EL RETORN DEL JEDI (2)

  Anterior

Capítol I

Fora del minúscul casalot de tova, la tempesta de sorra gemegava com una bèstia agònica que rebutgés la mort. A dins, el fragor emmudia.

Feia molt fred al refugi. Fred, silenci i penombra. Mentre fora udolava la bèstia, una silueta vetllada treballava entre les canviants ombres.

Unes mans morenes que subjectaven misterioses eines sobresortien de les mànigues d'una túnica. La silueta treballava ajupida a terra. Davant d'ella jeia un aparell discoïdal d'estrany disseny. Un embolic de cables sobresortia en un extrem i la seva xata superfície estava recoberta de símbols gravats. Va connectar l'extrem amb cables a una llisa empunyadura tubular, la va enfilar a través d'un connector d'aspecte orgànic, i la va afirmar amb una altra eina. Va fer senyals a una ombra, immòbil en una cantonada, i una altra silueta avançar cap a ella.

Temptejant, la confusa forma va rodar prop de la figura amb túnica.

- ¿Vrr-dit-truit? -Va preguntar tímidament el petit R2 mentre s'acostava, es va parar a poca distància de l'home de la túnica i el seu estrany aparell.

L'home va demanar acostar-se encara més el robot. R2-D2 va recórrer, llançant espurnes, el curt trajecte, mentre les mans de la silueta vetllada s'alçaven cap al seu petit cap cupular.

La finíssima sorra s’esventava amb força sobre les dunes de Tattoine. El vent semblava bufar des de l'exterior al mateix temps, arremolinant-se aquí, huracans allà, immobilitzant-se de tant en tant, sense cap propòsit ni fi.

Una carretera feria la desèrtica plana. Els seus contorns canviaven constantment. Ara s’entenebraven al pas d'un ocre núvol de sorra, que a l'instant següent desapareixia, ara el vibrant aire càlid encordava i distorsionava la seva superfície. Era una carretera més precària que transitable i, no obstant això, l'únic camí a seguir, ja que cap altre conduïa al palau de Jabba el Hutt.

Jabba era el gàngster més vil de tota la galàxia. Implicat en contraban, tràfic d'esclaus i tot tipus d'assassinats, amb sequaços escampats per totes les constel·lacions. Tant col·leccionava com inventava noves atrocitats i la seva cort constituïa un cau d'incomparable decadència. Es deia que Jabba va escollir Tattoine com a lloc de residència perquè només en aquest planeta, àrid com un gresol, podria evitar que la seva ànima es corrompés totalment. Potser el sol abrasador conservés el seu esperit com en salmorra amarga.

En qualsevol cas, aquest era un lloc que pocs coneixien i molt menys visitaven. Era un lloc demoníac, on fins i tot els més valents sentien vaporitzar-se les seves forces davant la visió torbadora del putrefacte Jabba.

-Pintt-WIIt-biDUUUgring-uble Diip- va xiular R2-D2

-Clar que si que estic preocupat -va protestar C3PO-. I tu també hauries d’estar-ho. El pobre Lando Calrissian mai va tornar d'aquest lloc. Pots imaginar-te el que li hauran fet?

R2 va xiular tímidament.

El daurat androide va vorejar amb rigidesa una duna en moviment i es va aturar en sec. A poca distància s'alçava el palau de Jabba, tan aviat visible com ocult per la tempesta de sorra. R2 gairebé s'estavella contra ell i va derrapar fins al marge contrari de la carretera.

-Fixa 't on vas, R2-va dir C3PO, reiniciant la marxa, més lentament, alhora que el seu petit amic trotava al seu costat. Mentre caminaven, parlotejava sense parar:

- ¿Per què no lliuraria Chewbacca aquest missatge? No, quan hi ha alguna missió impossible, sempre ens la donen a nosaltres. Ningú es preocupa dels robots. De vegades em pregunto com ho aguantem.

Van caminar i caminar sobre l'últim i desolat tram de la carretera fins que van arribar a les portes del palau; pesades portes de metall, més grans del que C3PO podria arribar a veure. Les portes eren part d'una sèrie de murs de pedra i metall que constituïen diverses i gegantines torres cilíndriques que s'elevaven sobre el mar de sorra.

Els dos robots van observar l'ominosa porta buscant un indici de vida, algun senyal de benvinguda o potser, algun artefacte que els permetés anunciar la seva presència. Res d'això hi havia. 3PO va comprovar la seva determinació, prèviament programada, i va colpejar tres vegades a la gruixuda porta metàl·lica. Es va tombar amb rapidesa i va avisar R2:

-Sembla que aquí no hi ha ningú. Tornem i expliquem-ho a l'amo Luke.

