EL RETORN DEL JEDI (3)

Anterior

Capítol II

Han va forçar la vista intentant distingir el rostre de la Princesa, però la seva visió era semblant a la d'un nadó.

- Leia! On estem? -Va dir.

-En el palau d’en Jabba. He de treure't d'aquí de seguida -va contestar ella.
Han es va asseure, tremolant.

-Tot és tan difús... No puc ser-t’hi de gran ajuda.

Leia va observar llarga estona en Han, el seu gran amor. Hi havia viatjat desenes d'anys llum per trobar-lo, havia arriscat la seva vida i perdut un temps vital per a la causa Rebel. Un temps que no hauria d’emprar-se en qüestions personals i interessos privats..., però l'estimava. Els seus ulls es van entelar de llàgrimes.

-Ho aconseguirem -va xiuxiuejar Leia.

Apassionadament, el va abraçar i va besar de nou. L'emoció va embargar en Han. Tornava de la mort per trobar-se entre uns càlids braços, els mateixos que el van sostreure de les urpes del negre buit. Es va sentir aclaparat de felicitat, incapaç de moure’s i de parlar, mentre l’estrenyia amb fermesa, tancant els ulls a totes les sòrdides realitats que aviat, bé ho sabia, es precipitarien sobre ells.

 I tan aviat! Molt abans del que imaginés Han, els esdeveniments van venir a trobar-los. Un inesperat i repel·lent brunzit va brollar rere d'ells. Han va obrir de bat a bat els ulls, enfrontant-se a un mar de negror. Leia, girant-se amb rapidesa, va llançar una horroritzada mirada a l'habitacle contigu. La cortina s'havia alçat, deixant al descobert una compacta reunió formada pels més repugnants sequaços d’en Jabba, tots grunyint, bavejant, fent ganyotes burletes.

Leia es va tapar la boca amb la mà per ofegar un gemec.

- ¿Què és el que passa? -Va dir Han, agafant-la,- Princesa. -Alguna cosa devia anar espantosament malament i ell no podia ni tan sols perforar les seves tenebres.

Un cloqueig agut i obscè va ressonar a l'extrem de l'habitació. Un cloqueig huttès. Han va inclinar el cap i va tancar de nou els ulls, com si pogués apartar de si, per un moment, l'inevitable.

-Conec aquest riure -va dir.

L'extrem de la cortina es va alçar d'improvís i va mostrar en Jabba, Ishi Tit, Bib, Boba i a diversos guàrdies Gamorreans rient-se i mofant-se fins l'escarni.

- Vaja, vaja! Quina escena tan romàntica! – Va roncar Jabba -. Han, camarada, han millorat molt els teus gustos, encara que la teva sort no segueixi igual camí.

Tot i cec, Solo era capaç de fanfarronejar amb més volubilitat que un papagai.

-Escolta, Jabba: jo venia cap aquí per pagar-te el meu deute, quan em van sorgir uns assumptets..., però estic segur que podrem solucionar el problema...

Jabba va ofegar una autèntica riallada.

-Massa tard, Solo. Potser hagis estat el millor contrabandista de la galàxia, però ara no vals ni com a farratge per a un Bantha.-Va esborrar de cop el seu somriure i va ordenar als guàrdies amb gest imperiós -. ¡Agafeu-lo!

Els guàrdies van capturar la Leia i en Han i van treure’l fora arrossegant el pirata corellià, mentre la Leia quedava forcejant en el lloc.

-Més tard decidiré com matar-lo -va mussitar Jabba

-Et pagaré el triple -va cridar Solo -. Jabba, estàs tirant una fortuna, no siguis estúpid.

Amb això, Han va ser arrossegat fora d'escena.

Sortint de la fila dels guàrdies, Lando va avançar sobre Leia amb rapidesa i va intentar emportar-se-la a part, però Jabba els va detenir.

- Espera! ¡Porta-me-la! -Va ordenar.

Lando i Leia es van aturar a mig camí. Lando estava en tensió, insegur de com procedir. Encara no era el moment oportú per actuar. Els pronòstics no eren els adequats, sabia que la seva posició era idèntica a la d'un as a la màniga, i un as a la màniga és una carta que cal saber utilitzar en el moment oportú.

-No em passarà res -va xiuxiuejar Leia.

-No n’estic tan segur -va replicar ell. L'ocasió ja havia passat, ja res es podia fer. Ell i Ishi Tib, l'ocell-llangardaix, van empènyer la Leia fins a situar-la enfront d’en Jabba.

 C3PO, que havia seguit l'escena des del seu punt d'observació darrere de Jabba, va ser incapaç de seguir mirant i es va girar angoixat.

No obstant això, Leia va romandre orgullosament ferma, encarant-se a l’odiós monarca. La seva còlera era extrema. Tota la galàxia estava en guerra, i estar detinguda en aquest diminut i polsegós planeta per un tractant d'escòria, era més ultratjant del que podia tolerar. Malgrat tot, va mantenir serena la veu perquè ella era, en el fons, una princesa.

-Tenim poderosos aliats, Jabba. Aviat lamentaràs la teva actitud -va amenaçar.

-Segur, segur -el vell gàngster bullia d'alegria -. Però mentrestant gaudiré plenament del plaer de la teva companyia.

Jabba va agafar amb luxúria a la princesa, i va tirar d'ella fins aproximar el seu rostre al d'ell, mentre que la seva oliosa pell de serp comprimia l'esvelta cintura de Leia.

Ella va voler matar-lo d'un cop, allà mateix i en aquell precís moment. Però va contenir sa ràbia perquè sabia que la resta de facinerosos la farien trossos abans que pogués escapar amb Han. Més endavant tindrien millors oportunitats. Empassant-se saliva, va aguantar el millor que va poder el contacte amb l'enorme llimac.

C3PO va llançar una mirada furtiva i immediatament va retirar el cap de nou.

- Oh no! No sóc capaç de veure això - va dir avergonyit.

La fastigosa bèstia, traient la seva gruixuda llengua viscosa, va imprimir un brutal petó als llavis de la princesa.

Han va ser llançat amb rudesa a una masmorra i la porta es va tancar amb estrèpit darrere seu. Va caure a terra en plena foscor, es va recobrar lentament i es va asseure reclinat contra la paret. Durant uns instants, desesperat, va colpejar el terra amb els punys. Després es apaivagà i va tractar d'ordenar els seus pensaments.

Les Tenebres. Bé, al diable amb elles! La ceguesa és la ceguesa. De res serveix buscar rosada en un meteorit..., però era tan frustrant... reviure de la hibernació, ser salvat per la persona que...

¡Leia! L'estómac del capità estel·lar va arronsar-se davant la idea de què podria estar-li succeint. Si tan sols sabés on dimonis es trobava ella ara. Temptejant, va colpejar la paret on es recolzava. Era de roca sòlida.

Què és el que podia fer? Un tracte? Potser. Però amb què havia de fer un tracte? «Pregunta estúpida -va pensar -. Quan vaig tenir mai necessitat de posseir alguna cosa per negociar amb això?»

I, de tota manera, què? ¿Diners? Jabba tenia més del que podia comptar. ¿Plaers? Res complauria tant a Jabba com profanar a la princesa i matar-lo a ell. No, les coses estaven tan malament que, de fet, no podien anar pitjor.

I llavors va sentir el grunyit. Un esbufec ​​greu i terrorífic que sorgia de les denses tenebres en l'extrem oposat de la cel·la. El grunyit d'una enorme i furiosa bèstia. Tots els pèls de Solo es van eriçar. Ràpidament es va aixecar, donant l'esquena a la paret.

-Sembla que tinc companyia -va mussitar.

La salvatge criatura va bramar amb demencial rugit: «Groawwrrgrr», i va saltar sobre Solo, a qui va alçar pels aires i alhora l’abraçava violentament tallant-li la seva respiració.
Han es va quedar paralitzat durant llargs segons. Tot just donava crèdit a les seves oïdes.

