Espora (i Ep)

Anterior

Epíleg

—Així que tinc un riure malvat, eh? —va preguntar Zak. Va deixar anar una riallada pretesament malvada.

—Ni tan sols t'hi acostes —va respondre Tash.

Estaven a bord de Badia Tafanda, descansant en un dels molts parcs de la ciutat flotant. Tots ells estaven alleujats excepte Fandomar, que estava asseguda amb la mirada abaixada i murmurant per a si mateixa en to trist.

La seva teoria havia resultat correcta. Quan el forat es va obrir en el costat del destructor estel·lar, l'aire de l'interior va escapar, tal com havia ocorregut en la instal·lació minera. Espora i els seus subordinats van ser incapaços de segellar el dany, i aviat tota la nau va ser exposada a l'espai sense aire.

Espora va ser neutralitzat.

Poc després que el Venjança perdés energia i comencés a surar a la deriva, Zak es va desmaiar. Quan va tornar en sí un parell d'hores més tard, no recordava el moment de la seva infecció. Ni ell ni Hoole havien demanat detalls, la qual cosa li semblava bé a Tash. Encara empal·lidia davant el pensament dels estranys tentacles sorgint per les seves boques i ulls. No necessitava descriure-ho.

Hoole es va acostar a ells.

—La Mortalla s’ha proveït —va dir el seu oncle—. És hora d'anar-nos-en.

Tash va posar la mà sobre l'espatlla de Fandomar.

—Estaràs bé?

Fandomar va sospirar.

—No ho sé. He comès un crim molt pitjor que el del meu marit —va dir—. Ell va revelar la nostra tecnologia secreta per salvar als arbres bafforr. Jo he traït la Llei de la Vida i he ajudat a destruir a tota aquesta gent del destructor estel·lar.

—Però probablement has salvat incomptables vides fent-ho —va respondre Hoole.

—A més —va argumentar Tash—, tu no li vas fer res a aquests imperials. Únicament estaves seguint-me.

Fandomar va parpellejar.

—Em temo que la meva consciència no pot ser tan indulgent com vosaltres.

Tash es va posar dempeus.

—Si us plau, no et sentis malament, Fandomar. Ets una heroïna. Vull dir, Espora està mort, no? —va preguntar—. Si Zak, l'oncle Hoole i aquests quatre ithorians han tornat a la normalitat, Espora ha d'haver mort.

Fandomar va assentir.

—Això espero.

Als voltants del camp d'asteroides, els equips de rescat imperials rebuscaven entre les restes del Venjança que suraven a l'espai. No quedava molt per recollir, però havien rebut l'ordre d'escanejar les escombraries espacials amb sensors extra-sensibles. L'ordre havia provingut del mateix Jerec, que havia sobreviscut a la destrucció escapant a bord d'una Mosca Estel·lar moments abans.

Els equips de rescat es van queixar, i van escombrar el camp d'asteroides de nou. Amb prou feines hi havia res que valgués la pena.

Fins ara, uns pocs objectes petits havien escapat a la seva atenció. Si seguien buscant, podrien trobar, a la deriva entre els enderrocs, uns pocs caces TIE indemnes, el nucli de la computadora de la nau amb tots els seus secrets imperials intactes, i, a prop, un cos humà i un objecte fosc de la grandària d'un puny humà. Tenia l'aspecte d'una llavor gran.

El cadàver no era important... només el cos d'algú anomenat Hodge, qui una vegada havia estat el principal soci d'una estació minera. Havia mort quan el destructor estel·lar va perdre el seu aire.

Al costat d'ell, surava el petit objecte de la grandària d'un puny.

I esperava. Eventualment, algú el trobaria. Algú podria recollir-lo...

FI

Espora (XIX)

Anterior

Capítol 19

La Tash virà bruscament quan un asteroide va sortir del no-res i gairebé s'estampa en la part davantera de la seva Mosca Estel·lar.

Va comprovar l'escàner, esperant que el Venjança s'hagués quedat enrere.

Hi havia guanyat terreny.

Espora els seguia.

Tash no estava segura de per què Espora volia anar en persecució d'ells. Després de tot, tenia tot un destructor estel·lar a la seva disposició... per què perseguir a unes poques víctimes més? Havia apostat per alguna cosa que Fandomar li havia dit; que Espora estava abocat a infectar a tots els éssers que es trobava. La criatura ho havia confirmat quan va perseguir als ithorians en el bosc.

Espora volia que tots s'unissin a ell.

Mentre les dues Mosques Estel·lars es movien ràpidament entre els asteroides, el Venjança es va llançar cap endavant. El seu punxegut extrem davanter va tallar com un ganivet entrant en el camp d'asteroides. Els poderosos turbolàsers desintegraven qualsevol roca espacial que s'acostés massa. Els asteroides que no eren destruïts rebotaven en els escuts deflectors del destructor.

Fins ara, tot bé, va pensar Tash. Va prendre unes quantes respiracions profundes, tractant de recuperar la consciència en la Força que havia posseït un parell de minuts abans.

—No funcionarà, ho saps —li va murmurar Espora a cau d'orella.

