CORUSCANT
63
El cel de Coruscant
cremava amb la resplendor d'una infinitat de brillants senyals de foc.
Esquadrons de caces ala-X descarregaven núvols de plasma per formar un difús
estendard suspès en les altures del crepuscle. Els gasos ionitzats relluïen amb
un desplegament de vius colors, desplegant-se pel cel i servint a un doble
propòsit: celebrar una altra victòria contra l'Imperi, i també honrar als que
havien mort durant les últimes batalles.
En Luke Skywalker
esperava immòbil al costat de la Leia i en Han Solo per assistir al servei
commemoratiu en honor d’en Crix Madine, però la seva ment es trobava molt, molt
lluny d'allà. En Luke se sentia buit, com si estigués gelat per dins. El grup
esperava al cim del palau imperial al costat d'una balisa de senyals que
llançava els seus encegadors raigs cap als confins de l'atmosfera. Els freds
corrents d'aquell aire tan tènue s'agitaven al seu voltant, però en Luke no les
sentia.
Els caces ala-X
continuaven solcant les altures, escampant el seu espectacle pel cada vegada
més fosc cel.
C3PO, acabat de ser
polit i fregat, i brillant amb reflexos daurats sota les intenses llums,
s'alçava orgullosament al costat de l’R2.
- Oh, R2! -Va
exclamar l’androide de protocol-. Tornar a treballar amb tu ha estat un
veritable plaer. Tant de bo no haguessis de tornar a Yavin IV per ajudar a
l'amo Luke en la seva Acadèmia Jedi.
L’R2 va deixar anar
uns quants xiulets i trinats..., i C3PO es va encarcarar, visiblement alarmat.
- Com? Jo?
Acompanyar-te a aquesta jungla tan densa i traïdora? Ah, no, no crec que sigui
una bona idea! Tinc moltes obligacions importants que atendre a Coruscant i...,
i a més això és molt més civilitzat.
L’R2 va deixar anar
un esbufec despectiu. Chewbacca, que
estava immòbil darrere d'ells amb el seu pelatge pulcrament pentinat i rentat,
va dirigir un grunyit ofegat a C3PO. L’androide de protocol va reaccionar amb
indignació i va dir al wookiee.
-Ja és més que
suficient, Chewbacca -va dir-. Per la teva informació, has de saber que estic
exercint a la perfecció el meu important lloc d'ajudant de la mestressa Leia en
els seus deures i obligacions com a cap d'Estat.
La Leia va alçar la
mirada cap al cel, i els seus foscos ulls van relluir amb la brillantor de les
llàgrimes no vessades. Una guàrdia d'honor formava un gran cercle al voltant de
la plataforma superior de l'immens palau imperial des de la qual es podien
contemplar les impressionants torres de l'horitzó urbà de la ciutat que
recobria tot el planeta. En Han estava al seu costat, preocupat però intentant
ocultar-ho, i va lliscar un braç sobre les espatlles de la Leia tractant de
consolar-la.
El petit Ànakin i
els bessons Jacen i Jaina portaven rígides i incòmodes peces de gala, però
s'estaven portant molt bé i semblaven percebre l'atmosfera ombrívola i solemne
d'aquella reunió.
En Luke va
contemplar a la família de la Leia. El fet de veure'ls tan a prop va fer que un
estrany dolor li travessés el cor, com si la fulla d'un ganivet esmussat
estigués furgant en ell. No sentia gelosia de la seva germana i del seu
matrimoni, la Leia i ell havien tingut vides molt diferents, però havia anhelat
un futur similar amb la Callista. Només la Callista...
Com dos poderosos
Cavallers Jedi, haurien estat la parella ideal. Podrien haver estat
increïblement feliços, fets l'un per l'altre i perfectament units..., i així
hauria estat si les circumstàncies no haguessin conspirat repetidament contra
ells. El rostre d’en Luke va romandre tan immòbil i impassible com el d'una
efígie de pedra, una màscara cansada que ocultava les seves emocions. Però el
dolor interior que sentia per la pèrdua de la Callista era tan terrible que
fins i tot la Leia la podia percebre. La seva germana es va encongir lleument
sobre si mateixa i li va llançar una mirada plena de preocupació, però la Leia
tenia els seus propis i aclaparadors deures com a cap d'Estat. En Luke li va
dirigir un breu assentiment de cap per tranquil·litzar-la.
Se sentia com si
sempre se li hagués negat una faceta de la seva humanitat. Seria potser que el
fet d'haver-se convertit en Jedi li havia imposat una elecció ignorada,
obligant-lo a romandre eternament allunyat de les alegries i els amors que
estaven a l'abast de la resta dels éssers humans? En Luke mai s'havia imaginat
que el preu a pagar pogués arribar ser tan elevat.
