EL RETORN DEL JEDI (5)

Anterior

Capítol IV

Darth Vader, sortint del cilíndric ascensor, va entrar en el que abans constituïa la sala de control de l'Estrella de la Mort i ara era el saló del tron ​​de l'Emperador.

Dos guàrdies reals s'alçaven, en posició de ferms, a banda i banda de la porta, vestits amb vermelles túniques que els cobrien del coll als peus, i amb cascos vermells totalment tancats, excepte per dues ranures oculars que eren, en realitat, pantalles visuals modificades electrònicament. Les seves armes sempre estaven a punt. L'habitació estava en penombra, il·luminada només per la resplendor dels cables que, descendint pel forat de l'ascensor, portaven energia i informació a través de tota l'estació espacial. Vader va caminar sobre el polit terra d'acer pavonat, va passar al costat d'uns brunzent i gegantins transformadors, i va pujar els pocs esglaons que conduïen a la plataforma on es trobava el tron ​​de l'Emperador. Sota aquesta plataforma, a la dreta, hi havia la boca d’un pou que s’aprofundia fins a arribar al fossat central de l'estació de combat, fossat que donava al cor mateix de la unitat de potència de l'Estrella de la Mort. Un negre abisme impregnat d'olor d’ozó i que amplificava els brunzits dels motors fins a produir una reverberació greu i buida.

Al final de la suspesa plataforma hi havia una paret, i en la paret, una circular i enorme finestra d'observació. Assegut en una complexa butaca plena de controls, davant del finestral, mirant fixament a l'espai, estava l'Emperador.

Immediatament rere dels finestrals, podia veure la meitat incompleta de l'Estrella de la Mort, envoltada per brunzent llançadores i transports juntament amb homes amb pesats vestits i retrocoets que treballaven dins i fora de la coberta. A curta distància, més enllà de tota aquesta activitat, brillava la lluna verd jade d'Endor, suspesa com una joia sobre el negre vellut de l'espai. Escampades fins a l'infinit fulguraven, diamantines, les estrelles.
L'Emperador, assegut, observava tot això mentre Vader s'aproximava rere seu. El Senyor Revers Fosc es va agenollar i va esperar. L'Emperador va deixar que esperés, mentre examinava l'espai davant seu amb una sensació de glòria superior a tot càlcul, tot això era seu. I, encara més gloriós, ho havia conquerit ell tot sol.

Perquè no sempre va ser així. Antany, en els dies en què només era el Senador Palpatine, la galàxia havia estat una República d'estrelles, conservada i protegida per la Germandat de Cavallers Jedis, que l'havien vigilat durant segles. Però, inevitablement, havia crescut massa i va ser necessari mantenir, durant massa temps, una burocràcia colossal per sostenir la pública. Aviat la corrupció va aparèixer com una coma.

Uns pocs senadors cobdiciosos van iniciar la reacció en cadena, difonent el malestar. Almenys això es creia, qui havia de saber-ho? Uns pocs i pervertits buròcrates arrogants i servils... i de sobte la febre es va escampar per les estrelles. Un governador succeïa ràpidament a un altre, es van erosionar els valors morals, les aliances van ser trencades. La por es va estendre com una epidèmia en aquests primerencs anys, amb rapidesa i sense causa visible. Ningú sabia el com ni el perquè de tot allò que succeïa. I, d'aquesta manera, el Senador Palpatine va aprofitar l’oportunitat. A través del frau, d'intel·ligents promeses i astutes maniobres polítiques, se les hi va arreglar per sortir electe com a President del Consell. Després, mitjançant subterfugis, suborns i terrors, s’autoanomenà Emperador.

Emperador... Quanta glòria i poder tancava el nom! La República s'havia esmicolat i l'Imperi resplendia amb els seus propis fulgors i sempre així seria, perquè l'Emperador sabia el que altres no volien creure, que les forces malignes són les més poderoses.