-Chewie ets tu? - Va exclamar.

El gegantí Wookiee va grunyir joiós. Per segona vegada en una hora, la felicitat va embargar en Han, encara que aquesta vegada per un motiu molt diferent.

-Molt bé, molt bé. Espera un segon: m'estàs aixafant! -Va protestar.

Chewbacca va dipositar a terra el seu amic i Han es va aixecar per rascar el pit de la peluda criatura. Chewie va roncar com un gatet.

-Okey, què ha passat per aquí durant la meva absència?

Promptament va ser posat al dia. Podia considerar-se extremadament afortunat, estava amb algú amb qui poder desenvolupar un bon pla de fuga, i que aquest algú sigui ni més ni menys que l'amic més fidel de la galàxia. Chewie va continuar informant-lo sense parar:

-Arf arararg graoor rrorg rrowa auowvargs groprasp -va lladrar.

- ¿Que Lando planeja alguna cosa? Què dimonis fa ell aquí? -Es va sorprendre Han.

Chewbacca va bordar una bona estona.

- Luke està boig! -Va dir, movent el cap -. Per què el vas escoltar? Aquest noi amb prou feines sap cuidar-se ell mateix, molt menys rescatar a ningú.

-Rowr arrgr grooarr rrárwar grrff –va contestar Chewbacca.

- Un cavaller Jedi? Vinga ja! Surto una estona i la gent comença a fer-se il·lusions... va exclamar escèpticament Han.

Chewbacca va rugir amb insistència i Han, en la foscor, va assentir dubitatiu.

-M'ho creuré quan ho vegi -va comentar mentre caminava cap a la paret -. Si em permets l'expressió.

La metàl·lica porta principal del palau d’en Jabba, engreixat només pel temps i la sorra, va grinyolar amb estrèpit en obrir-se. Dret, enmig del vendaval de sorra, amb la vista fixa en la cavernosa entrada, estava Luke Skywalker.

Anava embolicat amb el vestit dels Cavallers Jedi, una sotana en realitat, però no portava ni pistola ni espasa làser. Va romandre immòbil, sense precipitar-se, estudiant el lloc abans d'entrar. Ara era, en veritat, un home. Més savi i més adult. Envellit no tant pel transcurs dels anys com per les pèrdues sofertes. Havia perdut il·lusions i amics a la guerra. Havia perdut les seves possessions. Li faltaven el son i els motius d'alegria. Havia perdut també la seva mà. Però de totes les seves pèrdues, la major radicava en la seva consciència, li era impossible oblidar el que sabia. Desitjava no haver après tant, havia envellit amb el pes dels seus coneixements.

Però el Coneixement produeix beneficis, naturalment. Ara era menys impulsiu. La maduresa li conferia una major perspectiva, una estructura d’on fixar els esdeveniments de la seva vida. Això és, una quadrícula de coordinades que abastaven tota la seva existència, des dels seus primers records fins els seus cent possibles futurs. Un enreixat ple de buits, endevinalles i intersticis a través dels quals Luke podia tafanejar cada instant de la seva vida, observant amb justa perspectiva. Una quadrícula composta per ombres i racons que s'estenia fins al límit de l'horitzó de la ment d’en Luke. I eren ombrívoles retícules les que, precisament atorgaven perspectiva a les coses..., encara que també certa foscor a la seva vida.

 No una foscor terrible, naturalment. Qualsevol podria dir que aquests aspectes ombrívols conferien prou profunditat a la seva personalitat precisament aquí on posseïa menor relleu. Però una reflexió semblant segurament provindria d'algun crític desencantat que reflectís una època igualment desencantada. Malgrat tot, ara sí que existia certa foscor en la galàxia.

També hi havia altres qualitats que era necessari adquirir: la racionalitat, l'elegància i la capacitat de triar. De les tres, l'última era la més important, encara que fos una espasa de doble tall.

Ara, Luke estava més preparat. La seva precocitat inicial s'havia transformat en domini gairebé complet de la disciplina Jedi. Tots aquests atributs eren realment cobejables, a més, Luke sabia que hi haurien de desenvolupar-se com succeeix amb tot allò que és viu. Tot i això, arrossegava certa tristesa, cert sentiment de llàstima. Però qui suportaria ser com un nen en els temps que corrien?

Amb resolució, Luke va entrar a l’arquejat vestíbul.

Gairebé immediatament, dos guàrdies Gamorreans el van interceptar pel camí i un d'ells va vociferar en to que no admetia rèplica:

- No Chuba!

Luke va alçar la mà assenyalant els guàrdies. Abans que cap pogués desenfundar la pistola, van caure de genolls boquejant, asfixiant-se, subjectant-se la gola amb les mans.
Luke va baixar la mà i va continuar el seu camí. Els guàrdies, capaços de respirar de nou, es van desplomar sobre els sorrencs graons sense intentar perseguir en Luke.

Abans d'arribar al següent encreuament, Bib Fortuna es va dirigir cap al Luke llançant un confús tropell de paraules. El jove Jedi, impassible, va seguir caminant. Bib, quedant-se amb la paraula a la boca, va haver de tornar rere els seus passos per poder arribar fins en Luke i prosseguir amb els seus romanços.

-Tu deus ser l'anomenat Skywalker. La seva Excel·lència no vol veure’t -va advertir Bib.

-Parlaré amb Jabba ara mateix. -Luke va parlar baixet i sense detenir la seva marxa. Va avançar diversos guàrdies que estaven en un corredor i aquests van començar a seguir-los.

-El gran Jabba està adormit - va explicar Bib -. Em va instruir perquè et digués que no accepta cap tracte.

Luke es va aturar bruscament i va mirar, amb fixesa, a Bib. Va alçar amb prou feines la mà mentre girava lleument el canell.

-Em conduiràs davant Jabba de seguida -va ordenar.

Bib va ​​fer una pausa, inclinant el cap. Quines eren les seves instruccions? Oh, sí! Ara recordava.

-Et portaré immediatament en presència d’en Jabba -va assentir.

Es va girar i va recórrer el zigzaguejant passadís, que conduïa a la cambra del tron. Luke el va seguir, endinsant-se en la foscor.

-Ets un bon servent del teu amo -va murmurar-li a l'oïda.

-Sóc un bon servent del meu amo –va afirmar Bib, molt convençut.

-Segur que et recompensaran per això - va afegir Luke.

-Segur que seré recompensat -va somriure satisfet Bib.

Quan Luke i Bib van entrar al saló de la cort d’en Jabba, el sorollós tumult es va callar sobtadament en sentir la presència d’en Luke. Tothom va percebre el canvi.

El lloctinent d’en Jabba i el Cavaller Jedi es van acostar al tron. Luke va veure que Leia estava asseguda al costat de la voluminosa panxa d’en Jabba, encadenada pel coll i vestida amb la diminuta peça de les ballarines. Podia detectar el seu sofriment, fins i tot a través del saló, però el seu rostre no va registrar cap canvi, ni tan sols la va mirar, procurant esborrar l'angoixa de la seva ment. Necessitava concentrar totes les seves energies en Jabba.

Leia, al seu torn, va advertir el problema a l'instant i va tancar la seva ment al Luke per evitar distreure'l, al mateix temps que deixava una escletxa oberta, a punt per rebre qualsevol senyal que l’impulsés a actuar. Se sentia pletòrica de possibilitats.

C3PO va albirar, rere el tron, l'aproximació d’en Bib.

Per primera vegada en molts dies, va repassar el seu programa d'esperances.

 - Ah! Per fi, l'amo Luke ve a rescatar-nos d’aquí -es va alegrar.

Bib es va plantar orgullosament davant d’en Jabba i va dir:

-Amo, li presento en Luke Skywalker, Cavaller Jedi.

-Et vaig dir que no el rebessis –va bramar en huttès el gangsteril llimac.