La Leia va anar cap
a l'estrada i els guàrdies d'honor de la Nova República es van posar ferms i
van mirar fixament cap endavant. La mirada d’en Luke va recórrer els rostres
dels herois coberts de condecoracions i medalles que s'havien enfrontat a
l'última ofensiva imperial. El seu vell amic, en Wedge Antilles estava
rígidament immòbil, amb noves medalles al pit, i l'etèria investigadora
alienígena, la Qwi Xux obria i tancava ràpidament els seus ulls color indi al
seu costat, com si tornés a sentir-se sorpresa d’estar sent el centre de
l'atenció de tots. L'almirall Ackbar portava el seu enlluernador uniforme
blanc, orgullós de ser el comandant de la flota de la Nova República.
Els ales-X que
havien estat voletejant sobre el cap van acabar la seva exhibició i es van
allunyar cap a les estacions de combat orbitals. Les masses de colors que
havien estat tremolant en l'aire es van anar esvaint a poc a poc, centellejant
amb brillants puntets de foc que es van extingir gradualment.
La Leia va començar
a parlar, i dotzenes de sistemes de gravació d'imatges, androides dels
noticiaris i representants del Servei d'Informació Galàctica van transmetre el
seu discurs a tots els mons de la Nova República.
-Som aquí per
celebrar una altra victòria -va començar dient la Leia-, i per reconèixer el
que ha costat. L'Imperi ha tornat a intentar enderrocar el legítim govern de la
galàxia, i un cop més han fracassat. Sempre els derrotarem, perquè tenim la
llum de la nostra part.
Va tornar la mirada
cap al Luke, que romania tan immòbil com una estàtua de pedra i mantenia els
ulls clavats en el no-res.
-Però aquesta
victòria no s'ha obtingut sense dolor i patiments. Molts valerosos lluitadors
han mort a bord de diverses naus que van ser destruïdes mentre servien a la
Nova República.
» Dos Cavallers Jedi
han caigut també. Dorsk 81 es va sacrificar a si mateix per fer retrocedir a
una flota de Destructors Estel·lars imperials. La seva acció va salvar les
vides dels altres Cavallers Jedi de Yavin IV, que van seguir lluitant fins que
l'almirall Ackbar i els seus reforços van poder arribar-hi.
» Potser hàgim d’alegrar-nos
que en Dorsk 81 no visqués prou per arribar a assabentar-se que Khomm, el seu
món natal, va ser un dels primers objectius del nou atac de l’almirall Daala.
Aquest planeta ha quedat devastat, i en aquests mateixos instants la Nova
República està enviant ajuda i equips de reparacions en honor del gran
sacrifici fet pel seu congènere.
» També hem de
recordar la pèrdua de la Callista, la Jedi que, encara que havia perdut els
seus poders, va aconseguir provocar la destrucció del Súper Destructor Estel·lar
enviant-lo al planeta Yavin, on creiem que van morir tant ella com l’almirall
Daala, la nostre temible enemiga.
» En un altre front
de la lluita -va seguir dient, tornant-se cap en Wedge -, ens alegra poder
informar que s'ha aconseguit evitar que els Hutts obtingueren la seva versió
particular del superlàser de l'Estrella de la Mort, que haurien utilitzat per
sembrar el caos i la destrucció en molts sistemes pacífics. El general Antilles
va dirigir amb èxit l'atac que va acabar amb la destrucció de la superarma
coneguda com Espasa Fosca.
» Però aquesta
missió també ha tingut un preu molt elevat per a nosaltres. -La Leia va abaixar
la veu-. El general Crix Madine sempre va procurar passar desapercebut, raó per
la qual no serà molt conegut per a molts de vosaltres. Era el nostre Suprem
Comandant d'Intel·ligència. Treballant sempre en la clandestinitat, en Madine
es pot atribuir el mèrit de més victòries del que la majoria de nosaltres podem
arribar a imaginar i d'haver aconseguit metes que no era políticament possible
perseguir d'una manera oberta. En Madine i els seus comandos van seguir la
pista de l'arma secreta dels Hutts i van guiar al general Antilles fins al seu
parador, encara que els esforços d’en Madine li van costar la vida a ell i al
seu equip.
La Leia va fer una
pausa, va respirar profundament i es va estremir. En Luke va tornar la mirada
cap a ella i va poder sentir el pes de la responsabilitat que requeia sobre la
seva germana. Però la Leia era forta, i podia suportar-la. Quan va tornar a
parlar, va semblar com si s’estigués dirigint de manera individual i directa a
cada ciutadà.
-La Nova República
torna a estar fora de perill, gràcies als esforços altruistes dels nostres
defensors. Tots hem de seguir contribuint a fer que sigui més forta. –Va empassar
saliva -. I que la Força us acompanyi...
