L'aposta d’Ezra (i X)

Anterior

Capítol 10: La caixa forta

El matí després de la gran baralla, Ezra estava parat a l'altre costat del carrer de l'Oficina de Seguretat Imperial, mantenint els ulls en l'entrada principal de l'edifici. Des d'on estava, no podia evitar escoltar la veu de la reportera de Notícies de l’HoloNet, emesa per l'altaveu incorporat en el carro d'un venedor de menjar proper.

—Anit —va dir la reportera—, un esdeveniment esportiu il·legal en el Post Avançat Mònada de Lothal podria haver acabat amb baixes civils, si no fora per les valentes accions de Bossk el trandoshà, un membre destacat del Gremi de Caça-recompenses. Bossk havia estat perseguint a un fugitiu a Lothal quan es va topar amb un complot d'un sindicat criminal de l’inframón per atreure als apostadors de tota la galàxia al Post Avançat Mònada. En altres notícies...

Ezra va deixar d'escoltar l'emissió quan va veure a Bossk sortir de l'edifici de seguretat. Bossk encara coixejava, encara que només lleugerament. Va caminar fins a Ezra i va dir:

—Hola, nan. Què et porta per aquí?

—Teníem un tracte, Sr. Bossk —va dir Ezra—. Recorda? La caixa forta?

—Ah, això —va dir Bossk—. És clar que ho recordo. Probablement tu estàs tan ansiós d'aconseguir aquesta caixa forta com jo de deixar aquest planeta. Vine, acompanya'm a la meva nau.

Van començar a caminar a través de l'esplanada, cap a la plataforma d'aterratge on Bossk havia deixat a la Dent de Rastrejador.

—El seu nom estava en les Notícies de l’HoloNet —va dir Ezra—. L'Imperi ho explica d'una forma en la qual sona com si vostè fos un veritable heroi. Li van dir «valent».

Bossk va fer un soroll de gargamelleig, rient-se.

—Jo vaig insistir que em diguessin així. Després de tot el que Jenkes em va fer passar, mereixo una mica de bona publicitat per part de l'Imperi. També, agraeixen el fet que només vaig disparar la meva arma de morter en defensa pròpia, i que vaig usar càrregues atordidores quan vaig disparar als soldats.

—Vaig notar que les notícies no van esmentar a Jenkes.

Bossk es va encongir d'espatlles.

—Això no és una sorpresa. L'Imperi mai genera mala publicitat sobre si mateix.

—Llavors, què va passar amb Jenkes? —va dir Ezra—. Anirà a la presó?

—Diguem que mai més escoltaràs d'ell. Mai. Tinc la garantia de dos oficials imperials, el Comandant Aresko i el supervisor Grint.

—I confia en ells?

—Després que els vaig explicar tot el que va fer Jenkes, incloent l'assassinat de Ferpil, els imperials van decidir pagar-me per tot el meu dur treball de Lothal. Només vaig venir aquí per atrapar a Inquiet Takkaro però vaig acabar aconseguint un gran benefici.

Van arribar a la plataforma d'aterratge.

—Espera aquí —va dir Bossk. Ezra es va quedar a la vora de la plataforma i Bossk va entrar a la seva nau. Menys d'un minut més tard, Bossk va tornar, portant una petita caixa de metall—. Aquí tens, nan. És tot teu.

Ezra va agafar la caixa metàl·lica i la va obrir. La caixa contenia tres petits xips de crèdit. Ezra va examinar els xips.

—Aquests... només són setanta-cinc crèdits.

—I són tots teus.

—Setanta-cinc crèdits —va repetir Ezra—. Això és tot?

—Esperaves més?

—Vostè... vostè em va enganyar!

—Anem a fer marxa enrere, nan. Et vaig dir que si m'ajudaves, et donaria tots els diners en la meva caixa forta. No he complert amb la meva part del tracte?

—Això no va ser cap tracte —va dir Ezra amb les dents premudes—. Va ser una estafa!

