Llaços que uneixen (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Mentre sortien de l'edifici de seguretat, Obi-Wan va mirar al seu Mestre i es va adonar que estava preocupat. Si les bessones estaven fora de perill, per què havien cridat a la Tahl?

- Creus que les bessones no volen que Àpsolon sàpiga que tenen por?

-És el més probable -va dir en Qui-Gon-, però encara és estrany que mentissin sobre això d'estar amagades. Crec que és hora d'anar a veure-les.

Van preguntar el camí a un vianant. Tothom sabia on era la residència de Roan. Era un elegant edifici de la mateixa pedra gris clar, situat no gaire lluny d'allà. Qui-Gon es va treure la caputxa entrant. Sabia que hauria de donar la seva veritable identitat perquè li permetessin veure a les bessones.

En el post de control, la pantalla es va posar blava, i una veu li va preguntar el seu nom. Qui-Gon li va dir, explicant que era amic d’Eritha i Alani.

-Doni un pas endavant per l'escàner de retina.

Qui-Gon i després Obi-Wan van passar per l'examen. El Mestre Jedi no va posar objeccions. Li alegrava comprovar que les mesures de seguretat eren tan estrictes.

Finalment, la porta es va obrir i tots dos van entrar a l'ala privada de la residència. Allà, dues noies esperaven en una habitació alegrement decorada i amb una llar de foc encesa. Eren idèntiques. Tenien els cabells rossos, llarg i trenat, i a les seves fines cares ressaltaven uns ulls foscos i brillants. Les dues van esbossar meravellosos somriures en veure a Qui-Gon.

- Qui-Gon! -van cridar a l'uníson, i van córrer cap a ell. Qui-Gon les va saludar amb una inclinació de cap.

-No estava segur que em reconeguéssiu.

 -És clar que sí -Qui-Gon no sabia molt bé qui era la que havia parlat. Feia sis anys, Alani era lleugerament més alta que Eritha, però ara eren de la mateixa alçada.

Com adonant-se del seu problema, l'altra noia va somriure.

-Sóc Eritha. Ella és la meva germana Alani.

-Em temo que no puc distingir-vos -va dir Qui-Gon.

-És complicat, però amb el temps la gent ho aconsegueix -va respondre Eritha.

-Només alguns -va dir l’Alani-. Per què estàs en Nou Àpsolon? És una missió Jedi?

-No exactament. Deixeu que us presenti al meu padawan, Obi-Wan Kenobi.

-Els teus amics són els nostres amics -va dir l’Alani-. Mai oblidarem el que vas fer per nosaltres fa sis anys.

- Com està la Tahl? -va preguntar l’Eritha, ansiosa-. Esperàvem que vingués amb tu.

-La Tahl està en Nou Àpsolon, però encara no m'he posat en contacte amb ella -va dir Qui-Gon -. No la vau cridar vosaltres?

Les bessones es van mirar sorpreses.

-No -va dir l’Alani -. Per què anàvem a fer-ho?

- No us sentiu en perill? -va preguntar Qui-Gon-. Des de l'assassinat del vostre pare, potser no us sentiu segures a Nou Àpsolon.

-Aquí, amb Roan, estem fora de perill -va dir l’Eritha-. Era el millor amic del nostre pare. Ens protegirà. Tenim tot el que necessitem i no tenim per què sortir si no volem. Tenim fins i tot un jardí privat a la part posterior de la residència.

-Et veig preocupat, Qui-Gon -va dir l’Alani-. Òbviament, Eritha i jo sabem que hi ha persones a Nou Àpsolon que creuen que Roan va fer matar el nostre pare. Però nosaltres no.

-Roan ha estat com un pare per a nosaltres -va dir l’Eritha-. I després de la mort del nostre, vam veure com de malament ho va passar. Era sincer. No ens va permetre sortir de la residència. Ens va dir que, d'ara endavant, ell seria el nostre pare.

-Som una família -va dir l’Alani.

Qui-Gon va assentir. No anava a posar en dubte les creences de les noies. Però tampoc les havia de prendre com a veritables. Les havia conegut quan tenien deu anys, devastades pels conflictes del seu planeta i trobant a faltar al seu pare, que va passar molts anys a la presó. Havien quedat a càrrec dels seguidors de l’Ewane, que havien demostrat la devoció pel seu líder en acollir a les seves dues filles. Potser seguien sense ser capaços de suportar la complexitat d'un planeta en el qual el sabotatge i la corrupció estaven a l'ordre del dia. L'acollidora habitació i el recinte privat li van indicar que les nenes seguien sota protecció.

- Així que no sabíeu que la Tahl estava a Nou Àpsolon? - Va preguntar en Qui-Gon.

Elles van negar amb el cap.

-Si està, m'agradaria que vingués a veure'ns -va afegir l’Alani.

Qui-Gon va assentir. Un sentiment de temor va créixer al seu interior. Si les noies no eren les que l’havien cridat, qui ho havia fet? I on era la Tahl?

Següent