Anterior
5
BARRACONS
D'OFICIALS, DEI
URPA D'ACER, SISTEMA HORUZ
El
Cap Suboficial Tenn Graneet va sortir rodant de la seva llitera i va posar els
peus descalços sobre la coberta de metall fred. Això li va despertar bastant
ràpid. Realment hauria d'aconseguir una
catifa per col·locar-hi. Havia volgut fer-ho des que li havien assignat a
la nau, feia vuit setmanes, però altres coses seguien tenint prioritat i ni a
S’ran Droot, ni a Velvalee, els altres CS amb els quals compartia la cabina
semblava molestar-los. Per descomptat que els peus d’en Droot eren més aviat
peülles, i Velvalee estava acostumat a temperatures molt més fredes... el
maleït pis podia sentir-se tebi per als seus peus, per la qual cosa Tenn sabia.
Aquests dos tenien el torn del cementiri aquesta setmana, així que tornarien a
la cabina més o menys per quan ell arribés al seu lloc de treball.
Tenn
es va encongir d'espatlles mentalment. Algun dia ho arribaria a fer. Tal vegada
si adulava a aquesta dona d’Alderaan que teixia quan estava fora de servei,
podria aconseguir que li fes una catifa de sintollana prou gran per cobrir la
coberta... no li prendria tant temps. Sempre podia entabanar a una dona perquè
fes tot tipus de coses per a ell.
Va
caminar pel passadís a la unitat sanitària, es va donar una ràpida dutxa
sònica, es va esquitxar depil en la barba, i la va netejar. Després, embolicat
en una tovallola, va tornar a posar-se l'uniforme del dia.
Tenn
Graneet tenia més de cinquanta, però estava en molt bona forma per a un home de
la seva edat. Tenia algunes cicatrius no revisades de diverses batalles quan la
seva plaça havia estat aconseguida pel foc enemic, o de quan alguna cosa havia
sortit malament i explotat, i d'un parell de baralles de cantina quan havia
estat massa lent a sortir del camí d'una ampolla trencada o vibronavalla. No
obstant això, era prim i musculós, i podia seguir-li el ritme als soldats de la
meitat de la seva edat, encara que ja no tan fàcilment com abans. Els dies en
els quals podria estar de tabola tota la nit i després treballar un torn
complet l'endemà havien passat, és cert, però en la carrera d'obstacles, fins i
tot els novençans sabien que no havien de posar-se davant d'ell tret que
volguessin ser atropellats. Era un motiu d'orgull que, fins i tot després de més
de trenta anys en l'armada, ningú en la tripulació d'artilleria d’en Tenn
Graneet podia beure més, barallar-se més, o ser millor amb les dames que ell.
Va
escollir la seva roba d'uniforme més vella, el color gris clar s'havia esvaït
al color de la cendra, i se la va posar. Avui s'anava a embrutar i fer mala
olor de totes maneres, per la qual cosa no tenia sentit fer malbé la nova. El
rumor dels nivells superiors era que anava a haver-hi un altre simulacre de
batalla sorpresa al voltant de la meitat del torn. L'oficial al comandament de
l'Estació Blàster Pesat de Babord, el Capità Nast Hoberd, era un company de
copes del Tinent Coronel Luah, que era l'assistent de l'almirall, i com
resultat la EBPB sempre obtenia un avís quan un simulacre o inspecció sorpresa
era a punt d'ocórrer. El capità volia que la seva unitat es veiés bé, i com
sempre sabien per endavant quan passava, sempre es veien bé. En passar un guant
blanc per una superfície en qualsevol de les sis torretes turbolàser o dues
torretes de canons d'ions pesats, no hi hauria ni una partícula de brutícia.
Podies menjar en el terra del Control de Foc en els dies d'inspecció. En
encendre les alarmes de batalla, i la bateria de babord era la primera a
reportar-se llesta per al combat. Sempre.