-Se m’ha de concedir la paraula. -Luke va parlar suaument, però la seva veu va ser escoltada a tota la sala.

-Se li ha de concedir la paraula -va assentir, pensatiu, Bib.

Jabba, furiós, va colpejar en Bib a la cara i el va llançar a terra.

- ¡Idiota! ¡Curt de gambals! Està servint-se d'un vell truc Jedi! -Es va enrabiar.

Luke va deixar que la bigarrada horda que l'envoltava s'esvaís en el més recòndit de la seva consciència per aconseguir que Jabba ocupés del tot la seva ment.

-Portaràs davant meu el Capità Solo i el Wookiee -va ordenar-li.

-Els teus poders mentals no m'afecten -va somriure, inexorable, Jabba. -Els esquemes de pensament humans no tenen cap efecte sobre mi. A més, ja matava els de la teva classe en l'època en què ser Jedi significava alguna cosa.

 Luke va modificar la seva actitud, tant interna com externament.

-És igual, m’emportaré el Capità Solo i els seus amics. Pots beneficiar-te per això o... ser destruït. Et toca triar, però t'adverteixo que no subestimis els meus poders.- va parlar en el seu propi idioma, que Jabba bé comprenia.

Jabba va esclatar en riallades pròpies d'un lleó que és amenaçat per un ratolí.

C3PO, que havia seguit el diàleg atentament, es va inclinar cap endavant i va xiuxiuejar al Luke:

-Amo, t'estàs imposant... -Bruscament, un guàrdia va detenir l’atribolat robot i, d'una empenta, el va tornar al seu lloc.

-No hi haurà cap tracte, jove Jedi -va dir en Jabba, tallant les seves rialles i arrufant les celles -. Gaudiré veient-te morir.

Luke va alçar la seva mà dreta. Una pistola va saltar fora de la funda del guàrdia més proper i va aterrar netament al palmell de la mà del Jedi. Luke va apuntar en Jabba amb l'arma.

Jabba va escopir una sola paraula:

- Boscka!

El sòl sobtadament va desaparèixer sota els peus d’en Luke, enviant-lo, juntament amb el guàrdia al fossat inferior. La trampa enreixada es va tancar al moment i tots els brutals cortesans es van abalançar per no perdre l'espectacle.

- Luke! -Va cridar Leia. Una part de si mateixa va semblar separar-se i caure al fossat amb ell. Va intentar saltar cap endavant, però l’hi va impedir la cadena del coll. Estridents rialles van retronar la sala clavant-se en Leia com espines. No obstant això, va aguditzar la seva atenció disposant-se per fugir.

Un guàrdia humà li va tocar a l'espatlla i ella el va mirar. Era Lando, que, amb gest a penes perceptible va negar amb el cap. Leia es va relaxar i va abandonar la idea de la fugida. No era el moment oportú. Lando ho sabia, però ara sí que tenien una bona mà. Totes les millors cartes estaven ja allà: Luke, Han, Llegia, Chewbacca... i la vella i salvatge carta del propi Lando. Per això, no convenia que Leia revelés el joc abans que finalitzessin les apostes. Els interessos eren massa elevats.

A sota, a la fossa, Luke es va aixecar del sòl. Estava en una enorme i cavernosa masmorra amb penyals que sobresortien de les esquerdades parets. Escampats per terra es veien els ossos a mig rosegar d'incomptables animals. Feia olor de carn putrefacta i terror condensat.

Vuit metres per sobre d'ell, al sostre, va veure la reixeta metàl·lica a través de la qual s’entrellucaven els repugnants cortesans d’en Jabba.

El guàrdia, al seu costat, va posar-se a cridar desaforadament en obrir-se, amb sord retruny, una porta lateral de la caverna. Amb infinita calma, Luke va inspeccionar els voltants mentre es treia el mantell que cobria la túnica de Jedi, alliberant així els seus moviments. Es va aclofar enganxat a la paret, observant.

Pel passadís lateral va sorgir el gegantí Rancor. De la mida d'un elefant, era un ésser en certa manera reptilesc i en certa manera informe com un malson. La seva enorme boca, grinyolant, recorria asimètricament el cap; les seves gargamelles i urpes sobrepassaven tota proporció. Clarament era un mutant, salvatge com la bogeria.
El guardià va recollir la pistola de dins les escombraries on havia caigut i va disparar diverses andanades de làser a l’horrible monstre. Només va aconseguir enfurismar a la bèstia que es va abalançar sobre el guàrdia.

El guàrdia va seguir disparant-li més a la bèstia, ignorant les ràfegues de làser, va agafar l’histèric guàrdia, el va aixafar amb les seves bavejants mandíbules i el va engolir d'un sol cop. Els espectadors, allà dalt, van aplaudir i van riure amb entusiasme llançant després algunes monedes.

El monstre es va girar i va arrencar cap al Luke. El Cavaller Jedi va saltar els vuit metres que el separaven del sostre i es va agafar a la enreixada trampa. La multitud va escridassar la gesta. Mà rere mà, Luke va començar a recórrer la reixa, dirigint-se al racó de la cova, lluitant per no deixar-se anar, mentre l'audiència xisclava i protestava. Una mà va relliscar del seu greixós agafador i el jove Jedi es va balancejar precàriament just a sobre de l’enfurismat monstre.

 Dos Jawes van córrer sobre la reixa i van picar els dits d’en Luke amb la culata dels seus rifles, la multitud va bramar de nou mostrant el seu acord.

El Rancor llançava urpades a les cames d’en Luke sense aconseguir assolir-lo. De sobte, Luke es va deixar anar de la reixa i va caure directament sobre l'ull del mutant i d'allà va saltar a terra.

El Rancor va rugir de dolor, mentre s’ensopegava i es donava cops la cara per alleujar l'agonia. Va córrer en cercle diverses vegades fins que va localitzar en Luke i es va abalançar contra ell. Luke es va ajupir per recollir un os d'alguna enorme víctima precedent, i el va brandar contra l'enfurismat mutant. La tribuna d'espectadors, divertida, udolava de riure.

 El monstre va aferrar en Luke i el va atreure cap a la seva boca salivant. En l'últim instant, Luke va calçar l'os dins de la gola del Rancor i va saltar a terra. La bèstia, bramant i debatent-se, va córrer fins a xocar de cap contra la paret. Diverses roques s'enfonsaren, iniciant una allau que gairebé enterra en Luke, mentre s'introduïa en una esquerda. La multitud allà dalt va aplaudir a l'uníson.

Luke va intentar aclarir la seva ment. La por és un espès núvol, solia dir-te Ben. Converteix el fred en gel i la foscor en tenebres, però deixa que s'alci aquest núvol i es dissoldrà. Així, Luke va permetre que ascendís per sobre del clam de la bèstia i va analitzar les formes en què podria utilitzar en profit propi la fúria de la trista bèstia.

No era una bèstia demoníaca, això era evident. Si hagués sigut totalment maligna, la seva perversitat es podria tornar contra si mateixa fàcilment, perquè la maldat pura -com Ben deia -al final sempre és autodestructiva. Però aquest monstre no era malvat, sinó només estúpid i maltractat, famolenc i adolorit, destrossava tot el que posava al seu abast. Considerar-lo com una cosa malvada seria només una projecció de les facetes ombrívoles del propi Luke. A més seria una falsedat i, certament, no l'ajudaria a sortir d'aquesta situació.

No, havia de mantenir aclarida la ment, això era tot, i, d'aquesta manera, derrotar amb enginy el salvatge animal i treure'l de la seva misèria. L'ideal seria deixar-ho solt per la cort d’en Jabba, però no semblava factible. Va considerar, doncs, donar a la criatura els mitjans perquè posés fi al seu patiment. Malauradament, la bèstia estava massa furiosa com per percebre el consol que la mort l’atorgaria. Luke va començar a examinar els contorns de la cova intentant madurar algun pla específic.