Bossk va fer una ganyota.

—No és com si tinguéssim un contracte escrit ni res per l'estil.

—Li vaig salvar la vida! Jo... li vaig ajudar a entrar a l'oficina de publicacions. Jo... Vostè... encara em deu quinze crèdits de l'oficina de publicacions!

—Cert, ho vaig oblidar —va dir Bossk. Va buscar en una butxaca, va treure un xip de crèdits, i l'hi va donar a Ezra—. Veus, no està tan malament. Ara tens noranta crèdits.

Ezra va arrufar les celles.

—Quina sort la meva.

—Et donaria més si pogués, com a favor, però estic curt d'efectiu. L'Imperi prefereix pagar als caça-recompenses amb registres de transferències.

Dos soldats d'assalt es van acostar a Bossk i Ezra. Els soldats d'assalt anaven a banda i banda d'una llarga caixa de plastoide que descansava en un carro repulsor. Els soldats van detenir el carro enfront de Bossk, i un soldat va dir:

—Per a vostè. Del Comandant Aresko.

Els soldats van donar la volta i es van allunyar, deixant el carro i la caixa llarga.

Ezra va veure la caixa en el carro i va dir:

—Curt d'efectiu, eh? Llavors, digui'm, què hi ha dins d'aquesta caixa?

La boca de Bossk es va torçar en un somriure desagradable, i després va respondre:

—Jenkes.

—Oh —va dir Ezra.

—Fins ara, nan —va dir Bossk—. Ha estat divertit. —Va empènyer el carro flotant cap a l’escotilla d'embarcament de la seva nau.

Ezra va guardar la petita caixa metàl·lica en la seva motxilla. Es va apartar de la plataforma d'aterratge i va començar allunyar-se. No tenia cap desig de quedar-se en el port espacial ni veure a la nau d’en Bossk enlairar-se. Només volia anar a casa.

Ezra creuava lentament les planes, en direcció a la torre abandonada. No va ser fins que va passar un pujol i va poder veure la silueta de la torre en l'horitzó que es va recordar que havia oblidat la seva moto de salt a la ciutat. Va decidir recuperar-la més tard.

Va sentir un soroll agut procedent d'algun lloc per damunt, i va reconèixer a l'instant el so característic d'un caça TIE imperial. A mesura que el soroll es feia més fort, va determinar que s'aproximava per darrere d'ell. Es va detenir i es va girar, recorrent el cel amb la mirada. Ràpidament va trobar al caça TIE, movent-se ràpid perseguint a una altra nau, un vaixell de càrrega de grandària mitjana en forma de diamant.

El transport va passar per damunt, i el TIE va romandre en la seva cua. El TIE va obrir foc contra la nau, i Ezra va fer una ganyota quan el foc làser va colpejar els escuts del vaixell de càrrega. Dubtava que la nau pogués evadir a l'àgil TIE, així que va quedar molt sorprès quan el transport va ascendir ràpidament i va fer un bucle cap enrere per quedar directament darrere del TIE. El vaixell de càrrega va obrir foc, destrossant la cabina sense escuts del TIE. Un moment més tard, la nau es va desviar i va ascendir als núvols.

Ezra va passar la mirada cap al TIE, que deixava un rastre de foc mentre queia en angle cap a la plana. El TIE amb prou feines va salvar un distant pujol abans de semblar desaparèixer sobre l'herba alta.

Els ulls d’Ezra es van obrir com a plats quan va sentir el xoc del TIE. Sense ni tan sols pensar en la seva pròpia seguretat, va creuar el terreny, corrent cap al fum fosc que s'elevava des de l'altre costat del pujol.

Respirava agitat quan finalment va aconseguir arribar a la cresta del pujol. El TIE s'havia estavellat enmig d'un ampli camp, i el fum pujava de la cabina destrossada del caça. Ezra va mirar al seu voltant i va observar que no hi havia ni una sola estructura ni vehicle visible. Va somriure.

