèticament. En un segon estava del tot fora de control i, un altre segon més tard, era una fragorosa bola de foc que s'alçava sobre el bosc.
La moto va començar primer a vibrar, després a capejar i, finalment, a girar frenèticament. En un segon estava del tot fora de control i, un altre segon més tard, era una fragorosa bola de foc que s'alçava sobre el bosc.
Luke va desactivar la seva espasa làser i es va
encaminar de tornada buscant els altres.
La llançadora d’en Vader va girar al voltant de la
porció incompleta de l'Estrella de la Mort i es va introduir hàbilment en el
principal moll d'embarcament. Silenciosos mecanismes van baixar la rampa de la
nau del Senyor Fosc, silenciosos eren els seus passos, lliscant sobre el fred
acer, ràpides gambades al servei dels seus glacials propòsits.
El corredor principal estava ple de cortesans que esperaven una audiència amb l'Emperador. Vader va frunzir els llavis en veure'ls. «Tots eren uns estúpids», va pensar. Pomposos aduladors amb túniques de vellut i rostres pintats, perfumats bisbes passant notes i fent judicis entre ells – i a qui més li importaven! -. Greixosos mercaders de favors, doblats pel pes d'unes joies encara tèbies per la calor dels seus previs i assassinats propietaris. Homes i dones, fàcils o violents, però tots cobejant algunes prerrogatives o algun suborn.
El corredor principal estava ple de cortesans que esperaven una audiència amb l'Emperador. Vader va frunzir els llavis en veure'ls. «Tots eren uns estúpids», va pensar. Pomposos aduladors amb túniques de vellut i rostres pintats, perfumats bisbes passant notes i fent judicis entre ells – i a qui més li importaven! -. Greixosos mercaders de favors, doblats pel pes d'unes joies encara tèbies per la calor dels seus previs i assassinats propietaris. Homes i dones, fàcils o violents, però tots cobejant algunes prerrogatives o algun suborn.
Vader no tenia cap paciència amb aquestes deixalles
humanes. Va passar entre ells sense manifestar el més mínim reconeixement,
encara que molts d'ells haguessin pagat encantats per rebre una sola mirada
aprovatòria de l’excels Senyor Fosc.
En arribar a l'ascensor que pujava fins a la torre de
l'Emperador, va trobar la porta tancada. Uns guàrdies, de vermelles túniques i
fortament armats flanquejaven el pou, semblant no advertir la seva presència.
Un oficial va sobresortir de les ombres i es va avançar sobre Vader barrant-li
el pas.
-No es pot entrar -va dir planerament l'oficial.
Vader no va gastar paraules. Va alçar la seva mà, amb
els dits estesos, en direcció de l'oficial. Inevitablement, l'oficial va
començar a ofegar-se. Els seus genolls van tremolar, doblegant-se, i la seva
cara va adquirir un tint cendrós.
Boquejant, fent un suprem esforç per respirar, va
aconseguir dir:
-És la... voluntat... de... Emperador.
Com impulsat per un ressort, Vader va afluixar la
pressió sobre la seva presa. L'oficial, respirant de nou, va caure tremolant
sobre el sòl, mentre es fregava el coll.
-Esperaré la seva conveniència -va dir Vader. Es va
girar i va mirar pels finestrals. El verdós Endor brillava sobre ell, flotant
en l'espai, gairebé com si radiés llum mitjançant alguna font interna
d'energia. Vader se sentia atret per Endor, com si la lluna fos un imant, un
buit succionador o una torxa que brillés en la foscor.
Han i Chewie estaven asseguts en una clariana del bosc
recolzats entre si, callats i propers. La resta del comando descansava quant
era possible escampats en grups de dos i tres soldats. Tots esperaven.
Fins i tot C3PO estava callat, assegut al costat d’R2,
es netejava els seus metàl·lics peus a falta d'una altra cosa millor que fer.
Altres miraven els rellotges o comprovaven les seves armes, mentre s'esvaïa la
llum capvespre.
R2 romania absolutament immòbil, excepte pel petit
radar que rematava la seva cúpula blau i plata que no parava de girar escrutant
el terreny. R2 traspuava la paciència del que executa una funció o opera un
programa.
Tot d'una va començar a xiular.