Mentrestant, el Rancor havia aconseguit llançar l'os de la seva boca i, enrabiat, furgava furiosament entre la runa buscant Luke. Luke, encara que els enderrocs dificultaven la seva visió, va veure una concavitat al fons de la cova i, darrere seu, una porta de servei.

Si pogués arribar-hi!

El Rancor va desplaçar una pedrota i va localitzar en Luke que reculava per l'esquerda. Voraçment, va introduir-hi una urpa, intentant extreure el noi, Luke va agafar una pedrota i va colpejar amb totes les seves forces el dit de la criatura. En fer un bot el Rancor, udolant de dolor una vegada més, Luke va córrer cap al forat.

Va aconseguir arribar al passadís que conduïa a la porta i s’hi va ficar. Al capdavant, un reixat de fortes barrots bloquejava el camí; després de la reixa, a un costat, dos guàrdies estaven asseguts sopant, van alçar la vista quan va entrar Luke, es van aixecar dels seus seients i es van aproximar a la reixa.

Luke es va girar a temps de veure com el Rancor s'acostava ple de fúria. Va aferrar la reixa i va tractar d'obrir-la. Els guardians van enarborar les seves punxegudes llances i el van esperonar a través dels barrots, mentre reien i continuaven mastegant el seu menjar.

El Rancor estava cada vegada més proper al jove Jedi.

Luke es va aixafar contra la paret quan el Rancor va començar a penetrar en la concavitat anterior. Tot d'una, a la paret oposada, a la presó, va veure un panell de control. Mentre el Rancor el buscava amb ànims més que assassins, Luke va aixecar un tros del terra i el va llançar amb totes les seves forces contra el panell.

El tauler va esclatar, produint una cascada d'espurnes. La gran reixa de ferro del sostre va caure cruixint sobre el cap del Rancor, el qual va aixafar com si fos un meló madur.

Els espectadors van boquejar a l'uníson i es van quedar silenciosos, sorpresos per l'increïble gir de la situació. Tots van mirar en Jabba, que estava a punt d'esclatar de ràbia. Mai havia sentit tal fúria. Leia va intentar ocultar el seu delit, però no va poder evitar un somriure que va augmentar, si això era possible, la còlera d’en Jabba.

-Traieu-lo d'aquí -va vociferar als guàrdies -. I porteu-me en Solo i el Wookiee. Pagaran tots aquest afront.

En el fossat, Luke va esperar tranquil·lament dempeus, a què els sequaços d’en Jabba, vinguessin corrent per lligar-li les mans i treure’l d'allà.

El guardià que tenia cura del Rancor va plorar profusament sobre el cadàver de la seva mascota. La vida per a ell seria una vida solitària des d'aleshores.

Han i Chewie van ser conduïts en presència d'un Jabba bullent d'ira. Han avançava, amb els ulls encara mig tancats, ensopegant. C3PO enormement inquiet, estava dempeus, escudant-se rere el Hutt. Jabba mantenia la Leia lligada molt a prop seu, acariciant-li els seus cabells en un intent de calmar-se. Un constant murmuri omplia el saló en preguntar-se els brètols què anava a succeir i quins serien els afectats.

Amb un enrenou, diversos guàrdies, inclòs Lando Calrissian, van introduir en Luke al saló. Els cortesans, retrocedint en revoltoses onades, van formar un passadís.

En arribar Luke davant del tron, va saludar Solo amb un somriure.

-M'alegra veure't aquí, vell amic -va exclamar.

La cara d’en Solo va brillar d'alegria. Semblava no haver fi en el nombre d'amics que hi aterraven d'improvís.

- Luke! Estàs tu també ficat en aquest embolic? -Va preguntar.

-No volia perdre-m’ho -va somriure Skywalker. Durant un instant es va sentir rejovenit.

-Bé, com ens va? -Va preguntar Han, alçant les celles.

-Igual que sempre -va replicar Luke.

-Oh, oh! -Va riure jocós Han. Se sentia cent per cent relaxat. ¡Com en els vells temps! Però, instants després, un pensament li va gelar el cor-. On és Leia? Està...?

Els ulls de Leia havien estat pendents d’en Han des del moment en què va entrar al saló, sintonitzant el seu esperit amb el seu. Quan ara preguntar per ella va respondre a l'instant des del seu lloc en el tron ​​de Jabba:

-Estic perfectament, però no sé per quant de temps em comportaré amb el bavejant amic teu que està al meu costat.

Leia va parlar en to lleuger per no preocupar Solo. A més, veure a tots els seus amics reunits la feia sentir gairebé invencible. Han, Chewie, Luke, Lando, fins i tot C3PO, que estava ronsejant per aquí en un intent de passar inadvertit, Leia desitjava riure, abraçar-los a tots i donar-li en Jabba un bon cop de puny al nas.

Tot d'una, Jabba va bramar, fent callar a tots els presents:

- Robot intèrpret!

Tímidament, C3PO va donar un pas endavant embarassat i, amb gest reticent, es va dirigir als captius:

-La seva Excel·lència, el gran Jabba el Hutt, ha decretat que heu de ser exterminats immediatament...

-Això està bé -va interrompre Solo -. Detesto que em facin esperar.

-La vostra extrema ofensa a Sa Majestat – va continuar 3PO -exigeix ​​que moriu de la manera més terrible...

-Seria ridícul fer les coses a mitges –va cloquejar Solo, interrompent de nou. -Jabba arribava en ocasions, a ser enormement fatu i pompós; més encara amb el discurset del vell Lingot d'Or.

C3PO podia suportar qualsevol cosa, excepte que l’interrompessin. Senzillament l'odiava. No obstant això, es va contenir i va prosseguir:

-Sereu portats al Mar de les Dunes, on us donaran al Gran Forat de Carkoon...

-No em sembla malament la cosa - va dir Han, d'espatlles i dirigint-se en Luke.

C3PO va ignorar l'incís.

- .... On habita el Totpoderós Sarlacc. En el seu estómac descobrireu una nova definició del dolor i el sofriment, mentre sou digerits durant mil anys.

 -Millor evitar la segona part –va reconsiderar Solo. Mil anys era una mica excessiu.

Chewie va bordar estant totalment d’acord.

-Hi haguessis d’haver pactat, Jabba -va dir Luke, somrient lleument - aquest és l'últim error de la teva vida.

Luke no podia amagar la satisfacció que li ennuegava la seva veu. Jabba era, per a ell, menyspreable: una sangonera que absorbia la vida de tot el tocava. Luke desitjava poder reduir-lo a cendres i s'alegrava, en el fons, que no hagués negociat perquè ara li arrabassaria la vida. No cal dir que el primer objectiu consistia a alliberar els seus amics, als qui apreciava de tot cor, ara li guiava aquesta preocupació per sobre de tot. Però eliminar de pas al gangsteril llimac era un projecte que afegia una ombrívola satisfacció als seus propòsits.

- Emporteu-se’ls! -Va tronar Jabba diabòlicament. Per fi, una nota agradable en un dia trist, perquè alimentar el Sarlacc li ocasionava tanta alegria com alimentar el Rancor. ¡Pobre Rancor!

Un rugit d'aprovació es va elevar de la reunió quan es van endur els presoners. Leia, enormement preocupada, els va seguir amb la mirada i va sorprendre una àmplia i genuí somriure il·luminant el rostre d’en Luke. Va sospirar profundament, expel·lint els seus dubtes.

L'enorme Barcassa-Veler antigravitacional d’en Jabba lliscava lentament per sobre l'interminable Mar de les Dunes. El seu casc metàl·lic, erosionat per la sorra, cruixia sota la lleugera brisa que amb prou feines inflava les dues grans veles, com si fins i tot la naturalesa emmalaltís en presència d’en Jabba. Sota la coberta, envoltat per la seva cort, Jabba amagava el seu decadent esperit dels depuradors raigs solars.