Ho va saber sempre, en el fons del seu cor, però ho tornava a aprendre cada dia: tinents traïdors que denunciaven els seus superiors per obtenir un favor; funcionaris poc escrupolosos que li lliuraven els secrets dels governs estel·lars locals; cobdiciosos terratinents, gàngsters sàdics, polítics famolencs de poder. Ningú era immune. Tots ventaven les energies obscures dels seus cors. L'Emperador, simplement, reconeixia aquesta veritat i l’utilitzava. En el seu propi engrandiment, naturalment.

Perquè la seva ànima era el negre centre de l'Imperi. Contemplava, rere la finestra, la densa impenetrabilitat de l'espai insondable. Era tan densament negre com la seva pròpia ànima, com si ell fos, en certa i veritable manera, aquesta mateixa negror, com si el seu esperit intern fos en si mateix el buit sobre el qual ell regnava. El pensament li va fer somriure, ell era l'Imperi, ell era l'Univers.

Rere seu va percebre en Vader, que encara esperava posat de genolls. Quant de temps portava així el Senyor Fosc? ¿Cinc minuts? ¿Deu? No ho sabia del cert, però no importava, l'Emperador no havia finalitzat la seva meditació.

A lord Vader, però, no li va importar esperar-se, ni tan sols ho va advertir. Perquè era un honor, una noble acció, agenollar-se davant els peus del seu governant. Va mirar en el seu interior buscant la reflexió de la seva mirada en el seu propi cor sense fons. El seu poder era ara enorme, més gran que mai. Vibrava al seu interior, ressonant amb les onades de foscor que fluïen de l'Emperador. Es va sentir enaltit per aquest poder que brollava com un foc negre, com electrons demoníacs buscant un blanc..., però esperaria. Perquè el seu Emperador no estava a punt, i el seu fill no estava a punt, i encara no era el moment. Per tant, esperava.

Finalment, la butaca va rotar lentament fins encarar l'Emperador amb Vader.
Vader va parlar primer:

- ¿Quines són les seves ordres, Mestre?

-Envia la flota a l'extrem oposat d'Endor. Romandrà allà fins que sigui necessari -va manar-li l’Emperador.

- ¿I quins informes hi ha sobre la concentració de la flota Rebel prop de Sullust? -Va tornar a preguntar Vader.

-Res preocupant. Aviat aixafarem la Rebel·lió i el jove Skywalker serà un de nosaltres. El teu treball aquí ha acabat, amic meu. Vés a la nau de comandament i espera les meves ordres.

-Sí, Mestre. -Desitjava que li permetés dirigir l'atac contra l'Aliança Rebel. I esperava que això passés aviat. Es va posar dempeus i va sortir, mentre l'Emperador girava la cara cap al panorama galàctic, rere la finestra, per observar, de nou, els seus dominis.

En el remot i fosc buit més enllà del confí de la galàxia, s'estenia l'enorme flota Rebel des de l'avantguarda fins al seu últim element, per una extensió superior al limitat abast de la vista humana. Naus de combat corellianes, creuers, destructors, naus Calamarianes portadors de combustible, canoneres d’Alderaan, interceptors Kesselians, llançadores de Bestimia, caces d’Ales-X, Ales-I i Ales-A, vehicles de transport, míssils teledirigits. Tots els Rebels de la galàxia, tant civils com militars, esperaven expectants a les naus, esperant instruccions. Els guiava el major dels Creuers Estel·lars Rebels, la Fragata de la Caserna General.

Centenars de comandants rebels de totes les espècies i formes de vida es reunien a la sala de combat del gegantí Creuer Estel·lar, esperant ordres de l'Alt Comandament. Els rumors pul·lulaven per tot arreu i un aire d'excitació s'escampava d'esquadró en esquadró. Al centre de la sala de reunions hi havia una gran i lluminosa taula circular que projectava, per sobre una imatge hologràfica de la inacabada Estrella de la Mort Imperial, suspesa al costat de la lluna d'Endor, el camp protector envoltava a ambdues.

