Sentinella (i IV)

Anterior

Capítol Quatre

La petita barraca estava prenent forma. Sota un dens dosser de fullatge que cap explorador a lloms d'un uvak podria penetrar, la nova estructura s'alçava sobre un monticle relativament sec a la meitat de l'espessor. Els brots hejarbo creixien molt més forts en aquesta part de la selva; de no haver estat pel sabre de llum d'en Jelph, l'Ori mai hauria pogut aclarir el terreny.

Havien passat vuit setmanes des que l'explosió es va emportar amb ella la granja. En Jelph i l'Ori havien baixat des de la selva només una vegada, a l'empara de la nit, per investigar el que quedava. No hi havia res a veure. Tota la riba s'havia enfonsat al riu Marisota. Aigües fosques s'arremolinaven i giraven sobre el cràter de l'explosió. Tot el que quedava era el monyó d'un camí cobert de mala herba que acabava a la vora del riu. La parella va tornar a la selva aquella nit segurs que ningú s'assabentaria que una vegada hi va haver un caça estel·lar a Kesh. L'Ori va riure per primera vegada en diversos dies, citant la frase favorita de la seva mare.

-La Confiança del Carreró Sense Sortida.

Des d'aquell viatge, la seva atenció s'havia centrat exclusivament en construir-se un lloc on romandre ocults. L'Ori es va adonar que ja no hi havia marxa enrere; no després de la traïció de la seva mare. La mort de la Venn sens dubte hauria estat transmesa a través de la Força... i igualment sens dubte, això hauria fet que els Summes Senyors restants tornessin a enfrontar-se entre si. El joc havia començat de nou; potser fins i tot la Candra trobés un paper a fer. L'Ori no volia tenir res a veure amb això. Això formava part del seu passat.

I si ningú va lamentar la mort de la Lillia Venn, tampoc ningú havia anat a la recerca de l'Ori i en Jelph. De fet, tots dos van descobrir menys Sith i keshiri que de costum als voltants. Presumiblement, la desaparició misteriosa d'una Gran Senyora en una zona considerada embruixada des de la tragèdia dels Llacs Ragnos tindria aquest efecte.

Millor per a ella. Ara tenia una nova visió de si mateixa... basada en una vella història que havia sentit de nena. La llegenda keshiri deia que, poc després de l'arribada dels Sith, part de la seva població nativa havia escapat creuant l'oceà. Havien escollit un viatge sense retorn cap a la privació i una mort probable abans que viure al servei de la Tribu. Actualment, els keshiri més devots la comptaven com una advertència: l'elecció de la destinació era un luxe reservat als Protectors, no als seus servents. El preu de l'arrogància, per a un servent, era l'aïllament.

L'Ori la veia d'una altra manera. Si l'èxode realment havia passat, qui hagués dirigit als esclaus en la seva fugida hauria estat el keshiri més gran de tots els temps. El seu destí havia estat decidit... i desafiat. En Jelph tenia raó. Havia d'haver una manera de triomfar en la vida, a part de grimpar al cim d'un caòtic orde... només per ser apunyalat amb un shikkar o enverinat per un presumpte aliat. Es preguntava si la Venn hauria estat feliç, en ser immolada en el seu moment de triomf. Els membres de la Tribu semblaven tan irremeiablement lligats als seus camins com els keshiri que seguien sent esclaus. I creien que eren més intel·ligents?

Mirant cap al sol que desapareixia entre els arbres, l'Ori va començar a tallar els últims dels brots d'un metre de longitud que formarien la porta lateral. Se sentia estranya usant l'arma Jedi, va pensar. Tots els sabres de llum que usaven els Sith de Kesh eren de color vermell, però alguns dels nàufrags originals guardaven sabres de llum Jedi com a trofeus. Ella havia vist un verd al Museu Korsin. El color d'aquest era estrany i bell, un blau brillant que no es trobava enlloc de la natura. L'únic artefacte que indicava l'origen extraterrestre d'en Jelph.

Bé, no l'únic, va pensar, apagant el sabre de llum.

Ella sabia que ell estaria aquí ara. Com de costum, s'havia aixecat a l'alba per atrapar l'esmorzar i recollir fruita per a més tard. Tot i que no tenia res a veure amb les condicions per a l'agricultura que oferien les terres baixes, la selva proporcionava altres mitjans de vida durant tot l'any; en aquesta latitud, ella dubtava que s'assabentessin quan arribés l'hivern. Va passar la resta del dia construint el seu refugi, abans de retirar-se, al vespre, com sempre feia, a mantenir vigilància al costat del dispositiu... l'única part de la nau espacial que en Jelph no havia portat a la granja. Es va dirigir allà ara, fins al lloc entre els arbres on Jelph havia estat assegut sobre una soca durant hores, mirant fixament la caixa de metall fosc i trastejant amb els seus instruments.

