Només els droides serveixen al Creador (i VI)

Anterior

VI

Els habitants de l'estació abarrotaven el passadís del saló del Punt Tekra, alguns bruts i descuidats i altres d'uniforme, tots tractant d'entrar al saló. En Toalar va sospirar.

- No hi ha manera -va dir amb la seva veu monòtona -. Haurem de tornar.

- No, no ho farem -va murmurar en Woyiq -. Encara que hagi de pujar a peu al nivell superior i fer un forat a la coberta, veurem a l’Agapos.

- Seguiu-me. – En Hoil es va submergir en la multitud.

En Daye es va aferrar a les espatlles d’en Woyiq. Les seves cames penjaven sobre els braços d’en Woyiq. Els rondinaires habitants de l'estació s'apartaven veient que en Hoil era sunesià. En Daye es va empassar el seu orgull i es va deixar portar.

Van arribar a una àrea oberta dissenyada per donar cabuda a 20 o 30 persones. En Daye va calcular que aquesta multitud eren 50 o més. En un dels diversos sofàs propers a una mampara hi havia assegut un altre sunesi. A través de la Força, en Daye va sentir la seva presència com un forn d'energia esmorteït.

L’Agapos va veure en Hoil.

- Amic - Trinà, i després va dir -: Deixeu passar a aquestes persones.

En Hoil es va obrir pas a través d'un mar d'habitants de l'estació asseguts amb les cames creuades. Darrere en Woyiq, probablement en Toalar també anava avançant.

En Daye només veia l’Agapos. La presència del sacerdot/príncep li va fer pessigolles com el bacta. La llarga túnica amb caputxa de l’Agapos queia en llargs plecs de color gris platejat sobre el sofà marró descolorit. Les crestes del seu front es destacaven amb força, més semblants a les d’en Hoil que a les de la Nee.

- Qui són aquestes persones? -va preguntar.

En Hoil es va agenollar sobre la coberta.

- Rebels i amics -va respondre -. Sense ells, vostè hauria estat destruït per les naus d’en Beka.

- Error comprensible. – L’Agapos va estendre els seus palmells -. Els tekrans van subministrar peces de recanvi als meus... segrestadors. Van romandre atracats durant menys d'un minut.

- Ho sé -va murmurar en Daye. Això li havia fet sentir alleujat i adolorit, una parella d’emocions capaces de tornar-lo boig.

- Veu ser vosaltres els que ens van seguir? -Va preguntar l’Agapos.

-Sí. Aquest... – En Hoil assenyalà cap amunt, a Daye -... es va adonar que vostè estava a bord. Semblava conèixer els caçadors que el van segrestar.

L’Agapos va mirar en Daye.

- El teu nom, germà/fill? No, espera. Estàs incòmode. - Va recollir els plecs de la seva túnica i li va fer senyals a Woyiq -. Asseu-lo al meu costat.

En Woyiq va deixar que en Daye llisqués des dels seus braços. En Daye amb prou feines podia creure el que estava succeint. Havia conegut a l’Agapos. Estava assegut al costat de l’Agapos.

- Ara -digué el capellà/príncep -. El teu nom?

- Daye Azur-Jamin.

L’Agapos el va mirar fixament. Sens dubte, la Tinian li havia dit al sacerdot/príncep que era mort. Què més li havia dit?

L’Agapos es va posar dret d'un salt i va aixecar els braços.

- Amics i germans -va cridar -, gràcies per la vostra acollida. He de parlar amb aquestes persones. Podem continuar la nostra comunió més tard?

La multitud es va dispersar en silenci, com si l’Agapos inspirés cortesia. El sòrdid saló va quedar buit excepte per l’Agapos, en Hoil -assegut a l'esquerra del sacerdot/príncep -, en Woyiq, amb les cames creuades als seus peus, i en Toalar... que estava a diversos passos de distància, prement una mà contra el cap, com si li fes mal miserablement.

L’Agapos va posar una mà a l'espatlla d’en Daye.

- Ella està malalta de pena -va murmurar -. Per què li has enganyat?

La culpa va colpejar en Daye.

