Retirada de Coruscant (i III)

Anterior

III

Com si no tingués ja prou problemes, va pensar amb desesperació gairebé una setmana més tard, contemplant l'extensió buida de l'espai davant d'ells, i molt conscient d’en Bremen mirant sobre la seva espatlla, com sempre.

La resta del viatge a Coriallis havia transcorregut sense incidents i, un cop allà, en Bremen havia programat l'ordinador de navegació amb un nou curs. Des de llavors, havien saltat dins i fora de l'hiperespai una dotzena de vegades en el seu camí per interceptar una de les flotes de batalla de la Nova República, en algun lloc de les Terres Frontereres.

Almenys, la Taryn creia que eren les Terres Frontereres. No va reconèixer la majoria dels llocs en què van aparèixer, i en Bremen no veia cap raó per il·lustrar-la... sobre la seva ubicació, o de qualsevol altra cosa. Ell li va informar secament que recuperaria el control del Missatger un cop interceptessin la flota i lliuressin el missatge.

Bé, aquí estaven en el punt d'intercepció. Llavors, on era la flota?

-Potser s'hagin endarrerit una mica -va dir en Bremen, i la Taryn va mirar per sobre de l'espatlla per veure una arruga solcant el seu front -. Segons el programa, haurien d'estar aquí -va afegir veient l'expressió en el rostre de la Taryn.

-Si no saben que hi venim, amb què se suposa que han de reunir-se? -Va preguntar ella. En Bremen va ignorar la pregunta, estava clar que això era un altre fragment d'informació que no es podia confiar a simples civils. Atès que havien sortit en les vores exteriors d'un sistema i caminaven rondant com lladres en lloc d'acostar-se a un dels planetes, la Taryn va suposar que la Nova República tenia algun lloc per aquí a prop i que la seva flota ho estava comprovant. En Bremen simplement no volia acostar-se prou perquè ella i en Del poguessin fer una ullada.

Va sospirar. Malgrat una setmana de convivència propera, o potser a causa d'ella, no era gens fàcil suportar a Bremen. Finalment havia hagut de demanar a Del que aturés les seves provocacions, si tan sols pogués demanar-li a Bremen que també es desprengués de la seva actitud condescendent... La seva actitud li recordava massa a la del seu pare.

A causa de què era possible que la flota s'hagués retardat, i perquè realment no tenien altre lloc on anar, el Missatger simplement es va quedar a la deriva durant les hores següents. La Taryn estava asseguda a la cabina mirant les estrelles i tractant de recordar les cartes d’astrogació de la regió de les Terres Frontereres, quan en Bremen va entrar i es va deixar caure al seient del copilot.

Lleugerament sorpresa, li va mirar per sobre mentre ell estudiava els sensors de llarg abast. Per fi havia deixat de flotar sobre ella, aparentment convençut que no anava a entrar a l'ordinador de navegació per saber on eren si no mantenia un ull en ella a cada moment. Naturalment, ella ho va fer, només per descobrir que tots els registres dels seus últims salts havien estat esborrats.

Per tant, no era tant una qüestió de confiança, sinó que simplement no importava.

-No ens té en massa estima, oi? -Va dir ella.

Ell es va prendre el seu temps abans d'alçar la vista.

- Perdó?

-No són només vostè i la seva Nova República que es juguen la pell aquí, sap? En Del i jo també -va dir -. Si l'enxampen, ens enxampen. Creu que anàvem a fer alguna cosa per ficar-nos en un embolic?

-No, no deliberadament -va admetre -. Però els accidents passen. Què hi ha de quan en Voldt va voler veure el correu de Coruscant? No hi havia pensat en això, veritat? I si no hi hagués hagut res a ensenyar?

-Aquestes coses de capa i espasa són el seu departament -va replicar ella, però el comentari l'havia ferit. Ell tenia raó, i en comptes de posar-se a la defensiva, hauria d’admetre i aprendre de l'experiència -. Això no justifica tractar-nos com a ximples, i mantenir-me a les fosques sobre cap a on anem. Tinc dret a saber-ho.

Ell es va creuar de braços i la va mirar severament.

-Capitana Clancy, no és cap secret que crec que no s'hauria d'haver permès que vostè o en Del Sato vinguessin en aquesta missió. Són civils, i resulten un entrebanc més que una ajuda. No es pot esperar que prenguin el tipus de decisions instantànies necessàries per mantenir-nos fora de problemes.

La Taryn va enrogir, i es va concentrar en controlar el seu temperament mentre ell continuava.

-Però són aquí de totes maneres, de manera que consideri’s ésser "mantinguda a les fosques" com la seva protecció. Si vostè no sap res, no pot delatar-nos.

- Per qui em pren? -Va preguntar, ofesa -. Si jo hagués volgut delatar-los, ho hauria fet quan en Voldt estava a bord. Hi haurà notat que no ho vaig fer.

-No, no ho va fer -va convenir ell -. Però més val prevenir que lamentar.

La Taryn estava decidint si valia més la pena no seguir discutint quan un xiulet sobtat en els sensors li va estalviar haver de prendre cap decisió.

Una nau, sortint de l’hiperespai a uns 30 quilòmetres de distància.

Ella va reaccionar abans que en Bremen, prement interruptors per començar a posar els motors en funcionament.

- Del! -Va cridar pel passadís, tractant de maniobrar el lent Missatger per col·locar-lo mirant de front a la nau que s'aproximava. Quan va aparèixer a la vista, la Taryn la va identificar com un bombarder Skipray d'aspecte lleugerament maltractat, sense marques que indiquessin a qui podria pertànyer. Però estava clar que no era la flota.

Genial, va pensar ombrívolament mentre brillava la llum del comunicador, indicant que el caça els estava cridant. El va activar quan en Del va arribar, fixant-se en què els motors només havien arribat al trenta-cinc per cent de potència. No serien capaços d'escapar, de moment.

