Cavaller Jedi (i VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Kyle es va despertar amb dolor, més dolor del que mai havia sentit, i més dolor del que volia tornar a sentir. Tant dolor que li va portar un moment adonar-se que li pertanyia a ell, i no al seu alter ego, Tal.

El rebel va obrir els ulls, va veure estrelles centellejar per sobre, i va sentir l'aire fred de la nit entrar en els seus pulmons. Va tractar d'asseure's. Va sentir com si una agulla de sis centímetres de llarg se li fiqués en el crani i arribés al cervell. Va gemegar i es va recolzar sobre un colze.

Va ser llavors quan Boc es va avançar... i Kyle es va adonar que hi havia també uns altres. El seu cor va donar una bolcada. Els imperials havien entrat al Corb i l’havien tret fora. El cap de cuc? No importava. La dona estava present, amb la boca atapeïda en una línia tibant i recta, com ho estava també el Jedi Fosc contra el qual Kyle va lluitar a Sulon i posteriorment va perdonar. El mateix que va localitzar a la patrulla desapareguda? Sí, percebia la mateixa personalitat. Els seus ulls es van trobar, van sostenir la mirada, i es van desviar quan Boc va treure un sabre de llum de sota la seva capa.

—Ah, vaja... un xoc terrible... Tens sort d'estar viu... o no? Oh, què és això? Un sabre de llum... no, no solament un sabre de llum, sinó el teu sabre de llum, i és una bonica peça.

Boc va col·locar l'arma sobre un tros pla de pedra, va agafar una roca i la va aixecar sobre el seu cap.

Kyle va tractar d'aixecar-se, va aconseguir posar-se sobre un genoll, i es va detenir quan el dolor va inundar el seu cap.

Boc va somriure.

—Sí? Volies alguna cosa? No? Bé, vegem quant robust és realment aquest sabre...

Dit això, el Jedi Fosc alienígena va estavellar la roca contra el sabre amb totes les seves forces. Es va sentir un cruixit i trossos de sabre van volar en totes direccions. Boc es rigué entre dents.

—Caram! Simplement ja no els fan com solien fer-los... Oh, bé, no és com si haguessis construït tu mateix l'arma. Això requereix cervell.

Sariss va treure la seva arma i va activar l'interruptor. La fulla va aparèixer espetegant.

—Ja és suficient... Digues-li a Jerec que hem localitzat a Katarn i l’hem mort.

Boc va mirar de la Sariss a Kyle i va posar una mà sobre la seva boca.

—Uups! Això no sona molt prometedor, veritat? Però, què esperaves? Llet i galetes?

El twi’lek va esclatar en riallades, es va girar i es va allunyar. Sariss es va tornar cap a Kyle i va aixecar l'arma.

Kyle va observar la resplendor i va pensar en la Jan. Estava morta? Estarien junts de nou?

Sariss va tibar la seva subjecció i va baixar l'arma.

Yun ho va veure tot a càmera lenta, es va sentir a si mateix respondre i es va preguntar per què. Havia pres una decisió? No recordava haver-ho fet... no una decisió en particular, en qualsevol cas, solament una llarga cadena de decisions aparentment menors, que, en conjunt, sumaven una decisió important. El sabre de llum va semblar encendre's per si sol. Si apuntava bé, si l'entrenament havia valgut la pena, fregaria el braç de la seva mentora. Ella fallaria... i Katarn se salvaria. Probablement no per molt temps... però ell no podia controlar això.

Sang va volar quan energia va tallar carn. Sorpresa per l'atac, i reaccionant instintivament, Sariss es va girar. El sabre de llum es va elevar, caure i tallar a través de l'espatlla d’en Yun. El jove Jedi va semblar sorprès, va gemegar de dolor i va caure de genolls.

Sariss estava horroritzada. Yun, el seu millor estudiant i el més proper que tenia a un amic, estava morint. Per què? Era impossible, però aquí estava, agenollat davant seu. Va cridar demanant un metge, i els ressons van semblar burlar-se d'ella. Yun va aixecar el cap. Els seus ulls van mirar a través d'ella.

—Sariss, pots veure la llum? Com de brillant que és?

I Yun s'havia anat. Es va inclinar cap endavant fins que el seu front va tocar el terra i després va caure de costat.

Kyle va veure la Sariss donar-li l'esquena i a Yun deixar anar el sabre de llum, així que va utilitzar la Força per «agafar-ho». L'arma va fer un so sec quan va colpejar el palmell de la seva mà. El rebel es va sobreposar al dolor, es va aixecar lluitant contra una onada de vertigen i va prémer el poc familiar interruptor.

Cada sabre de llum era tan únic com l'ésser que l’havia construït, i el de Yun no era una excepció. Venia equipat amb el que l'instructor d'esgrima de Kyle hauria anomenat una «empunyadura de pistola modificada», la qual cosa significava que protuberàncies acuradament modelades s'acoblaven a una mà humana i li donaven al seu dit índex un lloc on descansar.

No solament això, sinó que l'empunyadura estava feta d'un polímer «viu» altament mal·leable que va explorar la mà d’en Kyle i es va transformar en un mànec sòlid i altament personalitzat. Kyle mai havia somiat amb alguna cosa com això, i immediatament li va encantar.

El rebel va elevar l'arma a la posició tradicional de «guàrdia» i gairebé podia escoltar a l'instructor d'esgrima de l'Acadèmia. Tenia una veu virolada: «Mantingues el cap alt, mira al teu oponent i comprova el teu equilibri. La punta ha d'estar a l'altura dels ulls, o lleugerament per sota, d'aquesta forma...». Una fulla d'acer diferia d'un sabre de llum, per descomptat... però moltes de les mateixes tècniques podien aplicar-se.

Sariss es va tombar. Els seus ulls cremaven amb ira. Hi havia temps més que suficient. Cap tall resultaria fatal en si mateix, però cadascun d'ells sumat a la resta donaria lloc a una mort dolorosa. Després, després que la seva força vital li hagués estat arrabassada i que la seva sang s'hagués barrejat amb la sorra, ella prendria el seu cap. No és que això pogués compensar el dolor del seu braç o l'angoixa en el cor, però era un començament.

Kyle va empassar, sabent que el seu oponent tenia més experiència que ell, i de sobte va trontollar sota l'impacte d'un atac mental. Aquesta batalla es lliuraria en dos plànols. Un de mental, l'altre físic... just com els tipus del seu «somni».

El Jedi va accedir al coneixement obtingut d’en Tal, mort feia molt temps, va bloquejar l'atac mental i va respondre amb un de propi. Va llançar un tall cap al cap de la Sariss des de la tercera posició, va flexionar el canell i va estendre el braç. Encara que era molt més lleuger que el seu homòleg de metall, l'arma d'energia Jedi posseïa característiques similars. Podia penetrar com un estoc i tallar com un sabre. Un sabre de doble tall.

Sariss va bloquejar el cop mental, es va preguntar on havia obtingut Katarn tal coneixement, i es va trobar sota atac. L'habilitat del seu oponent era sorprenent, recordant-li que no era un rebel corrent. Hi havia diverses formes de defensar-se del seu atac. Sariss va triar el bloqueig cinc, seguit d'una resposta ben practicada. El sabre va passar sota el de Katarn, brunzí quan va travessar la corona exterior del camp creat per l'altre sabre, i es va llançar cap al pit de l'oponent.

Energia crepità i esclafí quan l'agent va interceptar el cop... i seguidament va separar l'arma.

L'atac havia fallat, així que Kyle va seleccionar un altre. L'atac-punta era un desenvolupament relativament simple. Va deixar caure la punta del seu sabre, va estendre el braç i es va llançar.

Sariss ho va veure venir, va bloquejar la fulla de l'altre Jedi i va detectar un error. El canell de Katarn estava massa baix, una mica per sota de l'espatlla, obrint al rebel a un tall en el cap. Es va abalançar mentre ell retrocedia, va veure una fina línia vermella aparèixer en la seva galta dreta i va sentir una sensació de satisfacció. L’estrany havia tingut sort... però ella literalment el tallaria a trossets. Yun seria venjat.

Kyle va veure un centelleig de color i va escoltar la fulla espetegar més enllà de la seva cara. Les seves fosses nasals es van omplir amb l'olor de carn cremada. La seva pròpia. A continuació dolor. Dolor sobre més dolor. Sabia que el tall era un presagi del que vindria. Estava cansat, ferit i tenia menys experiència. La Jedi Fosca intentava desgastar-ho. El que ell necessitava era una conclusió ràpida i decisiva. L'agent va assumir la posició de guàrdia i va invocar el coneixement d’en Tal. Què hauria fet l'antic Mestre davant una situació similar?

Sariss va percebre la vacil·lació de l'altre Jedi, confonent-la amb por, i va llançar una finta. Anava dirigida al ventre de Kyle.

Ell va mossegar l'ham, la va veure retrocedir i va saber que una estocada seguiria. Se les va manegar per bloquejar-la, va sentir resistència quan el sabre d'ella va xocar amb el seu, i va trobar la resposta que havia estat buscant...

Tal va ser estudiant d'una altra escola no formal d'esgrima que era meitat física i meitat espiritual per naturalesa. Tenia molts desenvolupaments, i molts «talls», però solament un que encaixava amb el moment. «El Tall de l'Aigua Fluint» s'usava quan estaves fulla a fulla amb un oponent. La sincronització ho era tot... i quan Sariss es va retirar... Kyle va saber que havia de «expandir-se», seguir amb cos i esperit, com l’aigua omplint un recipient. I llavors, en el si de la calma, tallar lentament i alliberar la Sariss del seu cos.