- Per poder lliurar-me a la Rebel·lió. Era millor, senyor... fer-li pensar que havia mort... que deixar que em veiés així. - Va estendre ambdues mans sobre les seves cames.

- Tu també estàs plorant, per la pèrdua de la seva antiga vida. Ella et voldria tal com ets.

-Sí -va començar a dir Daye -, però...

- Has fet un gran sacrifici, germà/fill. Però estàs massa orgullós d’aquest fet.

En Daye va parpellejar. Orgullós?

- Els imperials van matar als seus avis.

-Sí. Pobre nena. I què hi ha dels seus pares?

- Ella mai els va conèixer. - Per un company de treball, en Daye únicament havia esbrinat que la mare de la Tinian la va abandonar abans de desaparèixer -. Diu vostè que està malalta?

- Està tractant de matar la seva capacitat d'estimar. Potser tingui èxit. – En Daye es va mirar les mans. Hauria estat millor haver mort a sentir això -. No és tot per culpa teva -va dir l’Agapos -. És la seva elecció. Chenlambec intenta dissuadir-la.

En Daye havia intentat imaginar aquest caça-recompenses poc convencional.

- Com és ell?

- Valent. Intel·ligent. Ella no se n'adona del molt que es preocupa per ella.

En Daye va cobrir els ulls. Li feia mal tot el cos, especialment el cor.

- Com et van ferides? -va preguntar l’Agapos en veu baixa.

Explicar la seva història no va proporcionar a Daye cap plaer.

- Et vas assegurar de no fer mal a ningú més -va observar l’Agapos.

En Daye va assentir, confortat en contra de la seva voluntat per la presència de l’Agapos.

- Ho vaig intentar. No vaig tractar de salvar-me a mi mateix.

- Encara et fa mal?

-Sempre -va admetre. Els nervis de les cames estaven bloquejats, però l'espatlla bategava gairebé constantment.

- El dolor és fàcil de controlar amb la Força. Ja ho estàs fent... en certa mesura.

En Daye va posar la seva mà sobre l’espatlla de l’Agapos.

- Jo crec que vostè em pot ajudar. La seva deixebla, la Nee, em va mostrar com curar-me la vista.

L’Agapos es va tornar cap als altres.

- Disculpeu-nos per un instant. Vostè, sobretot -va dir dirigint-se a Toalar -. No hem parlat, però sé que vostè va ajudar que avancessin els esdeveniments. Gràcies.

- El plaer és meu - va grunyir en Toalar.

-No m’ofendré si marxa - li va assegurar l’Agapos -. Parlarem pel comunicador. Li tinc en la més alta estima, però la meva presència fa mal als gotals.

Els ulls vermells d’en Toalar es van il·luminar.

-Gràcies -va exclamar. Va sortir galopant cap a fora.

- Ara. – L’Agapos es va girar cap en Daye -. Pots fer molt tu mateix, usant la Força. Intenta-ho...

Deu minuts més tard, en Daye es va redreçar. Com l’Agapos afirmava, el control del dolor no va ser difícil. Només necessitava que l'hi ensenyessin.

- Uneix-te al camí sunesi -va dir l’Agapos suaument -. Amb el temps, podries arribar a curar-te.

- Amb el temps? - L'esperit d’en Daye es va enfonsar de nou.

- Els teus ulls van ser sanats pel Creador -va insistir l’Agapos -. Per mostrar-te que es podia fer. Sifu mungu - va cantar, somrient.

Havia de ser cert. No li havia costat cap esforç.

-Sí -va dir en Daye.

- El teu esperit necessita guariment, també. Hi ha molt de bo en tu, però el teu orgull i el teu dolor et fan un home inferior. Ofereix la teva vida al servei, i el salvaràs.

En Daye va vacil·lar. Era això el destí, o una agradable temptació?

-Jo estaria encantat d'ensenyar-te. El major regal consisteix a servir a cada individu, no... - Va obrir les mans mostrant l'habitació buida -... a transmetre a tota la galàxia.

- La Tinian i en Chenlambec salven una vida cada vegada - va convenir en Daye -. Agapos, si us plau, romangui ocult. Per la seva pròpia seguretat... i per la d'ells. Chenlambec i Tinian arrisquen la vida per salvar altres. - Hauria d'haver sabut que ella no cometria un error de judici!