Una freda veu de dona va arribar per l'altaveu de comunicacions.

-Vaixell de càrrega no identificat, necessita ajuda? -Va preguntar, mentre l’Skipray s'inclinava una mica a un costat, posant-se fora de la línia de foc dels canons làser del Missatger. La Taryn va mantenir el vaixell de càrrega tornant-se cap a la potencial amenaça mentre responia.

-Sóc la capitana Clancy del Missatger, i gràcies, però no, estem bé -va dir ràpidament, abans que en Bremen pogués intervenir. Ell es va aixecar del seient d’en Del i es va quedar en el petit espai entre tots dos, mirant al bombarder amb les celles arrufades.

- Capitana Clancy? És just a qui estic buscant -va dir la veu mentre la Taryn feia altre cop d'ull a les seves pantalles. Estaven al seixanta-cinc per cent de potència; almenys podrien començar a moure’s. Va fer que la nau comencés a allunyar-se lentament quan la pilot de l'Skipray va preguntar-: Em pregunto si podria parlar amb el seu convidat.

Una petició inesperada, i hi havia una estranya inflexió en l'última paraula que va fer que la Taryn mirés cap al Bremen. Per a la seva sorpresa, ell semblava estar serrant les dents.

-Bremen a la parla -va dir bruscament.

-Ah, coronel. Sóc la Mara Jade -es va identificar la pilot -. Veig que va aconseguir sortir de Coruscant d'una peça.

Sonava vagament divertida.

-Vagi al tema -va dir en Bremen. La Taryn i en Del es van mirar amb sorpresa. Fins i tot en el seu moment més arrogant amb ells, mai havia estat francament groller.

-El tema és que la seva trobada amb la flota de les Terres Frontereres està suspès -va dir ella, clarament impertorbable -. Van prendre una desviació, i no passaran per aquí durant dies. L'Alt Comandament ja ha enviat un nou correu a la seva ubicació, pel que queda alliberat d'aquesta missió.

-No se m'ha notificat de cap canvi -va dir en Bremen.

-Se li està notificant ara.

- Per què li han enviat a vostè? -Va replicar.

-Perquè la notícia de la ubicació de la flota va arribar a través d'un dels meus contactes a la coalició de contrabandistes -va dir -. És per la informació pel que ens paguen.

Ara la Taryn va creure entendre l'animositat d’en Bremen. Si aquesta Mara Jade era una contrabandista, el sentit de llei i ordre d’en Bremen no li permetria ser massa tolerant.

- Té alguna confirmació d'això? -Li va preguntar.

-Només la nova ubicació de la flota -va respondre ella amb fredor -. Si estan preparats, la hi transmetré. -Una llum de recepció de dades es va il·luminar en el panell, i una sèrie de nombres es va desplaçar per la pantalla -. Tampoc és que ho necessitin -va afegir-. L'Alt Comandament va dir que podien anar-se'n a casa.

-Gràcies, però potser em quedi per aquí una estona més -va dir en Bremen, clarament suspicaç.

Hi va haver una pausa a l'Skipray.

-Com vulgui -va dir la Mara finalment. La llum del comunicador es va apagar i la nau va donar la volta i va començar a allunyar-se. Abans que la Taryn pogués preguntar al Bremen quant temps planejava esperar, una altra nau va aparèixer de sobte a l'espai davant d'ells.

En Bremen va deixar anar un fort jurament. La Taryn va reconèixer la forma distintiva d'un creuer classe Carrack.

- Vinga, vinga! -Va cridar en Bremen a la Taryn mentre la llum del comunicador es va il·luminar de nou i una veu aspra ordenava que s'aturessin si no volien ser destruïts. La Taryn va fer girar al vaixell de càrrega allunyant-se de l’ominós cos del creuer i va activar els impulsors. Ella i en del van quedar aixafats en els seus seients quan el Missatger va saltar cap endavant, i en Bremen va aconseguir agafar-se d'alguna manera mentre sortien disparats cap a l'espai profund. De cua d'ull, la Taryn va veure que l’Skipray havia tornat i estava tornant a la seva posició, i un moment després, els sensors li van dir per què.

El creuer havia llançat caces TIE.

-Oh, dimonis, una altra vegada no -va murmurar. El Missatger havia tingut sort en la seva primera trobada amb caces TIE; dubtava que en aquesta ocasió pogués fer-los front -. Del, traça un curs fora d'aquí -li va dir, intentant calcular quant tardarien els dos caces a assolir-los.

- No puc! Ni tan sols sé on som! -Va replicar ell.

- I què hi ha d'això? –la Taryn va indicar les coordenades que havia transmès la Mara Jade, encara visibles a la consola.

- No! –En Bremen es va oposar-. Podria haver-nos tendit un parany. Aquest creuer no ha aparegut només per casualitat. -Es va sacsejar quan un cop a la part posterior del Missatger va indicar que els caces TIE els havien assolit -. Ara està de tornada per acabar la feina -va afegir amargament, mirant a l’Skipray mentre es dirigia cap a ells.

Els làsers van brillar mentre s'acostava, i la Taryn es va preguntar si tenia raó. Però l’Skipray va passar de llarg sobre ells, i un moment després, un dels punts a la pantalla del sensor es va apagar.

-Si jo fos vostès, no em quedaria per aquí rondant –els hi va aconsellar la Mara Jade i la Taryn va decidir que ja era hora d'una d'aquestes decisions de comandament instantànies de les que en Bremen pensava que no era capaç.

-Usa-les -va ordenar al del, que ja estava ocupat amb l'ordinador de navegació. En Bremen va protestar, però abans que pogués intervenir un altre impacte va sacsejar la nau, fent que trontollés. Per quan va recuperar l'equilibri i va aconseguir col·locar-se darrere de la Taryn, l'indicador d'escut del Missatger tornava a parpellejar d'un vermell sinistre.