Ell no l'havia mantingut ocult. Per als Sith, el "transmissor", com ell l'anomenava, podia ser un descobriment tan explosiu com el caça estel·lar. En Jelph l'havia guardat pel que representava: la seva taula de salvació cap a l'exterior. Mai havia estat capaç d'enviar un missatge; com ell mateix va explicar, quelcom a Kesh i el seu camp magnètic canviant impedia tals intents. Potser això no fos una situació permanent, però podrien passar segles abans que canviés. L'Ori es preguntava si aquest mateix fenomen havia frustrat als nàufrags segles abans. Tot el que ell podia fer era configurar el dispositiu per buscar senyals en l'èter, registrant-los per a la posterior reproducció. Potser, si algun viatger s'acostava prou, podria ser capaç de fer arribar un missatge més enllà. L'Ori entenia ara els viatges d'en Jelph riu amunt durant els primers mesos: anava a la selva per veure quins sons hi havia atrapat.

Normalment, no escoltava res excepte estàtica. Però fos el que fos el que en Jelph acabava de sentir l'havia deixat desconcertat.

-No puc tornar -va dir, mirant fixament al dispositiu.

L'Ori va mirar a l'objecte intermitent, sense comprendre.

-Què ha passat?

-He captat un senyal. -Va trigar uns segons ser capaç de dir les paraules-. Els Jedi estan en guerra entre si.

-Què?

-Un Jedi anomenat Revan -va dir.- Quan jo vivia allà, en Revan era com nosaltres... tractant de reunir els Jedi contra un enemic més gran. -En Jelph empassà saliva, i va trobar que tenia la boca seca-. Pel que sembla, alguna cosa ha anat malament. L'Orde Jedi s'ha dividit. Està en guerra amb si mateixa.

En Jelph va reproduir per a ella el missatge gravat. Un fragment d'una advertència d'un almirall de la República, que advertia als oients que no es podia confiar en cap Jedi. L'antiga unió entre la República i els Jedi havia estat trencada. Ara només hi havia guerra.

El missatge va acabar.

Agitat, en Jelph va desactivar el dispositiu.

-Això... És culpa nostra. Del pacte.

-La Secta Jedi a la qual pertanyies?

-Sí. -Va alçar la mirada al crepuscle, incapaç de trobar cap estrella vespertina a través del fullatge-. I aquest és el problema. Se suposa que no hauria d'haver cap secta Jedi. Ara l'Orde està dividida... però nosaltres la vam dividir en primer lloc. -Sacsejà el cap-. Que la Força els ajudi a tots.

Va tornar de nou la mirada cap a l'espessor. L'Ori el va deixar asseure en silenci. Es va adonar que durant tots aquests dies en què ella es queixava del món que havia perdut, en Jelph estava vivint amb la pèrdua de tota una galàxia. I ara l'estava perdent de nou.

Finalment, en Jelph es va posar dret i va parlar.

-Ja no sé què fer, Ori. Hem evitat que la Tribu descobrís una forma de sortir de Kesh. Però sempre vaig mantenir l'esperança que, algun dia, podria establir contacte amb el transmissor. Establir contacte -va dir, mirant-lo per un instant-, per treure'ns d'aquest lloc.

-I per advertir sobre la meva gent -va dir l'Ori.

En Jelph va apartar la mirada. No tenia sentit evitar la veritat.

-Sí.

L'Ori li va posar la mà a l'espatlla.

-És just. Jo vaig tractar d'advertir a la meva gent sobre tu.

-Bé, ara no té importància -va dir ell, ajupint-se per apartar una pedra del seu futur jardí davanter-. Si els Jedi estan dividits, o, pitjor encara, si en Revan o algun altre ha caigut al costat fosc, llavors cridar la seva atenció sobre un planeta ple de Sith és el pitjor que podria fer per a la galàxia.

-Això no ho saps -va dir ella-. Podries equivocar-te. Potser els Jedi arribessin aquí i acabessin amb tots.

-Sí, potser estigui equivocat. -Rient per a si mateix, la va mirar-. Saps? És la primera vegada que algú m'ha sentit dir això. Potser si ho hagués dit més sovint abans, jo no estaria aquí ara. -Llançà la pedra al corrent i es va agenollar de nou-. He viscut tota la meva vida pensant que sabia el que havia de fer. Però no sé el que he de fer ara.

Mirant-lo, l'Ori va veure la mirada que havia vist en ell en les seves anteriors visites a la granja. Era l'expressió que usava quan treballava al fang. Llavors estava fent alguna cosa desagradable, però que la feia perquè l'havia de fer, per mantenir viu el seu jardí i contents als clients. El seu deure.

Deure. El terme no significava el mateix per als Sith. En els Sables, l'Ori havia tingut missions que li havien encarregat fer... però les havia pres com a desafiaments personals, no per cap lleialtat a un orde superior. La galàxia no tenia dret a donar-li estranys treballs. Els éssers veritablement lliures tenien vides. Els esclaus tenien deures.

I ara en Jelph estava patint, en la certesa que tenia algun deure per complir, però sense saber de què es tractava. Quin servei li devia la galàxia... una galàxia que ja l'havia expulsat?

