L'arma d'un Jedi (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

El comunicador de la Jessika Pava va sonar per tercera vegada en els últims cinc minuts.

—Espera un moment, C-3PO —va dir arrufant les celles i activant l'aparell—. Sí? Aquí Pava. Què succeeix? Molt bé, vaig de camí. Un minut.

Va silenciar el comunicador i es va encongir d'espatlles mirant a C-3PO.

—Em temo que em necessiten al centre de comandament.

—Entenc, Blau Tres.

Ella va somriure.

—Pots dir-me Jessika. Però abans que me’n vagi, voldria saber com van sortir de Devaron. L'Imperi havia trobat l'Ala-Y de l’Skywalker. Com van escapar?

—Aquesta sí va ser una aventura! —va exclamar C-3PO—. Quan vam tornar a Tikaroo...

—Em temo que només tinc temps per a la versió curta, C-3PO. La molt, molt curta.

—Oh. —C-3PO va sonar decebut—. Bé, senyoreta Pava, l'amo Luke va recollir la seva nau, que Kivas va reparar bastant bé, haig d'admetre. De camí a l'espai va deixar anar diverses bombes contra la base del capitell, tancant els camins cap a la selva. Em complau informar que gràcies a això van acabar aquestes terribles caceres.

—I l'alienígena? Al que anomenaven «carronyer»?

—Només recordar a aquesta horrible criatura em posa a la vora d'un curtcircuit —va contestar C-3PO—. L'amo Luke deia que estava viu. Els meus sensors no van detectar rastre algun, però l'amo Luke va ser molt insistent.

El comunicador de la Jessika va sonar de nou.

—Stang! Vaig dir un minut, no? —va maleir Jessika.

—Ho va fer —va afirmar C-3PO—. I això va ser fa un minut amb dos segons, per ser exactes.

—Bé, haig d'anar-me’n. Però... només explica'm de la Farnay, la van tornar a veure?

—Oh, sí —va respondre C-3PO—. A R2 i a mi ens va donar molt de gust retrobar-nos amb la Farnay quan l'amo Luke va tornar a Devaron, com ho va prometre. Ella va créixer i es va convertir en una dona molt capaç. Seria un plaer explicar-li aquesta història, senyoreta Pava, però el seu comunicador està sonant una altra vegada. Quina cosa tan horrorosa! Així que suposo que aquesta història haurà d'esperar...

FI

L'arma d'un Jedi (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

LA MEVA ALIADA ÉS LA FORÇA

Quan la granada va explotar, Luke es va enfonsar en la foscor; no va escoltar res més que un brunzit en les seves oïdes. Es va aixecar, sentint el pes familiar del sabre de llum del seu pare a la seva mà. Amb prou feines podia mantenir-se dret. Va intentar invocar la Força, suplicar-li que l’ajudés, però els seus sentits estaven ennuvolats per la por i el dolor.

Va poder sentir a Sarco en la proximitat, però no sabia on. Per un moment va sentir que estava enfront d'ell, després darrere. Luke va perdre l'equilibri i va caure de genolls. Va sentir el seu ritme cardíac com un martelleig en el seu cap. Tot el que volia era recolzar-se i dormir, dormir per segles i segles.

«Si et dorms, mai despertaràs», es va dir. «I si despertes, desitjaràs no haver-ho fet».

Va percebre el seu entorn amb ajuda de la Força. Va poder sentir el maligne batec de Sarco, com una taca més fosca en el buit al seu voltant. Va poder sentir les aus i els insectes en la clariana, que s'havien allunyat a una distància segura; va poder sentir com el seu nerviosisme palpitava en la Força. Va sentir l'agitada presència dels pikhrons.

I va poder sentir a Farnay, la seva energia angulosa i irregular per la por.

Es va aixecar treballosament una altra vegada, dient-li a Sarco amb un filet de veu que deixés anar a la jove. Ni ell mateix va poder escoltar-se.

«Ajuda'm, Ben Kenobi», va pensar. «Qui sigui, ajudi'm».

Va poder sentir al carronyer a prop, però no sabia on. Luke va aixecar el sabre de llum en posició inicial. Sabia que era un gest inútil, però era tot el que podia fer.

«Deixa-ho anar, Luke», va dir la veu d’en Ben. «Els teus ulls i oïdes poden enganyar-te. Però la Força tot ho veu».