De sobte, una petita escotilla es va obrir al centre de la porta. Un prim braç metàl·lic va emergir aferrant un gran ull electrònic que va observar amb desvergonyiment els dos robots. L'ull va parlar:

- Tee xuta fahat yudd!

C3PO va romandre orgullosament immòbil, malgrat que els seus circuits brunzien. Es va encarar a l'ull, va assenyalar a R2 i després a si mateix.

-R2 Dedoska bosc Trespeosha ei Toot odd rais chka Jabba du Hutt.

L'ull va enfocar ràpidament a un robot i l’altre, es va retirar per la petita obertura i va tancar de cop la portella.

-Bu-Diip-ganuung -va murmurar el preocupat R2.

C3PO va assentir amb el cap.

-No crec que ens deixin entrar, R2. Millor anem-nos-en -va dir preparant-se per anar-se'n, mentre R2 emetia una desganada protesta en quatre tons.

En aquell precís instant es va sentir un horrible i grinyolant cruixit i les massisses portes van començar a elevar-se.

Els dos robots es van mirar, recelosos i després van observar la negra cavitat que s'obria davant ells. Van esperar sense moure’s, temorosos d'entrar i temorosos de retrocedir.

Des de les ombres, l'estranya veu de l'ull electrònic els va xisclar:

- Nudd chaa!

R2, proferint sorollets elèctrics, va creuar el llindar de la porta. C3PO va vacil·lar un segon i va córrer rere del seu rabassut company.

- R2, espera’m!

Tots dos es van aturar a mig passadís, mentre C3PO remugava:

- Et perdràs!

Rere d'ells, l'enorme porta es va tancar de cop, aixecant ecos cavernosos. Durant uns instants, els espantats robots van romandre immòbils. Tot seguit, vacil·lants, van reprendre la marxa.

A l’instant se'ls hi van unir tres colossals guàrdies Gamorreans. Unes vigoroses bèsties amb aspecte de porcs que, com tothom sabia, odiaven els robots. Sense moure un sol múscul de la cara, els guàrdies van empènyer els robots al llarg del tenebrós passatge. En arribar a la primera galeria il·luminada, R2 va xiuxiuejar nerviosament a C3PO.

-No tens per què saber res més -va replicar amb recel el daurat androide -. Només emet el missatge de l'amo Luke i fotem el camp d'aquí.

Tot just havien fet un altre pas quan, en una cruïlla, els va venir a la trobada un estrany ésser, Bib Fortuna, el tosc majordom de la degenerada cort d’en Jabba. Era una criatura d'aspecte humanoide, amb una túnica que cobria la seva elevada estatura i uns ulls que observaven només el que fos, necessari veure. De la seva esquena, a l'alçada del clatell, sorgien dos gruixos apèndixs tentaculars amb els que exercia les funcions sensitives, prènsils i cognitives. Per coqueteria, solia portar els tentacles penjant de les seves espatlles excepte quan se’ls estenia cap enrere, com si fossin dues cues bessones, per millorar el seu equilibri.

Bib va ​​somriure lleument a l’aturar-se davant la parella de robots.

-Die wanna wang-va dir.

C3PO va adoptar un to oficial:

-Die wanna wang. Portem un missatge per al teu senyor, Jabba el Hutt.

R2 va emetre una postdata i C3PO assentint amb el cap, va afegir:

-I un regal. -Va meditar un instant amb aspecte desconcertat (tot el desconcertat que pot semblar un robot) i va xiuxiuejar a R2 -: Regal, quin regal?

Bib va sacsejar emfàticament el cap.

-Nee Jabba no badda. Michaade seu regal -va dir, estenent la seva mà cap a R2.

El petit robot va retrocedir per un moment, però la seva protesta va ser intensa:

- | BBDdo-III-NGwrrr-Op4bduu-Biiopi

-R2, ¡dóna-l’hi! -Va insistir C3PO. De vegades R2 era tan binari...

 Però R2, desafiant, xiulava i grinyolava mirant a Fortuna i a C3PO com si tinguessin els seus programes esborrats.

C3PO, encara que descontent, va assentir finalment, comprenent la resposta de R2. Va somriure a Bib com de disculpa.