A Tash gairebé li salta el cor per la boca. Zak estava despert. Havia parlat a través del comunicador del seu casc, i el d'ella ho havia captat.

Tash va tractar de calmar el seu accelerat cor. La Mosca Estel·lar no proporcionava atmosfera pròpia, es va recordar. L'interior de la petita nau era com el buit de l'espai. Espora no podia infectar-la. I atès que Zak estava lligat, tampoc representava una amenaça.

—Penso avisar a l'Imperi —va amenaçar-lo Tash—. Seràs perseguit i destruït abans que puguis infectar a ningú més.

—Mai tindràs l'oportunitat —va dir Espora amb la veu d’en Zak. Tash es va sorprendre de com de malvat que podia sonar el seu germà—. T'uniràs a mi. Seràs una part de mi. No vols ser una amb la Força? No és això el que em vas dir?

—Li ho vaig dir a Zak! —va etzibar Tash.

Es va desviar just a temps per evitar un altre asteroide. Espora estava tractant de distreure-la. No l’havia d'escoltar.

—La Força no és res —va continuar Espora—. Si alguna vegada va existir, va pertànyer als Jedi que van morir fa anys. Jo puc oferir-te més. Uneix-te a mi, i t'uniràs a milers, a milions d'unes altres persones —Espora rigué—. Tu ets just el que havia estat esperant. Jerec pensa que estic boig per perseguir-te, però jo controlo a la tripulació, per la qual cosa jo controlo la nau. Està just aquí, amb mi, en el pont del destructor estel·lar.

Per un instant, Tash es va deixar impressionar pel poder d'Espora. Podia estar en molts llocs alhora. Estava amb Tash en la Mosca Estel·lar, i estava a bord de la nau imperial. Era aterridor.

—Jerec no sap de la teva sensibilitat en la Força —va continuar Espora—. Però jo sí. Haig de dir-li-ho? —es va burlar la criatura—. O hauria de guardar-m’ho per a mi? Ja saps que no ets prou forta com per detenir-me. Ni tan sols t'acostes a ser-ho. Una vegada estiguis sota el meu control, et faré el meu hoste primari. Estaré amb tu.

Tash va albirar el que havia estat buscant. Un cúmul d'asteroides de grandària lunar esquitxats amb forats cavernosos. Es va dirigir cap al centre del cúmul.

—Primer, hauràs d'agafar-me —va dir ella a través de les dents premudes.

Una vegada més, Espora esclatà en rialles.

—El camp d'asteroides no em detindrà. El Venjança és prou poderós com per sobreviure a les col·lisions. Els asteroides no són res.

Tash es va submergir en l'enorme cúmul d'asteroides, la seva Mosca Estel·lar vola rabent entre les roques com un mosquit dels pantans voleiant entorn a una rajada de nerfs.

Per darrere, el destructor estel·lar continuava llaurant-se un camí, amb bateries senceres de turbolàsers disparant alhora. Desenes d'asteroides s'havien desintegrat convertint-se en pols espacial.

Ones d'enderrocs van ploure sobre els grans asteroides, causant vibracions en la roca.

Dins dels asteroides, unes criatures es van agitar.

El destructor estel·lar va entrar en el cúmul.

Espora va somriure.

—Ja et tinc.

Tash va sentir un raig tractor fixat en la seva diminuta Mosca Estel·lar. La nau es va congelar instantàniament en el seu lloc. Havia estat capturada.

Al mateix temps, alguna cosa enorme i gris va sortir llançat com un míssil des d'una caverna. El llimac espacial mai abans s'havia trobat amb res de la seva pròpia grandària, i es va llançar cap endavant amb entusiasme.

El cuc gegant va atacar, colpejant el Venjança abans de rebotar en els escuts del destructor estel·lar.

—Ho veus? —va dir Espora a través de la boca d’en Zak—. La meva nau pot resistir...

La boca d’en Zak va deixar de moure's.

Un altre llimac espacial havia atacat des d'un altre angle. El destructor estel·lar es va sacsejar.

—Què estaves dient? —va dir Tash.

El raig tractor la va deixar anar. Tash va prémer l'accelerador i va escapar del cúmul d'asteroides.

Per darrere d'ella, el Venjança tractava de canviar de rumb, però era atacat una vegada i una altra. Els dos llimacs espacials eren massa obstinats, o massa estúpids, per donar-se per vençuts. I Tash dubtava que Espora sabés com comandar el destructor estel·lar. Es movia amb lentitud, mandrosament. La nau va ser copejada una dotzena de vegades abans que se les hi manegués per donar la volta.

Per llavors, els escuts estaven caient, i sense els seus escuts, el destructor estel·lar no podia defensar-se dels asteroides. I amb gairebé dos quilòmetres de llarg, era un gran objectiu. Roques espacials es van estavellar contra el seu casc en un centenar de punts diferents. Columnes de foc van començar a aixecar-se de la seva coberta principal. Un moment després, el pont va explotar.

Tash va veure un enorme forat obrir-se a un costat de la nau estel·lar. Mentre arribava a la vora del camp d'asteroides, es va imaginar el buit de l'espai apressant-se per trobar-se amb Espora.

Següent