-El meu poble es lamentarà - va objectar l’Agapos.

- Envia a Hoil de tornada. – En Daye va mirar més enllà de l’Agapos, a l'altre sunesi -. Ell pot transmetre el secret.

- L'engany mai no és savi -va respondre l’Agapos -. Jo mateix podria haver matat els teus estimats amics.

En Hoil aixecà una mà.

- Mestre, els habitants de l'estació han mantingut aquest lloc en secret.

-És cert.

- Quan hem de protegir informació davant la intel·ligència imperial, es pot fer.

El sacerdot/príncep va creuar les mans.

- Molt bé. Romandré ocult. Prendré un altre nom. Però duplica la velocitat dels meus escrits.

-Fantàstic -va murmurar en Hoil.

- No tindré res que em distregui. No tindré cap seguidor a qui nodrir. Llevat que aquest germà/fill vulgui ajudar-me... - Va aixecar la cresta d'una cella davant Daye.

L’Agapos necessitaria una nova identitat i un ajudant amb coneixements tecnològics per ajudar a transmetre els seus assajos. En Daye volia acceptar; se sentia profundament honrat, però, quant d'aquest anhel era un desig egoista d'estar complet, un dia... i de revelar-se a si mateix, curat, a la Tinian?

- Bé -va dir l’Agapos suaument -. Aquesta sensació és humilitat. Els tekrans em diuen que mantenen un món segur. Allà podrem difondre els meus escrits. I he sentit dir que construeixen armes per a la Rebel·lió. – L’Agapos va arrufar els llavis platejats -. M'han dit que eres un investigador experimentat.

La Tinian havia tret de contraban de Druckenwell dos dels seus circuits electrònics, amb l'esperança que algú pogués tornar a desenvolupar el camp anti-energia d'Armament I'att. Algun dia. Els havia deixat amb Una Poot... i en Toalar l'havia informat d'això poc després. De sobte va veure el seu futur.

- Porti’m com el seu ajudant, llavors -va dir -, o el seu acòlit.

L’Agapos inclinà el cap.

- Amb el temps, potser, el meu deixeble. Però tingues en compte el preu. Algun dia, et demanaré una difícil penitència.

En Daye va aixecar una cella.

- Hem de buscar la teva Tinian, germà/fill.

***

En Chen va grimpar per l'escotilla de coberta.

- Tot fet a pedaços? – La Tinian encara tremolava, però els crits de l’Agapos no l'havien lesionat de forma permanent. El Wroshyr (el Wroxidat, s'hauria de dir) ja feia millor olor. En Chen va sacsejar el cap i va udolar.

- Com nou -va repetir la Coqueta. La Tinian l'havia polit fins a fer-la brillar... i havia aconseguit una nova amiga -. Fins i tot molt millor, en alguns llocs. Has vist aquest segon mecànic? Quin homenàs...!

La Tinian no tenia paciència amb els paios fermots.

- Bé -va interrompre -. Propera parada, Ookbat. Dia de paga. Aquesta és la millor recompensa hagis cobrat mai? – En Chen va clavar la seva fosca barbeta al pit platejat i va riure -. Bé- va sospirar ella. Era exasperantment generós -. La major part va destinada a Una Poot. Però, puc fer una petició?

En Chen va bordar i li va posar la mà al braç.

- No, Ng'rhr. - Afectuosament, va acariciar el seu suau cabell. No és això. No necessito coses boniques. Però al Wroshyr li aniria bé una millor protecció. - Un udolant riure va sacsejar les malmeses mampares.

- Això és graciós? - va grinyolar la Coqueta -. Cap, com a mínim li deu un blàster I'att! Ella li ha tornat a salvar la vida. Recordeu l'habitació del transmissor de l’Agapos.

La Tinian la va mirar fixament.

- Coqueta! Mai li diguis això a un wookiee!

En Chen va cantar un suau retret.

-Bé. – La Tinian va arronsar les espatlles -. Està bé. Si això serveix perquè facis millores!