Mon Mothma va entrar a l'habitació. Era una majestuosa dona de mitjana edat que semblava caminar sobre els murmuris admiratius de la multitud. Vestia un blanc mantell brodat en or i el seu aire de gravetat era justificada pel fet de ser el líder electe de l'Aliança Rebel.

Igual que el pare adoptiu de Leia, així com el propi Emperador Palpatine, Mon Mothma havia estat degana dels senadors de la República i membre de l’Alt Consell.

Quan la República va començar a enfonsar-se, Mothma va romandre com a senadora fins a la fi, organitzant la dissidència i intentant estabilitzar al cada vegada més inútil govern.

Ella també va organitzar cèl·lules gairebé al final del procés destructiu de la República. Grups de resistència que no es coneixien entre si i cadascun responsable d'incitar a la revolució contra l'Imperi quan aquest es va fer manifest.

Hi va haver d’altres caps, però la majoria van morir quan la primera Estrella de la Mort va aniquilar el planeta d’Alderaan. El pare adoptiu de Leia va morir en aquell desastre.
Mon Mothma aviat va ser una figura il·legal i perseguida conseqüentment. Va unir les seves cèl·lules polítiques a les milers de guerrilles i insurrectes que havien proliferat a causa de la ferotge dictadura de l'Imperi. Altres milers més es van unir en aquesta Aliança Rebel. Mon Mothma es va convertir en el líder indiscutible de totes aquelles criatures galàctiques que van perdre la seva llar per culpa de l'Emperador. Sense llar, però no sense esperança.

Va travessar l'habitació fins arribar a l'alçada de l'holograma, on va conferenciar amb els seus dos caps consellers: el General Madine i l'Almirall Ackbar. Madine era un corellià dur i ple de recursos, si bé una mica primmirat amb les normes. Ackbar era un Calamarià pur, una amable criatura de color salmonat, amb enormes ulls tristos inserits en un cap amb forma de cúpula afilada, i unes mans palmades que li feien sentir-se més còmode a l'aigua o en l'espai lliure que a bord d'una nau. Si els humans eren els braços de la Rebel·lió, els Calamarians constituïen l'ànima, el que no significava que no lluitessin magníficament quan es veien empesos fins al límit. I el pervers Imperi havia assolit aquest límit.

Lando Calrissian s'obria camí entre la multitud escrutant els rostres. Va veure Wedge, que seria el pilot del seu Ala, i es van saludar amb el cap, al mateix temps que feien el signe optimista d'alçar els polzes, però Lando va seguir el seu camí. No era a Wedge a qui buscava. Es va desplaçar fins a una clariana en el centre, va mirar atentament al seu voltant i, finalment, va veure els seus amics dempeus al costat d'una porta lateral. Va caminar cap a ells somrient àmpliament.

Han, Chewie, Leia i els dos robots van celebrar l'aparició d’en Lando amb una cacofonia de salutacions, rialles, pitits i lladrucs.

- Vaja! Fixa't com vas vestit! -Va reprendre’l Solo, redreçant la solapa del nou uniforme de Calrissian i palpant les seves insígnies -. Un general!

-Sóc l'home de les mil cares i disfresses -va riure Lando afectuosament -. Algú els deu haver parlat sobre la meva petita maniobra en la batalla de Taanab.

Taanab era un petit planeta agrícola regularment atacat pels bandits de Norulac. Calrissian abans del seu càrrec com a governador de la Ciutat dels núvols, va escombrar els bandits en contra de tot pronòstic volant de manera llegendària i sense fer cas de cap estratègia. I ho van fer per una aposta.

-Escolta -va dir Han, obrint els ulls sarcàsticament amb un posat de “a mi no em miris”. Només els vaig dir que eres un «bon» pilot. No tenia idea que buscaven a algú per dirigir aquesta guerra de bojos.

-Està bé -va replicar Lando - jo ho vaig sol·licitar. Volia dirigir aquest atac.