C3PO va cessar la seva neteja obsessiva i va mirar al bosc
amb aprensió.
-Algú ve -va traduir per als altres.
Tota l'esquadra va saltar com un sol home i es van
afanyar amb les armes a punt. Una branqueta es va rompre amb estrèpit en la
bardissa. Ningú respirava.
Amb pas pesat, Luke va sortir de la bardissa fins
arribar al centre de la clariana. Tothom, es va relaxar i va deposar les armes.
Luke estava massa cansat per preocupar-se per la rebuda. Es va tirar de cop
sobre el dur i brut terra al costat d’en Solo, i es va tombar d'esquena amb un
exhaust gemec.
-Un dia dur, eh, noi? -Va comentar Han.
Luke va somriure, recolzant-se sobre un colze. Havien
fet un munt de soroll i d'esforç només per fer callar a una parella
d'exploradors Imperials, ¡i encara faltava la part realment dura! Però Han
encara podia mantenir el seu to lleuger i bromista. Era com un estat de gràcia,
aquest peculiar encant seu. Luke desitjava que mai faltés a l'Univers aquesta
qualitat.
-Espera que arribem en aquest generador -va replicar
amb dolçor.
Solo va mirar al voltant del lloc d'on havia sortit
Luke i va dir:
- On és Leia?
- Encara no ha vingut? - Va dir Luke, crispant-se-li
la cara sobtadament.
-Jo vaig creure que estava amb tu -va dir Han, alçant
la veu.
-Ens vam dividir -va explicar Luke, canviant una
sorruda mirada amb Luke.
Tots dos es van aixecar-se lentament.
-El millor serà buscar-la -va decidir Luke.
- No vols descansar un moment? -Va suggerir Han. Podia
veure la fatiga apuntant en la cara d’en Luke i volia evitar que passés per una
altra prova que, segurament, absorbiria més forces de les que tots dos tenien.
-Vull trobar la Leia -va dir amb suavitat.
Han va assentir sense discutir i va fer un senyal a
l'oficial Rebel, que era segon en el comandament del grup d'assalt. L'oficial
es va acostar corrent i va saludar.
-Feu avançar al comando -va ordenar Solo -. Ens
reunirem en el generador de l'escut a les 0,30.
L'oficial va saludar de nou i va organitzar
immediatament les tropes. En menys d'un minut s’esmunyien pel bosc, contents de
moure’s per fi.
Luke, Chewbacca, el General Solo i els dos robots van
partir en direcció oposada. R2 assenyalava el camí girant totes les seves
antenes i escrutant amb els seus sensors per percebre els paràmetres mentre els
altres el seguien a través del bosc.
Quan la Leia va recuperar la consciència, el primer
que va advertir va ser que el seu colze esquerre estava mullat. Jeia sobre una
bassa d'aigua, xopa.
Va treure el colze de l'aigua -xipollejant una mica
-va percebre alguna cosa més: dolor, dolor en tot el braç al moure’l per
veure’l. De moment va preferir deixar-ho immobilitzat.
El següent que va percebre van ser una infinitat de sons: el xipolleig que va produir en moure el colze, el murmuri de les fulles bressolades pel vent, el cant ocasional d'un ocell. Rumors del bosc. Va llançar un gemec, va agafar aire i llavors va escoltar el seu propi gemec.
El següent que va percebre van ser una infinitat de sons: el xipolleig que va produir en moure el colze, el murmuri de les fulles bressolades pel vent, el cant ocasional d'un ocell. Rumors del bosc. Va llançar un gemec, va agafar aire i llavors va escoltar el seu propi gemec.
Ara era conscient de les olors que s'infiltraven per
les finestretes del seu nas. L'olor de la molsa humida, els efluvis de l'oxigen
produït per les aromes de la mel en un rusc proper, la fragància d'estranyes
flors.
El sentit del gust es va despertar juntament amb el de
l'olfacte: sabor de sang a la boca. Va obrir i va tancar les mandíbules
diverses vegades per localitzar d'on provenia la sang, però no ho va
aconseguir. En canvi, l'intent va comportar el reconeixement de nous dolors: en
el seu cap, coll i esquena. Va intentar moure de nou els braços, però l'intent
suposava una llista completa de dolors. Així doncs, es va immobilitzar una
altra vegada.