-Potser -va dir l'Ori-, potser la filosofia Sith tingui la resposta.

-Què?

-Es ens ensenya a ser egoistes. Nosaltres no pensem en nosaltres i ells. Ets només tu, contra tots els altres. Ningú més importa. -Rodejant-lo amb els braços des del darrere, ella va treure el cap al corrent fosc, que bombollejava en silenci en seguir el seu camí per alimentar el riu Marisota-. Els Sith em van expulsar. Els Jedi et van expulsar. Potser cap dels dos costats mereixi la nostra ajuda.

-L'únic costat digne de ser salvat -va dir, girant-se cap ella-, és el nostre?

Ella li va somriure. Sí, havia estat en la veritat des del principi. Ell era molt més que un esclau.

-Intenta-ho, Jedi -va dir-. Si jo puc fer alguna cosa desinteressada... llavors potser sigui el moment que tu facis alguna cosa egoista.

Ell la va mirar durant un llarg instant, amb una brillantor en els seus ulls. Sense dir paraula, va trencar l'abraçada i va caminar cap al receptor. Aixecant-lo del sòl, va mostrar un somriure tort.

-Et sembla bé?

L'Ori el va veure bressolar la parpellejant màquina un moment abans d'adonar-se del que pretenia. Exhalant, ella es va acostar i el va ajudar a portar el transmissor a la vora del corrent. Amb una gran empenta, el van tirar a ella. Colpejant un banc de sorra sota el corrent, l'artefacte es va trencar sorollosament en mil trossos. Van observar junts per un moment com trossos de carcassa tremolaven i desapareixien en la foscor. Després van tornar a casa.

Les lligams havien estat tallats.

Era el moment de viure.

FI

Sentinella (III)

Anterior

Capítol Tres

Era agradable volar de nou. L'Ori va mirar cap avall, al paisatge que lliscava sota les batents ales de l'uvak. De tant en tant, es tornava per mirar a Jelph, aferrant-se a ella mentre manejava les regnes. Seguia somrient. Volar no era un misteri per a ell, ella ho sabia... però hi havia viscut a terra durant tres anys, observant com volaven els Sith. Aquest era un canvi benvingut.

Es va preguntar com seria volar en la seva nau espacial. Ara sabia per què ell no s'havia marxat abans simplement volant en ella... però ara que s'havien trobat l'un a l'altre, ja no hi havia res que els lligués a Kesh per més temps. Estarien una mica incòmodes en l'única plaça del vehicle, i sabia que ell volia tornar a instal·lar algun tipus de sistema de comunicació abans de marxar. Però tot i que no havien parlat, ella esperava ferventment aquesta fugida.

Com seria la vida per a ella, una filla de la Tribu en una galàxia dominada pels Jedi? Molt semblant al que en Jelph havia d'haver sentit aquests últims anys, es va imaginar. Ara estava començant a pensar d'aquesta manera. L'empatia era un tret que els Sith només entenien com un mitjà de conèixer millor als enemics; d'una altra manera no tenia cap finalitat pràctica. L'Ori havia començat a veure les coses de manera diferent.

Com la Candra, per exemple. Hi havia moltes raons per les quals l'Ori havia volgut restaurar l'anterior posició de la seva mare... però la major part girava entorn a l'orgull, la venjança, i la vergonya pel seu estat actual. Ara s'adonava que era més important simplement millorar la vida de la seva mare aconseguint alliberar-la de les urpes de la Venn. Els quatre Summes Senyors podrien fer això, li va assegurar en Gadin Badolfa quan va contactar amb ell. Ella només necessitava alguna cosa per negociar amb ells en lloc de la nau espacial d'en Jelph. En Jelph havia suggerit les quatre armes bláster en perfecte funcionament que tenia amagades a casa; ella podria afirmar que les havia descobert en una tomba en algun lloc. Totes les armes que tenien de la tripulació del Presagi feia molt de temps que s'havien esgotat. El descobriment d'unes armes carregades suposaria una important diferència en la violenta política dels summes Senyors.

-No arribarem a temps -va dir en Jelph. El seu uvak no havia volgut portar a dos genets estranys i havia lluitat amb ells tot el camí-. Què és això d'allà dalt?

L'Ori va aixecar la vista per veure un grup d'uvaks que volava formant una V -una figura solitària seguida per tres més a cada costat- i s'alçava en l'aire per sobre d'ells.

-Maleït siga! -Es va adonar que havien trobat el corrent d'aire-. Arribaran abans que nosaltres!

-Mantingues el rumb -va dir en Jelph. Es va agafar més fort a ella-. Però més ràpid!

L'Ori va deixar que en Jelph saltés a terra lluny de la vista de la granja abans d'aterrar. Va veure com es posava amb agilitat a terra i rodava per posar-se a cobert. Era tan sorprenent veure'l en acció, amb la mateixa capacitat física que un Sabre Sith en tots els sentits. I a més a més sigil·lós. Els visitants, amb les seves criatures estacionades darrere de la casa, no van arribar a veure res.