Segons
els rumors, Hoberd volia ser ascendit a Major, i el rendiment pràcticament
impecable de la seva unitat durant cada inspecció i simulacre no era res dolent
per a les seves oportunitats. No que la tripulació de Blàster fossin uns dròpols. No podies disparar les armes grans tret que tinguessis un munt de
pràctica de tir amb les petites, i Tenn es desfeia ràpidament de qualsevol que
no pogués aixecar un pes que deixava cremades per fricció. Ell tenia la seva
pròpia reputació a mantenir. El CS Tenn Graneet era el millor cap d'artilleria
en aquesta armada d'éssers. Si algú els hi donava un objectiu i podia ser
possiblement copejat, la seva tripulació el copejaria, tan segur com que hi
havia petits éssers verds vivint a Crystan V.
Vestit,
Tenn es va mirar en el mirall. Una cara que era a cada centímetre un vell i
canós cap de l'armada li va retornar la mirada. Grunyí. Havia ingressat a
l'Armada Imperial abans que fos l'Armada Imperial, i esperava morir en el seu
lloc de treball. Això estava bé per a ell. Tota una vida de servei militar no
era una mala vida, en la seva opinió. Va abandonar les seves estances i es va
dirigir cap al passadís.
L'Urpa d'Acer era la novena nau en la qual
ell havia servit; en les últimes quatre el seu deure havia estat el de cap
d'artilleria. Un Destructor Estel·lar classe Imperial, l'Urpa era la columna vertebral de la flota. Tenn esperava ser
transferit, un dia, a un dels quatre nous Destructors Estel·lars classe Súper
que s'estaven construint actualment. Aquests sí que eren monstres, de vuit o
deu vegades la grandària de les naus classe Imperial, que eren de més d'un
quilòmetre i mig de longitud. Els SDE no semblaven una altra cosa que falques
en forma de porció de pastís tallades d'un asteroide i cobertes d'armament. Tal
vegada si sol·licitava els favors correctes al moment oportú, ell podria
aconseguir una assignació en el proper que estava programat per sortir
ponderosament de les Drassanes de Motors Kuat. Encara li quedaven uns bons
anys, i qui millor que ell per portar la bateria gran d'una d'aquestes naus
monstre? Havia fet la seva sol·licitud, i tal vegada, si Hoberd obtenia la seva
promoció, parlaria bé de Tenn abans d'anar-se’n. Encara que mentre Hoberd portés
la bateria, no era probable que això succeís. Ell no volia perdre al millor CS
del sector, o això deia.
Bé, va pensar Tenn, és bo ser apreciat. De totes maneres,
sabia, ben profundament, que ell no estaria satisfet fins que pogués dir que
havia dirigit la més gran i la millor.
Venia
el canvi de torn, i els oficials i tripulació omplien els passadissos de camí
als seus llocs. Encara que solament seria un simulacre, Tenn estava ansiós de
sentir el brunzit dels generadors mentre es carregaven els condensadors, seguit
per les pesades vibracions i l'olor de cremat en l'aire quan els canons iònics
i làser parlaven, llançant dura energia per l'espai buit per destruir els
objectius de pràctica. Poder arribar a cent clics o més i destrossar una nau en
pols atòmica era poder real. I ningú
millor en això que ell.
Tenn
va arribar a la matriu cinc minuts aviat, com sempre. Amb cinquanta metres de
diàmetre, la unitat estava en silenci a mesura que s'acostava el canvi de torn.
Va veure al cap Droot i li va oferir una inclinació de cap.
—Cap.
Com va tot?
—Tot
en ordre Gee. —El gran chagrian, un dels pocs alienígenes en aconseguir algun
rang en l'Armada Imperial, va mirar al voltant seu—. Saps que hi ha un
simulacre sorpresa a les mil cent trenta hores?
—Sí.
—Hem
netejat les cobertes, carregat els conds, llestos per resplendir.
Tenn
va somriure.
—Gràcies,
Droot. Te'n dec d'una.
—No,
jo encara estic dos per sota... tu vas deixar l'estació brillant com un mirall
per a aquesta última inspecció. Vaig rebre un somriure del mateix almirall en
aquella ocasió.
Tenn
va assentir amb el cap. Tothom portava el compte de qui li devia que a qui en
una nau, i no deixaves que un cap col·lega rebés el foc si podies evitar-ho.
Encara que no fos el teu torn, era el teu lloc de treball, i el que feia que un
es veiés malament feia que tots es veiessin malament. I viceversa, per
descomptat.
—L’estació
és teva —va dir Droot—. Vaig a sopar alguna cosa. He escoltat que el menjador
tenia crancs berbersians en el menú.