-Diu que les instruccions del nostre cap exigeixen que l'hi entreguem al propi Jabba.
Bib va considerar el problema mentre C3PO es desfeia en explicacions:

-Ho sento molt. Em temo que R2 és un tossut, sobretot en certs casos. -Ho va fer per donar un to amable, encara que menyspreador, a les seves paraules mentre s'inclinava cap al seu petit soci.

Bib, amb un posat imperatiu, va ordenar-los que el seguissin.

-Nudd chaa -va dir, endinsant-se en les ombres seguit de prop pels robots i els tres guàrdies Gamorreans, que tancaven la marxa.

A mesura que s'internaven pels foscos passadissos, C3PO va xiuxiuejar suaument a la unitat R2:

-R2, tinc un mal pressentiment...

C3PO i R2-D2 van fer parar-se a l'entrada del saló del tron.

-Estem condemnats – va ploriquejar C3PO, desitjant poder tancar els ulls.

El saló estava ple, en tota l'extensió compresa entre els seus cavernosos murs, de totes les deixalles vivents de la galàxia. Grotesques criatures procedents de, els més ínfims sistemes solars, embriagats per especiats licors i pels seus propis i fètids efluvis.

Gamorreans, homes geperuts i malcarats, Jawes..., tots delectant-se en els més baixos plaers o fanfarronejant sobre grandioses gestes. Al capdavant del saló, reclinant-se en una estrada situada per sobre del corrupte maremàgnum, es trobava Jabba el Hutt.

El seu cap era tres vegades més gran que la d'un home, potser quatre. Els seus ulls, grocs i reptilescs, la pell com de serp greixosa. No tenia coll, sinó una sèrie creixent de papades que s'expandien fins a conformar un enorme cos embotit, ple fins a rebentar de milers de menjars robats. Uns braços atrofiats, gairebé inútils, brollaven del tors i els viscosos dits de la mà esquerra sostenien el filtre d'una pipa d'aigua. No tenia un sol pèl, tots s'havien caigut víctimes d'una barreja de malalties. Tampoc tenia cames simplement el seu tronc s’anava reduint fins a rematar en una fofa cua de serp que s'estenia per la plataforma com una canonada mucilaginosa. La boca, sense llavis, creuava la seva cara d'orella a orella i bavejava contínuament. Era un ésser completament repugnant.

Una bella i trista dansaire estava encadenada al seu coll. De la mateixa raça d’en Bib Fortuna, els seus dos eixuts i ben formats tentacles penjaven suggestivament per l'esquena nua i musculosa. Es deia Oola i semblava enormement desgraciada, asseguda el més lluny que li permetia la cadena, a l'extrem de l'estrada.

A prop de la panxa d’en Jabba estava assegut un petit i simiesc rèptil que responia al nom d'Engrunes Salaz, perquè recollia totes les partícules de menjar que queien de les mans i la boca d’en Jabba, engolint-les amb una fastigosa rialleta.

Uns feixos de llum provinents del sostre il·luminaven parcialment els embriagats cortesans, quan Bib Fortuna va creuar el saló fins a arribar a l'estrada. La sala estava formada per habitacles plens de concavitats, de manera que la majoria dels personatges eren visibles només com ombres en moviment.

Quan Fortuna va arribar fins al tron, es va inclinar cerimoniosament i va xiuxiuejar alguna cosa a la deformada orella del monarca. Els ulls d’en Jabba es van reduir a dues ranures i, després, amb un riure de maniàtic, va manar portar a la seva presència la parella de robots.

-Bo shuda -va xiuxiuejar el Hutt, evitant una arrencada de tos. Encara que sabia diversos idiomes parlava, com a punt d'honor, tan sols Huttès. Era el seu únic punt honorable.

Els robots, tremolant, van afanyar el pas fins a quedar davant del repulsiu monarca, violentant les seves més íntimes i programades sensibilitats.

-El missatge, R2, el missatge – va instar-lo C3PO.

R2 va xiular un cop i va projectar un raig de llum des del seu cap cupular, creant un holograma d’en Luke Skywalker enfront d'ells a terra. Immediatament, la imatge va créixer fins a mesurar tres metres, dominant a la multitud reunida. Es va fer el silenci a la sala en sentir tots la presència del jove guerrer Jedi.

 - Salutacions, oh tu l’Encimbellat! -Va dir l'holograma a Jabba -. Permet-me que em presenti: sóc Luke Skywalker, Cavaller Jedi i amic del capità Solo. Demano una audiència amb Sa Majestat per negociar la seva vida.