Per alguna raó, li encantava vestir-se com un general. La gent llavors el respectava com es mereixia no havia de donar cap ensabonada a cap pompós policia militar de l'Imperi. I aquest era l'altre al·licient, per fi anava a etzibar un bon cop a l'armada Imperial, un cop que els hi fes mal, per totes les vegades que l'havien atiat a ell. Flagel·lar l'Imperi deixant la seva empremta sobre d’ell.

«General Calrissian, moltes gràcies.»

Solo mirava el seu vell amic amb una expressió barrejada d'admiració i d'incredulitat.

- Has vist alguna vegada una d'aquestes estrelles de Mort? Tindràs un breu generalat, vell company -va avisar-lo en Han.

-Em sorprèn que no et fessin a tu l’encarreguet -va somriure Lando.

-Potser ho van fer – va intimidar-lo Solo -. Però jo no estic boig. Tu eres el noi respectable, ¿recordes? Administrador de la Ciutat dels Núvols de Bespin.

Leia es va aproximar a Solo i li va agafar del braç amb gest protector.

-Han serà a la nau de comandament amb mi... Tots dos agraïm terriblement el que estàs fent. I també estem orgullosos.

De sobte, al centre de la sala, Mon Mothma va reclamar atenció. La sala va quedant en silenci. L'expectació era general.

-Els informes que ens van portar els espies de Botha han estat confirmats -va anunciar la líder suprem -. L'Emperador ha comès un error crític, estem a temps d'atacar.

Un gran enrenou va sacsejar la reunió. Com si el missatge de Mothma hagués estat una vàlvula de pressió, l'aire va xiuxiuejar amb rumors i comentaris. Ella es va tombar cap a l’holograma de l'Estrella de la Mort i va continuar:

-Ara coneixem la posició exacta de la nova estació de combat de l'Emperador. Els sistemes d’armament de l'Estrella de la Mort encara no són operatius, i amb la flota Imperial, escampada en va per la galàxia en un intent de caçar-nos, està relativament desprotegida - Mon Mothma va fer una pausa per donar més efecte a la seva frase següent.- Més important encara: sabem que l'Emperador en persona supervisa la construcció.

Una descàrrega de xerrameques excitades van entrar en erupció en l'assemblea. Aquesta era l'oportunitat. L'esperança que ningú creia poder esperar. Un revés directe a l'Emperador.

Al calmar una mica el rebombori, Mon Mothma va continuar el seu discurs.

-El seu viatge d'inspecció es va realitzar en el més gran dels secrets, però ell va subestimar la nostra xarxa d'espies. Molts Bothans han mort per portar-nos aquesta informació. -La seva veu va canviar ràpidament, endurint-se de nou en recordar a tots quin era el preu d'aquesta empresa.

L'Almirall Ackbar va donar un pas endavant. Era un especialista en els sistemes defensius de l'Imperi. Va alçar la seva aleta i va assenyalar en el model hologràfic el camp de força que emanava d'Endor.

-Encara que incompleta, l'Estrella de la Mort té un mecanisme de defensa -va instruir-los en el to tranquil·litzador dels Calamarians - està protegida per un escut d'energia generat per la propera lluna d'Endor, aquí situada. -Va callar una llarga estona, volia que la informació s’amarés en les seves ments. Quan va creure que ho havia aconseguit, va parlar més lentament- Si volem intentar qualsevol atac, hem de desactivar l'escut. Una vegada que s'hagi esvaït, els creuers crearan un arc protector, mentre els caces volin dins de la superestructura, aquí..., i intentin encertar al reactor principal -va assenyalar una porció inacabada de l'Estrella de la Mort -..., en algun lloc per aquí dins.

Un altre murmuri va recórrer la sala dels comandants com una onada d'un mar tempestuós. Ackbar va concloure:

-El General Calrissian dirigirà l'atac dels caces.

Han es va tornar cap al Lando, els seus dubtes substituïts per respecte.

-Bona sort, company.

-Gràcies -va dir Lando, simplement.

-La necessitaràs -va recalcar Han.

L'Almirall Ackbar va cedir el terreny al General Madine, encarregat de les operacions de camuflatge.