Farnay va cridar quan Sarco estava a menys d'un metre de l'esquena desprotegida d’en Luke. Els pikhrons també ho van veure i van sacsejar els caps de dalt a baix mentre grataven la pastura.

Sarco estava fent girar el seu bàcul elèctric relaxadament. Un cop en la columna vertebral del noi el deixaria inconscient diverses hores, i passaria un dia o tal vegada més abans que pogués usar les seves cames una altra vegada. Per llavors seria massa tard per a ell. Sarco s'emportaria a la noia i als droides a la jungla, i esperaria al fet que l'Imperi fora a buscar al seu esquadró perdut. Quan se n'anessin, tindria tot el temps que volgués per saquejar el temple.

Luke va començar a agitar el seu sabre làser salvatgement, defensant-se desesperadament d'un enemic que no estava aquí. Darrere d'ell, Sarco seguia girant el seu bàcul.

—Monstre! —va cridar Farnay, sacsejant inútilment les manilles.

Sarco havia tingut suficient. Va aixecar el seu bàcul apuntant a l'esquena desprotegida del rebel, el punt perfecte per atacar.

El carronyer ni tan sols es va molestar a reaccionar quan el noi, encegat, va llançar un atac inútil a la seva esquerra. Però Luke va continuar el moviment, reposicionant els peus perfectament al mateix temps que girava. El sabre de llum es va moure a una velocitat increïble, impulsat per tot el pes d’en Luke, formant un arc perfecte que no va perdre lleugeresa ni elegància, ni tan sols quan la fulla blava i blanca va tallar el pit de Sarco.

Els borrissols en els braços de Sarco es van tibar i ell va llançar un xiscle. Els seus dits es van obrir i el bàcul elèctric va caure al pis, incendiant la pastura.

L'alienígena es va portar la mà al pit. El sabre d’en Luke va travessar la caixa de control i va deixar una ferida irregular. Un tub se sacsejava descontroladament i un líquid verd pàl·lid sortia d'ell. L'olor, espessa i fastigosament dolça, va arribar al nas d’en Luke.

Sarco va trontollar, fent un pas a la dreta i després dos a l'esquerra. Luke es va mantenir enfront d'ell, encara sense poder veure, llest per a un altre atac.

Sarco va agafar la pistola d’en Luke i li va apuntar al front. L'arma tremolava a la mà del carronyer, mentre intentava concentrar-se, distret per unes sobtades vibracions en el pis.

Els pikhrons corrien a través de la clariana, bramant furiosament.

Els enormes costats de les bèsties van passar a centímetres d'on Luke estava parat. No es va moure; la Força li va dir que estava fora de perill, de la mateixa manera en què havia guiat la seva mà en el moment més perillós.

Sarco li va disparar a l'estampida de pikhrons, però la ràfega de trets simplement va rebotar en la gruixuda pell de la matriarca. L'alienígena va fer un pas enrere i el seu peu es va trobar amb el buit. Es va trontollar per un moment en la vora d'un dels cràters del pati, agitant els braços amb desesperació per recobrar el seu equilibri. Però ja era massa tard. L'últim crit del carronyer el va seguir en la seva caiguda cap a la foscor.

Aigua.

Luke va sentir l'aigua, freda i reconfortant. La va sentir en el seu front, en les seves galtes i en la seva barbeta.

Va aspirar bruscament, va obrir els ulls i va veure el rostre de la Farnay, que netejava el seu front amb un drap humit.

—Estàs viu —va dir ella.

Per un moment, Luke es va preguntar si això era veritat. Veia punts blancs, sentia la sang punyint en les seves oïdes i que el seu cap s'anava a partir en dos. Però era veritat: estava viu.

Unes manilles penjaven dels canells de la Farnay; havien obert les baules amb un bufador. Darrere de la jove devaroniana estaven C-3PO i R2 mirant-lo amb preocupació. Al voltant dels quatre, els pikhrons havien format un cercle per protegir-los.

—Com... com vas arribar aquí? —va aconseguir dir Luke.

—Us vaig seguir, a tu i al carronyer —va respondre Farnay—. Es va quedar esperant-te fora de la cova. No sabia què fer, així que vaig anar a casa; però allà em van capturar els soldats d'assalt. No tenia opció, anaven a ferir al meu pare si no venia amb ells. Oh! Ho vaig arruïnar tot, cert?