Va córrer pujol a baix i cap al camp. En aconseguir el TIE, va grimpar corrent pel costat de la cabina esfèrica, mantenint la cara i les mans lluny del fum. Es va balancejar cap al dosser esquerdat i va veure al pilot amb casc negre encara amarrat al seu seient.

—Senyor! —li va cridar Ezra.

El pilot es va estremir.

—Ei, està vostè bé? —va dir Ezra—. Està viu?

—Aparta les mans de la meva nau! —va exclamar el pilot, amb la veu filtrada pels altaveus del seu casc—. Aquest caça és propietat de l'Imperi!

Ezra va somriure tristament, després va murmurar:

—Suposo que això és un sí. —Va moure les mans pel casc cremat per làser de la cabina, que estava gairebé massa calenta per tocar i va notar que la cabina s'estava omplint de fum.

El pilot es va moure en el seu seient i va accionar l'interruptor d'emergència per obrir la carlinga. El dosser es va obrir, però només uns pocs mil·límetres. Ezra es va adonar que els mecanismes d'obertura del dosser s'havien embussat.

El pilot va començar a tossir. Ezra va agafar la vora de la cabina i va balancejar el seu cos per amunt. Va aterrar just darrere del pilot i el dosser parcialment aixecat. El pilot lluitava contra el seu seient mentre intentava girar el cap amb casc per mirar a Ezra a través del fum.

—Et vaig dir que sortissis d'aquesta nau! —va dir el pilot.

Ezra va ficar els dits en la bretxa entre el dosser i la cabina.

—Ja no és del tot una nau —va dir—. A més, només estic tractant d'obrir-la...

El dosser es va obrir i el fum va brollar des de l'habitacle. El pilot va tossir mentre es llevava el casc. En poder girar el cap més lliurement, va mirar a Ezra, i per un moment, Ezra va pensar que l'expressió del pilot semblava d'agraïment. Però llavors la cara del pilot es va endurir.

—Escolta, no diguis gràcies ni gens —va dir Ezra.

—Gràcies? —es mofà el pilot—. Sóc un oficial de l'Armada Imperial. No necessitava la teva ajuda.

Ezra va somriure.

—Per descomptat que no.

El pilot va començar a aixecar-se, però Ezra el va empènyer cap avall sobre la seva espatlla i va dir:

—Espera! Tens la màniga atrapada en la gravadora de vol.

—Ah si?

—Permet-me desenganxar-te-la —va dir Ezra estenent una mà darrere de la part posterior del seient del pilot. Però els seus dits mai van tocar la gravadora de vol de la cabina, i en el seu lloc van agafar un endoll de calibratge del transceptor, el qual ràpidament va guardar en la seva motxilla.

—Què va ser això? —va dir el pilot.

—Llavors, per què perseguies a aquesta nau de càrrega? —va dir Ezra ignorant la pregunta—. Eren contrabandistes?

—És informació confi... —va dir el pilot fent un altre esforç per aixecar-se.

—Vigili, senyor —va dir Ezra mentre tornava a empènyer al pilot cap avall—. Hi ha un tros de metall atrapat en el seu, um, part posterior. —Inclinant-se més endins en la cabina, va afegir—: No volguéssim que un oficial de l'Armada Imperial es trenqués els pantalons.

—No, jo...

—Simplement no seria decorós. Ara quiet. —Ezra va tornar a buscar darrere del seient del pilot—. Gairebé ho tinc... Llest! —Va arrencar un commutador de diagnòstic de ports sortints, el va ficar en la seva motxilla i va sortir de la cabina—. Recordi, senyor. Res d'agraïments.

El pilot, agafant el seu casc, va començar a aixecar-se del seient.

—Això és, jo portaré això —va dir Ezra encara en posició damunt d'ell. Es va ajupir i va agafar el casc, permetent que el pilot usés ambdues mans per sortir de la cabina—. Perquè, com ja ha esmentat, no necessites de la meva ajuda, i a més... no he vingut per ajudar.