Amb les mans tenses sobre els controls, la Taryn va tractar d'esquivar el foc làser que esquitxava el seu extrem de popa. Però el vell vaixell de càrrega simplement no era rival per al caça més ràpid. Si no fos per l’Skipray que assetjava al TIE, obligant-lo a dividir la seva atenció entre dos objectius, el Missatger ja hauria estat volat en trossos.

Encara podria fer-ho.

Una altra forta sacsejada va tirar al Bremen contra el respatller de la cadira de la Taryn. Aferrant-se al seient, va mirar els sensors de dalt a baix de la Taryn i va cridar alguna cosa. Just quan ella va observar les pantalles i es va adonar amb un sobresalt que els dos caces TIE restants del creuer estaven de camí per unir-se a l'atac, l'ordinador de navegació va donar finalment el xiulet d'avís.

Va tirar de les palanques, i va escapar al beneït buit de l’hiperespai.

***

Va resultar ser un salt bastant curt.

Tot just una hora després d'escapar del creuer, va sonar l'alarma de proximitat, indicant que faltava un minut per tornar a l'espai real. En Bremen havia passat la major part del viatge amenaçant-la amb avortar el salt, però ni tan sols ell estava disposat a córrer el risc de forçar el Missatger a una segona sortida inesperada de l’hiperespai.

Tot i que la Taryn assenyalava que l’Skipray els havia ajudat en la seva fugida, seguia convençut que la Mara Jade els havia venut als imperials. No veia cap altra explicació per a l'aparició del creuer.

-Un panthac no canvia les seves ratlles -va dir en to ombrívol, però es va negar a explicar el comentari.

La consola va sonar de nou, i la Taryn tornar a la posició inicial les palanques d'hipervelocitat. El cel clapejat es va convertir en línies estel·lars, que es van convertir en estrelles. Havien arribat.

No hi havia res a prop, però els sensors de llarg abast mostraven diverses naus a certa distància de la seva banda de babord. En uns moments, van estar prou a prop per identificar-les. Era, en efecte, la flota de la Nova República.

Va deixar que en Bremen fos qui parlés quan el creuer Mon Calamari Esperança els va saludar. El seu capità va confirmar que ja havia arribat un missatger de la Nova República.

-Però de totes maneres ens alegrem de veure'ls -va afegir el capità Arboga amb la seva veu ronca -. La targeta de dades que ens va portar sembla danyada, i ens agradaria comparar-la amb la seva per omplir els espais en blanc.

L'únic que quedava per fer era desembarcar en Bremen i la seva targeta de dades. Molt alleujada davant la perspectiva, la Taryn es va dirigir cap a l’Esperança. Encara estaven a diversos quilòmetres quan en Bremen va entrar a la cabina del pilot sostenint un petit objecte circular.

Els seus ulls es van obrir amb horror veient-ho.

- D'on ha sortit això?

-Del celler -va dir en Bremen amb gravetat -. Irònicament, de la mateixa caixa en què estava amagada la targeta de dades. Els imperials el deurien d’haver plantat allà quan van tornar a tancar les caixes. -La targeta en l'altra mà indicava que aquesta, almenys, havia escapat als enganys imperials -. Segurament va ser així com ens van trobar -va afegir a contracor, una concessió a mitges que l'aparició del creuer no havia estat culpa de la Mara Jade, després de tot. Inclinant-se més enllà de la Taryn, va encendre el comunicador -. Capità -va informar -, hem trobat una balisa de rastreig...

-I nosaltres hem trobat a qui l'està rastrejant -el va interrompre l’Arboga -. Feu un cop d'ull a popa.

La Taryn va mirar els sensors i va ofegar un gemec. El creuer del que tan recentment havien escapat havia aparegut darrere d'ells. Esprement els motors al límit, va maleir mentalment mentre el sobtat impuls l'empenyia cap enrere en el seu seient. Ella i en Del havien estat tan a prop de tornar a casa. I allà estaven altra vegada, atrapats enmig d'una altra batalla entre l'Imperi i la Nova República.

-No és rival per a tota la flota -va dir en Del, sorprès que el creuer continués seguint-los.

-Però és rival més que de sobres per aquesta closca, si no aconseguim posar-nos fora del seu abast -va afegir en Bremen amb força. Va mirar la Taryn -. No pots fer que aquesta cosa vagi una mica més ràpid?

Ella va serrar les dents. Era la gota que feia vessar el got.

- Calli! -Va exclamar -. Si hagués fet la seva feina i hagués trobat aquesta maleïda balisa quan la van plantar, no estaríem en aquest embolic.

En Bremen va obrir la boca, però un cop sec a popa va tallar el que havia estat a punt de dir. L'indicador del deflector parpellejava feblement, i la Taryn va mirar cap avall per veure un missatge de diagnòstic desplaçant-se a través de la pantalla. Va mirar a Del i el seu rostre es va posar en tensió quan ell, també, es va adonar del lamentable estat dels escuts. El Missatger es va estremir amb un altre impacte, i el missatge de diagnòstic es va posar vermell i va començar a parpellejar. Del semblava tristament resignat.

Inclinant-se cap endavant, la Taryn va tocar un botó i una secció prèviament fosca de la consola es va il·luminar.

-El generador d'escut de seguretat -va dir breument davant l'expressió atònita d’en Del-. El vaig acabar mentre arreglava el principal després de marxar de Coruscant.

-Però no teníem totes les peces -va dir ell.

-Només has de saber on buscar-les -va dir la Taryn, pensant en com havia canibalitzat el generador principal per poder muntar el de suport. Els escuts redundants eren una precaució que havia après del seu pare, i havia instal·lat un generador de suport a totes les naus en què havia treballat. Rarament usats, no havia tingut pressa per posar en funcionament el del Missatger. Però la retirada de Coruscant li havia fet canviar d'opinió -. No aguantarà durant molt de temps -va afegir, mentre un altre cop sacsejava el vaixell -. Però potser aguanti el temps suficient.