—Arruïnar-ho tot? Em vas salvar la vida.

—Tu vas fer això —va dir la Farnay somrient lleument—. No sabia que el carronyer t'havia seguit a l'interior de la cova.

—Suposo que volia cobrar la recompensa que hi ha per la meva captura —va explicar Luke.

—Et volia per a la seva col·lecció —va corregir-lo Farnay, i Luke va recordar la fosca depressió de terra i els ossos a mig enterrar—, així com tot el que pogués robar del temple. L'Imperi ja ha d'estar intentant contactar amb els soldats, doncs no s'han comunicat. Pots caminar?

—Gatejaré si és necessari —va respondre Luke, posant-se treballosament dempeus amb l'ajuda de C-3PO i Farnay. Després va assegurar el sabre làser en el seu cinturó.

—Et donava per mort. Com vas fer això? —va preguntar Farnay.

Luke va somriure.

—La Força em va mostrar al meu enemic, així com als meus amics.

Llavors, va estirar un braç per acariciar l’escamós musell de la matriarca pikhron, que va tancar els seus ulls i va sospirar. Luke va fer una reverència per a ella i per a la resta de les criatures al voltant seu.

—Vagin-se —els va demanar Luke gentilment—. No han d'estar aquí quan tornin els imperials.

La matriarca esbufegà i va començar a caminar cap a la pila d'enderrocs. La resta del seu clan la va seguir en una fila. Una per una, les grandioses bèsties van desaparèixer darrere dels enderrocs.

R2 va xiular de manera urgent.

—Amo Luke, R2 detecta el so de motors d'ions —va traduir C-3PO.

—És millor que fotem el camp —va afirmar Luke.

El bàcul elèctric d’en Sarco jeia en el pis, desactivat. En cada extrem hi havia un cercle de pastura cremada. Luke es va ajupir per recollir l'arma i la va mirar amb menyspreu. Després es va acostar amb cura a la vora del cràter i va treure el cap.

No va veure res, només foscor. Sentia un lleuger pessigolleig darrere del cap, com una olor desagradable que amb prou feines era detectable. Sabia que el carronyer estava viu.

«Que es podreixi allà a baix», va pensar Luke, «amb els tresors imaginaris que tant desitjava».

Va llançar el bàcul elèctric al cràter. Va escoltar l'estrèpit que va produir la seva caiguda; després, silenci.

Al capdamunt es va sentir l'udol d'uns caces TIE. Luke va assentir, mirant a Farnay, i es van apressar a sortir del pati tan ràpid com els van permetre les tremoloses cames d’en Luke, amb els droides darrere d'ells. El gran saló estava il·luminat pels rajos de sol del vesprejar, fent que les ombres de les estàtues Jedi es projectessin en la paret oposada. Les ombres es veien completes, va pensar Luke.

—Només un moment —va demanar Luke quan van arribar al túnel que els portaria de retorn a la cova i a la vall.

Es va agenollar a la meitat del saló, repenjant la mà a l'enorme mà de pedra del jedi.

—La Força em va portar aquí —va dir tranquil·lament—. I el que aquí vaig aprendre, em va salvar.

Va empassar saliva i va continuar:

—Em convertiré en un Jedi. Reconstruiré l'Orde. I un dia tornaré. Ho juro per la memòria d’Obi-Wan Kenobi i del meu pare, i de tots els Jedi que van habitar aquest lloc.

Es va posar dempeus. El sol gairebé s'ocultava en l'horitzó. Era hora d'anar-se’n.  

 Següent

L'arma d'un Jedi (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

EL BÀCUL DEL CARRONYER

Sarco va retrocedir. El brutal moviment descendent del sabre d’en Luke va fer osques en algunes rajoles, traient espurnes. L'alienígena va sostenir el bàcul al capdamunt per detenir els atacs.

—No saps gens dels Jedi —va afirmar Luke—, molt menys de les seves armes.

Sarco va aixecar el bàcul i Luke el va colpejar, esperant que la seva arma tallés el bàcul del carronyer en dos. Però el bàcul va oposar resistència i va retenir el sabre, enviant una ona de xoc al llarg dels braços d’en Luke. Sarco es va fer a un costat fent que Luke gairebé s'ensopegués cap endavant. L'alienígena va aprofitar per fotre una puntada de peu al jove rebel en la cara i tirar-lo al terra.

—Brètol! —va cridar C-3PO.