En aquest punt, el saló sencer va esclatar a riure, que Jabba va tallar amb un posat peremptori. La pausa d’en Luke no va durar molt.

-Sé que ets poderós, gran Jabba, i que la teva ira en contra d’en Solo també és intensa. Però estic segur que aconseguirem un pacte beneficiós per tots dos. Com a mostra de la meva bona voluntat et lliuro un regal: aquests dos robots.

- Què! Què és el que ha dit? -Va saltar C3PO com si l'haguessin esperonat.

-Tots dos són treballadors i et serviran bé -va continuar Luke. Amb aquesta frase, l'holograma es va esvair.

C3PO va bellugar el cap desesperadament.

- Oh, no! Això no pot ser així, R2. Has degut d'emetre un missatge erroni.

Jabba reia al mateix temps que bavejava Bib Fortuna va parlar en Huttès:

- ¿Un tracte en lloc de barallar? Ell no és un Jedi.

Jabba va assentir, mostrant el seu acord. Somrient encara, es va dirigir a C3PO:

-No hi haurà tracte. No tinc la més mínima intenció de quedar-me sense el meu adorn favorit.

Llançant una rialleta repulsiva, va mirar cap a una cavitat fosca que estava situada a un costat del tron; allà, penjat a la paret, hi havia el cos carbonititzat d’en Han Solo, cara i mans sobresortint del fred i dur bloc, com una estàtua que emergís d’un mar de pedra.

R2 i C3PO marxaven, capcots, per l’humit passadís empesos per un guàrdia Gamorreà.
Les masmorres s'alineaven en ambdós costats. Esglaiadors laments d'angoixa brollaven de les cel·les a mesura que els robots avançaven i ressonaven en les pètries i inacabables catacumbes. De tant en tant una mà, unes urpes o un tentacle despuntaven entre els barrots de les cel·les, intentant aferrar els desventurats robots.

R2 va emetre uns sorollets planyívols. C3PO tan sols va sacsejar el cap enèrgicament.

 - ¿Quina mosca li haurà picat l'amo Luke? Serà alguna cosa que vaig fer? Mai va estar descontent de mi...

Es van aproximar a una porta al final del corredor. Automàticament es va obrir i el Gamorreà els va introduir d'una empenta. A dins, les seves orelles van ser atacades per un estrèpit ensordidor: rodes espasmòdiques i explosions d'innombrables motors, cops de martell, rugits d'estranyes màquines i unes constants bafarades de vapor que ennuvolaven la visió. Allò era un immens forn o bé el propi infern programat.

Un agònic gemec electrònic, comparable al grinyol d'un metall sotmès a una gran pressió, va atreure les seves mirades cap a una cantonada de l'habitació. Entre l'ardent boirina circulava EV-9D9, un prim robot d'aparença tan humana que fins i tot reflectia a la cara les baixes passions dels homes. A la zona en ombra, després 9D9, C3PO va poder veure com arrencaven les cames a un robot en un poltre de tortura, mentre que a un segon robot, penjat cap per avall, l’aplicaven ferros roents en els peus. Aquest robot havia estat l'autor del terrible udol electrònic que C3PO va sentir abans, quan es van fondre els circuits sensors de la seva metàl·lica pell. C3PO es va baixar els efectes del so i els seus circuits van cruixir, per empatia, amb els del torturat robot.

9D9 es va plantar davant C3PO alçant efusivament les pinces que constituïen les seves mans.

- Aquí Noves adquisicions -va dir amb gran satisfacció -. Jo sóc EV-9D9, Cap d'Operacions Cyborg. Tu ets un robot de Protocol, oi?:

-Jo sóc C3PO, especialitzat en Relacions cibernètiques Humanes...

-Sí o no, n'hi ha prou -va dir secament 9D9.

-D 'acord, si -va replicar C3PO. Aquest robot, òbviament, havia de constituir un problema, era un d'aquests tipus que han de demostrar que són més robots que cap altre.

 - Quants idiomes parles? -Va prosseguir 9D9.

Bé, es necessiten dos per participar en aquest joc, va pensar C3PO. Va buscar en els seus arxius la seqüència introductora que resultés més oficial i significativa.

-Domino amb fluïdesa sis milions de formes de comunicació i puc...

- Magnífic! -Va interrompre, joiós, 9D9-. No tenim un robot de Protocol des que el nostre Amo es va enfadar per alguna cosa que va fer l'últim i el va desintegrar.