Ezra es va moure ràpid. Va posar tots dos peus sobre el cap nu del pilot i després es va impulsar a si mateix, llançant-se fora del caça TIE i emportant-se el casc amb ell. Va saltar amb una tombarella i va arribar al terra corrent.

—Només vaig venir a recollir una mica de tecnologia per al mercat negre, rata-Loth! —va cridar cap al pilot estupefacte. Amb el casc sota el braç, va córrer pel camp, cap al pujol que dominava l'àrea.

El pilot es va recuperar ràpidament. Va encendre els canons del TIE i va activar la pantalla de punteria. Ezra estava pujant el pujol quan el pilot va obrir foc.

Reaccionant instantàniament davant el so del tret, Ezra va voltejar cap a un costat, deixant caure el casc en el procés. El foc làser va esclatar en el pujol darrere d'ell. Va rodar i es va posar dempeus amb el tirador d'energia aixecat cap al TIE. Però abans que pogués deixar anar ni tan sols una bola atordidora, el pilot va tornar a disparar.

Ezra va saltar alt en l'aire, passant per sobre del foc làser, i la potència de l'explosió va llançar el seu cos a l'altre costat del pujol. Va caure el terra i ràpidament va llançar dues boles atordidores, enviant-les directament al fuselatge del TIE. Les boles atordidores van donar en el fuselatge sense causar cap efecte.

Ezra va llançar una tercera bola atordidora que va viatjar en un alt arc cap al TIE. La bola atordidora va rebotar en la part posterior de la cabina oberta i es va estavellar en el clatell del pilot, atordint-lo a l'instant. El pilot es va esfondrar de cap per avall sobre els seus controls.

La pols encara s'estava assentant al voltant d’Ezra quan va abaixar el tirador.

—Bé, això ha estat divertit —va dir. Mirà al seu voltant i va murmurar—: Ara, on...?

Va veure el casc negre que havia perdut, va anar fins a ell i el va recollir.

—Aquest casc és propietat d’Ezra Bridger —va declarar, inspeccionant-lo. Es va encongir d'espatlles—. O ho és ara, de qualsevol manera. —Es va posar el casc sobre el cap. Era massa gran per a ell. Se’l va treure i el va sostenir al seu costat. Tornant a mirar al caça TIE estavellat, va aixecar la mà per saludar al pilot inconscient i va dir—: Senyor, gràcies, senyor!

Ezra es va dirigir a casa, ansiós d'afegir el casc a la seva col·lecció. Però mentre creuava caminant les planes herboses de Lothal, va pensar en aquest lloc al que en deia casa. Les persones sempre anaven i venien. Moreena s'havia anat amb la seva família. Bossk va venir i es va anar, i probablement ja estava per iniciar una altra aventura perillosa. Ezra es va preguntar què hi havia per davant per a ell.

Llavors la seva ment va tornar al vaixell de càrrega en forma de diamant que no només havia evadit sinó que havia derrocat al caça TIE. Es va preguntar si alguna vegada esbrinaria a qui pertanyia i operava aquesta nau, o què havien fet per atreure l'atenció del pilot TIE.

Encara que amb els anys havia vist moltes naus anar i venir, tenia la sensació de què tornaria a veure en aquest vaixell.

FI

L'aposta d’Ezra (IX)

Anterior

Capítol 9: Nit de gladiadors

—Aquí està el Post Avançat Mònada —va dir Ezra.

—És un lloc gran —va dir Bossk. A través del parabrisa del lliscant terrestre gris robat, veien centenars de lliscants estacionats fora de la badia més gran del complex miner abandonat. Les llunes de Lothal es veien en el cel nocturn, banyant la zona amb la seva llum reflectida.

—El senyal de la balisa rastrejadora ve d'allà, al costat d'aquell garatge —va dir Bossk després de mirar el seu escàner compacte. Va augmentar la potència dels propulsors del lliscant terrestre, va córrer per l'estacionament i va detenir abruptament el lliscant a poca distància del lliscant blindat. Va agafar el casc que contenia els paquets de municions que havia pres de la botiga de Ferpil i li va lliurar el casc a Ezra—. Porta això i queda't prop de mi —va dir Bossk—. En cas que em quedi sense municions.

