Les Tropes de la Mort (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

A Hanna, tothom va donar per fet que l'adolescent i la dona eren germans. Encara que ella era bastant gran, tots dos caminaven amb la mateixa gracilitat, la qual confereix una victòria guanyada amb molt d'esforç, com si tots dos haguessin travessat junts el mateix foc. Hi havia alguna cosa en la seva actitud que resultava humil, gairebé comú, i mentre viatjaven, cosa que ara feien incansablement, trobaven pocs problemes per evitar dificultats amb l'Imperi.

El matí que van arribar a Chandrilà van passar hores passejant pels turons del planeta, a la vora del llac Sah'ot. Allà l'aire era fresc i gairebé sobrenaturalment clar i vigoritzant, tant que fins i tot es podia olorar l'exuberant vegetació en la distància. Era el tipus de lloc en què en Trig Longo podia imaginar establint-se algun dia, i quan li ho va dir a la Zahara Cody, aquesta simplement va somriure.

A la vora est es van creuar amb una petita comunitat de pescadors i grangers. Coneixien la família per la qual els havia preguntat la Zahara i no els va resultar difícil trobar el petit ranxo a uns quilòmetres, situat a la vora d'un prat que dominava el llac. Quan van arribar, la Zahara es va acostar a la porta i va trucar.

La dona que va sortir a rebre'ls tenia una bellesa fosca, embruixada i embruixadora al mateix temps, amb ulls més profunds que l'espai. Als seus peus, tres nens petits li tiraven de la vora del vestit, observant amb por a aquells dos estranys apostats a la porta.

- Sí? -Va preguntar -. Puc ajudar-los?

- Kai? -Va preguntar la Zahara.

-Sí.

- Em dic Zahara Cody. Vaig treballar amb el seu marit al Purga, la barcassa presó.

- Ho sento, no entenc. - La dona els va mirar nerviosa -. Ja he parlat amb l'Imperi d'això.

- No venim en nom del Imperi -va dir en Trig.

La dona no va dir res, però la cautela es va intensificar en la seva mirada.

- El seu marit tenia alguna cosa que pretenia enviar-li -va dir la Zahara -. Només volia assegurar-me que arribava a les seves mans. - Va buscar a la butxaca i li va lliurar a la dona una làmina de flimsiplast feta esquinçalls.

Els nens es van acostar més i van estirar el coll per mirar mentre la Kai l'obria.

- Què és, mami?

La dona va trigar una bona estona a contestar. Els seus ulls recorrien la pàgina d'un costat a un altre i en Trig va veure com les llàgrimes li inundaven la cara. Llavors va tornar a mirar la Zahara.

-Gràcies.

La Zahara i en Trig van esperar que la llegís en silenci per si mateixa per segona vegada. Quan va acabar, les llàgrimes li recorrien les galtes. No es va molestar a eixugar-se-les i el seu fill gran la va envoltar amb un braç, com si d'alguna manera pogués protegir-la de la seva tristesa.

- Moltes gràcies -va dir -. Volen...? Volen passar? Estava fent te.

- Sona bé -va assentir la Zahara, i en Trig i ella van entrar en aquella casa inundada per l'algaravia dels nens i l'olor de te.

FI

Les Tropes de la Mort (XLIV)

Anterior

CAPÍTOL 44

OCELL LLIURE

En Trig va sentir el tret del blàster abans de veure-ho. Encorbat al costat d’en Chewie, havia estat mirant per tota la cabina a la recerca d'alguna cosa que pogués usar com a arma quan de sobte l'aire va cobrar vida amb una sacsejada familiar. Quan va aixecar el cap, la cosa vestida amb l'uniforme de soldat imperial jeia a un costat, lluny d’en Han.

Chewbacca estava als seus peus, corrent cap a la cosa, agafant-la -el fum encara sortint del canó- i aixafant-la contra el terra de la cabina.