—Més
aviat sojapro
transgènic —va
dir Tenn.
Droot
es va encongir d'espatlles.
—Sí,
bé, és l'armada, no el Yuhuz Quatre Estels. —Se’n va anar, ajupint-se per
assegurar-se que les seves banyes passessin per l’escotilla.
L'equip
del torn del matí ja estava en el seu lloc... el CS Tenn Graneet volia que la
seva gent estigués en el seu lloc amb quinze minuts d'antelació, i si no ho
estaves, ho lamentaries. Una vegada, i la teva gropa quedava mastegada com si
un reek famolenc l'hagués rosegat. Dues vegades, i havies de buscar un altre
treball.
—Bon
dia, gent —va dir Tenn.
—Bon
dia, cap —va arribar el ressò de la tripulació.
—Poleixin
els botons, nois —va dir el cap—. No vull res enganxós per si de cas hem de
disparar-li a alguna cosa avui.
La
major part de la tripulació va somriure. Tots sabien sobre el simulacre. Tots
estaven preparats. Cap d'ells volia ser l'ésser que decebés al Cap Suboficial
Graneet. No, senyor...
FRAGATA
MÈDICA MEDSTAR QUATRE, ÒRBITA POLAR,
PLANETA DESPAYRE
—Capità
Dr. Kornell Divini?
Uli
va assentir amb el cap.
—Sí.
—Tècnic
mèdic de classe dos Vurly, senyor —va dir l'home. Humà, igual que Uli, o
almenys prou a prop com perquè no pogués notar la diferència, i Uli era una
espècie d'expert en l'anatomia humanoide.
—Per
aquí, senyor.
El
meditec el va conduir per passadissos grisos i sense trets, més profund dins de
la nau, fins a un complex d'oficines. Uli va marcar la ruta mig conscientment,
sabent que podria trobar el camí amb bastant rapidesa si era necessari. Tenia
un bon sentit de l'orientació, encara que no era res pel que pogués atribuir-se
el mèrit: havia nascut així.
Efectivament,
es trobava en la secció d'Administració Mèdica. Totes les habitacions mèdiques
de les naus semblaven iguals; les mateixes parets blanc pàl·lid, passadissos
amples, i línies luminescents amb codis de colors en el pis que li portaven a
diversos departaments. Hi havia aproximadament una dotzena de persones
treballant: secretaris, sobretot, alguns biològics, alguns droides. Sabia que
el personal mèdic que feia el treball estaria en altres llocs pel passadís.
—Comandant
Hotise, el Dr. Kornell Divini.
Hotise
era un home baix i corpulent, probablement de setanta més o menys, amb el
cabell blanc i una barba retallada. Portava uniforme gris d'oficina, i la roba
li asseia tan bé que havia d'haver estat feta per un sastre. Estava revisant
una llista en una pantalla plana. Va aixecar la mirada i va oferir una
inclinació de cap al tècnic.
—Gràcies,
Vurly.
—Senyor
—va dir el tècnic assentint, i es va marxar.
—Benvingut
a MedStar Quatre, doctor —va dir
Hotise—. M'alegro de tenir-lo a bord.
Uli
va assentir amb el cap.
—Gràcies,
senyor —va dir. La seva aparent falta d'entusiasme va haver d'haver-se notat.
L'ancià va aixecar una cella que tenia més pèl que una eruga de les fulles.
—No
estàs content amb aquesta assignació, fill?
Això
va fer que el nou comandant de l’Uli es guanyés una mirada d'incredulitat.
—No
estar content? El meu primer període de servei va ser en una unitat Uquemer en
un món pantanós on els seus pulmons podrien omplir-se d'espores en cinc minuts
si vostè no usava una màscara de filtre. Vaig apedaçà tal vegada a mil clons, i
se suposava que anava a ser derivat al meu planeta natal i llicenciat com a
civil al final del període. Això va ser fa... cinc? sis? excepcions. He perdut
el compte.
Hotise
va assentir amb el cap.
—Oimpp
—va dir.
—Correcte.