Respirant profundament, l'Ori va desmuntar. El paquet dels blàsters estava on Jelph havia dit que estaria, sota l'abeurador. S'assemblaven molt als que havia vist al museu. Amb sort, n'hi hauria prou per comprar la redempció de la seva mare... i fer que els visitants marxessin.

En veu baixa, assajava el que anava a dir mentre rodejava la casa cap a l'enreixat destruït. Sabia quins quatre dels Summes Senyors esperar. Sentint familiars presències fosques, els va saludar.

-Senyors, tinc el que estaven buscant...

-Sí, això crec.

L'Ori va empal·lidir davant el so de la veu ronca. La Gran Senyora!

Pàl·lida i encongida, la Lillia Venn va sortir de l'estable. Aixecant una mà tacada, va agafar a l'Ori mitjançant la Força, immobilitzant-la. Quatre dels seus lleials guàrdies van aparèixer des de darrere del graner i van subjectar físicament l'Ori. Donant-se la volta, la líder Sith va parlar cap al graner.

-Senyors Luzo!

L'Ori va sentir que la seva columna vertebral es convertia en gelatina quan Flen i Sawj Luzo van obrir les portes de l'estable darrere de la Venn, revelant la massa metàl·lica del caça d'atac Aurek a l'interior. En Badolfa li havia explicat que la Venn havia ascendit a Flen i Sawj Luzo al rang de Senyors per la seva lleialtat. Ara, els maquiavèl·lics germans havien tornat a la granja... amb la seva pitjor enemiga.

-Com ha passat això? -va preguntar l'Ori, debatent-se contra els guàrdies-. Badolfa em va trair?

-Oh, vam permetre que en Badolfa lliurés els teus missatges -va dir en Sawj Luzo, alçant la seva veu cridanera amb delit-. La teva mare va fer un altre tracte.

-Què?

-Sí -va dir la Venn, girant-se i coixejant cap a l'interior-. Ella no creia que el teu descobriment existís... ni que els altres Summes Senyors acudirien. Pel que ens va alertar sobre la reunió.

L'Ori semblava horroritzada.

-A canvi de què?

La Venn es va llepar els llavis secs.

-Podries dir-ne... millors condicions de treball. D'haver acudit algun dels summes Senyors, els hauria jutjat per traïció. Va assenyalar el vehicle espacial-. Però això és un premi molt millor.

Lluitant contra els seus captors, l'Ori va mirar al seu voltant. Sabia que en Jelph estava allà fora, però ells eren massa. I ara el més gran dels germans Luzo estava ajudant a la Gran Senyora a avançar a través de la pila parcialment excavada de fems de l'estable cap el seu descobriment.

-Ho he aconseguit -va dir la Venn, triomfant-. He viscut per veure aquest dia-. Va deixar anar el braç del seu acompanyant i es va recolzar en el caça estel·lar-. La vida és una broma cruel, Lord Luzo. Et passes anys tractant d'arribar al cim del poder... només perquè llavors tothom pensi que és hora que moris.

-Cap de nosaltres pensa això, Gran Senyora.

-Calla. -Ella va acariciar el fred metall del vehicle-. Bé, la vida de la Lillia Venn no ha acabat. Hi ha un altre cim, un altre lloc per conquerir. Començaré de nou... a les estrelles. -Vagament conscient dels passos dels seus aliats darrere d'ella, va afegir-: Us portaré a tots amb mi, és clar.

-Per descomptat, Gran Senyora.

A l'exterior, dos dels guàrdies -que una vegada van ser companys de l'Ori en els Sables- es van apartar de l'Ori, atrets per les emocions de l'interior. Ni ells ni els dos guàrdies que seguien subjectant-la s'havien adonat del paquet sense obrir de les armes, darrere d'ells, que levitava en silenci cap als arbustos al costat de la granja. Però l'Ori sí, començant a moure's fins i tot abans que ella escoltés l'ordre mental d'en Jelph.

Ori! A terra!

En lloc d'alliberar-se per sortir corrents, l'Ori va llançar tot el seu pes cap a terra, sorprenent als homes que subjectaven els seus braços. La distracció va ser suficient per a Jelph, que va sorgir de la granja disparant. Raigs brillants que no s'havien vist a Kesh des del primer segle de l'ocupació van colpejar als dos guàrdies per l'esquena. Més endavant, la resta de Sables es va quedar en estat de xoc.

A l'interior, l'envellida forma de la Venn va recuperar el moviment. Va llançar una mirada als seus nous Senyors.

-Assegureu aquesta zona!

En Jelph va carregar cap al pati, disparant de nou. Els altres Sables, que mai en les seves vides havien desviat un tret de blàster, es van moure frenèticament per bloquejar l'energia. L'Ori va rodar per terra, tractant de trobar el sabre de llum d'algun dels guàrdies caiguts. Més endavant, va veure als germans Luzo muntant guàrdia a la porta de l'estable... mentre que rere d'ells, la Gran Senyora s'havia enfilat d'alguna manera sobre del caça estel·lar.