L'acció va seguir al pensament. La seva espasa va travessar el pit de la Jedi Fosca i la punta va emergir entre els seus omòplats. Molt poca sang es va abocar ja que la ferida es cauteritzà en l'acte. Sariss va semblar sorpresa. Els seus ulls van baixar cap al punt d'entrada, es van aixecar cap a ell, i després es van quedar en blanc. Va caure cap enrere, va copejar el terra i va patinar sobre la grava solta.

Kyle es va quedar aturat, balancejant-se lleugerament, lluitant per absorbir el que havia ocorregut.

Estava viu, encara viu, la qual cosa li sorprenia i complaïa. Però, què fer a continuació? Trobar la Jan? Buscar a Jerec? Ambdues idees tenien mèrit, quina escollir?

Els cingles a la seva esquerra romanien ferms i enfosquits, però el sol havia començat a elevar-se, llançant una suau llum rosada sobre un pinacle rocós. L'ombra es va projectar... i va assenyalar cap a la Vall de baix. De sobte, i sense saber com ho sabia, Kyle va saber on anar. Es va acomiadar d’en Yun, qui havia sacrificat la seva vida per alguna cosa que solament havia començat a comprendre, i li va desitjar el millor al Jedi.

Grava va cruixir sota les botes de l'agent mentre seguia l'ombra cap a l'obertura i el que esperava per sota. Hi havia sentinelles amb els quals bregar i una patrulla que es dirigia cap a les terres ermes, però Kyle va ignorar tot això. Un comando el va albirar i va fer un pas endavant.

—Alto! Qui va?

Kyle va estendre una mà.

—M'has vist moltes vegades abans... i tens coneixement de la meva autoritat.

El comando va assentir.

—Ho sento, senyor... no m'he adonat que era vostè.

El Jedi va assentir i va seguir el seu camí. L'àrea al voltant de l'obertura havia estat buidada d'enderrocs. Les escales eren prou amples com per acomodar a quatre homes caminant en paral·lel. Els graons van ser tallats en la pedra sòlida i seguien la corba de la paret. La llum s'intensificava a mesura que s'aixecava el sol i enviava rajos de llum cap a la càmera.

L'aire es va fer més dens al voltant de les seves espatlles, i va escoltar laments, com els de una multitud adolorida. Jeroglífics alienígenes van aparèixer en les parets, i el Jedi va estendre la mà per tocar-los mentre les escales el portaven a baix.

Llum centellejava sobre alguna cosa a baix, entre la penombra. Va atreure l'atenció del rebel i va sentir curiositat. Què podria ser? Un tros de ferralla? Un artefacte? Kyle va arribar al terra de la càmera, es va dirigir a l'àrea on havia vist els reflexos, i va remoure amb la punta del peu una pila d'enderrocs. Alguna cosa metàl·lica sotraguejà i el Jedi va entreveure el que havia estat buscant.

Solament amb el tacte ja va reconèixer l'objecte: una multieina, similar a la qual portava ell, però més antiga. Qualsevol podria haver deixat el dispositiu... però alguna cosa, no estava segur de quina, va fer que el Jedi examinés l'objecte amb més atenció. Es va tornar cap a la llum i va veure un gravat: «Per al papa, de Kyle».

El Jedi va sentir un nus formar-se en la seva gola quan va comprendre que el seu pare va arribar tan lluny i, encara que incapaç d'alliberar als esperits de dins, va engegar el rescat. Per descomptat, assumint que ell visqués prou com per completar la missió.

Què va haver de sentir el seu pare després de recórrer tot el camí i mancar de la capacitat per anar més lluny? Es va sentir frustrat? Espantat? No hi havia forma de saber-ho, però una cosa era segura: el coneixement que Morgan Katarn va estar allà, i que hagués esperat que ell perseverés, va enfortir la seva determinació.

La multieina va afegir un pes reconfortant a la seva butxaca mentre avançava. Els seus sentits estaven esmolats... i milers d'impressions inundaven la seva ment. Originalment havia vist la Força com alguna cosa abstracte, alguna cosa que estava fora de si mateix, però ja no. Ara Kyle se sentia un amb la Força. Aquesta s'agitava i bullia com si fos amb prou feines continguda. Es filtrava pels porus de la seva pell, inundava cada cèl·lula viva i apartava el dolor i la fatiga. Se sentia lleuger, fort, poderós. Això era bo? O alguna cosa que témer? La mort del mig home encara pesava sobre la consciència del Jedi i li portava a qüestionar-se els seus motius.

Cautelosament, perquè no confiava completament en si mateix ni en el que es pogués trobar, Kyle es va acostar a un arc molt ombrejat. El va travessar i va entrar a la Vall dels Jedi. Un miler de tombes recorrien el terra de la Vall. Cadascuna era diferent, tan única com l'esperit al que es va dedicar, i una obra d'art. Anys, tal vegada centenars, van ser dedicats al vast memorial.

Kyle estava aclaparat pel pur espectacle del lloc. Va vagar per un passadís des del qual naixien senderes més estretes a cada costat. Va veure estàtues, algunes de les quals van ser dedicades a humans mentre que unes altres representaven a alienígenes, cadascuna modelada amb sorprenent detall. Allà, capturat en pedra, estava l'Exèrcit de la Llum. Qui van ser els artesans? I què els va passar? Els bouncers semblaven els candidats més probables... encara que no hi havia forma d'estar segur.

Un cap s'alçava sobre tots els altres, i Kyle va caminar en aquesta direcció. Era Lord Hoth, els seus ulls estaven centrats en alguna cosa que Kyle no podia veure, una de les seves mans sostenia un sabre de llum. El Jedi semblava tan real, tan poderós, que el rebel mig esperava que parlés.

I allà, just a la dreta del Mestre Jedi, es trobava una altra figura familiar. L'home es mantenia alçat malgrat els anys que pesaven sobre les seves espatlles. Portava una llarga barba blanca, i encara que una caputxa ocultava la major part de la cara del Jedi, Kyle sabia qui era. Encara lleial, encara al costat del seu mestre, Tal esperava a través dels anys.

Hoth, i la forma en què destacava sobre les figures al voltant seu, li va donar una idea a Kyle. Mirà al seu voltant, va albirar una tomba amb la part superior plana i es va dirigir cap a allà. Una cartel·la corria al voltant de l'estructura i li va servir com a graó. Gàrgoles d'ulls sortints li van servir com agafadors. Una vegada en el cim, Kyle va tenir una excel·lent visió de la Vall. Va veure una filera de columnes, es va adonar que algú estava lligat a una d'elles, i va saber qui era. Jan estava viva!

Kyle va sentir el seu cor accelerar-se, va creuar a l'altre costat de la llosa i va mirar cap avall. Una altra tomba es trobava dos metres per sota. La part superior va ser esculpida per semblar-se al Jedi a qui va ser dedicada. Kyle va aterrar en el front del guerrer i va saltar des d'allà al terra. Les columnes eren clarament visibles... i va córrer en aquesta direcció.

Si el rebel hagués estat més caut i hagués estat menys centrat en la Jan, podria haver notat una estàtua diferent a les quals l'envoltaven. Una estàtua que no solament semblava estar viva... sinó que realment ho estava.

Boc va seguir a Kyle amb la mirada, però d'altra banda va romandre quiet. El Jedi podria haver sentit la seva presència si no hagués estat per un escut mental acuradament aixecat. Katarn estava viu! Però això era impossible... no? On estava la Sariss? Yun? Ambdues preguntes van ser respostes quan Boc va veure el sabre de llum del jove Jedi Yun, un senyal inequívoc que estaven morts. No era una gran pèrdua en opinió d’en Boc, però, no obstant això, sí era sorprenent. El rebel gaudia de molta sort... però no per molt més temps.

Sense ser conscient d’en Boc i la naturalesa dels seus pensaments, Kyle va irrompre en la clariana. Jan el va veure i va somriure.

—Kyle! M'alegro de veure't per aquí.

Kyle va prémer l'interruptor del sabre de llum d’en Yun i va usar l'arma per tallar els lligams. Les paraules d’en Kyle van ser lleugeres, però ocultaven una profunda sensació d'alleujament.

—Això et costarà...

Jan va sentir com les corretges es deixaven anar i es va fregar els braços.

—Envia la factura... estic disposada a pagar.

—Pagaràs —va dir fredament Boc—, tots dos pagareu.

Es va sentir un cop sec quan el Jedi Fosc va saltar del pedestal, seguit pel furiós brunzit de sabres enfrontats. Kyle va aguantar davant la fortalesa de l'altre Jedi, i va empènyer amb totes les seves forces. Boc va somriure. Les seves dents semblaven làpides.

—Totes les coses arriben a la seva fi, Katarn... dóna'ls records meus a Maw, Sariss i Yun.

Les paraules van cobrir un moviment, però Jan va cridar un advertiment.

—Kyle! Vigila! Té dos sabres!

El rebel va saltar cap enrere mentre la segona barra d'energia passava com un esborrall enfront de la seva cara. Kyle va veure la segona arma durant la confrontació prèvia i l'havia oblidat. Un error estúpid i possiblement fatal. Kyle estava espantat. Boc va sentir l'emoció i va avançar arrossegant els peus.

—Tal vegada t'agradaria aprendre alguna cosa abans de morir. L'ús de dues fulles, una per recolzar a l'altra, es remunta a milers d'anys i era comú tant en la teva espècie com en la meva. La invenció dels sabres de llum no va disminuir per res l'eficàcia d'aquesta estratègia... com ets a punt d'aprendre.