Obtenint del vaixell tota la velocitat que va poder, però encara dolorosament conscient que no era suficient, la Taryn es va llançar cap a la llunyana seguretat de la bulbosa massa de l’Esperança. Concentrat a acabar amb el temptador objectiu, el creuer els va seguir.

Els va seguir massa lluny.

Just quan el missatge de diagnòstic d'escuts estava desplaçant-se a vermell de nou i la Taryn havia perdut l'esperança de durar molt més temps, de sobte, van arribar.

Al tret del turbolàser de l’Esperança se li van unir altres de dos creuers Mon Cal, i el creuer Carrack va abandonar abruptament la persecució quan el seu comandant es va adonar que havien entrat dins de l'abast dels trets de la flota de la Nova República. Les flames van dansar en seccions socarrimades de la seva banda de babord i una petita explosió va il·luminar breument el casc per sobre d'un dels seus ports d'escapament dorsals. Pel que semblava, havent decidit que la retirada era el curs d'acció prudent, el creuer va virar per allunyar-se, amb els seus potents motors subllum empenyent-los cap a l'espai profund.

Però no va ser prou ràpid.

La brillant flamarada del creuer explotant va il·luminar la cabina del Missatger. Per la finestra de babord, la Taryn va entreveure uns punts en ràpid moviment: Ales-X, tornant a la seva formació d'escorta al voltant de la flota després de llançar letals torpedes de protons a les àrees danyades de la nau. La bola de foc va començar a esvair-se a mesura que s'apropaven a l'hangar de l'Esperança.

Darrere d'ella, en Bremen estava en silenci. Fent girar els repulsors i posant acuradament la nau a la coberta, la Taryn es va quedar esperant una crítica.

-No em va dir que hi teníem escuts addicionals -va dir ell a canvi.

-No ho va preguntar.

-Sí, bé... -Va vacil·lar durant tant de temps, que la Taryn va fer mitja volta per mirar-lo. Les habituals celles seguien allà, però els seus ulls van ser francs mentre admetia -: Quan ens hem quedat sense el generador principal, vaig pensar que estàvem acabats.

-Gairebé ho vam estar -va dir -. Doni-li les gràcies al meu pare, ell va ser qui em va ensenyar a fer que les coses funcionin pràcticament sense res excepte l’esperança i l’aire. Després de Coruscant, vaig pensar que un joc addicional d'escuts podria resultar útil.

-Certament va ser molt útil -va coincidir en Bremen. Es va aturar de nou, aquesta vegada fins i tot durant més temps -. Escolti... -Va dir finalment -, sé que em vaig oposar que vostès dos formessin part d'aquesta missió, però..., en definitiva, ha sortit bé.

Bé? La Taryn el va mirar, desconcertada. Els havien disparat, tret a la força de l’hiperespai i abordats, i havien eludit un creuer Imperial per lliurar amb èxit la targeta de dades. Era aquesta la seva idea d'un compliment?

En Bremen es va posar lleugerament vermell veient la seva expressió, però va afegir:

-Sempre estem a la recerca de bons pilots, i si alguna vegada pensa a canviar de carrera, a la Nova República li aniria bé algú com vostè.

Ella no va saber què dir.

-Pensi-s’ho -va dir ell -. Li passaré alguns contactes amb els quals poder parlar, si està interessada. Vostè, també –li va dir a Del.

-Jo no -va dir en Del -. Jo em penso jubilar.

La Taryn el va mirar amb sorpresa. Era cert, després de 30 anys transportant correus als mateixos vells ports al llarg de la mateixa vella ruta, un cop acabessin aquest viatge els seus dies de pilotatge haurien acabat.

Era això realment el que ella volia?

-Gràcies per l'oferta -va dir al Bremen -. Ho pensaré. Però en aquest moment, tinc una ruta a completar. Per no parlar de calcular una ruta de tornada a Coriallis.

En Bremen es va inclinar sobre l'espatlla d’en Del.

-Això hauria d'ajudar-la –li va dir, fent aparèixer un gràfic a l'ordinador de navegació. Abans de marxar, li va lliurar una targeta de dades i va dir una vegada més-: Pensi-s’ho.

Mentre la Taryn sortia de l’hangar de l'Esperança i es dirigia cap al primer d’una curta sèrie de salts hiperespacials que els portaria de tornada al Nucli, va tractar d'imaginar-se què diria el seu pare si renunciava al repartiment de correu i en el seu lloc començava a volar per a la Nova República.

Li diria alguna cosa paternalista..., o estaria complagut? Ho va considerar un moment i després va arronsar les espatlles. Mirant als estels, es va adonar que ja no li importava el que hi digués.

La Taryn va somriure mentre tirava de nou de les palanques i les estrelles es van estirar, i després es van esvair al cel arremolinat l'hiperespai. Estava de nou en marxa.

fi

Retirada de Coruscant (II)

Anterior

II

Una vegada que va haver pensat en això, la Taryn va haver d'admetre que utilitzar el Missatger com a tapadora era realment molt intel·ligent.

D'una banda, la targeta de dades, amb el seu informe sobre la retirada de Coruscant i la localització del punt de trobada, era perfectament anònima, amagada en una caixa amb altres milers de targetes de dades; comunicacions amb destinació a altres mons del nucli. I aquesta caixa era només una entre una dotzena exactament iguals, apilades una damunt de l'altra a la bodega del Missatger.

D'altra banda, la perspectiva de tractar de colar-se a través d'una flota de Destructors Estel·lars era gairebé suportable davant la imatge del voluminós coronel Bremen, embotit en l'uniforme de recanvi que li havien agenciat, que era almenys dues talles més petit. Tirant del coll massa fort, era a la porta de la cabina amb unes celles arrufades que semblava no abandonar mai el seu rostre. La Taryn no va haver d'apartar la mirada de les seves pantalles del motor per saber que els camals dels pantalons de l'uniforme acabaven en algun lloc per sobre dels seus turmells. La seva boca es va corbar en un somriure abans de recordar que en Bremen hi era per mantenir un ull sobre ella i en Del, i que no hi havia res divertit a la situació en què es trobaven.