La calor embolicava els seus sentits. El sol temperava els dits de la seva mà dreta, mentre que el palmell, en ombra, romania freda. Una lleugera brisa va acariciar els seus panxells. La seva mà esquerra, atapeïda contra la seva cintura, romania calenta.
La calor embolicava els seus sentits. El sol temperava els dits de la seva mà dreta, mentre que el palmell, en ombra, romania freda. Una lleugera brisa va acariciar els seus panxells. La seva mà esquerra, atapeïda contra la seva cintura, romania calenta.
Se sentia... desperta.
Amb lentitud, reticent a comprovar el seu estat, ja
que en veure les coses, aquestes es converteixen en reals, i el seu propi i
danyat cos era una realitat que no volia acceptar, amb lentitud, va obrir els
ulls. A arran de terra tot era confós. Veia només boires marrons i grises que,
en la distància, progressivament es convertien en verd brillant. A poc a poc va
començar a enfocar les coses.
I llavors, Leia va veure l’Ewok. Era una petita i
estranya criatura coberta de pèl. Estava dempeus, a un metre de distància, i no
mesuraria més que això. Posseïa uns curiosos i grans ulls de color marró fosc i
unes petites urpes amb dits. Cobert completament de cap a peus amb una pell
marró, llanuda i suau, s'assemblava enormement a la tova nina Wookiee, amb la
qual Leia va jugar de petita. De fet, quan va veure per primera vegada la
criatura davant seu, va pensar que era només un somni, una imatge infantil
produïda pel seu adolorit cervell.
Però no era un somni. Era un Ewok i responia al nom de
Wicket.
Tampoc devia ser exclusivament un ésser encantador,
perquè en enfocar-hi millor, va poder veure un ganivet subjectat a la cintura.
No portava res més, excepte una caputxa de fi cuir que li cobria el cap.
Es van observar l'un a l'altre, immòbils, durant un
llarg minut. L’Ewok semblava desconcertat per la Princesa, no sabia el que ella
era ni el que es proposava fer. De moment, Leia va voler veure si era capaç
d’asseure’s.
Es va asseure proferint un gemec.
El so, aparentment, va espantar a la petita bola de
peluix, perquè va saltar ràpidament cap enrere, va ensopegar i va caure a
terra.
- Eeeep! -Va grallar.
Leia es va examinar atentament, buscant indicis
d'algun dany seriós. Les seves robes estaven estripades i tenia talls,
esgarrapades i cremades per tot arreu, però no semblava tenir res definitivament
trencat. D'altra banda, no tenia la menor idea d'on es trobava. Va gemegar de
nou.
El gemec va provocar l'Ewok. Va saltar, posant-se
dret, va aferrar una llança de metre i mig i la va esgrimir en defensa contra
la Leia. Amb molta cautela, va girar en cercles al voltant de la Princesa a la
qual apuntava amb la seva javelina, clarament més espantat que agressiu.
-Escolta para ja -va dir la Leia, apartant, molesta,
la punta de la llança. Només faltava que un osset de peluix l’enfilés amb la
seva llança. Amb més dolçor va afegir - No et faré cap mal.
Es va aixecar enèrgicament i va comprovar l'estat de
les seves cames. L’Ewok es va apartar recelós.
-No tinguis por -va dir Leia, intentant posar una nota
tranquil·litzadora en la seva veu -. Només vull veure que li ha passat a la
meva moto-jet. -Sabia que com més parlés en aquest mateix to, més calmaria a la
petita criatura. Encara més: si podia parlar és que tot anava bé.
Les seves cames no estaven del tot fermes, però va ser
capaç de caminar lentament fins als retorçats restes de la moto que jeien, mig
fosos, al peu d'un arbre parcialment ennegrit.
Aquest moviment la va separar de l’Ewok, que, com un
cadell espantadís, ho va prendre com un indici de seguretat i es va acostar
també al lloc de l'accident. Leia va agafar la pistola làser de l'explorador
Imperial, era tot el que quedava d'ell.
-Crec que vaig saltar en el moment precís -va
mussitar.
L’Ewok va estudiar l'escena amb els seus grans ulls
brillants, va bellugar el cap i va grallar, vociferant, durant alguns segons.