________________________________________

Nota de l'autor: La majoria de les "dites" de l’Agapos es basen en les paraules de John Adams, Thomas Jefferson i Thomas Paine, que van avivar una revolució fa no tant temps en aquesta galàxia. Com va escriure Jefferson: "Jo sostinc que una petita revolta de tant en tant és una cosa bona, i tan necessària en el món polític com les tempestes en el físic."

FI

Només els droides serveixen al Creador (V)

Anterior

V

Gairebé una hora més tard, la Tinian estava dreta al costat de l'espatlla de l’Agapos, i en Chen estava prop de l'estació del pilot. Tots s'havien posat màscares d'oxigen i bombones auxiliars. L'indicador de l'ampolla d’en Chen ja brillava en vermell.

Els hi havia faltat molt poc -esgarrifosament poc- quan van sortir de l'hiperespai i es van trobar amb una nau imperial just a la seva cua. En Chen havia realitzat precipitadament el seu segon salt. Podrien aparèixer a anys llum de distància del Punt Tekra.

Coqueta havia aïllat els tancs d’oxiagua. En Chen havia tensat el teixit en un pot de mostres, i després va lliurar els tancs a l’Agapos.

- Protegiu-vos les orelles. – L’Agapos va col·locar cap per avall una ampolla de recollida i va introduir els connectors.

La Tinian va retrocedir fins a la mampara oposada i va estrènyer les dues mans als costats del cap.

Llavors l’Agapos va cridar. Les vibracions ultrasòniques van ressonar per les mampares el·líptiques. La Tinian va notar com el seu cos vibrava i les seves galtes enrogien. Se sentia marejada. En Chen gemegava de dolor.

L’Agapos respirà fondo.

- Esteu bé?

De manera que era així com els hauria matat. En Chen va udolar.

- Estic bé -va replicar ella -. I tu?

- Funciona? – Trinà la Coqueta.

L’Agapos va agitar l'ampolla de recollida.

- D'aquesta quantitat d'oxiaigua, això és tot el que puc aconseguir. Sí, un altre regal. Aquest, d'agraïment.

- Si estem de camí - va murmurar la Tinian amb amargor -. Endavant.

L’Agapos va obrir la boca com per dirigir-se a ella de nou, i després va sacsejar el cap i es va allunyar.

La Tinian es va subjectar al seu seient.

***

En Chen estava dirigint el Wroshyr a una base d'atracada quan una altra nau va aparèixer en els seus sensors.

- Ell una altra vegada! -va cridar la Tinian a través de la seva màscara d'oxigen.

En Chen va deixar anar una barreja de grunyit i lladruc.

- Prepara't per sortir corrent -va advertir a l’Agapos. Ell havia estat parlant amb ella mentre les ampolles de recollida es buidaven de nou, protegint-la de l'avorriment i la por. Ell comprenia el dolor, la seva companya d'unió també havia mort. Simpatitzava amb el seu somni recurrent de córrer frenèticament, esquivant els trets làser, sense gosar mirar enrere. I li havia deixat alguna cosa en què pensar: "Tant l'amor com la lleialtat s'han de sostenir mitjançant el sacrifici. Fins que puguem aprendre a tornar bé per mal, no hi haurà tranquil·litat."

Poc pràctic, però ennoblia la seva memòria d’en Daye. A ella li hauria agradat abraçar Agapos, però les seves mans estaven ocupades pels controls de maniobra. Encara estava aprenent a pilotar aquest cub rovellat.

- Van a reequipar-nos? -Va preguntar l’Agapos.

- Estan a l'espera. – En Chen va explicar la seva necessitat i les presses.

L’escotilla lateral va sonar. La Tinian va desbloquejar el tancament.

- Adéu -va dir per sobre l'espatlla -. Bona sort.

- Us dono les gràcies...

L’escotilla es va obrir de cop. L’Agapos va saltar fora de la nau. Tres persones van entrar d'un salt. En Chen va bordar una ordre.

- Sota la coberta -va traduir la Tinian -. De pressa.

Següent

Només els droides serveixen al Creador (IV)

Anterior

IV

La llançadora s'havia aturat. Els camals sagnants d’en Daye havien format crosta amb les seves articulacions. La Nee es va parar davant seu, envoltada per l'aura de les llums de cabina amb la cirriboira. Una sensació de xoc terrible el va despertar com una bufetada.