En realitat, gràcies a Tal, i a la considerable experiència de l'ancià, Kyle sabia alguna cosa sobre lluitar amb dues fulles, la qual cosa significava que sabia com de perillosa podia ser aquesta combinació. No és que el coneixement li ajudés massa, atès que solament tenia una arma a la seva disposició.

Solament una arma?, va dir una veu dins del seu cap. Què hi ha de la teva ment? Ets un Jedi? O no?

Les paraules, i el fet que Rahn estigués amb ell, li van portar noves esperances.

Boc va avançar. Els seus sabres de llum semblaven ballar davant d’ell. Espetegaven amb malícia amb prou feines continguda i teixien intricats patrons en l'aire. Els moviments tenien una qualitat hipnòtica... i Kyle va lluitar per resistir-la.

Energia crepità quan sabre es va trobar amb sabre. Kyle va retrocedir quan Boc va llançar una ràfega de cops. El Jedi Fosc va somriure triomfant, va avançar i «va percebre» una amenaça addicional. Es va girar cap a la Jan. La rebel va llançar les roques tan fort com va poder... però va ser en va. Els míssils van explotar quan els sabres els van tocar i van llançar trossos de roca roent en totes direccions. Jan va trontollar i va caure cap enrere quan un assalt mental la va colpejar.

L'atac amb roques no havia infligit cap dany, però sí que li va permetre guanyar una mica de temps. Kyle va aprofitar l'oportunitat per invocar la Força, forjar una llança fosca com la mitjanit, i llançar-la cap al pit del seu oponent.

Boc es va trontollar, va deixar caure els sabres de llum, i va agafar l'eix invisible. Kyle va observar fascinat com l'altre Jedi Fosc lluitava per llevar l'arma i no ho aconseguia. Va ensopegar, va caure i es va esfondrar. Una estàtua s'alçava sobre ell. Newar Forrth, antic comandant de la Tercera Legió de la Llum, semblava complagut.

El so d'un riure distant va ressonar en la ment d’en Kyle.

Meravellós! És la segona vegada que recorres al Costat Fosc. Ara ho entens? El poder està al teu voltant, esperant a ser utilitzat. Mata a la noia, talla els teus llaços amb el passat, i reclama el futur.

Sense ser conscient de l'intercanvi, Jan va córrer als seus braços.

—Kyle! Estàs bé? No sé què has fet... però ha funcionat.

El rebel la va abraçar i va besar la part superior del seu cap.

—Vine... anem a buscar a Jerec.

—Això no serà difícil —va respondre Jan—. Mira!

Kyle va mirar i va veure uns rajos de llum disparar-se cap amunt i moure's d'un costat a un altre pel sostre. Després van anar en la seva direcció. Jan es va ajupir quan un udolador va passar cridant sobre el seu cap.

—Què és això?

—No et preocupis —va respondre Kyle—. No poden fer-te mal.

—No poden fer-te mal, no poden fer-te mal, no poden fer-te mal —es va fer ressò un cor de veus, solament per ser reemplaçat per una onada d'incomprensibles balbotejos que planaren al seu voltant.

Molts dels esperits estaven bojos, havien perdut de vista la realitat durant eons de reclusió, però uns altres no. Aquests últims oferien consells contradictoris.

—Rebutja el Costat Fosc, noi.

—Deixa'ns! Fuig mentre puguis!

—Lluita contra ell, fill, perquè no hi ha alternativa.

Hi havia altres veus també, algunes de les quals parlaven llengües alienígenes, però cap tan clara com la qual va sorgir del seu interior.

Saber on creix el mal i permetre que floreixi és acceptar la responsabilitat per tot el que segueix.

Un monticle va aparèixer enfront d'ells. Marcava el centre de la Vall i el punt des d'on emanaven els rajos de llum.

Algú havia deixat petjades a la terra tova, i Kyle les va seguir fins al monticle. Jan li va seguir. La llum, que s'havia tornat més intensa, es va vessar cap amunt i va il·luminar el sostre rocós.

Kyle podia «sentir» el poder acumulant-se al seu voltant i sabia que el temps s'estava acabant.

—Atura’l! —va pregar una veu incorpòria—. Atura’l abans que esclavitzi als milers de milions d'éssers pels quals lluitem! Fins i tot ara està enfortint els lligams que ens retenen aquí! Planeja alimentar-se de nosaltres, prendre el nostre poder, usar-ho per al mal!

Kyle va començar a respondre, però es va detenir quan el terra va començar a tremolar i enderrocs van ploure des del sostre. Era difícil caminar, així que es va posar de quatre grapes, decidit a arribar al cim del monticle. El centre d'aquest estava buit. Terra es vessava per la vora i es precipitava cap al buit de sota.

Jan va arribar al seu costat, va mirar l'interior del monticle i es va sorprendre pel que va veure; Jerec, estremint-se davant el poder que recorria el seu cos, llum es vessava de les conques oculars buides. La seva veu va provenir de tot arreu alhora.

—Sí! Uneix-te a mi! Comparteix el poder!

Kyle va avançar; Jan el va intentar agafar del braç i va fallar. El Jedi va saltar, va caure per l'aire i va absorbir l'aterratge amb les seves cames. El sabre de llum espetegà quan el va encendre.

—Ssssí —va corejar el cor—, lliura'ns perquè puguem unir-nos en la Força!

Jerec va triar ignorar el sabre de llum i les veus dels esperits. Va parlar sense tornar-se.

—Els teus esforços són inútils. Els sents? Gemegant i ploriquejant? És això el que busques ser? Una altra veu en un cor de feblesa?

Jerec es va tornar, va estendre la mà i va provocar un esclat. Kyle va ser propulsat fora de la càmera del monticle cap al terra de la Vall. L'impacte li va arrabassar l'aire dels pulmons.

Estava jaient allà, tractant de respirar, quan un vent gelat va escombrar la Vall. Al principi es va arremolinar lentament, com si reunís energia, abans d'augmentar la velocitat a ritme constant. Pols i altres enderrocs van ser aspirats i remoguts. Les veus gemegaven mentre la boira s'espessia i la temperatura continuava baixant.

Kyle es va posar sobre un genoll, mentrestant Jerec levitava sortint del monticle. Veus emetien laments. Grans trossos del monticle intern i llambordes van seguir a Jerec fora.

Kyle es va posar dempeus, amb el cor accelerat, mirant cap amunt. Què podia fer? Jerec havia reclamat el poder de la Vall, ja ho havia dominat, i aviat governaria el que quedava de l'Imperi. I llavors què? Un nou Imperi, pitjor que el primer, i molt més gran. La desesperació va amenaçar amb abatre’l. Arribar tan lluny solament per haver fallat en aquells que havien comptat amb ell era pitjor que la mort mateixa.

El rebel va veure a Jerec elevar-se i es meravellà davant el poder que el Jedi Fosc havia deslligat. Poder que esperava ser usat, poder que podria derrotar a Jerec, que podria abatre’l...

Kyle es va detenir en sec. Què és el que havia dit Jerec? És la segona vegada que recorres al Costat Fosc. Quin era el nombre màgic? Quantes vegades podies fer-ho sense canviar? Eren tres? Quatre? Cinc?

De sobte, Kyle va saber que el nombre no importava, que el Costat Lluminós oferia poder més que suficient per a qualsevol tasca que es requerís, i aquest coneixement era la clau.

El Jedi va tancar els ulls, va resistir la temptació d'observar la llum que es reflectia en les seves parpelles i va enviar una sèrie d'ordres. Va reunir la Força al voltant seu, la va modelar en un capoll protector i va segellar a Jerec dins.

Jerec va sentir una sensació de calidesa i pau quan el capoll de llum es va formar al voltant seu. Va ser una sensació meravellosa... una que va gaudir, fins que alguna cosa va anar malament. El Jedi va descendir, va lluitar per mantenir-se levitant, i va descendir de nou. Alguna cosa, o algú, li havia tallat l'accés al Costat Fosc de la Força... Qui? Com?

El Jedi Fosc va lluitar per travessar el capoll i va saber que era massa tard. La fosca columna d'energia que pujava des del monticle havia estat tallada, i ell, juntament amb les roques que s'havien elevat amb ell, es va desplomar en el terra.

Kyle va obrir els ulls, va veure caure al Jedi Fosc i va saber que havia pres el camí correcte. En fer alguna cosa positiva, en protegir a Jerec del mal, la batalla havia estat guanyada. El terra sota les botes d’en Kyle va cruixir a mesura que s'acostava al Jerec caigut.

Encara que atordit i magolat, Jerec estava il·lès. Malgrat la seva ceguesa, el Jedi Fosc sabia que Kyle estava parat davant d’ell amb el sabre de llum a la mà. La seva pròpia arma estava a deu metres de distància... però bé podria haver estat en l'altre extrem del planeta. Com mai havia mostrat misericòrdia als altres, Jerec no va buscar cap per a si mateix.

—Mata'm i el poder del Costat Fosc serà teu! Vaig ser jo qui va llescar el cap al teu pare... o ho has oblidat?

Kyle va baixar la mirada cap a l'home que tenia davant i va sentir una estranya sensació de compassió. Aquí estava, físicament impotent, però encara amb l'esperança d'atreure’l o, en defecte d'això, assegurar-se una mort ràpida i indolora.

El rebel va negar amb el cap.

—No, no ho he oblidat, i mai ho oblidaré —va estendre la mà, va sentir que el sabre de llum del Jedi Fosc picava la superfície del palmell, i llavors va llançar l'arma a Jerec.

Jerec s’alegrà per l'estupidesa de l'agent, es va posar dempeus d'un salt i va prémer l'interruptor d'encès. Energia crepità mentre avançava, i Kyle es va avançar per rebre’l. El rebel pivotà sobre el peu dret, va executar el que Tal en deia la «fulla caient» i «acoltellà des del cel».

