Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Rival Fosc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Rival Fosc. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de juny del 2016

El Rival Fosc (i XIX)

Anterior



CAPÍTOL 19

Coberts de brutícia i amb les túniques rígides per la suor, els Jedi es van obrir pas pesadament fins al Palau del Governador. Allà van trobar la SonTag reunida amb VeerTa i Clat'Ha.
-A la mina ha tingut lloc una evacuació d'emergència -els hi va dir la SonTag, arrufant les celles amb preocupació-. Però els sensors no indicaven gens estrany.
-Ahir mateix els vam canviar i comprovar -va comentar la Clat'Ha.
-I ens han informat que Offworld ha tingut problemes a la plataforma minera d'alta mar -va afegir la VeerTa-. Els electrocollars dels miners van deixar de funcionar. S'han rebel·lat i han abandonat la mina. El seu cap, un phindià anomenat Guerra, ens va encarregar que et digués que estava bé.
Obi-Wan va sentir una fiblada de satisfacció; Guerra estava lliure.
-No és que anem en contra d'Offworld -va continuar la Clat'Ha-, però ha estat una bona notícia, ja que els miners eren com esclaus. Però, per què tenim problemes amb els sensors?
-Aquest problema no es deu a un error de l'equip -les hi va dir en Qui-Gon-. Em temo que he de revelar-vos una fallada encara més dolorosa.
I les hi va resumir en poques paraules el que ha passat a la mina.
-Així que Xànatos estava darrere de la primera explosió -va dir la SonTag, amb el pesar dibuixat en la cara-. Tant de bo no haguéssim confiat en ell!
- Sabia que no havíem de fer-ho! -va comentar la VeerTa, amb ulls brillants.
La Clat'Ha es va limitar a mirar el Cavaller Jedi.
- Què vas voler dir amb que havies de revelar-nos una fallada encara més dolorosa?
Havia de ser la Clat'Ha qui donés el següent pas, va pensar en Qui-Gon amb admiració.
-Algú proper a tu t'ha traït. Algú que es va aliar amb Xànatos i li va explicar això de la ionita, traint Bandomeer a canvi del seu enriquiment personal.
La VeerTa va empal·lidir.
-Però, qui faria alguna cosa semblant?
El Jedi va mantenir la mirada clavada en ella. Lentament, la seva pal·lidesa va ser substituïda per la vergonya.
- VeerTa? -va dir la Clat'Ha mirant-la al seu torn.
- Va ser pel bé de Bandomeer! -va cridar la VeerTa-. És el que em va dir ell. Offworld recolzava en secret la Mina del Planeta Natal; d'aquesta manera era inevitable que donés beneficis.
- De veritat vas creure que ens permetria controlar la mina? -va preguntar la Clat'Ha furiosa.
-Hi ha alguna cosa més -va dir en Qui-Gon-. Xànatos tenia un pla en reserva. Pensava saltar pels aires gairebé tot Bandomeer. Amb aquestes caixes negres que hi ha al costat dels explosius, en totes les Zones d'Enriquiment i en les plataformes mineres. Algú el va ajudar a introduir aquestes caixes en els doms.
-Va dir que era equip miner per a futures operacions -va xiuxiuejar-li VeerTa.
-Bandomeer ha estat a punt de ser destruït -va dir la SonTag, amb la veu tan tallant com l'extrem d'una fulla vibratòria-. De no ser pels Jedi...
- No hi havia manera que jo ho sabés! -va exclamar la VeerTa-. Per que anava Xànatos a destruir Bandomeer? Destruiria tots els guanys!
Qui-Gon no va dir res. Sabia que si hi havia alguna cosa més forta que l'avarícia, era la venjança. Xànatos havia planejat aquest dia des del principi. Hi havia utilitzat la VeerTa. Volia que el Jedi morís sabent que va ser incapaç de salvar incomptables vides. Era la mort més dolorosa que podia preparar Xànatos.
Qui-Gon havia tornat a subestimar Xànatos. No es va adonar que el seu antic aprenent era tan esclau del passat com ell.
No, es va corregir el cavaller. Ja no tornaria a ser ostatge del seu passat. El deixaria a Bandomeer.
La Clat'Ha es va aixecar per apartar-se amb rapidesa, com si no pogués respirar el mateix aire que la VeerTa.
- On és ara Xànatos?
-Ha escapat -va informar l'Obi-Wan-. Ho tenia tot preparat; va creure que se n'aniria deixant enrere un planeta destruït.
-Potser és a la base principal d'Offworld -va dir la VeerTa.
-Ningú sap on és -va dir la Clat'ha adreçant-li una mirada de desgrat-. No oblidis això, VeerTa. Tu pagaràs pel teu crim. El teu amic no.
-Sí -Va dir en Qui-Gon amb calma-, ho pagarà.