Les seves mans van agafar amb força en els controls.

-Vagi al seu seient i cordi’s –li va ordenar al Bremen -. Estem gairebé llestos per enlairar-nos. -Sentint que l'home no es movia, el va mirar de dalt a baix amb aire interrogant-. Què passa?

-Em quedaré aquí -va dir.

Ella va arronsar les espatlles.

-Faci el que vulgui -va esbufegar en Del. Ell i en Bremen no havien intercanviat ni una dotzena de paraules des que l'oficial de la Nova República havia arribat a bord, però era evident que no havien congeniat.

-Haurien deixar-me pilotar -va dir en Bremen, una altra vegada -. Això no és un senzill repartiment de correu, saben?

-No -va dir la Taryn fermament, com si el tema no hagués estat ja tractat a l'oficina d’en Bel Iblis -. Vam fer un tracte. La Nova República pot utilitzar la meva nau, però ningú la pilotarà llevat de jo. -Tenint en compte que bàsicament havien estat reclutats a la força, la va sorprendre que en Bel Iblis ho hagués acceptat. Així les coses, gairebé sospitava que el general havia assignat a Bremen a aquesta missió només per desfer-se'n. Els dos clarament no es portaven bé. Va donar un cop d'ull al Del-. A punt?

-Llestos -va confirmar.

Ella va activar els repulsors. Sota ells, les reconfortants llums la Ciutat Imperial es van reduir a diminuts punts a mesura que guanyaven alçada. En Bel Iblis havia dit que els espais entre els Destructors Estel·lars que els envoltaven estaven vigilats per naus capitals més petites, raó per la qual cada pilot hauria d'escollir la seva pròpia ruta d'escapament i tractar d'escapar com pogués.

- Tenim ja una trajectòria? -Va preguntar en Del.

-L'ordinador de navegació està treballant en això -va dir ella. Va donar un ràpid cop d'ull a Bremen, que mantenia l'equilibri al costat de la porta de la cabina, i després va comprovar els sensors. No hi havia res especial del que preocupar-se, però havia de mantenir-se alerta. En Bel Iblis volia tantes naus com fos possible en l'aire i en moviment quan baixés l'escut. Amb tot l'eixam fugint alhora, tenien l'esperança de crear almenys una mica de confusió mentre intentaven colar-se a través dels imperials que els esperaven.

Espurnes de llum dansaven on l'escut planetari seguia rebent trets, la resplendor opalescent canviava i ondulava amb cada nou impacte.

La Taryn va canviar de rumb lleugerament, apuntant a un lloc net, i després va mirar el seu cronòmetre. Ja gairebé era l'hora.

Del va encendre el comunicador, ja sintonitzat a la freqüència de sortida. Mentrestant, la Taryn es va quedar mirant l'escut, i es va preguntar a què s'enfrontaria la gent que quedava sota. L'Imperi s'acontentaria simplement amb reprendre Coruscant i deixar els seus ciutadans en relativa pau? O sentiria la necessitat de castigar-los per no rebutjar a la Nova República en primer lloc?

En qualsevol cas, això no era cosa seva.

-Hauria de baixar-se en qualsevol moment -va dir en Bremen a la seva esquena, des d'on ell també estava observant l'escut brillant sota l'assalt Imperial -. Llàstima que aquest trasto no tingui gran cosa quant a armament.

La Taryn va prémer els llavis després de l'insult a la seva nau. Com ja havia assenyalat, els vaixells de càrrega de correu no eren els objectius principals per a ningú, ni tan sols per als pirates. No hi havia necessitat d'anar per qualsevol lloc eriçat d'armament..., habitualment. En aquest moment, va estar d'acord que una mica més de potència de foc podria ser útil.

Diverses masses gegantines van començar a aparèixer en els sensors, indicant el repte que els esperava. La Taryn mai havia vist tants Destructors Estel·lars en un sol lloc, i una nova onada de dubte la va assaltar. Mai abans havia fet res com això, excepte en la seva imaginació. Potser hauria de deixar que en Bremen prengués els controls...

I llavors, ja era massa tard.

-Està baixat -va dir la veu d’en Bel Iblis pel comunicador-. Cels nets per a tothom, i que la Força us acompanyi!

L'escut planetari estava baixat, i la lluita havia començat.

Lluny, a babord, la Taryn estava al tant d'un canó d’ions de defensa planetària utilitzat des de la superfície per aclarir un camí per a algunes de les naus que fugien, però es va mantenir en el seu propi vector mentre abandonaven l'atmosfera i les naus imperials que els esperaven van aparèixer a la vista.

Era allà, el seu camí cap a la llibertat, just entre dos Destructors Estel·lars flanquejats per cinc cuirassats més petits. Semblaven dos ferotges gossos Dorax envoltats per cadells lluitadors, i va empassar saliva, accelerant el motor al màxim. Fins i tot a màxima velocitat, no es podia dir que el Missatger fos ràpid, i només podia esperar que passessin desapercebuts entre tot l'eixam que fugia de la superfície.

I per un temps, les seves esperances van semblar correspostes. Dirigint-se cap a un forat entre els dos cuirassats més allunyats dels Destructors Estel·lars, el Missatger volava a tota velocitat a l'estela d'un altre vaixell de càrrega, un transport i un elegant caça. Al seu costat i lleugerament per darrere hi havia dos transports pesats. Els cuirassats van disparar, però amb tants objectius petits, els trets eren erràtics i en la seva major part simplement van esclatar a l'espai sense causar danys.