—OIMPP significava «Ordre Imperial Militar de Prevenció de Pèrdua». Moltes
persones qualificades que havien estat reclutades estaven fartes dels militars
després de les Guerres Clon, i quan acabava el seu servei obligatori, no volien
res més que tornar a casa. Amb l'acció contra els rebels escalfant-se, l'Imperi
no s’ho podia permetre. Els metges, en particular, escassejaven; per tant,
OIMPP. Una ordre retroactiva que deia que, sense importar quan havies estat reclutat,
una vegada que estaves dins, ho estaves tant com volien... o fins que et
matessin. De qualsevol manera, podies acomiadar-te del que tenies planejat per
a la teva vida.
Ordre Imperial Militar
de Prevenció de Pèrdua.
Una traducció alternativa, sens dubte gargotejada en la paret d'alguna unitat
sanitària per un enginyós artista del grafit, s'havia difós en els últims anys:
« Operatius
Increïbles, Morirem Passi el que Passi».
El record va produir un tènue i ombrívol somriure en els llavis de l’Uli.
—Ho
sento, fill —va dir el seu oficial al comandament—. No és la meva política.
—Però
vostè té una carrera en l'armada.
L'home
major va assentir amb el cap.
—Cadascun
té el seu camí triat.
—Això
no és exactament cert, veritat? Si jo estigués en el meu camí triat,
probablement vostè i jo mai ens haguéssim conegut.
Hotise
es va encongir d'espatlles.
—Què
puc dir? Jo no remeno les coses en la civilització... només faig el que em
diuen. Ens faltava un cirurgià. Vaig sol·licitar un reemplaçament. Ets tu. Si
no estiguessis aquí, estaries en un altre lloc on l'Imperi ho considerés
necessari.
»No
és el General de Centre Imperial o el Gran Zoològic, però aquí està tranquil.
No com en una carpa d’Uquemer enmig de l'herba alta. Ningú ens està disparant.
La majoria del que veiem és algun accident de treball ocasional o desgast
normal. Podries estar millor, capità, però també podries estar molt pitjor. La
guerra és lletja, però és així.
—Sí,
senyor.
—Pots
deixar això. Aquí som bastant informals. Li demanaré a un droide que et porti a
la teva cabina, i pots prendre't el torn per instal·lar-te. —Hotise va mirar
les ordres de l’Uli—. Diu aquí que ets originalment de Tatooine, Dr. Divini.
—Uli.
Hotise
li va mirar entretancant els ulls.
—Disculpa,
fill?
—La
gent em diu Uli. És una paraula dels Tusken, significa...
Una
alarma va sonar, interrompent-lo. Uli no necessitava una traducció: Pacient entrant!
Un
droide secretari es va acostar rodant sobre la seva única roda. El seu
giroscopi xerrotejava lleugerament a la vora del llindar auditiu de l’Uli
mentre la roda mantenia al droide vertical i estable. Es va detenir davant d’en
Hotise.
—Senyor,
la Nau Ambulància Nou està de camí al Moll B amb dotze treballadors ferits per
l'explosió d'un tanc d'oxigen en el lloc de construcció.
Uli
va notar que el vocabulador del droide tenia, per alguna raó, una espècie de
deix musical que trobava agradable. Era com si el droide fos un personatge
d'òpera lleugera, a punt de començar a cantar en qualsevol moment.
—Hauria
d'arribar en sis punt cinc minuts —va continuar el droide—. Els metges de camp
llisten danys per lesions per compressió, ferides per resquills, i ruptures de
buit. Quatre en estat crític, dos d'ells en xoc; tres moderat; cinc menor. La
distribució per espècies és sis wookiees, tres humans, un cerean, un ugnaught,
un gungan.
Uli
va arrufar les celles. Aquesta era una barreja interessant: sis wookiees?
Treballant per a l'Imperi? Això no semblava estar bé.
—Fins
aquí va arribar allò de tranquil —va dir—. Per on queda la Recepció
d'Emergències?
—Encara
no has de saltar al treball —va dir Hotise.
Uli
es va encongir d'espatlles.
—Podria
fer-ho. És el que faig.
Hotise
va assentir amb el cap.
—Quatrami
t'ho mostrarà. —Va dir assenyalant al droide amb el cap—. Deixa les teves coses
aquí; faré que les portin a la teva cabina.
—Per
aquí, Dr. Divini —va dir el droide en un agradable tenor. La seva roda
xerrotejava mentre rodava pel passadís. Uli el va seguir.