* * *

Qui-Gon i Obi-Wan van tornar a la seva estança per recollir les seves pertinences. Una nau de transport deixava el planeta en poques hores.
-Yoda té una altra missió per a nosaltres -li va explicar el Mestre Jedi al seu deixeble.
Nosaltres. El noi va sentir un calfred davant la paraula.
Qui-Gon va romandre immòbil, amb la mirada clavada en el seu llit. En el matalasset hi havia un paper clavat amb un tallador vibratori. Obi-Wan va creuar l'espai per llegir per sobre de l'ample espatlla del Cavaller Jedi.

Si estàs llegint això, serà perquè t'hauré subestimat. No tornaré a fer-ho. He gaudit amb la nostra aventura junts, Mestre. Estic segur que tindràs el plaer de tornar a veure'm.

Obi-Wan no va poder llegir els trets del seu Mestre. Va provar amb la Força, buscant senyals de la ira d'en Qui-Gon.
No va sentir res. Per ventura Qui-Gon contenia la seva ira, marginant-li una altra vegada de les seves emocions?
-No estic furiós, Obi-Wan. Xànatos ha desaparegut per mi. Ja només és un enemic més. Té tot l'odi del seu costat. Estic preparat per combatre les maldats que cometi. Potser algun dia em mati, però no tornarà a ferir-me.
Qui-Gon es va tornar per mirar-lo.
-Això m'ho has ensenyat tu. Quan vas usar la Força a la mina, em vas mostrar la forma en què la llum combat sempre a la foscor. La meva ira m'ha abandonat. Al final em vas ensenyar una cosa sobre mi mateix. I quan el Padawan ensenya alguna cosa al seu Mestre, és que la seva relació és la correcta.
-A la mina em vas dir padawan -va dir l'Obi-Wan esperançat.
-Tu hauries mort per mi. El teu valor va ser extraordinari, fins i tot per a un Jedi. Obi-Wan Kenobi, em sentiria honrat acceptant-te com a Padawan.
El noi va quedar inundat per una gran calidesa. No va sentir l'orgull que hauria suposat en sentir aquestes paraules. Però va sentir la Força en ell, i al seu voltant, i es va trobar com a casa. Va empassar saliva.
-Accepto, Mestre Qui-Gon Jinn.
-És clar no hauries tingut èxit en el teu pla. Hauria impedit que morissis per mi.
-No hauries pogut fer-ho, Mestre -va replicar serè l'Obi-Wan.
Van intercanviar una mirada, mig reptadora, mig divertida. La Força bategava entre ells. Els dos van mirar al futur, als llargs anys que els esperaven i les moltes missions que realitzarien. Sabien que debatrien aquest moment durant tots aquests anys, fins i tot quan ja s'hagués esvaït el record d'un planeta anomenat Bandomeer. Seria un desacord amistós, un llaç d'història i confiança.

* * *

Van somriure en adonar-se'n. La connexió Jedi era una de les primeres unions entre Mestre i Padawan. Els feia saber que recorrien junts el mateix camí. Caminarien cap al futur, temperat en un passat comú.
Qui-Gon va posar una mà a l'espatlla de l'Obi-Wan, i la va deixar allà.
-Serà millor que recollim ja. Ens espera un llarg viatge -va dir amb calma.