No, va advertir sobresaltada. No sobre la nau. Dins d'ella.

L'Ori es va tornar cap a Jelph, que havia arribat al seu costat. Ell també ho havia vist. Per un moment es va quedar paralitzat, deixant de disparar. La vella estava dins de la seva preuada nau estel·lar. Va agafar el braç de l'Ori i la va ajudar a posar-se dreta.

Disparant de nou contra els Luzos i els seus guàrdies, li va estirar el braç.

-Ori, anem!

Llançada al moviment de sobte, l'Ori va tornar la mirada cap al graner. Era evident que ell no ho entenia.

-Jelph, No! La Gran Senyora aquí -va dir ella-. Què estàs fent?

Jelph no va respondre. En lloc d'això, la va empènyer cap endavant. Lluny de la granja... cap al riu.

A l'interior, l'anciana va agafar l'accelerador.

Una veu metàl·lica va arribar des del compartiment.

-Sistema Automàtic de navegació activat. Mode de suspensió actiu.

La Venn va obrir els ulls com plats quan va començar a ascendir.

Fora de l'Aurek, els germans Luzo ordenaven als Sables supervivents que vigilessin l'entrada davant de l'Ori i el seu desconegut protector. La porta del darrere de l'estable estava dissenyada per a uvaks d'ales amples; fàcilment permetria la sortida d'un caça estel·lar en suspensió.

-Semblant poder -va dir en Sawj Luzo, observant alçar-se al monstre de metall-. Ni tan sols ens necessitarà per tallar els amarratges.

-Amarratges?

En Flen mirà sota la nau. Dues petites cordes de monofilament lligades al voltant dels trens d'aterratge eren ara tot just visibles a la llum. Quan les cordes van quedar tibants, els ulls grocs del jove Senyor van anar disparats als altres extrems, enterrats en el llot on havia estat estacionada la nau.

Allà, a terra, unes petites subjeccions van saltar... i van enderrocar els somnis d'un Senyor Fosc.

El dispositiu de seguretat s'havia instal·lat abans que en Jelph portés la primera peça del caça estel·lar des de la selva. L'Aurek havia estat ocult sota un monticle de fem en el graner... però sota ell havia enterrat quelcom més: dos dels torpedes de protons de la nau, envoltats de milers de quilograms d'explosiu amb base de nitrat d'amoni. Transformar els fertilitzants en alguna cosa que servís com a sistema anti-robatori havia requerit molta paciència i atenció... però li havia donat a Jelph una manera de convertir la feina que feia servir com a tapadora en alguna cosa útil per a la seva missió.

Ara, el sistema anti-robatori havia funcionat exactament com estava previst. Quan els cables van tirar cap amunt, els disparadors van colpejar les espoletes dels torpedes. Les armes van detonar, encenent els explosius al seu voltant.

Un tro va assotar la granja quan la bola de foc es va obrir camí sorgint de l'argila que l'envoltava, consumint l'estable i els seus ocupants en mil·lisegons. A l'exterior, en Jelph es va llançar sobre l'Ori, llançant-los a tots dos a l'aigua just quan l'ona de xoc donava cops al terra darrere d'ells.

Llançat a través dels trossos de sostre del graner, el caça d'atac va pujar sobre un guèiser de calor i força. Per una fracció de segon la dona en el seu interior es va alegrar davant el moviment, suposant que es tractava d'una manifestació natural del poder del vehicle. La seva alegria va acabar quan, amb els escuts de la nau desactivats, els altres quatre torpedes van detonar en els seus tubs de llançament. Fins i tot des de Tahv, en la distància, els treballadors de torn de nit van poder veure el nou estel brillar cobrant vida i morir igual de ràpid, banyant el cel del sud amb una llum estranya.

La Lillia Venn havia trobat el seu camí cap al cel.

Següent

Sentinella (II)

Anterior

Capítol Dos

Odi: pur, i opressiu. Tahv era un monument a això. En Jelph ho sentia en cada carreró, en cada cruïlla. El costat fosc de la Força impregnava aquest lloc, com en cap lloc que hagi visitat mai.

Moltes vegades, mentre creixia a Toprawa, en Jelph havia pensat que s'estava tornant boig. Es veia assetjat per constants mals de cap, cada moment de vigília li passava factura. Només més tard es va adonar que la causa havia estat la seva sensibilitat a la Força a desenvolupar-se, en resposta a les cicatrius psíquiques que Exar Kun i la seva classe havien causat al seu món, anys abans.

Però el seu mal era passat. L'àcid psíquic que corria pels carrers de Tahv era viu. Estava a tot arreu. L'edifici al costat del qual s'amagava era la llar d'un ancià Sith que castigava violentament a un servent keshiri. La finestra de davant, més enllà de la qual una jove parella planejava les morts dels seus veïns. El vigilant que caminava pel carrer, els records albergaven coses pitjors del que en Jelph era capaç d'imaginar.