Va agafar l'arma de morter mentre baixava del lliscant gris.

—Però, què passa si els imperials o un altre caça-recompenses el veu? —va dir Ezra mentre seguia a Bossk al garatge—. No hauria de vostè posar-se el casc?

—No més disfresses per avui, nan. Quan ens trobem amb Jenkes, vull veure l'expressió del seu rostre quan vegi el meu.

Mentre entraven a l'ascensor del garatge i pujaven a un passadís feblement il·luminat, Ezra va dir:

—Odio dir-ho, Sr. Bossk, però tinc un mal pressentiment sobre això.

***

Jenkes va conduir als dos soldats d'assalt fins a una corba en angle recte en el corredor, que portava a un corredor més curt que acabava en una porta tancada.

—Aquí està la taquilla —va dir Jenkes. Va oprimir un interruptor en la paret i la porta es va obrir lliscant-se. Els soldats li van seguir a l'habitació.

Dins, Jenkes i els soldats van trobar a un ishi tib, un humanoide amfibi de pell verda amb la boca en forma de bec i grans ulls que s'estenien des de peduncles angulars a cada costat del seu cap. L’ishi tib sostenia un quadern de dades i estava davant un banc de computadores. Al costat del banc de computadores, una fila de tres carros repulsors suportava el pes de més de tres dotzenes de grans contenidors que estaven plens de xips de crèdit.

L’ishi tib va aixecar la mirada del seu quadern de dades, va veure a Jenkes amb els dos soldats d'assalt, i va obrir el bec per la sorpresa. Jenkes va treure la pistola blàster compacta, la va apuntar a l’ishi tib i va dir:

—Treballes per al Comissionat?

—Jo... No sé de què està parlant —va quequejar l’ishi tib mentre baixava el quadern de dades.

Jenkes li va disparar en el pit. L’ishi tib va caure contra el banc de computadores i després es va desplomar al terra. Els soldats d'assalt ni es van immutar.

Jenkes es va dirigir als soldats i va dir:

—Pensava que anava a treure una arma. —Mirà els carros carregats amb xips de crèdit—. Si realment volem donar-li un bon cop a aquests criminals, hem de confiscar el seu botí ara. Portarem aquests carros al lliscant. Ara.

—Sí, senyor. Cada soldat va agafar un carro i després el va empènyer per l'aire cap a la porta.

Jenkes va agafar el carro restant i va seguir als soldats fora de l'habitació. A la mà, encara portava la seva pistola blàster. Encara que era una arma petita, era prou poderosa com per perforar l'armadura de soldat d'assalt. Jenkes planejava utilitzar-la per a aquest precís propòsit després que els soldats carreguessin els crèdits en el lliscant blindat.

***

Ezra i Bossk acabaven de girar la corba en angle recte del passadís quan una porta es va obrir lliscant-se davant d'ells i va sortir un soldat d'assalt, empenyent un carret repulsor que portava contenidors de fitxes de crèdit. Bossk va veure a un segon soldat i al Tinent Jenkes movent-se darrere del primer soldat. Sense dubtar-ho, Bossk va aixecar l'arma de morter i va disparar contra el primer soldat.

El tret va llançar al soldat d'assalt cap enrere, xocant amb l'altre soldat que venia directament darrere d'ell. Bossk va mantenir els ulls enfocats en Jenkes mentre disparava de nou, encertant al segon soldat i fent que Jenkes deixés anar un fort crit mentre saltava de tornada a l'habitació, parapetant-se darrere d'una terminal de computadora. Tots dos soldats van caure, i Bossk va córrer cap a la porta oberta.