- Què passa? -va preguntar.

Ella va agitar un llarg braç.

- Vine. L’Aiteff et portarà.

El droide de pit pla va rodar per col·locar-se en posició. La Nee va córrer cap a l'escotilla i va desaparèixer a través d'ella, deixant en Daye sol amb l’Aiteff. Ell va pujar als braços de metall del droide.

- Què ha passat? -Va preguntar -. Què passa?

-Crida d'auxili -va respondre l’Aiteff -. Agapos havia d'haver transmès avui. Algú va trobar la seva base de transmissió.

A Daye se li van eriçar els pèls de la base del coll.

- Els imperials?

- Esperem que no. – L’Aiteff es va posar en marxa -. Els seus escortes estaven pràcticament desarmats.

- Per què?

- Per evitar la detecció. Ell diu que la seva defensa és el Creador.

Agapos... desaparegut. Amb un preu posat pel seu cap.

L’Aiteff va rodar per un passadís llarg i corbat, amb el sostre ocult per la boira brillant. Immediatament, girant una corba tancada, va entrar en una habitació plena de droides, humans i desmanegats sunesis. Els llums de les consoles parpellejaven, creant semiesferes d'aire brillant i acolorit.

L’Aiteff es va acostar rodant a un gran pou d'observació. Un droide de protocol humanoide es va posar al seu costat, a prop d’en Toalar i en Woyiq.

- Aiteff - va saludar el droide -. Daye, sóc BK-4, el segon al comandament de l’Agapos. Us donem les gràcies a tots vosaltres per les armes que heu portat, però no podem recuperar-les encara. El nostre equip de recerca acaba d'arribar al búnquer de l’Agapos. Els seus ajudants s'estan despertant de l'atordiment. La sang de l’Agapos està per tot arreu. - Indignat, en Daye va estrènyer els punys -. No rastregem cap nau entrant -va continuar BK-4 -. Sense Agapos per beneir les nostres batalles, no podem sobreviure.

En altres circumstàncies, en Daye podria haver desconfiat d'un androide sense restriccions. Aquest semblava haver-se posat al comandament sense que ningú ho objectés.

-Hi ha una que està marxant -va assenyalar en Toalar amb vehemència al pou d'observació.

Un embalum sospitós rodó i vermell avançava a tota velocitat per sortir del sistema. Quatre dards daurats el seguien. Des de l'altre costat de Monor II, vuit naus més van sortir en la seva persecució.

- Deuen ser els assassins caça-recompenses - va convenir BK-4 -. Els hem cridat. No responen.

En Daye va assenyalar els dards.

- Aquests són els teus?

- I els altres són d’en Brago. - La Nee es va tocar la màniga socarrimada. La intensitat del seu dolor va fer que en Daye desitgés que Una no l’hagués entrenat.

El droide platejat es va girar.

- Amplieu la zona d'objectiu.

L'embalum i els dards van omplir el pou. En Daye ja no necessitava aclucar els ulls. Els dards s'estaven acostant.

BK-4 tamborinava amb els seus dits en el seu costat.

- Si no els abatem, Brago ho hauria de fer.

- La venjança correspon al Creador - va objectar la Nee.

El droide va respondre:

- No hem de deixar que els assassins s'escapin.

- Acabeu amb ells -va murmurar en Woyiq.

En Daye va mirar l'embalum. De sobte va veure la seva distintiva forma de platet. Se li va fer un nus a la gola.

- Quina lectura obteniu dels escuts d'aquesta nau?

Un altre androide va tocar un punt de la interfície del pou, i després va respondre:

- Marginal. El blindatge de partícules és només el 37 per cent de l'estàndard, i els escuts d'energia tenen llacunes de freqüència. Això no serà difícil.

Tinian! Però, per què aquí?

Per la recompensa pel cap de l’Agapos! Chenlambec no era un caça-recompenses ordinari. Una s'havia negat a donar més explicacions. El petit platet ni tan sols estava tractant de retornar els trets.

- Alto el foc! -va exclamar -. És un agent rebel! Quantes formes de vida hi ha a bord?

- Perdó? - El cap de BK- 4 es va tornar cap a ell.