Jerec va titubejar, va creuar l'arma davant d’ell i va esperar l'inevitable resultat. Quelcom càlid li va tocar el costat, va tallar cap a dins i es va detenir just al costat de la seva columna vertebral. Li va portar un moment a Jerec entendre el que era, adonar-se que la seva vida havia arribat al final... i començar un llarg i fosc viatge.

***

Jan va arribar al costat d’en Kyle quan el cos de Jerec va començar a caure. Va semblar perdre substància quan la Força ho va abandonar, i va aterrar com una ombra en el terra.

Mentrestant, els antics lligams que Jerec havia treballat tan àrduament per reparar s'havien vist tibats per la recent pertorbació. Ara, sotmeses a encara més estrès a mesura que els presoners es llançaven sobre elles, el teixit invisible que componia els lligams va començar a trencar-se. Un dels esperits més actius va albirar la bretxa, es va lliscar a través, i va ser seguit ràpidament per un altre. La maledicció estava trencada!

Un cor invisible va cridar d'alegria, va envoltar la Vall i es va perdre en el cel. Un joiós cant se sentia i els esperits cavalcaven sobre el vent cap a l'atmosfera... Kyle va sentir una esgarrifança recórrer la seva esquena mentre les veus li donaven les gràcies, una després d'una altra. I després es marxaven. Kyle sabia que l'Exèrcit de la Llum s'havia embarcat en un últim viatge, que la seva missió havia arribat a la seva fi.

La «tempesta» va continuar pel que va semblar molt temps, però no van ser més que uns minuts. Finalment, després que el vent es calmés i un últim udolador hagués seguit a la resta cap a la llibertat, els rebels van tornar.

El camí de tornada a través dels monuments va ser lent, gairebé reverencial, i va acabar enfront d'un llarg mur de pedra. Kyle va girar en resposta a una sèrie de cliquejos, brunzits i xiuletades, va veure a WeeGee i va somriure.

—Weeg! Has sobreviscut al xoc! M'alegra que ens hagis trobat.

El droide va xerrotejar feliç i es va impulsar cap endavant.

Kyle es va tornar cap a la paret, va activar el seu sabre i el brandà dirigint-lo acuradament. Una secció de pedra va caure i va aterrar als seus peus.

WeeGee va girar el seu fotoreceptor en direcció a la Jan, i ella es va encongir d'espatlles.

El rebel, aliè a l'intercanvi a les seves esquenes, es va agenollar davant la paret.

—Gràcies, pare —va dir, i Jan, qui s'havia acostat prou per veure, va veure dos relleus recentment tallats. Ella havia vist holos de Morgan Katarn... i ho va reconèixer. L'altra cara era nova per a ella, però Kyle l'hi havia descrit amb freqüència, i sabia que era Rahn. Va haver-hi un moment de silenci mentre Kyle inclinava el cap i fluïa amb la Força.

Després, amb la mà de la Jan a la seva i WeeGee seguint-los per darrere, els rebels van deixar la Vall i van sortir a la llum del sol. I va ser llavors, en aquest precís moment, quan la profecia es va fer realitat...

Un cavaller havia vingut, una batalla s'havia lliurat, i els presoners eren lliures.

FI

Cavaller Jedi (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Els rebels van aterrar el Corb a uns cinc quilòmetres de l'objectiu. Estava fosc, i la maniobra requeria habilitat. Habilitat que Jan havia perfeccionat en els últims anys. Estaven molt lluny de la Vall... però era el més a prop que es van atrevir a anar. L'àrea estava repleta de soldats, droides d'atac i AT-ST. En aterrar en un canó i cobrir la nau amb xarxes de camuflatge, esperaven escapar a la detecció.

WeeGee bipejà tristament quan li va ordenar quedar-se enrere, però Kyle es va mantenir ferm. El droide seria un llast quan s'enfrontessin a escalades... i ja tenien suficients problemes.

El grup consistia en Kyle, Jan, Grif i el bouncer anomenat Flotador. Una vegada que van tenir la nau assegurada, van partir en el que Kyle sabia que era direcció sud. Flotador els va conduir a través d'un laberint de retorçats canons. Com se les manegava el bouncer per navegar a través del laberint era un misteri.

Kyle es va sorprendre per la facilitat amb què el nadiu es manejava en el terreny muntanyenc. Especialment donat el grau en què la seva espècie s'havia adaptat a la vida en el desert obert. No obstant això, el cos aparentment fràgil amb forma de globus i els braços amb forma de tentacle eren enganyosos. Gràcies a la seva insignificant massa corporal i les seves múltiples extremitats, Flotador escalava amb facilitat. I, mentre que els humans es veien forçats a descendir en ràpel pels penya-segats verticals, al bouncer li encantava llançar-se al buit i surar fins al terra.

La foscor va fer que la caminada fos encara més traïdorenca, i si no hagués estat per les ulleres de visió nocturna, els humans no haguessin pogut continuar.

Tot va anar bé, molt bé, fins que els rebels van estar a mig quilòmetre de la Vall. L'alba va enxampar al grup ascendint el pendent gairebé vertical d'un barranc trencadís. Flotador avançava al capdavant, i Grif anava el següent amb Kyle i Jan lligats amb cordes per sota.

Grif acabava de grimpar fins a una àmplia cornisa quan va escoltar el so inconfusible de motors encenent-se. Un droide d'atac, ara alertat de la presència rebel, es va elevar des d'una esquerda fosca del precipici a l'esquerra d’en Grif, qui va fer el primer que se li va venir a la ment: es va abalançar cap al droide.

El droide d'atac tenia dos objectius de vegades enfrontats: reunir informació d'intel·ligència i matar intrusos. El segon imperatiu va prendre momentàniament prioritat sobre el primer. Sent aquest el cas, la màquina va respondre a la càrrega del rebel carregant al seu torn.

No hi havia temps per treure el blàster, per la qual cosa Grif va obrir els braços i va maleir quan la màquina es va estavellar contra el seu cos.

Kyle va sentir un soroll i va aixecar la vista just a temps per veure al droide d'atac, amb Grif pujat en la part davantera de la carcassa, surar sobre l'abisme. Hagués estat còmic si el droide no hagués agafat una de les cames del colon i l'hagués aixafat amb un parell de poderoses pinces.

Grif va rugir de dolor, va treure el seu ganivet de caça de mig metre de llarg i va colpejar durament el fi recobriment d'aliatge del robot. La fulla, que havia estat fabricada amb metall de casc de nau dur com el diamant, va tallar a través del cablejat de la màquina i curtcircuità el sistema de guia.

Jan va fixar la seva posició i va esperar a tenir via lliure per disparar. El droide va girar sobre el seu eix i va portar a Grif a fer una passejada. Jan volia disparar però tenia por de fer-ho. Les possibilitats d’encertar a Grif eren massa altes... per no esmentar el fet que la corda que la subjectava havia començat a balancejar-se.

El colon estava furiós ara, apunyalant a la màquina una vegada i una altra, i cridant amb odi.

—Això per la Katie, això per la Carole, i això per mi!

Grif va piconar alguna cosa crítica, i el droide d'atac va sotraguejar i va accelerar. Va haver-hi un momentani centelleig lluminós quan va colpejar la paret del canó i va caure cap a les roques de més a baix.

Kyle va sentir la mort de Grif a través de la Força, Jan es va mossegar el llavi.

Però no hi havia res que poguessin fer... res excepte retrocedir o continuar. Kyle va grimpar fins a la cornisa i va esperar al fet que Jan s'unís a ell.

El sentit comú li deia que retrocedissin... però la importància de la missió li impulsava a seguir. Estaven a prop, molt a prop, i no hi havia cap garantia que les condicions milloressin més endavant. De fet, semblava lògic suposar que els imperials enduririen el seu control, fent qualsevol tipus d'incursió molt més difícil. Així i tot, hi havia altres vides en joc, i Kyle no tenia dret a prendre decisions per la Jan o Flotador.

Kyle va esperar fins que Jan va estar en la cornisa i van sostenir un breu consell de guerra.

—No hi ha manera de saber si el droide ha enviat algun tipus d'informe, però hauríem de suposar que sí. Els imperials enviaran una patrulla... i trobaran les restes.

—I el cos de Grif —va dir Jan sòbriament.

—I el cos de Grif —va convenir Kyle—. Però què suposaran quan el trobin? Que era part d'un grup buscant penetrar en la Vall? O algú que anava sol i va acabar en el lloc equivocat al moment equivocat?

—Tant de bo sigui la segona possibilitat —va dir Jan judiciosament—, però la primera sembla més probable. Algú intel·ligent s'hauria marxat davant una dificultat.

Kyle va escanejar el seu rostre.

—I?

Ella es va encongir d'espatlles.

—Tenim una missió que dur a terme. Continuem.

Kyle va assentir, va buscar a Flotador i no el va poder trobar. Es va posar les ulleres de visió nocturna sobre els ulls i va tornar a intentar-ho. El nadiu estava molt a dalt... i seguia ascendint. El rebel va somriure i va assenyalar cap amunt.

—Bé, si les accions diuen més que les paraules, llavors sabem què pensa Flotador... Som-hi.

Les hores següents van ser difícils, degut de tant a les demandes físiques involucrades com a la constant amenaça del descobriment. En un moment donat una llançadora va retrunyir passant sobre els seus caps, i una patrulla muntada en motos lliscants va passar a través d'un llit sec creuant-se amb una altra en direcció oposada. De fet, la densitat d'imperials era tal que Kyle era a punt de buscar un amagatall quan Flotador els va conduir a un aqüeducte. Tenia uns deu metres d'ample i sis d'alt.