Als costats de la barcassa, dues petites llanxes suraven en formació. Una era una llanxa d'escorta, amb sis pollosos soldats a bord, l'altra, una llanxa armada amb un canó i que contenia els presoners: Han, Chewie, Luke, tots lligats i custodiats per guàrdies armats: Barada, dos Weequays i Lando Calrissian.

Barada era el tipus d'individu amb el qual no es podia ni fer broma. Sempre a l'aguait, subjectava el rifle com si no desitgés res més que utilitzar-lo.

Els Weequays formaven una estranya parella. Eren dos avesats germans, completament calbs, excepte per un floc de pèl trenat que penjava a un costat, a la manera de la seva tribu. Ningú estava segur de si Weequay era el nom de la tribu o el nom de la seva espècie, ni de si tots els de la tribu eren germans i es deien per igual, Weequays. Només se sabia que aquesta parella responia en aquest nom i que tractaven a la resta de les criatures amb la major indiferència. Entre ells eren delicats i amables, gairebé tendres, però, igual que Barada, esperaven amb ànsia que els presoners els proporcionessin una excusa per cosir-los a trets.

I Lando, per descomptat, silenciós i preparat, esperant que es presentés l'oportunitat. La situació li recordava aquell estratagema que va emprar a Pesmenben IV, quan van ruixar les seves dunes amb carbonat de liti per obligar el governador Imperial a què els arrendés el planeta. Lando, disfressat de guàrdia miner autònom, va fer que el governador jagués de cap per avall en el fons de la llanxa i va llançar per la borda el seu tresor quan els oficials del sindicat els van abordar. No li va passar res aquella vegada i ara esperava repetir la seva sort, llevat que aquesta vegada hauria de llançar per la borda els guàrdies.

Han se li aguditzava l'oïda, ja que els seus ulls encara li eren inútils. Parlava amb temerària volubilitat per acostumar els guàrdies a la seva xerrada i els seus moviments així, quan arribés el moment de moure’s de veritat els guàrdies reaccionarien amb un lleu retard. I per descomptat, també parlava per escoltar-se a si mateix.

-Crec que la meva vista està millorant -va dir, mentre mirava guenyo, enfocant la sorra -. En lloc de veure una gran taca fosca ara veig una gran taca brillant.

-Creu-me, no t'estàs perdent res - va dir en Luke -. Jo vaig créixer aquí.

Luke va pensar en la seva infància a Tattoine, quan vivia a la granja del seu oncle i navegava veloç sobre la plana, amb un petit lliscador terrestre i algun dels seus pocs amics, fills d'altres colons assentats en el desert. No hi havia en realitat res més que fer, tant per als homes com per als nois, navegar sobre les monòtones dunes i evitar trobades amb irritables genets Tusken, els Habitants de les sorres, que atresoraven la sorra com si fos or en pols. Luke coneixia bé el lloc.

Aquí va conèixer l’Obi-Wan Kenobi, el boig Ben, l'ermità que vivia tan al cor del desert que ningú el coneixia. El primer home que va mostrar-li en Luke quin era el camí del Jedi.

 Luke pensava ara en ell amb profund amor i gran pesar. Perquè Ben va ser, més que ningú, l'agent dels descobriments i pèrdues d’en Luke i, també, dels descobriments de les pèrdues.

Ben va portar en Luke a Mos Eisley, la ciutat pirata a la cara oest de Tattoine, a la cantina on va trobar per primera vegada a Han Solo i Chewbacca, el Wookiee. Ben va viatjar amb ell a la ciutat quan les tropes d'assalt Imperials van matar l'oncle Owen i a la tia Beru, buscant els robots fugitius R2 i C3PO.

Així va ser com tot va començar per en Luke, aquí a Tattoine. Coneixia aquest lloc com si fos un somni que es repetís i, a més, hi havia jurat que mai tornaria.

-Vaig créixer aquí -va repetir suaument.

-I ara moriràs aquí -va replicar Solo.

-No penso fer-hi tal cosa -va dir Luke, sortint del seu somni.

-Si aquest és el teu gran pla, fins ara no em torna boig d’alegria -va respondre, escèptic Solo.

-El palau d’en Jabba estava massa bé custodiat -va explicar Luke -. Havia de treure't d'allà. Només roman al costat d’en Chewie i Lando, nosaltres ens ocuparem de tot.

-Amb prou feines puc esperar. -Solo es va desmoralitzar en pensar que tota la fugida depenia de la confiança d’en Luke en els seus poders de Jedi. Una premissa molt qüestionable, considerant que els Jedis eren una germandat extinta i que utilitzaven una Força en la qual, de tota manera, ell no creia en absolut. Ell creia en una nau veloç i uns bons explosius, i tot el que desitjava era tenir-los en aquest moment.

Jabba estava assegut en la cabina principal de la Barcassa-Veler, envoltat per tot el seu seguici. La festa del Palau simplement continuava, llevat que ara els barrilers es tentinejaven més violentament i es mastegava el tipus d'atmosfera que precedeix un linxament. El desig de sang i la bel·ligerància arribaven a noves cotes.

C3PO estava immers en l'ambient fins al coll. En aquest moment es veia forçat a traduir una discussió entre Ephant Mon i Ree-Yees sobre algun tema guerrer incomprensible per a ell. Ephant Mon, un carnós paquiderm, amb un lleig musell ple d'ullals, mantenia, per la manera de pensar de C3PO, una postura insostenible. No obstant això, Engrunes Salaz, el reptilesc i dement mico, assegut sobre l'espatlla de l’Ephant, repetia tot el que aquest deia i, per tant, redoblava el pes dels arguments de l’Ephant.

 Ephant va concloure la seva tirallonga amb una incitació típicament bel·licosa:

- Wooossie jawamba Boog! -Va tronar el massís paquiderm.

C3PO no tenia, en principi, cap intenció de traduir aquesta frase a Ree-Yees, el del cap amb tres ulls que ja anava pet. No volia, però ho va fer.

- Backawa! ¡Backawa! -Va replicar el dels tres ulls, dilatant-se aquests per la fúria.

I, sense més preàmbuls, va descarregar un cop de puny en els morros de l’Ephant Mon que el va enviar volant a sobre d’un grup de Caps de Calamar.

C3PO va creure que aquesta resposta no necessitava traducció i va aprofitar la confusió per esmunyir-se a un cantó quan, de sobte, va xocar amb un petit robot que servia begudes. Les begudes van sortir volant esquitxant-ho tot.

El tossut i petit robot va prorrompre en una cascada de biips, clàxons i xiulets recognoscibles a l'instant per C3PO. Va mirar cap avall amb un terrible alleujament.

- R2! Què fas tu aquí? -Va exclamar amb alegria.

-DuuuWEEp ehWhrRrree bedzhng –va xiular R2

-Ja veig que estàs servint begudes, però aquest lloc és molt perillós. ¡Van a executar l'amo Luke i, si ens descuidem, a nosaltres també!

R2 va xiular amb aparent indiferència.

-M'agradaria poder confiar en tu -va replicar ombrívolament C3PO.

Jabba va riure entre dents en veure ensorrar-se l’Ephant Mon. Li encantaven els bons cops de puny. Especialment adorava veure com s'enfonsaven els forts, com el seu orgull rodava per terra.

Amb els seus embotits dits va donar uns tironets a la cadena lligada al coll de la Princesa Leia. Com més resistència oferia, més bavejava de plaer, fins que a la fi va atreure a prop seu de nou a l’escassament vestida princesa.

- No t'apartis massa, bufona. Aviat començaràs a apreciar-me -va dir, mentre, aproximant-la encara més, la forçava a beure del seu got.

Leia va obrir la boca, evitant pensar en res. Era, en efecte, repugnant, però hi havia coses molt pitjors i, tota manera, això no podia durar molt.