—Esperi'm! —va dir Ezra mentre corria darrere d’en Bossk, portant el casc que contenia les municions. Bossk gairebé havia aconseguit la porta quan Jenkes va obrir foc des de darrere de la consola de computadora. Una sageta làser va passar rabent al costat d’en Bossk i Ezra, i Jenkes va disparar de nou. La segona sageta làser va travessar la capa de Bossk, passant per la bretxa entre el seu braç esquerre i caixa toràcica. Bossk i Ezra van llançar els seus cossos contra les dues particions estretes a banda i banda de la porta per evitar ser copejats.

—Tot ha acabat, Jenkes! —va dir Bossk—. Sé que tu ets el Comissionat!

—No sé de què estàs parlant —va replicar Jenkes.

—No juguis amb mi —va dir Bossk—. Eres el soci d'Inquiet. Quan vaig venir a per ell, vas decidir fer-nos matar als dos, per poder quedar-te amb tots els diners.

Van passar diversos segons de silenci abans que Jenkes respongués.

—Els dos som homes de negocis, caça-recompenses. Hi ha un munt de crèdits en joc. Suficients pels dos. Si m'ajudes a tornar al port espacial, vaig a...

—Què vas a fer? —li va interrompre Bossk—. Treure la recompensa sobre el meu cap i donar-me la meitat dels diners?

—Sí! —va dir Jenkes—. Puc fer això!

—Jo no estic tan segur que puguis —va dir Bossk—. Veuràs, l'escòria com tu preferiria disparar-me com amb Ferpil Wallaway, o empènyer-me davant d'un autobús lliscant com vas matar a Herdringer.

—Com saps que vaig matar a Herdringer?

—No ho sabia fins que ho has admès, descerebrat —va dir Bossk—. Però si vaig a netejar el meu nom, pot ser que et necessiti viu, per la qual cosa vaig a fer un tracte. Rendeix-te abans del compte de tres, i no tiraré un detonador termal allà dins. Un!

—Espera! Jo...

—Dos.

Ezra i Bossk van escoltar trepitjades.

—S'està escapant! —va dir Ezra—. Usi el detonador termal!

—No en tinc cap! —va dir Bossk—. Intentava enganyar-lo. —Va saltar per sobre dels soldats d'assalt caiguts i va córrer cap a la taquilla amb l'arma de morter davant d'ell.

Ezra li va seguir i va veure a l’ishi tib mort tombat al costat del banc de computadores. Ezra va passar el banc de computadores.

—Hi ha un altre passadís —va dir—. Ha d'haver escapat per aquí. Anem-hi!

Bossk va córrer darrere d’Ezra. Van girar una cantonada que conduïa a una llarga escala. Mentre baixaven corrent per les escales, se sentia el rugit increïblement fort de la multitud dins de la sorra.

—Ens hem d'estar acostant a la baralla de gladiadors —va dir Ezra.

Hi havia una porta en la part inferior de les escales. Bossk va arribar a la porta primer. La porta es va obrir automàticament i Ezra va seguir a Bossk a través de la porta.

Estaven en la sorra. A l'esquerra d’Ezra, hi havia una dona pa’lowick parada sobre una plataforma flotant. Directament enfront d'ell, un gran feeorin estava balancejant una vibrodestral contra un houk que portava a una enorme espasa. I més enllà dels dos gladiadors, els milers d'espectadors estaven parats damunt dels seus seients en les graderies, agitant els punys per l'emoció i cridant tan fort com podien. Ezra mai abans havia vist una baralla de gladiadors i va quedar momentàniament esglaiat.

Bossk va mirar a la seva dreta i va veure a Jenkes corrent al costat de la base de la paret que es corbava al voltant del terra de la sorra. Els espectadors estaven tan concentrats en els gladiadors, que pocs van semblar notar a l'oficial imperial. Bossk va aixecar la seva arma de morter i va apuntar a Jenkes però immediatament es va adonar que havia buidat les seves últimes rondes contra els dos soldats d'assalt. Mirà a Ezra, va veure al noi mirant als gladiadors, i va cridar:

—Deixa de somiar despert! Llança'm un cartutx atordidor!