- Desintegrat! -Va gemegar C3PO, mentre l'abandonava tot el seu aire cerimoniós i protocol·lari.

9D9 va parlamentar amb un guàrdia porcí que va aparèixer d'improvís.

-Aquest ens serà força útil, posa-li uns grillons i emporta-te'l al saló principal d'audiències.

El guàrdia va grunyir i va empènyer rudement en C3PO cap a la porta.

- R2, no m'abandonis! -Va cridar C3PO, mentre el guàrdia, aferrant-lo, el treia arrossegant.

R2 va proferir un llarg gemec en veure com treien el seu amic, després es va girar cap 9D9 i va expressar amb fúria la seva indignació. 9D9 va riure.

-Ets un petitó ben sorollós, aviat aprendràs modals. Et necessitaré per a la Barcassa Velera de l’Amo. Recentment han desaparegut alguns dels nostres robots pilots, suposo que robats per a ser utilitzats com a peces de recanvi. Crec que serviràs perfectament.

El robot del poltre de tortures va emetre un grinyol d'alta freqüència, va espurnejar breument i va emmudir.

La cort d’en Jabba el Hutt vibrava amb maligne èxtasi. Oola, la bella criatura encadenada a Jabba, ballava al centre del saló mentre els embriagats monstres entorpien la dansa amb les seves riallades. C3PO va romandre cautelosament immòbil, a prop del suport del tron, intentant passar inadvertit. De tant en tant s’havia d’ajupir per esquivar els fruits que li llançaven, o bé saltar evitant algun cos que rodava per terra. Més que res, estava a l'expectativa, semiapagat. Quina altra cosa podia fer un robot de Protocol en un lloc on hi havia tan poc?

Jabba mirava lascivament rere el fum del seu narguile i, per senyes, va cridar a la ballarina perquè s'assegués al seu costat. Oola, bruscament, va deixar de ballar i es va negar amb el cap, la por va treure el cap en els seus ulls. No era la primera vegada que Jabba la requeria.

Jabba es va enfurismar i, assenyalant un punt de l'estrada als seus peus, va grunyir:

- Dóna either!

Oola va negar amb vehemència, amb el terror reflectint-se a la cara.

-Na Chub negatòria. ¡Na! ¡Na! ¡Natoota...! Jabba, lívid de ràbia, va assenyalar l’Oola i va bordar una sola paraula.

- Boscka!

Va prémer un botó mentre deixava anar la cadena que l'unia amb la dansaire. Abans que Oola pogués escapar, una trampa enreixada es va obrir als seus peus i va caure a una fossa inferior. La reixa es va tancar de cop. Hi va haver un breu silenci, seguit per un rugit retrunyidor i greu. Al cap de poc, un crit de terror va envair la sala i, de nou, es va fer el silenci.

Jabba va riure i riure fins a bavejar. Una dotzena de sequaços seus es van precipitar a mirar per l’engraellat, i van observar la mort de la núbil dansaire.

C3PO va arronsar-se encara més i va mirar desconsolat a la carbonititzada forma d’en Han Solo, suspesa sobre el sòl com un baix relleu. Ell sí que n’era un humà sense sentit del protocol, va pensar melangiosament C3PO.

Les seves meditacions van ser interrompudes per un estrany silenci que, sobtadament, va baixar a la sala. Va alçar el cap i va veure Bib Fortuna avançar entre la multitud acompanyat per dos guàrdies gamorreans i seguit per un Caçador de Recompenses de temible aspecte, amb el seu casc i armadura, que arrossegava d’una tragella la seva presa: Chewbacca el Wookiee.

C3PO sorprès va sufocar un crit:

- Oh, no! ¡Chewbacca! -El futur, en veritat, es presentava tenebrós.

Bib va mussitar unes paraules a l'orella d’en Jabba assenyalant el Caça-recompenses i el seu presoner. Jabba va escoltar amb atenció. El Caçador de Recompenses era un humanoide petit i prim, una canana plena de projectils es cenyia al seu tors i la petita ranura ocular del seu casc semblava conferir el poder de veure a través de les coses. Va fer una reverència i va parlar en fluid Ubès.

-Salutacions, oh, Majestat! Jo sóc Boushh.- Era un llenguatge metàl·lic, ben adaptat a la rarificada atmosfera del planeta d'on provenia la seva raça nòmada.

Jabba va respondre en el mateix idioma, encara que el seu ubès era lent i vacil·lant.

 -Per fi algú em porta el poderós Chewbacca...