Els seus indicadors d'escut estaven encara en verd, gairebé havien passat els cuirassats, i la Taryn estava començant a pensar que potser podrien fer-ho il·lesos quan una brusca sacsejada sobtada de la nau els va empènyer a ella i al Del contra els seus arnesos, i va enviar al Bremen ensopegant-se cap endavant per caure sense contemplacions sobre les pantalles del sensor.

- Fora d'aquí! -Va exclamar, i després va serrar les dents quan un altre fort cop sec el va fer caure sobre la coberta. Amb un sobresalt, va veure al seu voltant moltes més naus de les que hi havien estat feia un moment. Identificar-les va resultar fàcil quan un caça TIE va passar rugint, disparant contra el transport que es dirigia a l'espai profund per davant d'ells.

- Del? -Va dir. El canós primer oficial no va necessitar més insistència, i va llançar una andanada de foc de làser contra el caça TIE que assetjava al transport que els precedia. Darrere d'ells, un soroll sord els hi va indicar un altre impacte, però la Taryn va seguir el seu camí. El seu curs estava calculat i fixat, si tan sols pogués aconseguir portar al Missatger una mica lluny del planeta, podrien donar el salt a la velocitat de la llum, i a la seguretat.

Un dels transports prop d’ells va esclatar de sobte en una espurna de foc. Fent una ganyota, la Taryn va canviar lleugerament el curs per allunyar-se del metall retorçat i va fer una ràpida mirada als indicadors d'escut.

Únicament per desitjar no haver-ho fet. Els indicadors havien passat de verd a vermell, i parpellejaven amb cada cop. Un missatge de diagnòstic s'estava formant en el panell, els sensors van mostrar un altre d'aquests maleïts caces TIE acostant-se darrere d'ells, i la Taryn no creia que el Missatger pogués suportar molts impactes més.

-Agafi’s –li va advertir a Bremen, encara tirat a coberta, i va llançar el vaixell de càrrega en picat. El caça TIE va passar disparat sobre ells, i quan ella va fer pujar de nou el morro de la nau, la Taryn va veure que el caça estel·lar que anava davant d'ells havia donat la volta per ajudar-lo.

El canó làser de l’Ala-X va brillar mentre s'abalançava cap a ells i, en els sensors, un dels punts darrere d'ells va desaparèixer. L'Ala-X va centrar la seva atenció en el caça TIE que havien esquivat mentre la Taryn es netejava la suor de la cara i accelerava el motor de nou al màxim. Davant d'ells, el vaixell de càrrega i el transport no es veien per enlloc. O bé ja havien aconseguit salvar-se..., o bé havien estat destruïts.

En Del va deixar anar una maledicció quan el Missatger es va estremir per una altra sèrie d'impactes a la part posterior. Els indicadors d'escut van brillar en vermell, després es van tornar negres, i el missatge de diagnòstic va començar a parpellejar.

-Hem perdut els deflectors -va cridar la Taryn. Notant a la boca el gust metàl·lic de la por, estava a punt de llançar la nau en una altra caiguda en picat quan la consola va emetre un xiulet, que indicava que havien arribat al punt de l’hiperespai.

Embolicant les palanques amb una mà, i molt conscient del caça TIE que s'acostava a ells, va tirar suaument cap enrere, i va ser recompensada per la visió de les estrelles estirant-se en línies estel·lars, i després desapareixent en el cel clapejat de l'hiperespai.

***

A tota velocitat a través de l’hiperespai cap a Coriallis, en Del i el coronel Bremen van tenir temps de sobres per establir fermament la seva mútua aversió.

En Bremen no ocultava el fet que, com a civils, no confiava que la Taryn i en Del fossin competents. Va deixar molt clar que pensava del fet que en Bel Iblis hauria d'haver requisat el Missatger, apartat a la seva tripulació habitual, i utilitzat un equip exclusivament militar per completar la missió.

La Taryn va tractar de restar-li importància, però en Del va contraatacar oferint pulles tot just dissimulades respecte a la ignominiosa retirada de la Nova República de Coruscant, mentre que en Bremen estrenyia els llavis amb més força a cada frase. Ella pensava que era un joc pueril, però mentre en Bremen estigués ocupat amb en Del, no estaria respirant-li a l'esquena, pel que no va dir res al respecte.

Els dos havien desaparegut al celler feia més d'una hora, i ella estava dreta a la sala d'oficials, netejant-se el greix de les mans. Canviarien el seu curs a Coriallis dins d'unes poques hores, i volia provar el sistema deflector recentment reparat abans que fos realment posat a prova.

No va arribar a tenir cap oportunitat.

Mentre es dirigia cap a la cabina del pilot, el Missatger va semblar vacil·lar sota els seus peus, i després va donar una terrible sacsejada mentre el metall de l’estressat casc gemegava en senyal de protesta. Sorpresa a meitat d'un pas, la Taryn es va agafar a l'envà per mantenir l'equilibri, i després va entrar a la cabina mentre el vaixell semblava xocar contra una força inamovible. Es va sentir estrèpit de caixes i un crit va ressonar des del celler, mentre que, enfront d'ella, el cel clapejat de l'hiperespai es convertia inesperadament en línies estel·lars, i després, amb una malaltissa sacsejada final, va prendre la forma del camp estel·lar de l'espai real.

Havien estat arrencats per la força de la velocitat de la llum, i la Taryn ni tan sols va haver de comprovar els sensors per saber per què. Just davant, omplint el camp de visió darrere del parabrisa de transpariacer, hi havia un creuer Interdictor imperial.

Tampoc eren la seva primera captura. Un transport amb marques de la Nova República surava a prop, amb una llançadora imperial adossada. La Taryn es va preguntar si era un dels molts que havien fugit tan recentment de Coruscant.

- Què ha passat? -Va preguntar en Bremen, corrent sorollosament pel passadís. Ella es va posar dempeus. Trepitjant-li els talons, en Del lluïa un tall fresc al front.

No va ser necessària una resposta. El comunicador va cobrar vida amb un espetec i una veu enèrgica des del creuer Retribució els hi va ordenar que es preparessin per ser abordats.