-Hem adquirit una petita llançadora Imperial -va anunciar Madine amb satisfacció -. Sota aquesta disfressa un comando aterrarà a la lluna i desactivarà el generador de l'escut. El búnquer de control està bé custodiat, però un petit grup podria ser capaç de penetrar les seves defenses.

Aquestes notícies van provocar una ona general de murmuracions. Leia es va tombar cap al Han i va parlar entre dents:

-Em pregunto a qui hauran trobat per carregar d'aquesta acció.

Madine va cridar en alta veu:

-General Solo, té ja constituït el seu comando?

Leia va alçar el seu rostre cap al d’en Han, la seva sorpresa inicial es va transformar en un sentiment de joiosa admiració. Sabia que tenia motius per estimar-lo, tot i la poca sensibilitat i les seves barroeres fanfarronades. Rere de tot això, tenia un gran cor.

Més encara, un canvi havia sobrevingut en ell des que va sorgir de la carbonitització. No era ja més un solitari que estigués en aquest assumpte només per diners. Havia perdut la seva capa d'egoisme i, d'alguna subtil manera, ha arribat a ser part d'un tot. Ara feia en veritat alguna cosa pels altres, i aquest fet l'emocionava de gran manera la Leia. Madine l’havia anomenat General, la qual cosa significava que Han havia permès que se’l considerés un membre oficial de l'exèrcit. Una part dins d’un tot.

-El meu esquadró està preparat, senyor -va respondre Solo a Madine -, però necessito alguns comandos tripulant la llançadora. – Va mirar interrogador en Chewbacca i va parlar en veu baixa - Serà molt dur, compare. No vull parlar per tu.

-Roar rooufl. -Chewie va bellugar el cap amb aspre afecte i va alçar la seva peluda grapa.

-Aquest és un -va reclamar Han.

-Aquí tens al segon -va cridar Leia, disparant el seu braç a l'aire. Després, dolçament, es va dirigir a Solo -. No deixaré què es perdi una altra vegada de vista, general.

- Jo també vaig amb tu! -Va dir una veu al fons de la sala.

Tots van girar el seu cap per veure en Luke, dempeus dalt de les escales. Salutacions de benvinguda van brollar de totes les goles.

I encara que aquest no era el seu estil, Han va ser incapaç d'ocultar la seva alegria:

-Ja som tres -va somriure.

Leia va córrer fins al Luke i el va abraçar tendrament. De sobte va sentir una especial proximitat entre els dos que va atribuir a la solemnitat del moment i a la importància de la missió. Però va detectar un canvi en ell, una essència diferent que semblava radiar el seu cor, quelcom que només ella podia advertir.

- ¿Què és, Luke? Què et passa? -Va xiuxiuejar. De sobte va voler abraçar-lo sense saber per què.

-Res. Algun dia t'ho explicaré - va murmurar afectuosament. No obstant això, distava molt de ser res.

-D'acord -va respondre Leia sense insistir -. Esperaré. -Es preguntava què podria ser el que conferia a Luke un aire diferent. Potser era perquè vestia d'una altra manera, probablement només era això. Vestit de negre, semblava més vell. Vell, sí, això era.

Han, Chewie, Lando, Wedge i diversos altres van envoltar Luke al moment, saludant-lo amb un cor de veus confuses.

El bloc dels reunits es va dissoldre formant múltiples petits grups. Era el moment de l'últim adéu acompanyat pels desitjos de bona sort.

R2 va xiular melòdicament una observació a C3PO, que, d'alguna manera, semblava molt menys optimista.

-No crec que «excitant» sigui la paraula adequada -va respondre el daurat androide. Sent el seu programa mestre el de traductor, C3PO -per descomptat -no podia deixar de preocupar-se terriblement per localitzar la paraula exacta que millor descrivia la situació present.

El Falcó Mil·lenari descansava al moll principal d'embarcament del Creuer Estel·lar Rebel, mentre hi repostaven i el suplien. Just darrere seu, s'assentava la robada llançadora Imperial, destacant com una cosa estranya entre els caces Rebels d’Ales-X.