A diferència dels canals d'irrigació oberts comuns en molts planetes, l'aqüeducte incorporava una tapa dissenyada per limitar la quantitat d'aigua perduda per evaporació. Una tapa que ocultava als rebels de les naus que passaven per damunt.

El fet que l'antic canal seguís el contorn del terreny i conduís cap a la Vall dels Jedi ho feia perfecte. Kyle li va donar a Flotador una palmelladeta d'aprovació i va seguir al nadiu en la foscor.

***

Jerec estava dempeus, amb les mans entrellaçades a l'esquena, i mirava a través de la finestra de transpariacer. O almenys això semblava, atès que el Jedi Fosc era cec. No obstant això, «veure» involucrava tantes dimensions com «saber», i Jerec veia moltes coses que estaven ocultes per als altres, una de les més importants de les quals era la tempesta metafísica que rugia en la Vall i el poder tancat allà.

La idea va fer somriure a Jerec. La Vall era tot el que havia esperat i més... Extraient el poder que residia allà i donant-li forma amb la seva voluntat, el Jedi Fosc controlaria l'Imperi. No, no les patètiques restes del que Palpatine i uns altres havien malgastat, sinó alguna cosa nova, una cosa gloriosa, una cosa mai vista abans.

Un Imperi que aniria més enllà dels assoliments del passat, més enllà dels sistemes estel·lars circumdants, més enllà de les galàxies veïnes per incloure tot el que va ser o serà... aquest sí era un objectiu! Això era un Imperi.

 No obstant això, hauria de ser acurat, molt acurat, ja que les forces que impedien que els esperits Jedi abandonessin la Vall s'havien afeblit amb el pas del temps i havien de ser enfortides. Una fuita seria desastrosa, ja que el poder que necessitava fluïa dels presoners. No obstant això, no hi havia necessitat de preocupar-se, ja que les reparacions havien començat i aviat serien completades. La idea li va complaure, i el Jedi Fosc va arrufar les celles quan una veu va sonar per darrere d'ell.

—Lord Jerec?

—Sí? I ara què?

L'oficial, un tinent relativament novençà, va empassar nerviosament.

—Un informe, senyor... del Droide d'Atac DA-43. Un grup de tres humans i un alienígena no classificat han passat a través del Perímetre Dos i es dirigeixen cap aquí.

—Estat actual?

—No estem segurs. El DA-43 ha estat destruït. Altres recursos han estat enviats però encara no han arribat.

El Jedi Fosc va considerar les paraules de l'oficial. Ara que la Vall estava sota el seu control, Jerec no tenia cap pressa en particular. Necessitava temps per preparar-se, però més que això, temps per assaborir el que el destí li havia ofert, igual que un sibarita podia demorar-se a degustar unes postres excepcionals i acuradament preparades.

No obstant això, hi havia fugides, fugides que podien duplicar o fins i tot triplicar les seves capacitats, i despertar el seu apetit per més. El Mestre Jedi va dirigir la seva ment cap a l'exterior, va traçar un cercle al voltant de la caldera de turbulenta energia, i va localitzar un lloc on un flux constant d'energia fosca havia travessat la closca protectora i es perdia a l'espai.

Jerec va triar un únic raig d'aquesta energia negativa, va recórrer al seu poder, i es va sentir a si mateix expandir-se. Més i més fins que la seva ment va estar a tot arreu, fins que va ser un amb la fosca estructura interna de la mateixa Força, fins que va estar a la vora del que va percebre com ser totpoderós.

No era l'estat d'il·luminació sobre el qual tanta gent xerrava, sinó un estat en el qual el poder podia ser aconseguit, modelat i aplicat... tot sense els tediosos anys de meditació, estudi i aprenentatge que els defensors del Costat Lluminós consideraven tan necessaris. Era el següent pas, el pas més enllà del Mestratge Jedi, on Jerec es trobava ara.

I va ser llavors, amb aquest estat proper a l'omnisciència, quan va rastrejar a la recerca de signes de vida. Milers van aparèixer, cadascun identificable a l'instant, cadascun diferent de la resta. Va sentir al tinent, a pocs metres de distància, espantat i ansiós per anar-se’n; els seus guardaespatlles, amb les ments en blanc pel tedi; Sariss, plena de plans; Boc, assaborint el malestar d'un altre ésser; Yun, confós i insegur; Maw, buscant alguna cosa per expressar la seva fúria; animals, seguint els dictats de la seva programació genètica; i allà, més a prop del que ell hagués pensat, els intrusos. I no intrusos qualsevol... Kyle Katarn!

Però espera... el noi havia canviat, s'havia convertit en una mica més que una molèstia: un Cavaller Jedi! No del tot inesperat, ja que Jerec havia estat conscient del potencial del noi abans que ell mateix, però no obstant això sorprenent. Un Jedi autodidacta, és una cosa gairebé inaudita... tret que...! I la veritat va inundar la seva ment. El jove tenia un mentor: Rahn!

Un riure va arribar com des de molt lluny... i Jerec va sentir una sobtada punyalada de por. Va sentir el desig d'atrapar-la, d'aixafar allò que se li oposava, però va controlar l'impuls. Era un gir interessant, però no una amenaça immediata.

A més, va reflexionar Jerec, dirigint el pensament cap a fora, fins i tot la millor espasa pot ser empunyada contra aquells que la van forjar.

El riure es va detenir, i un somriure va tirar dels llavis de Jerec. Havia donat en el blanc. En algun lloc dins del laberint de creences, pensaments i experiències que conformaven la personalitat de Kyle Katarn, existia una flaquesa, una flaquesa que, com la necessitat d'aprovació de Yun o el sadisme mancat de sentit de Boc, podia ser aprofitada. La idea va complaure al Jedi, i va prendre una decisió.

—Seguiu vigilant. Mantingues-me informat.

Les botes del tinent talonejaren quan les va entrexocar posant-se ferm.

—Senyor! Sí, senyor!

Una columna de soldats passava al costat de la torre en direcció als antics magatzems amagats entre les parets de la Vall. La recol·lecció continuava. La vida era bona.

***

L'aqüeducte era vell, molt vell, o això li semblava a Jan mentre seguia a Kyle cap a un distant punt de llum. Les seves vares lluminoses projectaven cercles de llum sobre les parets suavitzades pel pas de l'aigua. Túnels secundaris apareixien de tant en tant, amb les seves boques obertes de bat a bat, insinuant destinacions en la profunditat de la roca.

—Vigila per on trepitges —va dir Kyle, però no abans que alguna cosa cruixís sota els seus peus. Jan va dirigir la llum cap avall. L'esquelet, o el que quedava d'un esquelet, pertanyia a una espècie que no havia vist abans. Havia estat intel·ligent? Les conques dels ulls va semblar que la miressin amb reprovació... com si la resposta fora òbvia.

La llum es va fer més intensa, el túnel s'obria a una cornisa. Flotador va fer un gest amb els seus tentacles, i Kyle va sortir del canal gatejant. Jan li va seguir. Una paret artificial de pedra proporcionava una mica de cobertura, o almenys això va semblar fins que un parell de caces TIE van rugir per damunt, van envoltar un pilar de roca i van desaparèixer.

Jan va gatejar fins al costat d’en Kyle, es va posar de genolls i va mirar per sobre de la paret. Una torre s'elevava desenes de metres en l'aire. Plataformes d'aterratge brollaven a banda i banda, així com braços de càrrega retràctils. Jan va veure com un vaixell de càrrega pesadament carregat trencava el contacte, queia cinquanta metres, contenia el descens i s'allunyava lentament.

La nau hauria d'obrir-se camí a través d'una sèrie de canons interconnectats abans d'emergir sobre el desert on podria adquirir velocitat. Velocitat que li permetria alliberar-se del pou gravitatori del planeta i deixar l'atmosfera. Un senyal segur que els imperials havien trobat alguna cosa que valia la pena robar. També hi havia altres transports, juntament amb llançadores i un grup de caces TIE.

Kyle va escanejar la vall que s'estenia per sota. Va observar a un parell d’AT-ST avançar al llarg d'una sendera, un trio de droides d'atac volaven cap a la torre i una columna de soldats d'assalt marxava cap a un edifici prefabricat. Jan li va donar un cop de colze en el braç.

—Bé, què en penses?

—És pitjor del que imaginava —va respondre Kyle, escanejant la torre a través dels electrobinoculars—. Molt pitjor. Els imperials tenen les seves urpes ben clavades en aquest lloc.

Jan va assentir.

—Això segur.

—Espera un moment —va dir Kyle suaument—. Mira qui està aquí.

El Jedi va lliurar els electrobinoculars a la Jan i va assenyalar cap a la torre.

—En la plataforma d'aterratge més alta. Un home i una dona.

Jan es va centrar en la part més alta de la torre i va permetre que els binoculars descendissin fins que va aparèixer una plataforma. La dona vestia de negre, igual que l'home.

—Els veig... qui són?

—L'home és Jerec —va respondre Kyle pensatiu—. La dona és una dels molts Jedi Foscos que li serveixen.

—Com els que vas matar a Sulon?

—Exactament.

—Llavors, què fem ara?

—Tu espera aquí —va dir Kyle—, mentre jo visito la torre.

—Jo també hi vaig

—I deixar a Flotador sol?

Jan va mirar al Jedi amb oberta sospita. Estava tractant de protegir-la usant al bouncer com a excusa? O estava genuïnament preocupat per la seguretat de l'alienígena? Era impossible saber-ho.

—Et ficaràs en problemes.

Kyle va somriure.

—I tu em trauràs d'ells.