—Aquest és un bàcul elèctric, padawan de ningú —va explicar Sarco, mentre Luke s’aixecava treballosament, escopint sang—. Una eina molt útil, dissenyada per matar Cavallers Jedi.

Farnay va mirar al voltant del pati amb desesperació. Luke esperava que no fes cap estupidesa; el carronyer podia assassinar-la.

Sarco va saltar cap endavant; el bàcul elèctric emetia un grinyol que semblava de perversa alegria. Luke va alçar el sabre làser i va desviar l'arma a un costat, però Sarco va seguir brandant el bàcul en direcció al seu estómac. Luke es va fer a un costat al moment en què Sarco el va envestir i va intentar vulnerar la seva esquena, però Sarco havia anticipat aquest atac i va bloquejar la fulla d’en Luke. Després va saltar sobre un cràter en la clariana i va girar per enfrontar-se al seu oponent.

—És una pena —va dir Sarco—. Un parell d'anys més i podries haver passat per un Jedi. Però ara no ets més que un noi amb una espasa que no mereix. Un somiador, Marcus, fingint ser una cosa que no és.

—La Força m'acompanya —va contestar Luke—. És més del que tu mai tindràs.

Va fer un moviment en forma de vuit enfront d'ell, dient-se que la Força era la que havia de guiar els seus moviments. Sarco va fer un pas cap enrere i va intentar abatre les defenses d’en Luke, però en un parpelleig, el sabre d’en Luke estava colpejant el bàcul i empenyent a Sarco.

L'alienígena grunyí i es va apartar amb un gir del sabre d’en Luke, va fer una tombarella al capdavant i va saltar cap a l'esquena desprotegida del noi amb el bàcul espetegant. Mai li va colpejar, però Luke brandà la fulla blava brillant cap al cap de Sarco. Aquest va aconseguir bloquejar l'atac amb el seu bàcul i fer-se a un costat. Els borrissols dels seus braços es van aixecar com si estiguessin respirant pesadament.

—Gens malament, padawan de ningú. El teu mestre estaria orgullós... si el tinguessis.

Sarco va atacar una vegada més, usant el seu bàcul com una llança. Luke va apartar la punta cap a un costat, però l'impuls de Sarco era massa fort com per desviar-lo. Es va ajupir deixant passar a Sarco i amb el seu sabre el va tallar en la part posterior de la cama. Els cilis de l'alienígena es van estremir i els borrissols dels seus braços van semblar patir convulsions.

Farnay es va acostar treballosament on estava R2. El droide li va xiular amb descoratjament.

—Ja n'hi ha prou de jocs, noi —va dir Sarco, pressionant un botó en una caixa de controls que portava en el pit. Uns motors van sonar i un escut va sorgir de l'interior del seu casc, cobrint el seu rostre de quitina. Va obrir un morral que portava en el seu cinturó i va treure una petita esfera negra.

—Amo Luke, vigili! —va cridar C-3PO quan Sarco li va llançar l'objecte a Luke, una espècie de granada, va pensar.

Luke la va mirar tranquil·lament, el seu sabre ja es dirigia a interceptar-la; interrompre la trajectòria de la granada seria una cosa senzilla.

Però aquest no era el pla del carronyer.

La granada va explotar en ple vol, un metre abans que Luke pogués partir-la per la meitat.

Una llum encegadora i un tro ensordidor van omplir el pati. L'explosió va tirar a Luke sobre el toll fora de la font. Es va posar dempeus treballosament, amb el sabre de llum en mà i el nas sagnant. Va parpellejar amb vehemència i després va intentar veure enfront d'ell.

Sarco va tornar a oprimir alguna cosa en el seu pit i el seu escut facial va tornar al seu casc. Va donar dos passos a la dreta, fent girar el bàcul. Luke va seguir mirant cap a la mateixa direcció i li van tremolar els genolls.

—Escolta! Padawan de ningú! —va cridar Sarco.

Luke no va reaccionar davant aquestes paraules. Sostenia el sabre enfront d'ell i parpellejava amb desesperació, netejant amb la seva màniga la sang del nas, realitzant moviments insegurs. Girà a l'esquerra, després a la dreta, després va caure de genolls, lluitant per mantenir el cap en alt.

—L’has encegat! —va cridar C-3PO—. No pot veure ni sentir! Aquesta no és una baralla justa!