Chewie supervisava les últimes remeses de provisions per a la llançadora i va calcular, d'un sol cop d'ull, l'emplaçament idoni pel comando de Han. Solo i Lando, dempeus entre dues naus, s'acomiadaven imaginant, d’una manera, que seria bé podia ser per sempre.

- T'ho dic de debò, emporta-t'ho! -Va insistir Solo, indicant al Falcó -. Et portarà bona sort. Tu saps que és la nau més veloç de tota la galàxia.

Han va treballar en el Falcó durament després guanyar-lo. Sempre havia estat ràpid, però ara ho era molt més. I totes les reformes i modificacions que va efectuar sobre la nau feien que fos part del molt afecte i suor en ella que hi havia posat. El seu propi esperit. Així, donar-li al Lando constituïa en veritat l'etapa final de la transformació de Solo, el regal menys egoista que mai havia fet. I Lando va saber entendre-ho.

-Gràcies, vell compare, tindré bona cura d'ell. Tu saps que, de tota manera, sempre vaig pilotar millor que tu. Amb mi als comandaments no tindrà ni una esgarrinxada.

-Tinc la teva paraula -va dir Solo, mirant amb afecte al simpàtic brivall - ni una esgarrapada.

-Enlaira’t, vell pirata –va intimidar Lando -. El següent que em demanaràs és que t’instal·li un dipòsit de seguretat.

-Et veuré aviat, company -es va acomiadar Solo.

Es van separar sense haver expressat en veu alta els seus veritables sentiments, tal com devia ser entre els homes d'acció d'aquests temps. Cada un va pujar la rampa de la seva respectiva nau.

Han va entrar a la cabina de pilotatge de la llançadora imperial, on hi havia Luke afinant els instruments del panell posterior de navegació. Chewbacca, al seient del copilot, intentava imaginar-se com eren els controls de l'Imperi. Al seure Han en el lloc del pilot, Chewie va grunyir amb mal humor, queixant-se dels dissenys.

-Ja, ja -va contestar Solo -. No crec que l'Imperi els dissenyés pensant en els Wookiees.

Leia, creuant el llindar de l'entrada, va asseure’s a prop d’en Luke.

-A tots ens entorpeix l'Imperi -va afirmar.

-Rrrwfr -va dir Chewie, mentre premia la primera seqüència d'interruptors. Va mirar Solo, però Han estava immòbil, mirant fixament a un punt rere de les finestres. Chewie i Leia van seguir la direcció de la seva mirada fins l'objectiu de tant interès. Era el Falcó Mil·lenari.

- Ep! Estàs despert? -Va dir Leia propinant un lleuger cop de colze al pilot.

-Tinc una estranya sensació -va mussitar Han -. Com si no fos a veure-la de nou. -Va pensar en les vegades que li havia salvat la vida amb la seva velocitat, o en aquelles altres en què ell l'havia salvat amb la seva perícia. Va pensar en tot l'univers que havien vist junts, en el recer que ella li havia proporcionat, en la manera en què la coneixia tant per fora com per dins. Va recordar les vegades que havien dormit a l'empar l’un de l'altre, surant immòbils, en pacífic somni, en el negre silenci de l'espai profund.

En sentir això, Chewbacca va donar, al seu torn, una altra enyorada ullada al Falcó. Leia va posar la mà sobre l'espatlla d’en Luke. Sabia que ell tenia un afecte especial per la seva nau i no va voler destorbar aquesta última comunió. Però el temps era cada vegada més preciós.

-Anem, Capità -va xiuxiuejar Leia amb urgència -. Posa’m això en marxa.

Han va tornar a la realitat.

-Bé, Okey, Chewie, esbrinem el que és capaç de fer aquesta cafetera.

Van encendre els motors de la robada llançadora, van lliscar fora del moll d'embarcament i es van capbussar en la nit interminable.