Leia va mirar el dens bosc que es tancava entorn seu i
després, sospirant, es va asseure sobre la soca d'un arbre. Estava al nivell
visual de l’Ewok i, un cop més tots dos es van observar, un tant desconcertats
i preocupats.
-Tinc problemes -va explicar la Leia -. Sóc aquí
immobilitzada i ni tan sols sé on és «aquí».
Va recolzar el cap sobre les mans, en part per
reflexionar sobre la seva sort, i en part per alleujar una mica el dolor dels
seus temples. Wicket es va asseure al seu costat i va imitar a la perfecció la
seva postura -el cap entre les seves urpes i els colzes recolzats sobre els
genolls -i va llançar un consolador sospir Ewok.
Leia va riure apreciablement i va gratar el pelut cap
de la criatura, just entre les orelles. L’Ewok va roncar com un gatet.
- ¿No tindràs, per casualitat, un intercomunicador a
sobre? -Era una broma ximpleta, però esperava que potser parlant se li acudís
alguna idea.
L’Ewok va parpellejar diverses vegades i li va
retornar una mirada confosa.
- No, crec que no -va dir Leia, somrient.
Tot d'una, Wicket va paralitzar la seva expressió, va
girar les orelles i ensumar l'aire. Va inclinar després el cap en un gest
revelador de la màxima atenció.
- ¿Què passa? -Va xiuxiuejar Leia. Òbviament una cosa
dolenta.
Llavors ho va sentir, un lleu cruixit en els matolls a
la seva esquena, seguit pel so de frec d'un cos.
A l'instant, l’Ewok va proferir un fort i terroritzat
grinyol. Leia va desenfundar la pistola i es va parapetar rere la soca de
l'arbre. Wicket es va escapolir, introduint-se en una obertura sota la soca. Un
llarg i tens silenci va seguir a continuació. Leia va concentrar tots els seus
sentits preparant-se per lluitar, en els propers matolls.
Malgrat els seus preparatius, no va esperar que el
tret de làser provingués de la direcció en què ho va fer: alt i per la dreta.
Va esclatar davant del tronc, produint una dutxa de llum i agulles de pi. Va
replicar amb dos ràpids trets, però just en aquest moment va percebre alguna
cosa darrere d'ella. Es va girar molt lentament i va trobar a un explorador
Imperial alçant-s’hi i apuntant-la al cap amb la seva arma. L'explorador va
allargar la mà per agafar la pistola que Leia sostenia.
-Em quedaré amb ella -va ordenar.
Inesperadament, una mà peluda va sorgir de sota el
tronc i va clavar una ganivetada a la cama de l'explorador. L'home va udolar de
dolor i va començar a saltar sobre un sol peu.
Leia es va abalançar sobre la seva caiguda pistola
làser, va rodar pel terra, va disparar i va encertar de ple en el pit de
l'explorador, calcinant el seu cor.
De seguida el silenci va tornar a descendir sobre el
bosc, el soroll i la llum dels trets es van esvair com si mai haguessin tingut
lloc. Leia va romandre estirada on estava, esbufegant lleument i esperant un
altre atac, però no hi va haver cap.
Wicket va treure el seu rinxolat cap de sota el tronc
i va mirar al seu voltant.
-Eeeep RRP serp ooooh -va mussitar en to aterrador.
Leia es va posar dreta d'un salt i va córrer per tota
la clariana, ajupida aquí i escrutant enllà, fins a comprovar que estava segura
de moment. Es va dirigir cap al seu rabassut i nou amic:
-Anem, el millor és sortir d'aquí.
Quan van penetrar en l'espessor, Wicket va prendre la
davantera. Leia va dubtar al principi, però ell va grinyolar, corrent-li pressa
i tirant de la seva màniga. Leia va renunciar a controlar l'estranya i petita
bèstia i es va deixar portar.
Va deixar vagar la seva ment, mentre permetia que els
seus peus la transportessin àgilment entre els immensos arbres. Tot d'una es va
sorprendre, no només per la petitesa de l'Ewok que la guiava, sinó per la seva
pròpia xiquesa al costat d'aquests arbres colossals. Alguns devien tenir deu
mil anys d'edat i s'alçaven més enllà del que la vista era capaç de distingir.