En Trig va mirar en la direcció de la qual provenia el tret. El que va veure el va deixar tan impressionat que es va quedar mut momentàniament.

- Doctora Cody?

La Zahara es va recolzar en la part de darrere de la cabina amb el blàster d'en Han entre les mans, aixecat i preparat. La seva veu era feble, no gaire més que un murmuri.

- Compte, Chewbacca. Crec que serà millor disparar una altra vegada. Per si de cas.

En Han seguia de genolls, recolzat en les mans, tirant-se cap enrere, buscant frenèticament mossegades o algun indici d'infecció. Quan va veure a la Zahara davant seu, es va quedar bocabadat.

- D'on surts?

La Zahara no va respondre. Centrava tota la seva atenció en la cosa amb l'armadura de soldat. Ara es resistia sacsejant braços i cames, amb el cap caigut cap enrere mentre un fluid grisenc li rajava lentament dels llavis formant un bassal darrere del seu cap. Mentre el miraven, el fluid seguia gotejant-li pel nas i les orelles, i al final també pels ulls, com si fossin llàgrimes infectades i enganxoses corrent-li per les galtes.

- Mai els havia passat això -va dir en Han.

- Mai s'havien allunyat tant de la font.

En Han la va mirar desconcertat.

- Probablement el destructor s'ha vist altament contaminat pels residus d'aquests tancs. Potser era això el que els mantenia amb vida, alentia el procés de descomposició i mantenia els músculs receptors actius.

- Com saps tot això?

La Zahara el va mirar de reüll.

- Un droide em passa informació, recordes?

- Ei, no vaig voler dir...

- No passa res -va dir -. Mira.

Va assenyalar les finestres de les altres naus que havien sortit del destructor abans que ells. Al principi en Han no entenia què intentava mostrar-los-hi, però després d'un moment es va adonar del que passava. Les naus havien deixat de moure’s i vagaven a la deriva en la profunditat de l'espai. Mentre observava, un dels caces TIE es va desviar, es va ficar en la trajectòria d'un altre TIE, van xocar i van explotar amb l'impacte.

- Aquesta és l’errada de l'Ala Negra -va dir la Zahara -. Evitarà que vagin més lluny.

- L’Ala Negra?

-Aquest líquid negre dels bots era una versió altament refinada del virus. Tota l'operació tenia com a objectiu generar una quantitat il·limitada, probablement perquè l'Imperi pogués manipular el seu comportament quan volgués.

- Llavors, tots aquests zombis d'aquí baix no eren més que intermediaris? -Va preguntar en Han -. El mitjà per aconseguir un fi?

La Zahara va assentir.

-Això crec. Ressuscitaven els cossos, probablement per usar-los com fàbriques i distribuïdors. Però sense una exposició constant i directa al virus no poden funcionar.

En Han es va gratar la barbeta.

- Segueixo sense entendre com has arribat fins aquí. Vam veure el teu cos en el control principal de l'hangar.

- Era el d’en White -va dir la Zahara -. Va rebre la meva trucada d'emergència. Va anar a buscar-me, em va treure d'allà, però no va aconseguir sortir.

- Un desconegut es va sacrificar per salvar-te? -Va preguntar en Han -. No t'ofenguis, però això no té gaire sentit.

El somriure de la Zahara era una línia trista i pàl·lida.

- Va dir que un desconegut havia fet el mateix per ell.

***

Van viatjar molt de temps sense parlar. En Chewie va ajudar a pilotar al Han una estona i després es va retirar al compartiment a descansar, deixant solament al Han. De vegades pensava que era millor observar la galàxia així, en silenci, quan podies seure i esperar que les coses cobressin sentit, encara que no sempre fos així.

Després d'una estona, el noi va entrar a la cabina del pilot i es va asseure en el lloc que havia ocupat Chewie. En Han no va dir res, per donar-li temps fins que estigués preparat per parlar.

- On anem? -Va preguntar a la fi.

En Han va arronsar les espatlles.

- A un lloc millor.

- Llavors, no tenim un pla?

- Sempre hi ha un pla, només que de vegades cal esperar a veure quin és.

En Trig el va mirar.

- Què? -Va preguntar en Han.

- Res. Això s'assembla a alguna cosa que solia dir el meu pare, res més.

- El teu vell, eh?

- T’hauria caigut bé. – En Trig es va recolzar al seient i va mirar totes aquelles estrelles que infestaven les profunditats de l'espai -. Vas passar por allà dins?

- Jo? Psé. –En Han va arquejar una cella -. No és que estigui buscant una excusa per tornar, precisament.

- T'agrada la llançadora?

- Aquesta cosa? No està malament. Però si vols velocitat hauries de veure la meva... Bé, abans que l'Imperi me la confisqués. No és una preciositat, però...- Es va adonar que el noi mirava com el panell d'instrumentació i l'ordinador de navegació s'alimentaven de coordenades formant una cadena contínua de diàleg silenciós -. Vols provar?

- Ho dius de debò?

- Vas pilotar aquell lliscant com un campió. Em sembla que ja estàs preparat per a alguna cosa més gran.

- No podria...

-És clar que sí. –En Han li va passar uns auriculars -. Tingues, posa't això. T'ensenyaré com funciona.

En Trig va parpellejar i un tímid somriure es va esbossar a les comissures dels seus llavis.

- Saps? La doctora Cody va dir abans que aquest noi, en White, el que va morir, li havia parlat de la llançadora.

-Sí -va assentir en Han.

- En White va dir que els seus companys li havien posat un nom.

- Ah, sí?

-Sí -va assentir en Trig -. Ocell lliure. - Va mirar al Han amb indecisió -. M'agrada.

- Ocell lliure, eh? -Va repetir en Han -. Suposo que és un nom apropiat. –En Han va tirar els controls cap enrere perquè en Trig pogués veure'ls millor -. Vine aquí, t'ensenyaré com es fa.

***

L'endemà passat van vendre el transport a un grup de pirates del Martell Negre a Galantos, en una ciutat anomenada Gal'fian'deprisi.

- Com més aviat surti d'aquí -va grunyir en Han -, menys hauré d'intentar pronunciar-lo.

Estaven asseguts en un tapcafè fora del port estel·lar. En Trig mirava cap amunt des del seu costat de la taula, en Han i en Chewie estaven a un costat i ell i la Zahara a l'altre.

- Què fareu?

- Amb la nostra meitat del que hem tret pel transport? –En Han va somriure -. Tornar a comprar la meva nau.

-Em pensava que havies dit que l'havia confiscat l'Imperi.

- Estàs de broma? Tenint en compte com són de corruptes aquests buròcrates locals segurament van subhastar el Falcó abans de carregar-lo tan sols en la barcassa presó. Només és qüestió de rastrejar-lo.

- No us aneu a quedar per aquí?

- No. –En Han es va aixecar i va estirar una mà sobre la taula -. Ens veiem, doctora. - Va mirar a Trig i li va dir -: Xaval, cuida't, eh?

- Tu també.

- I vosaltres què? Teniu algun pla?

La Zahara s'ho va pensar un moment i va assentir.

- Assumptes pendents.

Següent

Les Tropes de la Mort (XLIII)

Anterior

CAPÍTOL 43

LA MORT I TOTS ELS SEUS AMICS

En els últims moments abans d'abandonar el destructor estel·lar, en Trig Longo va veure coses que sabia que mai oblidaria, independentment del molt que s'esforcés en fer-ho. Més tard, quan va intentar quadrar totes les peces perquè cobressin sentit, no li venien les paraules, i es va trobar a si mateix escodrinyant un poti-poti d'imatges, crus records i sensacions que seguien espantant-lo tant com la primera vegada que les havia experimentat.

Encara intentava bregar amb el que havia sentit veient allò allà dalt. Després de perdre a Kale, va suposar que havia sobrepassat la seva capacitat per sentir dolor, però saber que la doctora Cody havia mort també era gairebé més del que podia suportar. Allò l’havia deixat desolat per la pena i marejat per la tristesa, com si pogués vomitar alguns dels trossos més amargs del seu cor.

A baix, a terra de l'hangar, les coses havien deixat de cridar i se centraven a pujar a les naus que quedaven. Mirant-les, en Trig va veure que ja no es tractava d'una qüestió de prioritats. Desitjaven abandonar el destructor amb totes les seves forces, igual que en Trig, en Han i en Chewie.

Els odiava.

Els odiava més del que havia odiat a Sartoris o Aur Myss o qualsevol altra cosa en la seva vida. Els odiava amb una intensitat inimaginable. Era com si tota la por que havia experimentat fins al moment s'hagués solidificat en pics negres i vidriosos de ràbia pura.

Va mirar cap endavant. La llançadora d'aterratge que havia esmentat Sartoris ja estava en l'aire. Gairebé sense pensar-ho, en Trig va posar l'elevador al seu costat. Va veure que l'escotilla d'emergència s'obria i en Han el va mirar amb reserves.

- Estàs segur? És una llançadora imperial.

En Trig la va assenyalar.

- Mira.

Un braç esquelètic els va saludar des de la llançadora indicant-los que entressin, i en Trig va preferir no parar-se a discutir-ho. Va anivellar l'elevador, el va posar en mode automàtic i va pujar al muntant.

***

L'interior de la cabina de la llançadora era fosc, però allà era més fàcil respirar sense fum. El soldat imperial que tenia davant tenia un rostre pàl·lid i famèlic que va torbar a Trig immediatament; quan el soldat va somriure, va ser com veure una calavera tirant d'una fina xarxa de carn groga.

- Ets en White? -Va preguntar en Trig.

- Tanner. - L'esquelet va negar amb el cap -. White no ha sobreviscut. A la cabina només quedem en Pauling i jo.

- Sí, bé -va dir en Han, i va escurar el coll -. Ens anem o ens quedem aquí a viure?

- Quant...

De sobte tot va començar a sacsejar-se.

***

- Què passa? -Va preguntar en Trig.

En Han mirà la cabina del pilot de la llançadora, on un altre cadavèric soldat imperial – en Pauling, va pensar - manejava els controls amb malaptesa. Les seves mans penjaven d'uns canells escanyolits i consumits que semblaven controlats per un titellaire increïblement inepte.

- Què és això? -Va preguntar en Pauling amb veu ronca -. Què està passant allà baix?

- L'hangar s'està obrint -va dir en Han-. Creia que era cosa vostra.

- Negatiu. –En Pauling va aixecar un polze tort per assenyalar cap a l'exterior -. Crec que ho estan fent ells.

En Han va veure que el fons del destructor estel·lar s'obria per mostrar el buit de l'espai. A la dreta li va semblar veure la proa del Purga, que es veia molt petita a l'extrem del pou d'acoblament, com una minúscula nota al peu penjant de la gran massa de la saga del domini imperial.

Quan l'hangar es va obrir del tot, les naus capturades, un parell de caces TIE, el vaixell de càrrega, una llançadora imperial i els ales-X, van començar a sortir en totes direccions, escampant-se per l'espai com les mosques d'un cadàver. Quan una de les naus més petites va passar al costat d'ells, en Han va veure les cares citrines dels morts que el miraven des de la cabina, tan premuts que la seva carn podrida s’entatxonava contra el vidre. I l’estaven llepant?

- Vinga -va dir en Han -. A què estem esperant?

En Pauling va prémer una sèrie d'ordres i la llançadora va començar a vibrar, després es va sacsejar i va deixar de moure’s.

- Què passa?

- No ho sé -va balbucejar en Pauling -, els propulsors...

- Aixeca't -va dir en Han, que pràcticament va treure al soldat imperial del seu seient i el va empènyer cap al compartiment -. Chewie, haurem de fer-ho nosaltres mateixos. - Va mirar al seu voltant -. Chewie?

No hi va haver resposta, i en Han no tenia temps per posar-se a buscar-lo.

Va reiniciar els sistemes de navegació per posar-los en mode manual i va aixecar l'accelerador, fent que la nau caigués en picat i baixant-la fins que va veure l'hangar obert a sota. Allà hi havia la galàxia, just on l'havia deixat.

Va accelerar.

***

La llançadora va sortir de l'hangar del destructor estel·lar, va passar al costat de la barcassa presó endinsant-se en l'espai i, per un moment, en Han Solo va sentir l'augment d'adrenalina que sempre experimentava quan la nau que pilotava començava a usar tot el seu potencial.

No volia pensar en la doctora, en com hauria estat el seu final quan aquelles coses van obrir foc contra ella amb el canó làser de l'ala-X.

Però sabia que acabaria fent-ho.

No podia evitar-ho.

«Concentra't en el que estàs fent. No et posis babau ara. Encara no hem sortit d'aquesta.»

Estava començant a recalibrar el sistema de navegació per saltar a l'hiperespai quan va sentir els primers crits.

- Què està passant aquí darrere?

Es va sentir un soroll sord i en Pauling va entrar a la cabina trontollant. La sang arterial d'un vermell intens li sortia a raig del monyó on una vegada havia tingut el braç. La seva cara s'havia tenyit d'una pal·lidesa grisa encara més intensa i tenia la boca oberta de la impressió.

- Aquestes coses...

Llavors va callar. Els crits de la part de darrere de la cabina es van intensificar i en Han va veure que en Pauling feia una estranya pirueta enrere i estirava el braç que li quedava en aquella direcció, com per dir-li al Han què estava passant.

Llavors alguna cosa el va agafar i el va llançar pels aires.

En Han va posar els sistemes de guia en manera automàtica i va buscar el blàster de manera instintiva. Què havia fet amb ell? L'havia deixat de banda quan havia agafat l'accelerador, però on era?

Es va aixecar a poc a poc i va donar un cop d'ull des d'una cantonada.

Una de les coses de l'hangar del destructor estava dins de la cabina. S'havia tret el casc de soldat imperial per menjar. Com se les havia arreglat per entrar a la llançadora abans de l'enlairament? En Han no ho sabia i tampoc li importava. Tenia la boca enfonsada a la gola d’en Pauling i estava concentrat a xuclar-li la sang, arrencant enormes trossos de carn. En Han mirà avall i va veure que una de les seves botes blanques estava plantada sobre el pit de l'altre soldat imperial, Tanner, o el que quedava d'ell, que no era molt més que un bassal de sang, un uniforme negre cobert de carn i un ull completament del revés.

En Han va recórrer la cabina amb la mirada. A l'altra banda va veure a Chewbacca i a Trig ajupits al final de la fila de seients, mirant-lo. En Han va dir «blàster» movent la boca però sense emetre cap so, i tots dos van negar amb el cap.

«Què se suposa que he de fer? - Es va preguntar -. No sóc l'heroi. Quants miracles espera aquesta gent que...?»

Es va aturar.

La criatura el mirava.

I somreia.

De les dents li penjaven fils de la carn d’en Pauling. L’observava, estirava els braços cap a ell i udolava tan fort que al Han li xiulaven les orelles.

Va intentar ficar-se a la cabina, però els seus peus van ensopegar amb alguna cosa: el braç amputat d’en Pauling. Quan se’l va treure de sobre i va caure, l'últim que va veure va ser la cosa amb l'uniforme de soldat imperial caient sobre ell amb tot el seu pes.

I després només foscor.

Següent