En Jelph va tractar de rebutjar les impressions que li arribaven a través de la Força sense atreure l'atenció sobre la seva presència psíquica. Era gairebé impossible. Els Sith difonien feliçment el seu odi i la seva ira, com animals salvatges udolant a les estrelles.

Recolzant-se contra una paret, en Jelph es va inclinar cap endavant. Massa tard, es va adonar que no havia estat una bona idea menjar abans de venir aquí. Es va aixecar, panteixant i netejant-se la suor del front. Quants Sith vivien aquí?, es va preguntar. A Tahv? A Kesh? No ho sabria. Seguia sent un explorador dels Jedi, encara que no ho reconeguessin com a tal; li hauria agradat lliurar un informe complet quan tornés. Però cada vegada que s'havia acostat a algun nucli de població, havia caigut malalt. Incloent-hi ara, quan més necessitava les seves facultats.

En Jelph va lluitar per ordenar els seus pensaments. Ori. Necessitava trobar ll'Ori. El seu nom, el seu rostre seria el seu salvavides. Ella era la raó que hi fos... i que no s'hagués marxat.

Ell coneixia molt bé la presència de l'Ori a través de la Força, però no tenia cap esperança de trobar-la al mar de forts sentiments que era Tahv. Es preguntava com havia ella sobreviscut tan sols allà. La seva naturalesa fosca mai no li havia semblat del mateix tipus que la dels altres Sith de Kesh, per molt que ella adoptés aquesta postura. L'Ori era orgullosa, no venal, indignada, no plena d'odi. D'haver estat d'una altra manera, ell hauria retrocedit davant el seu toc. Havia de tenir raó sobre ella.

Però, i si estava equivocat? Estava ella tan sols aquí?

En Jelph estava a punt de rendir-se a la desesperació que l'envoltava quan va veure una cosa que va fer que alguna cosa se sacsegés en la seva memòria. En una de les seves primeres trobades, l'Ori s'havia vanat sobre com cap dels altres Sables tenia el seu coneixement del sistema d'aqüeductes de la ciutat. Era el seu territori de patrulla, juntament amb els seus aprenents. En Jelph va aixecar la vista per veure un dels diversos gegantins edificis de pedra repartits per tota la ciutat, que recollien l'aigua que arribava des de la serra. Construïts en primer lloc pels keshiri, el sistema havia estat millorat pels primers Sith, que van afegir dipòsits d'emmagatzematge a desenes de metres del terra. L'Ori tenia raó: des d'allà dalt, es podia veure tot Tahv. I, amb sort, no sentir-lo, va pensar.

Es va dirigir cap a les ombres sota un immens suport de l'aqüeducte, un pilar gairebé de la grandària d'una illa de cases. La sensació del costat fosc no era tan dolenta allà. En Jelph va escalar de suport en suport, cuidant de romandre constantment en la foscor fins que va arribar al cim.

Amb una ampla cornisa a cada costat de les rugents aigües canalitzades, el canal de pedra tenia la mida d'un carrer de la ciutat. Estirat cap per avall a la cornisa, en Jelph es va meravellar del fet que els keshiri havien estat capaços de construir, en efecte, un riu en l'aire molt abans que els Sith haguessin arribat. De què podrien haver estat capaços de no haver estat molestats? Sacsejant el cap, va agafar la seva motxilla i va treure els seus macrobinoculars.

Estudiant la zona, va advertir una cadena de muntanyes que aguaitaven lluny cap a l'oest. Li va omplir de terror. Havia escoltat que els Sith mantenien la seva nau naufragada allà, en un temple. Serien capaços d'utilitzar materials del seu caça per reparar-la? O potser un Sith simplement tractaria d'escapar en el seu caça, planejant tornar més tard a la recerca dels altres? En qualsevol cas, la recerca de l'Ori era ara el més important. Retornant la seva atenció cap a la ciutat que s'alçava sota ell, va posar el visor de visió nocturna i va escanejar els carrers que conduïen al gran palau. Hi hauria anat ella allà, fins i tot sabent el que la Gran Senyora Venn havia fet a la seva família? Tractant de veure més enllà, es va atrevir a posar-se dret.

-Ori, on ets?

De sobte, una mà invisible el va colpejar, fent-li caure cap enrere en el corrent d'aigua. Les seves mans van deixar caure els macrobinoculars, que van rebotar un cop a la cornisa i es van destrossar, sense que ell pogués veure-ho, en una teulada de marbre molt més baix. Una vegada que va tocar fons al canal d'un metre de profunditat, en Jelph va afermar les seves botes de treball contra el relliscós terra de pedra i es va donar impuls cap amunt... només per sortir volant de nou cap enrere, empès per la Força. Incapaç d'incorporar-se, el corrent el va arrossegar.

La força del corrent va disminuir, dipositant-lo en un estany de recollida... molt més a baix, però encara molts metres per sobre de les teulades més properes. Va lluitar per arribar a la part menys profunda, va desenganxar el sabre de llum del seu cinturó, i el va encendre. Amb centelleigs de llum blava a la nit, en Jelph va avançar amb dificultat en l'aigua que li cobria fins a la cintura, a la recerca del seu assaltant.