Bé coneixia altres patiments més terribles. El seu punt de comparació era la nit en què va ser torturada per Darth Vader. Gairebé es va ensorrar. El Senyor Fosc mai va saber que havia estat a punt de sostreure-li tota la informació que volia, la ubicació de la base Rebel. Vader la va capturar just quan se les hi havia arreglat per enviar a R2 i C3PO a la recerca d'ajuda. La va capturar, portant-la a l'Estrella de la Mort, on li va injectar drogues debilitadores de la ment i la va torturar.

Va turmentar primer el seu cos, mitjançant els seus eficients robots especialistes en tortura: Agulles, ganivets de foc, electropunxades, agudes pressions en certs punts. Ella va suportar tots els dolors com ara suportava l'abominable contacte amb Jabba: amb una fortalesa pròpia i interna.

Va lliscar mig metre apartant-se d’en Jabba, ara que estava distret, per entreveure entre els intersticis de les greixoses finestres i els polsegosos llamps solars, la llanxa que transportava els seus rescatadors.

La llanxa s'estava detenint.

El comboi sencer estava, de fet, immobilitzat sobre una enorme fossa de sorra. La Barcassa-Veler es va fer a un costat de la gegantina depressió, al costat de la llanxa d'escorta. La dels presoners va navegar fins a situar-se indirectament sobre la fossa, flotant a uns deu metres ara del centre de la depressió.

A la base del con de sorra s'obria, repulsiva, una cavitat rosàcia, formada per una membrana que segregava un espès mucus i es frunzia lleument, gairebé immòbil. El forat tenia tres metres de diàmetre i les seves parets estaven fistonejades per tres files de dents agudes, com les d'un tauró i igualment inclinades cap endins. La sorra es barrejava amb el mucus que rajava dels costats de l'obertura i, ocasionalment, una poca queia dins de la negra cavitat central.

Així era la boca del Sarlacc.

En un Costat de la llanxa dels presoners sobresortia una planxa de ferro. Dos guàrdies van deslligar les lligadures d’en Luke i, amb brusques empentes, el van col·locar sobre la planxa, just a sobre de l'orifici de la sorra que ara començava a ondular amb moviment peristàltic i a secretar espessa saliva per allò que estava a punt de rebre.

Jabba, juntament amb el seu festiu grup, es va desplaçar al pont d'observació. Luke es va fregar els canells per restaurar la circulació. La vibrant calor del desert temperava el seu esperit. Per fi, aquest seria la seva llar per sempre. Nascut i crescut en un terreny Vanita. Va albirar la Leia, dreta al costat de la barana de la gran barcassa, i va fer-li l'ullet. Leia va tornar-li el gest.

Jabba va ordenar acostar-se a C3PO i va xiuxiuejar ordres al daurat androide. C3PO es va aproximar a un megàfon. Jabba va alçar, imperiós, un braç i el bigarrat conjunt de pirates intergalàctics va callar a l'instant la cridòria. La veu d’en C3PO va brollar amplificada per l'altaveu.

-La seva Excel·lència vol que morin honorablement. -va anunciar C3PO, sense escandalitzar-se en absolut. Potser algú li va introduir un programa erroni. A més, ell era tan sols un androide, amb funcions ben delimitades: traduir i parlar literalment, res d'interpretar. Va bellugar el cap i va prosseguir - Si algun de vostès vol demanar clemència, Jabba escoltarà ara els seus precs.

Han va donar un pas endavant per dedicar en aquest inflat llimac els seus últims pensaments, en cas que fallés tota la resta.

-Digues en aquest bavós tros de cuc fastigós que...

Per desgràcia, Han donava la cara al desert, no a la Barcassa-Veler. Chewie es va acostar i va fer girar-se a Solo de manera que s'enfrontés al tros de cuc a qui es dirigia. Han va assentir amb el cap sense aturar el seu parlament:

-... Cuc immund que no obtindrà de nosaltres aquest plaer.

Chewie proferir uns grunyits, mostrant el seu total acord. Luke també estava preparat per al seu moment.

-Jabba, aquesta és la teva última oportunitat -va cridar en Luke -. Allibera'ns o moriràs.

 Va mirar fugaçment al Lando, que es movia lliurement al fons de la llanxa.

«Així que era això -va pensar Lando - ara tirarien els guàrdies per la borda i escaparien davant els nassos de tot el món».

Els monstres de la barcassa van rugir de riure. Durant la commoció, R2, en silenci, va pujar per la rampa que conduïa al pont superior.

Jabba va alçar una altra vegada la mà per apaivagar els seus sequaços.

-Estic segur que tens raó, el meu jove amic Jedi -va somriure abans d'assenyalar cap avall amb el polze -¡tireu-lo dins! -Va ordenar.

Els espectadors van aplaudir en veure com un Weequay empenyia en Luke cap a l'extrem de la planxa. Luke va mirar fixament l’R2, que estava situat en solitari prop de la barana, i li va enviar una airosa salutació. En percebre la contrasenya, prèviament programada, unes portelles van obrir-se al cap cupular d’R2 i un petit míssil va sortir impel·lit cap al cel, traçant un suau arc sobre el desert.

Luke va saltar fora de la llanxa i va ser acollit per un altre clam assedegat de sang. Però, en fraccions de segon va girar sobre si mateix en l'aire i en caure es va agafar amb les mans a l'extrem de la planxa, la prima planxa es va arquejar violentament en rebre el seu pes, es va immobilitzar un instant en el punt de màxima curvatura inferior, i va tornar l'impuls catapultant en Luke cap amunt.

En ple vol va donar una tombarella completa i va caure dempeus en el mateix lloc d'on abans havia saltat només que ara estava darrere dels confusos guàrdies. De manera casual, va estendre un braç amb el palmell de la mà cap amunt i, sobtadament, va recollir l'espasa de làser que li va llançar R2.

Amb la rapidesa pròpia d'un Jedi, Luke va encendre la seva espasa i va carregar contra el guàrdia situat a l'extrem de la planxa en contacte amb el pont, llançant-lo entre xiscles de terror cap a l’espasmòdica boca del Sarlacc.

Els altres guàrdies es van apilotar en contra d’en Luke. Inexorable, es va abalançar sobre ells amb la seva espurnejant espasa de llum làser.

Era la seva pròpia espasa làser, no la del seu pare. Havia estat dissenyada per ell mateix en la casona abandonada d’Obi-Wan Kenobi, a l'altre costat del planeta. Fabricada amb les velles eines mestres dels Jedis i totes les seves peces forjades amb amor, habilitat i tremenda necessitat, Ara l’empunyava com si fos una extensió del seu propi braç, com si el braç i l'espasa es fusionessin en una sola peça. Aquesta espasa làser era, en veritat, únicament i exclusivament d’en Luke.

Per això, va detenir l'escomesa dels guàrdies tal com la llum dissol les tenebres. Lando forcejava amb el timoner intentant arribar fins als controls de la llanxa. La pistola làser del timoner es va disparar sola en la refrega i va destrossar el panell d'instruments. La llanxa va donar una brusca sacsejada bolcant-se gairebé cap a un costat. Un altre guàrdia es va precipitar cap a la fossa i tothom va caure a terra de la coberta en un confós munt. Luke es va reincorporar veloçment i va córrer cap al timoner brandant la seva espasa. La criatura, impressionada per la visió del brillant full làser de l'espasa, va ensopegar i va caure també per la borda, cap a la voraç gola del Sarlacc.

L’estordit timoner va aterrar en el declivi suau i sorrenc de la fossa i va començar a lliscar inexorablement cap a la boca dentada i viscosa. Va esgarrapar desesperadament la sorra cridant com un posseït, però, de sobte, un musculós tentacle va brollar de la boca del Sarlacc, va serpentejar sobre la torrada sorra i va aferrar amb força el turmell del timoner, arrossegant-lo cap a l'obertura, on va ser promptament deglutit amb un horrible espetec.

Tot havia succeït en qüestió de segons. Quan Jabba va veure el que succeïa, va esclatar de ràbia i va bramar furioses ordres als que l'envoltaven. A l'instant es va organitzar un gran pandemònium, amb totes les criatures entrant i sortint per cada porta de la Barcassa. Aprofitant aquesta confusió, Leia va entrar en acció.