La construcció de l'Estrella de la Mort prosseguia el seu ritme. El trànsit a l'àrea era dens a causa del gran nombre de naus de transport, caces TIE i llançadores de serveis. Periòdicament, el Superdestructor Estel·lar orbitava l'àrea vigilant els progressos de l'estació espacial des de l'exterior.

El pont del Superdestructor Estel·lar semblava un actiu rusc. Els missatgers corrien amunt i avall de la filera de controladors pendents de les seves pantalles, monitoritzant les entrades i sortides de vehicles a través de l'escut deflector. S'enviaven i rebien claus, s'impartien ordres i es dibuixaven diversos diagrames.

Eren unes operacions que implicaven mil veloces naus i tot havia d'executar-se amb la major eficiència..., fins que el Controlador Jhoff va contactar amb una llançadora del tipus Lambda que s'aproximava a l'escut des del Sector Set.

-Llançadora a Control, sol·licito permís d'entrada -la veu va irrompre en els auriculars de Jhoff amb l’habitual càrrega d'estàtica.

-Els tenim ara en pantalla -va replicar a través del seu intercomunicador el controlador -. Identifiqueu-vos, si us plau.

-Aquesta és la llançadora Tydirium sol·licitant la desactivació del camp deflector.

-Llançadora Tydirium, transmeti el codi de vol del passadís de l'escut.

A dalt, a la llançadora, Han va mirar amb preocupació els altres i va replicar pel seu intercomunicador:

-Comença la transmissió.

Chewie va prémer diversos interruptors del tauler que van produir una sèrie de senyals d'alta freqüència de transmissió.

Leia es va mossegar els llavis, preparant-se per seguir volant o lluitar.

-Ara sabrem si aquest codi val el preu que vàrem pagar per ell -va dir la Princesa.

Chewie va grunyir nerviosament.

Luke mirava fixament l'enorme Superdestructor Estel·lar que cobria tot l'espai enfront d'ells. L’ominosa tenebrosa de la nau ocupava la seva vista com si fos una cataracta maligna. I no només la seva visió es feia opaca, sinó que el cor i la ment també se li omplien de tenebres. Va sentir cert fosc temor i una certesa particular.

-Vader està en aquesta nau -va xiuxiuejar.

-Només estàs nerviós, Luke –va confortar a tots Han -. Hi ha un munt de naus de comandament. Però, Chewie, mantingues les distàncies sense que sembli que volem mantenir-les.

- ¿Awroff rwergh rrfrough? - Va preguntar Chewie.

-No ho sé, vola despreocupadament -va contestar Han.

-Estan trigant molt en comprovar el codi de vol -va dir Leia amb tibantor. Què passaria si no funcionava? L'Aliança res podria fer si continuava operant l'escut deflector de l'Imperi. Leia va tractar d'aclarir les seves idees, concentrant-se en el generador de l'escut al qual volia arribar i intentant fer fora de si els sentiments de dubte o temor que potser estigués projectant als altres.

-Estic posant en perill la missió. -Luke va parlar com si tingués una ressonància especial amb la seva germana secreta. Els seus pensaments anaven dirigits a Vader, el pare de tots dos-. No hauria d'haver vingut.

Han va tractar d'animar l'ambient.

-Ei, per què no intentem ser una mica més optimistes? -Se sentia assetjat per la negativitat.

-Ell sap que sóc aquí -va reconèixer Luke mentre continuava mirant pels finestrals a la nau de manteniment. Semblava esperar-lo, mofant-se d’ell.

-Vinga, noi -va dir Han- estàs imaginant coses.

-Ararg gragh - va mussitar Chewie. Fins i tot ell estava morrut.

Lord Vader, dret i silenciosament immòbil, mirava per una gran pantalla a l'Estrella de la Mort. Li excitava la visió d'aquest monument dedicat al Revers Fosc de la Força. Amb la seva mirada glacial va acariciar la superfície de l'esfera.