-Mentider!

El crit provenia de dalt, al canal. Allà en Jelph va veure la silueta d'una dona que es llançava cap a ell, brandant un sabre de llum carmesí. Agafant l'arma amb les dues mans, va desviar el potent cop, permetent que la força de l'atac de la dona la fes caure en el dipòsit amb ell. Ella va recuperar la seva posició amb rapidesa i va colpejar de nou.

-Mentider! -va repetir l'Ori, amb els seus ulls normalment marrons cremant en color taronja.

-El vas descobrir -va dir en Jelph, xocant el seu sabre de llum contra el d'ella en un crepitant bloqueig. Era tot el que se li va ocórrer dir.

L'Ori va grunyir poc audible i li va llançar una puntada a través de l'aigua. En Jelph va esquivar el moviment, causant que tots dos perdessin l'equilibri... i provocant que a l'Ori se li caigués el seu sabre de llum a la part més profunda de l'estany.

En veure-la xipollejant, buscant l'arma, en Jelph va fer un pas enrere per donar-li espai.

-El vas descobrir -va dir, desactivant el seu sabre de llum-. El vas descobrir... i vas destruir el jardí. No et culpo.

-Jo sí et culpo! -Posant-se dempeus de nou, va llançar la mà cap a l'aigua, sense èxit-. Ets un mentider. Ets un Jedi!

-Ho vaig ser. -No tenia sentit negar-ho-. És la meva nau espacial el que vas trobar. Gràcies a la Força que no vas tractar d'entrar...

-Què? No creus que sigui prou intel·ligent? -Amb l'aigua gotejant-li per tot el cos, el va mirar fixament-. Per a tu només sóc una estúpida... no millor que els keshiri!

-Això no és cert!

-Vam arribar de l'espai, ja ho saps. I tornarem a ell! És això del que tens por?

-Sí... Entre altres coses. -recordant de sobte on era, en Jelph mirà nerviosament cap amunt. El dipòsit estava massa alt perquè poguessin escoltar-los des de baix, però abans havia vist sentinelles aeris. Almenys l'havia trobat-. Què... què estàs fent aquí?

L'Ori caminava per l'aigua trepitjant amb força, encara incapaç de trobar el seu sabre de llum.

-Vaig venir a Tahv per parlar-los de tu! Per advertir-los!

-Aquí dalt? -Ell havia esperat que ella fos directament a veure algú d'importància. La va estudiar mentre ella se sacsejava l'aigua del cabell-. Espera. Sí que vas veure a algú important. A la teva mare.

La dona Sith tan sols va arrufar les celles.

-Em pensava que la teva mare ja no era al poder...

-Això canviarà! -El rostre de l'Ori es va omplir de ràbia-. Amb el que sabem ara, ella tornarà! Jo tornaré!

En Jelph va fer un pas enrere, com empès per la força de les seves paraules.

-Això no és propi de tu -va dir-. A la persona que va estar amb mi aquests dies ja no li importava això. Aquesta persona...

-Aquesta no era jo -va escopir l'Ori-. Aquesta era un fracàs!

-Però a mi m'agradava aquesta altra tu... i no m'importa com li diguis. Era una part de tu.

-Aquesta persona no era Sith! -va assenyalar a les estrelles, que apuntaven entre els núvols allà amunt-. Allò és nostre! No es tracta només de mi. Hem viscut aquí mil anys, a l'espera de tornar-hi. A l'espera de recuperar el que és nostre!

En Jelph va començar a dir alguna cosa, però es va aturar.

-Això és cert -va xiuxiuejar, pensant. La tribu era un romanent de la Gran Guerra hiperespacial, que havia tingut lloc més d'un mil·lenni abans. Ella no sabia el que havia passat després.

Ell tenia una arma. La Història.

-Ja no existeixen els Sith -va dir en Jelph.

-Què?

-Ja no existeixen els Sith -va repetir-. Es van extingir.

-Estàs mentint -va dir l'Ori, travessant cap a la vorera-. Aquesta nau que has amagat era una nau de guerra! Aquestes grans... puntes a cada costat. M'estàs dient que són per a decoració?

En Jelph negà amb el cap.

-Sí, tenim enemics. I fins i tot hem lluitat contra els Sith en temps recents. Un Jedi, Exar Kun, va caure en el costat fosc i va reviure el moviment. Però van ser eradicats. Derrotats... tots ells. -Amb cura, va començar a apropar-se cap a ella-. Pel que sé, el teu poble són els únics Sith que queden amb vida a la galàxia. Sent els meus pensaments. Saps que estic dient la veritat.

Respirant amb dificultat, l'Ori li va tornar la mirada. La seva ira va passar, es va hissar en la vora de l'estany i es va treure la bota. Va caure aigua del seu interior.