- Formes de vida - va etzibar en Daye -. Quantes? Pot ser que aquest caça-recompenses hagi fingit la mort de l’Agapos per salvar-lo de l'Imperi! - Falques blaves van aparèixer a distància de tret davant els dards sunesians.

BK- 4 va tocar la interfície.

- Tres formes de vida. Què et fa tenir aquesta estranya idea?

Chenlambec... Tinian... i un altre. L’amic de l'Una no havia assassinat a l’Agapos!

-El vostre líder està en aquesta nau -va insistir en Daye.

Cada sunesi, cada droide, cada humà a la sala es va quedar immòbil i el va mirar fixament. La seva sorpresa el va colpejar amb força.

- Però l'Imperi va posar una recompensa per la seva mort. - BK- 4 va agitar els seus braços platejats.

- De manera que van fingir la seva mort. - Estava advertint Toalar els seus pensaments de pànic? Escuts inadequats! -. Podeu córrer el risc de matar Agapos si està a bord?

- No! – Trinà la Nee -. Beka, canvia les ordres!

BK- 4 va decantar el cap metàl·lic, exasperadament calmat.

- Si aquests són agents rebels, per què no ho vas dir...?

- Acabo de reconèixer les seves especificacions!

Una de les falques blaves a distància de tret gairebé va escombrar el platet sense blindatge.

- Alto el foc -va suplicar en Daye -. Nosaltres els perseguirem. Doneu-nos una nau.

-Aquesta és tota la nostra força de defensa –va trinar la Nee.

- Llavors demaneu a Una que torni -va dir en Daye -, però deixeu-nos perseguir-los. Si aquests imperials posen les mans sobre Agapos, serà assassinat de veritat.

BK- 4 va tocar la interfície.

- Canvi d'ordres - va entonar -. Desactivar però no destruir. Després esperin per escortar una recuperació d'armes.

Una falca blava va brillar en vermell. En Daye va empassar saliva presa del pànic. BK- 4 havia canviat les seves ordres massa tard?

Les falques blaves es van apagar. El platet de color vermell va continuar fugint. BK- 4 va contemplar la interfície.

- Danys menors -va observar -. Alentits però no paralitzats. L’Aiteff, porta a aquestes persones a la meva llançadora personal. - El seu cap va girar cap en Toalar -. Vaig arribar a Monor com a botí, robat a un amo cruel. Servir Agapos és prou llibertat. Heu de portar-lo de tornada.

En Daye estava preocupat: Com de greus serien els danys a la nau d’en Chenlambec? Necessitarien rescat?

- Ho intentarem – va prometre. Vinga, vinga!

-Però si estàs equivocat -va continuar el droide -, si Agapos és mort, llavors els caçadors de recompenses no han de viure per recollir la seva recompensa. Agents rebels o no.

- Ho jurem -va declarar en Toalar -, però tingues en compte això: potser Agapos vulgui romandre ocult.

- Hoil! - Beka es va tornar cap a un costat-. Ajuda'ls. Després torna per informar.

Un sunesi prop d'una escotilla es va quadrar. La seva pell era més verda que la dels altres, i les crestes del seu front més àmplies.

- Seguiu-me -va exclamar.

Per fi! Woyiq va avançar cap en Daye, però l’Aiteff ja estava girant sobre el seu eix. Fent cruixir les seves cadenes, va perseguir en Hoil i en Toalar per la passarel·la exterior de la cúpula, per a continuació pujar una rampa en espiral. En Woyiq corria al seu costat. La llançadora de tres aletes que hi havia a la pista tenia línies clarament imperials.

- Bonica -va grunyir en Woyiq -. Però, és ràpida?

- La més ràpida que tenim. – L’Aiteff va dipositar a Daye en un seient de la segona fila, i després es va retirar -. Aneu amb el Creador!

En Daye es va passar una mà pels ulls. No hi havia hagut cap dolor, cap millora gradual. Només curació instantània.

- Ho farem -va respondre -. Gràcies. - Fos el que fos en el que creien els sunesis (la curació, o la vida després de la mort), volia saber més d'això. Si no interceptaven Agapos, tornaria.