Cap dels dos va notar a l'espia-celeste que cavalcava sobre els corrents tèrmics per sobre d'ells... tampoc eren conscients de l’holo d'alta resolució que estava sent enviat a la torre.

Les hores posteriors a la partida d’en Kyle van transcórrer amb una inaguantable lentitud. El sol va ascendir, la temperatura va augmentar, i Flotador es va veure obligat a retirar-se a la relativa foscor de l'aqüeducte. Jan, temorosa que pogués perdre's alguna cosa, va romandre on estava.

No obstant això, era difícil... difícil romandre oculta, i difícil romandre alerta. Havia estat una nit llarga i extenuant, i això, unit a la calor del sol, l'endormiscava. Per això mateix el lliscant de combat va poder acostar-se tant sense que Jan ho notés.

El lliscant, els soldats d'assalt i el coneixement que havia comès un terrible error, tot es va registrar en la consciència de la Jan al mateix moment.

El vehicle portava mitja dotzena de soldats. Un oficial la va assenyalar i va cridar ordres.

Una vegada alertada, la rebel va ser ràpida, extremadament ràpida, i el blàster va semblar aparèixer sobtadament en el seu puny. Va disparar, l'oficial va caure del lliscant i el canó d'energia muntat en un extrem va escopir en resposta. El raig va passar per sobre del cap de la Jan i va colpejar l'aqüeducte. Roca superescalfada va explotar en totes direccions, i l'obertura es va esfondrar.

—Viva, idiota! —va cridar un oficial, i Jan es va llançar cap enrere quan el lliscant va amenaçar amb aixafar-la.

Als soldats els va portar menys de tres minuts sortir del lliscant, registrar a l'agent i immobilitzar-li les mans.

Un oficial, anònim darrere del visor, va donar les ordres pertinents.

—Pugeu-la a bord. Aparteu suficients roques per fer un forat. Podria haver-hi més, i els vull a tots.

Jan va recordar els túnels secundaris que conduïen al més profund del vessant de la muntanya i va saber on es dirigiria Flotador. Era un petit consol... però millor que res. Els seus pensaments es van tornar cap a Kyle. Què faria ell sense ella? I si arribés el cas, què faria ella sense ell?

***

Kyle va sentir que alguna cosa anava malament, però no va poder identificar què era. Va estendre la seva consciència, buscant perills, i no va trobar res excepte tranquil·litat. Reconfortant... però impossible donades les circumstàncies. Era com si algú o alguna cosa hagués sufocat els seus sentits. Però això era impossible, no?

La inquietud va continuar mentre Kyle descendia a través d'una xemeneia de tres costats i baixava fins al terra. Havia tingut sort, gairebé massa sort, però no hi havia res que ell pogués fer sobre aquest tema.

El Jedi va considerar recollir la corda i va decidir finalment deixar-la. Assumint que la seva sort continués i aconseguís tornar, la corda li resultaria útil.

El pas del temps, combinat amb les forces naturals de l'erosió, havien causat que penyals s'acumulessin al peu del penya-segat. El rebel els va usar per ocultar els seus moviments.

La torre era un punt de referència excel·lent i molt visible. L'agent va esperar fins a estar davant de l'estructura, es va obrir pas fins al terra de la Vall i va treure el cap a través d'un buit entre les roques. L'àrea entre l'amagatall de Kyle i la base de la torre estava completament oberta. Creuar era impossible. Tot el que podia fer era esperar.

Va passar una hora. El sol picava, el seu cos traspuava suor i havia acabat amb l'aigua d'un glop. La situació de l'agent era desesperada per quan va aparèixer una eruga mecànica i li va oferir l'única oportunitat que probablement tindria. Va veure a un sol guàrdia assegut al costat del conductor, conversant.

Kyle va esperar al fet que l'eruga s'acostés a la seva posició, va córrer per l'espai intermedi i va saltar a un agafador. Un tren de quinze vagons era arrossegat per l'eruga i aixecava un enorme núvol de pols marró vermellosa. Li va fer tossir, però el soroll generat pel motor de l'eruga mecànica va cobrir el so.

El tren va travessar un parc de vehicles mig ple i va passar al costat de la torre. Kyle va esperar fins al moment propici, va saltar al terra i va córrer cap a una de les enormes sabates sobre les quals descansava l'estructura vertical. Va esperar a veure si sonava una alarma. Cap ho va fer.

Kyle es va girar i s’escapolí cap al nucli intern de la torre. Els sentinelles, amb la seva atenció centrada a la Vall de més enllà, van quedar d'esquena a ell. El rebel va avançar, va pressionar el botó «amunt» i va esperar l'ascensor. Les portes es van obrir i es va trobar davant d'un parell de comandos.

Kyle tenia el sabre de llum sota el braç, de la mateixa manera que un oficial portaria un bastó, i va assentir mentre entrava. El rebel va efectuar una elegant mitja volta, va veure que un dels imperials semblava voler dir alguna cosa i va arrufar les celles. Això, més el sabre de llum, va completar l'engany.

Els Jedi Foscos, perquè això és el que els imperials suposaven que era, eren notòriament irascibles. Tant és així que cap dels dos va voler provar la seva paciència.

Les portes es van lliscar tancant-se, i el turboascensor es va elevar amb el que hagués estat una velocitat encomiable si Kyle hagués tingut pressa. Sí, ell era un Jedi, i sí, havia demostrat la seva vàlua contra tres dels subordinats del Mestre Fosc, però la idea d'un mà a mà amb Jerec li aterria. El que necessitava era ajuda... un munt.

El pensament va ser respost amb un altre pensament quan Rahn es va colar en la ment d’en Kyle.

La Força està amb tu... igual que jo.

Kyle va forçar un somriure.

—Com? Sense descansos?

No últimament, va respondre el Mestre Jedi irònicament, no des de la teva arribada a Ruusan.

—Bé, necessito la teva ajuda.

Saber això i admetre-ho és senyal de fortalesa. El mig home espera. Usa el meu nom per guanyar avantatge.

Qui era el mig home? I quina diferència marcaria el nom de Rahn? Kyle volia fer una mitja dotzena de preguntes, però l'ascensor va començar a descelerar. L'agent va preparar el sabre de llum, va deixar que el seu polze descansés sobre l'interruptor i va mantenir la mirada fixa en la porta.

L'ascensor es va detenir. Va sonar un to, i una llum es va encendre. Les portes es van obrir, i un droide missatger es va precipitar per l'obertura. Va xerrotejar, va enviar un senyal al turboascensor, i va esperar al fet que la plataforma descendís.

Kyle es va aproximar a l'entrada, va mirar cap a una plataforma buida i va sentir el brunzit de maquinària. El missatge estava clar: sortir o arriscar-se a l'ascensor. No hi havia senyals d'un mig home, ni d'un home complet, ni de cap classe d'home. Sorprès per l'error de Rahn, i més que una mica aprensiu, el rebel va sortir a la plataforma. Va sonar el to, i la porta es va tancar darrere d'ell.

Una rampa de càrrega sobresortia cap a la dreta, i un vaixell de càrrega esperava més enllà. Kyle va donar dos passos cap endavant, va sentir alguna cosa «obrir-se», i va sentir un sobtat torrent de sensacions. Res exòtic, no segons els seus propis estàndards en qualsevol cas, solament el tipus d'informació que normalment percebia a través de la Força però que havia estat incapaç d'aconseguir durant els últims deu o quinze minuts. Per què?

La resposta va arribar amb una velocitat aterridora. Alguna cosa, no estava segur de quina, li va colpejar en l'espatlla i el va enviar al terra. Va rodar sobre la seva esquena, es va posar dempeus i va encendre el sabre de llum. L'aire crepità i es va omplir de la pudor d’ozó.

Va ser en aquest moment quan Kyle es va adonar que Rahn tenia raó... faltava la meitat inferior del cos del seu oponent! Era la Força el que el mantenia allunyat del terra. El crani del Jedi Fosc estava afaitat i semblava massa petit per al seu cos. L'odi omplia els seus ulls i tirava de la seva boca de llavis gruixuts. Dos braços igualment enormes penjaven del seu musculós tors, i un acabava en un sabre de llum.

A més de mantenir al Jedi Fosc surant sobre la coberta, la Força també exercia la seva influència sobre altres objectes, incloent rosques, cargols, còdols, una barra de racionament i diversos trossos de cable. Tot allò que orbitava al voltant del cos del mig home com si fossin planetes i el Jedi Fosc el sol. El seu sabre de llum brunzí amb energia malèvola, i les paraules que va pronunciar van tenir una qualitat aspra.

—Sóc Maw... prepara't per morir!

—Tal vegada —va respondre Kyle amb calma—, però no oblidem que el meu amic Rahn ja et va escurçar considerablement.

L'efecte va ser electritzant. El rostre de Maw es va tornar moradenc per la fúria, i va llançar un rugit d'ira pura i dura. Va accelerar amb molta més velocitat de la qual Kyle havia anticipat.

El rebel es va tirar cap enrere, va permetre que el Jedi Fosc passés per sobre d'ell i va acoltellar cap amunt. Maw va cridar de dolor, va perdre la concentració i va colpejar la coberta. El sabre de llum va sortir volant de la seva mà, i enderrocs van ploure sobre el seu cap i espatlles.

Kyle va fer un pas endavant, va observar l'esquena del seu oponent, però no va poder acabar amb ell. Maw es va recolzar sobre els punys, es va girar i va aixecar la mirada.

—Estic indefens... mata'm! O no tens coratge? Tampoc ho tenia el teu pare.