Eren temples dedicats a la força vital que ella tant defensava, s'elevaven
projectant-se cap a la resta de l'Univers. Es va sentir partícip de la seva
grandesa al mateix temps que empetitida al seu costat... i solitària. Se sentia
sola enmig d'aquesta forest desmesurada. Tota la seva vida havia transcorregut
entre gegants de la seva pròpia espècie: el seu pare, el gran Senador Organa,
la seva mare, ministra d'Educació, els seus iguals i els seus amics gegants
tots ells...
Però, aquests arbres! Eren com potentíssims signes
d'exclamació que anunciaven la seva pròpia prominència ¡Estaven allà! Més vells
que el temps! I romandrien allà molt després que Leia desaparegués, després de
la Rebel·lió, després de l'Imperi...
I de sobte, ja no es va sentir més temps sola: era una
part d'aquests serens i majestuosos éssers. Una part d'ells a través del temps
i l'espai, connectada per la vibrant força vital de la qual...
Era una sensació confosa. Ella formava part i també
estava a part. No podia explicar-ho racionalment. Se sentia gran i petita,
audaç i tímida. Va creure ser una diminuta espurna creadora dansant en les
fogueres de la vida..., dansant rere d'un furtiu, nan i grassonet osset que
l'endinsava més i més al bosc.
Per això, llavors, combatia l'Aliança: per preservar
unes criatures peludes, que vivien en boscos mastodòntics i ajudaven a les
braves princeses en perill a les que posaven fora de perill. Leia va desitjar
que els seus pares visquessin per poder explicar-los-ho.
Lord Vader va sortir de l'ascensor, va caminar fins a
l'entrada del saló del tron i es va aturar. Els cables d'energia brunzien en els
costats del pou, projectant una misteriosa resplendor sobre els guàrdies reals
que custodiaven l'entrada. Va marxar resoltament per la rampa i va pujar els
graons fins aturar-se, servilment, rere el tron. Es va agenollar i va romandre
immòbil com una estàtua. Gairebé en el mateix instant va sentir la veu de
l’Emperador:
-Aixeca't, alça't i parla, amic meu.
Vader es va posar dret, mentre el tron girava en rodó
fins a situar l'Emperador davant seu.
Recorrent una distància de diversos anys llum, les
mirades d’en Vader i l'Emperador es van trobar. A través d'aquest abisme, Vader
va respondre:
-Mestre, una petita força Rebel ha traspassat el camp
d'energia i aterrat a Endor.
-Sí, ho sé. -No hi havia símptomes de sorpresa en el
to de l'Emperador, sinó, en tot cas, satisfacció.
-El meu fill està amb ells -va continuar Vader,
percebent les emocions del seu Mestre.
La cella de l'Emperador es va arquejar tot just un
mil·límetre i la seva veu va romandre freda, impertorbable, encara que amb un
lleu matís de curiositat.
- Esteu segur? -Va interrogar-lo.
-L’he percebut, Mestre. -Vader va parlar amb un lleu
matís sarcàstic en la seva veu. Sabia que a l'Emperador li atemoria el jove
Skywalker, tenia por del seu poder. Només unint les forces d’en Vader i
l'Emperador podrien atraure el Cavaller Jedi al Revers Fosc.
-El percebo -va repetir amb singular èmfasi.
-És estrany que jo no l'hagi sentit -va murmurar
l'Emperador, reduint els seus ulls a dues ranures. Tots dos sabien que la Força
no era totpoderosa, no convertia els homes en infal·libles. Tenia a veure amb
la consciència i la visió. Segurament, Vader i el seu fill estaven més units
del que podia estar-ho l'Emperador respecte al jove Skywalker. A més a més,
l'Emperador era ara conscient de l'existència d'uns contracorrents que abans no
havia captat, una deformació en la Força que no entenia del tot.
-Em pregunto si les vostres percepcions són nítides,
Lord Vader -va indagar l'Emperador.
-Ho són, Mestre.-Sabia que el seu fill estava present.
Alguna cosa l’esperonava, atraient-lo, mortificant-lo, reclamant-lo amb una veu
que li era pròpia.
-Llavors hauràs d'anar al Santuari Lunar per
esperar-lo -va dir l'Emperador simplement.
- ¿Vindrà ell cap a mi? -Va preguntar Vader amb
escepticisme. No era això el que ell sentia, era ell el que se sentia atret,
arrossegat cap al Luke.