—Qui va dir que ho seria? —va preguntar Sarco—. Si guardes silenci, tal vegada us vengui a tu i al teu amiguet en lloc de fer-vos peces.

Luke va intentar aixecar-se, movent el sabre làser salvatgement, però va caure una vegada més.

—Quins sentits tan febles i fàcils d'inhabilitar —va afirmar Sarco.

El vocalitzador de l'alienígena va tornar a emetre el so estàtic d'un riure. Sarco va caminar lentament cap al Jedi caigut, aixecant el bàcul elèctric com si fora a assotar-lo contra l'esquena d’en Luke. El va sostenir a uns quants centímetres d'aquest i després el va apartar, girant cap a on estaven Farnay i els droides.

—Bones notícies: he decidit que no vendré al seu amo a l'Imperi. Me’l quedaré a manera de trofeu. Ja no aguanto les ganes d'escoltar-lo cridar.

—Oh, no! —va exclamar C-3PO—. El meu pobre amo.

Sarco va aixecar el seu bàcul una vegada més i el va posar a uns centímetres del clatell d’en Luke, provocant un crit ofegat en Farnay i un d'elèctric en R2.

—No puc veure això —va dir C-3PO.

Unes pedres van sonar a poca distància. C-3PO va aixecar la mirada i va veure a la matriarca pikhron grimpar sobre la pila d'enderrocs de retorn a la clariana, seguida d'altres bèsties. La matriarca va mirar a l'alienígena i al rebel caigut, bufant i gratant el terra amb les potes davanteres.

—Millor encara —va dir Sarco—. Quan acabi amb el seu amo, prendré les banyes i la pell d'aquestes estúpides bèsties.

El carronyer va caminar al voltant d’en Luke fins a quedar enfront d'ell. El jove rebel estava de genolls, encara parpellejant amb força. Brandà el sabre de llum feblement cap al front, i Sarco va fer un pas enrere amb moviments relaxats.

—No ho veurà venir —va murmurar Sarco, aixecant el bàcul com si fos un mall.

De sobte, un tret làser va passar fregant el cap de l'alienígena. Sarco va girar, sostenint el bàcul elèctric enfront d'ell. Llavors es va donar la volta, els borrissols en els seus braços es retorçaven.

—Allunya't d'ell, carronyer —va ordenar Farnay, sostenint la pistola blàster d’en Luke.

Els borrissols en els braços de Sarco es van estremir.

—Mocosa beneita —li va dir, envoltant al Luke i acostant-se a ella—. Aquesta és l'última vegada que interfereixes.

—Aturat. Baixa l'arma o disparo —va cridar Farnay.

Sarco va continuar donant gambades cap a ella, girant despreocupadament el bàcul elèctric.

—Et refereixes a aquesta arma? —va preguntar Sarco.

—No facis un pas més —va advertir Farnay, apuntant-li amb la pistola d’en Luke—. Parlo de debò.

Sarco va arrencar a córrer cap a ella. Farnay li va disparar i un dels trets gairebé li dóna en l'espatlla, però Sarco la va colpejar amb l'avantbraç. La pistola va sortir volant i, un moment després, Sarco li va col·locar unes manilles als canells, amb les mans en l'esquena. La va tirar al terra i va posar el bàcul elèctric prop de la seva gola.

—Deixa-la, brut! —va cridar C-3PO.

—Cinc segons de contacte i el teu cor es detindrà —va explicar Sarco, els seus cilis es movien frenèticament—. Ho faig aquí o espero al fet que tornem a Tikaroo per fer-ho front al teu insignificant pare?

—Deixa... deixa-la anar.

La feble veu s'escoltava a poca distància darrere de Sarco. Aquest va apartar el bàcul de la gola de la Farnay. Luke s'havia aixecat i sostenia el sabre làser enfront d'ell. No obstant això, el jove rebel estava mirant en la direcció equivocada, encara desorientat.

Del vocalitzador de Sarco va brollar un riure estàtic. Va aixecar el blàster d’en Luke i se’l va posar en el cinturó.

—Tens determinació, Marcus —va dir Sarco—. Però ja és molt tard per a aquesta Força teva. N'hi ha prou de ximpleries, hora d'acabar amb això.

Va fotre una puntada de peu a Farnay amb menyspreu i va córrer a través del pati amb el bàcul apuntant a l'esquena d’en Luke.

 Següent