Kyle va baixar el cap. La fúria, continguda i controlada durant tant temps, va florir en el seu interior. La va sentir irradiar, filtrar-se a través del seu cos fins a sentir un formigueig en la punta dels seus dits. El sabre de llum espetegava, i els seus dits embolcallaven i grapejaven al voltant del desgastat mànec. Aquí estava una de les persones que havia assassinat al seu pare... i no solament al seu pare, sinó a centenars més, milers potser matar a una persona així seria just, no obstant això...

Maw va somriure maliciosament.

—El teu pare estava de genolls, gemegant com un nen, quan Jerec el va abatre. Jo vaig posar el seu cap en la pica perquè la resta de l'escòria rebel el pogués veure.

El sabre de llum va ser un esborrall quan va pujar i va baixar. La fulla va penetrar per l'espatlla esquerra del mig home, va travessar el seu pit i va sortir pel costat dret del cos. Va haver-hi una explosió de sang quan Maw es va dividir en dues peces... i Kyle va sentir energia arremolinant-se al voltant seu. Energia fosca, atreta per la naturalesa del seu acte, preparada per usar-se.

Atordit pel que havia fet i fastiguejat per la carnisseria, Kyle va retrocedir. Una veu va sonar per darrere.

—Excel·lent... El viatge cap al Costat Fosc ha començat. Però hi ha més...

Kyle es va tornar per descobrir que Jerec, Sariss i Boc havien baixat del turboascensor, i que la Jan estava amb ells. Boc va donar a Jan una empenta completament innecessària. Ella va ensopegar i va aconseguir estabilitzar-se. Kyle va veure els blaus en el seu rostre i es va adonar que tenia els braços lligats.

Jan va forçar un somriure.

—Ho sento, Kyle, em temo que no puc treure't d'aquesta.

Jerec li va donar una empenta i Jan va caure. Va assenyalar cap a on jeia ella.

—Abat-la! Aconsegueix el teu veritable destí... el teu veritable poder.

El temps va semblar alentir-se. Jerec va sentir l'ànsia de Kyle, l'ambició que es filtrava de la seva consciència, i va somriure. Aquí estava la flaquesa que Rahn temia, aquí estava l'incentiu que havia estat buscant, i aquí estava l'ànsia capaç d'igualar a la seva pròpia.

Jan va mirar als ulls a l'altre agent, va veure la temptació centellejar en ells, i es va preguntar si l’havia jutjat malament.

Boc va somriure com un ximplet, va fer un petit ball i va esperar al fet que algú morís. Portava dos sabres de llum, un de subjectat en la part posterior de la seva faixa i l'altre davant.

Kyle va mirar de Jerec a Jan i volta a començar. El fet de ser temptat, de poder ser temptat, li va regirar l'estómac.

—No.

El Jedi Fosc va recórrer a l'energia que es filtrava de la Vall, li va donar forma i va llançar el resultat al pit d’en Kyle. La ràfega va llançar al rebel cap enrere sobre la rampa de càrrega. Es va trontollar i acabava de restablir l'equilibri quan una segona ràfega més poderosa el va llançar dins del transport.

La resclosa va detectar la seva presència, i l’escotilla va començar a tancar-se. La rampa es va desintegrar. La nau es va inclinar i va caure cap a les roques de més a baix.

Jan es va aixecar i va intentar arribar fins a la vora de la plataforma, però li van fer la traveta i va ser llançada contra la coberta. Boc es rigué i va posar un peu sobre el seu pit.

Sense saber el que ocorria a dalt, Kyle es va estavellar contra una mampara i va saber el que havia de fer. Dirigir-se cap a la part ventral de la nau i passar a través del port d'acoblament. Era la seva única oportunitat. El port d'acoblament? Per què el port d'acoblament? Però no tenia resposta a això... solament una aclaparant sensació d'urgència.

L’escotilla interior es va obrir, i Kyle es va ajupir per passar i es va trobar en un dels dos passadissos que recorrien la longitud de la nau. Com la majoria de les naus del seu disseny, tenia un eix d'emergència que travessava d'amunt a baix el vaixell de càrrega.

Kyle va trontollar quan el morro de la nau es va inclinar. Va caure de genolls i va obrir la porta d'accés ran de coberta. Una escala estava soldada a un costat de l'eix d'emergència. El rebel es va subjectar als raïls laterals amb les seves botes, es va lliscar cap avall i va accionar l’escotilla. L'agent la va travessar i va aterrar en el port d'acoblament. O ho hauria fet, si la nau hagués estat anivellada. Com la nau estava inclinada cap avall, el rebel va passar de llarg l’escotilla i va haver de lluitar per obrir-se camí de tornada cap amunt.

Van passar segons preciosos mentre passava pel cicle de la resclosa i entrava en un compartiment d'aspecte familiar. El Corb! Els imperials havien localitzat la nau i l'havien portat a la torre. L'agent va escoltar xiuletades i va saber que WeeGee estava tancat en un dels compartiments d'emmagatzematge. No obstant això, no hi havia temps per alliberar-ho. Si podia posar els motors en marxa... si podia trencar la connexió d'acoblament...

Les probabilitats estaven en contra seva... però Kyle no podia fer una altra cosa. Es va obrir camí fins arribar a la cabina, es va deixar caure en la posició del pilot i va pressionar l'interruptor d'arrencada d'emergència. Alarmes van sonar i llums van parpellejar quan l'ordinador de navegació de la nau va objectar per la bretxa en el protocol. Alliberats dels procediments de seguretat normals i responent a les oracions del rebel, els motors van cobrar vida.

Kyle es va mossegar el llavi, va pressionar l'interruptor d'alliberament d'emergència i va sentir com les naus se separaven. Donant potència i girant a babord va augmentar la distància entre elles. L'agent va tirar de la palanca de control, va veure un centelleig quan el vaixell de càrrega es va estavellar retorçant-se en el terra, i va lluitar per guanyar altura.

El Corb es va agitar violentament sacsejant les dents de Kyle i va xocar contra una agulla rocosa. El motor de babord es va desprendre, el morro va descendir, i el terra es va precipitar per trobar-se amb la nau.

El casc va colpejar, va rebotar i va començar a derrapar. Kyle va pensar en l’arnés de seguretat, va desitjar haver-se’l cordat, i va sentir el seu cap picar el panell de control.

El rebel estava inconscient per quan la nau es va detenir. El somni, si és que era un somni, semblava increïblement real.

Rahn va somriure com si li donés la benvinguda a Kyle a casa. Vestia una túnica color crema amb una caputxa que queia en plecs sobre les seves espatlles.

—El que és flueix del que va ser. La millor forma d'aprendre és sentir com va ser.

El Jedi va desaparèixer de la vista, i Kyle es va adonar que una altra ment coexistia amb la seva. Encara que aparentment aquesta no era conscient d'ell, ell sí era conscient d'ella, i de tot el que contenia. Hi havia records d'un jove dedicat a explorar les estrelles, d'una passió per una dona morta feia molt temps, i d'un planeta cobert de gel i neu. També hi havia cansament, perquè la ment era molt, molt vella.

Però al mal li importa poc l'edat o la malaltia. Creix on pot, enfonsa les seves arrels profundament en els rics fertilitzants de l'ego, la luxúria, la cobdícia, l'enveja i l'odi, enviant nous brots a la superfície on formen un embull del qual res pot escapar. Per això Tal va agafar el sabre de llum del seu lloc sobre la xemeneia... i es va unir a l'Exèrcit de la Llum.

—Tal? Estàs despert?

Kyle no s'havia adonat que els ulls del Jedi Tal havien estat tancats fins que els va obrir. Un home es va asseure enfront d'ell: un gegant amb un cabell ros fins a les espatlles, mandíbula quadrada i ulls blau gel. Aquests últims centellejaven alegrement.

—Aquí estàs... tenia por que et quedessis dormit i et perdessis la rendició.

Tal va triar les seves paraules amb cura. Pot ser que Hoth fos un Jedi, i un molt bo, però moltes veus competien per la seva atenció. Tantes que era difícil per al gran home atendre-les. Per això mateix Tal reservava els seus consells només per als assumptes més importants... i va triar les seves paraules amb cura.

—No hi haurà rendició... avui no, en qualsevol cas.

La cara de Lord Hoth es va enfosquir com si estigués oculta del sol.

—Poses a prova la meva paciència, ancià. Reunim un exèrcit del no-res... Convertim vaixells de càrrega en naus de guerra... Viatgem a través de molts sistemes, vencent a quants Sith es van interposar en el nostre camí, i arribem a Ruusan. Aquí hem lliurat set batalles terribles... Batalles en les quals han mort milers de Jedi. Malgrat el seu nombre superior, malgrat la seva brutalitat, malgrat la seva voluntat per invocar el Costat Fosc de la Força, la Germanor de la Foscor ha perdut tots excepte dos d'aquests enfrontaments. Només els queda una opció... i és rendir-se. Per què negar allò obvi?

Tal es va encongir d'espatlles.

—Perquè el que nosaltres considerem inconcebible, ells ho aconseguiran en un sospir.

—Què? —va exigir Hoth—. A què tems? Posa-li un nom. No puc actuar sobre la base dels pressentiments d'un sol ser... sense importar com de confiable pugui ser aquest individu.

Tal va buscar les paraules que expliquessin els seus recels, però no va trobar res.

—Ho sento, senyor... és un sentiment. Res més, i res menys.

Hoth, irritat, va sacsejar el cap.

—Estic envoltat per un munt de llepaculs, endevins i clarividents. Mal llamp us encengui... Vinga, és hora d'anar-nos-en.

Tal va usar els respatllers de la cadira de campanya per empènyer-se i aixecar-se del seient. Va fer una reverència.

—Tant de bo estigui equivocat, senyor, perquè res em complauria més. Estaré al teu costat sense importar el desenllaç.