La Taryn es va deixar caure al seient del pilot, tractant de pensar amb rapidesa. La targeta de dades estava ben amagada, i a menys que els imperials estiguessin decidits a llegir totes i cadascuna de les missives del celler, no creia que la trobessin. La minuciositat de la seva recerca probablement dependria de com de sospitosos es mostressin. La seva identificació i la d’en Del estaven en ordre; en Bremen podria ser més difícil d'explicar, però ja se li ocorreria alguna cosa. Hauria d’admetre que acabaven de sortir de Coruscant, o...?

-Jo parlaré -va en Bremen, interrompent els seus pensaments -. Vostès romanguin en silenci i deixin que jo m'ocupi d'això.

Va allargar una mà, pel que semblava esperant que la Taryn li lliurés els galons de capità subjectes a la part davantera del seu uniforme. Ella es va posar rígida.

-No, parlaré jo –li va corregir amb certa aspror-. S'ha mirat darrerament en un mirall? -Vestit amb aquest uniforme massa petit, els imperials mai pensarien que fos el capità del Missatger. Fent cas omís de l'esclat d'indignació d’en Bremen, va dir a Del -: Vés a la resclosa d'aire, i espera allà per ajudar al grup d'abordatge.

-Sí, senyora -va dir secament, retirant-se de la cabina.

-Coopera amb ells, per complet -va cridar en to d'advertència. A l'exterior, una llançadora del Retribució s'estava acostant, però encara tenien uns minuts. Mirant al Bremen, va aixecar una cella -. I bé, deia vostè alguna cosa...?

- Té vostè alguna idea de com de seriós que és això? -Li va dir-. Què creu que faran un cop estiguin a bord? Fer una ullada als permisos, dir-li que tingui un bon dia, i anar-se'n sense més?

-Això espero -va dir la Taryn -. Això semblava ser la idea del general Bel Iblis usant-nos com a correu. Miri, aquí jo sóc el capità, i jo tinc la identificació apropiada per recolzar-ho. Té alguna idea millor?

Ell seguia reticent, però ella tenia raó.

-D'acord, llavors -va dir la Taryn -. No parli llevat que li parlin, faci tot el que demanin els imperials, ràpid i amb amabilitat, i si porta alguna arma, desfaci’s d'ella ara, abans que pugin a bord. Entesos?

El rostre d’en Bremen semblava tan rígid com el d'un droide i li brillaven els ulls, però va aconseguir fer una breu inclinació de cap.

-Bé -va dir la Taryn, alliberant la respiració que havia estat contenint sense adonar-se’n -. Anem i rebem els nostres hostes.

Mentre que la llançadora imperial s'aturava al seu costat, va treure el quadern de dades amb els permisos del Missatger. Va tenir el temps just d'arribar a la resclosa d'aire i alçar-se amb dignitat abans que s'obrís i irrompessin cinc imperials.

El líder, un home de mitjana edat que començava a quedar-se calb sota la seva gorra d'oficial de l'armada, es va aturar just a l'interior, mentre que els altres quatre soldats, tots armats, es van desplegar al passadís.

-Comandant Voldt -es va identificar bruscament -. Qui està al comandament aquí?

-Jo. –la Taryn va fer un pas endavant -. Capitana Taryn Clancy, del Servei de Missatgeria del Nucli. Aquesta és la meva tripulació.

En Voldt la va mirar, demorant la mirada en les corbes del seu uniforme, després va fer un cop d'ull per damunt al Del i en Bremen. Va advertir els turmells exposats d’en Bremen, després va tornar a posar els seus pàl·lids ulls en ella.

- Servei de missatgeria? Aquesta és una nau correu?

-Sí, senyor -va dir la Taryn-. En ruta cap a Coriallis.

- Des d'on?

Ja havia decidit que no tenia sentit mentir. El vector en el qual havien estat arrencats de l'hiperespai ho deia ben clar.

-La nostra última parada programada era Coruscant -li va dir -. Però arribant al sistema, vam veure el que semblava ser la flota Imperial al complet envoltant el planeta, i vam decidir saltar-nos aquest lloc. No volíem veure'ns barrejats en alguna cosa desagradable, sap?

Ell va assentir lentament amb el cap, sense semblar convençut del tot.

- No van lliurar el seu carregament? -Va preguntar-. Els seus caps no prometen lliurament ràpid?

La Taryn es va permetre semblar una mica abatuda.

-Bé, sí -va dir -. Però desaproven encara més ficar-se en una zona de guerra.

En Voldt la va mirar, després va esbufegar. Si era per diversió, o per incredulitat, no podia dir-ho. Amb un gest casual de la seva mà, dos dels soldats van desaparèixer per registrar la nau.

-Vegem alguna identificació -va suggerir.

-Per descomptat. –la Taryn li va passar el quadern de dades de permisos. Va transmetre la llicència de la nau i la informació de registre al Retribució per comprovar-la, i després va inspeccionar les seves identificacions, aixecant una cella quan en Bremen no va poder mostrar la seva. En Bremen va aconseguir semblar tant avergonyit com honest mentre murmurava:

-Ho sento, senyor. Em van robar al port.

En Voldt va tornar a fer una mirada inquisitiva sobre el seu uniforme.

-Sembla que això no va ser l'únic que se’n van dur -va comentar -. Quin inconvenient per a vostè.

En Bremen va assentir. En Voldt se’l va quedar mirant un moment, després va mirar als dos soldats que tornaven de registrar el vaixell.

-No hi ha ningú més a bord, senyor –en va informar un, mentre que l'altre va fer un pas endavant sostenint dos blàsters.

- De qui són? -Va preguntar en Voldt.

-Aquest és meu -va dir la Taryn, assenyalant el bláster que guardava amagat sota el matalàs de la seva cabina. Va mirar en Bremen i al del -. De qui és aquest?