En Luke va tornar a Yavin
IV amb la intenció de concentrar-se al màxim en els seus deures com a Mestre
Jedi, instruint estudiants i creant més defensors de la Nova República.
Aquesta havia passat
a ser la seva tasca principal, i l'únic propòsit que li quedava a la vida.
Seguint un impuls
nostàlgic, en Luke i l’R2 van tornar a la lluna selvàtica a bord d'un caça
ala-X que ja havia estat retirat del servei, el mateix tipus de nau que en Luke
havia pilotat feia tant de temps durant les seves primeres batalles en defensa
de l'Aliança Rebel. Quan va baixar davant el Gran Temple, en Luke va sentir
una, entre dolorosa i reconfortant, punxada de tendresa veient que els seus
estudiants Jedi estaven molt ocupats reparant els danys que l'atac imperial
havia causat a la vella estructura de pedra.
Va sortir de la seva
ala-X i després va usar la Força per treure a l’R2 del seu buit navegacional, i
el va anar baixant delicadament fins a dipositar-lo sobre la graella de descens.
L’androide astromecànic havia estat utilitzat tantes vegades com a objecte de
proves experimentals pels estudiants Jedi que ja s'havia acostumat a ser
traslladat d'un costat a un altre per mans invisibles.
En Kyp Durron va
anar corrents cap al Luke. Els seus ulls foscos estaven enfosquits per la falta
de son.
-Benvingut, Mestre
Skywalker -va dir-. Sabíem que no trigaria a venir.
Luke va assentir.
-He d'ajudar a
reparar els danys que ha patit Yavin IV-va replicar-. Passi el que passi al
nostre voltant, la recerca de nous Cavallers Jedi ha de continuar.
En Kyp va assentir
solemnement.
-Vàrem sepultar a
Dorsk 81 en la jungla -va dir, i el seu to es va tornar sobtadament vacil·lant
-. Al principi vaig pensar que havíem de portar el seu cos a Khomm perquè fos
enterrat allà, però...
Luke el va
interrompre, movent el cap.
-Ja tenen prou amb
els seus morts.
En Kyp estava
d'acord amb ell.
-Sí..., i el vaig
arribar a conèixer prou bé per saber què pensava i sentia -va murmurar-. Dorsk
81 era un Cavaller Jedi. Hauria preferit descansar aquí, al lloc dels Jedi,
abans de ser enviat de retorn a aquest món natal seu del qual va estar
intentant escapar durant tant de temps. Mai va aconseguir adaptar-se a Khomm.
En Luke va alçar la
mirada cap a Yavin, el malenconiós ull ataronjat que omplia una gran part del
cel cobert per les boirines. Els seus sistemes de tempestes semblaven tan
plàcids, tan inofensivament suaus i tous... I no obstant això en Luke sabia que
la gravetat d'aquell planeta gegantí havia engolit la Callista i a la Daala, i
a tota la mola del Cavaller del Martell. Un sotrac va recórrer la seva columna
vertebral, i durant un moment va albergar l'esperança que anava a sentir la veu
de la Callista i tindria una visió del seu rostre ondulant sobre la superfície
del planeta, rebent un missatge que la Callista li enviava des del més enllà.
Però només eren
imaginacions seves, i les paraules pronunciades per la veu de la Callista que
esperava sentir no van arribar fins al Luke.
La Tionne va anar
cap a ell, amb els seus ulls color mareperla resplendint. La seva cabellera
platejada va ondular al voltant d'ella quan va moure el cap.
-La nau
d'aprovisionament va arribar quan vostè era fora, Mestre Skywalker -va dir-.
Tot torna a anar bé, i tots estem treballant en estreta col·laboració..., però
faríem més progressos sota la seva direcció.
En Luke es va
obligar a somriure i va contemplar en silenci a l'estudiosa i recopiladora de
les tradicions Jedi.
-Has fet una feina
magnífica, Tionne.
-Oh, gairebé se
m'oblidava... -Va dir la Tionne, negant-se a prestar atenció a l'elogi -. La
llançadora d'aprovisionament va portar un missatge per a vostè, Mestre
Skywalker. L'hem deixat a les seves habitacions. En Luke va arrufar les celles.
- Qui l’envia? -Va
preguntar, esperant més problemes.
La Tionne va moure
el cap.
-No ho hem
reproduït. És un missatge particular.
-Molt bé -va dir en
Luke-. Vinga, R2... Anem dins.
En Luke va alçar la
mà per saludar els Cavallers Jedi que prosseguien el seu ensinistrament, i que
estaven utilitzant els exercicis de prova per completar les reparacions a
l'edifici de pedra del Gran Temple.
En Luke va avançar
pels freds passadissos plens d'ombres de la piràmide massassi fins arribar a
les seves habitacions mentre l’R2 rodava darrere d'ell, emetent ocasionals xiulets
i refilets electrònics per demostrar com li complaïa tornar a ser a casa.