L’escotilla es va tancar. En Woyiq es va deixar caure al costat d’en Daye. Prenent els controls amb les seves mans proveïdes de grapes, en Toalar els va enlairar.

I si no era la Tinian? En Daye va mirar per sobre l'espatlla d’en Hoil. El sensor principal brillava en verd.

- Radar? -va preguntar, recordant la seva suposició.

- Beka va modificar aquesta nau. – En Hoil va acariciar la consola -. El nostre té menys abast que la majoria dels escàners, però podem calibrar l'acceleració de salt.

- Què vols dir? – va palpitar la veu monòtona d’en Toalar.

Els ossuts dits d’en Hoil van ballar en el panell.

- Llegirem el seu impuls quan saltin. Això ens donarà una bona conjectura pel que fa a la seva distància.

Era la Tinian? En Daye va intentar relaxar-se en la Força. En un impuls, va pregar: Si us plau... qui vulgui que siguis... mostreu-me si...

La presència de la Tinian va travessar la seva ment com un dard. A continuació, el platet va desaparèixer amb un parpelleig.

Els danys no eren tan greus, llavors. Havien saltat. Però allà dalt estava la Tinian!... i Agapos. Potser Agapos pogués guarir les seves cames. Però, com reaccionaria la Tinian si el veia d'aquesta manera?

En Daye va fer una ullada a la pantalla de popa. La nau d’en Beka estava deixant enrere amb facilitat a l'esquadra imperial. Aquesta havia de ser una llançadora dels Mons del Nucli. A qui havia pertangut en Beka?

- Hem abandonat el pou de gravetat -va anunciar en Toalar -. Estem programats?

En Hoil va prémer una tecla.

- Ara.

- Agafeu-vos! -va ordenar en Toalar.

Les estrelles es van transformar en línies brillants.

***

- Digueu-me, assassins a sou: Heu fet les paus?

La Tinian va girar la cadira de vol. Agapos estava emmarcat per l'escotilla retràctil de la mampara de popa. En Chen l’havia deixat tirat en una llitera, encara atordit, i tancat a la cabina de popa, el Wroshyr tenia dues petites cel·les de les que els caçadors anomenaven "armaris de carn", però en Chen es va negar a confinar l’Agapos allà.

- Què vols dir? -va exclamar. No podia atordir-lo; havia guardat el seu blàster -. Coqueta, l’has deixat sortir?

- No! – somicà la Coqueta, instal·lada a la consola principal -. Ha usat ultrasons!

El cap d’en Chen va aparèixer per l'escotilla de la coberta. Hi havia reparat una letal bretxa de la mida del cap d'una agulla, però ara havia de reiniciar el suport vital. L'oxigen de bord els duraria només fins a meitat de camí al Punt Tekra. L'aire ja començava a saber a òxid.

- Feu les paus amb el que us va crear. – L’Agapos va creuar els dits per sobre de la seva túnica platejada -. En breu morirem.

En Chen va rugir.

- Tens raó -va traduir la Tinian a corre-cuita -. Agapos, si no arregla els depuradors estem tots morts.

- Estic en contra de matar -li va assegurar l’Agapos -. Però he jurat hostilitat eterna contra tota forma de tirania. No se m'utilitzarà per vils fins imperials. Jo...

- Calla! -va exclamar -. No som imperials! Estem tractant de salvar la teva miserable vida.

L’Agapos va mirar cap en Chen, i després de tornada a ella.

- Dius veritat -va declarar -. Ho sento en la Força. Però, com pot ser? En el meu búnquer, veu actuar salvatgement.

- Teníem por -va dir la Tinian. L’Agapos sentia la Força, com en Daye? Oh, Daye...

En Chen la va corregir, després va tornar a desaparèixer sota la coberta.

- Jo tenia por -va admetre -. Ell estava ferit. En Chen té una llicència de caçador de recompenses imperial, però si l'Imperi s'assabenta del que fa amb ella, el seu cap valdrà el doble que el teu.

Agapos va inclinar el cap bulbós.

- I això per què?

La Tinian va explicar-ho ràpidament.

- Ja veig -va dir el sunesi quan va haver acabat -. Llavors estic en deute amb vosaltres. Però els meus seguidors es lamentaran profundament.