-Per la seva pròpia voluntat -va assegurar
l'Emperador.
Havia de ser per la seva lliure elecció, si no tot
estava perdut. No es pot forçar la corrupció d'un esperit, ha de ser seduït. Ha
de participar activament. Ha de ser anhelat. Luke Skywalker sàvia tot això i,
tot i així, dansava com un gat al voltant del foc negre. Les destinacions no
poden predir-ho amb absoluta seguretat, però Skywalker vindria.
-Ho he previst. La compassió que sent per vós farà el
treball –va assegurar l'Emperador. La compassió havia estat sempre el punt
vulnerable dels Jedis sempre ho seria. L'Emperador no posseïa ni una sola mica
de compassió.
-El noi vindrà a Vós i Vós el portareu a la meva
presència -va ordenar.
-Com desitgeu -va dir Vader, inclinant-se
profundament.
Amb malícia natural, l'Emperador va acomiadar el
Senyor Fosc. Vader, expectant i sinistre, va sortir de l'habitació del tron per embarcar-se
en una llançadora fins Endor.
Luke, Chewie, Han i 3PO progressaven metòdicament pel
sotabosc, seguint a R2, l’antena no parava de donar voltes. Era sorprenent la
capacitat del petit robot per detectar i seguir una pista en un terreny tan
selvàtic, i ho feia sense dubtar-hi, tallant amb les minieines dels seus
apèndixs i la seva cúpula quanta vegetació bloquegés el seu camí.
R2 es va aturar de sobte, causant certa consternació entre els seus companys. El radar del seu cap va girar més ràpidament. R2 va xiular i xiular per si mateix i després va sortir disparat cap endavant, emetent un excitat anunci:
R2 es va aturar de sobte, causant certa consternació entre els seus companys. El radar del seu cap va girar més ràpidament. R2 va xiular i xiular per si mateix i després va sortir disparat cap endavant, emetent un excitat anunci:
- Vrrr DHP dUIUp booo dUIII op!
- R2 diu que les moto-jet estan just davant de
nosaltres -va dir 3PO, corrent rere el seu company-. Ai, la mare!
Van irrompre en la clariana al capdavant dels altres,
però tots es van aturar en sec només entrar-hi. Les restes calcinades de tres
motos s'escampaven per tota l'àrea per no esmentar les despulles dels tres
exploradors Imperials.
Van buscar frenèticament entre les metàl·liques
restes. No hi havia cap evidència de la Leia, excepte un retall estripat de la
seva jaqueta. Han el va recollir amb gest ombrívol i pensatiu.
-Els sensors d’R2 no troben rastre de la Princesa Leia
-va comunicar calmosament C3PO.
-Espero que no estigui pels voltants -va dir Han,
dirigint-se als arbres. No volia ni imaginar la seva pèrdua. Després de tot el
que havia succeït, simplement no podia creure que Leia acabés d'aquesta manera.
-Sembla que es va enfrontar amb ells -va dir Luke
només per dir alguna cosa. Cap d'ells volia treure conclusions.
-Crec que ho va resoldre prou bé -va respondre Han
lacònicament. Es dirigia a Luke, però en realitat parlava amb si mateix.
Només Chewbacca semblava no interessar-se per la
clariana on es trobaven. Estava plantat mirant la densa vegetació rere seu,
després va arrugar el nas, ensumant.
- Rahrr! -Va rugir i es va capbussar en l'espessor.
Els altres van córrer darrere seu.
R2 va xiular baixet i nerviosament.
- ¿Recollint què? -Va saltar C3PO-. Intenta ser més
explícit, vols?
Els arbres eren molt més grans a mesura que el grup
s'endinsava en l'espessor. No és que fos possible albirar les seves copes, sinó
que el perímetre dels troncs era cada vegada més impressionant. La resta de la
vegetació s'afeblia i clarejava, permetent caminar més fàcilment, però
produint, al mateix temps, la sensació que s’estaven encongint. Era una
sensació ominosa.
Tot d'una, la bardissa s'acabava abruptament i deixava
pas a un espai obert entre els arbres. Al centre d'aquest espai, una sola i
alta estaca s'alçava clavada a terra i d'ella penjaven diverses tires de carn
crua. Els cercadors van mirar amb cautela i després es van acostar al pal.