FI

dimarts, 28 de juny del 2016

El Rival Fosc (XVIII)

Anterior



CAPÍTOL 18

En Qui-Gon revivia el malson. Sentia el mateix horror, la mateixa desesperació, la mateixa sensació que havia d'acabar amb la situació, encara que admirava el valor del noi que l'havia suggerit.
-No ho permetré -va dir-li -. Faré servir la Força per neutralitzar el collaret.
-No podràs fer-ho -negà aquest amb el cap, somrient lleugerament-. Sé que puc combatre't i guanyar. Potser només aquesta vegada. Però aquesta vegada jo tinc raó, i tu no.
Qui-Gon es va quedar impressionat. Sentia la Força que emetia el seu deixeble com una onada aclaparadora. El seu poder li va sorprendre. Va mirar-lo fixament. Les seves voluntats van xocar silencioses en el fosc túnel.
Obi-Wan es va posar contra la paret, estrenyent el transmissor contra el seu cos.
-Deixa'm, Qui-Gon. És el meu moment.
El Cavaller Jedi va mirar desesperat el panell del tancament. Desitjava destrossar-lo amb el sabre làser. Desitjava colpejar la porta amb el seu cos. No podia deixar que passés això!
No deixaria que el malson guanyés.
El malson...
Els cercles trencats brillaven davant seu. Per que no els havia vist abans? Al panell estava el logo secret d'Offworld.
El cercle que uneix el passat amb el futur, però sense arribar a tancar-se. Ha de tancar el cercle. Ha de fer avançar el passat. Ha de...
-Espera -va dir.
Qui-Gon va fer callar la seva ment, deixant que la Força li inundés. Va recórrer també al poder de l'Obi-Wan, i es va concentrar en el cercle trencat. Va imaginar que el cercle es movia, s'unia, tornant a estar sencer. El passat havia de trobar-se amb el futur per crear el present. Això era l'únic que importava. Xànatos era el passat. Obi-Wan el present.
Els cercles separats es van moure a poc a poc, creant un cercle perfecte.
La porta es va obrir.
-Et vaig dir que hi havia una manera més senzilla -va dir a l'Obi-Wan.
Aquest va somriure amb alleujament i cansament. La suor li recorria la cara causa de la calor i l'esforç.
-Serà millor que ens afanyem.
Van córrer galeria amunt, per racons i corbes, fins arribar al túnel principal. Qui-Gon recordava una alarma d'emergència situada prop de l'ascensor sud. La va activar i el vibrant so va omplir els túnels de la mina.
-Evacuació -va dir una veu tranquil·la-. Evacuació.
-Això també es refereix a nosaltres -va dir l'Obi-Wan, activant l'interruptor de l'ascensor.
Però en Qui-Gon titubejava. Va mirar al seu voltant. Algú havia estat treballant allà per netejar-lo. Hi havia caixes d'explosius recolzades contra la paret. I a sobre de totes en destacava una.
-Obi-Wan, és aquesta la caixa que vas veure?
-Sí. Però no hi ha temps de descobrir el que conté -va dir, en el moment en què arribava l'ascensor-. Anem-nos-en, Qui-Gon!
Aquest no va respondre. Es va acostar a la caixa. Desembeinà el sabre làser i va tallar el tancament amb precisió.
-Sempre tenia més d'un as a la màniga -Va murmurar-. Sempre tenia una porta del darrere a punt.
Va alçar amb cura la tapa. Tal i com havia suposat, contenia una bomba d'ions, l'explosiu més destructor de la galàxia.
Obi-Wan va mirar per sobre de la seva espatlla.
-Va dir que era una barreja de gasos.
-Va mentir. Aquesta bomba té un temporitzador. I em temo que totes les caixes que es troben per tot Bandomeer esclataran en el mateix instant que ho faci aquesta. La reacció en cadena serà enorme. Podria volar tot el planeta.
Obi-Wan va empal·lidir.
- Saps com desmuntar-la?
-La Força no servirà de res -va dir en Qui-Gon ajupint-se-. Té un disparador tan delicat que la Força podria activar-lo. Puc desmuntar-la, però necessito temps. Més temps del que tinc. Aquest sembla el control mestre. Xànatos va haver de connectar-lo quan se'n va anar. Aquestes són les bones notícies. Si desarmem aquesta bomba, no esclatarà cap de les altres.
- Quines són les notícies dolentes? -va preguntar Obi Wan, empassant saliva.
-Està preparada per esclatar en tres minuts. Necessito quinze per desarmar-la.
Obi-Wan assimilava tot això, mentre sentia que passaven els segons, segons preciosos. Haver arribat tan lluny i tot perquè guanyés Xànatos! No podia consentir que passés.
-El seu odi l'ha portat a destruir un planeta només per acabar amb mi -va murmurar en Qui-Gon-. Per no parlar d'una fortuna considerable. La VeerTa va dir que només la riquesa de la veta de ionita era incommensurable.
- Ionita? Creia que això era una mina d'atzurita.
-L'explosió els va permetre trobar una veta. L'ona expansiva va projectar cap amunt les roques del nucli -va dir ell, fent un gest cap al túnel.
- La bomba té temporitzador?
-Un temporitzador iònic. Precís al segon. Per què?
Obi-Wan no va respondre. Va córrer pel túnel cap la runa. Va agafar una roca i la va esgarrapar amb l'ungla. Va veure la brillantor de ionita. Va agafar més roques i les va amuntegar en la seva túnica.
-Només queda un minut -va avisar-lo el Cavaller Jedi.
-Encara no estem acabats -va respondre l'aprenent, tornant-s'hi.
Va posar les roques acuradament al voltant de la bomba.
- Què estàs...? -la pregunta d'en Qui-Gon va morir en els seus llavis; la lectura digital s'havia detingut-. Què...?
-La ionita -va dir l'Obi-Wan-. Té una càrrega neutra. Per a gairebé tots els instruments. Sobretot els temporitzadors. Els miners la temen, però ara els hi salvarà la vida. Ja tens els teus quinze minuts, Qui-Gon -va dir amb un somriure.
El Jedi va respirar profundament.
-Llavors, serà millor que comenci.