Ezra va buscar en el casc que portava, va treure un cartutx, i l'hi va tirar a Bossk. El cartutx encara traçava un arc a través de l'aire quan una sageta làser va travessar el costat de la cuixa dreta d’en Bossk. Bossk va xiuxiuar mentre deixava caure la seva arma i queia al terra de la sorra, agafant-se la cama.

Ezra es va tornar per veure qui havia disparat la sageta làser. Va veure a Jenkes, agafant amb ambdues mans una petita pistola blàster.

El tret d’en Jenkes havia atret l'atenció de molts espectadors, i van deixar escapar un sospir col·lectiu en veure a un oficial imperial dins de la sorra. En qüestió de segons, un atordit silenci es va apoderar de la multitud. Els gladiadors van continuar lluitant fins que també es van adonar del sobtat silenci. El houk i el feeorin es van separar i van mirar a l'oficial imperial, i llavors van notar al noi humà que estava prop d'un trandoshà, no gaire lluny de la flotant pa’lowick.

La pa’lowick va mirar de Bossk a Jenkes, després va moure els llavis prop del seu comunicador i va dir:

—L'última vegada que ho vaig comprovar, amics, això era una lluita de gladiadors, no una galeria de tir!

En sentir a la pa’lowick pels altaveus, molts espectadors van respondre amb un riure nerviós. Jenkes va mantenir el blàster apuntant a Bossk mentre caminava ràpidament pel terra de la sorra. Mentre caminava passant a Ezra i Bossk, va recollir l'arma de morter de Bossk abans de continuar fins a la plataforma de la pa’lowick.

—Dóna'm aquest comunicador —va dir quan estava just sota la palowick—. Ara. Abans que et faci matar.

Intimidada, la pa’lowick va doblegar les seves primes cames i es va encorbar en la seva plataforma per aconseguir-li el comunicador a Jenkes. Mantenint el blàster apuntant a Bossk, Jenkes va prendre el comunicador, va enfrontar a l'audiència i va dir:

—Sóc el Tinent Jenkes de l'Oficina de Seguretat Imperial. El Post Avançat Mònada està totalment envoltat per tropes imperials. Aquest trandoshà és un criminal, buscat per crims contra l'Imperi.

Els espectadors van murmurar ansiosament.

—Sr. Bossk! —va murmurar Ezra mirant a Bossk—. Encara tinc el comunicador que vaig prendre del casc de soldat d'assalt.

—I? —va preguntar Bossk.

—Crec que ja és hora que les autoritats locals s'assabentin del que està fent Jenkes —va dir Ezra. Movent-se acuradament perquè Jenkes no pogués veure el que estava fent, va treure el comunicador de la butxaca de la seva armilla, el va configurar per a transmissió de llarg abast i el va activar.

—L'Imperi no té cap interès en aquesta lluita de gladiadors ni en els espectadors presents —va continuar Jenkes, encara mirant als espectadors—. Només volem al trandoshà. I... el volem mort.

Alguns espectadors van panteixar de sorpresa. Uns altres, desitjosos de veure sang, van cridar la seva aprovació.

—Està encès el comunicador? —va preguntar Bossk mirant a Ezra.

Ezra va assentir amb el cap.

—Esperin! —Bossk va rugir tan fort que diversos centenars d'espectadors van poder sentir-li. Va aixecar les urpes per mostrar que no portava cap arma, i després va baixar una urpa per aixecar-se del terra. Tentinejant per la cama ferida, va cridar—: Sóc Bossk de Trandosha! No vaig venir al Post Avançat Mònada per morir en aquesta sorra. Però si vaig a morir aquesta nit, vull morir com un guerrer. Desafio als gladiadors a combatre amb les mans nues!