Hoth va somriure i va prendre la mà de l'ancià.

—Ho sé, i això em dóna forces. Som-hi... la història espera.

El líder Jedi va recollir el seu sabre de llum, es va tirar la capa sobre una espatlla i va sortir al sol. L'Exèrcit de la Llum el va veure emergir, i milers de veus van rugir el seu nom.

Tal va fer una última mirada a l'interior de la tenda, va saber que mai més tornaria a veure-la, i es va dirigir coixejant cap a l'entrada.

Va prendre bona part del matí reunir a les tropes, marxar pel sinuós camí i entrar en la Vall. Tal estava agraït pel fet que la marxa fora lenta, ja que l'edat li havia robat al seu cos, antigament àgil, la seva força i rapidesa. Però no a la seva ment. En tot cas, aquesta era més forta, fonamentada en més de vuitanta anys d'experiència i alerta davant la més lleu pertorbació en la Força.

Tal podia sentir el que els Foscos havien aconseguit. La Força semblava coagular-se com la sang en una ferida, espessint l'aire al seu voltant, pressionant contra el seu pit.

Els altres també ho van percebre, perquè eren Jedi i savis en els camins de la Força. Les expressions es van tornar ombrívoles, músculs es van tibar contra pesos invisibles, i l'aire crepità per l'energia arremolinant-se.

Van aparèixer pals a banda i banda de la sendera. Cadascun tenia clavats les restes d'un Jedi picotejats pels carronyers... les seves robes es van omplir de vida momentània quan el vent les va bressolar explorant-les.

Cingles envoltaven el camí i servien com a punts d'observació des d'on els Foscos podien mirar. Les seves files eren ara menys nombroses, molt menys nombroses, però no menys intimidants. Els seus estendards s'agitaven lànguidament amb la brisa, els seus ulls projectaven odi, i les seves mans descansaven sobre armes desgastades. Desgastades perquè aquests eren els supervivents, éssers tan hàbils en el combat físic-mental que set dures batalles no solament havien fracassat a abatre'ls, sinó que també havien servit per perfeccionar les seves habilitats. Tal sabia que eren (i sempre serien) perillosos.

Va aparèixer una doble fila de caps, una a cada costat del camí, moltes encara recognoscibles. Tal va veure a una dels seus estudiants, amb els ulls buits de l'humor pel qual havia estat coneguda, i va sentir una profunda pena. Va pensar en Hoth, a suplicar-li al Mestre Jedi que ho cancel·lés tot, però sabia que seria inútil. La mateixa determinació que feia de Hoth un gran líder, provocaria la seva caiguda. Res podria parar-ho... res excepte la mort mateixa.

Les càmeres, gairebé tan grans com l'ego pel qual havien estat creades, s'estenien per quilòmetres. La seva ubicació en el profund de la terra havia demostrat ser a prova de bombes, a prova de míssils i a prova d'assalts. Fins ara almenys. Més de mil banderes estripades per la batalla penjaven de les parets... moltes d'elles encara mostraven la sang dels qui les havien portat.

Els líders als qui se'ls van confiar les banderes, o el que quedava d'aquests líders, estaven situats davant les banderes. Alguns eren humans, molts no ho eren. Els seus ulls estaven en blanc, les seves cavitats plenes de conservants, i els seus cossos sostinguts per varetes d'acer. Els trofeus estaven col·locats en dues files perpendiculars formant la lletra V.

Kaan estava assegut en el punt on les línies s'unien en un tron fet d'ossos. Tenia el pèl blanc, un front prominent i una barbeta punxeguda. El poder irradiava del Sith com la calor d'una roca escalfada pel sol. Feia que l'aire resplendís, provocava estàtica en les comunicacions i feria a les ments desprotegides. Els seus ulls estaven plens d'odi, i van sondejar als éssers enfront d'ell.

—Ja vénen.

Els segons, tercers i quarts al comandament de Kaan estaven morts, assassinats durant les infernals batalles de les últimes setmanes. El número cinc, el Sith conegut com LaTor, va fer un pas endavant i va fer una reverència. Kyle es va inclinar amb ell.

—Sí, senyor meu. Ja vénen.

—No tenim forma de detenir-los? Cap estratègia per a la salvació?

LaTor, amb la meitat del seu rostre enfosquit per una bena tacada de sang, va negar amb el cap.

—No, senyor meu, cap que jo sàpiga.

—Llavors hem de crear una! La rendició és inconcebible. Reuneix als Sith.

—Sí, senyor meu.

Va prendre la major part de dues hores córrer la veu, portar al que quedava de la Germanor a les càmeres, i acomodar-los.

Una vegada reunit, l'Exèrcit Fosc era lamentablement petit. Menys de dos mil Sith en contrast amb els vint mil que van seguir a Kaan en les primeres batalles. No obstant això, a pesar que eren pocs, aquests eren els més intel·ligents, forts i poderosos de tots, perquè la resta havien mort, sent doblegats per Hoth i l'Exèrcit de la Llum.

L'aire espetegava amb energia amb prou feines controlada. Kaan es va aixecar i va caure el silenci en les càmeres. Els seus ulls van vagar per l'audiència, van trobar en aquells que ell sabia que eren capdavanters, i van reclamar les seves ments.

—Salutacions, germans... i benvinguts a la foscor. La nostra gran i noble causa ha arribat a la seva fi. Les forces que afavoreixen l'anarquia sobre l'organització han guanyat. Què és aquesta «democràcia» de la qual parlen sinó l'absència d'ordre? L'absència de raó? Sens dubte el fort hauria de governar... perquè aquest és l'ordre natural.

»Però hem d'oblidar el que podria haver estat... i concentrar-nos en el que és. La derrota s'acosta, està a solament unes hores, i amb ella, la pèrdua de tot el que havíem desitjat. Us demano que us uniu a mi en una última missió. La creació d'una arma tan poderosa que quan sigui detonada, els vencedors es convertiran en vençuts i seran escombrats de les pàgines de la història.

Kaan era un hàbil orador i sabia quan detenir-se. Les càmeres van quedar en silenci. LaTor va deixar que el silenci s'enfortís... i ho va trencar amb la salutació tradicional.

—Kaan governa!

La resposta va arribar com un tro i va ressonar entre les parets de les càmeres.

—Kaan governa!

I així la decisió d'anteposar la mort a la vida va ser presa. Més de mil ments altament entrenades es van enfocar en una sola tasca. Primer va venir la creació d'una construcció mental que era anàloga a la carcassa d'una bomba. Un contenidor en el qual l'energia pogués ser emmagatzemada. Després va venir el procés de posar la Força del revés, d'extreure la foscor interior i canalitzar aquesta energia cap al recipient recentment creat.

El temps va quedar suspès, l'aire crepità per l'energia amb prou feines reprimida, i tres dels Sith van morir, les seves ments es van veure superades per la violència del procés. Uns altres es van tornar bojos, es van aixecar amb les armes desembeinades i van ser executats pel mestre d'armes.

Kyle era un novençà en comparació dels qui l’envoltaven i podria haver resultat mort si no hagués estat per LaTor i la seva fortalesa. Per a LaTor va ser dur, molt dur, Kyle estava impressionat pel poder resident en el Costat Fosc. El poder i la relativa facilitat per accedir a ell... una temptació per a qualsevol amb el talent necessari.

Finalment, amb les túniques xopades de suor i els seus cors bategant com a martells pilons, la Germanor va acabar. La bomba mental estava completada. Havia arribat el moment d'aventurar-se fora a la llum del sol, d'abraçar als vencedors i arrossegar-los fins a l'infern.

La confrontació final va tenir lloc a la Vall situada sobre les càmeres. Va ser allà, en un amfiteatre tallat per les forces del vent, la pluja i l'erosió, on la Germanor de la Foscor es va reunir i va esperar la mort.

I va ser a la Vall on Tal va portar el seu adolorit cos, sabent que la mort surava al voltant però decidit a cobrir-li l'esquena al seu mestre.

I va ser allà on Kaan, el Senyor de la Foscor, es va trobar amb Hoth, Defensor de la Llum, i va fer un gest cap als barrancs que s'alçaven per tots costats.

—Benvingut, Lord Hoth. Benvingut a la tomba i la foscor d'on ningú mai escaparà.

La idea era relativament trivial, igual que la pressió exercida per un franctirador representa solament una fracció de la seva fortalesa total, si bé posseeix la capacitat de destruir el que mai podria crear.

No obstant això, l'explosió que va seguir va ser qualsevol cosa menys trivial, perquè va destrossar la construcció feta per contenir-la i va inundar la Vall amb destrucció.

Tal es va trontollar sota l'impacte, va sentir com el seu cos li era arrabassat, i va ser llançat cap a les estrelles. Alegria va omplir el seu cor. Llibertat! Alliberat del dolor... alliberat de...

No obstant això, la naturalesa avorreix el buit, i el buit en el cor de l'explosió havia d'omplir-se amb alguna cosa, per la qual cosa va succionar a Tal. A Tal i a tots els altres. La comprensió va aclaparar la ment del Jedi. Els seus crits gairebé es van perdre entre els dels altres.

—No! Si us plau! No!

Però l'assumpte estava resolt. Per a cada acció existeix una reacció igual i oposada, i d'acord amb aquesta llei, tots dos exèrcits van ser arrossegats. Es va aconseguir un estat d'equilibri quan es van aparellar les forces, i van quedar atrapats. Atrapats junts per a l'eternitat... o fins que alguna cosa alterés l'equilibri existent.

Tal i el seu alter ego, Kyle, encara estaven en procés d'absorbir els fets, d'entendre'ls, quan el rebel va despertar.

 Següent