- ¿Què és això? -Va dir C3PO, donant forma a
l'interrogant que es cenyia sobre tot el grup.
L'olfacte de Chewbacca estava embogint amb algun tipus
de deliri olfactori. Es va abstenir tot el que li va ser possible, però, al
final, va ser incapaç de resistir més i es va aproximar per agafar una tira de
carn.
- No, espera! -Va cridar Luke-. No ho ag...
Però ja era tard. En el moment que Chewie va retirar
la carn del pal, una enorme xarxa camuflada a terra va saltar cap amunt,
capturant el grup de manera, que es balancejaven molt per sobre del sòl, fets
un embolic de cames i braços movent-se inútilment.
R2 va xiular salvatgement -estava programat per odiar
estar cap per avall -, mentre el Wookiee bordava el seu pesar.
Han es va treure, escopint pèls, una peluda urpa de la
seva cara.
-Fantàstic, Chewie. Bon treball. Sempre pensant en el
teu estómac -va reprendre’l Han.
-Pren-lo amb calma -va avisar Luke -. Busquem la
manera de sortir d'aquesta xarxa -. Ho va intentar, però no va ser capaç
d'alliberar els seus braços; un, atrapat en la xarxa i enganxat a l'esquena, i
l'altre, enganxat a la cama doblegada de C3PO -. Pot algú arribar la meva
espasa de llum?
R2 estava situat al fons de la xarxa. Va estendre un
apèndix tallador i va començar a treballar sobre la malla de la xarxa.
Solo, mentrestant, intentava introduir a pressió seu
braç entre C3PO i la xarxa per assolir l'espasa de llum làser de la cintura
d’en Luke. En tallar R2 un altre tros de malla, Solo va sentir una estrebada i
va caure a sobre de C3PO, quedant enganxades les cares de tots dos.
-Fora del meu camí, Lingot d'Or! Uf! Surt d'aquí -va
protestar Han.
- ¿Com creu que em sento? -Va atacar C3PO. En una
situació com aquesta, no hi havia protocol que valgués.
-Realment no ho... -Va començar a dir Han, però R2,
sobtadament, va tallar l'última secció de la malla i el grup sencer va anar a
parar, metalls i ossos, a terra.
Mentre recuperaven gradualment els sentits, s'asseien
i comprovaven quin era l'estat dels altres, un per un van anar adonant-se que
estaven envoltats per vint petites i peludes criatures, totes portaven suaus
caputxes de cuir i esgrimien petites llances.
Una de les criatures es va acostar a Han, gairebé
tocant-li la cara amb la seva llança, mentre clacava:
- EEEE uuk!
Solo va desviar l'arma amb un brusc cop de mà.
-Apunta a un altre costat amb aquesta cosa -va
amenaçar-lo.
Un segon Ewok va acudir alarmat i va carregar contra
Han. De nou aquest va desviar la llança, però es va tallar en un braç.
Luke va agafar l'espasa de llum làser, però llavors un
tercer Ewok va saltar cap endavant, apartant els més agressius del seu camí, i
va proferir una llarga tirallonga del que semblaven ser invectives dites en un
to reprensible. Davant d'això, Luke va decidir no usar la seva espasa làser.
Han, però, estava ferit i furiós. Va començar a
desenfundar la seva pistola, però Luke, amb una mirada, el va contenir abans
que ho fes.
-No ho facis, tot sortirà bé -va afegir. Mai
confonguis la capacitat amb l'aspecte, solia dir-li Ben, o les accions amb els
motius. Luke no estava segur dels motius dels petits peluts, però tenia un
pressentiment.
Han va contenir el seu braç i la seva fúria, mentre
els Ewoks pul·lulaven al seu voltant, confiscant totes les seves armes. Luke
fins i tot va renunciar a la seva estimada espasa làser. Chewie va grunyir amb
recel.
R2 i C3PO estaven just sortint de la xarxa, mentre els
Ewoks parlotejaven entre si, molt excitats.
Luke es va tombar cap al daurat androide.
- C3PO, pots entendre el que diuen? –Va
preguntar-li.
C3PO es va aixecar sobre la teixida trampa, sentint-se
abonyegat i tremolós.
- Oh, el meu cap -es va queixar.