El Rival Fosc (XVII)

Anterior



CAPÍTOL 17

-El corredor lateral -va panteixar l'Obi-Wan. Van córrer de volta a l'entrada, però seguia segellada, tal com sospitaven. Qui-Gon va posar les mans contra ella. Era d'acer transparent folrat. A la penombra semblava una paret. L'accés del túnel principal al passadís lateral també havia d'estar tancat d'aquesta manera.
-Està tancat -va dir-. I no puc obrir-lo. No amb la Força.
-Potser junts -va suggerir l'Obi-Wan.
Es van concentrar, fent que la Força toqués la porta. No es va obrir, ni tan sols es va tornar transparent.
-Suposo que aquesta tindrà un tancament més resistent -va comentar en Qui-Gon-. Xànatos no s'arriscaria a què poguéssim obrir-la.
-Hi ha d'haver una manera -va exclamar l'Obi-Wan frustrat.
Va colpejar la porta amb el sabre làser, però només va sentir una dolorosa vibració al braç.
-Aquí hi ha un panell -va dir el Cavaller Jedi, obrint-lo. Tenia diversos botons brillants. Els va prémer, però no va passar res-. És algun tipus de pany.
-Va dir que no tindríem molt de temps. Que l'explosió seria molt més poderosa...
-Sí. I estic segur que era sincer.
Van intercanviar una mirada. Els dos van pensar en els miners que hi havia més amunt, en la Clat'Ha i la VeerTa. Es perdrien moltes vides. El somni de la Mina del Planeta Natal moriria. I amb ell es perdria Bandomeer.
-Només podem fer una cosa -va dir l'Obi-Wan-. Jo puc aconseguir que sortim d'aquí. Sóc l'únic que pot fer-ho.
- Què vols dir? - Va preguntar en Qui-Gon, sentint que en ell s'agitava una profunda aprensió.
-Tinc el transmissor -va contestar, tocant-se l'electrocollar del coll. Puc reactivar-lo. Si m'enganxo prou a la porta, l'explosió l'obrirà. Així tindries temps per evacuar la mina.
- Però tu no sobreviuries a l'explosió!
-Allunya't tot el que puguis -va dir l'Obi-Wan, buscant el transmissor a la túnica.
-No, Padawan. Hi ha d'haver una altra manera.
-No hi ha una altra manera, i ho saps. Ara, retrocedeix.
- No! No ho faré! I t'ordeno que no facis això.
-Qui-Gon, pensa en tots els que perdran la vida. Pensa en el que guanyarà Xànatos. Pensa en Bandomeer. La nostra missió era protegir-lo. Fracassarem si no fem això.
-Aquest no és la manera -va respondre en Qui-Gon amb rudesa.
Obi-Wan estava pàl·lid i immòbil. La determinació tensà tots els seus músculs.
-Sí, Qui-Gon. Puc fer-ho. I ho faré.