La resposta dels espectadors va ser una aclaparant ona de crits i xiscles. Abans que Jenkes pogués protestar, Bossk va coixejar cap al houk i el feeorin, que li miraven com si estigués boig. Es va detenir a un metre de distància d'ells, va estendre els braços als seus costats i va dir:

—Au vinga, amics. No s'acarnissin amb un mort. Mans nues significa mans nues. —Va fer una ganyota en canviar el seu pes sobre la seva cama bona.

El houk i el feeorin es van mirar i van somriure. Van mirar de nou a Bossk i van deixar anar les empunyadures de les seves armes.

Abans que l'espasa del houk colpegés el terra, Bossk es va llançar a si mateix sobre la seva cama bona, directe cap al houk. El front de Bossk es va estavellar contra la cara del houk mentre aferrava els seus avantbraços i conduïa el seu genoll cap al seu abdomen. El houk va caure enrere amb Bossk damunt d'ell. Bossk es va apartar, girant el cos cap al sobresaltat feeorin.

L'urpa dreta d’en Bossk va esgarrapar el pit del feeorin. El feeorin grunyí en caure al terra, però quan va tornar a posar-se dempeus, sostenia l'espasa del houk. Va fer pivotar l'espasa cap a Bossk. Bossk es va ajupir, i mentre la fulla brunzia sobre el seu cap, va dir:

—Això no és amb les mans nues!

Bossk es va inclinar sobre la seva cama bona i connectà una coça amb la dolenta. Grunyí quan la seva cama ferida va colpejar tan fort el costat dels barbs del feeorin que un dels ossos del feeorin es va trencar. El feeorin va gemegar en esfondrar-se fet un cabdell al pis.

—Odio als tramposos —va dir Bossk després d'escopir-li.

El feeorin es va desmaiar al costat del houk. Bossk es va posar dempeus. Mirà a Jenkes, que encara apuntava a Bossk amb la seva pistola blàster. Bossk va desviar la mirada a Ezra, que va aixecar el petit component comunicador per mostrar-li a Bossk que encara estava transmetent. Finalment, Bossk es va tornar per fer front als espectadors.

—Ara que tinc la seva atenció —va dir Bossk—, sóc Bossk del Gremi de Caça-recompenses. El Tinent Jenkes és realment el Comissionat, l'home responsable d'organitzar aquesta baralla. Jenkes també és responsable de l'assassinat del Tinent Herdringer de l'Oficina de Seguretat Imperial, del prestador Ferpil Wallaway, d'un ishi tib en aquest edifici i probablement d'un munt d'altres persones. I va tractar de fer que uns assassins em matessin, i va oferir una recompensa pel meu cap sota falses acusacions.

Els espectadors van mirar a Bossk muts de sorpresa.

—Oh, gairebé m'oblido —va continuar Bossk—. Jenkes també va intentar robar els xips de crèdit que vostès, ciutadans treballadors, van portar aquí aquesta nit.

Encara que Jenkes sostenia una pistola blàster i també portava l'arma de morter de Bossk, els espectadors indignats van començar a llançar-li el que podien trobar. Jenkes va tocar els controls de la plataforma repulsora i va volar cap a la porta que portava a l'escala que pujava a la taquilla.

Ezra va aixecar el seu tirador i va llançar una bola d'energia contra Jenkes. La bola va colpejar a Jenkes en el cap i va caure cap enrere de la plataforma, perdent la seva pistola i l'arma d’en Bossk abans d'aterrar amb força en el terra de la sorra. La plataforma flotant va desviar el seu curs i es va estavellar contra la paret al costat de la porta.

Jenkes va gemegar però no es va moure. Bossk va coixejar fins a ell i va col·locar un peu sobre el seu cos. Després va tancar els punys i els va aixecar desafiador per sobre del seu cap. Els espectadors van començar a cantar:

—Bossk! Bossk! Bossk!

La pa’lowick va tornar les seves bulbosos ulls cap al rostre d’Ezra.

—Oh, aquest tipus realment sap com muntar un espectacle.

I llavors les forces imperials van arribar al post avançat i es van abalançar cap a la sorra.

 Següent