-Meu, capitana. –en Del va fer un pas endavant -. Sé que no li agrada que les portem a bord, pel que el tenia guardat en la meva llitera. Ho sento -va afegir, mostrant-se avergonyit.

-En parlarem més tard -va dir amb aire enfadat, preguntant-se on havia "perdut" en Bremen la seva arma perquè no la poguessin trobar.

En Voldt li va dirigir una mirada insondable, i després va fer un gest amb el cap al soldat, que va fer un pas enrere, sostenint encara els dos blàsters. Va tornar el quadern de dades a la Taryn.

-Capitana, m'agradaria veure el contingut del seu celler, si m'ho permet.

Tot i l'elecció de paraules, no era una petició.

La Taryn va obrir la marxa, tractant de sospesar quant sospitaven els imperials, i com de completa que podrien insistir a fer aquesta recerca. Fins ara, l'actitud d’en Voldt no havia reflectit res. Amb aire casual, va mirar per sobre de la seva espatlla.

-Si no li importa que ho pregunti, senyor, per què ens han aturat? És això una mena de lloc de control?

Aquesta vegada, no hi va haver cap dubte sobre l’esbufec ​​de genuïna diversió.

-Pot dir-ho així -va dir en Voldt secament. Els seus ulls estaven fixos en fosc pèl de la Taryn mentre aquest es balancejava a la seva esquena -. Podria considerar-se un punt de control per a traïdors.

- Traïdors? -Va repetir ella, amb cura.

-Traïdors a l'Imperi -va dir, alçant finalment la mirada arribant al celler -. Rebels que fugen de Coruscant. Els hem expulsat i rescatat la població dels seus mètodes terroristes, però ara, com els covards que són, estan fugint a qualsevol lloc en el qual pensin que es trobaran fora de perill. -Els seus fins llavis es van convertir en un desagradable somriure -. No tenim intenció de deixar-los anar massa lluny.

La Taryn es va preguntar si hi hauria creuers Interdictor assentats al llarg de totes les rutes hiperespacials més transitades que sortien de Coruscant. Si era així, sens dubte un bon nombre de fugitius havien caigut just en el parany dels imperials, inclòs el transport que havia vist abans. Potser fins i tot ells mateixos.

Va apartar aquest pensament. No, fins ara ho estem fent bé. L'únic del que calia preocupar-se era la targeta de dades, i estava ben amagada en algun lloc de l'interior de les caixes que omplien el celler. Tranquil·litzada, va prémer el botó per obrir la porta i va indicar a Voldt que entrés.

Ell ho va fer, mirant al voltant de l'habitació i després passejant-se per ella per mirar les piles de caixes segellades.

-Aquestes estan dirigides a Coriallis -va assenyalar, estudiant les etiquetes de les caixes exteriors.

-Sí, senyor, aquesta és la propera parada -va confirmar la Taryn.

- Però on està el carregament que no van deixar a Coruscant?

Es va tornar cap a ella, amb una inquisitiva cella aixecada.

On era, en efecte? La Taryn va sentir un nus a l'estómac mentre considerava la pregunta. No només havien lliurat el correu amb destinació al Palau Imperial, sinó que també havien descarregat el correu ordinari per a Coruscant. Aquí no hi havia res per recolzar la seva afirmació que no havien aterrat al planeta.

Les excuses van lluitar per obrir-se pas a la punta de la seva llengua, però abans que pogués deixar anar cap d'elles, en Del va fer un pas endavant.

-Jo les vaig apartar a un costat, capitana -va dir, i va assenyalar tres caixes amuntegades sense ordre ni concert a la cantonada més allunyada.

Cadascuna estava marcada amb destinació a Coruscant, i va contenir l'alè quan en Voldt va insistir obrir les tres. Però escollint a l'atzar targetes de dades per inspeccionar-les, va trobar que totes estaven degudament etiquetades amb destinacions a Coruscant. Alleujada, la Taryn va dirigir una mirada al seu primer oficial, preguntant-se de qui era aquest correu que havia estat pres prestat per dur a terme aquesta mascarada.

Clarament, en Del i en Bremen no havien passat discutint tot el seu temps allà darrera.

-Hmmf -va grunyir en Voldt mentre tornava a posar la coberta de l'última caixa, i va mirar al seu voltant al celler, com si esperés trobar la Mon Mothma amagant-se entre els elevadors de càrrega.

Assenyalant a dos dels soldats, va ordenar que examinessin totes les caixes. Però la recerca va ser superficial, amb els soldats simplement obrint i confirmant que dins hi havia correu.

Va ordenar secament que tornessin a tancar els calaixos, en Voldt va indicar a la Taryn i la seva tripulació que el seguissin, i es va dirigir pel passadís cap a la resclosa d'aire. Trucant al Retribució, va confirmar que els permisos del Missatger estaven en ordre i després, amb un aire una mica decebut, va dir a la Taryn que eren lliures de marxar.

Tractant de no deixar que el seu alleujament la traís, va haver de fer un esforç encara més gran per no llançar una mirada de "ja li ho vaig dir" al Bremen. Els quatre soldats es van unir a ells, i després d'una inesperada encaixada de mans per part d’en Voldt, durant el qual va mantenir el contacte per un temps lleugerament excessiu per al gust de la Taryn, els imperials es van dirigir de tornada a la seva nau.

Va posar l'ordinador de navegació a recalcular el seu curs i després va donar la volta al vaixell de càrrega i dirigint-se cap a les estrelles, tractant de prendre distància suficient per saltar a la velocitat de la llum. Mirant de nou al transport de la Nova República capturat, la Taryn es va preguntar quin destí esperava als seus ocupants.

Quan la consola finalment va donar el to d'avís, va col·locar la mà al voltant de les palanques d’hipervelocitat, va tirar suaument d'elles cap enrere, i amb gratitud va deixar que aquest problema concret quedés enrere.

 Següent