Va intentar continuar, però no va trobar les paraules necessàries. Rient sonorament es va tornar cap a C3PO.

- On és el meu robot intèrpret?-Va tronar exigint que C3PO s'acostés. De mala gana, el robot cortesà va obeir.

Jabba, de bon humor, va ordenar:

-Dóna la benvinguda al nostre mercenari amic i pregunta-li quin és el seu preu pel Wookiee.

C3PO va traduir el missatge al Caçador de Recompenses. Boushh va escoltar atentament mentre estudiava els que l'envoltaven, les possibles vies d'escapament, els possibles ostatges i els punts vulnerables. En particular, es va fixar en Boba Fett, l'emmascarat mercenari que va capturar a Han Solo, que estava situat prop de la porta de sortida.
Boushh va valorar tot això, en una fracció de segon, després va parlar calmosament en la seva llengua nativa, dirigint-se a C3PO.

-Acceptaré cinquanta mil, no menys.

C3PO va traduir la resposta a Jabba, que immediatament es va enfadar i, amb un cop de la seva massissa cua, va llançar a C3PO fora de l’estrada. C3PO va caure amb estrèpit a terra en un confós munt i va romandre immòbil, insegur de què havia de fer en aquesta situació.

Jabba va desvariejar en un Huttès gutural, Boushh va acostar la seva arma preparant-se per usar-la. C3PO va sospirar, es va recompondre i va tornar al tron, traduint a Buoshh, aproximadament, el confús tropell de paraules que sortien de la boca de Jabba.

-No pagarà més de vint mil - va instruir C3PO.

Jabba va manar que els seus porcins guàrdies captessin en Chewbacca, mentre dos Jawes cobrien en Boushh. Boba Fett també va alçar la seva arma. Jabba va afegir a la traducció de C3PO:

-Vint mil i la teva vida.

C3PO va traduir-ho. Un tens silenci va descendir sobre el saló. Per fi, Boushh, suaument, va replicar a C3PO:

-Digues en aquestes escombraries fermentades que haurà de proposar alguna cosa millor o hauran de recollir els seus podrits trossets de tots els racons de la sala. Tinc a la mà una bomba termal.

C3PO va enfocar amb rapidesa la petita bola platejada oculta parcialment per la mà esquerra d’en Boushh.

Es podia sentir una feble però ominosa vibració. C3PO va mirar nerviosament, primer, a Jabba i, després, a Boushh.

Jabba va bordar al robot:

- ¿Bé? Què és el que ha dit?

C3PO va aclarir la seva gola.

-La seva Altesa, ell..., bé..., ell...

-Deixa-ho anar ja, robot! -Va rugir Jabba.

- Ai, la mare! -Va dir l’apurat robot. En el seu interval, es va preparar per al pitjor, mentre responia en Jabba en perfecte Huttès - Amb tots els respectes, Boushh no està d'acord amb la seva Elevada Persona i li prega que reconsideri el preu..., o llançarà la bomba termal que està sostenint.

Un murmuri de desconcert va aletejar pel saló. Tothom va retrocedir uns passos, com si amb això conjuressin el perill. Jabba mirava fixament l'esfera en mans del Caçador de Recompenses. Començava a brillar. De nou es va fer un silenci mortal.

Jabba va clavar, amb malvolença, els seus ulls sobre el caçador durant breus segons. Després, lentament, una ganyota de satisfacció va creuar la seva enorme i lletja boca. Des del biliós avenc del seu estómac va pujar un riure de bombolles com el gas en un pantà.

-Aquest Caçador de Recompenses pertany al tipus de carronya que m'agrada. Llançat i inventiu. Digues-li que trenta-cinc mil, ni un més, i adverteix-li que no abusi de la seva sort.

C3PO va sospirar alleujat quan va advertir el gir de la situació. Va traduir per Boushh, mentre tot el món, amb les armes preparades, esperava la seva reacció.

Boushh va prémer un interruptor de la bomba termal i aquesta es va apagar.

-Zeebuss -va assentir.

-Està d'acord -va dir C3PO a Jabba.

Els presents es van alegrar i Jabba es va relaxar.

-Acosta 't, amic, uneix-te a la festa. Potser trobi una altra tasca per a tu.

C3PO ho va comunicar al Caça-recompenses i el festí va continuar el seu ritme frenètic i depravat.

Chewbacca va grunyir entre dents mentre els guàrdies Gamorreans el treien de la sala. Podria partir-los  el cap per ser tan lletjos, o per recordar-los a tots els presents de quina fusta estan fets els Wookiees, però prop de la porta va localitzar un rostre familiar.