En Luke va trobar un
cilindre de missatges segellat sobre del seu catre. El va fer rodar al palmell
de la mà i va intentar endevinar qui podia haver-li enviat, però no se li va
acudir cap nom. Un arrufament de suspicàcia va arrugar el seu nas. No estava
molt segur de voler saber-ho. Potser va ser algú que expressava uns condols no
desitjats, i això només serviria perquè el seu dolor es tornés encara més
profund i terrible.
Es va treure la seva
folgada i còmoda granota de vol i es va embolicar en una de les seves túniques
Jedi, sentint la familiaritat i el poder associatiu de la Força. Finalment, un
cop recobrada la seva aparença habitual de Mestre Jedi, va obrir el cilindre de
missatges, va extreure el feix de dades i unir els components perquè
reproduïssin l'enregistrament. Una imatge es va formar davant seu, i en Luke va
deixar anar un panteix ofegat.
- Callista!
El rostre de la
jove, que no podia veure’l, va mantenir la mirada clavada a la llunyania. En
Luke no tenia cap manera de saber quan havia estat gravat aquell missatge. La
Callista semblava feble i cansada, però també se la veia plena d'una nova força
interior.
-Hola, Luke. Suposo
que el primer que has de saber és que no estic morta. Si t'he fet patir, ho
lamento de debò... No tenia cap forma de tornar. Vaig aconseguir escapar del
Súper Destructor Estel·lar pels pèls en un dels últims mòduls d'emergència
abans que la nau xoqués amb Yavin.
La Callista va fer
una pausa, com si estigués pensant en el que havia de dir a continuació, i
després va seguir parlant.
-Després que
aconseguís fugir, vaig estar surant a la deriva per l'espai. Els mòduls
d'emergència per als alts comandaments del compartiment privat de la Daala disposaven
de sistemes de propulsió extra. Però quan vaig estar fora de perill, quan vaig
haver aconseguit escapar... Llavors vaig comprendre que no podia tornar al teu
costat..., encara no. Em sap greu, Luke.
» Els poders Jedi
estan una mica més a prop de mi que abans, però encara no es troben al meu
abast. La muralla del costat fosc m'impedeix arribar-hi. Si estic massa a prop
teu i treballem junts, temo que tornaré a patir la temptació. Quan estic amb
tu, Luke... Ah, llavors el desig de recuperar els meus poders es torna tan
terriblement intens que estic disposada a fer qualsevol cosa..., o gairebé
qualsevol cosa. No puc córrer aquest risc.
-No, Callista -li va
xiuxiuejar en Luke a la seva imatge-. Si us plau...
-He de continuar la
meva pròpia odissea -va dir la Callista-. Confio que algun dia tornaré a trobar
els meus poders, i així podré tornar al teu costat seguint el meu camí i a la
meva manera. Necessito temps, Luke. Només necessito una mica de temps. Et
prometo que tornaré..., si arriba el moment en què pugui demostrar-me a mi
mateixa que sóc digne del gran Mestre Jedi al qui estimo.
La Callista va
empassar saliva. La seva imatge es va allunyar una mica, com si tingués
intenció de desconnectar el sistema de gravació, però després es va tornar
novament cap al Luke. Els seus ulls grisos estaven molt oberts i brillaven amb
una ferma decisió.
-Amb el temps
acabarem estant junts, Luke. -La Callista va respirar profundament -. I hi ha
molt de temps en l'univers...
La imatge es va
esfumar amb un últim parpelleig i en Luke va allargar la mà cap a ella. Els
seus dits van fregar l'aire com per a capturar-la encara que només fos un segon
més la seva estimada..., però la imatge de la Callista ja no hi era.
Una frenètica pluja
d'emocions va girar bojament dins del cor d’en Luke, i una incontenible onada
d'alegria es va estendre per tot el seu ésser sabent que la Callista no estava
morta després de tot. La Callista seguia estant viva. Estava viva! Però en Luke
l'havia perdut, almenys de moment...
Va sortir del Gran
Temple i va caminar lentament sota els darrers raigs de sol del capvespre de Yavin
IV. Els Cavallers Jedi anaven i venien al seu voltant, molt ocupats en les
seves activitats. En Luke va alçar la mirada cap al colossal planeta ataronjat
i va enviar els seus pensaments a través de l'espai, transmetent-li a la
Callista el seu amor i la seva esperança que arribés el dia en què la seva
recerca es veuria coronada per l'èxit.
-Hi ha molt de temps
en l'univers -va murmurar -, i amb el temps tu i jo acabarem estant junts,
Callista.
Els nous Cavallers
Jedi van seguir treballant, units els uns als altres pels llaços invisibles de
la Força, i en Luke Skywalker va anar a reunir-se amb ells.
FI
Continuarà...