-Ens alçarem -va dir, més tranquil·la ara-. Sols contra un Jedi, o contra mil milions. Ens arriscarem.

-Els Jedi us aixafaran.

-Sap algú si més no que existim? -va preguntar ella-. Si els Sith no ens han estat buscant, no crec que els Jedi ho hagin fet.

-M'estan buscant a mi -va dir ell-. I creu-me, els Jedi us estan buscant.

No sabia que havia estat de tots els membres del Pacte des que va fugir... però sabia que mentre en Lucien Draay seguís viu, algú estaria buscant els Sith.

L'Ori es va fregar el front, exasperada.

-Si no puc salvar la meva família... i no puc salvar el meu poble... llavors què se suposa que he de fer?

-Què se suposa que has de fer? -En Jelph es va posar a riure-.Tu ets la que sempre diu que estableix el seu propi camí. -Es va acostar travessant cap a la seva posició a la vorera-. Simplement decideix el que desitges.

Durant un llarg moment, l'Ori el va mirar, dret davant seu a l'aigua il·luminada per les estrelles. Finalment, va tancar els ulls i va sacsejar el cap.

-Mai serem capaços de confiar l'un en l'altre -va dir.

En Jelph la va mirar inquisitivament.

Ella va obrir els ulls i el va mirar.

-Puc sentir en els teus pensaments. Creus que sóc bonica. Creus que m'estimes. Vols confiar en mi. Però estàs examinant cada paraula que dic, tractant de descobrir-me, intentant d'atrapar-me. Per ser qui sóc.

En Jelph va abaixar la mirada cap a l'aigua. Ell no havia sabut per què havia vingut fins aquí, quan tantes coses estaven en joc. No fins a aquest moment.

-Crec que sé qui ets, Ori.

Va donar un pas endavant i li va posar la mà a l'espatlla. Ella es va arronsar davant el seu toc.

-Jelph -va dir ella, agafant la seva mà, però sense apartar-la-. No puc ser la persona que era llavors a la granja. Si l'única manera d'estar amb tu és ser feble, llavors no puc fer-ho.

-Pots ser forta -va dir ell, agafant-la i tirant d'ella fora de la vora, introduint-la en l'aigua davant seu. Quan ella va tocar el fons amb els peus, va aixecar la mirada cap a ell-. Ets forta -va dir ell-. Només que no tens per què governar la galàxia.

Ella va apartar la mirada d'ell, baixant-la cap a l'aigua.

-Saps que per això és per al que naixem. Per governar la galàxia.

-Llavors la Tribu es basa en un truc -va dir ell-. En un engany. Tothom està lluitant per una cosa que només una persona pot tenir. Només una. El que significa que ser un Sith... és ser un fracàs gairebé segur. Gairebé tots els que segueixen el vostre Codi estan condemnats al fracàs, fins i tot abans de començar. -En Jelph va deixar anar una rialleta burleta-. Quina classe de filosofia és aquesta? -Alçant-li la barbeta amb la mà, la va mirar als ulls, marrons de nou-. No et deixis enganyar. No es pot perdre si no es juga.

La va besar, sense preocupar-se del que qualsevol sentinella aeri Sith pogués veure. L'Ori li va tornar l'abraçada abans de retrocedir.

-Espera -va dir ella-. Ja estem jugant. Està en moviment. No puc aturar-lo.

-Què vols dir?

Arrufant les celles amb aire tenebrós, l'Ori va explicar que la seva mare havia suggerit que fes.

-Ja he enviat avís als Summes Senyors rivals -va dir-. Es reuniran amb mi en la teva granja per veure la nau espacial.

Sobtadament de tornada a la realitat per la commoció, en Jelph la va deixar anar.

-Què... Què els has dit?

Atordit, va sortir del dipòsit.

L'Ori va seguir, apel·lant a ell. La seva mare li havia donat una frase perquè la usés... un codi dins de la petita comunitat dels summes Senyors per a un descobriment que pogués commocionar Kesh per la seva importància.

-No els vaig parlar sobre la nau espacial, però saben que és important -va dir-. Se suposa que es trobaran amb mi allà demà al vespre.

-Al vespre! -En Jelph va quedar abatut. Hi havia trigat tot un dia i una nit només per arribar-hi a peu-. Com pretenies arribar-hi?

-Anava a robar un uvak -va dir l'Ori, dempeus sobre la vora i assenyalant una figura fosca dalt al cel. És per això que vaig venir aquí dalt: sabia que des de l'aqüeducte podria atreure a un dels sentinelles aeris aquí baix. -ella li va tornar la mirada amb petulància-. Per descomptat, això era quan encara tenia un sabre de llum.

-Sort que has fet un amic -va dir ell, dret a la vora al seu costat i mirant al sentinella volador. Va somriure-. Saps, Ori? Ets el primer Sith contra el qual he lluitat.

-Potser hagis d'esforçar-te més contra aquest altre -va dir ella, veient com el seu sabre de llum cobrava vida-. No tots ens deixem enlluernar tan fàcilment.

 Següent