Com si fos un gegantí ornament flotant, espurnejava per a ell. Un globus màgic. Motes de llum solcaven la superfície hipnotitzant el Senyor Fosc com si fos un nen absort en alguna joguina especial. Estava en un estat transcendent, un moment d'exaltació de les percepcions. I llavors, enmig de la seva silenciosa contemplació, es va immobilitzar absolutament: ni un respir, ni tan sols un batec enterbolia la seva concentració. Tots els sentits bolcats en l'èter. Què havia percebut!. El seu esperit va inclinar el cap per escoltar millor. Algun ressò, alguna vibració que només ell captava, havia passat. No, no havia passat: s'havia arremolinat un instant alterant el contorn de les coses. Ja res era igual.
Va caminar per entre les fileres de controladors fins a arribar al lloc on l'Almirall Piett s'inclinava sobre la pantalla traçadora del Controlador Jhoff. Piett es va posar ferms en aproximar-se Vader i va inclinar el cap saludant.

- ¿On es dirigeix ​​aquesta llançadora? -Va preguntar Vader amb calma i sense embuts.

Piett es va girar cap a la pantalla i va parlar per l'intercomunicador:

-Llançadora Tydirium, quina és la seva càrrega i el seu destí?

La veu filtrada del pilot de la llançadora va ressonar en el receptor:

-Peces i personal tècnic per al Santuari Lunar.

El comandant del pont va observar a Vader esperant una reacció. Desitjava que tot fos correcte. Vader no acceptava a la lleugera que es produïssin errors.

- ¿Tenen un codi de vol? -Va qüestionar Vader.

-És un codi vell, però vàlid -va replicar Piett immediatament -. Estava a punt de donar-los pas. Era inútil mentir al Senyor de les Tenebres. Ell sempre sabia si un mentia, com si les mentides es projectessin en el Senyor Fosc.

-Tinc una sensació estranya respecte en aquesta nau -va dir Vader, més per a si que per als altres.

- He de retenir-la? -Es va precipitar Piett, desitjós d'agradar al seu amo.

-No, deixeu-la passar. M'ocuparé personalment d'això.

-Com vós desitgeu, milord. -Piett va fer una reverència, en part per ocultar la seva sorpresa. Va assentir al controlador Jhoff, que va parlar per l'intercomunicador amb la llançadora Tydirium.

En la llançadora Tydirium, el grup esperava en tensió. Com més preguntes els fessin sobre la càrrega i la destinació, més semblava que havien de ser descoberts.

Han va mirar amb afecte el seu vell company Wookiee.

-Chewie, si això no cola, hem de sortir disparats. -Era un discurs de comiat, realment tothom sabia que aquesta petita llançadora no s'avançaria de les naus que els envoltaven.
La veu, plena d'estàtica, del controlador va irrompre a través de l’intercomunicador:

-Llançadora Tydirium, la desactivació de l'escut començarà de seguida. Seguiu la ruta actual.

Tothom, excepte Luke, va exhalar un sospir d'alleujament, com si haguessin acabat tots els problemes, en lloc d'estar just començant. Luke va seguir mirant amb fixesa a la nau de comandament, immers en un monòleg silenciós i complex.

Chewie va bordar amb força.

- Ep! Què és el que us vaig dir? -Va exclamar Han fent ganyotes-. Sense suors.

Leia li va somriure afectuosament.

- ¿És això el que ens deies? -Va ironitzar.

Solo va impulsar la llançadora cap endavant i la nau robada va avançar lentament camí de la gran Lluna del Santuari.

Vader, Piett i Jhoff observaven la pantalla de la sala de control, mentre la trama amb forma de teranyina d'escut s'obria per admetre a la llançadora Tydiriun. Aquesta es va moure lentament cap al centre de la teranyina a Endor.

Vader es va girar cap a l'oficial de coberta i va parlar amb més constrenyiment en la veu del que normalment posseïa:

-Ràpid, la meva llançadora. He d'anar al costat de l’Emperador.

Sense esperar resposta, el Senyor Fosc es va allunyar a grans gambades, clarament absort en algun ombrívol pensament.
                                                                                                                                      

 Següent