Amagat rere d'una petita màscara amb ullals de senglar, s'amagava un humà vestit amb l'uniforme dels guàrdies de les llanxes: Lando Calrissian. Chewbacca no va donar mostres d'haver-lo reconegut i tampoc va oposar resistència al guàrdia que l’escortava.
Lando se les hi havia ideat per introduir-se en aquest niu de cucs mesos abans, estudiant la possibilitat d'alliberar Solo de les urpes d’en Jabba. I ho feia per diverses raons.

Primer perquè sentia, amb tota raó, que Han Solo es trobava en aquesta situació per culpa seva, i ell volia esmenar, sempre que, per descomptat, no corregués perill la seva integritat física. Va deambular per la sinistra cort com si fos un pirata més, no era cap problema per Lando, habituat com estava a usurpar diferents identitats.

En segon lloc, volia unir-se als companys d’en Han, que eren els màxims dirigents de l'Aliança Rebel. Lluitaven, per enderrocar l'Imperi i ell no podia estar més d'acord. La policia Imperial l’hi havia causat infinitat de problemes i volia tornar els cops. A més, a Lando l’agradava formar part del grup de Solo, ja que eren l'avantguarda de la reacció contra l'Imperi i adorava trobar-se en primera fila.

En tercer lloc, la Princesa Leia hi havia sol·licitat la seva ajuda i ell mai podria negar-se davant d'una princesa en dificultats. A part que un mai podia saber com li ho agrairia al final del dia.

Finalment, Lando apostaria, qualsevol cosa en contra de la possibilitat que Han fóra rescatat d'un lloc com aquest. I Lando podria resistir tot, excepte l'atractiu d'una aposta.
D'aquesta manera va emprar el seu temps observant-ho tot. Observant i calculant. Tal com ara feia mentre es duien en Chewbacca. Va observar i després va esmunyir-se entre els murs.

L'orquestra va començar a tocar, dirigida per un gemegant ésser d'orelles caigudes i cos blau anomenat Max Rebo. El saló es va omplir de ballarines, els cortesans van udolar amb alegria i alcoholitzant encara més les seves neurones.

Boushh va girar-se lleument, canviant de postura,. Mentre acariciava la seva arma com si fos un bé inapreciable. Boba Fett va romandre immòbil, arrogant i burlesc rere la seva màscara sinistra.

Els guàrdies gamorreans van conduir en Chewbacca a través del fosc corredor ple de masmorres. Un tentacle va sobresortir d'una porta intentant agafar el meditabund Wookiee.

-Rheeeaaar -va rugir. El tentacle va retrocedir immediatament.

La següent porta estava oberta i, abans que en Chewie pogués reaccionar, va ser empès violentament pels guàrdies. La porta es va tancar bruscament, deixant-lo en una completa foscor.

Va alçar el cap i va proferir un llarg i planyívol udol que va travessar la sencera muntanya de ferro, elevant-se com una sageta cap al pacient infinit estel·lar.

El saló del tron ​​estava silenciós, llòbrec i buit de guàrdies. La nit s'estenia pels seus bruts racons. Sang, vi i esputs tacaven el sòl; esparracades tires de roba penjaven festosament pel mobiliari; cossos inconscients jeien sota taules trencades. La bacanal havia finalitzat.

Una tènue silueta s’esmunyia en silenci entre les ombres, amagant-se ara rere d'una columna, ara rere d'una estàtua. Va caminar subreptíciament al llarg del perímetre del saló, detenint-se un instant gairebé a sobre de la cara roncant d'un Iak. En cap moment va fer el menor soroll. Era Boushh, el Caçador de Recompenses. Va arribar a l'alcova amb cortinatges al costat d’on hi havia la llosa d’en Han Solo, penjada de la paret, suspesa mitjançant un camp energètic. Boushh va donar un furtiu cop d’ull al seu voltant i després va prémer un interruptor contigu al taüt de carbonita. El brunzit del camp d'energia va disminuir i el pesat monòlit va baixar lentament fins a terra.

Boushh es va aixecar i va estudiar la congelada faç del pirata de l'espai. Va tocar amb suavitat la galta carbonititzada, com si fos una pedra preciosa, i la va trobar dura i freda com el diamant.

Durant uns segons va estudiar els controls laterals de la llosa, després va accionar una sèrie d'interruptors i, finalment, llançant una dubitativa mirada a l'estàtua vivent, va baixar la palanca de descarbonitització fins situar-la en el seu punt inferior.