- Venjaran la teva mort contra l'Imperi -va assenyalar la Tinian.

- Espero que no -va dir l’Agapos -. La venjança pertany al Creador. Només la llibertat mereix el vessament de sang. Jo no sóc la llibertat.

La Tinian va arrufar les celles. Un cop, ella havia cregut en una causa més gran. Havia estat preparada a dirigir Armament I'att pel bé de l'Imperi. Era a la venjança a qui servia ara, no a la Rebel·lió.

- Però estaran terriblement enfadats -va argumentar -. Lluitaran sense tu.

En Chen va rugir un suggeriment.

- Correcte -va dir -. Estaran més segurs sense tu. Mira, estem en problemes... si no t'importa.

L'alt alienígena es va deixar caure sobre la coberta i va treure el cap per l'escotilla.

- Quina és la vostra necessitat?

En Chen va deixar anar un raig d'argot tècnic. La Tinian es va ajupir i va tractar de traduir.

- Us aneu a ofegar -va intervenir la Coqueta -. Això ho resumeix tot. I després, què passarà amb mi?

- Ens queda menys d'una hora d'aire. – La Tinian ensumà. Potser menys -. Hem perdut molt.

Agapos es va aixecar sobre els seus llargs braços. Semblava un tritó color turquesa, sense cua i amb llargues potes.

- Teniu tancs d’oxiaigua.

A la Tinian se li va posar la pell de gallina. Com havia sabut això? Dins del compartiment més gran, el petit cilindre de clonació d’en Chen no era un autèntic Spaarti, però l'aparell casolà donava resultats ràpids, acceptables i barats. En Chen havia abocat les últimes gotes de sang de l’Agapos del seu medjector en la seva càmera de producció. Crearia suficient teixit diferenciat per convèncer els pagadors que en Chenlambec, conegut en els cercles de caça com "el wookiee rabiós", un cop més havia portat tot el que quedava del cadàver.

Potser l’Agapos pogués olorar l’oxiaigua de la mateixa manera que ella ensumava els explosius.

-Sí - va dir ella -, però necessitem que aquest teixit.

L’Agapos es va alçar sobre les seves llargues cames i es va aixecar.

- Primer necessitem oxigen. Puc cavitar l'oxigen dissolt en l'oxiaigua.

La Tinian havia supervisat la cavitació a Armament I'att: un ultrasò d'alta energia podia dinamitzar els gasos dissolts d'un líquid.

- Chen! - Es va ajupir -. Has sentit això?

Ell va grunyir i va seguir treballant.

Una botzina d'alarma va sonar.

- Vint segons! -va exclamar.

En Chen va saltar a través de l'escotilla, amb el seu pelatge amb puntes platejades surant en l'aire. Va saltar sobre el seient del pilot amb la mateixa facilitat que si estigués grimpant un arbre.

- Assegura't -va ordenar la Tinian a l’Agapos -. Estem a punt d'abandonar l'hiperespai. Només per un instant. Això és un salt intermedi.

- Per evitar ser perseguits? – L’Agapos es va afanyar a seure darrere. Es movia bé per ser un místic.

La Tinian va deixar l'escotilla oberta.

- Exactament. Però no podem saltar tres vegades. No si volem seguir respirant quan arribem al Punt Tekra. -El Punt Tekra era una vetusta nau colonitzadora, robada a l'Imperi i remodelada amb les riqueses de la família d'un rebel. En Chen sovint deixava allà les seves "adquisicions", prop d'un món poblat. O això deia. Ella no li havia vist fer-ho encara.

El seu seient va trontollar. Els deixants es van reduir a punts. En Chen es va inclinar sobre l'ordinador de navegació.

***

En Toalar estava tens, escoltant a través dels seus cons perceptors qualsevol tènue brunzit de la Força. Els relés a bord de l’elegant transbordador Imperial gairebé el deixaven sord. En Hoil subjectava els comandaments, preparant-se per saltar de nou a l'espai real. A la sala de control sunesiana flotava la presència de l’Agapos. Aquí, en Toalar esperava poder sentir...

Dolor!

- Estan aquí! -Va exclamar -. Rastregeu-los de nou!

Següent