Saltant sobre el tron ​​d’en Jabba, va envoltar la bulbosa gola del monarca amb la cadena que la retenia i, saltant fora de l'estrada, va estirar la cadena amb totes les seves forces. Els petits baules metàl·lics es van enterrar en les fofes capes del coll d’en Jabba, produint el mateix efecte què el garrot vil.

Amb una força superior a les seves pròpies, va tirar i va tirar. Jabba lluitava frenèticament, encorbant el seu geperut tors i gairebé trencant els dits de la Leia, que sentia també estripar-se els seus braços. No podia exercir una eficient tensió de palanca, contra aquesta enorme massa i va creure defallir de dolor. Però la força de Leia no era merament física. Tancant els ulls i evitant pensar en el dolor de les seves mans, va concentrar tota l'energia vital que va poder reunir, en la tasca d'estrangular l'alè de l'horrible criatura.

Va estirar, va suar, visualitzant com la cadena s'incrustava mil·límetre a mil·límetre a la tràquea d’en Jabba, mentre Jabba es regirava desaforadament, totalment desconcertat per l'atac del menys esperat dels enemics.

Fent un últim esforç per respirar, Jabba va tensar tots els seus músculs i va caure cap endavant. Els seus reptilescs ulls van començar a desorbitar-se al tensar-se més la cadena, la viscosa llengua va sobresortir de la boca i la seva massissa cua es va contraure en un espasme final, fins a quedar immòbil, com un pes mort. Leia va intentar alliberar-se de la cadena del coll mentre, fora, la batalla creixia.

Boba Fett, encenent els seus retrocoets, es va llançar a l'aire i va volar fàcilment des de la barcassa fins a la llanxa, just en el moment en què Luke acabava de deslligar en Han i en Chewie. Boba va apuntar en Luke amb la seva pistola làser, però, abans que pogués disparar, el jove Jedi va girar veloçment, traçant un arc lluminós amb la seva espasa làser, que es va abatre sobre l'arma de Boba tallant-la en dos.

De sobte, una ràfega de trets va brollar del gran canó situat al pont superior de la barcassa i la llanxa es va sacsejar, ferida en un costat, inclinant-se quaranta-cinc graus. Lando va ser llançat fora de la coberta, però en l'últim instant va aconseguir agafar-se a un puntal trencat i va quedar balancejant-se desesperadament, sobre el Sarlacc.

El caire que prenien els esdeveniments no estava previst en el seu pla de joc, i Lando es va prometre no tornar a involucrar-se mai en una aposta en què no la controlés des del principi a la fi.

La llanxa va rebre un altre impacte directe del canó de la barcassa i es va sacsejar fortament, llançant en Chewie i Han contra la barana. El Wookiee, ferit, va udolar de dolor. Luke va tombar el cap per mirar al seu pelut amic i, Boba Fett, aprofitant aquest moment de distracció, va disparar un cable ocult a la màniga de la seva armadura. El cable es va enrotllar al voltant del cos d’en Luke, enganxant els seus braços als costats. El braç amb el que esgrimia l'espasa va quedar lliure només del canell cap avall. Va doblar el canell de manera que l'espasa làser apuntés cap amunt, i va donar voltes sobre si mateix, debanant el cable. En l'instant que l'espasa va fregar el cable, aquest es va fondre i Luke es va desempallegar de la resta just en el precís moment en què un altre projectil arribava la llanxa, llançant en Boba, inconscient, sobre la coberta. Malauradament, l'explosió va esqueixar el puntal al qual s'aferrava Lando, i va caure donant voltes cap al fossat del Sarlacc.

Luke va caure a terra, atordit per l'explosió, però sense estar ferit. Lando es va incrustar en el sorrenc declivi i va cridar demanant auxili, al mateix temps que intentava escalar les parets de la fossa. La finíssima sorra es va ensorrar, precipitant-lo més a prop de la negra obertura. Lando va tancar els ulls, pensant com podia produir-li al Sarlacc mil anys d'indigestió. Va apostar amb si mateix que sobreviuria a tots els altres en l'estómac de la criatura. Potser si es vestís amb l'uniforme de l'últim guàrdia que va caure...

- No et moguis! -Va cridar Luke, però va haver de dirigir la seva atenció a la segona llanxa que, plena de guàrdies, es llançava sobre ells disparant tot el seu armament.
Era una regla bàsica dels Jedis, però de la mateixa manera va agafar per sorpresa els guàrdies de la segona llanxa: «Quan el nombre d'atacants és excessiu, la força que posseeixen es torna contra ells.» Així, Luke va saltar directament al centre de la llanxa i va començar a delmar-los, voltejant la seva espasa de làser com si fos un remolí.
En l'altra llanxa, Chewie intentava treure’s de sobre l'embolic de ferros retorçats per l'explosió, mentre que Han, als seus peus, forcejava cegament. Chewie li va bordar intentant que arribés a una llança que dansava pel terra de la coberta.

Lando va cridar en sentir com lliscava lentament cap a les brillants dents. Ell era un jugador, però no donaria ni una mica per les seves possibilitats d'escapament.

- No et moguis, Lando! -Va advertir Han -. Vaig a per tu! -Després es va dirigir en Chewie-. On és la llança, Chewie? -Han va escombrar amb les seves mans la superfície del pont, mentre Chewie grunyia indicacions per dirigir els moviments de Solo. Per fi, Han va agafar la llança.

Boba Fett es va aixecar trontollant, encara atordit pel projectil explosiu. Va mirar l'altra llanxa on Luke estava immers en una desigual lluita contra sis guàrdies. Amb una mà, Boba es va afirmar subjectant-se a la barana i, amb l'altra, va apuntar amb la seva arma en Luke.

Chewie es va decantar avisant Han.

- ¿Cap a on?-Va cridar Solo. Chewie va bramar de nou.

L'invident pirata espacial va esgrimir la llança en la direcció de Boba. Instintivament, Fett va parar el cop amb el seu avantbraç i va apuntar de nou en Luke.

-Surt del meu camí, cec idiota -va insultar-li. Chewie grunyia frenèticament. Han va fer oscil·lar la llança en la direcció oposada i va colpejar encertadament els retrocoets d’en Boba.

L'impacte va fer que s'encenguessin els coets. Boba va sortir volant inesperadament, va xocar com un míssil contra la segona llanxa i va rebotar, caient directament al fossat. L'armat cos va lliscar, avançant en Calrissian, i va rodar sense pausa fins a la boca del Sarlacc.

-RrgrrowBrbroo fred bo -va grunyir Chewie alegrement -Això he fet? -Va somriure Solo -. M'agradaria haver-ho vist.

Un fort impacte d'un altre projectil provinent de la barcassa gairebé bolca la llanxa, enviant en Han per sobre de la borda. Per sort, el peu d’en Han es va enganxar a la barana i va quedar oscil·lant perillosament sobre el Sarlacc. El ferit Wookiee romania encara atrapat fermament entre els ferros de la llanxa.

Luke, després de derrotar els adversaris de l'altra llanxa, va advertir ràpidament la situació dels seus amics i va botar a través de l'abisme de sorra, aterrant sobre el inclinat casc metàl·lic de la gran barcassa. A poc a poc va escalar el casc, enfilant-se cap al pont on estava el canó.

Mentrestant, a la coberta d'observació, Leia continuava esforçant-se a trencar la cadena, amagada rere l'enorme carcassa del gàngster perquè cap guàrdia la veiés. Va estirar el seu cos tan llarg com era intentant aconseguir una pistola làser que jeia en els límits del seu abast. Oportunament, R2, després d'haver perdut la seva dignitat rodant per terra, va acudir al rescat.

Emetent sorollets electrònics, R2 va estendre un apèndix que portava una petita serra circular i va tallar les baules.