En veure el seu cos completament dempeus, els Ewoks
van grinyolar entre si assenyalant el daurat androide i gesticulant bojament.
C3PO es va dirigir al que semblava el cap.
-Chrii breeb a shun -va dir amb vacil·lació.
- Bloj wreie, dbbeop weeschhreee! – Va contestar la
pilosa bestiola.
- ¿Du wiii sheeess? -Va interrogar C3PO.
-Reiop gluuuaj wrripsh -va replicar el Ewok.
- ¿Shreee? -Va continuar interrogant C3PO.
De sobte, un dels Ewoks va deixar caure la seva
llança, sufocant un crit, i es va postrar davant el brillant androide. Un
moment després, tots els Ewoks van seguir l'exemple. C3PO va mirar els seus
amics, arronsant les espatlles amb embaràs.
Chewie va emetre un confús lladruc. R2 va brunzir
especulativament. Luke i Han miraven, sorpresos, al batalló d’Ewoks que el
saludava tan humilment.
Llavors, mitjançant alguna imperceptible senyal
d'algú del grup, les petites criatures van començar a cantar a l’uníson:
-Eekie whoj, eekie whoj, Rheakie rheekie whoj.
- ¿Què és el que els has dit? -Va preguntar Han a C3PO
amb aspecte d'absoluta incredulitat.
-Crec que «Hola»-va replicar C3PO, gairebé
disculpant-se. Es va apressar a afegir - Podria estar equivocat, ells usen un
dialecte molt primitiu... Em sembla que creuen que jo sóc una espècie de déu.
Chewbacca i R2 van creure que això era tremendament
divertit i, durant diversos segons, van bordar i xiular histèricament fins que,
finalment, van aconseguir calmar-se. Chewbacca va haver de netejar-se una
llàgrima d'un ull.
Han tan sols va moure el cap amb un aire de paciència
i cansament galàctics.
-Bé -va dir Han-. I si utilitzes la teva influència
divina per treure'ns d'aquí? -Va suggerir sol·lícitament.
-Li prego que em perdoni, Capità Solo -va dir C3PO,
alçant quan alt era i parlant amb el major decòrum -, però això no seria
adequat.
- Adequat! -Va rugir Solo. Sempre va saber que aquest
pompós androide es passaria de rosca algun dia, i aquest, bé, podia ser aquest
dia.
-Va contra la meva programació representar una deïtat
-va replicar C3PO a Solo, com si alguna cosa tan obvia necessités més explicacions.
Han es va moure amenaçadorament cap a l’androide de
protocol, amb un formigueig als dits pel desig de desconnectar-lo.
-Escolta, munt de cargols, si tu no...
No va poder avançar més perquè quinze llances Ewok
l’apuntaven amenaçadorament a la seva cara.
-Només estava fent broma -va somriure Han afablement.
La processó d’Ewoks teixia lentament el seu camí per
la cada vegada més fosca forest. Petites i ombrívoles criatures avançaven pam a
pam per un gegantí laberint. El sol gairebé s'havia posat, i les llargues
ombres creuades conferien un aire encara més imponent als cavernosos dominis.
No obstant això, els Ewoks semblaven sentir-se com a casa, doblant amb precisió
pels corredors de lianes.
Sobre les seves espatlles portaven als quatre
presoners: Han, Chewie, Luke, R2 -lligats a llargs pals mitjançant voltes i
voltes de fibres de lianes que els immobilitzaven com si fossin larves que
lluitessin dins d'un aspre i frondós capoll.
Després dels captius, C3PO, en una llitera toscament
fabricada amb branques que formaven una cosa semblant a un tron, era portat
sobre les espatlles dels petits Ewoks. Com un potentat real, examinava
detingudament el bosc a través del qual era conduït: el magnífic sol ponent del
color de l’espígol, que podia entreveure entre les lianes penjants, les flors
exòtiques que començaven a tancar-se, els arbres d’edat indefinida, les lluents
falgueres. Sabia que ningú abans que ell havia mai apreciat totes aquestes
coses de la manera com ell ho feia. Ningú tenia els seus sensors, els seus
circuits, els seus programes i bancs de memòria. Així, d'alguna forma, ell era el creador d'aquest petit
univers, de les seves imatges i colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada