III
En
Matt es va fregar el bony a la part posterior del seu cap i va fer una ganyota
per dins. La llum del sol es filtrava a través de la finestra de la seva presó.
Havia estat inconscient durant força temps. A l'altre costat de la cel·la, un
home roncava sorollosament. El tercer ocupant de la cel·la estava despert, amb
la mirada perduda al sostre.
En
Matt es va asseure, col·locant ambdós peus a terra. Agafant els costats del jaç
amb les dues mans, va empènyer esperant no caure de cara. Marejat, va
pressionar la part posterior de les cames contra les baranes del llit per
mantenir l'equilibri. Va respirar fondo, i després va caminar treballosament a
través de la cel·la cap a la finestra. La seva vora inferior semblava estar a
menys d'un metre per sobre del seu cap. Es va estirar, i amb prou feines va
tocar la vora amb el tou d'un dit.
-
No es pot sortir per aquí -va dir l'home que havia estat roncant.
-
No, realment no ho creia -va respondre en Matt, tornant-se cap al seu company
de cel·la. L'home era vell, el seu pèl pentinat cap enrere estava completament
blanc. Les arrugues solcaven un rostre amb el que el temps no havia estat
amable.
Assegut,
l'ancià va deixar caure les seves cames a un costat del llit.
-
No crec que et conegui, fill. Com has quedat atrapat en una cel·la amb un
parell d'espies rebels?
En
Matt va desviar la mirada de l'ancià. El seu company de cel·la encara no
s'havia mogut. Semblava analitzar amb aire solemne l'escacat del sostre,
aparentment aliè a la conversa.
-El
meu nom és Matt Turhaya –li va dir a l'ancià -. Va estar involucrat en aquestes
explosions d'ahir anit?
-
Si. Jo i en Chaz, aquest d'aquí -va assenyalar el jove eixut -. Em dic Blaide,
per cert. Sí, els vells IMPES ens van atrapar a tots dos.
En
Chaz va cobrar vida de sobte, saltant del llit. Es va apropar al Matt i el va
mirar amb desconfiança.
-
Compte, Blaide. Podia ser un talp.
-
L’han apallissat de valent per ser un talp, Chaz -va dir en Blaide amb un
somriure.
-Això
no prova res - va dir en Chaz. Es va passar els dits pels cabells llargs i
rosos que li queia sobre els ulls verd maragda, uns ulls que estaven plens de
més experiències de les que suggeria la seva edat.
-
Sí, tens raó, Chaz -va admetre en Blaide -, no hi ha manera que puguem estar
segurs que el Sr. Turhaya és qui diu ser. He d'estar fent-me vell.
-
No sóc un espia -va insistir en Matt.
-
Llavors, per què t'han tancat? -va preguntar en Chaz.
-
Els Imperials estaven buscant a un dels vostres amics. Em van agafar a mi en el
seu lloc.
-
Ho sabia! - va dir en Blaide, colpejant-se la cama amb la mà-. T'ho vaig dir,
Chaz, oi?
-
Què és el que sabia? -va preguntar en Matt, sorprès per l'esclat d’en Blaide.
-El
nostre amic... ha de ser Dodger. Et vaig dir que va escapar!
-
Dodger? -va repetir en Matt.
-
El líder de la nostra cèl·lula.
-
Encara no podem estar segurs que sigui ell, Blaide. - La veu d’en Chaz tremolar
lleugerament -. Podria tractar-se d'algun dels altres.
-
Mantingues dalt l'ànim, jove Chaz. - Un lleu somriure va lliscar per la cara
d’en Blaide mentre s'aixecava del seu llit. Es va acostar als dos homes més
joves i va posar el seu braç sobre l'espatlla d’en Chaz -. Si en Dodger segueix
viu, jo diria que tenim bastants probabilitats de sortir d'aquí. – En Blaide va
assentir amb confiança -. Sí, estic començant a sentir-me molt millor sobre
aquest embolic en què estem.
Però
a mesura que transcorria el dia, en Matt es va preguntar si algú podria fer
alguna cosa per ajudar-los. Va sentir el canvi de guàrdia al fons del passadís,
a la cambra de seguretat. Acabaven de recollir les safates del sopar, i havien
atenuat els llums al bloc de cel·les. El sol s'havia submergit en el cel de
primera hora de la nit. Les ombres queien sobre la cel·la.
Llavors,
del no-res, van ressonar pel passadís els ploriquejos d'una veu de dona.
-
Sergent - estava dient la dona, amb un to agut que perforava les orelles d’en
Matt -, què vol vostè dir amb què no té constància d'aquesta trucada?
En
Blaide es va acostar als barrots que els separaven de la llibertat. En Chaz es
va asseure al seu llit recolzat en un colze, amb les orelles alerta. No van
poder escoltar la resposta del guàrdia a la pregunta de la dona. Però la seva
rèplica va ser encara més forta.
-
Vol dir que algun incompetent em va trucar quan se suposa que he d'estar fora
de servei i em va fer venir fins aquí per a res?! -Hi va haver un moment de
silenci -. Miri, aquí ho posa, sergent: a les 18:42... Trucada de l'OSE, pres
malalt, acudeixi immediatament.
En
Chaz va gemegar, caient de nou al llit. En Matt es va tornar bruscament i el va
mirar, i llavors va somriure per dins. Gemegant de nou, en Chaz es retorçava al
llit.
-
Ho veu? -Va exclamar la dona -. Li vaig dir que aquí hi havia un home malalt! -
Va començar a caminar pel bloc de cel·les.
El
soldat d'assalt la va seguir fent ressonar els seus passos a terra.
-
Haurà d'esperar i deixar que verifiqui això amb l'OSE -va insistir.
En
Chaz estava ara tenint arcades. En Matt mai abans havia vist un home posar-se
d'aquesta tonalitat de blau.
-
Donin-se pressa! -va cridar en Blaide des de la presó -. Està tenint problemes
per respirar!
En
Matt va mirar la dona jove de celles arrufades que va aparèixer a la vista. Una
gorra ocultava l'escàs pèl del seu cap. La seva túnica negra li quedava molt
cenyida, un uniforme imperial amb insígnies del cos mèdic i la insígnia de rang
de tinent.
-
Obriu la porta, sergent - li va ordenar.
-No
és més que un espia rebel, tinent. L’executaran en un parell d'hores de totes
maneres - va grunyir el soldat d'assalt.
-
Sergent, si desitgen executar-lo, em sembla perfecte. Però el meu deure és
assegurar-me que es trobi prou bé per estar dempeus davant d'aquest escamot
d'afusellament. Després de tot - va dir sarcàsticament, arrugant el nas davant
els homes a l'altre costat dels barrots -, volem estar segurs que tots els seus
amics sàpiguen que anem de debò. Ara -va insistir -, obriu aquesta porta.
-
Vostès dos, apartin-se -va indicar el soldat d'assalt al Blaide i en Matt. Va
teclejar el codi de seguretat en el panell d'accés. Amb el seu rifle
desintegrador preparat, el soldat va entrar a la cel·la. La tinent estava dos
passos per darrere d'ell, furgant ja a la seva bossa metge quan la porta del
turboascensor es va obrir al final del passadís.
Dos
trets van sonar a prop de l'estació de seguretat.
Va
reaccionar amb rapidesa, el soldat es va tornar, aturant-se a mig moviment,
quan es va adonar que la tinenta l’estava apuntant amb una pistola blàster al
cap.
-
Deixeu anar l'arma, sergent - va dir ella.
Un
altre parell de passos van ressonar pel passadís mentre el rifle desintegrador
del soldat queia a terra. En Matt va mirar amb incredulitat la Metallo corrent
fins a la cel·la.
-
Tothom està bé? -va preguntar ella. La tensió a la cara es va dissipar quan va
veure al Matt a la cantonada de la cel·la.
-
Només uns quants bonys, cap -va dir en Matt, fregant-se el punt sensible a la
part posterior del seu cap.
-
Sortim d'aquí- va suggerir en Blaide, ajupint-se per recollir el rifle
desintegrador del soldat d'assalt. En un ràpid moviment es va redreçar,
colpejant el pit del soldat amb la culata del fusell. L'home va ensopegar cap
enrere i en Blaide el va abatre a terra agafant el seu casc i girant-lo fins
que el coll del soldat es va trencar.
-
Això era necessari? -va preguntar la Metallo.
-
Ens vindrà bé el rifle. A més, qui ha demanat la teva opinió?
-
Ja n'hi ha prou, Blaide - va dir la tinent amb les celles arrufades.
-
M'alegro de veure't de nou, Midget –va saludar en Chaz a la jove, saltant fora
de la llitera.
-La
teva actuació ha estat encomiable, Chaz -va respondre ella. Va assenyalar
l'uniforme del mort -. Ara, vegem què tal fas de soldat d'assalt.
Cinc
minuts més tard la Midget conduïa el seu esquif pels carrers d’Eponte mentre el
sol lliscava per sota de l'horitzó. La boira s'havia apoderat de la ciutat. Els
fanals brillaven com si estiguessin tancats darrera d'una gruixuda cortina. Un
edifici incendiat encara cremava des de la breu batalla de la nit anterior.
En
Blaide va mirar al seu voltant amb nerviosisme quan uns soldats d'assalt els
van detenir en un lloc de control. En Chaz, dempeus amb rigidesa a la part
posterior del vehicle, sostenia un rifle blàster sobre el seu pit blindat. La
Midget li va lliurar un quadern de dades a un dels soldats. Inclinant el cap,
va estudiar les ordres que contenia, i després, lentament, va examinar als seus
presoners.
-
Investigació experimental, eh, tinent? -va preguntar el soldat d'assalt.
-
Així és, capità -va respondre la Midget.
-
Mai abans vaig veure una cosa com això -va dir, assenyalant cap a la Metallo.
-
Interessant, oi?
-
I els altres dos?
-
Jo només sóc l'encarregada del lliurament, capità. No tinc ni idea del que
tenen planejat per a ells -va respondre mentre que dos soldats s'acostaven a
l’esquif.
Agitant-se
incòmode, en Blaide va ensopegar amb en Chaz i va fer que perdés l'equilibri.
Alarmat, un dels soldats d'assalt va treure el seu rifle blàster i va apuntar
al grup.
-
No passa res -va dir en Chaz -, ho tinc tot sota control.
-
Més li val, sergent -va contestar el capità.
-
Si no li importa, capità, he de seguir endavant- va dir la Midget.
-
Un moment, tinent - va contestar.
En
Matt va llançar una mirada preocupada a la Metallo. Calmada i freda, es va
tornar lleugerament perquè les seves mans quedessin ocultes a la vista. Pel cua
d' ull, va veure en Blaide darrere d'ell, fent un subtil gest amb el cap al
Chaz.
El
capità es va tornar cap a un dels seus subordinats.
-
Sergent...
Abans
que tingués l'oportunitat de dir una paraula més, els trets de blàster van
il·luminar l'estació de control. La Midget va disparar la seva pistola contra
el capità de les tropes d'assalt. La Metallo va extreure el seu propi blàster i
es va encarregar d'un segon soldat mentre en Chaz intercanviava foc amb el
tercer.
-
Treu-nos d'aquí! -va exclamar la Metallo.
La
Midget va accelerar al màxim els controls quan una explosió va colpejar la part
posterior de l’esquif. En Blaide va fer un últim tret, colpejant el soldat
d'assalt amb el qui en Chaz no havia acabat.
-
Sabia que no hauria d'haver pres aquesta drecera - va dir la Midget.
-
Està bé, Midget. Estem tots fora de perill -va dir la Metallo.
-
Idiotes incompetents -va remugar en Blaide entre dents.
-
Per sort per a nosaltres -va dir en Chaz.
-
Ei, Midget, de totes maneres, on anem? -va preguntar en Blaide.
-
Hangar 10.
-
No hi ha senyals de persecució - li va dir mentre l'esquif creuava el carrer a
gran velocitat passant per davant d'una filera de magatzems foscos -. Què va
passar amb Dodger?
-
Ens està esperant.
-
T'ho vaig dir, no és cert, Chaz?
-
Sí, tens raó, Blaide -va respondre en Chaz, deixant anar un sospir
d'alleujament.
-
Hangar 10- va repetir en Blaide -. Anem a anar a algun lloc?
-
Amb gust us trauré del planeta si creieu que no esteu fora de perill a Kabaira
- va dir la Metallo.
-
Tens una nau?
-Sí.
És un vell vaixell de càrrega Suwantek. Sol transportar subministraments, però
crec que puc treure de contraban uns espies rebels sense cap problema.
En
Blaide va assentir.
-
Bé- va dir en veu baixa. Va apuntar amb la seva arma a la Metallo -. Crec que això
és tot el que necessito saber.
-
Blaide?
-
Ho sento, Chaz. Potser és només un vell boig. Però tinc la intenció d'estar al
costat guanyador quan tot estigui dit i fet. - Arronsant les espatlles, va
prémer el gallet del rifle blàster.
-
No! -va cridar en Matt, saltant cap al Blaide mentre el fusell disparava.
Colpejat per l'explosió, en Matt es va ensorrar quan l'esquif va virar
bruscament en un revolt. En Chaz va envestir amb el cap al Blaide. Blaide el va
empènyer a un costat, tractant de recuperar l'equilibri. Es va posar dret. Amb
els ulls oberts i una expressió d'incredulitat a la cara, es va trobar mirant
al canó del blàster de la Metallo. Ella va disparar. Agafant el seu ventre, en
Blaide va panteixar a la recerca d'un últim alè i va caure a terra de l'esquif
costat d’en Matt.
La
Metallo es va agenollar al costat d’en Matt.
-No
te’m moris, Matt. No després de totes les molèsties que m'he pres!
-
Estic bé, cap. – En Matt va fer una ganyota, incorporant-se lentament a mesura
que l'esquif prenia una altra corba del camí.
-
Què estaves tractant de fer? Aconseguir que et matin?
-
Només m'ha fregat, cap. No te’n desfaràs de mi tan fàcilment.
La
Metallo va somriure, estrenyent el seu braç.
-Gràcies,
Matt -va dir mentre l'esquif s'aturava a l'hangar 10.
En
Hunter va sortir de la nau saludant els seus amics a la part inferior de la
rampa. Somrient, va agafar en Chaz en una abraçada d'ós.
-
Vaig pensar que t'havia perdut, fill -va dir.
-
Estic bé, pare -va xiuxiuejar en Chaz a cau d'orella del seu pare, escoltant la
brusca inhalació mentre l'home més vell va fer una ganyota de dolor -: I tu?
-
Bé. Tot està bé ara.
Fora
de l'hangar, un altre esquif va girar la cantonada, derrapant amb un grinyol.
-
Tenim companyia! -va cridar la Midget.
-
És hora d'anar-se'n, amics -va dir la Metallo, pujant a la nau per la rampa amb
Matt darrere d'ella.
En
Hunter va colpejar el tancament de l'escotilla tan aviat com tothom va estar a
bord.
-
Anem, Tere! Sortim d'aquí! -va cridar cap a la cabina.
La
nau es va elevar lentament del sòl de durciment de la badia d'aterratge.
Aixecant pols, va deixar darrere un núvol mentre una dotzena de soldats
d'assalt entrava precipitadament a la badia.
-
Matt, pots ocupar-te’n...?
-
Cap problema, cap. Traçant un curs directament fora d'aquí - li va dir,
teclejant febrilment a la consola del copilot -. Ens estan trucant de
l’espaiport. Ens ordenen que tornem enrere.
-
Estic rebent diversos senyals, Matt.
-
Què són? -va preguntar en Hunter, examinant els cels mentre el Recerca Estel·lar abandonava l'atmosfera
de Kabaira i es dirigia cap a la foscor plena d'estrelles de l'espai profund.
-
Tres Caçadors de Caps -va respondre en Matt -. Probablement la patrulla
espacial local.
En
Chaz es va acostar al seu pare a la cabina.
-
He sentit que deies Caçadors de Caps?
-Sí.
-
Tens una nau ràpida, capitana? -va preguntar en Chaz.
-És
una molt bona nau, jovenet -va respondre la Metallo.
-
Escuts activats -va informar en Matt -. Trenta segons fins que saltem.
La
Metallo va estudiar els sensors de la nau. Els Z-95S els estaven guanyant una
mica de terreny.
-
És hora d'una mica de pilotatge creatiu, nois. Serà millor que us subjecteu bé
-va dir mentre el Recerca Estel·lar
es decantava fortament a babord. Li va fer l'ullet al seu copilot -. Matt,
recorda’m, quan arribem a un port segur, que hem de fer algunes modificacions
al motor si seguirem en aquesta línia de treball!
En
Matt va somriure.
-D'acord,
cap -va dir mentre la nau girava a través d'una sèrie de rínxols. Diversos
trets els van copejar la proa.
-
Temps?
-
Cinc segons.
-
Ens anem - va exclamar la Metallo, activant la hipervelocitat.
Estrelles
clapejades van omplir la pantalla de visió quan el Recerca Estel·lar va fer el seu pas a l’hiperespai. En Matt va
mirar com les estrelles s'estiraven formant línies estel·lars, meravellat
davant la increïble bellesa de tot això. I per primera vegada en molt més temps
del que podia recordar, es va sentir complet de nou. No estava segur del que li
oferiria el futur, però per ara era un començament, un nou passatge de la seva
vida, amb nous amics, noves batalles... i nous enemics.