-Gràcies, R2, bona feina. Ara Marxem d'aquí -va dir Leia.

Van córrer cap a la porta. Pel camí van veure C3PO tirat a terra, cridant mentre un enorme tipus anomenat Hermi Odle se li asseia a sobre. Ajupit sobre del cap de C3PO, Engrunes Salaz el monstruós i reptilesc mico, intentava arrencar l'ull dret del daurat androide.

- No, si us plau! No! No, els meus ulls no! -Va cridar aterrit C3PO.

R2 va llançar un raig elèctric a l'esquena d’Hermi Odle, que, gemegant de dolor, va saltar per la finestra. Una descàrrega similar va propulsar en Salaz fins al sostre, on es va quedar adherit. C3PO es va aixecar promptament, amb l'ull dret penjant d'un feix de cables, i va córrer al costat d’R2 i la princesa, que s’esmunyien per una porta del darrere.
El canó del pont va encertar amb un nou tret en la ja escorada llanxa, sacsejant tot el què quedava dins d'ella, excepte en Chewbacca, que s'aferrava com una paparra, malgrat el seu braç ferit. Estava a la barana subjectant Solo pel turmell, mentre oscil·lava sobre el aterrit Calrissian. Lando havia aconseguit evitar lliscar, quedant-se absolutament immòbil. Però, cada vegada que intentava agafar el braç que li estenia Solo, la sorra l'enfonsava, apropant-lo una mica més a la voraç obertura. Desitjava ferventment que Solo no conservés cap rancor per aquell estúpid assumpte de Bespin.

Chewie va grunyir, donant a Han noves directrius.

-D'acord, ja ho sé. Ara veig molt millor. Ha de ser per tota la sang que m'està baixant al cap -va replicar Han...

- Magnífic! -Va saltar Lando -. Ara, no et faria res créixer uns, centímetres més?

Els artillers de la barcassa estaven apuntant a la cadena humana de la llanxa, a punt de donar el cop de gràcia, quan Luke es va plantar davant d'ells, rient com si fos el rei dels pirates. Va encendre la seva espasa làser abans que poguessin disparar un sol tret.

Instants després, els artillers jeien en un munt fumejant.

Una companyia de guàrdies provinents del pontó inferior van aparèixer disparant sobtadament. Un dels trets va encertar en l'espasa d’en Luke, arrencant-la de la mà. Va córrer pel pont intentant escapar, però aviat va ser envoltat pels guàrdies. Dos soldats van manejar de nou el canó, mentre Luke observava la seva mà. El complex aparell estava obert i exposava els complicats circuits i mecanismes que constituïen a la seva veritable mà. La mà que Vader va retallar en el seu últim combat.

Va flexionar el mecanisme, encara funcionava.

Els artillers van disparar contra la llanxa, situada més avall. Va impactar en un costat del petit bot i l'ona provocada pel cop gairebé va afluixar la presa del Wookiee, però, en inclinar la llanxa, Han va poder agafar el canell d’en Lando.

- ¡Tira! -Va cridar Solo al wookiee.

- M'ha agafat! -Va cridar Calrissian, mentre mirava esparverat cap avall, veient com un dels tentacles del Sarlacc s'enrotllava lentament al voltant seu turmell.

«Que no em parlin de cartes sorpresa! -Va pensar Lando -. Cada cinc minuts canvien les regles del joc. ¡Tentacles! Qui apostaria contra ells? A més, el tentacle era llarg, fort i enganxós.»

Els artillers van realinear les seves armes a la recerca del tir de gràcia, però tot va acabar per a ells abans que poguessin disparar. Leia s'havia apropiat del canó de la coberta oposada i, amb el primer tret, va destrossar els aparells que s'erigien entre els dos canons del pont. Al segon tret va escombrar el primer canó.

Les explosions es van succeir en la gran barcassa i van distreure momentàniament els cinc guàrdies que custodiaven Luke. A l'instant, va alçar la seva mà i l'espasa de làser va volar fins a ella. Va saltar en l'aire mentre dos guàrdies li disparaven i els guàrdies es van matar entre si. Va encendre la seva espasa abans de finalitzar el salt i va aterrar llançant estocades a tort i a dret de manera que l'ardent raig aviat va ferir a la resta guàrdies.

- Apunta cap avall! -Va vociferar a la Leia a través del pont.

Leia va inclinar el canó, apuntant a la coberta inferior i va fer un signe afirmatiu a C3PO, que estava recolzat a la barana al seu costat, R2 va xiular furiosament.

- No puc, R2! –Va ploriquejar C3PO-. Està massa alt per saltar... Ahh!

R2 va empènyer el daurat androide per la barana i després es va llançar ell mateix, caient de cap sobre la sorra.

Mentrestant, la lluita a mort continuava entre Solo i el Sarlacc, sent el trofeu el mateix Lando Calrissian. Chewbacca, abraçat a la barana i subjectant la cama d’en Han, va aconseguir agafar amb l'altra mà una pistola caiguda entre la retorçada plataforma de la llanxa. Va apuntar cap en Lando, però va haver de baixar la pistola, preocupat amb la distància que hi havia entre ells.

 - Té raó! -Va clamar Lando -. Està massa lluny!

-Chewie, dóna'm la pistola -va dir Han, mirant cap amunt.

Chewbacca se la va tendir, i Solo la va agafar amb una mà mentre amb l'altra seguia subjectant Lando.

-Escolta, espera un segon, company -va protestar Lando -. Creia que estaves cec.

-Estic molt millor, creu-me -li va assegurar Han.

- És que tinc on triar? Ep! Apunta una mica més cap amunt, si us plau -va dir mentre baixava el cap.

Han va mirar guerxo..., va prémer el gallet... i va encertar de ple en el tentacle. L’apèndix amb forma de cuc va deixar anar immediatament la seva presa, retrocedint cap a la gola.

Chewbacca va donar una poderosa estirada i va alçar a Solo i a Lando fins la nau.
Mentrestant, Luke, subjectant la Leia amb el braç esquerre, va agafar una corda que penjava del mig desarborat pal amb el braç dret i, donant una puntada de peu al gallet del canó que va disparar escombrant la coberta, va saltar a l'aire.

Tots dos es van balancejar subjectes a la corda fins aconseguir arribar a la flotant llanxa d'escorta. Luke va conduir la llanxa fins a arribar a la dels presoners i va ajudar-los a què s'introduïssin en ella Chewbacca, Han i Lando.

La Barcassa-Veler, cremant-se per la meitat, va començar a retrunyir i sacsejar amb una sèrie d'explosions.

Luke va guiar la llanxa al llarg de la barcassa fins a localitzar les cames de C3PO, que sobresortien erectes a la sorra. Al seu costat, el periscopi d’R2 constituïa l'única part visible de la seva anatomia per sobre de les dunes. La llanxa es va aturar sobre els robots i, obrint unes trampes a la base del casc, va fer baixar un electroimant. Amb un sonor estrèpit metàl·lic, els dos robots van sorgir de la sorra i es van adherir al disc magnètic.

- Oh! -Va gemegar C3PO.

- Biip DOOO dullt! -Va assentir R2.

En pocs minuts, tots es van reunir a la llanxa, més o menys indemnes i, per primera vegada, es van mirar els uns als altres, adonant-se que estaven reunits de nou. Durant llarga estona es van abraçar, van plorar i xerrar fins que algú, accidentalment, va fregar la ferida del braç d’en Chewie, i el Wookiee va bramar de dolor. Llavors tots van entrar en activitat, inventariant les reserves d'aliments i... allunyant-se del regne d’en Jabba.

La gran Barcassa-Veler, cremant pels quatre costats, va començar a explotar i, mentre la petita llanxa es perdia per l’horitzó del desert, va desaparèixer finalment amb una brillant conflagració, només disminuïda en la seva lluminositat per la tòrrida llum vespertina dels dos sols bessons de Tattoine.
                                                                                                                                                   Següent