La carcassa va començar a emetre un so extremadament agut. Amb ansietat, Boushh va escrutar les ombres al seu voltant, assegurant-se que ningú ho escoltava. A poc a poc, la dura crosta que recobria la cara d’en Solo va començar a fondre’s. Instants després la capa es va retirar de tot el cos d’en Solo, alliberant les seves alçades mans, tant de temps congelades en muda protesta, fins que van caure fluixament als seus costats. El seu rostre, distès, semblava una màscara mortuòria. Boushh va extreure del motlle el cos inanimat i el va dipositar amb delicadesa sobre el terra.

Va apropar el seu macabre casc a la cara d’en Solo, intentant percebre algun signe vital. No respirava. No tenia pols. Tot d'una, els ulls d’en Han es van obrir i va començar a tossir. Boushh el va subjectar intentant calmar-lo. Molts guàrdies, ara jacent, podrien sentir-los.

- Tranquil! -Va xiuxiuejar -. Només relaxa't.

Han va mirar amb ulls estràbics a la silueta encorbada situada sobre seu.

-No puc veure... Què és el que passa?

Comprensivament, estava desorientat després d'haver viscut en suspensió animada sis mesos en aquest desèrtic planeta. Un període, per a ell, en el qual el temps no havia transcorregut. Era una sensació estranya i macabra, com si durant una eternitat hagués intentat respirar, moure’s, cridar; conscient en tot moment, dolorosament sufocat. I ara, de forma sobtada, queia per una fossa profunda, negra i freda.

Tots els sentits es van despertar alhora. L'aire mossegava la seva pell amb mil dentetes gelades, el vel que ennuvolava la seva visió era impenetrable, el vent acariciant les orelles posseïa el volum d'un huracà, no distingia entre amunt i avall; milers d'olors van assaltar el seu olfacte marejant-lo, no podia controlar la seva salivació, li feien mal tots els ossos..., i llavors van començar les visions.

Visions de la seva infància, del seu últim esmorzar, de les seves mil aventures..., com si tots els records i imatges de la seva vida es condensessin en un globus i aquest globus esclatés abocant-les a l’uníson, en un microsegon, sobre seu.

Era gairebé aclaparador. Una sobrecàrrega sensorial o, millor dit, una sobrecàrrega de la memòria. Molts homes havien embogit en aquests primers minuts posteriors a la descarbonitització. Completa, inexorablement embogits. Incapaços ja de reorganitzar les deu bilions d'imatges individuals que abasten una vida, dins d'algun tipus d'ordre coherent i selectiu.

Però solo no era tan impressionable. Va cavalcar la cresta de l'onada de les seves impressions fins que es va apaivagar la ressaca, submergint la massa dels seus records i deixant només que flotessin en la superfície les restes més recents: la traïció d’en Lando Calrissian, a qui antany va dir amic, la seva xacrosa nau, la darrera visió de Leia, la seva captura a mans de Boba Fett, el Caça-recompenses amb la seva acerada màscara a qui...
Mas... On es trobava ara? Què havia passat?

La seva última imatge era aquella d’en Boba Fett veient-lo convertir-se en carbonita. ¿L’hauria descongelat Boba Fett per seguir vexant-lo? L'aire brogia en les seves oïdes. La seva respiració era descompassada i anormal. Va colpejar amb la mà l'espai a l'altura de la seva cara.

Boushh va intentar tranquil·litzar-lo.

-T'has alliberat de la carbonita i pateixes la síndrome de la hibernació. La teva vista es recobrarà amb el temps. Vinga, hem d’afanyar-nos a abandonar aquest lloc.

Reflexionant, Han va aferrar el Caçador de Recompenses i va palpar la freda reixeta de la seva màscara. Llavors el va deixar anar.

-No vaig enlloc, ni tan sols sé on sóc -va dir, mentre començava a transpirar profusament a mesura que el seu cor bombava sang novament i la ment li bullia amb mil interrogants. -De totes maneres, qui ets tu? -Va preguntar amb desconfiança. Potser, malgrat tot, era el mateix Fett.

El Caçador de Recompenses, acostant-se, es va treure el casc, revelant sota d’ell el rostre inconfusible de la Princesa Leia.

-Algú que t'estima -va xiuxiuejar, acariciant tendrament la cara d’en Han amb les seves mans enguantades i besant-li llargament en els llavis.

Següent